Bona nit
Bona nit
Anem per feina, que està la cosa molt carregada avui
Molt carregada, doncs tot seguit al nostre sumari
Com sempre, anem dividint el nostre programa en diferents seccions
La primera serà les efemérides del dia
Amb un parell relacionades amb Alfons X i el savi Manuel de Falla
El nostre monogràfic, que avui ve una mica begudet
Ja sabreu per què
Curiositats històriques relacionades amb la música
De nou
Tot una sèrie de notícies
I la nostra història, que el Manel ens porta
Unes pincellades o una curiositat
Sobre la torre de l'arquebisbe d'aquí de Tarragona
De les muralles
De les muralles
En una anècdota molt curiosa
En una anècdota molt curiosa
I per finalitzar, si tenim temps
I ho diem perquè mai ens dona temps
Un llibre de la Sandra Souto
Titulat I Madrid
Què hace Madrid?
Bé, què va passar un 23 de novembre de l'any 1221?
Doncs bé, aquell dia va anar a ser un nen
Que amb el temps arribaria a ser el rei Alfons X i el savi
Rei de Castella i Lleó
Un rei que va continuar sense massa èxit la lluita contra l'islam
No va poder ser com el seu pare Ferran III
Que va conquerir bona part dels dominis musulmans de la península
I a més a més va intentar fer-se coronar emperador del Sacre Imperi Romà
Enfront de l'oposició del papa i dels propis castellans
Que lo consideraven no apte per a un càrrec tan alt
Va haver de fer front a diverses revoltes interiors
Fins que finalment fou derrocat pel seu propi fill Sancho IV el Brau
Ara això sí, pel que va destacar Alfons X i el Brau
Va ser per la promoció que va fer de les arts i de les ciències
I per la gran tasca que va portar a terme dins de la cultura occidental de l'època
Establint un pont amb els coneixements clàssics greco-llatins
Fruit d'aquest interès va ser la creació de l'Escola de Traductors de Toledo
On coexistien àrabs, jueus i cristians
Va confeccionar taules astronòmiques que van servir posteriorment de base a Copèrnic
Per a provar que la Terra no era el centre de l'univers
Va ser autor de grans obres com la Crònica General
La grande e general historia, que inclou poemes èpics mijavals
I també va escriure nombrosos poemes com les 402 Càntigues de Santa Maria
Per últim va dirigir també la elaboració d'una obra capital
Les Siete Partides
Còdic legal escrit per primer cop en una llengua moderna
També un dia com avui, però de l'any 1876, a Espanya
Doncs neixia el compositor Manuel de Falla
Feia gairebé un any que s'havia restaurat la restauració
A Espanya, la restauració s'havia restaurat la monarquia
Amb el règim aquest de la restauració
I neixia Manuel de Falla, un 23 de novembre de 1876
Autor d'obres com La vida breve, L'amor brujo
De caràcter que podríem anomenar nacionalisme musical
I també autor d'obres com Notches en los jardines d'Espanya
Molt més propera a l'impressionisme liderat pel seu amic Claude Debussy
No en vinguis amb històries, el monogràfic
Avui, el nostre monogràfic mos portarà a parlar de la cervesa
La cervesa, fabricada a les llars de l'Europa Central i del Nord
Va constituir la beguda mitjaval de les classes humils
I també formava part de la paga dels soldats
Mentre que les ordres monàstiques, més austeres, parlaven bé d'ella
Els nobles no en volien saber res
Doncs sí, el nostre monogràfic arriba avui una mica piripi
Per dir-ho d'alguna forma
Però bé, intentarem seguir una sèrie de pautes
Perquè quedi tot ben clar
Durant l'edat mitjana
L'aigua de rius, riorols, pous, etc.
Podia ser en qualsevol moment un perill per a la salut pública
Degut a les malalties que aquesta aigua podia portar a la població
Però d'altra banda, la llet de les vaques i cabres
S'utilitzava per la elaboració de formatges i mantegues
Com ha arribat fins avui en dia
Sí, com també ha arribat, perdona, la contaminació dels rius
La contaminació de les aigües, també
I no cal anar gaire lluny
Així, per sofocar la set, alimentar-se, relaxar-se o simplement emborratxar-se
Només quedava el vi, per una banda, la cidra, per una altra
I la cervesa, que és el protagonista del nostre monogràfic d'avui
El vi, per una banda, tenia una gran difusió
Degut al valor simbòlic que li donava la tradició cristiana
Però, com ja sabem, el cultiu d'aquest no era possible a tot Europa
I, d'aquesta manera, en territoris com les Sies Britàniques
O el centre i nord del continent
Es va convertir en un veritable producte de luxe
Per a les classes, normalment, les més privilegiades i que es podien pagar
Però, Jordi, la cervesa, estem parlant de la demisa
Però venia de més antic, no?
Sí, sí, els derivats de la fermentació dels cereals
Ja formaven part de la dieta humana a l'antic Egipte
O a Babilònia, on la cervesa era part del sou dels treballadors
També, durant l'època romana, malgrat conèixer aquesta beguda
Es va donar una importància principal al vi
Pensem que Roma era una ciutat, doncs, oberta al Mediterrani, no?
També, on la dieta, la trilogia, l'anomenada trilogia mediterrània
Serials, vinya i olivera
Doncs, els romans ja coneixien i sabem que els soldats romans aficionats al vi a la península ibèrica
Es burlaven dels xibers que bevien vi de cibada, és a dir, cervesa
També, gràcies a Isidor de Sevilla, sabem que a Hispània es fabricava una espècie de cervesa anomenada caelia
Que Isidor de Sevilla definia com una poció elaborada a partir del suc del blat
Per sort o desgràcia, els pobles xerxes i germànics
És a dir, tots aquells pobles que els romans anomenaven bàrbars
O mal anomenaven, o ben anomenaven, com vulgueu
No van perdre el costum de veure-ho a cervesa
I ha arribat fins als nostres dies
Gràcies a que aquest costum es va dur a terme
Es va mantenir
Es va mantenir a territoris com Alemanya, l'actual Alemanya, Polònia, Bohèmia, Dinamarca
Algunes zones de la península ibèrica, com ja hem dit, etc.
Podem generalitzar i afirmar que la cervesa i la mantega eren pròpies del nord d'Europa
Mentre que el vi i l'oliva, o l'olivera, eren símbols del Mediterrani
En un espai geogràfic tan ampli i tan divers, culturalment hi existien diferents formes de treballar la fermentació dels cereals
I en aquest petit monogràfic dedicat a la cervesa
Ens centrarem en dos dels aspectes de la història d'aquesta beguda durant la demetjana
El primer, la producció casolana
I en segon terme, les seves connotacions com a beguda de les classes més pobres de l'edat mitjana
Hem de pensar que ens trobem en una Europa medieval
O una Europa del nord medieval
On els camps de cultiu estan gairebé monopolitzats pel conreu de cereals
I hem dit que la trilogia mediterrània era més pròpia del baixant mediterrani
Creant la base alimentària de bona part de la població
I que, a més a més, permetien, per una banda, posar en marxa les rotacions als terrenys per evitar el seu esgotament
I també, per una altra, sembrar inclús en zones climàticament hostils del centre i nord d'Europa
I, Jordi, com era aquest procés de fer o d'elaborar cervesa?
Doncs, curiosament, era bastant fàcil
Per això, una de les característiques és la seva producció casolana
Amb independència del cereal utilitzat per fer cervesa, el procés de maltificació era força llarg
Però, a la vegada, fàcil
El gra havia de ser posat en remull durant alguns dies
Després, un cop esmunyit o escorregut, com ho veu
I estàs sobre safates
S'esperava que germinés per a ser tot seguit assecat en un forn
Aquestes operacions eren fàcils de realitzar, com hem dit
I no requerien grans mitjans tècnics
Per aquesta raó, es podien dur a terme en petites comunitats rurals, castells, aldees o monestirs
I el pas de la malta a la cervesa també requeria temps
Però no podia ser realitzat en qualsevol nucli familiar
Així que calia moldre la malta, posar-la a bullir
I, del caldo que se n'obtenia, s'hi havia de fer el llevat i les plantes aromàtiques que cadascú volgués
Després d'un parell de dies, la cervesa estava preparada
Però s'havia de consumir abans de 20 dies
O aquesta, la veritat, s'espatllava directament a la brossa
I qui era l'encarregat a la mitja de la vora cervesa?
Doncs s'està documentat que l'encarregat, no, les encarregades eren les dones
Sovint eren les dones ajudades pels seus fills les que fabricaven la cervesa
També s'ha documentat com les dones comerxaven amb aquest producte
I creaven vincles de solidaritat ajudant-se mitjançant un sistema de rotació de la producció
Dins de les pròpies aldees, etc.
Per així poder vendre totes, o cadascuna deies el seu producte en un moment o un altre
És a dir, la Maria fabricava cervesa una setmana
Clar, perquè no s'acumulés molta producció una setmana
I una altra setmana que no n'hi hagués gens
La Maria fabricava una setmana, la següent fabricava la Sílvia, la següent la Núria
I cadascuna podia vendre la seva cervesa
En alguns castells i abadies les fabricava cervesa a intervals setmanals
I en els petits nuclis rurals, per una banda, va coexistir, per una banda, la producció casolana
Però també hi van començar a aparèixer cervesers professionals
Però no heu de pensar que en aquesta època que estem parlant
Existien ni els bars ni els pubs on la gent es trobava per xerrar, beure, divertir-se
Això ha de quedar força clar
Una mica més
Però encara que no hi hagués bars i pubs i el que avui en dia la gent pot imaginar
S'en consumia molta de cervesa?
Sí, doncs és curiós perquè el consum de cervesa era molt entre els homes i les dones
De la mitjana, inclús els nens en bebien
I es repartia durant la beguda, es repartia durant tota la jornada laboral
Normalment s'esmorzava cervesa en la que es mullava a passec
Acompanjat de formatge, verdures
I durant altres menjades del dia, també, si hi havia la possibilitat
La cervesa es acompanyava amb carn
Amb la cervesa s'apagava a la set, com és habitual
En jornades caloroses
I també servia com a reconfortant quan el temps es tornava fred i humit
Finalment, arribada la nit, doncs el més normal, també sembla ser
Que era agafar i beure cervesa i ofegar les penes
Després d'una dura jornada laboral
En mans d'un senyor feudal
Pel que estàs explicant
La gent que m'ho està escoltant deduirà
Que a l'edat miga la gent anava a piripi tot el dia, no?
Possible que sí, però també s'ha de tenir en compte que no es desconeix el grau
De la cervesa, l'alcohol de la cervesa
Tenim tota una sèrie d'exemples
Per exemple, el monarca Eduard I d'Anglaterra va establir que els seus soldats tenien dret a rebre un galó de cervesa al dia
Que un galó de cervesa són aproximadament 4,5 litres, d'acord?
Que era el consum diari d'un adult en aquella època
Llavors m'estàs confirmant que a mi piripis tot el dia, no?
Sí, sí
A més a més sabem que a Polònia els habitants dels castells bevien entre 3 i 6 litres de cervesa al dia
Mentre que als camperols, a les zones més rurals, per dir-ho d'alguna forma, només un parell de litres
I el consum era menor
No hi havia cotxes, no feien controls d'alcoholèmia, per sort
Tampoc
Perquè crec que haguessin hi hagut moltes multes
Sí, sí
També es coneix que una dona que havia de fer-se càrrec d'una família de 5 persones
Fabricava uns 8 galons de cervesa, és a dir, 36 litres aproximadament
Això sí, es desconeix el grau d'alcohol, com hem dit, d'aquestes begudes
Però suposo que era d'entre 8 i 12 graus
A més, sempre es podia, com se feia també amb el viat, rebaixar amb aigua
I potser no era tan perillosa
També sabem que la primera menció coneguda del cultiu de llúpol
Es troba en una donació feta per Pipí l'any 768
També són més o menys abundants els cànons de lloguer, de conreus o pagaments en llúpol
Que apareixen a la documentació de moltes i importants sabadies carolinges
Com Corbí, Reims o Sant Denís
I a l'Europa central no va ser fins al segle XIII
Que es consolidava la tradició franca d'utilitzar el llúpol per a fabricar cervesa
És en aquesta època quan alguns centres urbans, com la ciutat bohèmia de Pilsen
Que segurament a tothom li deu sonar, Pilsen
S'especialitza en la producció de cervesa, per exemple
Has estat parlant del llúpol, que en castellà crec que és el lúpulo
Que és una flor d'una planta
I això s'anyedia a la cervesa, però què li aportava?
El llúpol, a més de donar amargura a la cervesa, la feia molt més duradera
I això va permetre tres coses
Principalment que el seu envàs fos millor
El transport, ja que es mantenia molt més temps
El transport es podia portar d'un nucli a un altre
I no passava res
Recordem que abans en 20 dies es feia malbé
La cervesa, o sigui que no es podia transportar d'una ciutat a una altra
No, o era molt difícil
Era d'àmbit local, no consum
I després també, en conseqüència, envàs, transport i exportació
A més, també va significar la professionalització que hi havia definitiva
De la producció de cervesa
Alemanya, Bohèmia, per exemple, i als Països Baixos
La cervesa de llúpol es va convertir en la beguda popular per excel·lència
Dels centres urbans, on es venia a les tavernes
Ara ja existien, començaven a existir les tavernes
També amb l'aparició de nous centres urbans
O de centres urbans d'una importància considerable
I on la producció havia passat a mans dels artesans
Que compraven grans quantitats de Malta i llúpol
Per produir més cervesa al menor cost possible
Com que potser seria un dels inicis del capitalisme, no?
També, exagerant una mica
Va ser la ciutat de Pilsen
On els mestres cervesers, conscients del seu estatus i de la seva importància
Van aconseguir l'any 1295
Del rei Venceslau II de Bohèmia
Una llicència específica per a la fabricació de cervesa
Així com una protecció contra l'oposició de l'església
Que estava totalment en contra de la producció de cervesa
Mentrestant, la cervesa sense llúpol
Encara continuava produint-se
A bona part d'Europa, però sobretot a les zones rurals
I aquesta rebia el nom d'Ale
En definitiva, ja sigui al camp o a la ciutat
La cervesa sempre va ser la beguda dels pobres
Per la seva fabricació casolana
Per les seves característiques alimentàries
O per tenir un preu relativament baix
Que hem de tenir en compte que el preu de la cervesa
Sempre estava en relació amb el preu dels cereals
Però sobretot per la seva imatge
Ja que en una societat cristiana com l'Europa medieval
Només el vi podia tenir un rang superior i de classe
Abans comentàvem fora de micro
Que també avui en dia més o menys succeïa
Sí, perquè si vas a fer un sopar de luxe
Normalment no et treuen una cervesa
No, no et fiquen una canya
Ni et treuen una gerra
Ni el que sigui
La carta de vins
La carta de vins
No hi ha carta de cervesa
Així, un cop superat el període en el qual
Beure cervesa era indicatiu de ser d'origen germà
Els nobles i l'incipient burgesia es decantaven pel vi
Incluso en aquells territoris on no hi havia vinyes
Com hem dit, era un producte de luxe
Tot en els territoris del centre i nord d'Europa
On el cultiu de la vinya era més difícil
A tall d'exemple, podem dir que la sostingeria
Salvi era demanat per sacerdots
Nobles, caballets, doncelles i rics comerciants
Mentre que la cervesa era del gust d'artessants
I peregrins en general
De tot el que passés per allí
Això no vol dir que els nobles, sacerdots, rics
Dons celles, etc. no beguessin cervesa
Tot al contrari, en bevien en algunes qüestions
Per matar les set durant el dia
Però era molt mal vist, inadequat servir-ne en un banquet
Feia de pobra, no?
Feia de pobra, de lleig
Aquesta diferència entre cervesa i vi
També es va fer palesa en els cestris utilitzats
Ja que els cestris de la cervesa
És a dir, on es servia, on es bevia
Normalment transmetien la idea de pobresa i simplicitat
I estaven fets de fusta
Gerres i gots de fusta
Mentre que el vi s'utilitzava més
La copa
Copes de metalls, de plata
Però d'altra banda
Aquesta dualitat, aquesta confrontació entre vi i cervesa
També es va durar dins de l'àmbit religiós
Per una banda
Totes les ordres monàstiques que predicaven la pobresa
A l'edat mitjana
Es van tirar molt més cap a la producció
I el consum de cervesa
A l'hora que criticaven l'opulència de les taules episcopals
O de les sabadies en decadència
On el consum de vi era molt més important
D'aquesta manera
Moltes sabadies del nord de França, Bèlgica, Holanda, Anglaterra
Van desenvolupar una producció pròpia de cervesa
Que amb el temps gairebé s'ha convertit en un producte característic
I tradicional de cadascuna de les zones d'Europa
Has parlat d'Europa, però
I aquí a Catalunya, què hi ha que dir de la cervesa?
Aquí a la península iberica
I hem parlat abans d'Ixidor de Sevilla
De que els romans s'anen fotien dels xivars
Perquè bevien una poció estranya
Feta com a producte del blat
Però per acabar i apropar-nos a casa nostra
Sabem que el terme cervesa està documentat a Catalunya
Des de finals del segle XIII
Però el producte no es troba entre els que es comercialitzaven
Ni apareixen les receptes de cuina
Ni era la beguda dels pobres
En una terra mediterrània monopolitzada pel vi
En part també té la seva lògica
També cal dir que l'any 1542
És a dir, ja oblidada l'edat mitjana
Encara que moltes característiques de l'edat mitjana es mantenien
Oblidada a nivell historiogràfic
Sí, oblidada a nivell historiogràfic
L'any 1542 s'obri la primera cerveceria a Sevilla
O també com a curiositat
Dic que el rei Carles V, com a bon flamenc
Era un gran bevedor de cervesa
Però tot això crec que ja és una altra història
No en vinguis amb històries
Curiositats
Doncs les nostres curiositats de la història ens porten una altra vegada
A curiositats relacionades amb la música
Avui la podríem titular L'UTIES i publicitat al segle XVII
Durant el segle XVII la construcció d'instruments musicals va arribar a assolir una qualitat
Que mai no s'ha superat
Encara que avui dia també existeixen excel·lents luthiers arreu del món
Els mestres artesans, anomenats luthiers i també avui en dia violers
Van perfeccionar la tècnica de construcció de violins i altres instruments
Fins al punt de convertir el seu ofici en un art
Avui en dia es paguen molts milers d'euros per un violi d'Estradivarius Amati Guarnieri
Els rutiers més famosos del segle XVII vivien a la ciutat italiana de Cremona
Es deien Estradivarius Amati Guarnieri
D'aquesta convivència pacífica en una mateixa ciutat i també veïns d'edifici
Hi ha una curiositat històrica que a la vegada és força divertida
Un dia la botiga de Amati va decidir publicar el següent anunci penjat
D'una de les finestres de l'edifici
L'anunci deia el següent
Fem els millors violins d'Itàlia
La resposta immediata per part de la botiga dels Guarnieri va ser ràpida i momentània
Amb el següent anunci també penjat des d'una de les finestres del mateix edifici
Que deia
Fem els millors violins del món
I finalment la reacció de la família Estradivarius no va trigar gaire
Que també va penjar un cartell
Però en aquest cas deia
Fem els millors violins de l'edifici
Fem els millors violins de l'edifici
Bé, unes quantes notícies per comentar, Jordi
Si et sembla començarem per a una notícia que pot interessar els amants dels castells
Ja que a partir del proper mes de desembre podreu visitar el Castell i Tamarit
Potser hi haurà gent que ha estat a la capella perquè està oberta per a bodes
Però ara a partir del mes de desembre es podran fer recorreguts molt més complerts per a tot el Castell
El recorregut de les visites començarà a la plaça Major Interior
Segueix per una caseta que va servir de residència d'estiu
S'entrarà a l'església i d'aquí a la Casa Senyorial
On es visitaran el menjador i segurament això encara no està confirmat les habitacions del pis superior
Després es continuarà la visita pel pati d'armes i s'acabarà el recorregut al jardí
El recinte obrirà per primer cop els propers dies 6, 7 i 8 de desembre, el pont de la Constitució
Amb dues visites cada dia, a les 10 i a les 12 del matí
A partir d'aquestes dates, el recinte fortificat es podrà visitar cada dimarts i cada dijous
Amb tres visites per dia, a les 10 del matí, a les 12 i a les 3 i mitja del migdia
Si us animeu a fer la visita, cal recordar, sobretot, que heu de fer una reserva prèvia per telèfon al següent número
617 44 91 61
Si us presenteu directament sense reserva, és molt possible que no pugueu accedir al castell
Ja que les visites estan limitades a grups de 25 persones com a màxim
El preu de la visita serà de 3 euros, amb descomptes de mig euro a jubilats o estudiants
Recordem el telèfon que és 617 44 91 61
Des del No em vinguis a mi històries, també us volem fer memòria que fins al 23 de gener del 2005
A la sala d'exposicions de Caixa Tarragona, podeu apropar-vos i observar i gaudir de l'exposició
El cel historiador d'en Patufet, l'excel·lència del Tràs
També en una altra exposició, en aquest cas al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Fins al 27 de març de l'any vinent, l'exposició Tarracó i l'aigua
Per apropar-nos de nou i des d'una nova perspectiva a la ciutat romana
A través de la seva relació amb aquest recurs natural
Molt bé, i l'última notícia que ens porta a parlar de les rutes
Que s'obriran a partir de Setmana Santa a la zona de la Batalla de l'Ebre
El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, en què hi ha inclòs els nombrosos municipis de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre
On van tenir lloc els combats durant la Guerra Civil
Va acordar obrir a la propera Setmana Santa, estem parlant del març del proper 2005
Rutes pels espais més emblemàtics de la Batalla de l'Ebre
La ruta inclourà el Poble Vell de Corbera, destruït durant el conflicte
El Monument Ocera de Camposines, el Centre d'Interpretació del Pinell de Brai
O la Sala de Recepció de Corbera, aquests tres darrers espais de nova construcció
I també les trinxeres de les Deveses a la Fatarella
Que recentment han estat adequades per poder ser visitades
No en vinguis amb històries
La nostra història
Avui a la nostra història
on anirem a les muralles de Tarragona
i més concretament a un edifici d'aquestes muralles
que destaca moltíssim
És la Torre de l'Arquivisbe, que és la imatge més característica del passeig arqueològic
Sobre uns blocs ciclòpis que caracteritzen el socle de la muralla
i que denoten l'origen romà d'aquesta torre
s'aixeca un cos quadrangular que té una alçada de 25 metres
Està datat íntegrament a la segona meitat del segle XIV
Se va construir en termes de l'Arquivisbe Pere Clasquerí
I està coronada amb ballesteres, matacans i merlets
que confereixen a l'obra una gran sobrietat
Aquesta torre constitueix el millor exemple
de l'arquitectura militar mitjaval de la ciutat
El seu interior actualment resta buit
i forma part del Palau Arquivisbal
residència oficial de l'Arquivisbe de Tarragona
i de l'administració eclesiàstica de la província tarragonense
L'edifici de línies neoclàssiques
que sobressurt al costat de la torre per la banda sur
és la capella del Palau Arquivisbal
Les obertures a la muralla d'aquesta torre
són les finestres de l'esmentat edifici
Doncs bé, hi ha una curiosa anècdota relacionada amb aquesta torre
i que va tenir lloc en temps de l'arquivisbe humanista Antoni Acustí
que va ocupar la càtedra de l'Arquivisbat de Tarragona
entre 1577 i 1586
Resulta que a aquest arquivisbe li agradava retirar-se en aquesta torre
a estudiar, a meditar
i que les aus, més concretament esgralles
que boletejaven per la torre
li molestaven profundament
Aleshores, l'arquivisbe
prengué la determinació d'instruir un procés
contra les pobres bestioles
va nomenar un avocat i un procurador
per allurs defensa
i el veredicte fou l'excomunió
l'excomunió dels ocells
i per això, segons deien els antics cronistes
aquestes aus van abandonar la torre
i ja no hi van tornar fins gairebé un segle després
A tres minuts del final del programa
ràpidament ens fem càrrec del llibre publicat
per la doctora en història de la Universitat Complutense de Madrid
Sandra Souto
Souto, que ha publicat
I Madrid que hace Madrid
Movimiento Revolucionario y Acción Colectiva 1933-1936
publicat per siglo XXI
i que un llibre
amb molta presència documental
i utilitzant recursos de la història
i d'altres ets socials
Sandra Souto s'apropa a l'estudi del desenvolupament
i l'activitat de les diferents organitzacions obreres
i la seva participació
en els conflictes socials i polítics
a la província de Madrid
un estudi que culmina
amb l'articulació i la repressió
del moviment revolucionari
el mateix mes d'octubre de 1934
Una bona lectura per a tota aquella gent
que estigui interessada en aquest període
i un període o un tema
que a la vegada ha estat
moltes vegades deixat de banda
a causa que altres temes relacionats
sempre han tingut un atractiu més especial
Bona, avui hem anat bé de temps, Jordi
Sí, avui força bé
i tenim una notícia d'última hora
a mi sempre m'ha agradat dir això
Notícia d'última hora
Que ha passat a l'edat
Sí, no, no me'n ho
El proper dia 30 de novembre
a les 20 hores
a la sala d'actes
de l'antiga audiència de Tarragona
a Plaça del Pallol
Magí Sunyer
professor de Filologia Catalana
del URB
i Pol Preston
professor de l'Alon School of Economics
i un dels grans autors
sobre l'Espanya
contemporània
sobre Franco
etc.
Presenten el llibre
de la Comissió de la Dignitat
volem els papers
la lluita per la repatriació
dels papers de Salamanca
recordem
30 de novembre
a les 20 hores
a la sala d'actes
de l'antiga audiència de Tarragona
marxem
no en vinguis amb històries
Tarragona Ràdio
fins la setmana que ve
sí
adeus
al control d'aquesta nau
la Sílvia García
sí, sobretot
no te n'oblides
que després
Jordi Ximeno
me n'ha de Magí
el rellotge del temps avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
no en vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i el pèndol de la història