I el restaurant que ens acompanya aquesta tarda és el restaurante de mel
i concretament hem convidat la seva responsable, l'Helena Ronda.
Helena, bona tarda.
Ara sí, Helena, bona tarda.
Bona tarda.
Ara sí que et sentim, perdona.
L'Helena és la responsable del restaurante de mel.
No sé si també poses les mans a la cuina.
També, també.
És el que passa que et toca fer una mica de tot, no?
Una mica de tot.
Molt bé. Quanta temps fa que esteu oberts?
Doncs el restaurante de mel fa poquet, el vaig obrir al març.
El que passa que antigament havia sigut sempre durant 10 anys la pizzeria tiramissó.
Així ja tenia tradició italiana, podem dir.
Molta, molta.
De fet, és el primer any, doncs clar, com que heu obert fa poquet, és el primer any que us incorporeu amb això de la tardor literària.
Què us ha fet decidir?
Una mica la meva passió per la literatura. A mi m'agrada molt llegir.
I a través del text, no cal que sigui de cuina, però de qualsevol llibre, sempre hi ha referències gastronòmiques que això il·lumina la inspiració, no?
Com els escriptors per la lectura, doncs a mi per la cuina.
Dius que t'agrada molt llegir, per tant, és culpa teva la selecció del text que has triat per fer el menú.
Sí, és culpa meva.
I a qui has triat? Que això té història, també.
Sí, he triat el llibre Dones d'Isabel Clara Simó.
Que ja te l'havies llegit, no?
Sí, l'havia llegit i rellegit i me va encantar. Me la va presentar una amiga meva fa alguns anys i vaig trobar que és estupenda.
Explica'ns, doncs, fes-nos explicar el cuquet que té d'especial aquest llibre.
Què té d'especial? Doncs que són petits relats de totes les èpoques de la dona, tant com l'adolescència, com la de la mare, com la de la dona apassionada, toca totes les facetes d'una dona.
Molt bé, per tant, de seguida que et van dir, vinga, va, lletres a taula, tardor literària, vas pensar en aquest llibre, i aquí va venir la dificultat, que es veu que té moltes referències gastronòmiques, tot i que molt disperses, no?
Sí. I va ser una mica complicat.
Sí, a més, no fa referència a plats específics, sinó a situacions de la vida quotidiana, i això és molta referència per una cuina.
Molt bé, però vaja, d'aquí n'ha sortit un menú literari que ara anirem a repassar i esteu molt atents perquè l'Helena ha sigut tan amable de regalar-vos un dos per un.
Aneu dues persones a sopar, pagueu només un menú literari al restaurante de mel.
On queda el restaurant?
Està al carrer Vilaroma, número 10, darrere de la plaça del Rei, per més exactitud.
Molt bé, doncs molt ben situat, no?
Sí, bastant.
Ara obrirem línies, aneu preparant el telèfon, si voleu aquest dos per un, 977-24-4767, i esteu especialitzats 100% en menjar italià.
Bàsicament sí, entrants, o sigui, amanides, carpatxos, i després ja bàsicament pasta, pasta, pasta, crespele, que és com una espècie com de caneló,
feta amb la pasta d'ou, posada pel forc, aquí hi dóna una miqueta torradeta, i després farcida de moltíssimes coses, tinc 9 varietats.
I després pasta farcida.
I tinc alguns segons que, vamos, ja no són tan italians, són una mica internacionals, però...
I a l'entrecot, que sempre s'ha de tenir.
No, a l'entrecot, no, però mira, tinc els calamars a la cassola, tinc les mandonguilles en sèpia, tinc pupets amb espàrrecs, coses...
Anen molt bé, no?
Sí, una miqueta especials, diguéssim.
I pizzes, com anem de pizzes?
No, pizzes no em faig, ho vaig deixar, no era el meu, tenia un pizzera, i quan em va plegar, dic res, a canviar, a tocar la cuina, que era el meu,
per això vaig estar 9 anys a Itàlia prenent cuina italiana.
Ah, aquí està, i és que no és allò de dir, vinga, estic a Tarragona, però vaig a fer pasta.
No, no, tu vas anar allà 9 anys i vas aprendre específicament cuina italiana.
Sí.
I què té d'especial?
Què té d'especial? Que és molt imaginativa.
I te pot combinar qualsevol cosa.
No forçament cuina amb molt canvis de sabors o coses molt estrambòtiques.
Contrastos d'aquells que tant es porten ara, no? Això no especialment.
No especialment, però és una cuina molt elaborada.
Teniu alguna especialitat que la gent us demani?
Ui, molta, però sobretot els que més me surten, a part dels Crespele,
que és com una espècie que aquí no es coneix,
tinc uns fioqui, que són uns capdallets farcits de pera i formatge,
tinc unes flors amb nou i formatge, també, que són molt bones,
o unes llunes amb bròcoli i ametlles.
I bé, així podria passar perquè tinc 16 plats de pasta.
I hi ha amb les seves corresponents salses?
Sí, salsa d'albergínia, salsa de capdell vermell, salsa d'ànex, salsa de cèrbols, salsa...
Salsa de cèrbols?
De cèrbols, sí.
Déu-n'hi-do, no? Això no és gaire... Vaja, no hi estem acostumats.
Bé, és caça. És una espècie de regú perquè no sigui tan fort, però és bo.
De cloïsses també tinc, o sigui, de mil i una.
Molt bé. I suposo per la fusivitat amb què ho dius que ho fas tot tu mateixa?
Sí.
La pasta fins i tot, el que és la massa i tot, o això a mig fix?
Les crespeles, sí. Les tallarins també i moltes de les pastes farcides també,
però altres no dono abast. Llavors me fa ajudar, diguem.
Molt bé.
Restaurante de mel, ja ho sabeu, és el nostre...
el protagonista d'avui de la tardor literària de Lletres a taula.
Doncs anem a repassar amb l'Helena aquest menú literari que ha sortit del Dones,
de la Isabel Clara Simó, i que has anomenat Dones a cuina.
Sí.
Ja és això. Un menú que consta, pel que veig, de...
Ja anem directes al primer plat, segon plat i postres a les postres.
Sí, de fet, tinc dos primers a escollir.
Tinc el Molletes i engrunes, que és un mix de pasta.
És molt delicat perquè té la pasta farcida amb carabassa
i la pasta farcida amb cap d'ellu armell.
Llavors és un contrast dolç però una miqueta amarguent
amb la salsa que vulgueu, o sigui, no hi ha problema.
I el segon primer és el Crespele de fruites.
És aquesta espècie de caneló que he dit, farcit de fruites de temporada,
amb beixamel. Està boníssim.
Molt bé. Caneló de fruites.
Sí.
Amb beixamel i el formatget i tot.
Sí, sí, sí.
Anna, molt bé. Sona, sona curiós.
Segon plat de peix.
Sí, mare i muntanya, mare i munti, que diuen, no?
Les mandonguilles amb sèpia.
És més, potser, inclús d'aquí, de Tarragona,
que és el mar i la muntanya,
les mandonguilletes que les fa jo i la sèpia amb una salseta bona.
Molt bé. Ja passem a les postres.
Les postres, sí.
Les postres és el típic tiramissú
i després ho combino també amb un pastís de xocolata,
amb begut amb uns licors.
No és fort i no és empalagós,
però és molt dolç i molt bo.
De fet, el tiramissú, clar,
sent restaurant italià no hi pot faltar.
Deu tenir molta tirada, no, el tiramissú, ja?
Molt, molt, molt.
El que és l'autèntic, el pastís i xocolata,
agrada a la gent perquè no és aquell típic dolç prefabricat,
allò amb palagós, que és tot crema.
No, no, és bo, menges bé.
I xoca una miqueta perquè en aquest menú literari
també hi has posat el pa.
El pa, el pa, sí.
És que Isabel Clara Simó fa una clara referència al pa.
Se tindria que llegir el text per saber que és fantàstic,
que te l'han escrivint.
I llavors no ho vaig poder fer a menys de fer un apunt.
El pa és normal i corrent, està cuit al forn,
el cuiem nosaltres, el fem, però no té res d'especial,
però queda molt bé.
Bé, però està fet per a vosaltres?
Sí, sí.
Que ja no és aquell pa xiclatós, que dic jo,
sinó que està fet i menjat, no?
Sí, sí, calentó.
Molt bé.
I fins i tot inclou-vos el que seria el ressupor,
el cafè, el tallat, el capuchino...
Sí, perquè és l'apunt de la taula set,
d'aquest text de l'Isabel Clara Simó,
que és per llegir-ho, perquè són expressions del dia a dia,
que entres en un bar i...
Hòstia, Lluís, que ja t'he dit que no m'ho puc ocupar i tal,
i el cafè, sí, va, ara l'hi porto.
I és preciós, s'ha de llegir.
Ai, ens està sent a que fa ganes.
Que pensava jo que el restaurant té també el capuchino,
ha de ser excepcional, també.
Sí, és bo.
Jo no puc dir que no, però està fet amb molta cura,
en el porta nata, està fet amb la crema de llet,
com se fa bàsicament,
i el cafè, expresso, bo, curtet, aquell, bo, natural.
I quina naveguda recomanes amb aquest menu literari?
Bé, el Lletres a taula ha fet el que és
tres vins d'aquí de la Terra,
com és un...
Bueno, deuen ser els típics, no?, del Priorat.
Un vi blanc, un cava privat,
i un d'aquí de Tarragona.
Pensava més aviat en...
Com es diu el típic vitalià?
El Lambrusco, sí, en tinc.
L'Ambrusco, tinc quià,
en tinc de vins italians, en tinc molt.
El que passa que per aquests dos textos
hem fet vins d'aquí de la Terra,
perquè és lletres a taula de Tarragona.
Molt bé.
Doncs mira, si us sembla,
a obrir línies i que ens truqui algú,
si vol anar al restaurante de mel,
mira, menjar dues persones
i pagueu només un menú.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Acabem d'obrir línies, eh?
Al restaurante de mel,
darrere de la plaça del Rei,
especialitzat en cuina italiana,
però superben feta,
i amb aquest menú literari
que no us podeu deixar perdre.
Dos per un, no?
Si voleu anar, ja ho sabeu,
a partir d'ara, 9, 7, 7, 24, 47, 67.
I Helena, abusem de tu,
ja que dius que ets una lectora, allò...
molt fidel.
Recomana'ns més llibres.
Ui, més llibres.
A veure, depèn,
perquè jo ara el que estic llegint
és una miqueta antic,
però encara estan sortint,
és la Rueda del Tiempo.
No té res a veure,
és castellà,
però és una col·lecció
que t'enganxa.
És la que estic fent,
la que m'estic relligint,
perquè, clar,
cada tomo va sortint,
cada volum va sortint a poc a poc.
Estic en el 17.
És una col·lecció?
És una col·lecció,
però és fantàstic.
Ai, de què va, de què va?
La Rueda del Tiempo.
Sí, bueno,
va de coses una miqueta
de fantasia, no?
Que també va haver de tant en tant
per treure'ns els problemes del damunt.
Molt bé.
I ja teniu temps de llegir,
als restauradors,
que esteu tan enfeinats sempre.
No, el que passa és que,
com que no tens temps,
dines de peu,
dines treballants,
és l'excusa de tindre una hora
per sentar-te a la taula
i fer, en vez de la copa,
fer mitja hora de lectura.
No em diguis que llegeixes
mentre menges.
No, quan acabo.
Ah, que això no és recomanable.
No, per això.
Tot i que hi ha molta gent que ho fa,
no és gaire recomanable.
Quan acabo.
Molt bé,
doncs ens has fet picar
el coquet aquest del llibre
de la Isabel Clara Simó.
Comentaves que l'has conegut.
No, la tinc a conèixer.
Ah, l'has de conèixer.
Espero conèixer-la, sí.
Ho sap que veseu al...
Sí, li vam comunicar,
bastant encantada,
i espero poder conèixer-la.
Molt bé, doncs jo el que espero
és una trucada.
Sembla que ningú vol un sopar
mira així regalat pel morro, eh?
I val la pena menjar italià,
però de l'autèntic.
977 24 47 67.
El restaurant té de mel.
Calla, que algú s'ha picat.
Bona tarda.
Bona tarda.
Que truques pel sopar, Imma.
Sí, a veure, no?
Com serà.
Sí.
A tu això del menjar italià et va, no?
Ah, bé, no acostumo a anar.
Què, què?
Que no acostumo a anar.
No hi acostumes a anar?
Doncs això s'ha d'acabar, eh?
Has de descobrir...
Has de descobrir el restaurante de mel.
Sí, el que passa que he sentit a mig, eh?
Bé, quin és el plat italià,
però que més t'agrada?
Lo que he sentit és això.
Quan dió el cafè,
el que faig és el que he explicat abans,
no he sentit.
Bé, el cappuccino t'agrada, no gaire.
Sí.
Sí?
Sí.
Molt bé.
I la pasta?
Perquè diu que tenen un món de tipus de pasta, eh?
Bé, a mi m'agraden macarrons,
o espaguetis a la bolognèsa.
Espaguetis a la bolognèsa en feu, Elena?
Sí, tallarins a la bolognèsa.
És una mica el bàsic, no?
Sí, tallarins.
A la carbonada, els formats, tot això és típic.
Això és menú infantil, eh, Imma?
Bé, jo ja me poso el menú infantil, ja està, no?
Molt bé.
Doncs, Imma, l'Helena et regala un dos per un.
Vas acompanyada i pagueu només un.
El restaurant té de mel.
El dinar o el sopar?
Això, mira, ho farem fàcil.
Sopar de C, dinar no obriu.
No.
Sopar, Imma.
Després te'n vas de marxa.
Vinga.
I, a més, li demanarem a l'Helena que doni el telèfon.
Sí, perquè...
Perquè si algú se'l vol apuntar, i tu, Imma, si que has truques abans...
Sí, però millor.
Per reservar taula.
Doncs, Helena, quin telèfon teniu?
Sí, és el 977 24 96 72.
24 96 72.
Restaurante de mel.
72.
Al darrere de la plaça del rei, concretament, quin carrer?
Carrer Vila-Roma.
Molt bé.
Restaurant què?
Restaurante de mel.
El restaurant de la mel.
Per què es diu així, Helena?
Perquè és dolç.
Vinga.
Que bo.
Bona resposta.
Sí, sí.
Doncs, Imma, gràcies per trucar.
Molt bé.
Vinga, bona tarda.
Bona tarda.
Adéu, adéu.
La Imma, que tot just devia estar berenant, eh?
I ja pensant en el sopar.
Mare de Déu.
Doncs, Isabel, moltes...
Ai, Isabel.
Helena, moltes gràcies per venir.
I, en fi, suposo que ens tornareu participant en altres edicions.
La de un moment l'experiència us va bé o què?
Sí, sí, estic molt contenta.
La gent us pregunta?
O venen simplement a menjar i ja passen de tot?
Hi ha les dues coses, però, bàsicament, la gent que entra allí es queda sorpresa i pregunta, s'interessa molt.
A part, una altra cosa que no acostumo a preguntar, però ara ja he cregut, teniu llibres també a l'abast?
Sí, sí, a més a més, amb aquesta promoció de lletres a taules es regalen llibres.
Doncs mira, què més voleu?
És clar.
Per sopar, això sí, eh?
Al restaurante de mel, ja ho sabeu.
Helena, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.