Gràcies.
Recreació de la música que escoltaven els romans.
I és que d'això es tracta, tal com us anunciàvem durant tota la tarda
i tal com hem fet també aquest matí.
Ens traslladarem ara mateix cap al Camp de Mar
a través de la nostra unitat mòbil,
una unitat mòbil que condueix la nostra companya Lluís Comas
i, en fi, la paraula al micròfon, podríem dir,
ens ho explicarà tot la Sílvia García.
Al Camp de Mar ara mateix s'estan celebrant alguns dels actes de Tarracoviva,
una nova edició d'aquestes jornades que pretenen recrear històricament
el que va ser la Tarragona romana.
Sílvia, bona tarda.
Molt bona tarda, Núria.
Doncs sí, ens trobem precisament aquí als jardins del Camp de Mar.
Estic jo ara mateix just a la fira Fòrum Tarracó,
una fira on podem trobar productes de divulgació històrica romana,
replicas arqueològiques, mercaderies culturals,
llibres sobre el patrimoni...
Bé, que si voleu saber de veritat sobre tota la cultura de Tarragona,
sobretot, òbviament, la cultura romana,
aquesta gran fira, encara que petita alhora,
doncs és un reclam magnífic i publicitari
per conèixer una mica més de la nostra història.
Dir que hem entrat cap a dins, cap als jardins del Camp de Mar
i hi havia un munt de gent, tots preparats,
precisament per les diferents actes que han de tenir inici,
doncs gairebé ja, perquè hi havia molts actes que estaven prepistos
per al punt de les 6 de la tarda, com és, recordem,
Història en Acció, a les 6, recreació de l'enterrament d'un capdil,
Iber, a càrrec del grup de reconstrucció històrica de la Ciudadella,
i que durà aproximadament uns 45 minuts,
el que passa és que ara mateix s'hauria de dir la veritat,
ens queda a l'altra punta dels jardins del Camp de Mar.
Hem vist com ho estaven acabant de preparar,
hem vist també com hi havia gent que acabava de,
sobretot els petits detalls, de preparar-ho,
perquè hem de recordar que sí, precisament,
és com si fos un poblat, que queda a les afores,
i hi ha una sèrie de pedres que s'han de posar en llocs puntuals,
on es farà com una espècie de menjar,
després també hem pogut veure que estaven preparants
el que seria, doncs, el 10 mites i llegendes.
Això és molt interessant, també.
Un passeig per la mitologia romana a la Tarracó,
en el qual, doncs, hi haurà diversos narradors.
Estic parlant una mica així per sobre dels actes que hi haurà,
i que tenen relació directa i també indirecta,
però, clar, encara que es faci, precisament,
el passeig arqueològic a les muralles,
hi ha molta gent que, clar, ve cap aquí,
que agafa algunes coses que s'han deixat,
perquè hi entra les furgones...
Ja t'ho dic, és un moviment de gent que va i ve preparant.
I a banda d'aquesta gent que són les que estan dins,
s'integrant de tots aquests actes,
també hi ha molta gent que va passejant,
que porta els seus petits, també gent gran,
que vol interessar-se precisament per aquesta Tarraco romana,
per aquest Tarraco viva.
I, Núria, si vols, ho deixem momentàniament aquí?
Sí, perquè esperem que es posi tot en marxa,
que, com deies tu, deuen estar acabant de fer els preparatius.
Exacte, ja t'ho dic, estàvem fent allò que es diu els retocs finals
per acabar posant en marxa tot el que seria precisament això.
I dir que ara mateix estem veient com acaba d'obrir fa un quart d'hora,
aproximadament, una altra de les fires que s'inauguraven ara mateix,
que és la inauguració de la Fira Roma als museus del món,
la Fira Internacional de Museus i Jasciments Romans.
Molt bé que la vam visitar l'any passat, no?
Exacte, exacte.
I que també ara mateix,
així com l'any passat estava justament davant dels jardins del Camp de Mar,
te recordes que comentàvem que estàvem just davant per davant,
doncs avui l'hem posat dins els jardins
i clar, també ens queda una mica enrere.
O sigui que també no sé si intentarem almenys,
si més no, és una mica més complicat.
Escolta això, Núria, escolta això.
A veure.
Espera, escolta.
Estate!
Estate!
Estate, és el jefe.
A veure, a veure.
Preguntem ara mateix cot i gall.
Hasta pone!
A veure, a veure.
A veure.
Salutate!
Salutate!
A veure!
A veure.
A veure si podrien parlar amb ells.
¿Podem parlar contigo?
Hola.
Hola.
¿Dónde sois?
Bueno, és una corta del País Bosco
i amb una part de francès també.
Explícame un poco vuestros atuendos
porque son muy especiales, por favor.
Nuestro jefe va a explicar.
Hola, jefe.
Hola, ¿qué hay?
Explícame, ¿cómo te llamas, perdona?
Eliseo, Eliseo.
Hola, Eliseo.
Explícame un poco los atuendos
porque son muy espectaculares.
Bueno, son un poco diferentes
de la imagen que yo creo que estamos acostumbrados
más habitual, del legionario altoimperial,
de la imagen de Asterix y Obelis,
que tenemos un poco asentada en el inconsciente colectivo,
pero no deja de ser también otra representación
del mundo romano, en este caso concreto,
del final del imperio.
¿Qué fan ha que te llen, Silvia?
Nuestros dos grupos, en este caso concreto,
la Corse Prima Gálica del País Vasco
y los Federati de Francia,
pues estamos ilustrando lo que serían
los últimos tiempos del imperio,
finales del siglo IV, principios del V d.C.
Y no precisamente de la parte más italiana,
digamoslo así, ¿no?
No, todo lo contrario.
De hecho, bueno, esto refleja
tanto los atuendos
como las decoraciones
que aparecen en los cinturones,
el equipo, las armas y demás.
Está reflejando ya una influencia,
vamos a decir, bárbara,
sobre todo germánica,
aunque también hay notas de corte persa
y básicamente de todos los pueblos
que habían combatido con Roma,
que se fueron adaptando,
incorporándose al uniforme,
incorporándose al atuendo,
puesto que hablar de uniforme igual
es un poco anacrónico en esa época,
pero que se fueron incorporando,
digamos, a la moda del estamento militar,
pues dando esta imagen,
digamos, tan diferente, ¿no?
Porque además, yo estoy viendo
los gorros que lleváis,
son como, o al menos a mí me recuerdan
los típicos gorros rusos.
Efectivamente.
Concretamente lo que llevamos en la cabeza,
el gorro es el pileo panónico,
que es un gorro de origen aproximadamente,
Pannonia ocupaba lo que hoy sería la actual Hungría.
Es decir, estaríamos dentro de esa moda
más o menos germánica,
que en un momento determinado,
pues concretamente incluso,
pues provinciales de aquella parte del imperio
accedieron a lo que es propiamente incluso
la jefatura imperial
e impusieron lo que sería la moda propia
de sus países,
de su origen étnico,
haciendo que este gorro,
pues pasara a ser el cubrecabezas oficial
del ejército romano en la época tardía.
Explícame, ¿qué es lo que tendréis que hacer ahora?
Ahora estáis precisamente casi casi
a las puertas del campo de Marte
y a partir de ahora, ¿qué tenéis que hacer en una especie de recorrido?
Enseñar precisamente esas vestimentas tan curiosas
y tan especiales a toda la gente que está por aquí, seguro, ¿no?
Claro, de lo que se trata es,
aprovechando que nuestra actuación es mañana,
pues lo que estamos haciendo ahora
es un ejercicio de coordinación entre los dos grupos
y de paso aprovechando para que efectivamente
el público pues tenga una oportunidad adicional
de vernos en maniobra.
Si os acercan precisamente para preguntar,
¿pero vosotros sois rumanos?
Claro, claro, exacto.
Esa es una de las gracias que tiene
el ocuparse de un periodo pues quizás tan poco conocido
como puede ser el de la romanidad tardía
y que suscita mucha curiosidad por parte del público
y nos da pie a explicar
que en definitiva es un poco el leitmotiv de estas jornadas,
la difusión.
Pues muchísimas gracias por atendernos
y nada, os dejo trabajando, nunca mejor dicho.
Además de verdad, pues en ello estamos.
Gracias, y amable, gracias.
Adiós, adiós.
Doncs Núria, haurets de veure precisamente la vestimenta.
T'ho imagina't, un gorro, un barret, diguem-ho així,
estil rus.
Sí.
D'acord?
Sí.
Després, a veure, expliquem per exemple
a la persona que he parlat amb ella.
Una casaca llarga fins aproximadament al genoll
amb símbols, com una espècie d'estrella,
però així molt a un costat a l'altre.
Jo t'ho dic, jo semblaria, si me dius
que aquesta gent venen per la banda de Turquia,
m'ho crec.
Sí.
Perquè de veritat no tenen res a veure
ni amb els legionaris romans
ni amb tot el que ens imaginem
que hagi de venir precisament de la Roma imperial.
Clar, és que l'imperi romà,
ens hem de fer la idea que va durar un munt d'anys,
passant, i també va inculcar,
i es va autoinculcar també de les diferents cultures,
encara ells com a poseidors del bé i del mal,
perquè recordem que allà on arribaven ho agafaven tot
i era per ells, com a conqueridors que eren,
també d'alguna manera,
algunes vegades van arribar,
poques vegades,
a poder conviure precisament amb d'altres cultures.
O el que feien normalment,
agafaven de les cultures,
com va passar amb els grecs,
agafaven el que més els interessava en aquell cas
i s'ho feia el seu.
Doncs aquest cas seria més o menys el mateix.
Aquí residiria, d'alguna manera,
la moda.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do aquesta gent molt maco,
aquest noi,
amb què has aconseguit parlar.
Perfecte,
a més a més era el cap,
era el cap de la legió,
d'aquesta legió entre cometes romana,
que era ja de cara al final precisament
la decadència del gran imperi romà.
Doncs avui devien estar fent els últims preparatius,
no?
Diu, actuamos mañana
i avui vamos a ver
el primer tema de contacte.
No, i a més,
el que m'ha fet molta gràcia
és perquè venien
posats en el paper.
Exacte,
i a més venien tots en fila índia,
a veure,
un fila de dos seria,
no?
Sí, sí.
I anàvem a marcar el pas
i ho has sentit,
no?
Saludar.
Sí, sí, sí.
O sigui,
ja estaven posats ells, eh?
Molt bé,
la gent que hi ha tota estorada,
no?
Clar,
la gent s'ha quedat tota al voltant
dient,
bé,
i aquesta gent,
i és veritat el que ens comentàvem,
mentre que estan ara mateix parats
hi ha molta gent
que se'ls s'hi apropa,
que trenquen una miqueta
la seva timidesa
i els hi pregunten
directament,
bé,
i vosaltres qui sou?
De quin neu?
Exacte,
d'on us heu escapat vosaltres?
Perquè clar,
romans i vosaltres
com que no coordinen,
de veritat que ho hauries de veure,
no acaba de veure, eh?
No tenen ni el paral·lelisme,
ni s'assemblen,
i tenen unes grans llances,
però clar,
per la forma de vestir
i per la forma de fer
dels seus tratges,
dels seus vestits,
és que de veritat diries,
no, no,
aquesta gent s'ha escapat
d'una pel·lícula de turcs,
i de veritat,
increïble.
Jo a tota la gent
que ens estigui sentint
ens recomanaria
que si no volen venir ara,
que ho fessin demà
i així aprofitin el temps
per poder informar-se
de tot el que passa aquí.
i així aprofitin el temps
i així aprofitin el temps
i així aprofitin el temps
i així aprofitin el temps
i així aprofitin el temps
i wingtogipi
i així aprofitin el temps
i així aprofitin el temps
i així aprofitin el temps
trofi del temps
i així aprofitin el temps
Molt relaxant aquesta música romana que ens intedueix en el que és Tarracoviva,
les jornades de recreació i divulgació del que va ser la Tarragona romana
del món romà en general des d'aquí, des de la ciutat de l'imperi.
I nosaltres des del Camp de Mar, actualment, concretament ara mateix,
amb la Sílvia García i el Lluís Comas, que s'han instal·lat allà amb la nostra unitat mòbil
per viure en directe els tactes que s'estan fent ara mateix dins de Tarracoviva.
Sílvia, bona tarda de nou.
De nou, bona tarda.
Que hi ha gana. És l'hora de maranar, eh?
Una miqueta, sí.
A més, hem de dir que no poder arribar amb el micròfon en l'àmbric ara mateix
a la zona on està el termopòlium.
Què és el termopòlium?
El termopòlium és on es pot degustar precisament els diferents manjars, eh?
Sí, sí.
Com a paraula.
És això.
Doncs hi ha els diferents plats romans i el que hem fet ha sigut anar prèviament,
doncs ha sigut arribar i moldre i poder parlar precisament amb la Isabel Pasqual,
que és la persona que s'encarrega...
De la cuina.
De la cuina romana i és també la que s'encarregarà d'un festí romà,
allò que dius...
Ui, però un festí romà sona bacanal, eh?
Sí, sí, és una bacanal romana,
a la qual ja, si voleu participar, el que heu de fer és trucar a un telèfon
que justament al final de l'entrevista ens ha dit la Isabel.
I m'ha dit que ens donem molta pressa a tota la gent que vulgui participar,
perquè aquesta bacanal romana o aquest sopar imperial,
que seria més dient, doncs, clar, són de places limitades
i no pot anar a tothom.
A veure, m'explico, no pot anar a tothom.
Si no t'has apuntat prèviament, si no has cancel·lat o si no has agafat
i t'has apuntat, mai millor dit.
Sí, sí, sí, la reserva.
Exacte, si ha fet la reserva, no en sortia la paraula,
doncs no podràs anar a sopar.
Així com ara mateix el termopòlium que hi ha aquí,
tothom que entri pot degustar,
per 4, 2 euros, 1 euro, depenent del que triguis,
trist, si no ho fas d'aquesta manera no pots apuntar-te
o no pots degustar el que hi ha.
I hem de dir, pel que ens ha explicat abans,
que hi ha coses fetes amb pètals de rosa, Núria.
Sí, sí, sí, això es veu com a romant, ho dominaven.
Què et sembla?
Ho dic perquè dura una miqueta i així podrem acabar de degustar,
perquè ens escaparem d'aquí una estona, Lluís i jo,
doncs tot el que hi ha, aquests plats romans que tenen una pinta...
Sí, som-hi, som-hi, doncs.
Que per què dir-te?
A veure què explica'm.
A veure, que estem acabant de preparar-ho, no?
Comenta Lluís que no.
No fem una cosa.
Parlem amb algú que estigui per aquí passejant
per a veure què li ha semblat o què li sembla.
Sí, algun d'aquests espectadors.
Exacte.
Mira, concretament tenim aquí a Itinere, la medusa,
justament dintre d'aquesta exposició que recordem,
podem veure, d'aquesta fira de Roma als museus.
Sí, una fira que acull, recordem, doncs a ciutats d'arreu del món,
on hi ha restes romanes.
I també hi ha l'altra de les fires, la fira que hi ha tota sèrie de llenties,
amfora i tot el que, podríem dir, és de la tàrraco romana més propera a nosaltres.
Hem entrat en aquesta darrere.
Hola.
Hola, bona tarda.
Com et dius?
Núria.
La Núria està precisament a Itinere, la medusa.
Explica'ns una miqueta què és el que la gent pot trobar aquí.
Bé, a Itinere, sobretot, pot trobar articles de Tarragona romana,
com són les àmfores, n'hi ha de dues mides,
les petites, que tenen molt d'èxit.
Ara, doncs, tenim aquest nou article, que són els soldadets,
que també agraden molt.
Després, doncs, diferents llibres, guies arqueològiques,
a part de samarretes, una mica de tot, per tot tipus de turista.
Em comentaves que, sobretot, les àmfores petites són les que tenen més sortida.
Agraden molt, agraden molt.
Tant les petites com les grans, sí.
I joies, Sílvia, perquè jo em sembla que tenen anells, arracades, també, no?
No, en aquesta part on estem, nosaltres no.
Em pregunta la companya si també teniu joies.
Jo crec que les teniu potser a la botiga.
A la botiga i a la medusa.
La medusa és un altre tipus de botiga.
És la botiga dels museus, com si diguéssim,
reproduccions de l'Obre, del British Museum,
però que en aquesta fira no hi és, almenys.
Però el que sí que tenim són pins.
Pins, imants, clauers de diferents monedres romanes.
Doncs, Núria, a tu t'encantaria.
Hi ha un dels, precisament dels magnètics, que es diuen,
per posar-la en la nevera, que són preciosos.
perquè hi ha ànfores, hi ha també columnes romanes.
Columnes, mosaics, cariàtides, ànfores, una mica de tot.
Una mica de tot i tot el que trobem, precisament, en aquesta fira.
Parla'm de... perquè jo no sé si has pogut donar un tomet i veure els altres companys.
No ho he vist tota, la veritat.
No l'has vist tota, malament, eh?
Malament, sí, perquè...
per ser corrent...
Home, avui és el dia... avui està el dia de l'inauguració.
Segurament que de cara a diumenge, si torna'm a parlar,
m'ho diràs que ja ho has vist tot i que tot és fantàstic, no?
Sí, sí, segurament.
De menys de demà i diumenge ho podré veure.
Avui està el primer dia...
No sé si esteu força satisfets,
perquè déu-n'hi-do a la gent que està passant ara mateix.
Sí, per ser el primer dia no hi ha molta influència,
però déu-n'hi-do entre escoles que els encantes,
o els sàmforats soldats, no em puc eixar, la veritat.
Ens doneu moltíssimes gràcies per atendre'ns.
De res, segurament.
Adéu-siau, bona tarda.
No, Súlia, mirant que no ens queda massa temps,
si et sembla, ho deixaríem aquí
i després sentiríem l'entrevista, com us dèiem abans,
amb l'Isabel Pasqual i omplirem romànicament parlant,
ara sí, el que serà de la panxa, no?
Sí, sí, que també toca, eh?
Jo m'he quedat intrigada amb aquest menjar fet a base de pètals de rosa.
Oi...
Sí, sí, sí.
No, no, t'he de dir que és un flam.
És un flam?
Això ja per començar.
Oh.
Com a postre.
Jo t'ho començo pel postre,
però després hi ha un altre plat que ja ens ho explicarà,
que ja veuràs que també està fet amb roses.
I és que la rosa, a l'època dels romans,
doncs era, com per nosaltres, la canella.
La farigola, o sigui, la canella, molt bé.
Exacte, un dels condiments que ells utilitzaven a la cuina.
El que passa que ara mateix nosaltres el que fem amb les roses
és més per decoració, per regalar,
per coses puntuals, diguem-ho així, no?
Home, també depèn de quin preu estiguin les roses.
No sé si menjar-nos-la, eh?
Clar, sí, quasi que val la pena.
Per això t'ho dic.
Doncs, Sílvia, fem això.
Passat el punt de la set, ni que sigui ràpidament,
tornem cap aquí, cap al Camp de Mar.
Gràcies, fins ara.
Fins ara, adeu-siau.
Acabem d'encetar els darrers minuts del Ja Tardes.
En passen set del punt de meda a les set de la tarda
i ens traslladem ràpidament cap a la Tarragona Imperial.
Tarra Coviva, des del Camp de Mar.
Sílvia García, bona tarda de nou.
De nou, bona tarda.
I tal com havíem anunciat abans,
què us sembla si passem a l'entrevista que hem pogut enregistrar
prèviament amb la Isabel Pasqual,
que és la persona encarregada del dinar romà
que podem gaudir ara mateix aquí als Jardins del Camp de Mart.
I també recordem del sopar imperial,
que seria la paraula ideal per aquest sopar.
I dic que l'entrevista, Núria, si m'ho permets,
la començàvem parlant precisament de l'estómac.
Diuen que per aquí és per on es pot conquerir tothom
i precisament el termopòlium, ho dic bé, Isabel?
Termopòlium, sí.
El termopòlium, doncs, està creat i constat precisament
perquè la gent pugui tastar el que es menjava a l'època romana.
Jo no sé què és el que menjaven, explica'm.
Perquè la Isabel, precisament, és l'encarregada de tot el menjar
que es pot veure aquí ara mateix si us apropeu al Camp de Mart
i a més a més també per un sopar molt especial, no?
Sí, és així.
A veure, en principi, el termopòlium servim a menjar romà,
és evident, és reconstrucció gastronòmica romana
i llavors aquí es pot vindre a tapejar.
Hi ha, doncs, no sé, crec que sis o set tapes
i, bueno, pots vindre, agafar el que vulguis i provar-ho i ja està.
Llavors, paral·lelament, el termopòlium organitza sopars imperials
i al sopar imperial sí que s'ha d'accedir prèvia reserva.
Aquest és el que deia que era més especial, diguem-ho.
Sí, és més especial.
A veure, és un banquet imperial, és una taula ja decorada d'una altra manera.
A veure, abans va veure la pompa Triomfalis,
a dins del recint d'emmurellat.
Llavors, els comensals, quan arriben al sopar,
hi ha una sèrie d'explicacions,
algun caltre detallet que se'ls hi fa,
però això no ho saben fins que no arriben.
Però, bueno, la taula està muntada com ho feien ells.
han de menjar tot amb una cullera.
Hi ha comensals que tenen algun que altre problema,
no saben massa bé com fer-ho,
però, bueno, al final tots acaben utilitzant
el que tenim tots, no?, les nostres pròvies pinzes.
I la pregunta me la deixes gairebé obligada a fer-te.
Quin és el menú, precisament, que s'ha triat
per aquesta nit tan encantadora i tan especial?
A veure, en principi, els comensals, quan arribin,
es trobaran a la taula una amanida de pètals de rosa,
una sirapa, que és una pasta d'oliva,
una hipòtrima, que és una pasta de formatge fresc,
barrejat amb vi reduït, vi dolç, menta, i més coses,
i unes olivetes, això s'ho trobaran muntat a la taula.
I després tindran tres bufets.
El primer bufet, que estarà format per llegums,
amanida de formatge, uns ous durs, unes sardines escabatxades,
podríem dir que serien plats quasi bé freds, el primer bufet.
Llavors, al segon bufet hi ha carns i peixos,
tots elaborats a l'estil romà,
i després l'últim bufet, que és el de postres.
El de postres tenim un puding de poma,
un biscuit de...
Bé, un biscotxo, diguéssim, amb...
Pa de pessic.
Pa de pessic, sí, amb llimona.
Un pa de pessic amb formatge,
un flan de roses,
bé, en principi ara no recordo potser...
Sí, potser dàtils també.
Ara no recordo tots els postres, però més o menys, eh?
El que ens quida molt l'atenció és precisament
que s'utilitzin tant les roses,
els pètals de roses, el flan de roses...
Sí, ells utilitzaven molt les roses.
Bueno, de fet, les roses són una flor aromàtica
i així aconseguien aromatitzar els menjars.
Utilitzaven el vi de mel i el vi de roses
i, clar, deixaven macerar els pètals de rosa
i el vi tenia gust a rosa, no?
I amb el flan també, el flan és de roses
i, clar, té trossets de pètals de rosa
i, bueno, i té gust a rosa.
O sigui, te'n recorda l'olor de la rosa, no?
I l'amanida amb pètals de rosa també.
Aquest seria el menú imperial.
Però per tota la gent que, per exemple,
ara mateix estigui passejant pel Camp de Mar,
què és el que pot tastar?
Què és el que tenim l'oportunitat de tastar
en aquestes taules que estic veient?
A veure, aquí al Camp de Mar podeu tastar
fesols, llenties, ous durs, sirapa,
hipòtrima, sípia amb pèsols i pollastre, crec.
Què és hipòtrima? A veure, perdona.
La hipòtrima és la pasta de formatge fresc.
La sirapa és la pasta d'oliva negra.
Hi ha algun plat que sobressortíem,
especialment que l'altre?
Ho dic perquè, clar, ja venim de l'any passat
i segurament que hi ha una mica el paladar,
el tenim agafat,
però alguna cosa que vam tastar l'any passat
i ens recordem i venim especialment a tastar-ho de nou.
Sí, la gent que torna sempre repeteix amb la sirapa,
la hipòtrima i els pèsols amb sípia, sempre.
I de preu, què tal?
Bueno, penso que les tapes al termopòlium
són entre dos i quatre euros, en principi.
Hi ha alguna que potser un euro,
però a veure, ara no t'ho sabria dir,
però comptem una mitja d'entre dos i quatre.
Però el sopar no, eh?
El sopar ja és una altra cosa perquè, a veure, és un banquet.
I, per cert, si hi ha alguna persona
que es vulgui afegir a aquest sopar,
que vulgui precisament a aquest banquet,
vulgui apuntar-se, encara està temps?
Sí, per supost.
Només cal que truqueu al 655-966424.
Me'l tornes a repetir?
Sí, per supost.
655-966424.
Doncs, Isabel Pasqual, moltíssimes gràcies i bon profit.
Molt bé, animeu-se i veniu cap aquí.
Gràcies, bona tarda.
Doncs, això era, aquesta era l'entrevista
que feia precisament amb l'Isabel Pasqual,
la persona encarregada d'aquest sopar imperial.
Que esperem que hagi aixecat la gana
a tothom que ens estigui sentint
i, per què no, que s'hi apuntin,
que és molt important.
I, a banda de que s'hi apuntin,
recomanable a tots els actes,
tot el reguitjell d'actes
que hi ha no només per avui,
sinó també per demà i demà passat,
per aquest cap de setmana, magnífic cap de setmana,
que esperem que el temps ens acompanyi
i podrem gaudir de tota la tàrraco viva
que es troba a Tarragona.
Doncs, Núria, això és tot.
Déu-n'hi-do, Sílvia, molt bé.
Et deixem que acabes de fer un tomet,
ara sí, tranquil·lament,
i ja ens ho acabes d'explicar.
A veure, César.
Fins ara, Sílvia.
Adéu, bona tarda.