Un cop més, des del Ja Tardes, i de fet, com cada dimecres,
paguem una ullada al mar.
Tarragona és una ciutat marítima i val la pena aprofitar
els diversos temes que fan referència amb això, amb el mar.
I avui un tema, podríem dir, íntegre, que ens ve com en ell el dit.
Tenim amb nosaltres un pescador, o ex-pescador, el Lluís Palau.
Lluís, bona tarda.
Bona tarda.
Ex-pescador tu ja, no?
Vivim al mar, però d'una altra manera.
Quant de temps feia, però, que et dedicaves a la pesca?
Dels 15 anys, vull dir, en tinc 41, fa 3 anys que ho vaig deixar.
Tenia barca pròpia, la vaig vendre.
I com és? Com és que et vas desvincular de la tasca?
Perquè em vaig cremar una miqueta.
Depèn de les anyes que tens, et toca fer, no?
I em tocava renovar la barca i fer una barca nova,
i això, doncs, el valor era molt...
Vull dir, valia molts diners, no?
Potser és un dels problemes amb què es troben la majoria de pescadors,
que és un tipus de feina una mica desagraïda en aquest sentit.
Sí, i llavors, clar, per construir, per fer-te una barca nova,
toca afonsar-ne una altra, m'entens?
El desguàs, que es diu.
I, clar, vull dir, no sé, i quan cal, cal, però si no cal,
doncs, bueno, i ara hem optat per una altra opció,
viure a la mar, però de diferent manera.
Sí, perquè el Lluís, ni que hagi deixat el que és la professió de la pesca,
doncs mira, per comprar barca nova,
vas comprar una barca una miqueta gran, no?
I ara portes gent a dins.
Sí, és totalment diferent, però, bueno,
home, nova, no la van comprar nova, que estava bastant desociada,
i a poc a poc l'han anat arreglant,
i l'han deixat com millor han pogut.
Tenim la fotografia aquí, fa goig, eh?
Com es diu aquesta barqueta?
Tarragona Blau.
Tarragona Blau, segur que n'heu sentit a parlar.
La Lluís, a través d'aquesta barca, Tarragona Blau,
es dedica a fer excursions marítimes,
unes excursions que ens han acompanyat durant tot l'estiu,
que, de fet, acaben aquesta setmana que ve,
però, vaja, que projectes no us en falten.
Explica'n què han consistit aquestes excursions marítimes.
Home, doncs, més que res,
doncs, donar una passejada a la gent per l'itoral tarragoní
fins a Torre d'en Barra,
a vegades s'adreçaven fins a la baixa del cap de Salou,
depèn de la mar que feia,
i llavors a bord fèiem uns fideus,
o fem uns fideus arrossejats i un romesco de pop amb patates.
I, vull dir, no té cap secret, això, vull dir,
si el peix es bo, vull dir...
i, mirem, de fet, el millor que sabem.
Vaja, que pujava la gent,
em sembla, a veure què tenim els horaris,
tipus a les 10, dos quarts d'11 del matí,
els fèieu el tomet,
i a l'hora de dinar, sense moure's d'allà al vaixell,
dinaven, si volien.
Fèieu el menjar, a dins del vaixell mateix?
Sí, allí mateix.
Bé, la picada, el que és la picada, el romesco i el pelut,
ho portàvem fet de casa,
però, vull dir, a la vista de la gent ho fèiem.
i llavors, si fèiem bon temps,
paràvem a la roca plana
i la gent podia gaudir d'un bon bany.
Després tornaveu...
Cap a port.
Cap a port?
Sí, depèn del temps que fèieu,
o dinàvem dins del port o a la tornava.
Quant de temps durava aquest viatge?
A les 10 i mitja o 11 al matí fins a les 4 a la tarda.
Molt bé.
Suposo que amb tot l'estiu que veniu fent tot això,
perquè durant l'estiu fins i tot ho heu fet a diari.
Sí, a diari.
El que passa és que no han sortit massa dies així a diari,
però, bé, de cara a aquest any que ve
tornaveu a posar fil a l'agulla
perquè això acabi de rotllar tal com es pensava.
És el que passa.
Quan tira més és el cap de setmana, no?
Sí.
Que és el que esteu fent ja ara en temporada més de tot.
Llavors també la setmana de focs artificials aquí a Tarragona,
tots els dies van sortir.
Menys un dia que va fer amb el mala mar i es va tocar girar.
Però, bé, es pot dir que estem oberts de juny a octubre
per l'activitat turística.
Molt bé.
Unes excursions marítimes que, dèiem,
s'acabaran aquesta setmana al cap de setmana que ve.
Cap de setmana que ve.
No aquest del dia 1, sinó l'altre.
Aquest ha donat molt de mal temps,
que per cert ara està canviant el temps,
però, bé, han tingut més bon temps ara al setembre i a octubre
que no pas a ple agost.
Sí, a vegades ja passa això.
El temps ja no us en podeu fiar, em sembla, no?
És una de les grans condicionants que té la vostra feina
i no sé pas com us assessoreu d'això del temps.
Ho sabeu el dia abans, el temps que ha de fer?
No, home, quan vas a la mar,
doncs ja fitxes molt amb espartes i això,
però amb el cas del vaixell aquest turístic,
doncs és diferent,
perquè quan surts al cap del moll,
doncs ja veus el temps que fa, no?
Aquí el fotut d'això és que la gent que es mareja ja no torna més.
Però, bueno...
Que n'heu tingut molts de marejats, aquest istim.
No molts, no molts, però sempre hi ha hagut algú.
I, clar, hi passes un rato, doncs dolent, no gaire bo.
Però, bueno, també hi ha molta gent que no es mareja.
També et pots marejar al Port Aventura?
I tant.
Jo vaig començar a anar a la mare als 15 anys
i vaig estar a vora 3 o 4 mesos marejant-me.
I vaig deixar de prendre el llet del dematí
i no em vaig marejar mai més.
Això no vol dir res, no?
Però molta cosa és psicològica.
Suposo, com deia,
que al llarg de tot l'estiu fent aquests passejades marítimes
deus haver tingut bastantes anècdotes.
A part d'això de la típica gent que es mareja,
parat el barco que me bajo...
Sí, veus una miqueta de tot, no?
Però, bueno, com que és gent d'aquí de casa,
vull dir, bé, bé.
O gent de casa, gent de casa.
Teníeu gent de Tarragona, comentes?
Sí.
Gent de fora, també?
Poca, de gent de fora, poca.
Llevat d'un parell de campis que es van picar
per poder anar a Torre d'en Barra embarcar-los i desembarcar-los,
que eren gent de Barcelona i de l'interior.
Vull dir, normalment el que ha passat per aquí a l'embarcació
és gent coneguda aquí de Tarragona.
I famílies o, no ho sé, parelles...
Sí, famílies, famílies, vull dir, grups d'amics,
vull dir, l'altre dia vam veient un grup d'amics
que van a caminar tota la setmana i ens van juntar 30 i pico.
Vam estar pescant una estona, també, a la bromejada, que es diu.
Vull dir, per la gent que no ho veu mai,
doncs, clar, és diferent.
Donàveu la possibilitat també de pescar o això ja depèn del grup?
Depèn del grup i depèn del dia, no?
Vull dir, clar, ara com que banyant no pots,
doncs mates el rato de la manera que pots.
Molt bé.
Suposo que pareu ara aquesta setmana que ve per culpa del temps, ja, no?
Sí, perquè això no vol dir que si algú altre ho concerta
i si per un grup nombrós, doncs, tornem a sortir algun cap de setmana.
Però vull dir, el que és ja demà any i tot això, doncs, ja parem.
Quanta gent diries que ha passat durant tot l'estiu per la barca?
Hòstia, els caps de setmana, doncs, ara no he portat aquí els números, no?
Però una mitja d'unes 30 persones dissabte,
unes 25 de 30 persones domenja.
Escolta, és el primer any que feies, vaja, que has iniciat aquest negoci,
el Tarragona Blau.
Sí, i tant.
Què tal l'experiència?
Perquè, clar, tants anys de pescador
i ara te trobes en un món totalment diferent.
Home, ha sigut un món, sí, totalment diferent.
a tocar moltes portes que no estava gaire acostumat.
Clar, perquè ara, a més, te toca la part institucional.
A parlar molts de polítics, però, bueno, per això estem,
per tirar aquest projecte endavant.
Clar, perquè, a part de ser una iniciativa, doncs,
si voleu vosaltres privada, de la Lluís,
doncs, clar, ha hagut de trucar portes
per demanar ajuts típics de quan es comença
i fins i tot per demanar alguna mena de conveni, no?,
per aquesta funció didàctica que pots dur a terme.
Del març a juny començarem com a escola de pesca.
la Direcció General de Pesca
ens acompanyarà, doncs,
en un conveni signat entre tots dos
en el qual ells prepararan el material didàtic per la canalla
i llavors la canalla
em demanar permís per calar unes xarxes
perquè vegin una miqueta, doncs,
el món de la mar com és real, no?
O sigui, passaràs de l'activitat turística
que, clar, és pròpia de l'estiu,
a partir del març a fer activitats
per a les escoles més relacionades amb la pesca.
Bé, escola de pesca, que em sembla,
deies que és la primera que hi ha?
Aquí a Catalunya.
A Catalunya.
A Catalunya, és el que em van dir.
Però, escolta, tant de misteri,
tant de secret té la pesca.
No.
És que, clar, qui més qui menys
s'atreveix a tirar una canalla a l'aigua, no?
Però...
El pescador ve a ser com el pagès de la muntanya,
vull dir, per un pescador
el portes de la muntanya
veu una cosa totalment diferent, no?
La mar de terra i la gent de terra endits
passa el mateix quan es portes a la mar.
Unes activitats educatives
que, a partir del març,
oferireu a les escoles.
No sé si heu fet un tanteig,
si ja heu començat a preguntar en escoles
i sabeu que hi ha gent interessada.
Sí, ja s'han fet unes quantes comandes.
Bé, comandes, vull dir,
ja s'han trucat per donar les dates
per apuntar-se.
I sí, hem enviat ja totes les cartes
a les col·legis de totes les comarques
d'aquí de Tarragona.
Què preteneu vosaltres, Lluís,
amb aquesta iniciativa?
Potser que els més petits d'11
tinguin aquest apropament cap a la pesca
i, saps, és una professió d'aquelles
que encara té un toc com a idealitzat?
Home, doncs, no sé,
ensenyar, doncs,
el que s'ha posat de moda,
doncs, el que ha fet el pagès,
dic que s'ha posat de moda,
potser on ho dic gairebé, no?
El que ha fet el pagès en les granges,
doncs, fer-ho a la mar.
Molt bé, com les típiques cases de pagès,
que estan escampades pertot arreu
i que pots munyir la vaca i tal?
Doncs, fer-ho a la mar.
Vull dir, no res de l'altre món,
però vull dir,
mirar d'agafar algun peix,
que els crios vegin el que és,
no ho sé,
i llavors també han fet un audiovisual
sobre la pesca aquí a Tarragona,
que dura uns 20 minuts,
en el qual surten imatges
després de com s'atracta el peix,
de manera que s'ha de conservar a casa.
Vull dir, llavors també,
quan treballen els arts baix a la mar
i entrar receptes de cunyà per la mare,
que són típiques aquí de Tarragona.
També expliqueu coses tan bàsiques
sobre el peix,
com el seu valor nutritiu,
la importància del peix blau,
que aquí a Tarragona és la que té.
Aquí no s'ha de donar gaire importància,
però el peix blau de Tarragona
està molt apreciat fora d'aquí,
des de Madrid fins a la Corunya,
al nord d'Espanya.
Pensa que la sardina aquí de Tarragona
ara no massa,
perquè no s'engafa massa,
però hi ha el lletre seu
de sardina de Tarragona.
Vull dir, això ho hem vist.
Aquesta sardina aquí de Tarragona
no és tan grossa
com la que tenen allà dalt al Cantàbric,
i de gustosa ho és molt.
Sigui per la desembocadura del riu Ebre,
per el que sigui,
vull dir, és molt bona.
Tot això s'ha d'explicar.
De moment ho explicaran els més petits,
ja us dic, a partir del març.
Així els nens pujaran en grup
a dalt de la barca,
els passareu aquesta audiovisual,
els fareu la classe teòrica.
Es portarem a pagar una volteta,
llavors calarem unes xarxes de Trasmall,
que és l'única artil·logia
que em deixaran calar.
Què és això de les xarxes de Trasmall, has dit?
Sí, Trasmall.
I li em ve tot de nou.
És una xarxa que quan queda calada
baix al fons,
vull dir, fa com una paret
i el peix queda armallat
o enganxat.
I llavors,
aquest tipus de xarxes
és la que s'hi serà enclar.
Fa com una paret baix a la mar
i el plom està baix
tocant el fang
i hi ha unes surades
que fa com un parany.
Molt bé,
que després la reculls?
La recullim per una punta
i si hi ha algun peix
enganxat
és el que s'ensenyarà
als nanos.
Molt bé.
Llavors els feu tota la classe teòrica
i no sé si els feu llançar també la canya.
I tant.
Sí?
Una miqueta de cada cosa.
I llavors a la tarda
passarem a la subhasta del peix
a la cofredia
Pescadors de Tarragona.
Ja que hi ha una gran cofredia
aquí a Tarragona,
menys serveixi
que pugui passar força gent.
Ja ens has comentat
que d'entrada
aquesta iniciativa,
que recordem
es posarà en funcionament
a partir del març,
ha tingut molt bona acollida
per les escoles.
De moment l'estudi que heu fet
està dient
que hi ha gent interessada
i la podeu portar endavant
gràcies al suport
d'algunes institucions.
Us ha estat fàcil,
ha estat molt difícil
acabar duent a terme aquest projecte.
Tot costa.
Aquí el problema
que va haver,
una mica de problema,
és el canvi de govern
que es va agafar de mig a mig.
Però bé,
no deixa de ser una cosa bona
per Catalunya i per Tarragona.
Doncs en fi,
aquests són alguns dels projectes
que tenen,
que té el Lluís Palau
des de Tarragona Blau.
Lluís,
estàs tu sol
amb aquest projecte?
No,
hi ha un bon amic meu,
en Joan Lluís Mallol,
que de tots dos ho tirem.
Ell porta els números
i jo faig tota la pràctica.
Molt bé,
ja s'endevidi la feina.
Sí,
perquè suposes que,
clar,
a tu t'has buscat aquí,
t'has liat una miqueta
a la vida,
jo crec fent això.
Home,
sí,
però tot el que vol fer
amb il·lusió
i el bo i l'important
és saber el que vols fer
fins on pots arribar.
I el començament,
de bon començament,
això ho teníem ja ben assumit.
No trobes a faltar...
Et pots equivocar amb alguna cosa,
però bueno.
Bueno,
però tot és començar.
No trobes a faltar,
Lluís,
la teva faceta,
tota la teva vida anterior
com a pescador?
Aixecar-te,
a quina hora t'aixecaves?
A les 6 del matí.
Això encara ho fas o què?
Sí,
sí,
els que surten
a les barques d'arrossegament
s'aixequen a les 6 del matí,
llavors ja preparen les arts,
surten a la sortida
a les 7 del matí,
tornen l'hora punta de tornada,
de màxima de tornada
són a les 5 i quart de la tarda,
normalment se torna més aviat,
però bueno.
Ara ja no ho fas tot això,
un dia no portes aquesta vida?
Ho trobes a faltar,
algun aspecte?
Al començament sí,
però ara ja no,
t'acuta basa molt d'anar...
És que d'una manera...
Igual toques el tema de la mar,
però de diferent manera.
Passa que tens també
més contacte amb la gent,
no?
Que suposo que...
Sí, que és totalment diferent,
vull dir,
clar,
com tu us he dit molt bé abans,
hi ha anècdotes,
no?,
que va passant gent per l'hi,
i un...
Te'n recordes d'alguna?
Bueno, sí,
bueno,
normalment les dones,
quan a l'hora de fer el menjar,
s'apropen allí a la cunya,
no?,
preguntant-te coses,
i que si jo poso això,
jo poso allò,
i bueno,
et fas una miqueta content a cadascú,
no?
Molt bé,
aneu compartint la recepta del romesco.
Doncs a veure si encara hi sou a temps
de tancar la temporada del Tarragona Blau,
si voleu anar aquesta setmana que ve,
encara dins de la barca del Lluís Palau.
amb aquestes excursions marítimes,
quines dates ens queden a partir d'avui,
fins que tanqueu el cap de setmana que ve?
Sí,
el cap de setmana que ve.
Els dos caps de setmana.
Dóna'ns un telèfon de contacte,
home.
Està aquí,
el 619,
819,
676.
Encara no hi ha el grup tancat,
eh?
Encara queda...
Hi ha espai per gent.
Encara queda.
Molt bé,
i si no,
home,
de cara a l'any que ve?
De cara a l'any que ve.
També repetirem.
Doncs,
que el Lluís hagi passat de la vida al mar com a pescador
cap a aquesta vida,
podríem dir una mica més relaxada,
almenys en qüestió d'horaris,
no?
El mar,
però des del punt de vista turístic o didàctic,
està en contacte amb el mar 100%,
perquè avui mateix,
de fet,
aquí uns momentets es posarà el traje de...
De bus.
De bus.
Sí?
I cap a l'aigua.
Què us ha passat, Lluís?
Que això és molt curiós.
Ahir,
tracant,
vam agafar un cap,
una corda a l'èlisa,
i ara avui,
al dematí,
he anat a preparar-ho tot
i a la tarda s'arribarem per poder-ho treure.
Heu de poder aixer cap avall i netejar,
treure el que està enganxat.
Hi ha bastanta porqueria,
desgraciadament,
hi ha bastanta porqueria ensurada,
però bueno,
sempre ha passat.
I això us acostuma a passar?
Ja esteu acostumats?
No sempre,
però alguna que altra vegada passa.
Quina és la cosa que et fa més pal,
encara després de tots aquests anys que estàs al mar?
La cosa que et fa més pal,
diguéssim,
que et fa més paresa de fer?
Quan treus la barca,
el baradero,
per netejar-la.
Sí.
I llavors en l'arrossegament,
amb el tema de l'arrossegament,
quan tenies que fer les...
Tenies que ajuntar el cable,
que és una fenya molt pesada,
que has de tindre molta traça.
Les dues fenyes que quan anàvem a la mar
és la que tenia sempre entrevassada.
Però bueno,
igual les feia.
Clar,
s'ha de fer.
Quin remei.
Lluís,
és que tires la canya tu de tant en tant?
No.
Ara ja no?
Poques vegades.
Això no vol dir que algun dia
calem algun currican
per darrere a la barca.
Què és un currican?
El currican és...
Oh,
que m'han d'ensenyar de coses
aquest home.
O poses una plometa de pollastre
o un peixet de plàstic
en el qual el peix ho veu
i sols agafar alguna tonyineta
o algun bonit.
O sigui,
ho poses allà...
Ho poses i de tant en tant
vas d'això.
Bastant ajano.
A veure si hi ha alguna cosa.
Molt bé.
Doncs Lluís Palau,
moltíssima sort
amb aquest projecte
amb el Tarragona Blau
i ja quan comenceu
de cara al març
les activitats pedagògiques,
l'Escola de Pesca de Tarragona,
te tornarem a convidar.
Estiràs convidada tu a bord.
Mira,
molt bé.
Gràcies.