This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Pastisseria Conde, any rere any, endolcina els més petits de la casa.
Padrins, veniu a Pastisseria Conde i reserveu la vostra mona de Pasqua.
Tenim totes les mides i tots els gustos.
Pastisseria Conde, al carrer Comte de Rius, número 5, telèfon 977-2391-30.
Fins demà!
Passen sis minuts ja, del punt de dos quarts de sis de la tarda,
i nosaltres ja tenim preparat el convidat que us hem estat anunciant durant el sumari.
Ella es diu Josep González Vidal i és l'amu de la Pastisseria Conde.
Una de les pastisseries, pel que ens ha explicat amb més trajectòria,
amb més anys de funcionament de la ciutat de Tarragona,
i evidentment sent tan veterans, una cosa que no poden obviar
és a les celebracions típiques de les diferents èpoques de l'any.
Una de les pròpies, doncs, és la mona de Pasqua.
I és que sembla, Josep, que en aquest país tot ho celebrem menjant, no?
Per cada festa que hi ha, tenim el dolç adequat.
Bé, crec que això és una de les coses que allogeren la vida
i donen motius de somriure, no?
Que és atipant-se una miqueta, no?
Que sobretot els que més es beneficien de tot això són els més petits.
Perquè, clar, això del dolç...
Bé, però amb l'excusa dels petits, els grans també fan el seu pinito, eh?
També van fent.
Quants anys fa que funciona la Pastisseria Conde?
Bé, nosaltres ja estem establerts fa 35-35 anys,
i per tant tenim ja una experiència dintre d'aquestes festes tradicionals,
crec, bastant arreglada, no?
I, de fet, les hauran vist de tots colors,
perquè les mones de fa 35 anys deuen ser ben diferents de les que hi ha ara.
Sí, bueno, han canviat una mica, eh?
Han canviat una mica, però normalment la mona tradicional,
la mona que sempre ha tingut més preferències,
ha sigut la goma, la mona de biscuit, biscuit o tarta, eh?
Hi ha un diferencial entre el biscuit i la tarta,
o sigui, la tarta porta omella i el biscuit no en porta,
és l'única diferència que hi ha amb l'elaboració.
I la mona és biscuit?
La mona és biscuit...
O sigui, sense omella, en principi.
Bé, hi ha les dues versions, eh?
Hi ha les dues versions, o sigui, es pot fer d'una manera i de l'altra, no?
Esclar, amb biscuit té una qualitat superior
i si no porta omella té una qualitat normal.
Aquesta és la diferència.
I llavors el que sempre ha tingut la tradició més arreglada
ha sigut la de yema.
Avui dia no, avui dia la mona ja es fa de crema,
es fa de crema cremada, es fa de yema, de mantequilla,
de xocolata, de biscuit, o sigui, de xocolata satge,
es fa una quantitat de variacions que, bé, esclar, és el que diem, no?
La mona la fem al gust i a mida del client.
Perquè moltes d'aquestes mones que veneu us venen per encàrrec, no?
Això és important, perquè així també podeu preveure una miqueta la producció que teniu.
La gent us truca i us diu, mira, ho vull així, així, així.
No, aquí és una de les coses que darrere any anem millorant amb els encàrrecs.
O sigui, que normalment la mona és per encàrrec més que res,
encara que a la botiga, esclar, en surten, com és lògic, no?
Per la persona que ve i dona el vistazo i la pren, no?
Però normalment totes són per encàrrec.
La majoria, vaja.
El que és important amb això de les mones,
poder-ho preferir en ser pròpia, és les mides, eh?
Perquè a vegades veus unes mones enormes,
o sigui, que hi hagi mides per triar, per adaptar-se també
al tipus de família que s'ha d'arribar a menjar allò,
perquè en una casa s'arriben a acumular 4 o 6 mones.
Aquí, aquí està, sí.
Suposo que les mides també les feu una miqueta, doncs això, a mida, precisament.
Sí, no, no, influeix molt les ganes, doncs, diguéssim,
del padrí de saquear la seva mona.
O sigui, com que de mides n'hi ha des de la de mig quilo,
que es pot dir de la mig quilo a la de 6 quilos,
o sigui, entre aquí, variacions de 250 grams de cada mona,
es pot variar, o sigui que...
I una altra cosa important que se m'acut ara també
per l'elaboració de les mones és que es pugui conservar,
perquè el dia típic de menjar-se la mona és el dilluns de Pasqua,
el que passa és que hi ha padrins,
que per allò que marxen de vacances o alguna cosa,
hi han de donar la mona divendres sant.
Llavors, clar, si arriba dilluns i allò és com una tutxana,
ja no pot ser.
I aquí una de les coses que cuidem molt
i que evidentment la pasteleria artesana amb això tenim la mà trencada
és que fem les mones al moment, al dia.
No acumulem mones fetes d'una setmana o dues setmanes
com en molts llocs se'n troben,
que 15 dies o un mes abans de la Pasqua
hi ha mones per ai, i n'antros no, n'antros.
El dijous sant comencem a fer alguna mona de mostra
i a partir del divendres se'n va fent alguna
i llavors dissabti, domingi i dilluns són els dies forts de la mona.
Això pel que fa al biscuit,
el biscuit que deu el Josep ho fan al dia,
però figures de xocolata, perquè també les feu vosaltres,
i això és molt important,
i quant de temps fa que hi ha fet?
Jo sí, jo puc presumir que a casa nostra
tota la figura de xocolata,
des de la primera fins l'última,
des de la molla a l'artesana,
tot està fet a nostra,
i amb un xocolata superior, un xocolata 100% cacau,
això sí que ho podem garantir.
i n'antros ja portem vora de tres mesos,
o tres mesos,
que estem elaborant les típiques mones de xocolata.
Evidentment, hem hagut de repetir producció
tres vegades amb el Nemo,
perquè ha sigut una bogeria,
de la manera que han marxat,
amb diferents facetes,
amb el Nemo, diguéssim, individual,
amb el Nemo acompanyat,
amb el Nemo, amb les muntanyes,
amb les herbes,
una quantitat d'aversions que totes han marxat.
I avui dia, a casa nostra,
no tenim ni un Nemo per poder vendre.
I ja no en faran més,
després de tres tongades,
ja prou.
Que vagin a pescar-lo francolíssim.
Evidentment que sí.
O sigui, figura indiscutible d'aquest any,
el Nemo.
Sí, bueno, la indiscutible, el Nemo.
A més que tant val per noi com per noia, no?
Per nen o per nen, això està molt bé.
Sí, sí.
Després hi ha la Dori, també,
que és de la mateixa família del Nemo.
Ah, que és la Peixeta.
La Peixeta.
Ah, jo és que no ho dic.
Sí, llavors la que també ha tingut bastants èxits
és les tres bassonetes.
I sembla que no el Xinxan,
també han fet bastants Xinxans,
que ens creiem que ho han fet per fer-lo,
per dir, bueno, doncs fem una figura més.
I també han marxat tots els Xinxans.
El Xinxan ja fa un parell d'aigua.
Precisament, o sigui que no ha passat de moda el Xinxan.
Encara hi ha molta canelleta que el culet, culet el volen.
Sí, sí, sí.
I, bueno, i després també els Lúnirs,
també se n'han fet bastant, sí.
A més, important, comentaves que ho feu amb cacau,
amb una qualitat de xocolata molt bona.
Suposo que també xocolata blanca, no?
Sí, bé, fem les tres versions.
Fem les tres versions.
Fem la xocolata blanca, la xocolata amb llet
i la xocolata negra, doncs diguéssim,
la que diem xocolata a la vainilla, no?
Són els tres tipus.
Ara, tant una com l'altra,
total com les tres, doncs diguéssim,
són d'una qualitat superior,
són d'una marca acreditadíssima,
que, bueno, doncs, amb això també es nota el client,
també ho nota,
quan a l'hora de menjar el xocolata
que elaborem les figures de Pasqua,
se'n dona en compte que el xocolata aquell
és un xocolata que en diem xocolata bombó.
O sigui, és la mateixa xocolata que en fem els bombons.
A més, que hi ha molta gent que valora més
el que és la figura de xocolata,
del tros de la xocolata que no pas el pastís.
Als nens els hi entra més pels ulls, primer.
I després, als grans, n'hi ha que xalen més amb la xocolata.
Sí, bueno, jo sí que el que et podria dir
és que en aquests moments
la xocolata, la figura de xocolata,
ha tingut una pujada enorme de venda,
però enorme,
perquè jo, la veritat,
quan mon fill i jo ens vam posar
a elaborar les figures de xocolata
i decidíem la quantitat que en fèiem de cada peça
i les peces que fèiem,
jo li vaig dir a mon fill,
dic, nen, deixem de fer més figures de xocolata
perquè a última hora ens les usarem de menjar naltros,
a veure què passarà aquí.
I avui, avui a casa,
o avui ho estàvem comentant,
avui a casa només queden
tres figures artesanes
i que no queda res més.
No queda res més ja.
i uns quants ous de xocolata,
el que sí que encara tenim,
doncs diguéssim,
és la figura tradicional de motlla,
que aquesta ja fa molts anys
que la repetim, la repetim, la repetim,
però esclar, les altres, no?
Les altres són figures...
Que també per cada figura d'aquestes del Nemo,
per exemple, heu de fer un motllo,
que el feu vosaltres, no?
Sí, bueno, comencem, doncs, diguéssim,
de fer plantilles...
Com es fa un motllo de xocolata?
No, la elaboració de xocolata
és molt complicada.
Explica una miqueta per demà,
ara tinc una visita.
Sí, bueno, per fer el motllo,
doncs se fa un motllo amb silicona,
si és silicona comestible,
es fa el molla
i després d'aquell motllo
en surten diferents facetes, no?
Diferentes classes de la mateixa peça.
Però llavors el muntatge
s'ha de replantejar tot,
s'ha de fer primer unes plantilles,
dibuixar les plantilles, retallar-les
i aquelles plantilles són les que et serveixen
per anar retallant el xocolata
quan el tens, fas una planxa de xocolata
i aquella planxa de xocolata
amb les plantilles les vas retallant
i d'allí vas fent els muntatges
de totes les figures que t'imagines
o que has vist en una revista
o amb el que sigui
i d'allí trasplantes el xocolata.
Que les figures no acostumen a ser massisses, no?
No, no, perquè llavors seria horrorós de car
perquè és clar...
Clar, llavors la figura és molt primeta,
el xocolata el treballes...
És molt difícil de treballar el xocolata
perquè sembla una cosa molt simple i molt senzilla
però a l'hora d'elaborar-la
té les seves complicacions.
Clar, sobretot s'ha de fer-ne figuretes, no?
Sí, no, no, i més que res
la manera de treballar-lo
perquè les temperatures influeixen molt
perquè et quedi el xocolata tal com ha de quedar
perquè sembla que no
i això és una cosa que és un misteri de la naturalesa
que aquell xocolata mal elaborat, mal treballat
no dona el rendiment que té que donar
o sigui, queda doncs, diguéssim, lleig de color
queda com si aquell xocolata estigués passat
i no està passat
perquè aquell xocolata
després d'una mala elaboració
el tornes a refer
li dons el teu templatge
que se'n diu templar-lo
li dons el seu punt
llavors aquell xocolata torna a tindre
la mateixa vistuositat que té el xocolata
tal com ha de ser, no?
Sembla que tots hem tingut alguna mala experiència
de guardar alguna presa de xocolata
allò al calaix que no saps ni que la tens
te la vas a menjar i dius
això ja no és xocolata
aquest és el motiu de les coses
sí, sí, sí
Déu-n'hi-do
bueno, doncs ja ho sabeu
si aneu a buscar nemos
aneu-hi ja
perquè si no ja no en trobareu
que es veu quan molt buscats
i parlant de xocolata
que últimament també
el que crida molt l'atenció de cara als ulls
és la xocolata colorejada
aquell nemo de color talonja
que dius com ho fan això?
bueno, doncs sí
avui dia tenim la sort
que tenim uns colorants
que són comestibles
però autèntic comestible
i que no deuen deixar cap gust concret
que això també és bo
per descomptat
que si no no el tindríem
i després pots tenir
aquell xocolata
doncs diguéssim blanc
principalment el blanc
el pots tenir amb els colors
que t'interessa
sempre i quan sigui
el colorant aquest autoritzat
i llavors li dons també
una altra vistuositat
perquè esclar
una figura
d'un color sol
a tindre dos o tres colors
canvia molt
clar que també
l'elaboració
llavors d'aquella figura
també
s'accomplica
perquè
ho has de fer
amb dos o tres vegades
no ho pots fer tot
amb una vegada
és complicat
i figures de xocolata
per encàrrec
que us en fan
de dir jo em vull una així
d'aquestes medes
i amb aquesta temàtica
sí
jo he tingut
hem tingut a casa
hem tingut diversos encàrrecs
aquest any no
però els anys enrere
que ens han demanat
per exemple
un dels
recordo ara en aquells moments
un que volia
una
una rulot
una rulot
i li van fer una rulot
però escolteu
clavada
clavada la seva
sí sí
una rulot clavada
en una altra ocasió
si en una altra ocasió
ens van demanar uns patinets
d'aquestos
que van la canalla
amb els dos peus a damunt
no sé com se diu
un monopatí
un monopatí d'aquells
sí
també
i també el van fer
o sigui que
bueno
moltes coses
que te les demanen
i bueno
també
llavors
la imaginació
l'has de fer
l'has de posar a la pràctica
i tirar-ho endavant
no?
Déu-n'hi-do
quan us podeu estar
de temps
per fer
una figura d'aquestes
a l'encàrrec?
Bueno
una figura d'aquest encàrrec
és
és quasi
incalculable
perquè
com que ho has d'anar
ho has d'anar arreglant
i fent-ho
tal com ho vas fent
has d'anar buscant
els sistemes
perquè doncs
aquella xocolata
no se'nsorri
l'has de reforçar
per dintre
igual te pots tirar
te pots tirar
vuit hores
fent aquella figura
de xocolata
primer pensant-la
no?
Esclar
primer l'has de dissenyar
i després
com un arquitecte
no?
Primer la dissenyes
i després
la construeixes
no?
Déu-n'hi-do
doncs ja tenim
el pastís fet
podríem dir
no?
amb la seva cobertura
que ja pot ser
doncs de crema
de mantequilla
del que sigui
la figureta
al damunt
i llavors
hi hem de posar
tot de
plomeros
petits
petites gallinetes
petits pollets
s'ha d'acabar
l'assumptu
sí esclar
els motius
diguéssim
de donar-li
més reals
a la mona
és que si
l'ou filat
que si
la floreta
de doblea
que si
la rosa
de mantequilla
que si
la plometa
tots aquests detalls
van diguéssim
adornant
i decorant
la mona
no?
clar
com més cosetes
hi poses
més atractiva
i més bonica
és no?
alguna especialitat concreta
de la pastisseria
Conde
allò de dir
mira
les escales de mantequilla
ens surten perfectes
bueno
una de les motius
o sigui
una de les especialitats
que potser
també
tenim molt d'èxit
és amb la crema cremada
la crema cremada
ens la demanen
però
que és una miqueta
complicada
perquè
esclar
perds molt més temps
a fer una mona
de crema cremada
que a fer una mona
tradicional
de yema
o de mantequilla
però bueno
esclar
és el que dèiem abans
el client
ho vol a la seva mida
i a la seva mida
l'hi fem
i esclar
qui paga mana
ja està
sí sí
no no
doncs ja sabeu
si no heu pastisseria
Conde
ideal que proveu
la crema cremada
però
si sou una mica
més tradicionals
i totes aquestes mones
tan adornades
no us fan el pes
i tireu cap enrere
i voleu la típica mona
de tortell
podríem dir
la mona d'ous
aquella tradicional
amb els ous durs
i farcida de maçapà
també la teniu
sí i tant
i tant
que també
aquesta sí que especialment
és per encàrrec
perquè clar
no hi ha tanta demanda
sí bueno
l'únic dia que en tenim
a la venda
diguéssim així
una mica
és el dilluns de Pasqua
els altres dies
el qui vol la mona aquesta
l'ha de demanar d'encàrrec
perquè si no
no l'hi fem
no l'hi fem
quants dies
d'aquests dies
a festius que venen ara
quins dies treballeu?
ai
ai que això
ai que ja
pobra
l'aire ja l'he fet cansar
ai pobra
a partir d'allà
a partir d'allà
ara ja no podem descansar
ni un moment
o sigui
de matí, tarda i nit
pràcticament
hem d'estar al peu del canó
divendres sant
obreu també?
divendres sant i tant
o sigui que
divendres sant
nosaltres veiem la processó
perquè passa per davant de la botiga
ja us ho hem fet expressament
ja que no poden sortir pobres
la veiem de tant en tant
perquè anem treient el cap
tornem a entrar dintre l'obrador
anem fent
treiem el cap
i així anem
passem tota la processó
d'aquesta manera
Déu-n'hi-do
divendres sant
dissabte
diumenge
i fins i tot dilluns
i dilluns
diumenge de matí i tarda
i dilluns
no
el dilluns fem hasta el migdia ja
el migdia ja
diguéssim
s'ha acabat tot
i gràcies a Déu
home això és una mala passada
per vosaltres
però per gent com jo
que sempre anem a última hora
va estupendo això
perquè dius
ai ai ai
que arriba l'hora
però veus
ara que m'estàs dient això
m'ha ve a la memòria
que hi ha un fenomen
que les coses canvien
la vida canvien
per exemple
el dilluns de Pasqua
era un dia
un dia
però estressant
un dia
que deies
bueno mira saps a què
deies el personal
només que vigueu la mitat
ja n'hi ha prou
perquè
doncs
potser no hi haurà prou venta
i tal
en fi
i era estressant
perquè venien les parelles
les parelles joves
a buscar la moneta individual
o de dos
i estaves contínuament
fent monetes
fent monetes
traient-les a la botiga
i tal com les treies
anaven marxant
potser això ha baixat una mica
la joventut
la joventut
que venia a buscar
aquesta moneta individual
o per dos
vaja
per la parelleta
ha baixat una mica
però
vull dir que
el dilluns també
és un dia
que
els ressegats
els que
se'n recorden
d'aquest
Pasqua
el dilluns de Pasqua
venen
i mira que m'hi he trobat
molts dilluns
de Pasqua
d'anar fent mones
d'encàrrec
treure-les a la botiga
i tornar-la a repetir
aquella mona
perquè la s'ha venut
i tornar-la a repetir
i així 4, 5 i 6 vegades
això ha passat moltes vegades
sí, sí
que fort
doncs bueno
no l'estranyi
que dilluns
jo em sembla que fins dilluns
tampoc no lo compraré
vull dir que anirem així
a salto de mata
sempre
doncs te rebrem
amb els braços oberts
sí
un tòpic
un tema que sempre s'ha comentat
i mira
ara que tinc un pastisser
que m'ho expliqui
en tant de tocar
pastissos
dolços
xocolata
encara és llaminer
vostè
o ja se li passen
una mica les ganes
i parlar
i parlar
mira
només te diré
una anècdota
nosaltres
els pastissers
celebrem cada any
la festa patronal pastissera
i ens trobem tots reunits
amb un dinar
de germanor
en aquest dinar de germanor
no hi pot faltar el pastís
no faríem la festa
si no hi hagués
el final
del dinar de germanor
no hi hagués el pastís
oi qui el fa
perquè amb un dinar de pastissers
és un compromís
el qui li toca
el qui li toca
o sigui
com que anem
cada any
en un lloc
en un lloc
en una zona diferent
els pastissers
de la zona
on se fa la festa
aquells són els que han de fer
el pastís
i llavors
a criticar
oh que dolents
que dolents
molt bé
suposo que després
del dilluns de Pasqua
un dia mínim
de vacances
s'agafaran
o no?
sí
per desgràcia
aquest any
no sé si
un dia
potser sí que el farem
més no
més no
què és el proper
que ve ara ja?
normalment no
normalment en fem
tres dies
perquè el personal
té que fer festa
i bueno
esclar és lògic
però en guany
no podrem
perquè ens tenim
uns encàrrecs
que el dia 15
hem de fer
una inauguració
i no podrem
pas descansar
aquest any
no es pot parar
i a gent a nivell popular
ara ja enganxaríem
m'assembla
Sant Jordi
Sant Jordi
Sant Jordi
i tant
Sant Jordi
el tenim aquí
el tenim aquí
Sant Joan
no
Sant Jordi primer
però això ja és ja
és la setmana que ve
ja està aquí
doncs vinga
mentre li demanem al Josep
que es pensi
un número de l'1
al 28
28 persones opten
amb aquesta mona de Pasqua
nosaltres us recordem
on podeu trobar
la pastisseria Conde
pastisseria Conde
any rere any
endolcina els més petits
de la casa
padrins
veniu a pastisseria Conde
i reserveu
la vostra mona de Pasqua
tenim totes les mides
i tots els gustos
pastisseria Conde
al carrer
Comte de Rius
número 5
telèfon
977
23
91
30
doncs allí
trobareu
a pastisseria Conde
i sota aquest telèfon
si teniu sola
encara podreu encarregar
alguna mona
figures del Nemo
ja no
prou
això ja ho hem deixat enrere
pastisseria Conde
us regala una mona
a tots els que
vaja
no tots
a una persona
d'entre tothom
que va trucar
des de dilluns
fins avui
i en tenim 28
veus com
tira molt això
de les mones
és l'època
doncs Josep
m'hauries de dir
un número
de l'1
al 28
accepta
accepta
i ara hem dit el Josep
el número 3
que és el de la Maria Pilar Almena
que es van portar
a les entrades de Pro Aventura
i bueno
per repartir-ho una miqueta
doncs mira
la Maria Pilar
a entrades de Pro Aventura
i ja no entra
en el sorteig de la mona
doncs
de l'1 al 28
sense trampa
no no
trec la papereta
trec la papereta
la 15
el 15
xan xan xan xan
hombre
David García
és un oient habitual
que a més estarà molt content
jo crec
David García
doncs mira
amb el número 15
el Josep
que et regala una mona
com és aquesta mona
que ja ho tens decidit
o és sorpresa
no
inclús la pot triar
si vol
l'hi deixarem triar
sí sí
que es passi per la pastisseria
que a partir del dijous
dijous divendres
que passi
i li podrà triar la mona
que vulgui
millor dijous o divendres
que tampoc és qüestió
d'enganxar-vos allà
molt enfeinat
David García
doncs ara
t'apuntaré amb un paperet
i David
carnet
això sí
amb el carnet
amb el DNI a la mà
passes per la pastisseria
a conde
doncs Josep González Vidal
moltíssimes gràcies
per explicar-nos
el que fem un any més
cada any toca
tornar a parlar
de les mones
però mira
cada any hi ha tema
perquè les coses
van canviant una miqueta
moltes gràcies
i que us sigui lleu
gràcies a vosaltres
bona tarda
doncs aquest era
el Josep González Vidal
de la pastisseria conde
una pastisseria
on trobareu
doncs això
les mones de Pasqua
fins i tot
dilluns fins al migdia
per a aquelles persones
com jo una miqueta despistades
que s'hi tiren última hora
vinga tornem a recordar l'adreça
i continuem
a camí de les 6 de la tarda
amb més música
pastisseria conde
any rere any
endolcina els més petits
de la casa
padrins
veniu a pastisseria conde
i reserveu la vostra
mona de Pasqua
tenim totes les mides
i tots els gustos
pastisseria conde
al carrer
Comte de Rius
número 5
telèfon 977
23 91 30
Gràcies