En plena tardor literària, com estem,
us volem fer una proposta una miqueta diferent.
Teniu una cita demà dimecres al Centro Creativo,
que es troba al carrer Rovira i Virgili, número 35.
Una cita amb un personatge, li podríem dir autor,
però és moltes més coses, el Raimon Samsó.
És autor de sis llibres,
ara se'ns presenta també amb un CD molt interessant.
Es dedica a la superació personal.
Podem dir així, Raimon?
Bona tarda, ja, d'entrada.
Però a part és economista.
Una caixa de sorpreses, aquest noi.
Sí, jo sóc una persona que va estudiar econòmiques
i que he treballat uns 10 anys en el món de les finances,
tant a la banca com a multinacionals,
però jo sabia que era escriptor.
I un dia vaig donar pas a aquest somni,
que era escriure pels altres.
I m'hi vaig posar.
I ara la meva feina consisteix més en escriure
i en fer cursos de motivació personal que d'altra cosa.
És que dius, me'n vaig adonar que era escriptor,
però no escriptor de qualsevol cosa,
no escriptor de novel·les,
sinó que en la bibliografia del Raimon Samsó
trobem llibres com Taller d'Amor,
Reencontrar l'Alegria,
Dos Almas Gemeles, Manual de Prosperidad,
Juntos, El Plan Infinito,
i aquí tanquem ja...
El mestre de les cometes, que és el que tens a les mans.
El mestre de les cometes, que és el que em serveix de xulet aquí
per fer tota la llista.
Com passes d'això, de dedicar-te a l'economia,
fins i tot treballant per multinacionals,
a escriure llibres de superació personal.
És que de fet no passes d'un lloc a un altre,
de fet ja ho ets.
Mira, jo penso que les professions són disfraces que ens posem,
i a vegades ens identifiquem més amb la disfrasse
que amb la persona que la porta.
Per exemple, jo puc dir que soc economista o soc metge,
però de fet soc una persona que està fent de metge o d'economista.
Per tant, el fet que ara escrigui o abans treballés amb diners
no té cap importància,
perquè l'important és la persona que hi ha al darrere.
Són persones, som sers espirituals enmig d'una experiència material,
què et sembla?
Bé.
No, home, com a titular està bé, eh?
Passa que això, a vegades ens falta temps.
Ho oblidem.
Per parar i pensar-ho, no?
Sí, el que ens passa és que ho oblidem.
Estem tan hipnotitzats per l'experiència material
que ens oblidem que darrere de tot això
som unes persones amb un ànima i amb un cos emocional, veritat.
Ens costa recordar-ho, això.
Ara parlarem profundament d'aquests temes.
Ja veieu que l'entrevista pot donar de si,
però concretament la cita que tenim demà dimecres,
ho recordem un cop més, el Centro Creativo,
a les 8 del vespre,
serà per parlar sobre l'escriptura terapèutica.
Una mica autobiogràfic.
No, mira, t'explico en què existeix l'escriptura terapèutica.
No consisteix en escriure pels demés,
és a dir, en escriure bé, en escriure bonic.
Això no es tracta de ser un escriptor.
Es tracta d'escriure per un mateix.
És a dir, escriure perquè ningú el llegeixi.
Absolutament ningú el llegeixi.
Si tens la garantia que ningú el llegirà,
seràs prou honest per explicar totes les coses
que vols posar en el paper.
L'escriptura terapèutica és una teràpia
per sentir-se i estar millor.
Mira, jo sempre dic que les coses,
està que no les veus, no les pots canviar.
És a dir, moltes persones no canvien
perquè no són conscients que han de canviar una cosa.
Però quan la veuen,
a vegades només el fet de veure-la
ja fa que canviï.
És a dir, a vegades només expressant una cosa,
un sentiment, una emoció,
fa que allò ja s'esvaeixi,
que allò es solucioni, ho es completi.
I l'escriptura té això.
Clar, l'escriptura quan està escrivint
i ho veus davant teu escrit,
i ho veuen, els teus ulls ho veuen.
estàs veient una part de la teva vida,
estàs veient unes emocions,
estàs veient un bloqueig a la teva vida.
I allò fa que el puguis solucionar.
A nivell molt senzillet,
seria com la gent que porta un diari
de tot el que li passa allò dia a dia.
Sí, aquesta és una...
Passa que has de ser franc també amb el diari, no?
Sí, has dit una cosa molt important.
Mira, l'escriptura terapèutica,
si no ets franc i no ets honest,
no serveix absolutament per res.
És a dir, si et vols enganyar per escrit,
que dic jo, doncs endavant,
ens enganyem de moltes maneres
i una d'elles seria per escrit.
però si ets prou honest,
doncs és una feina molt valuosa.
I efectivament el diari personal
és una de les eines amb les que treballem
amb el seminari d'escriptura terapèutica,
però no és l'única.
El diari, doncs, és una eina molt potent,
però també treballem, doncs, per exemple,
jo soc un fan de les cartes.
Jo escric cartes a tothom,
inclús a persones que ja no estan entre nosaltres.
Tu pots escriure una persona que ja mor
i reconciliar-te amb ella.
O inclús hi pots escriure amb un mal de cap
o el teu ronyó.
És a dir, tu pots escriure moltes coses
o el fill que estàs esperant,
li pots escriure per donar-hi la benvinguda.
Fixa't tu quantes coses pots fer.
I en algun nivell sutil això treballa.
Això ja està operant.
I hi haurà, clar,
la persona que digui
no, és que jo ni de petita he escrit un poema,
allò que més o menys ja ha fet tothom.
Jo és que amb l'escriptura no puc.
No se'm dóna bé.
Doncs sí.
Serveix igual?
Serveix igual,
perquè, mira, aquí no es tracta d'escriure bé
o de no cometre faltes.
és a dir, la sintaxi o la gramàtica o l'ortografia
aquí no tenen res a veure.
Quan la gent em pregunta si escriu malament o bé,
jo sempre li dic que bé.
És a dir, és impossible escriure malament
quan escrius per tu mateix.
Si tu ets honest
i tu estàs parlant de les teves emocions,
el que t'asseguro és que no és una pèrdua de temps.
Vull dir, qualsevol tasca que involucri les teves emocions,
la teva vida,
és impossible que sigui una pèrdua de temps
o que la facis malament.
Suposo que la gràcia d'aquest punt terapèutic
que té el fet d'escriure
és que passes a paraules el sentiment,
amb el qual fas un procés mental, no?
Aquí està.
És difícil, a vegades.
Has donat amb el clau.
És molt difícil, a vegades.
Bé, és difícil però és interessant.
Jo sempre dic que les coses difícils
ja són les que ens convenen,
perquè les fàcils potser no ens portarien enlloc, no?
Llavors atrevim-nos amb el difícil.
Però has donat el clau.
És a dir, quan tu ho escrius,
el que has de fer és concretar.
Perquè, clar, una persona se sent d'una certa manera
però no sap molt bé com se sent, no?
Té un neguit, té una cosa.
Però quan t'hi poses a escriure allò,
allò has de ser molt concret.
Has de trobar paraules,
has d'escollir una paraula, no?
I això t'obliga a concretar.
I quan t'obliga a concretar,
el que fas estàs amoblant el teu mobiliari mental
d'una forma molt endreçada, no?
I allò et fa veure les coses molt més clares.
Ara, de moment, véns demà, a les 8,
recordem un cop més,
a la Centro Creativo Carrer Rovira i Virgili 35
a fer aquesta mena d'os de xerrada,
de conferència sobre els avantatges
de l'escriptura com a teràpia.
I després, més endavant, faràs un seminari?
Sí, el dissabte 13 d'aquest mes
estaré treballada aquí a Tarragona
i començarem a les 10 del matí
fins a les 8 de la tarda,
si a dir, farem una jornada intensiva
d'escriptura terapèutica.
Per a totes les persones que demà
se sentin interessades i vulguin aprofundir,
doncs estarem 8 hores junts escrivint
i passant-s'ho molt bé
i aprenent moltes coses de nosaltres.
8 hores escrivint, eh?
Atenció.
No, jo també, molta estona jo estic explicant,
estic xerrant,
donant pautes i normes.
Però també una bona part estarem escrivint.
Com serà més o menys aquesta jornada pràctica,
aquest taller,
per fer-nos una idea.
Sí, doncs mira, seguirem tot un temari
i jo el que vaig desenvolupant
són diferents formes d'escriure.
Tu n'has apuntat una,
per exemple, el diari,
jo n'he apuntat una altra,
que eren també les cartes,
però hi ha altres, hi ha les llistes,
i inclús hi ha els dibuixos.
Hi ha una estona en la qual
també ens expressem dibuixant,
perquè és una de les formes
d'expressar també emocions.
I jo vaig donant pautes
i diferents formes d'escriure.
A partir d'aquí, cadascú triarà
aquelles que se senti més còmodo.
Jo el que faig és obrir tot
el ventall de possibilitats que conec,
i a partir d'aquí la gent
ja anirà treballant amb elles.
No és la primera vegada
que fas un taller d'aquesta mena.
Quant de temps portes tu
treballant amb l'escriptura terapèutica
o, vaja, enfrescat en aquest tema?
Doncs mira, jo porto escrivint,
vaig començar escrivint per mi,
després vaig passar a escriure també
pels demés,
faig les dues coses,
escriure per mi pels demés,
però potser fa uns 15 anys
que vaig començar.
I a mi t'haig de dir
que m'ha canviat la vida,
clar, que t'haig de dir.
M'ha canviat totalment la vida
i m'ha portat a sentir-me
molt en pau i molt centrat.
Que ho deixes veure,
els demés, el que escrius per tu?
No.
Quan un escriu per si mateix,
mai ha de mostrar allò que escriu.
Perquè, repeteixo,
no saries prou franc o sincer
per expressar certes coses, no?
I la sinceritat és la base
perquè això sigui efectiu.
Perquè si t'enganyes,
el que deia abans,
per escrit és una forma més d'enganyar-te.
Ja ho fem durant tot el dia,
doncs no tindria interès
seguir-ho fent escrit.
Per l'experiència que tens tu mateix,
o fins i tot amb la gent
que has treballat,
quins dimonis són els que té la gent normalment?
O sigui, quan escriuen,
per desfer-se d'alguna cosa,
de què es volen desfer habitualment?
Normalment del passat,
dels punts dolorosos,
de les ferides que encara estan obertes,
del passat,
i també de la falta d'autoestima.
Jo crec que aquestes serien
les dues àrees de treball
més importants que tenim.
Però jo no recomano només escriure
per curar ferides
o per, doncs això,
senar la falta d'autoestima, no?
Jo també m'agrada escriure molt cap endavant,
és a dir, crear el futur.
És a dir, una persona,
quan vol crear alguna cosa a la seva vida,
ja sigui una relació, ja sigui un negoci,
el que sigui,
una de les formes de començar a plasmar això
i de començar-ho a crear
és posar-ho per escrit.
Quan tu poses per escrit,
estàs fent una carta als Reis Mags
i estàs, a més,
aclarant les teves idees
i estàs fent un decret.
Allò ja existeix en el món de la realitat.
Jo mai faig un projecte
que no el plasmi abans per escrit.
Fins i tot valdria la pena també
posar per escrit les coses positives
que et passin al llarg del dia, per exemple.
Exacte, i les coses que vols que et passin
a la teva vida durant els pròxims anys.
Tu et pots fer una carta, per exemple,
que deia abans, una carta a tu mateix,
dient com seràs tu dintre d'un any,
quines coses vols que succesin a la teva vida.
I allò comença a treballar,
perquè el teu subconscient
ja està treballant amb aquestes idees.
Aquella intenció ja és energia
que està treballant.
Ara potser et preguntaré una tonteria,
però hi ha algun moment ideal
que recomanis a la gent que es posi a escriure
o en un lloc ideal?
És a dir, mira, sempre al vespre
i sempre amb calma o no?
Si t'enganxa enmig d'una cafeteria...
Doncs mira, sí, tens raó.
Jo m'he trobat amb tot, eh?
Hi ha gent que és més nocturna
i ho prefereix de nit.
Hi ha gent que és més diurna
i prefereix el dematí.
Una de les eines que també treballem
són les pàgines del dematí, que dic jo.
El dematí és un moment
en què un està molt fresc,
perquè encara no està contaminat
per totes les preocupacions del dia.
el seu subconscient està encara molt viu,
doncs perquè està treballant tota la nit.
Per tant, és un bon moment molt creatiu.
Jo les millors idees les tinc quan m'aixeco,
quan m'acabo d'aixecar.
Però també entenc que hi ha molta gent
que ha de portar els nens al col·legi
o que ha de fer certes coses,
o anar a corrents.
Per tant, si no pot fer-ho al dematí,
que busqui un altre moment del dia,
com podria ser a la nit.
Però per mi les primeres hores del dia
són molt creatives.
I cada dia s'ha de tenir una certa regularitat
o t'has d'esperar tenir un mal de cap per posar-t'hi?
Bé, pensa que quan tens un mal de cap,
llavors ja és una mica tard,
perquè ja et trobo una mica amb el pas canviat.
Llavors, jo sempre dic que no t'has d'abandonar
i no acudir a la teràpia quan un està malament,
perquè llavors estàs prou malament
com perquè no acabis d'arrencar.
Però també entenc que no tenim temps per tot.
Llavors, una de les eines que són el diari,
el diari no és diari,
aquesta és la primera fal·làcia,
el diari no és diari,
és a dir que no s'escriu cada dia
i això s'ha d'entendre així.
S'escriu quan ho necessites,
quan tens temps,
però no sempre és cada dia.
Tampoc ens esclavitzem amb una obligació.
El més difícil del diari és allò que a vegades dius
avui no m'ha passat res emocionant,
avui no l'escric.
I van passant els dies.
Sí, però mira, jo et corregiria.
Jo diria que no es tracta tant d'escriure les coses que et passen,
sinó les que sents.
És a dir, les coses que passen a la nostra vida
no tenen cap importància.
Ho he de dir així.
Jo sé que ara hi ha gent que m'escoltarà i dirà
com que no tenen importància?
Doncs no.
Les coses que ens passen no tenen ninguna importància.
L'única importància que tenen
és la forma amb què les vivim.
és a dir, el punt de vista en què les observem.
Llavors, el que sí escriurem són les coses que hem sentit
i no tant les que hem viscut.
No es tracta de fer un diari de dir
doncs avui m'he xacatat a l'hora
i he anat aquí i he conegut a fulano.
No, es tracta de dir
amb el que m'ha passat avui i he après això.
O m'he sentit d'aquesta manera.
Llavors, un està en contacte amb el seu jo més profund.
Veiem en aquest folletó promocional
del que serà aquesta xerrada de demà mateix
la portada d'un CD
amb el teu nom i el títol d'escriptura terapèutica.
O sigui, no vens a presentar un llibre,
vens a presentar un CD, tens un CD.
Què hi ha aquest CD?
Doncs mira, aquest CD hi ha una hora
de Raymond Samso enregistrat.
Xerrant.
Xerrant.
Que això és una bona alternativa
per a la gent que tingui fòbia al bolígraf.
Això ho pot fer en vez d'escriure, gravar-se?
Sí, també és una forma d'expressar.
A més, si després tu escoltes el que t'has gravat
et dones compte de moltes paraules
que fem servir i que són molt nocives.
Jo sempre dic a les persones que si canviessin
el seu vocabulari i la forma del diàleg intern...
El diàleg intern és això que està tot el dia
pensant aquí dins, eh?
Si canviés només això, la seva vida canviaria.
Jo sé que això, dit així, sembla màgic,
però és que la vida ho és de màgica.
Si canviessin el vocabulari i la forma
que tenen de parlar-se a si mateixos,
la seva vida canviaria.
Per tant, gravar-se és una bona forma
de trobar-se amb aquelles paraules limitadores
o negatives que normalment ens anem repetint.
A vegades no ens en donem compte, bueno, de moltes coses,
però de la importància de les paraules que diem.
És veritat, eh?
És veritat, eh?
Un dic jo no sé, jo no puc, jo no valc.
I això al final, clar, qualsevol pensament
la seva funció és convertir-se en creença.
Quan tu has dit tres o quatre vegades
ja s'ha convertit en una creença, no?
Però, mira, tenim una sort
i és que els pensaments es poden canviar.
Llavors, l'escriptura terapèutica
el que vol és fer això.
És tot allò que hem codificat lingüísticament
i que no ens ajuda,
ho podem descodificar lingüísticament, eh?
Raimon, perdona, que comentava amb aquest CD.
Sí.
Deies, ja tota una hora de tu donant consells sobre...
Exactament, en aquest CD
estic jo donant una hora explicant
de quines maneres ens pot servir
l'escriptura terapèutica
i de quines formes podem començar ja a treballar.
és ben bé una horeta, és poquet,
però, bueno, és un abstracte
del que és el seminari de vuit hores.
Clar, no conté la part pràctica, tampoc,
però ja dona una idea molt clara
del que es pot esperar de l'escriptura terapèutica.
En la portada d'aquest CD
hi veiem una fotografia d'una màquina d'escriure
d'aquelles ancestrals, no?
Ja molt entranyable.
Ets partidari de màquina d'escriure ordinador
o, millor, de puny?
M'agrada que em facis aquesta pregunta
perquè és molt encertada, a més.
Mira, és una mica una analogia, això.
Però jo recomanaria mà,
encara que surti aquí una màquina d'escriure.
Recomano massa esparcar
perquè la mà té el pols del cor.
Ja sé que això sona molt romàntic,
molt poètic, però és veritat.
I la lletra té una impremta energètica,
la lletra pròpia,
té una impremta energètica
que la pantalla de l'ordinador no té.
Per tant, jo sí que faig servir l'ordinador
quan escrit pels demés,
quan escric un llibre,
però quan escrit per mi
sempre amb paper i bolígraf.
Tan important com escriure
el que sents en aquell moment
deu ser després,
o no sé si dies després,
o immediatament després,
rellegir-lo, no?
Sí, sí, sí.
Estàs molt encertada
amb aquest comentari.
Mira, el bo és això
és com el vi,
s'ha de deixar que es reposi
uns dies,
inclús unes setmanes,
i després ho dones a rellegir.
I et sorprèn molt.
Sí, moltes vegades
et preguntes
i jo he escrit això.
I jo sempre dic que jo,
o la mà que em porta.
Mira, la madre Teresa Calcuta
deia que som llapisos
a la mà de Déu.
I nosaltres escrivim
les coses que ell vol manifestar, no?
I jo això ho recomano molt
durant el seminari.
És a dir,
fem-se un cantó,
nosaltres,
amb les nostres vides
i els nostres problemes,
fem-se un cantó
i deixem que es manifesti
a través del llapis
allò que necessita ser manifestat
o allò que necessitem aprendre, no?
I moltes vegades
el que dius tu
quan et rellegeixes,
dius, caramba,
que profund
és això que estic llegint.
Fins i tot
ha de ser curiós
veure l'evolució
la mateixa persona
fent un altre text
un mes després.
Sí, sí, sí.
Hi ha de canviar el to?
Tens raó, perdona't.
Jo sempre recomano
posar dates
i guardar-ho tot.
I amb els anys
vas veient
la teva pròpia evolució.
Jo em rellegeixo
coses que he escrit
i m'ajuden,
m'ajuden
en el moment present.
Serveix per tot tipus
de mal,
d'afecció emotiva?
Sí, sí, sí.
Serveix absolutament per tot.
inclús està
pels problemes físics
i tot.
Perquè molts problemes físics
no tots,
però alguns sí que tenen
una part psicosomàtica
i que ens l'hem creat
nosaltres mateixos.
Per tant,
sí que ens ajudaria
amb tot.
És a dir,
no té límits.
L'escriptura terapètica
no té límits.
Sempre quan siguis autèntic
i no et deixis mai
de posar coses
que hauries de posar.
Has citat
la mare Teresa de Calcuta.
De totes maneres,
veiem en la teva
petita biògrafia
que tenim per aquí
que tens una tirada
cap al budisme, tu.
Bé, sí,
perquè he escrit
un dels sis llibres,
que és aquest
El mestre de les cometes,
que succeeix en el Tíbet
i perquè és una cultura
i una filosofia,
no és una religió el budisme,
és una filosofia
que és molt atractiva.
Jo penso que
ha arribat a Occident
en un moment
molt necessari,
ha arribat a punt,
per dir-ho així,
perquè als occidents
estem molt
desencantats,
estem molt
desorientats.
i el budisme
té això,
té que és molt pràctic,
que s'adapta molt
als temps
i que, a més,
el que pretén
és portar
pau mental,
que és el que penso
que els occidentals
necessitem ara.
No creences
ni filosofies
estranyes
ni esotèriques,
sinó
pau mental
i centre
i estar al centre
és el que ens cal.
Doncs, Raimon Somso,
ens alegrem molt
que ens portis
un tema
com aquest
que podria semblar
fins i tot
una miqueta esotèric,
és el que dius tu,
però que ens el portis
de manera molt pràctica
tocant amb els peus a terra.
Que a vegades
aquests temes
es fan una miqueta de por.
I us a veure
a quina moto
em vendran.
Exacte,
però a mi hi ha la garantia
que soc un licenciat
en econòmiques
que a més té dos màsters
que s'ha posat...
Bueno, que això
no vol dir res, eh?
Que s'ha posat...
Bueno, que soc
una persona pragmàtica,
vull dir,
jo he estat dirigint
equips de fortes
de 80 persones,
un equip de 80 persones
amb un banc nacional,
doncs et convertís
en una persona
molt pragmàtica,
el que deies tu,
amb els peus a terra.
Ara, jo sí,
el cap sempre somiant.
Ja ho sabeu, eh?
Si voleu escoltar
el Raimon Samso,
que, en fi,
aquí heu tingut
un petit tast,
però si voleu saber
en què consisteix
això de l'escriptura
terapèutica,
demà mateix
el trobareu
al Centro Creativo,
recordem el carrer
Rovira i Virgili,
número 35.
Serà demà,
a partir de les 8 del vespre
i ja de cara al dia 12?
13,
dissabte 13,
d'aquest mes mateix.
Doncs,
posant en pràctica
això de l'escriptura
terapèutica.
Raimon,
ja per acabar,
recomanes algun llibre
d'algun escriptor,
a part dels teus,
que potser,
sense ser d'autoajuda
o sense voler-ho,
creguis tu
que li pot anar bé
a la gent
de cara a fer això
de l'escriptura
terapèutica,
saps?
Suposo que a vegades
hi ha escriptors
que ni que escriguin
pel públic,
són prou francs
o, no ho sé,
transmeten alguna cosa
que també pot ajudar.
Dic per fer el procés
invers,
la lectura.
Doncs,
sí,
a mi se m'ho curteix
un llibre
que s'està posant
molt de moda
que és
El poder de l'hora
d'Ed Cartole,
que el publica Gaia
i que és un llibre
que s'està venint molt bé
perquè és un llibre
molt clar,
molt directe,
el que passa
que és el que deies tu,
és un llibre
de creixement personal,
a nivell de novel·la,
doncs,
no ho sé,
diria que ara
també hi ha molts llibres
de narrativa
que a més
és bastant profunda,
doncs,
no ho sé,
el que s'està llegint més ara
seria potser el Paulo Coelho,
però,
jo crec que el llibre
no s'ha de recomanar
perquè cadascú
està en un moment diferent
i li interessen coses diferents,
jo crec que has d'obrir-lo
i si ressona amb tu,
doncs,
te l'endús.
Raimor,
senso,
moltes gràcies
i que segueixis escrivint.
Gràcies a vosaltres.