logo

Arxiu/ARXIU 2004/JA TARDES 2004/


Transcribed podcasts: 493
Time transcribed: 6d 23h 41m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El carrer Gravina, allà darrere de l'església del Serrallo,
podeu trobar el Felip Caudet, però de fet cada dimarts a les 4 i 20
una coseta així el tenim entre nosaltres.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Tu et definiries com un home metrosexual?
Home, tant com això, però bé, alguns cuidados faig, al respecte.
Et cuides, et cuides.
Em cuido una miqueta.
I és que cada cop els homes es cuiden més, eh?
Sí, sí, sí.
Sembla un terreny dedicat únicament a les dones, no?
No, i està prou bé, eh, que es cuidem tots una miqueta.
Vull dir, ho podem desvincular, potser, de gènere, de masculí i femení,
i fixar-nos en que el fet de cuidar-nos és salut, també.
Sí, sí.
En certa manera.
Avui us parlaràs d'això, eh?
Avui us parlaré d'això.
Per què seria el títol de la secció, avui?
Sí, bé, ben bé.
Seria això del metrosexual, però natural.
Però únicament tot el que direm s'aplica a homes, o...?
No, no, no, vull dir, tots els remells que avui en farem 5 cèntims
te'n serveixen per homes com per dones, indistintament.
Ara, simplement, com que està molt de moda,
doncs que els homes també em parin l'orella.
Molt bé.
Avui serà important que tothom agafi paper i bolígraf, també,
perquè explicarem en detall força remells,
i, doncs bé, doncs sí...
Perquè no us quedi en cap dubte,
doncs millor que aneu apuntant una miqueta.
Remells o, no ho sé, estratègies que podem seguir
per això de cuidar-nos bé,
que aniran des de la hidratació del cos, no?
Sí, la pell, una mica els ulls, els llavis,
el cos en general.
Veureu que parlarem una miqueta de totes les àrees que té el cos
i en totes les àrees que podem fer alguna cosa.
Però on comencem?
Jo, per mi que es dona molta repercussió amb això,
vaja, l'aspecte de la cara, no?
A vegades s'oblida el cos, com a batapadet, no?
I, en canvi, la cara sí, és dels aspectes que es cuida més.
Concretament, podem començar, si et sembla,
parlant una miqueta de la pell,
que molts cops és un gran oblidat.
I és curiós que sigui un gran oblidat
perquè la pell és l'òrgan més gran que tenim al cos.
Tothom.
És veritat.
Vull dir, a més, a part de ser l'òrgan més gran,
que té més quantitat en representació al cos,
hi ha només això, és a dir, fa funcions molt, molt importants.
I, a vegades, és això, se n'oblidem
i, doncs, entre el sector masculí,
doncs, és molt comú oblidar-se'n
i, doncs, heu de pensar que la pell ens fa molts serveis.
Ens fa serveis des de defensa,
bé, aquest és el més evident,
perquè quan sofrim alguna agressió,
un tallet, una ferida,
doncs, la pell és el que primer para.
Però no només això, la pell fa altres coses.
La pell fa una funció de respirar,
no només respirant pels pulmons.
Agafar aire, també.
Més que agafar aire.
Més que agafar aire, sí.
Sí, és a dir, té un intercanvi del que és l'oxigen,
però també té pròpiament un mecanisme d'evacuació de l'aigua, del cos.
A part, l'altra funció superimportant,
i precisament aquesta és la que ens ocuparà més temps avui,
és precisament això, la neteja del cos.
La neteja és un tic oxicà una miqueta.
És a través de la pell,
igual que ho fem a través de les mucositats o dels excrements,
que una mica el cos elimina.
I clar, perquè faci totes aquestes funcions ben fetes,
de manera que ens reguli interiorment tot,
ha d'estar molt ben cuidada la pell.
Clar, si la tenim bruta, no deixarem respirar gaire.
L'hem d'ajudar una miqueta, sí.
Vull dir, ella sola, la pell ja és un òrgan que funciona per si sol,
però molts cops és insuficient.
Heu de pensar que la qualitat de la pell és una qüestió genètica.
Sí que intervenen factors com l'alimentació,
o fins i tot la climatologia, o la contaminació,
però pròpiament la pell en si és genètic.
Vols dir que potser hi haurà aspectes que no podrem modificar,
perquè és així la pell i aquesta pell tenim i punt.
És a dir, per exemple, la gent que té la pell grassa,
és perquè la seva genètica ja ho indica que ha de ser grassa.
Una cosa que hem de desvincular també, és important,
és el fet del volum corporal.
Molts cops tendim a relacionar, per exemple,
gent que sigui grassa o gent que tingui força pes,
doncs la pell grassa.
No és així.
Jo us ho dic, va totalment desvinculat
i podem trobar, per exemple, gent molt primeta
que tingui la pell molt grassa.
I a l'inversa, gent que estigui més grassa
o més pujada de pes i que tingui la pell molt seca.
Amb això de la pell greixosa o seca també influeix l'edat,
en l'adolescència, en un període de pell greixosa de normal.
És a dir, heu de pensar que la pell és un òrgan
que constantment està en canvi.
Té una capacitat de regeneració molt gran.
Però, clar, van passant els anys
i aquesta capacitat de regeneració també va canviant.
És a dir, quan som jovenets, doncs és molt fàcil.
I conforme anem envellint,
doncs aquest intercanvi,
aquesta posada a punt de les cèl·lules de la pell,
doncs cada cop és més difícil, costa més.
Llavors, aquí està la gràcia de què podem fer.
Llavors, si us sembla, avui una mica,
doncs en parlem d'això,
de què podem fer per la nostra pell.
Comencem pel que és la cara,
que és la pell potser més mal cuidada molts cops.
Un moment, Felip, cobriré línies telefòniques.
Ah, perfecte.
Per si algú té alguna pregunta,
si voleu preguntar alguna cosa sobre el...
De moment, la pell,
després ja veurem cap on avança això.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
24, 47, 67.
La cara, deies a vegades...
La cara.
A vegades fixarem en moltes coses, en la pell.
Ara farem cas una mica al que és això,
a les grasses o a les sacretats de la pell pròpiament.
I també, després, en parlarem també una mica de les arrugues,
aquestes arrugues que també tan preocupen a moltes senyores,
i avui en dia a molts senyors.
Parlarem de les potes de gall, també, si us sembla.
I una mica...
També us ho explicarem una mica
de quina manera podem netejar aquesta pell,
d'una manera casolana.
recordo que tot el que sempre estem explicant aquí
són remeis que a casa podeu fer fàcilment.
És obvi que sempre hi ha l'alternativa d'utilitzar productes,
productes de farmàcia, productes cosmètics,
però bé, el que penseu que intentem amb la secció
és donar opcions.
Llavors, doncs no s'espanteu
per algunes de les insinuacions que farem avui,
perquè algunes són molt curioses,
i us puc assegurar que van molt bé.
Llavors, a veure, si us sembla,
donarem un remei per aquestes pells grasses per la cara.
Però gràsses, greixoses, allò bé.
Greixoses.
Sí, aquí entra tota la gama de grasses.
La gent que la té molt grassa
i la gent que no la té tan grassa...
Que té la zona aquella greixosa.
Que té la sensació de lluantons
i que quan es toca amb els dits,
doncs li queda una sensació grassa als mans.
Llavors, apunteu, apunteu
els que necessiteu un remei al respecte.
Necessitarem una clara d'ou, per començar.
Una clara d'ou,
separem l'ou del rovell de la clara.
Necessitarem també una tomaca,
una tomaca madureta.
Una cullerada de llet,
de llet, ai, perdó,
de llevat de cervesa.
És que ara se m'ha anat al cap.
Llevat de cervesa.
Llevat de cervesa, això.
Això ja és més difícil,
però això ho podrem trobar perfectament
a qualsevol botiga d'alimentació biològica.
És un complement alimentari
molt, molt comú
i molt interessant.
En quant a la pell,
doncs es farà força servei.
Una taceta d'aigua,
d'acord?
I tres fulles de llorer.
Què us sembla?
Bé.
L'anem una miqueta de...
De fregància.
Si no fos per l'ou sonaria...
Sonaria a fregiret, eh?
Sí, a fregiret.
Bueno, sí, a cassola.
Estofat, sí.
Bon, llavors, és molt senzill, eh?
Hem de fer simplement una infusió de llorer
amb l'aigua,
que es refredi una miqueta,
i, a banda,
el que farem és agafar la clara de l'ou
i posar-la a punt de neu.
Posem-la a punt de neu
i ho barrejarem
amb el tomàquet triturat
i pelat.
D'acord?
Ha d'estar pelat, eh?
Sí, sí, sí.
La pell del tomàquet no la volem.
És important.
Hem d'evitar la pell
i evitar les porqueries que pugui portar.
D'acord?
Tot això ho barrejarem
amb el que hem dit de la infusió
i també afegirem el llevat
que hem dit abans
i ens ho posarem.
Ens ho posarem
i ens escamparem bé per la cara.
Aproximadament ho deixarem posat
uns 15 minuts.
És gens desagradable posat
i després, simplement,
ens rentarem la cara una mica més
amb la resta d'infusió que teníem.
Vull dir, és molt senzillet.
Repetim ràpidament.
Hem dit fer la infusió de llorer,
deixar-la refredar
i barrejar-ho amb la clara a punt de neu
el tomàquet triturat,
la cullerada del llevat
i ja està.
15 minutets.
Això ha de ser diari, això sí.
Ah!
Ha de ser cada dia.
O sigui, ja en podem fer
una bona porció i anar-nant.
Bueno, l'ideal de tots els remeis naturals
sempre és fer-los al moment.
Sí, no?
Us he de ser sincer, perquè, clar...
A més, les clares, si no, no s'aguanten.
Aquí està.
Sí, si féssim les clares a punt de neu
i les deixéssim uns dies,
no sé si tindrien la mateixa consistència.
Però el fet és que
heu de pensar que tots els productes
que es fan en les indústries,
doncs, clar, porten substàncies
que mantinguin la durada
d'aquests ingredients.
Llavors, clar, si nosaltres ho fem a casa,
doncs es farà molt bé,
es farà amb qualitats.
Llavors, si ens podem entendre
a fer-ho cada dia,
doncs seria ideal.
Ens hem desbendit després de tot això?
Sí, sí, sí.
Ens hem desbendit com...
Però amb aigua?
Amb la mateixa infusió podem fer.
Amb la infusió.
Fem això, una tasseta,
un got o un litre,
tant fa.
Doncs una miqueta la ficarem
pel remei
i la resta per rentar-nos bé la cara després.
Hi ha alguna hora del dia
millor que una altra per fer això?
Sí, això és ideal
de cara a la nit.
De cara a la nit,
quan ja hem acabat
totes les 3 del dia,
doncs també...
D'aquesta manera també la pell
reposarà una miqueta.
L'ajudarem una mica a descansar.
És important buscar també
el moment en què ens sigui més còmode.
si no és que aquests remeis
no els farem.
Hem de buscar la comunitat,
sobretot.
Ser pràctics.
Recordem que aquest remei
que acabem de donar
és per a les pells greixoses.
Greixoses.
Molt bé.
I a veure,
què més podem dir?
Podem ajudar-vos una mica
amb les arrugues,
que això a vegades
hi ha gent que li preocupa molt
i més amb l'edat.
Doncs hi podem fer petites coses
i molt senzilles.
Les potes de gall són un exemple.
Penseu que tant les potes de gall
com la resta d'arrugues
són simplement
el que es diuen
línies d'expressió.
És a dir,
el nostre cos,
de la gesticulació que té la cara,
doncs amb els àngels,
amb els anys,
amb els anys,
doncs va marcant una miqueta.
La gent que riu molt
doncs té línies d'expressió
de riure.
La gent que s'enfada molt també,
la gent que es preocupa molt
també en té,
i moltes.
Llavors,
a banda del que pugui ser
com es generen,
doncs,
si us sembla,
us expliquem
què podem fer al respecte.
A veure,
aquest de les potes de gall
és molt senzill.
Les potes de gall,
aclarim que jo no em li,
són les arrugueses típiques
de costat dels ulls.
Sí,
que es fan a l'extrem de l'ull,
cap a fora,
normalment.
Doncs són aquestes les potes de gall.
Es diuen així perquè,
aparentment,
tenen forma de potes de gall.
No confondre amb les ulleres,
les bosses,
que això també és un gran problema.
Això és un altre tema,
i en parlarem més endavant.
Tindrem una solució també ràpida
per la gent que en teniu.
Doncs,
per les potes de gall
farem molt fàcil.
Només necessitarem farina,
farina d'avena.
Aquí ho compliquem,
perquè no és comuna,
però també en botigues d'aquestes
ho trobareu.
I sinó els mateixos flocs d'avena,
que això potser sí que és molt fàcil
de trobar triturats.
Sí,
els flocs d'avena,
que els podeu trobar en un supermercat,
doncs els tritureu una miqueta,
el més possible,
el més possible,
i ho barregeu també
amb una clara
d'ou batuda a punt de neu.
Mira.
Tan senzill com això.
Barrejat i posat,
també,
uns 10 minuts,
15 minuts,
i després ho es vendim amb àvia,
ai, amb àvia,
amb aigua de aviona.
D'acord?
Molt bé.
És molt agradable
i dona molt bons resultats.
Jo sóc segurs.
Cada dia,
pim-pam, no?
Pim-pam,
això ha de ser diari.
I important també
que sigui,
que sigui recent fet,
és a dir,
no,
deixem passar.
D'acord.
I doncs de la pell
en podríem parlar més
de netejar-la,
sí,
perquè és un que la pell,
abans comentàvem
que és una eina de neteja
que té el cos,
però a vegades és insuficient.
I aquesta porqueria
o aquests residus
que troba la pell,
molts cops es queden
a la superfície,
es queden a mig camí,
no acaben de sortir.
Llavors els hem d'ajudar.
Per ajudar
aquests residus
que no surten
podem fer el que popularment,
un nom anglès
que es diu
el peeling.
Això ho hem sentit.
Peeling vol dir simplement
arrossegar
totes les partícules
que té damunt de la pell.
I la pell morta,
que diuen que la pell
es va anar regenerant
i sempre queda la pell morta.
Sí, sí.
La traducció seria un...
Bueno...
Peeling.
Peeling.
Sí, com en diríem,
és com si a nivell de fusteria,
com si passes una lija
que tampoc sé com es diu
en català ara mateix,
però vaja.
Però bueno, tant fa.
És molt senzill aquest també.
Només necessitem
una llimona
i una mica de sucre.
Llavors el que hem fet...
Clar a d'ou, no?
No, Clar a d'ou aquí no en posem.
No sé què...
Felip, ens hauràs de dir
que hem de fer tots aquests robells
que ens sobren.
Sí, també parlarem dels robells.
Els robells ens serviran
per una altra cosa molt interessant.
Penseu que aquí ho aprofitem tot.
Tot, tot.
Tot.
Mira, llimona i sucre.
Sí, llimona i sucre.
Suc d'una llimona
i barregem una miqueta de sucre.
Una miqueta, no cal passar-se.
Sí, ha de quedar força sucre.
És a dir, que si ens passem amb la llimona
doncs quedarà.
Quedarà molt líquid
i llavors no farà l'efecte que volem.
Llavors, després de barrejar-ho
doncs ens ho aplicarem per la cara
fent una miqueta de massatge circular.
Circular, que es diu.
O sigui, imagino que el sucre
no s'ha de desfer del tot
i ha de formar aquest petit granet, no?
Sí, com si fos una sorra.
L'història es tanca que quedi
com si fos una sorra.
Llavors, doncs fem això, una mica.
doncs resseguiu per tota la cara.
Després, ho deixem secar
una miqueta, 20 minutets, aproximadament.
10 minuts, un quart.
Gairebé tots aquests remeis
durant aquesta estona.
I després ens ho esbendim.
Però ens ho esbendirem amb aigua freda.
És important.
D'acord?
I no pas amb la calenta.
Correcte, perquè es tanqui
tots els poros que haguéssim pogut obrir.
I evitem així que entrin
nova porqueria de fora.
Això serveix per tot el cos?
Això es pot fer servir per tot el cos.
Però per tot el cos
n'hi ha una més interessant
que és, després de dutxar-nos, normalment,
seria molt interessant
que tothom tingués
un bon pot de mel
a la dutxa.
Sí, sí, sí.
Un bon pot de mel.
Jo no m'imagino
com deu ser la casa del Felip.
Pot ser un número, eh?
Està plena de pots de mel
i plena de llimones
i d'ovs a la nevera.
Sí, sí.
Però bé,
el mel és molt interessant.
Però mel, d'abelles,
mel bona...
Mel com més granulosa
sigui aquesta mel,
és a dir,
d'aquestes mels sòlides.
No direm marques
perquè sempre fa lleig.
Sempre fa lleig.
Però si aneu al supermercat
per fer aquests tractaments,
sempre que en parlem de mel,
eviteu aquestes mels líquides.
Una raó molt senzilla,
simplement.
És a dir,
la mel líquida
la submeten en un procés
perquè sigui líquida,
sempre,
o que la majoria
de temperatura
sigui líquida.
Però clar,
aquest procés
fa perdre
moltes qualitats.
Fa molt bé
les substàncies
que comporta.
Llavors,
per això,
com més mel sigui,
com més densa sigui,
millor.
Llavors el que farem
és dutxar el normal,
amb aigua i sabó,
com sempre,
i el que farem
és posar mel
per tot el cos.
D'acord?
A les mans,
als braços,
a la panxa,
al pit,
al cul,
a tot,
on pugueu posar-li.
Fregant una miqueta,
però molt suaument.
D'acord?
Llavors,
després de posar
tot el cos ple de mel,
l'únic que heu de fer
és passar una miqueta d'aigua.
Us puc assegurar
que és una sensació
increïble.
I no quedes
molt enganxifós?
No,
no,
al contrari.
Ja quan t'esbandeixes,
bé.
Quan t'esbandeixes,
quedes bé.
I llavors la pell
queda molt,
molt hidratada,
queda molt suau.
Hem de deixar la mel
una estoneta?
La podíem deixar,
però penseu que
amb el temps que tardem
en posar mel
a tot el cos,
doncs ja...
Ja es van assecar.
Ja es van fent
l'efecte que busquem.
Llavors la mel
seria ideal
per tot el cos,
per fer aquest petit
peeling també
per tot el cos,
però en canvi
la llimona i el sucre
serviria més bé
per la cara.
Ens esbandim també
amb aigua,
traiem la mel
amb aigua fresqueta?
Sí,
si podem suportar-ho,
sí.
Millor que sí,
és un moment només
per tant la gent
que no s'espanti gens.
I ara que parlem
del bany,
una cosa molt interessant,
el bany,
el bany,
per què?
Perquè estem molt acostumats
a això del bany
i el bany és bo,
és una mesura higiénica
que no s'ha d'oblidar mai.
A veure què dirà el Felip.
No, no s'espanteu,
no s'espanteu.
Però estàs parlant
de bany com a banyera
o de bany i dutxa?
Bueno, parlava de dutxa.
Ah, en general.
Sí, ja parlàvem de dutxa,
més aviat,
de l'higiene diària.
Sí.
Llavors és important
per la pell,
de cara a la pell,
que si més no,
estaria molt bé
que un cop a la setmana
o cada dos o tres dies,
tres dies, quatre dies,
doncs en comptes
de fer el bany
que fem habitualment,
és a dir,
que fem servir sabons,
els sabons sempre serà interessant
que siguin de pH neutres,
el pH és l'acidesa
que té el sabor,
doncs també castiga la pell,
per això mirarem
que sigui el més neutre possible
i l'interessant del cas
serà que menys
un cop a la setmana
seria ideal
que la deixéssim descansar
aquesta pell.
Què vol dir?
És a dir,
a no ser que tinguem feines
o fem activitats físiques
que hagin fet molta suor
i per tant molta olor,
doncs procureu una mica
banyar-nos sense sabó.
Seria ideal
per descansar la pell.
Que per l'aigua
no passa res.
Per l'aigua no passa res.
Per l'aigua no passa res.
Ens podem tirar una aigua igualment
i des que res no fes.
És simplement per això,
perquè la pell descansi una miqueta.
Ja us ho dic,
si feu alguna activitat
doncs millor que us banyem amb sabó.
Per això, per exemple,
una cosa que passa molt comú a l'estiu,
que la gent,
és que avui m'he dutxat
tres vegades o quatre vegades.
Doncs si us passa,
perquè és molt comú,
doncs si podeu,
que no totes les vegades
sigui amb sabó.
És ideal
perquè descansi una miqueta el cos.
Diguem-ne, diguem-ne.
No, preguntava ara
que parlàvem d'això de la dutxa,
però no et vull tallar, eh?
Amb esponja o sense esponja?
Esponja-flonja
o esponja d'aquella
que rasca i va traient cèl·lules també?
Això és interessant, també.
I, a fin i tot,
parlarem de tractaments
entre les cel·lulitis
que necessitarem esponja d'aquest tipus.
Esponja d'aquestes
que són pròpiament de mar,
aquestes naturals,
que les podeu trobar a botigues d'aquestes,
o esponja sintètica,
això no serà independent.
El que es mirarà en una esponja
sempre serà la duresa que té.
És a dir,
si és molt suau
o, al contrari,
té capacitat de restar cèl·lules
i tòxics o porqueries.
Perquè, clar,
si hi ha el sabó utilitzat a diari,
doncs ja dius que és una mica nociu,
i jo no ho sé,
la gent que es tutxa sempre amb esponja...
Nociu en el sentit de la substància,
de l'acidesa que té.
En principi,
l'erosió que podem provocar amb l'esponja
no ha de ser un problema,
a no ser que tinguem alguna zona irritada
i que, per tant, sigui un problema.
I doncs, si et sembla,
ara que parlàvem d'olors
i parlàvem de bany,
donarem un remei
per aquesta gent
que li agrada molt això dels banys,
de fer-se un bany,
això sí que ens terem una banyera,
i serà, el que es diu,
un bany desodorant.
Què vol dir això?
Gent que patiu molt
de tindre una olor corporal forta,
que sueu molt habitualment...
Que això es deu poder modificar
amb el menjar, per exemple, no?
L'alimentació tindrà molt a veure,
en aquest sentit.
No n'hem parlat avui,
però sabeu que és una constant
que sempre haurem de tindre en compte
a l'hora de també cuidar.
Tot el que cuidem a dins,
ho cuidarem a fora.
Llavors, l'important,
això del bany,
el bany desodorant, que es diu.
Aquest bany,
que no s'animi molta gent
que tingui poc costum de banyar-se,
però pot servir
per estar perfectament dos o tres dies
sense posar-se desodorant.
Mireu-s'hi que dic.
Imagineu-ho.
Llavors, apunteu-ho, apunteu.
El bany desodorant.
Necessitarem una banyera,
els que tingueu plat de dutxa.
És el meu cas.
Tinc plat de dutxa i no puc fer-ho,
no puc fer-ho,
però no ho podreu fer.
Clar, un plat de dutxa és més difícil.
Llavors, la banyera.
Necessitarem, a veure, apunteu.
Necessitarem dos llimones.
D'acord?
La pell de dos llimones.
Ah, la pell només.
La pell, la pell.
La pell de dos taronges.
Ara és temps de cítrics,
per tant, no serà difícil trobar-ho.
Necessitarem un litre d'aigua.
A part de l'aigua que posem allà al bany,
un litre d'aigua,
mig quilo de sal grossa.
Oh, que bé.
Sal grossa.
I tres cullerades de bicarbonat.
El bicarbonat també el podeu trobar al supermercat
o el podeu trobar fins a qualsevol drogueria.
No és difícil de trobar, això.
Escolta, i l'aigua aquesta adicional que dius
és aigua normal o...?
Sí, sí, aigua completament normal.
Què farem?
Què farem?
Rallarem les pells amb un ratllador, d'acord?
i després d'arrellar-les,
les bullirem a foc lent.
És important.
A foc lent així anirem traient la substància que ens interessa.
Les bullirem a foc lent
i el que farem és barrejar la sal,
la infusió que hem fet
i el bicarbonat,
les tres cullerades d'icarbonat, tot això.
Tot això amb aquest litre d'aigua que deies.
Sí, amb un litre en tenim prou.
Llavors aquest litre l'afegirem a l'aigua de la nostra banyera.
Amb les pells incloses, el que hagi quedat de la pell.
Sí, sí, sí, millor que rondi per allà i no calcular-ho.
Millor que no ho col·lem.
Llavors, cosa important aquí,
el bany ha d'estar molt calentet.
L'aigua ha d'estar...
L'ideal, l'ideal és a uns 38 graus.
Això és l'ideal,
que és una temperatura amb un palet més elevada que la corporal.
No res, una mica.
Llavors, si hi fiqueu poquet a poquet,
no patiu que no s'hi cremareu en aquesta temperatura.
I ara el bany, el vio de penta, dura uns 15 minuts.
Anava a dir, més de 15 minuts segurament ja no, eh?
Perquè llavors l'aigua calenta té uns efectes horribles.
Uns 15 minuts i ja n'hi ha prou.
Després, res de sabons i res de...
Simplement us eixueu i ja està.
Ni esbandir-se, eh, res.
No, no, no s'esbandiu.
Al contrari, deixeu que s'assequi aquesta aigua.
Us podeu eixugar amb la tovallola sense problema.
D'acord?
Doncs ja ho sabeu,
no abuseu tampoc, eh?
Els que no tinguin la tendència a fer desodorant,
doncs no abuseu.
Avui en dia desodorants n'hi fan de moltes menes.
Això val la pena tindre-ho en compte a l'hora d'anar a comprar.
Mira, pensava jo, potser a qui no suï gaire,
de manera gaire ofensiva, podríem dir,
doncs això li sembla una mica fort, no llora,
que m'he de posar en una banyera si no és el meu problema.
Però hi ha molta gent que sense suar gaire
sí que té problemes de suor de peus.
Serviria això també amb un covell d'aigua als peus?
Per la suor dels peus, no, per l'olor més aviat.
Penseu que les olors, aquestes dels peus,
o les olors de la suor,
pròpiament no és una qüestió de senet o sebrut.
Molta gent ho relaciona amb el fet de...
És obvi que si no tenim una higiene constant o una higiene diària,
doncs és obvi que multipliquem la possibilitat que faci mala olor.
Però l'olor ja és una qüestió també d'unes bactèries
que viuen al nostre cos.
Llavors, si les deixem desenvolupar o no les deixem desenvolupar.
Hi ha gent que té més tendència a això.
Llavors, remeis com aquest,
o remeis com el seu dia que vam parlar de l'argila.
Recordeu allò dels banys d'argila que dèiem?
Argila que no fos...
que no fos...
dissolta amb aigua,
és a dir, més aviat densa,
i posar els peus cada nit amb aigua freda, amb l'argila.
També era un remei que ens facilitaria allò de l'olor.
Llavors, us volia comentar això dels desodorants.
T'ha de tenir molta costum.
El desodorant també és un tema delicat,
perquè avui tot el que es fabrica
es fa amb la més bona intenció
perquè sigui perdurable, és a dir, que duri molt,
que sigui...
Oi, en fan de 12.000 tipus, eh?
Sí, vas al supermercat i te'n pots fer creus del que pots comprar.
Sí, si no saps ben bé el que vas a comprar...
Però una cosa molt típica que es ven
amb això als supermercats
és el fet d'esodorant antitranspirant.
Això és terrible.
És a dir, un desodorant no pot ser mai antitranspirant.
No et pot fer una mempara, diguéssim,
que no deixi passar res.
És a dir, la pell, com hem dit,
que constantment està respirant,
si la tapem pot tindre problemes dins seu.
És a dir, hi ha estudis fets,
això no s'espanteu, els que ho sentiu,
hi ha un estudis fets que demostren
que hi ha alguna substància d'alguns desodorants,
concretament, si no recordo malament, és l'alumini.
És molt típic amb els desodorants.
L'alumini.
Sí, porta l'alumini.
L'alumini.
Si no sorpregueu,
és un mitjà pel qual es fa servir molt
per posar el desodorant al cos.
Ah, que fort.
I doncs aquest alumini precisament no deixa respirar.
Hi ha estudis fets que
hi ha una relació, no directa,
però si insinua una relació
entre la proliferació de càncers de mama,
sobretot en les senyores.
perquè l'aixella és un espai
que necessita molt d'intercambi,
molta aireació.
D'aquí que tinguem uns pelets aquí,
els pèls serveixen d'alguna cosa.
Això no n'hem parlat,
però amb això del metrosexual,
que ha estat de moda,
depilar-se i tal,
penseu que els pèls és un tema delicat.
És obvi que l'estètica té uns arguments,
però la salut en té uns altres.
Però de què serveixen els pelets de l'aixella, Felip?
Ui, els pelets de l'aixella
serveixen com els altres pèls del cos.
És a dir, els pèls del cos
estan pensats una mica per fer...
per crear una capa,
una capa protectora d'aire.
Per què?
Perquè l'aire que circula entre els pèls,
encara que no s'assembli,
es manté a una temperatura més alta
que no pas fora.
I així el cos està regulat a nivell tèrmic.
Nosaltres estèticament
tenim molta costum de depilar-ne.
I està bé, insisteixo.
En això no vull pas convencer ningú.
Perquè us ho dic,
moltes cops l'estètica
no va acompanyada de la salut.
però tenen una raó.
Llavors,
alguns cops ens haurem pensat dos vegades
al fet d'entepilar-nos.
Alguna espai, eh?
Això ja...
Ja ho deixo en mans dels que ens estan escoltant.
Perquè remers naturals
per què no tornen a créixer els peus?
Això, existeix?
No.
Bé, jo no els conec.
No els conec.
Escolta, si els coneixíssim
ens faríem millonaris amb això.
I tant.
Llavors, un últim apunt d'això,
dels desodorants.
Val la pena que quan aneu al supermercat
sí mireu una miqueta
amb el que porten.
Llegiu les etiquetes.
Un dia en parlarem dels aliments
i del que val la pena anar a fer
quan anem al supermercat.
Un exercici interessant
que és llegir
de què estem fetes les coses.
Llavors, si podeu,
mireu que els d'alumini,
els que porten alumini,
mireu de per sentir-ne.
N'hi ha.
Si empenyeu a buscar-ne,
podeu trobar-los.
No és molt habitual.
No, al contrari.
Lo difícil és trobar-los que no en portin.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Bé, a veure tots els aquests del...
Si no recordo molt bé,
em sap que són els del Rolón,
aquests que són com un pintallavis.
Doncs aquests són els que més comú en porten.
Però bé, tant fa.
Hi ha una opció, avui en dia,
que són uns desodorants
que són uns minerals.
No sé si és...
Algú sòdic.
No em recordo ben bé la composició,
però trobar-ho a botigues
d'aquestes biològiques o ecològiques.
I aquest és un desodorant
que és un mineral
que l'únic que fa és
quan el fregues
per les aixelles
o per allò on fa olor,
o un pot proliferar aquestes bactèries
que fan l'olor,
doncs el que fa és deixar anar
partícules d'aquest mineral
i aquestes partícules
no deixen que es facin aquestes bactèries,
no deixen que es multipliquin.
Per tant,
transpirarà igual la pell
perquè no tapa absolutament res,
però no deixa que es faci la mala olor.
És una opció.
Ah, doncs mira.
Sí, a més,
són desodorants que duren un munt,
duren dos anys.
Ah, està bé.
Sí, perquè fins que la pedra es va gastant,
doncs penseu que en tenim.
No deuen tenir aroma, un aroma definit, no?
No, no, no, no sentiu cap olor.
Això també, mira,
també és pràctic.
Després posem una miqueta de colònia
i ja està.
No cal la llicella,
però una miqueta de colònia.
I escolta'm,
podríem seguir parlant moltíssim,
moltíssim,
si et sembla,
ho podem deixar per un pròxim dia,
sense cap problema,
perquè en tenim per una bona estona.
Per un pròxim dia,
que em sembla que haurà de ser
ja després de festes, eh?
Tornarem amb el tema,
perquè la setmana que ve
encara vindrà el Felip,
dimarts que ve,
però amb un tema molt especial,
al qual us volem convidar
i volem que esteu
a l'altre costat de la ràdio.
Però què farem dimarts que ve?
Doncs dimarts que ve
intentarem una mica
que tot aquest ritme,
tot aquest estrès
que es genera aquests dies,
que si les coses regals,
que si les compres,
que si la feina,
que si sopars de feina,
que si coses...
Doncs intentarem una mica
que igual que els dimarts
pretenem que us relaxeu una mica
escoltant-nos,
doncs pretenem una mica
que us relaxeu per les festes.
Però del tot, eh?
Del tot.
Llavors el que farem serà
una sessió de relaxació guiada.
Què vol dir això?
És a dir, una mica
el que haureu de fer simplement
és ficar-se còmodes,
jo us explicaré
com ho haureu de fer
i intentar relaxar-se.
Llavors us recomano,
els que vulgueu,
doncs gravar-ho
i així s'ho podeu posar
quan vulgueu.
Quan vulgueu.
Escolta, per la gent
que està escoltant i diu
ai sí, sí, jo dimarts
estaré aquí i ho faré.
Necessiten alguna preparació brèvia?
Han d'anar a comprar espelmes?
O encens?
O alguna cosa especial?
L'únic que necessitarem,
una cosa és que
si voleu vestir-ho una miqueta més,
doncs
allò de les espelmes
i l'encens,
més aviat l'encens
perquè això ho farem
amb els ulls tancats,
doncs ens acompanyaran una mica,
però no és imprescindible.
Això
i roba ben còmode.
Ah, i silenci a casa?
Sí, buscar un espai
dins la casa,
dins l'oficina,
dins el medi en què esteu,
que sigui una mica més calmat,
que no hi hagi gaire gent,
que no hi hagi gar soroll.
Però
això servirà
perquè us prepareu una mica
però en parlarem
el pròxim dia.
Felip, doncs
ja tenim ganes de que arribi, eh?
Ho anirem recordant
al llarg de la setmana dimarts que ve
sobre les 4 i 20
a la secció del Felip
i per ja tancar aquesta temporada
abans de Nadal,
sessió de relaxació.
Felip, gràcies.
Gràcies a vosaltres.