.
20 minuts una miqueta menys i seran ja les 7 del vespre
i quan venim fent aquests darrers dies
dediquem aquests minutets de la tercera hora del Ja Tardes
a parlar sobre lletres a taula,
una iniciativa ja més que consolidada
que s'engloba dins la Tarda Literària
i que aquest any ha plegat 8 restaurants de casa nostra.
Volíem conèixer avui quin és el menú literari
que ens ofereix el restaurant Marlott
i per això hem convidat el Francesc Lladó,
més que conegut ja en aquesta casa.
Francesc, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Escolta, vosaltres no falteu, jo crec que cap any, eh?
S'ha de ser des de la primera edició?
Sí, sí, nosaltres ens apuntem a tot,
bueno, tot, pràcticament a tot el que es fa.
Ens agrada col·laborar i fer una miqueta de ciutat, no?
Quin balanç faries de la Tarda Literària?
Realment us, bueno, la gent s'interessa i pregunta?
A veure, sí, sí.
El que passa és que nosaltres fins ara
hem coincidit amb la Setmana dels Bolets,
que potser té més entitat
pel fet que fa més anys que la fem
i potser perquè és una cosa que és l'únic lloc que la fem,
llavors, doncs, l'ha eclipsat una miqueta, no?
Però, doncs, aquesta setmana i la vinent
i esperem que l'altre, el que queda de l'altre,
doncs, ja agafarà més protagonisme.
Un menú literari,
de fet, després obrirem línies que el Francesc
us regalarà un dos per un, eh?
Allò que es diu popularment, un dos per un.
Ja quedarem després i obrirem línies.
Va, aneu apuntant al telèfon 977-24-4767.
Per què aneu fent bo?
Que deia jo, un menú literari que està basat
en textos del Jordi Tinyana i l'Olga Xirinax,
que, a part de ser autors,
i, per tant, d'aquí ve la col·laboració,
em sembla que són habituals del Marlott, eh?
Sí, sí, són bons amics
i, a més, en aquest cas, en aquest any,
més que està basat en textos,
quasi, quasi, que ha sigut a la inversa.
O sigui, el que vam fer amb Jansana Rosa,
de Cultura, de l'Ajuntament,
és muntar una trobada entre tots,
entre ells i jo, vaja,
i vam fer un àpat,
que va coincidir amb la Setmana Romana,
si recordes, al maig,
vam fer un àpat romà...
Sí que no pareu, eh?
Exacte.
Després d'una altra, a altres.
Doncs vam fer un àpat romà al privat,
al menjador privat que tenim allà al Marlott,
i vam estar parlant tot el dinar,
d'això, de preparant la tardor literària, no?
Parlant una miqueta, doncs,
de com ho podríem fer
i què és el que podríem fer,
i llavors el que vam fer
és parlar una mica de cuina,
amb ells, quins records tenien,
els altres, doncs, què és el que preparaven,
qui cuinava,
i qui no tenia res, doncs res, no?
Llavors, doncs, van sortir coses,
receptes de l'Olga Txirinac,
se'ns explicava què feia ella,
records que tenien
d'àpats que havien fet els pares
o que havien fet les àvies, o...
Vaja, que els heu fet
com si haguéssiu fet el menú al gust d'ell.
Ah, exacte, més o menys, eh?
Llavors, a partir d'aquesta xerrada,
el que vam fer va ser, vaig fer,
vaig preparar un menú,
i aquest menú els vaig passar amb ells,
i llavors ells van crear un text
basat o no, o recordant,
o una miqueta, doncs,
com a punt de partida era el menú,
i llavors a partir d'aquí
ells van crear uns textes, no?
O sigui que ha sigut, aquesta vegada,
ha sigut la coloració, ha sigut molt més directa
i molt més interessant,
inclús seguirà sent així,
perquè, bueno, com bé saps,
la setmana vinent fem una trobada amb ells,
fem un àpat, un sopar,
és un sopar limitat
per qüestions de funcionalitat
i perquè funcioni la mar de bé,
està limitat a 23 places,
i és el dimecres,
el dimecres a les 9 de la nit,
a sopar,
hi ha 23 places per sopar,
amb el Jordi Tinyena i l'Olga Txirinacs,
i poder parlar amb ells
i que ens expliquin coses,
i, bueno, no hi ha guió fet, evidentment,
és una miqueta el que vagi sortint
de les converses i dels àpats
i de tot el que hi hagi aquella nit, no?
Què fareu? Montareu una taula enorme?
Sí, és una taula molt xula
que tinc allà al Marlot,
és una taula, bueno,
com la d'aquest estudi,
però molt més gran.
Ja m'imagino.
És una taula que fa
2,10 metres d'amplada
i 5 metres d'allargada,
llavors hi caben les 24, 25, 26,
fins a 26 persones.
Quasi que sembla una taula
d'aquelles medievals, no?
Sí, sí, sí.
D'aquell que està a punta i a punta.
Sí, però es pot parlar bé,
és el bonic d'aquesta taula,
és una sala amb una acústica
prou acurada
i la taula ser tan ampla,
tothom pot parlar amb tothom,
o sigui, no és la típica txoriço
que només es poden parlar
de 4 en 4, no?
Sinó que realment
es pot muntar una taula rodona
o una taulassa rodona
i jo crec que serà
la primera experiència
d'aquest tipus que fem,
però doncs
que pot ser superinteressant.
Doncs ho recordem
i ho recordarem després més endavant,
el sopar amb els dos autors,
amb el Jordi Tinyana,
l'Olga Xirinax,
vaja, si els voleu veure
i tocar-los
i fins i tot parlar amb ells,
que d'això es tracta.
Dimecres 24,
un sopar al Marlot.
Després,
perdona,
també el dimarts,
em sembla que és,
no em voldria equivocar ara,
el dimarts
fem el mateix
el Quim Quima
amb la Roser Guàs,
fem un sopar
també taula rodona amb ella
i també
qui es vulgui apuntar
doncs també
menjarem tots
el manual literari
i la podrem parlar amb ella,
la podrem conèixer,
li podrem fer llegir
alguna coseta, segur,
i bueno,
el mateix,
les coses que vagin sortint,
una miqueta
el que a la gent
li interessa d'ella,
jo crec que és molt xulo
el fet de poder,
això és com la pintura,
quan coneixes l'autor
sempre és més bonic a l'obra,
i amb els textos
passa el mateix,
si tu coneixes el Jordi Tinyena
o l'Olga,
després,
ara amb l'Olga,
per exemple,
que acaba de presentar
el Gris de Mandarina,
doncs,
després de conèixer-la amb ella
i llegeixes aquells poemes
i entens molt més les coses.
Te l'imagines amb ella
fins i tot recetant-te,
no?
Sí, sí,
doncs jo crec que és molt interessant,
jo crec que és una oportunitat única
o única o molt aprofitable
i que no es fa molt sovint,
per desgràcia,
aquí a Tarragona
i llavors,
doncs,
bueno,
és un moment per aprofitar-ho.
Fem una mica de safareig,
ja que has parlat amb els autors,
destacaries algun tret culinari
del Jordi Tinyena
o de l'Olga Xirinax?
Del Jordi Tinyena
m'assembla que
no deu cuinar gens bé.
M'assembla, eh?
Però em sembla que és un bon comensal,
això sí que ho sé.
O sigui,
li agrada menjar,
però em sembla,
m'assembla que no és el seu,
això de cuinar.
En el cas de l'Olga,
és tot el contrari,
és una persona que em sembla que sí,
que li agrada molt cuinar,
en vaja em consta,
i a més és una cuina de records,
de tota la vida,
han menjat bé a casa seva,
i el Jordi no ho sé,
estic segur que sí, també,
però vull dir,
el Jordi no li veig a la cuina,
hem parlat amb ell.
I la Roser,
tampoc la veig massa a la cuina,
però té bons records gastronòmics,
també.
Però amb la Roser
no la veig tampoc massa.
Segur que tots dos s'apanyen
i fan el...
Però sobretot el Jordi
el veig més distant dels fogons,
que la Roser
i sobretot que l'Olga.
Doncs heu estat encantadíssim,
almenys el Jordi.
I si m'equivoco,
que em perdonin tots tres,
si m'equivoco,
em valgo,
és una impressió que tinc.
Doncs ara,
si anem a repassar aquest menú literari
del restaurant Marlot,
i us recordo el telèfon
de Tarragona Ràdio 947-6.
Esteu molta atenció,
perquè després obrirem línies,
us farem una pregunteta
i si l'encerteu
podreu tenir,
doncs això,
un dos per un,
anar a sopar o a dinar,
al Marlot,
dues persones,
pagarem només un menú.
Dic sopar i dinar?
Dinar,
assumeixo que també ho feu, no?
Dinar, sopar, sí, sí.
A veure,
els dilluns només fem sopars,
perquè tanquem diumenge
i dilluns al matí,
llavors,
si dilluns a sopar,
llavors dimarts, dimecres i dijous,
tant a dinar com a sopar.
Exceptuant aquest dimecres a la nit,
que amb la taula aquesta
seria una altra història.
Això va parla.
És a banda, sí.
Doncs un menú literari
que és molt complet,
consisteix en entrant
un plat de peix,
un plat de carn
i les postres,
per posar la ciutat.
Sí, és un menú llarg,
per una miqueta englobar
coses meves,
coses de l'Alga,
records del Jordi,
no ho sé,
una miqueta de la Roser,
encara que la Roser
no estigui dintre del Marlot,
en aquest cas col·labora
amb el Quim Quima,
però bé,
tot surt de la mateixa mare,
diguem-ne.
I llavors,
aquí, per exemple,
el risotto
de ceps carnosos
amb botifarra negra
i fetge d'ànec,
aquest plat
el vaig fer una miqueta
inspirat amb el Jordi,
amb el Jordi Tinyena,
perquè parlàvem
de boscos,
de bolets,
d'aromes de bosc,
exactament,
no sé en quin moment
de la conversa
li vam encabir
això,
però va sortir,
i llavors,
potser parlàvem
dels bolets,
no ho sé,
però va sortir
aquest record
de boscos,
de bolets,
a més és l'època
i llavors vam fer
aquest arròs,
després hi ha
el Llobarro enriolat
amb fasols i llanegues,
que això és un record
de la Roser Guas,
que el seu pare
el diu que ho fa boníssim,
llavors,
bueno,
jo intento fer
alguna cosa semblant.
Què vol dir
Llobarro enriolat?
Enriolat,
és com una espècie
d'empedrat,
com que porta
les llanegues,
els fasols...
Com a caramelitzat?
No, no, no,
és, a veure,
això és un terme poètic,
no és un terme gastronòmic,
o sigui poètic,
és un terme
que s'ha posat
per,
perdó,
per literalitzar-lo
una miqueta,
per fer una miqueta
més literari,
no?
No és que a cocció
específica
estranya de veure.
Però recorda
això,
allò de l'empedrat,
aquestes combinacions
de formes i de colors
dintre d'un plat
que té l'empedrat,
el de bacallà,
diguem-ne,
doncs aquí una miqueta
amb el llobarro,
els fasols,
les llanegues,
tot això,
doncs és aquest enriolat,
no?
És aquest empedrat
més literari,
més poètic.
En canvi,
si tireu més cap a muntanya
que no pas cap a mar,
teniu un plat de carn també,
carn de caça.
Sí,
el flicandó de sanglar
a Fréstec
amb rovellons,
no?
Quina cosa més nostra
que els rovellons
i en aquest cas
és un plat
de cassola,
de fogons,
de tradició
i en aquest cas
vaig pensar més en l'Olga,
no?
En una senyora
que està més abasada
a la cuina,
que és un plat
més consistent,
més de saber fer.
Allò que mentre fa el xup-xup
durant una horeta
i mig de dues,
ell aprofita per escriure.
Per escriure,
exacte,
o per llegir una miqueta,
suposo,
sí,
també.
I després,
l'últim plat
és un plat de temporades,
un plat d'inspiració
del meu pasteler,
del David,
és un plat
que engloba una miqueta
les festes,
que és la castanyada
en un plat
d'or i flama.
Això de l'or i flama
té trupeu,
sí,
és la poètica,
diguem-ne,
del plat.
Però és un plat divertit,
és un plat que és un suflé,
que és una cosa que agrada molt,
sobretot a l'hivern,
també,
perquè és calent
i tot això,
aquelles coses que pugen,
que són tan efímeres,
que després desapareixen,
doncs el suflé
és una miqueta això,
dintre de la gastronomia,
que tot desapareix,
a més això ho volem els cuiners,
que quan ho posen el plat
desapareixi,
però aquest encara desapareix
més ràpid,
perquè el suflé
és fet i menjat,
perquè si no,
si s'esperen,
només que siguin 10 minuts,
baixa,
és una cosa molt efímera,
i llavors el que fem,
el farcim amb un panellet,
llavors fem un suflé
de castanyes,
farcit amb el que seria
el panellet,
però clar,
amb la massa d'ametlles,
amb una miqueta de pinyó,
i tot això,
doncs,
servit només en un plat
i tenim la castanyada,
amb una miqueta,
també porta una miqueta
de vidols.
Ara t'anava a dir,
em falta l'ingredient alcohòlic.
El vidols,
exacte,
llavors,
tot això fa
aquesta castanyada
en un plat
que queda força bona.
Jo és un plat
que tinc a la carta fixa,
ara,
aquesta tardor,
només se us que l'aguantem
tot l'hivern,
però doncs,
ara està dintre
d'aquesta tardor literària,
que jo crec que
és una bona iniciativa
i des d'aquí
felicitar la Roser,
perquè està molt ben organitzat
i estem tots,
almenys els restaurants
que col·laborem,
força contents
de com ha funcionat.
Sí,
tothom que ha passat per aquí
a part de la resposta
que hi ha hagut del públic
o que hi hagi o no hi hagi,
que això ja és cosa dels oients
i del públic en general,
l'organització
s'ha de dir
que és bona,
és molt bona.
Doncs,
què he de dir?
De fet,
no és l'únic que ho diu,
eh, francès?
Així que ens ho creiem.
Home,
és que estic col·laborant
amb altres activitats
i no es pot dir
el mateix de totes,
per això ho dic.
Sempre és difícil
posar-vos d'acord
i mira,
si en aquest cas funciona,
doncs,
per molts anys.
Veig que és un menú,
el menú literari que teniu,
de fet,
segueix la filosofia
del restaurant
que és aprofitar
els ingredients de temporada.
Sí,
sí,
sí,
evidentment,
a veure,
és que jo no m'agrada
fer coses
que no siguin
de temporada,
no?
Jo per mi ara seria,
no ho sé,
absurd fer,
doncs,
un plat amb,
jo què sé,
amb maduixes,
per exemple,
no?
Perquè ara no és època
de maduixes,
no?
Sí que en podem trobar
i sí que hi ha gent
que li venen de gust,
però doncs no és...
No pots oferir la qualitat.
No,
ni la qualitat
ni és el moment
de menjar maduixes,
jo ho sento molt,
però a veure,
una altra,
jo crec que hem de promocionar
les coses nostres,
les d'aquí,
i seguir una miqueta
amb la tradició,
no?
Amb el que s'hi ha hagut
sempre,
amb aprofitar,
doncs,
el nostre clima,
la cuina mediterrània
no és més que això,
no?
I això,
a més,
ajuda a variar la dieta,
perquè si mengem
maduixes tot l'any,
a part que no té sentit,
menjarem maduixes només,
no?
En canvi,
si anem canviant temporada
quan hi ha overcocks,
quan hi ha taronges,
quan hi ha mandarines,
quan hi ha pomes,
quan hi ha peres,
això enriqueix la dieta,
això fa que sigui tot
molt més saludable,
i a part,
doncs,
culturalment també és molt millor,
perquè, clar,
la gastronomia,
quan se fa com s'ha de fer,
és cultura també.
Sí,
sí,
i més ara,
no?
Amb això dels lletres de taula.
Amb això dels lletres de taula,
molt més,
sí,
i a més amb aquesta possibilitat
d'estar tan a prop dels autors,
molt millor,
no?
Una altra apreciació,
i és que,
a veure,
sou especialistes,
i en aquesta època
ho aneu demostrant cada any
amb bolets,
i hi ha bolets
a tots els plats,
excepte les postres,
que aquí,
ja clar,
ja no els podíeu colar.
Sí,
sí,
home,
a veure,
quan se va preparar això,
no ens pensàvem que seria un any
tan dolent com ha sigut,
perquè això no s'ho pensava ningú.
Sí,
sí,
hi ha molt,
sobretot poca varietat,
qualitat n'hi ha molta,
jo trobo que són molt bons,
els que hi ha,
que n'hi ha molt pocs i caríssims,
però,
doncs,
altres anys hi ha hagut més
i de menys qualitat,
doncs,
perquè us sortien encorcats,
o,
bueno,
en definitiva,
potser per l'accés
no es comercialitzaven bé,
no ho sé,
però no arribaven tan bé
com aquest any.
Ara aquest any,
normalment jo,
el mínim que he treballat
12 o 13 varietats de bolets,
aquest any no he aconseguit passar
de les...
12 o 13 varietats?
Sí,
el mínim,
el màxim que he arribat
a passar de les 23,
24 varietats de bolets
amb anys bons.
I aquest any
no he aconseguit passar
dels 7,
de fréstecs,
una altra cosa,
si hi hagués xampinyons,
gírgoles o citaque,
que això en tens tot l'any,
però de bolet fréstec
no he aconseguit passar
de 7,
8 com a màxim,
i prou difícil que és
i ara que ja es comença
a fer el fred
i això que hi ha
moltes varietats
ja que no es troben,
vull dir,
és difícil,
és un any difícil de bolets,
ara això no vol dir
que no n'hi hagi
i tampoc vol dir,
com diu molta gent,
que siguin de fora,
perquè tothom diu
i és que ara el bolet
ve de tot arreu,
és veritat,
ve de tot arreu,
sempre hi ha vingut,
de fet,
inclús els anys que n'hi ha,
però quan compres
saps el que compres
i on compres
i el que vols comprar,
per exemple,
jo que sé la trompeta de la mort,
evidentment,
jo l'estic comprant a fora
perquè aquest any
aquí no n'hi ha hagut
i la qualitat de fora
és molt bona,
a vegades,
no perquè una cosa
sigui de fora
ha de ser més dolenta
ni molt menys,
a vegades és millor,
inclús,
però hi ha altres bolets
com el CEP,
com el Rubelló,
que no és català
aquesta vegada,
normalment el tinc català,
aquesta vegada
em ve de Zamora,
quan n'hi ha del Pirineu
n'agafo
i sobretot si n'hi hagués d'aquí
que és el que jo acostumo a gastar,
genial,
però d'aquí no n'hi ha trobat,
el Rosinyol és d'aquí,
és nacional,
el Camp Agròxic
és d'aquí,
local,
depèn,
anem trempejant,
ara,
sempre buscant qualitat,
evidentment,
i gust.
Qualitat i gust,
la que podreu gaudir
al Marlott,
de fet,
durant tot l'any,
però vaja,
durant el mes de novembre
amb l'excusa
del Lletres a taula.
Si voleu anar a sopar
amb una oferta
d'aquestes dos per un,
doncs és un moment
de les vostres trucades,
977-24-4767,
977-24-4767.
Bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Que truques pel sopar?
Sí.
Com et dius?
Quim.
Hola,
Quim,
no et coneixia.
Què tal,
Núria?
Què tal?
Molt d'aquestes parlar.
A tu et valo dels bolets,
eh?
I no només menjar-los,
anar-los a buscar,
m'assembla.
Sí,
sí, sí,
les dues coses.
M'agraden molt
anar a buscar-los
i també menjar-los.
Molt bé,
que has anat mai al marlot.
No,
he passat molt per davant
perquè jo soc de la part alta
i passo molt per davant.
No he tingut la sort
d'entrar d'entrar d'entrar encara.
Doncs,
te deixo en mans del Francesc.
Francesc,
fem-li una pregunta ben difícil,
al Quim.
Una pregunta molt difícil.
Ai,
sí,
molt difícil.
Home,
si vols te puc enumerar
el menú literari,
eh?
De memòria.
Ai,
no,
que seria molt llarg.
Mira,
ja està.
Digue'ns,
Quim,
quins són els escriptors
que participen
amb el restaurant Marlota
aquest any?
L'Alba Sirinàs
i el Jordi Tinyana.
Molt bé,
molt bé,
molt bé,
fantàstic.
Fantàstic,
fet.
Doncs,
Quim,
això sí que m'ha comentat
el Francesc,
que hauries d'anar-hi
uns dies determinats.
Sí,
de dilluns a dijous,
el dia que vulguis,
a dinar o a sopar
el dia que vulgueu,
exceptuant el lluny del dematí
que tenim tancat
i aquest dimecres a la nit
hi pots anar
però no estaria incloït
dintre de la taula aquesta.
Dintre de la taula rodona.
Exacte,
que seria una entrevista.
Ja seria una xulada
poder estar aquí davant
escoltant.
Home,
hi pots anar,
no hi ha cap problema.
El dilluns a dir dins
és que a mi m'encanta.
Aquesta senyora
és una senyora
dels peus al cap.
Sí,
doncs mira,
no fa gaire el dia 1,
si no em volgui equivocar,
que va fer la presentació
del Gris de Mandarina
allà al Marlot
i va ser una excitasa,
no hi cabia la gent.
És una persona molt...
A mi m'encanta,
per almenys a mi m'encanta.
Doncs l'has llegit
aquest últim llibre o no?
No,
no he tingut temps
de llegir-lo,
la veritat,
no.
Doncs compra'l,
només per comprar-li
val la pena
que així també va bé
pels escritors
i llegeix-lo
perquè és xulo.
Jo he llegit
alguna cosa,
jo els llibres aquests
de poesia,
aquest és de poesia,
els llegeixo sempre a trossos,
no sé per què
però mai agafo un llibre
a poesia i me llegeixo
del baix,
sinó que vaig...
Són llibres de...
Fas una miqueta de fàping?
Sí,
són llibres una miqueta
de lavabo,
que dic jo,
allò que tens...
I que fas una miqueta
de fàping?
Tens 10 minuts,
exacte,
tens 10 minuts,
un quart d'hora
i llegeixes una poesia
dues o tres vegades,
no?
Fas fàping amb el llibre.
Exacte,
doncs hi ha poesies
molt xules,
molt divertides,
molt diferents,
en la introducció
que es va fer,
ens ho van explicar
una miqueta,
molt ben explicat,
les diferents temàtiques
que tocava,
són diversos apartats
del llibre,
molt xulo jo ara
que t'he d'explicar
la propaganda del llibre,
però doncs vull dir
que em va agradar,
o sigui,
molt xulo.
Quim,
no tenim més temps,
et recomanem,
mira,
li demanem el telèfon
al francès ràpidament
i en tot cas el truques
i us posem d'acord
en l'hora i el dia.
El telèfon del Marlott
és el 977-22-06-52.
Molt bé.
Quan vulguis venir
amb reserves,
ja està.
Molt bé,
doncs un saudú per tots
i escolta endavant,
que aquesta emissora
és molt entretinguda.
Anem fent,
anem fent.
I la Núria ho porta,
la Núria ho porta molt bé,
ja ho porta molt bé,
la Núria.
Gràcies,
Quim,
gràcies.
Adéu,
una abraçada.
Adéu,
adéu,
Quim,
gràcies.
Adéu.
Doncs,
Francesc,
amb tu també ho hem de deixar,
Francesc Lladó,
del restaurant Marlott,
que us acabi d'anar molt bé
la Tardó Literària
i, en fi,
ens retrobem
amb alguna altra
d'aquestes iniciatives
en què sempre participeu.
Molt bé,
moltes gràcies.