La Universitat Rovira i Virgili
La Universitat Rovira i Virgili té un nou síndic de greuges, es tracta de Francisco Zapater, que agafa el relleu de la Isabel Baixeres, la síndica anterior que va durant el seu càrrec 5 anys.
Aquest matí ha visitat els estudis el nou síndic, el Francisco Zapater, i nosaltres a la tarda ara mateix tenim la Isabel Baixeres perquè ens faci balanç dels quets 5 anys com a síndica de greuges i perquè ens expliqui en què consisteix exactament aquesta figura que a vegades és tan estranya per als que estem fora de la universitat com per als propis alumnes.
I val la pena fer-ne una mica de difusió.
Isabel, bona tarda.
Hola, bones tardes.
Com estàs?
Molt bé.
T'has quedat descansada amb això d'acabar ja la teva legislatura, per dir-ho així?
Sí, mira.
Ho trobes a faltar una miqueta?
Ho trobaré a faltar, esclar que sí, ho trobaré a faltar perquè penso que és una ocasió de tenir contacte amb la joventut i això no es té tan sovint.
I després també el contacte amb els professors, que normalment és un col·lectiu de persones, totes elles molt brillants, cadascú amb les seves especialitats.
És clar, naturalment, humanament ho trobaré a faltar.
El que passa és que el fet que el càrrec estigui limitat a cinc anys, estatutàriament limitat a cinc anys, em sembla que és una cosa que és molt bona, que està molt bé, que els càrrecs públics estiguin limitats temporalment.
I a més a més, amb un càrrec com aquest, en què fas unes funcions com una mica d'àrbitre o de mediador,
i en fer unes funcions en les que està bé que les facin persones diferents, perquè cadascú les fa de la seva manera, el seu estil, no?
I no hi ha una sola manera de fer-ho, sinó moltes.
De manera que em sembla bé que això estigui limitat en el temps i estic contenta d'haver acabat tots els cinc anys de mandat,
doncs, en fi, en unes condicions encara prou acceptables.
Fem una valoració bona, eh?, d'aquests cinc anys.
Sí, per part meva sí, és una qüestió com ho farà la comunitat, no?, que són els receptors del servei, no?
Isabel, d'on ve això del síndic? Jo t'he anomenat síndica de greus, així estàs el femení, eh?
Sí, sí, sí. Comencem per la nomenclatura ja, que a vegades...
Durant cinc anys hem dit síndica. A partir d'ara es tornarà a dir síndic perquè el meu successor és un home.
Doncs, d'on ve aquest càrrec que a mi em sona medieval? No sé si vaig bé o no.
La paraula és una paraula medieval, sí, la paraula ve de l'època del Consell de Cent i d'aquestes èpoques,
perquè he agafat un nom històric. En qualsevol cas, el síndic de greus és l'ombudsman,
traslladat aquí al nostre país. L'ombudsman és una figura, més aviat, dels països nòrdics
i és un òrgan que s'ocupa de controlar la defensa dels drets fonamentals de les persones,
a més a més de l'administració i justícia. Se sobreposa el que és l'estructura clàssica de divisió de poders,
això a nivell d'estat, naturalment, eh? A nivell d'estat hi ha el poder executiu,
legislatiu, judicial, que entre tots tres es controlen.
En els països nòrdics hi ha també l'ombudsman, i l'ombudsman és el que vetlla per la tutela dels drets fonamentals,
està com de més a més de tot això, no?
Aleshores, aquesta figura s'està traslladant a molts àmbits.
N'hi ha defensors del poble a nivell d'Espanya, hi ha cindir de greus a Catalunya,
a les comunitats autònomes n'hi ha, n'hi ha també la comunitat europea,
hi ha el defensor de la comunitat europea,
i després n'hi ha en molts ajuntaments, n'hi ha en moltes comunitats,
n'hi ha en molts organismes de premsa, per exemple,
hi ha molts diaris que tenen el defensor del lector,
n'hi ha el club de futbol a Barcelona, no sé, n'hi ha en molts llocs a les caixes,
no sé, n'hi ha en diferents llocs, no? Són eines d'autocontrol.
El que passa que, segons, pel que dius, jo no sé fins a quin punt els síndics de greus
es tenen el seu àmbit de poder, fins a quin punt podeu influir
o simplement esteu com a testimonis?
No se'n pot dir poder, se'n pot dir autoritat, poder no.
Poder no se'n té, però es té autoritat perquè té l'autoritat
que et reconeix la mateixa universitat quan et designa, no?
A més, com que el procés de designació és un procés democràtic,
en què hi ha una votació del claustre...
Sí, com funciona això? Això també és una gran curiositat.
Hi ha una votació del claustre i vota amb una majoria,
es necessita una majoria de tres cinquenes parts,
que és una majoria molt alta.
Però s'ha de presentar algú?
És el rector que ho presenta, el rector presenta el candidat
i el claustre el vota.
Si vota, si li agrada, i si no li agrada, vota que no, naturalment.
En aquest cas del Francisco Zapater,
doncs va votar amb una majoria altíssima
i això dona una legitimació especial,
perquè el que fa de defensor no fa de defensor
perquè sigui una ocupació que té,
sinó perquè té una designació democràtica.
Vosaltres m'heu triat, doncs fem el cas, clar.
Sí, lògicament, sí, sí, té aquesta lògica, sí.
Isabel, i com et va cabra, tu, la notícia fa cinc anys?
De què bona?
Com fa cinc anys em va fer molta il·lusió de fer-ho, esclar.
En aquell moment va ser, en fi, un honor, vulguis o no, esclar,
que t'ha designat per fer una cosa així.
La meva professió és ser advocada.
Ser advocada amb algunes coses s'hi assembla,
però tampoc és ben bé igual.
Un advocat sempre està a favor del seu client.
En canvi, el defensor universitari, el sindic de greuges,
doncs no, sempre rep totes les queixes,
però sempre fa unes investigacions abans de fer-se càrrec
d'on està el problema, no?
No és una postura tan cega, sinó que és més...
Has de fer molta més valoració de totes les circumstàncies.
Això és curiós que has esmentat,
perquè la Isabel, fins ara sindica de greuges, és advocada.
El Francisco Zapater, que és que li agafa el relleu, també és advocat?
Sembla que és una professió que s'hi presta.
S'hi presta perquè, vulguis o no, fer una defensa d'uns drets,
encara que són els drets fonamentals només, no?,
però els drets estatutaris.
Però fer defensa de drets vol dir...
És una professió jurídica, vulguis o no.
Estàs fent una feina de tipus jurídic.
Has de mirar quin és el dret
i mirar com en la realitat es respecta o no es respecta aquest dret.
I els advocats estan especialment capacitats per fer-ho,
però això no vol dir que siguin les úniques persones que ho puguin fer.
Això està obert en els Estatuts, diu,
que han de ser persones d'un prestigi reconegut a la societat
i prou, no posa cap més exigència.
Potser no posa cap més exigència,
però sí que hi ha unes exigències
que t'hi deus haver trobat al treballar el dia a dia.
Suposo que dedicar-hi temps n'és una,
l'accessibilitat, no?,
de cara a que et pugui venir a veure...
Està acostumada a escoltar històries i...
Fer de psicòloga una miqueta, també.
De psicòloga ben bé.
La veritat és que no m'atreveixo a fer de psicòloga,
perquè això és una professió que també té la seva importància.
No, no, no, potser...
Potser un psicòleg ho faria molt bé, també,
perquè ho faria des d'un altre punt de vista.
No, en el meu cas el que procuro és,
quan expliquen una història,
discernir, dintre de tots els fets que et plantegen,
on són, on és el tema que interessa,
que és on són els drets fonamentals
que puguin estar transgredits si és que n'hi ha.
Perquè molt sovint expliquen el problema
i si no adverteixes la transgació d'un dret estatutari
o un dret fonamental,
doncs la persona procura orientar-la
i la tractes el millor que pots,
però tampoc no li canalitzes la queixa.
Clar, igual també algú queixant-se d'alguna cosa
que en realitat està estipulat en els estatuts
i dius, mira, m'ho sap greu que et queixis,
però això és així i no sé per fer-ho.
Sempre pots escoltar-la
i després, quan fas la memòria a final de l'any,
expliques tant les queixes que sí que has admès
com les que no has admès,
i de tal manera que també dona una idea
de quins són els desitjos, almenys.
Clar, que si s'ha de canviar els estatuts
que s'hagin de canviar, no?
Quin tipus de gent t'ha vingut a veure
en aquests cinc anys?
Ah, tot tipus.
Perquè, clar, abans has dit que està obert
tant a professors, com a alumnes,
vagi a tota la comunitat universitària.
A tota la comunitat també,
al personal d'administració
i al personal de serveis també,
tota la comunitat universitària.
Naturalment, els que venen més
són els estudiants, per dues raons.
Una d'elles és perquè són més colla,
és clar, és normal que hi ha més massa crítica,
doncs que també hi hagi més queixes
que provinguin d'ells.
I després, perquè són, és honestament,
que es troba en una situació
en què té la seva debilitat
quan es troba en un procés d'avaluació.
L'estudiant sempre està...
L'estudiant vol dues coses.
L'estudiant vol aprendre
i vol que tot el que ha après
consti en els expedients i consti en els diplomes
i que li es vagi per treballar.
Vol les dues coses, no?
Tot el que són les dificultats
que apareixen en l'aprenentatge,
doncs dona lloc a queixes.
Per exemple, si els professors,
si no han anat a l'examen,
si no tal, si he posat uns exercicis,
si uns altres...
És a dir, tota la part, diguéssim,
docent és un motiu de queixa,
a vegades.
I a vegades tot el que és
el problema de les matrícules,
les convalidacions, les beques,
tot el problema administratiu,
els diplomes, els títols, tot això.
Això també porta molt de tràmit
i, lògicament,
algunes queixes.
Poquetes, eh?
Professors.
També venen professors de vegades.
I què són?
Els professors,
tota classe de coses,
però els professors són més difícils
perquè plantegen bastant sovint
problemes de relacions personals
entre ells,
personals i professionals,
i donen lloc,
més que res,
activitats de mediació.
Si hi ha, per exemple,
dos investigadors
que estan fent una investigació conjunta,
arriba un moment que l'equip
se segrega
i llavors què passa amb el material
que s'està treballant,
tot això és bastant difícil de tractar
i, bé, són processos
una miqueta més llargs.
Tenen la seva dificultat, sí.
Però vaja,
està oberta a tothom,
a tota la comunitat.
I al personal d'administració i serveis?
Venen menys,
tot i que també han vingut
algunes vegades, naturalment,
però el personal d'administració i serveis
també té altres vies
per canalitzar els seus problemes
que són, per exemple,
les vies sindicals, no?
I és lògic que això sigui així,
tot el que siguin reivindicacions laborals
és normal que ho facin
a través dels seus comitès d'empresa,
les seves juntes de personal,
els sindicats als quals pertanyin.
Per tant, no són els més habituals.
En canvi, són els que més ajuden,
també, per altra banda,
perquè moltes vegades
els problemes que s'han de resoldre
s'han de resoldre amb l'ajuda
del personal de l'administració
de la universitat
i, per tant, són uns grans companys.
En aquests cinc anys
que has estat exercint
de síndica de greuges,
has notat alguna evolució
tant cap amunt com cap avall
en el sentit que veus
que cada cop és més popular
aquesta figura,
que la gent té menys por
perquè a vegades fa por d'apropar-se, no?
Que han necessitat més els teus serveis?
Jo diria que no,
perquè fixa't,
el promitge és com d'unes 50 actuacions a l'any
i és des de...
I sempre ha estat més o menys així,
perquè un any eren prop de 60
i un altre passaven una mica de les 40,
però no hi ha molta oscil·lació.
Jo diria que més aviat són poques,
no són moltes, moltíssimes queixes,
no són pel volum que té la comunitat,
doncs no és molt.
Suposo que com més es conegui la figura,
més possibilitat ja ha de que es pugui intervenir
i com que, per altra banda,
el fet que s'hi intervingui és bo,
perquè l'actuació del cinc de greuges
és una actuació de tipus preventiu en gran manera,
no vol dir que com més treballes,
més conflictes hi ha,
sinó que és al revés,
com més treballes,
més conflictes evites.
Ajudes a que allò ja no es torni a produir, tal.
Farem una mica el xafarot ara,
sense entrar en detalls que no podem,
perquè sobretot la Isabel ens ha dit
que s'ha de tenir molt en compte
que totes les queixes que ens arriben
són de tipus confidencial
i aquí no es diuen noms ni res,
cosa que també és un avantatge.
Si algú dubta allò,
va, és que jo no m'atreveixo,
confidencial i no se sabrà mai el vostre nom,
però bé, tenim curiositat,
hi ha alguna facultat tan especial
que presenti més queixes, més denúncies?
Mira, sí que hi ha alguns centres
que presenten més denúncies que altres,
però saps per què em sembla que és?
Em sembla que és perquè
la gent ens comuniquem
i llavors s'ho expliquen
a l'hora d'esmorzar o al bar
o pels passadissos
i diuen,
és que jo he anat a la cinc de greuges,
doncs jo també hi aniré
perquè tinc un cas que també l'hi portaré.
Llavors, esclar,
no se'n poden treure moltes conclusions
del fet que hi hagi alguns centres
que hi ha hagut més queixes, saps?
I per això és una dada
que l'heu més sempre d'explicar-la,
perquè m'ha semblat que,
per una banda,
semblava que volguessis ofendre el centre
i que no tenia sentit, això,
perquè és simplement
perquè en aquell centre
ets més coneguda, també.
A vegades m'han donat l'ocasió
de fer alguna conferència
o participar en algun curs
o en algun dels centres
per conèixer la universitat
i així, esclar,
allà et coneixen més,
però és normal que també vinguin més.
Gent fins i tot que deu haver repetit,
no sé si per sort o per desgràcia,
però que ja han fet el primer contacte
i ja t'han agafat confiança
i quan han tingut algun altre problema...
Potser sí que alguna vegada ha repetit algú.
El que sí que val la pena explicar-ho
és que, com que atens a la gent
d'una manera molt personal,
els reps en un despatx molt privat
i els hi dediques tot el temps
que necessiten, etcètera,
és molt agradable perquè
s'estableix un nivell de comunicació
molt bo, molt profund,
i encara que no li puguis solucionar el problema,
pensa que sempre, sempre
tothom se'n va donant les gràcies.
Això és molt reconfortant, no?
En fi, encara que a vegades
tens una certa impotència
perquè no pots resoldre el problema,
però almenys has compartit el problema
amb aquella persona,
has patit junt amb ella, no?
I això, doncs, mira,
és una faceta interessant de la feina.
Doncs ara hem conegut els que estem fora
per què serveix la figura del síndic de Greus
i es trobo important.
I ara anem a fer una crida
a tots els que esteu dins
per si del món universitari,
per si mai necessiteu el nou síndic,
doncs la Isabel,
amb la seva experiència de 5 anys,
ens explicarà tot el procediment,
els passos,
que a vegades és una de les coses
que també ens allunyen.
Diu, ai, per què he de posar jo ara
una reclamació o he de fer alguna queixa?
Si total pots comptar
que em durarà molt de temps
i papers, no?
Com funciona això?
Al revés, al revés.
Aquí, a la síndicatura de Greus
no hi ha burocràcia.
Això s'agraeix, eh?
Sí, mira,
s'atenen les consultes,
s'atenen les queixes,
el que sigui,
per tots els sistemes,
ja sigui per telèfon,
ja sigui per correu electrònic,
amb visita personal...
Suposo que l'adreça i el telèfon
i tot això
ho trobareu disponible
a la pàgina web, per exemple,
en tot cas l'oficina
és a l'edifici del rectorat,
al carrer de l'Escorxador...
I deu bons horaris, també.
I hi ha uns horaris,
però si telefoneu
a qualsevol moment
de l'horari de treball,
trobareu persones
que us atendran
i que us donaran hora
si el que voleu
és una entrevista, no?
Us demanaran
que formalitzeu,
que firmeu
una petita instància
en el cas que calgui fer
unes gestions
que puguin comprometre
amb algú.
És a dir,
que m'han atès malament
a tal lloc,
tal persona,
doncs molt bé.
et demanarà
que això
ho expliquis per escrit
i posis la firma a baix
perquè naturalment
emprendre
segons quines actuacions
que posin en dubte
la vulnerabilitat
de les persones,
això s'ha de fer
amb un nivell
de compromís molt alt.
Però això no vol dir
que aquest nom
després vagi circulant.
És a dir,
si una persona
pel tipus de queixa
que presenta
vol que el seu nom
no surti,
ho demana així mateix
quan arriba
i això se li respecta.
Molt bé,
allò de la confidencialitat
que dèiem.
Llavors,
un cop tenim aquest paper
ja signat,
d'aquesta explicació
per escrit.
Sí,
això doncs,
en fi,
és un contacte molt personal.
O sigui,
tu com a síndica de greuges
llavors què fas?
A qui li presentes tot això?
Doncs és que depèn
perquè hi ha coses tan variades.
No és que tingueu
alguna reunió cada mes
amb...
No, no, els problemes
que presences són tan variadíssims.
Des d'uns que estan fent cua
i no volen estar allà tan apretats
perquè fa molta calor
i no tenen lloc per seure,
a un altre que li han posat
un 4,9
quan en realitat
li havien de posar un 5,2.
És tot tan variat
que, esclar,
les gestions de fer
són molt diferents.
Però es tracten totes?
Perquè jo m'imagino
un cas d'aquests
de jo tinc un 4,9
i jo potser li diria
doncs mira,
vés a parlar amb el professor.
Perquè què hi pots fer?
Me la vaig proposar
des del principi
de prendre-me-les totes en sèrio.
És a dir,
no fer una valoració prèvia
de si això és molt important
o això és una tonteria.
No fer-la
perquè la persona
que fa un pas d'aquest tipus
d'anar-se'n a veure
els índits de greuges
és que ja s'ha plantejat
si era sèrio o no era sèrio.
Si per ell ho és,
doncs mira,
doncs se l'escolta.
Se l'escolta
i es tracta en sèrio.
I això no vol dir
que li doni la raó,
en absolut,
perquè ja he comentat abans
que s'ha de fer
un exercici molt seriós
de veure si realment
hi ha hagut una discriminació,
si hi ha hagut un dret transgredit.
Perquè si no hi ha hagut
un dret transgredit
i a aquesta persona
només li fa falta un abogat
el que ha de fer
és anar a agafar un abogat
de milions d'abogats
que hi ha a la demarcació
de Tarragona.
No es tracta
que amb aquella persona
li hagis de defensar
totes les dretes,
però sí que t'hagis de prendre
en sèrio
tot el que t'explica.
I en un cas tan típic
com aquest que deies
de les valoracions de les notes?
que és un dels casos
que més es deuen donar.
Què feies tu com a síndica?
Anaves a veure el professor?
Mira, en qüestió de notes
hi ha el següent.
L'avaluació acadèmica
és una competència
única i exclusiva
del professor.
El professor té llibertat de càtedra
i a més a més
és l'únic que té capacitat
científica per veure
si aquella persona
ha après o no ha après.
Per tant,
com t'ho diré jo ara,
en el que és el nucli
de la qüestió
no s'hi pot fer res.
Ara, a vegades
l'avaluació
no s'ha fet
seguint, per exemple,
el procediment que estava previst
a l'inici del curs.
A lo mejor dèiem
que valorarien la meitat
les pràctiques
i la meitat l'examen.
Llavors, en realitat,
ho ha fet diferent.
I amb una cosa
han valorat
les tres quartes parts
i les pràctiques
només una quarta part, etcètera.
O sigui, en tots aquests aspectes extents,
en aquestes sí que s'hi pot entrar, no?
Aleshores, és en aquestes
en què s'entra.
Passa que és una fanyada
perquè, clar,
sí que tot això està escrit
però has de buscar
tot el temari
fins i tot tot el temari
de l'assignatura.
Una fanyada de por.
Això, per mi conec que sí.
Feina sí que és.
Suposo que has de treballar,
com deies abans,
molt amb el personal
d'administració i serveis
i repassar manuals
i vinga
i donar-me aquesta informació.
Disponibilitat
per part de tota la universitat
d'ajudar-te
de posar a la teva disposició
el que necessitis?
Sí, sí.
Per suposat que sí.
Molt bé.
Doncs ja ho veieu,
una figura prou útil.
Comentaves ara,
dius,
hi ha fins i tot queixes
de la típica persona...
Bé, típica no,
però hi ha queixes
de la persona que,
doncs, precisament,
has queixa
d'haver d'estar en una cua
apretada allà molt de temps.
Recordes
alguna queixa
que tu trobessis així estranya,
curiosa?
De dir,
mira,
aquesta mateix
d'haver-se d'esperar
en una cua
amb més de deu minuts, no?
És que aquests tenien
bastanta raó, eh?
Perquè era un dia
que feia molta calor
i l'espai
on s'estaven esperant
era un espai molt petit
i potser no s'havien
organitzat entre ells
prou bé
i la cua
des d'anar cap a l'esquerra
que hi havia més espai
anava cap a la dreta
que ja no hi arribava
l'aire acondicionat
i s'estava molt malament
i era molta colla.
Llavors,
això tenia a veure
amb diverses coses.
Una d'elles era que
era ja l'últim dia
que es podia fer cert tràmit
de beques.
Bé,
per part seva
doncs potser s'havien esperat
massa l'últim moment
i s'havien trobat
amb l'aglomeració, no?
Però per altra banda
doncs
les condicions físiques
no eren unes condicions
de confort
i cada vegada més
l'usuari dels serveis públics
exigeix confort, no?
I per què no?
Que tots, no?
Tots volem estar
cada vegada més còmodes, no?
En aquest cas
m'ho vaig prendre
tant en sèrie
com ho preg sempre
insisteixo
i vaig fins i tot
estudiar manuals
de distribució
d'espais públics
per veure quantes persones
per metre quadrat
es podien estar esperant
en un vestíbul
Sí, sí
I què vas aconseguir, Isabel?
Te'n recordes?
Ampliar les dates?
No, vaig veure
que efectivament
hi havia més gent
del que hi havia
i llavors vaig fer
una proposta
amb el vice-rector
corresponent
comunicant-li
que això
doncs
que hi havia
aquesta situació
que això és puntual
no és que sigui sempre
havia sigut un dia
però doncs
demanant-li
que se n'ocupés
perquè això
doncs
no tornés a passar més
de fet
em sembla que això
no passarà
perquè aquestes oficines
que generaven aquesta aglomeració
es traslladaran
en un lloc
que estaran més amples
és a dir
com que això
és una institució
molt viva
les coses
tampoc és que estiguin
molt, molt
enquilosades
a vegades
doncs
simplement
acabes com d'empènyer
no?
Un problema
que potser ara
evident
ni ningú
ho havia dit
doncs ara
amb l'excusa aquesta
problemes
a vegades
que es podrien
resoldre
amb una mica
de sentit
comú
de lògica
no?
Problemes
suposo que també
de dir que no demanen
una certa urgència
recordes
algun cas concret
d'aquells
de dir ràpid
una vegada
s'ha de molt de pressa
me'n recordo
d'un dia
que hi havia
que era finals
de juliol
m'assembla
i hi havia
els estudiants
d'infermeria
que ja estaven
a punt
de començar
a treballar
perquè es veu
que a l'estiu
hi ha moltes places
d'infermeria
llavors
hi havia algú
que estava nerviós
perquè no sabia
si les actes
sortirien a temps
i les notes a temps
això és un gran problema
això de les actes
però de totes maneres
t'he de dir
que quan vaig fer la gestió
vaig parlar
amb la secretaria
del centre
allà estaven preparadíssims
i estaven a punt
i ho tenien
tot preparat
perquè poguessin estar
els títols
a les mans
dels diplomats
en el moment oportú
per posar-los a treballar
també que a vegades
també la gent venen
perquè els fa por
que una cosa
serà així
però finalment
tampoc era tant
però doncs
és una satisfacció
poder-los ajudar
I recordes
d'aquests cinc anys
la resolució
el problema
que es resol
que et donés
més satisfacció
allà una obra faraònica
o que per tu simbòlicament
diguessis
que bé
mira
ja he aconseguit això
Mira
els que donen més satisfacció
són els que són més difícils
de solucionar
els més difícils són
les mediacions
o sigui
quan hi ha problemes
de relacions personals
i
tota la feina
consisteix
en el pròxim
a postures
i això absorbeix molt
de la persona
que fa de mediador
t'atreu bastant
t'absorbeix
sí
és difícil
i llavors
quan acabes
tant si aconsegueixes
un èxit tremendo
com si només aconsegueixes
que aquelles dues persones
deixin d'hostigar-se
o deixin de molestar-se
doncs això ja és molt
i aquests són els que donen
més satisfacció
jo crec que d'aquí
ja te'n vas directe
cap a una embaixada
de l'ONU
és que saps què passa
la idea és aquesta
la idea és aplicar
aquestes tècniques
de diplomàcia
a tots els nivells
en aquest cas
a la universitat
però has de pensar
que la mediació
s'està introduint
en molts llocs
en els centres de secundària
sí
sí
perquè és una manera
de canalitzar conflictes
i fer que els problemes
es resolguin
en el mateix lloc
on neixen
i que els mateixos
que els tenen
participin
en la seva resolució
que no vinguin
les solucions de dalt
sinó que vinguin de baix
fem un balanç
ja doncs
per anar acabant
aquesta entrevista
dels 5 anys
de la Isabel Baixeres
com a síndica de Greuges
sense entrar en detalls
tampoc
quin grau de salut té
la Universitat Rovira i Virgili
ara
a hores d'ara
pel que has anat veient
en aquesta evolució
té moltes mancances
molts problemes
algun tipus de problema
més aguditzat
o va tirant bé
mira
al començament
fa 5 anys
em vaig trobar
que moltes de les queixes
estaven relacionades
amb problemes d'informació
o sigui
de gent que no arribaven
a saber coses
que havien de saber
no sabien el programa
no sabien els horaris
no sabien els exàmens
no sabien
en fi
informació
no sabien que havia passat
amb un paper
que l'havien presentat
i això
amb els anys
ha anat minvant
ha anat minvant
suposo que hi fa molt
l'accés
per internet
a totes
home en aquests 5 anys
s'han actualitzat molt
ha sigut just aquests 5 anys
ha sigut
com un moment històric
que s'ha produït
aquesta extensió
tant pel que et proporciona
la informació
com pel que l'usa
l'usuari també
o sigui
ara ja rara persona
és la persona
que no accedeix
a internet
per tant
en aquest aspecte
hi havia un dèficit
que ha anat minvant
per altres aspectes
la veritat és que
aquesta universitat
està igual que les altres
les defensors universitaris
de les universitats
de tot Espanya
es reuneixen
periòdicament
i els problemes
que es troben
són molt comuns
són molt
compartits
i no es pot dir
que hi hagi
una que tingui
més problemes
que altres
mira les que són
més massificades
tenen potser
més problemes
i aquesta
a l'ORB
com que és una universitat
de mida mitjana
tirana petita
doncs és una comunitat
en la que és fàcil
resoldre els problemes
interns
que ha après la Isabel
en aquests 5 anys
ui he après moltes coses
he après com són els joves
d'avui en dia
que esclar
jo ja no els coneixia
és que fas uns comentaris
com si
bueno
com si
no és iallona la Isabel
que és molt joveneta
també
sí que soc gran
i t'ho han sorprès
sí que m'han sorprès
sí
sí
molt
sí sí
perquè és diferent
la vida canvia
és molt diferent
jo vaig viure
a la universitat dels anys 70
i esclar
no té res a veure
és molt diferent
i molt interessant
de veure
molt molt
i molt esperançador
quan veus
que el món
n'hi ha a mans
d'aquestes persones
que s'estan formant ara
és molt bonic
això ha estat molt interessant
la Isabel Baixeres
que després del seu mandat
podríem dir
de la seva legislació
com a síndica de greuges
durant 5 anys
ara deixa el càrrec
a la relleva
el Francisco Zapater
un apunt
el coneixes el Francisco
com és
a quina qualitat
li destacaries
per fer aquesta feina
el conec molt
és un advocat de Tarragona
molt conegut
molt estimat
pels seus companys
és una persona
que sap escoltar
molt bé
que sap lluitar
és molt lluitador
és molt
té molt de sentit comú
és molt amigable
diguéssim
sempre sap
sap
posar-se en la situació
de l'altre
sap donar bons consells
i estic segura
que estaran
molt bé
molt bé
molt bé
que estaran millor
que no pas amb mi
amb el Paco Zapater
t'ha demanat
t'ha demanat
algun consell
el Francisco
hem quedat
que es mantindríem
en contacte
perquè
llàgicament
això fa molt pocs dies
que s'ha produït el relleu
i jo l'he de posar
el corrent
de com estan les coses
i bé
tot el que li pugui ser útil
doncs estaré al seu abast
Isabel Baixera
síndica de Greuges
de la Universitat Rovira i Virgili
i ara
en aquests últims 5 anys
Déu-n'hi-do
moltes felicitats
per haver acabat
aquest mandat
que li dic jo
amb aquesta gran satisfacció
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies