Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
l'esquena també per aclarir-ho, perquè
molts cops hem sentit que si, no sé, qui té un
pinçament, que si no sé què dels nervis,
que si no sé què d'una èrnia,
doncs avui una mica, doncs, en farem
cinc cèntims perquè sàpigueu una mica de més de què parlem
i també possibles solucions.
Doncs, si et sembla,
entrem directament ja a parlar de...
Què és l'esquena? A veure, on comença i on acaba.
Jo sé que té punts conflictius, eh, l'esquena,
que no és igual a tot arreu, no? No, no, al contrari.
Sempre es carrega d'un costat o de l'altre.
Sí, sí, sí. A més, una cosa
són la pròpia estructura de l'esquena, que són els ossos,
concretament les vèrtebres,
i una altra cosa són els músculs,
diguéssim, que és l'envoltura
d'aquests ossos. Llavors, aquesta esquena,
l'esquena es divideix en, bàsicament,
en quatre parts principals,
que segurament les hem sentit, molta gent les ha sentit,
una, la més típica, són les cervicals,
d'acord? És aquesta primera
part que va des del cap,
des d'on s'acaba el cap, diguéssim,
i cupa fins al coll, tot el coll.
Allò que fa crec, crec, crec, crec. Sí, allò que mols el cap.
Que molt sovint fa sorollet,
i que molt sovint fa mal i que es carrega,
doncs són els cervicals.
És un grup de, concretament,
set ossos, set vèrtebres. Set, clar,
per aguantar tot el cap. Tot el cap.
Tot el pes del cap. Depèn de
el gras que sigui el cap, doncs
tenim vèrtebres més potents o menys.
Després tenim una altra part, que és pròpiament la part central
de l'esquena, que seran les dorsals.
També seran vèrtebres,
i seran les dorsals. És l'alçada de les costelles,
per dir alguna cosa? Aproximadament serà
des d'una càmera, aquestes cervicals.
Si us toqueu l'esquena, notareu
com una espècie de bunyet. El buny
és simplement l'última cervical.
Sí. Sí. Surt una miqueta
més. No és que surti, però com que habitualment
amb la tensió que tenim, tirem el cap una mica endavant,
doncs molta gent pensa, ai, que m'ha sortit aquí.
No. Ho tenim tothom. El que passa
és que hi ha gent que, segons com tenen
disposada l'esquena, doncs se'ls nota més
o se'ls nota menys. Doncs que no s'espantin
els que es notin aquí, al centre de l'esquena.
Una protuberància.
Llavors, aquestes dorsals van des d'aquesta protuberància
aproximadament fins una mica més avall
d'on acaben les costelles.
Concretament, dic que són 12, són les dorsals,
i després venen el grup de vèrtebres més fort,
les més grosses, perquè cal de pensar
que són les que aguanten tot el pes
que hi ha damunt. Aguanten el pes del tronc,
el pes dels braços i fins i tot el pes del cap.
Són les que es diuen les lumbars,
que aquestes també potser les hem sentit.
Concretament aquestes són 5,
i són les vèrtebres que més típicament,
són les més fortes, especialment,
però també són les que més pateixen.
Clar. Això és com els castells, no?
Els que fan base i pinya baix, doncs...
L'esquena seria bàsicament com un sistema,
com un castell baix i sí,
amb la seva pinya,
que podria ser perfectament la pelvis,
i aquestes lumbars,
i els diferents pisos fins a arribar a l'enxaneta,
que seria l'última cervical.
Llavors, què més dir-vos?
Després d'aquestes lumbars,
en venen un grup de vèrtebres també,
però que ja no tenen aquest aspecte.
Són vèrtebres que per l'evolució
que han tingut els humans,
doncs s'han fusionat,
i llavors sembla que sigui un pack,
sigui un sol os,
que va ser que originàriament
n'eren 5 també, 4 o 5.
Que és allò, la coeta,
la coeta dels animals, no?
Correcte, bueno, al final,
la coeta, coeta, coeta,
ben bé seria l'última part de l'esquena,
que seria el que es diu el coxis,
que és una peça que va una mica
independent d'aquest sacre,
i que si a algú li ha passat,
li desitjo a poca gent,
perquè realment...
és molt desagradable.
Si algú algun cop ha caigut de cul,
doncs aquell lloc on fa tant de mal,
tant de mal, tant de mal,
acostuma a ser el coxis.
I molt sovint,
depèn de lo fort que pot ser el cop,
doncs aquest coxis també es pot desplaçar,
aquests ossos es poden desplaçar.
Ho de pensar que les vèrtebres
estan apilades unes damunt de les altres,
però tenen la capacitat de moure's,
lleugerament,
i de permetre el moviment.
Gràcies a això ens dobleguem,
ens acotxem,
o podem girar i rotar el cos.
Llavors, a veure,
altres conceptes,
entre cada oss d'aquest,
entre cada vèrtebre,
hi ha el que es diuen els discos,
que això segurament ho hem sentit alguna vegada,
i que els discos són un sistema d'esmortiguament,
són els amortiguadors de l'esquena.
Clar, perquè no es toquin, no?,
entre vèrtebre i vèrtebre,
i per absorbir precisament la força del moviment.
Quan nosaltres saltem,
aquests esmortiguadors
s'enrepleguen una miqueta i aguanten,
que no ens fem mal,
que ens pressionem.
Si no hi hagués això,
doncs ens trencaríem.
Això és una cosa molt, molt aviant.
Segurament heu vist que si agafeu un...
És molt més fàcil trencar un bastó que és rígid,
que no pas un bastó que és elàstic.
Un bastó que és elàstic,
voldrieu aquí fer força una canya elàstica,
que aquesta és una canya de bambull,
i no la trencareu.
Però possiblement si agafeu una canya que està estàtica,
que està tiesa,
doncs la podríem trencar més facilitat.
Aquesta és la gràcia dels discos,
que ens permeten moure sense trencar-nos.
Llavors,
també hi ha una altra cosa molt interessant de l'esquena,
i que a vegades això la gent es confon una mica.
Per què s'aveix l'esquena?
Aquests ossos per què serveixen,
ja que els tenim.
No són ossos que no aguanten només el pes del cos
i ens permeten moviment,
sinó que són tot un sistema de protecció
de la mèdula espinal, dels nervis.
Sí, que per dins dels ossos hi van cosetes.
Sí, més que per dins,
ben bé tècnicament no és dins,
però aquests ossos recobriran aquests nervis
que baixen des del cervell,
fins que s'agri bé,
que els seria el cul gaire bé.
I heu de pensar que entre tots aquests bèrtebres
surten, com si fossin per uns foradets,
surten els nervis,
i llavors es reparteixen per tot el cos,
cap als braços, cap a les costelles,
cap als peus, cap a les mans.
O sigui, una miqueta.
Fa de protecció d'armadura.
Jo m'espanto,
jo quan el Felip explica coses d'aquestes
m'espanto perquè te'n dones compte
de lo fràgils que som,
allò està tot concentradet
i tot mil·limetrat perquè funcioni bé,
però clar, la fragilitat també...
Són fràgils, però a la vegada he de pensar
que el cos és extremadament intel·ligent.
Llavors té un disseny que permet protegir
i permet assegurar les funcions,
i permet que puguem fer coses sense riscos.
És a dir que quan fem algun excés
doncs sí que ja es posa en joc aquesta fragilitat,
però normalment està molt ben pensat el cos.
I avui explicarem una coseta
que sorprendrà més d'una persona
perquè molts cops tenim problemes,
sobretot musculars o de lligaments,
i moltes vegades pensem
que ens ha passat per alguna cosa de fora.
I se'n fareu creus
perquè molt sovint
és el propi cos que fabrica aquests problemes,
com a mecanisme de protecció.
No s'espanteu.
Llavors ara en farem cinc tèntims també,
n'entrarem.
Una altra cosa important de dir de l'esquena.
Hem parlat dels ossos,
hem parlat d'aquests discos,
hem parlat dels nervis.
Abans al principi hem comentat
el dels músculs.
Els músculs és la car pròpiament,
que recobreix tot això,
que és el que permet pròpiament el moviment.
I he de pensar que els músculs,
nosaltres si mirem una esquena,
veiem la pell, concretament,
però veurem la musculatura més superficial.
Els músculs estan ficats per capes.
Dels més superficials als més profuns.
I cada un tindrà unes funcions.
Llavors, a part d'això,
un detall important,
que això ho podeu fer tots ara,
podeu mirar l'esquena de qualsevol
que tingui al costat
i si la mireu des de darrere,
veureu que l'esquena, en principi,
hauria d'estar recta.
Hauria de ser com un castell,
com un castell que no es doblega,
si es doblega, que cau.
El problema ve quan es doblega.
Quan veus S, no?
Quan veus S.
Això és el que popularment,
bé, més que popularment,
el que a medicament es diu l'escoliosi,
que són corbes que es fan
de costat a costat.
I és important aquest detall,
de costat a costat.
I, si mirem a les persones de costat,
ara l'esquena aquesta que estàvem mirant,
posem el...
Posem de cantor.
De cantor, sí.
De perfil, sí.
Sí.
Observareu que l'esquena vista de costat
ja no té una rigidesa,
no és a lo llarg,
sinó que té unes corbes.
Aquestes corbes són completament normals.
Quan aquestes corbes s'accentuen una miqueta,
doncs és quan hi ha una sèrie de problemes.
Si fixeu aquí darrere de les cervicals
el que és el coll, la nuca,
si poseu la mà,
veureu que aquesta corba va cap endins.
És el que es diu la lordosi cervical.
Això és normal, també.
En principi,
després d'una corba que va cap endins,
aneu de veure una que va cap a fora,
si seguiu baixant l'esquena.
Això és el que es diu la sifosi dorsal.
És completament normal, també.
I després veureu que tornarà a fer cap endins.
Per què són aquestes corbes?
Quina funció tenen?
És el que dèiem abans.
Una cosa rígida és molt més fàcil
tancar que una cosa elàstica.
Llavors aquestes corbes,
igual que tenim els discurs que fan desmorteïment,
també permeten fer desmorteïment.
Si salteu, veureu que aquestes corbes
es xafen i s'estiren, es xafen i s'estiren.
Insisteixo,
això és força normal tindre-ho.
Qui no ho té així,
doncs té un problema.
I qui ho té massa excessivament,
doncs també és un problema.
Això segurament que m'ho heu vist alguna vegada.
Es veu sobretot amb noies molt joves.
quan tenen els natges o el cul una mica més sortit,
habitualment és perquè tenen més accentuada
la corba lombar.
Unes sabates de tacó, per exemple,
accentuen aquesta corba lombar.
Llavors, comentari per a la gent que patiu
de les lombars,
del que popularment es coneix com rotllonada,
el que pateix,
doncs desaconsellat completament
les sabates de tacó,
sota les senyores.
En tot cas, una miqueta, si no?
Una miqueta, però no gaire.
Tampoc ens podem passar de plans,
perquè els plans també poden donar problemes,
però ara he de fer referència
en aquests tacons alts
que ara avui en dia estan molt de moda.
I com més prim són,
els faixos, sí.
Com més prim són,
doncs també més problemes poden portar.
Llavors, donarà una mica en compte
amb el calçat que portarem,
sobretot perquè pot repercutir a l'esquena.
Llavors, si et sembla,
ara una mica que n'hem fet cinc cèntims
de com és una esquena,
i quines pas té la radiografia de l'abaix,
doncs una mica podem parlar
dels problemes més típics
que té aquesta esquena.
Problemes que, pel que deies,
jo no sé si afecten més aviat
als ossos, a les vertebras,
o si afecten més a la musculatura.
Doncs bé, n'hi ha de tot.
Si t'éssin ser,
és a dir, els més comuns
i els que tothom habitualment pateix,
i jo algun dia ho hem comentat,
sobretot és per la manera de viure que tenim,
per la manera de treballar,
pel ritme de vida que es porta,
els més típics són les lesions
o els problemes musculars.
Allò que,
oi, oi, que carregat estic,
o oi,
doncs això és una afecció del sistema muscular.
Què passa, simplement, i típicament?
Doncs que,
d'aquests músculs,
doncs augmenten de tensió.
És a dir,
els posen més durs.
I quan arriben a augmentar
tant, tant, tant de tensió,
ja passen ja a ser,
en una ment tensional,
passen a ser una contractura.
Això segur que és una paraula
que molt sovint hem sentit.
S'agarroten, no?
S'agarroten, sí.
Perden l'elasticitat.
Sí,
perden aquella capacitat
que tenen d'estirar-se
i de moure's.
És a dir,
agarrotats és una paraula
que ho defineix molt bé.
I, a més,
que pot ser, suposo,
més probable ara que fa fred.
Sí,
el fred precisament
afavoreix que passi això.
Un mecanisme de protecció
que té el cos
també és aquest.
I quan fa fred,
doncs una mica
en congi els músculs.
Per què?
Per no perdre calor.
Això ja és entrar
en una altra història.
Però sí,
és cert,
que a l'hora
que tinguem un problema
el fred tampoc
l'afavorirà en aquest sentit.
Llavors,
les contractures.
Després en parlarem
de què podem fer tot això.
La cosa més típica
i més tòpica
per tractar una contractura
són dues cosetes.
Una és els massatges,
que seran
de manera bastant agradable.
Bueno,
si fa molt de mal,
molts cops
no és tan agradable.
Ah.
Sí?
I l'altra,
l'escalfor.
Una manera
que vam parlar,
si recordeu l'altre dia
que parlàvem del dolor
i parlàvem d'algunes coses,
doncs serà
allò de la patata,
allò que vam recordar
que bullíem tres patates.
Ah, sí?
Les esclafàvem
i les posàvem amb cotó.
Correcte.
Les hi ficàvem una mica de sal
i ho posàvem damunt
del lloc on feia mal.
Per les contatures
és fabulós,
és a dir,
baixa la sensació
i baixa la molèstia.
Molt bé.
Seria el mateix
que posar-se una esterilla
d'aquestes calentes
que també estan de moda,
però, vaya,
és un remei més casual
i més agradable,
us ho puc assegurar.
Llavors,
hem parlat
d'una lesió típica
del múscul,
que això és la més comuna,
i si et sembla,
doncs parlem
de les que també són comunes
però que no es diuen tant.
Una cosa són,
per exemple,
les èrnies.
On diu,
què és una èrnie?
Sí,
tothom té èrnies.
Sí.
Tothom no ha tingut el meu...
Ostres,
millor que no.
D'èrnies,
la paraula èrnia
només vol dir
teixit o estructura
que s'ha sortit de lloc.
D'acord?
Que no està en lloc
que ha d'estar.
Llavors,
quan parlem d'una èrnia
a l'esquena,
normalment,
parlem de
que hi ha
un disc,
això,
recordeu aquests coixinets
que hem parlat abans
que fent-se d'esmortelliment,
doncs un dia és una mica
que s'ha sortit cap a fora
del lloc que li toca.
Imagineu-se agafar dos galetes,
ficar-li marmelada
i apretar.
Oi que passaria?
Que...
Tota la marmelada
per fora.
Tota la marmelada
cap a fora.
Doncs una èrnia discal
seria una cosa semblant.
Però què passarà?
Aquesta marmelada,
o sigui,
aquest disc,
s'ha fet mal bé
i en el seu sortir cap a fora
el problema és que
apreta un nervi.
I aquí és on fa mal.
Aquí és on fa mal.
Aquí és on fa mal.
En principi,
els processos inicials
no donen problemes,
però quan ja comença
a apretar algun dels nervis
que passen pel costat,
allò que comentàvem
de protecció,
doncs allà hi donen problemes.
El típic problema
és l'asiàtica.
Això tothom...
Escolta,
que fulanito pateix d'asiàtica.
També dir que no tothom
que pateix d'asiàtica
vol dir que tingui una èrnia.
És important, eh?
Però pot donar-se
una gent,
pot donar-se que tingui una èrnia,
sobretot a nivell de lumbars,
doncs pot tindre una èrnia
per culpa d'una èrnia.
Escolta,
i això de les èrnies
jo ho associo molt a esforços, no?
Una èrnia normalment
és que fas un sobresforç
i provoques això
o per mala postura també pots.
Una èrnia pot passar
per diverses coses.
Pot passar això,
per un esforç sobtat,
pot passar per un mal ús
i tal cosa,
és a dir,
un accessos continuats
i pot passar fins i tot
pel propi cos
que es degenera,
es fa molt bé,
s'acabem gran
i a vegades
doncs pot passar
que se surti això.
I què fem?
Tens remeis miraculosos
per les èrnies?
Ojalà!
Bé, per les èrnies,
tècniques com l'acupuntura
ajuden força.
Ara hi ha força de moda
una tècnica
que són unes infiltracions
que es fan d'un gas
que es diu ozó,
que el que fa és
comprimir aquesta cosa
que s'ha sortit,
pum,
posar-ho dins.
Pim-pam amb una sessió
i ja està?
Pim-pam, sí.
Ah, mira.
No sé si és una o dues sessions,
no sé si ho fan els grans hospitals
ara encara,
no és una cosa gaire extesa,
però diuen que dóna força
bon resultat.
Sí,
perquè normalment
què has de fer amb una èrnia?
Repòs, repòs i repòs?
Sí.
Fins que allò es posa bé.
Depèn del...
No és que es posa bé,
és que això és el tema.
Que no s'acaba de posar bé.
Clar,
ara s'estan formulant
teràpies com aquesta
que intenten a veure
si es poden corregir.
Si no,
l'altra opció també
és la cirurgia.
Hi ha un extrem,
però és un extrem.
Llavors,
quan una èrnia encara
no està del tot sortida,
que no sigui una èrnia pròpiament,
quan és una miqueta,
un quiero y no puedo...
Una miqueta de marmelada,
molt poqueta.
i una miqueta...
El que també es diu,
ho dic per si algú ho ha sentit
i li interessa,
doncs,
el que es diu una protusió.
Tant fa la paraula.
Protusió.
Llavors,
això són les èrnies.
Llavors,
perquè això és costit de l'asiàtica,
que la gent no s'espanti,
insisteixo,
els que tenen asiàtica
que no es pensin
que tenen èrnia,
i parlarem del que es diu
els pinçaments.
Molt bé.
Això és una cosa
que també l'heu sentit popularment.
Si sou aprensius,
no continueu a escoltar la secció,
perquè ara tothom
has de trobar tots els mals.
No,
que ningú s'espanti,
però és una cosa molt típica
i que passa sovint.
Pinçaments,
simplement,
és que hi ha un nervi
dels que surten de l'esquena
que per alguna raó o altra
ha quedat comprimit.
Això pot passar
per el que es diu
un espasme muscular.
I aquí venia allò
que us deia abans
que a vegades l'esquena
fa no males passades,
però té mecanismes
que a vegades
no són gaire agraïts pel cos.
Llavors,
la idea que s'ha de fer
és que la columna
constantment vol estar en equilibri.
Els músculs d'una banda,
i els músculs de l'altra
sempre estan tibant
perquè ens mantinguem rectes.
D'acord?
Què passa?
Si tu en algun moment donat
fas un sobresforç,
tens un accident
o una situació
que pugui provocar-ho,
doncs,
què pot passar?
Que d'aquell mal gest,
per exemple,
dormint pot passar fins i tot,
doncs es comprimeixi un nervi
un nervi que surt de l'esquena.
Llavors, què passa?
Què fa el cos?
Com que pel cos
el més important
són els nervis,
doncs la manera que té d'evitar-ho
és agafar la musculatura
de l'altra banda d'esquena
i posar-la ben dura
i ben forta
per què?
Per evitar que allò es pinci més.
Ah, sí?
Sí, és curiós, no?
Sí, molt.
Llavors, què passa?
quan van passant les hores i els dies
el que fa el cos?
Doncs, com que d'una banda
tiba massa ara,
tiba de l'altra.
Pam.
Llavors, com a resultat
què tenim?
Tenim aquestes persones
que diuen
Ai, m'he quedat enganxat.
Ah, un enganxament.
és això.
És la musculatura
que s'ha posat
molt més forta
de normal
amb ànsies
d'intentar compensar
aquella compressió
del nervi
que hi hagués
per accident.
Llavors, clar,
això és un mecanisme
de protecció
que té el cos.
El cos,
la tendència que té
és quan hi ha un problema
parar-ho tot
i mobilitzar-ho.
En canvi,
nosaltres no ho agraïm gaire
perquè el que entenem és
Ostres, m'he quedat enganxat
i no em puc moure,
no puc fer res
perquè a més...
Home, ja està bé el cos.
Segura que no l'acabis de liar.
allò,
que t'ha parat,
t'estires al llit
i punta.
I a més que,
parat,
no fa mal.
Clar.
Vull dir,
la gent que s'ha quedat enganxada,
els que ho ha experimentat,
doncs,
si no es moveu,
en principi no ha de fer mal.
Però, clar,
si s'ha de passar tot el dia,
doncs,
de repòs,
doncs,
és un problema
i mitjant corbats.
Llavors,
com a solucions
als pensaments,
doncs,
unes tècniques interessants
són els massatges,
ja n'hem parlat,
n'hem parlat de l'acupuntura,
també,
n'hem parlat,
no n'hem parlat,
però l'escalfor
també és interessant,
el que es diuen corrents,
que això ja ho fan
els centres de rehabilitació,
però a casa,
bàsicament,
si us passa,
el primer que hauríeu de fer
és,
amb el de l'escalfor
n'hi hauria prou.
I després busqueu-se algú
que es faci un bon massatge
i que us ho mireu una miqueta més.
I que us doni un analgèsic
perquè ha de fer un mal,
això.
Ah, bé, sí.
Amb massatge,
fem tot,
sempre haver acompanyat
de la medicació
és una opció interessant.
dins la medicació,
els que vulgueu optar
per medicaments convencionals,
doncs això,
i els que vulgueu optar
per herbes
o per fitoteràpia,
doncs també és una altra opció.
Però els medicaments
penseu que ajuden.
No els hem d'oblidar.
No els hem d'oblidar.
Una altra cosa,
ja canviant una mica més
d'un altre problema,
que aquest li passa molt sovint,
sobretot a gent gran,
és el que es diu l'artrosi.
Sí.
Això haureu sentit
aquesta paraula.
L'artrosi fa referència
a les articulacions,
penseu que tots aquests
ossos que hi ha a l'esquena
també són articulacions
entre si,
doncs aquestes articulacions
es fan molt bé.
Perden aquella elasticitat
que dèiem.
Ja no és una pèrdua
d'elasticitat,
allò és l'os pròpiament,
més concretament el cartílgic,
el que es fa molt bé
en l'artrosi.
És a dir,
nosaltres,
ja tenim un mecanisme
molt curiós al cos,
que és que constantment
els ossos
es fan i es desfan.
Què vol dir això?
És a dir,
que constantment
el cos,
els ossos van alliberant
calç,
que és un producte
que dona solidesa als ossos,
i anem agafant
pels aliments
i del que li anem donant.
D'acord?
Què passa?
Quan ens anem fent grans,
doncs seguim deixant-ne anar,
però ens costa agafar-lo.
S'ilusionen, no?
Perden volum.
Sí, perden...
La consistència.
Sí,
deixen ser tan consistents,
deixen ser tan compactes.
Un problema típic aquí
és el que es diu
l'osteoporosi,
que això segurament
també ho heu sentit
i molta gent,
per desgràcia,
ho pateix.
És aquest procés
que no s'acaba de fer bé.
Llavors,
en l'artrosi,
dins d'aquest procés,
no és que no es faci bé,
quan es tornen a enganxar
aquestes substàncies,
doncs l'oste creix malament.
No acaba de tenir
la mateixa forma.
I cada vegada es va deformant
més i més i més i més i més
i clar,
això no ha problemes.
Perquè ocupa més lloc
del que ha d'ocupar
i ja no permet
fer aquell lloc
que fan les articulacions.
Les articulacions
serien l'equivalent
al que són
les frontises de les portes.
Si van creixent
i van ocupar un espai
que no els correspon,
doncs no funcionaran bé.
I d'aquí que vingui el dolor
i que sobretot
aquests problemes
sobretot
quan ve canvis de temps,
que això també ho heu sentit,
això,
com el temps
o ha de ploure,
que la iaia
que es creix
del genoll
doncs ha de ploure.
Doncs,
no perquè ho digui
la iaia només,
sinó que tothom
que pateix dels ossos,
fins i tot la gent
que s'ha trencat un oss,
la gent joveu pot experimentar
també,
doncs
se'n poden queixar.
Se'n poden queixar
i és a causa
simplement
dels canvis
de pressió atmosfèrica.
El temps abans
de canviar
canvi de pressió.
I llavors
és com si apretés més.
I què hem de fer
contra l'artrosi?
Això és difícil
de curar, no?
Doncs l'artrosi
avui en dia no es cura.
No es cura.
Per desgràcia.
El que passa
que bé,
podem alleujar força coses
i per exemple
l'escalforet
és una bona manera
casolana.
Ja veieu
que l'escalfor
fa miracles.
D'acord?
Hem de vigilar
de no posar-la
en situacions
en què siguin...
A veure,
que vulguis que no l'escalfor
potser l'única cosa
que faig
és apaivagar el dolor.
O la inflamació.
Vull dir,
clar,
no et cura de res
simplement t'ho fa més
que ho puguis passar millor.
En aquests casos sí.
En aquests casos sí.
Ja us ho dic per desgràcia.
El que curi l'artrosi
però s'ha de dir
que una mica la braveu
és el moviment.
És a dir,
la gent gran
té tendència que
ai,
em fa gran,
no moure gaires
que tot el dia asseguts.
Al contrari,
aquesta gent
el que ha de fer
és moure's
i moure's força.
A veure,
força.
Sense cansar-se
però moure's una miqueta.
Per què?
Perquè si ens movem
li donem bon funcionament
a aquestes articulacions.
que en principi
no es queden,
no es van quedant
i es van deformant
i es van quedant dures
i que no es mouen.
Llavors,
el moviment se sap
que és l'única cosa
que preveu
aquesta artrosi.
Ara, bueno,
hi ha medicaments
i tot això
que intenten
atacar-ho
però estan
encara en fases
molt, molt, molt
molt primerenques
en aquest sentit,
per desgràcia.
Llavors,
parlem-ne,
ja hem parlat així
de quatre coses
que feia l'esquena,
és a dir,
de problemes
que podia tenir a l'esquena.
Si et sembla
que fem un apunt
perquè també anem
de solucions també
per coses de l'esquena.
Sí, vinga.
A veure,
coses interessants.
N'hem parlat de l'escalfor,
ja n'hem parlat,
de les patates calentes
també n'hem parlat.
Dels massatges.
Dels massatges
també n'hem parlat.
Acupuntures,
veig que l'acupuntura
és un bon sistema
per l'esquena.
Per l'esquena.
Sí,
i recordarem
un que vam comentar
l'altre dia
quan parlàvem
d'allò de la reflexoteràpia,
se'n recordeu?
Sí.
Allò de la piloteta
que vam parlar del peu.
Que en el peu
recordem que hi ha...
Molts de terminals.
Però ara parlarem
pròpiament dels músculs,
del peu.
I el que farem,
el que heu de fer,
això és una indicació
per a gent que té
l'esquena així una mica tensa.
Això a l'oficina
ho podeu fer.
Atenció a la gent
que treballeu
i esteu sempre molt tensos
davant de l'ordinador
i que us queixeu
una mica de l'esquena.
Doncs així com una excusa
o com un recurs
per sortir del pas,
doncs en un calaixet
guardeu una pilota de tenis,
per exemple.
I el que heu de fer
és sentar-vos bé
la cadira
amb l'esquena ben recolzada,
la posarem al terra,
la pilota,
i ens descalçarem
primer d'un peu,
d'un peu,
sense mitjons,
no?
Molt important.
I el que farem
és jugar una mica
amb la pilota
a la planta del peu,
endavant,
endarrere,
de costat,
i en farem,
si podem,
en farem 10 minutets
en un peu
i 10 minutets
en l'altre.
Llavors el que notarà
és que l'esquena
és més consciència
de l'accés.
És una qüestió
que allò que hem parlat
al principi
que els músculs
estan posats en capes,
doncs el que es diuen
cadenes musculars.
Llavors,
des de la planta del peu
podem alleujar una mica
l'inici
de la cadena muscular
i això farà
que aquesta esquena baixi.
Això és un recurs ràpid.
Un altre encara,
però aquest ja és més elaborat
i a l'oficina
no sé si us el deixaran fer,
és posarem
aquesta mateixa pilota,
per això
mira que busquem
una pilota més petita
d'aquestes de pales
de la platja,
qualsevol tot a 100
o botigues d'aquestes
ho trobareu
fàcil i econòmicament.
Si no,
li preneu el net
o el fill.
llavors el que heu de fer
és posar la pilota al terra
i per fer això
us hauríeu d'estirar el terra
damunt de la pilota
damunt de la piloteta
i la poseu
en els llocs on fa mal,
és a dir...
De l'esquena.
Sí.
És que aquí entra...
Sobretot damunt dels ossos
millor que no
perquè els ossos molesten una mica
però el que és en els músculs.
Això és com fer-se
un automassatge, no?
Sí,
és una manera d'automassatge
llavors pot ser molt interessant.
I contra la paret
que es pot fer també
ho dic per la gent
que digui
ai, ara m'has d'estirar terra.
El que passa és que la pilota caurà.
Clar,
no és tan estable.
Sí, no, no, no.
Damunt del llit no serveix, eh?
No, damunt del llit no.
Ha de ser el terra,
ha de ser sobredur.
Una cosa dura.
D'acord?
I ho passem per tota l'esquena
per on vulguem,
una mica ens anem movent.
Això també donarà mobilitat a l'esquena.
I hi ha l'últim,
i ara que vénen les festes
que pot ser un molt bon regal
que podeu fer
això a les botigues,
a totes les botigues aquestes
que ara estan de moda,
de massatges,
d'encens,
d'olis,
i les d'aquestes.
Doncs allí trobareu,
trobeu
com unes eines
que estan fetes
en unes boletes de fusta.
Sí.
Amb uns mànecs petitets.
I que allò el que fa
és com unes rodetes.
Ah, que ve a ser
com el típic mànec
aquell de l'esponja
per dutxar-se,
per roscar-se l'esquena,
però en vez d'haver-hi una esponja
hi ha un parell de boletes.
Hi ha unes boletes que roden.
Sí.
Això és molt fàcil de trobar.
Com unes pertobaràncies.
I no és gaire car.
I això és un regalo fabulós.
Això s'ho pot fer un mateix.
Clar, n'hi ha uns que són
amb un pal llarg
per poder-se'l fer l'un mateix
i n'hi ha altres
que jo penso que són
els més ideals
que són perquè te'ls faci a l'ú.
Sí, sí.
Llavors aprofitar.
Llavors recordar
que això si ho passeu
per tota l'esquena
eviteu els ossos.
Treballar l'esquena
o fer un massatge
damunt de l'esquena
damunt dels ossos
és molt desagradable
i fa mal.
I s'ha de saber també
una miqueta com fer-ho.
Clar.
Sí, però com que
partim de la idea
que ha de ser una cosa
per tothom
doncs simplement
recordeu això
eviteu els ossos
i tot el que sigui
la carn, els músculs
allò que està dur
que està tens
allò passa-m'ho per aquí
i veureu
que sentireu la merda bé.
I bàsicament moviments
si no ho tinc mal entès
de dalt cap a baix
com si volguéssim estirar el múscul.
Més que de dalt cap a baix
sí, de dalt cap a baix
no, no, no
de dalt cap a baix
i també de dins cap a fora.
Molt bé.
Evitem, insisteixo
el que és la pròpia columna
els ossos
i fem aquest massatget
suau i lentament
i veureu
el bé que ho sentireu.
Última pregunta, Felip
abans que marxis
tancaríem el tema
aquí de les esquenes
o no?
O ho deixaríem
per una altra setmana
si ens queda alguna cosa penjada?
Al principi
la deixarem aquí a l'esquena
ja veurem
si la ocuparem alguna cosa.
Darrers segons
que teniu per trucar
per si us ha quedat
alguna pregunta
molt ràpida a l'aire
977-24-4767
i jo mentrestant
sé que en tinc una pel Felip
allò que et diu
el típic col·lega
vine que et desespatllaré
saps que t'agafa dels braços
i llavors te fa
crec
i et peta l'esquena
no se'n fieu
no se'n fieu
del típic col·lega
o sigui
sí, no
és bo
o sigui
la recol·locació
d'aquests ossos
és molt bona
però us sóc sincer
si podeu
i en la mesura possible
gairebé us diria
és obligatori
que ho deixeu en mans
d'un bon professional
els professionals ideals
per fer això
són el que es diuen
els osteòpates
o els quiropràctics
també ho fan
però
entre col·legues típics
no
millor que ho evitem
perquè
clar
es pot fer molt bona fe
però també es pot fer
molt de mal
doncs entre col·legues típics
l'aparell del massatge
això sí
això sí
això és perfecte
i et pot fer qui vulgui
Felip
que tinc una sorpresa per tu
escolta
què dius ara?
uf
he fet un mal gest
i em fa un mal l'esquena
tu el que necessites
és conèixer el Felip Caudet
i ara
l'últim que necessito
és conèixer un home
no dona
en Felip Caudet
és un fisioterapeuta
que utilitza diversos tipus
de tractaments
i en una hora
et treu tots els mals
i on puc trobar el Felip?
doncs molt fàcil
es troba al carrer Gravina
número 44
entre Sol Segona
darrere l'església del Serrallo
truca'l al 977 24 48 20
i ja m'ho explicaràs
i ja t'ho explicarem
m'agrada Felip?
m'encanta
m'encanta
sembla que tothom
s'ha adonat ja per ser ventet
doncs això és el que fa el Felip
normalment
tots els dies
totes les hores
excepte dimarts
a les 4 i 20
que el tenim aquí
Felip
moltes gràcies
gràcies a vosaltres