.
Aquí seguim amb tots vostès, matí de Tarragona Ràdio.
Un minut seran dos quarts de deu.
Obrim el temps de la tertúlia, que avui compartim amb Anna Pardo,
pedagoga. Bon dia, Anna. Benvinguda.
Hola, bon dia.
Carme Ferrer, professora de la Universitat Rovira i Virgili.
Bon dia, Carme. Bon dia.
Saludem a Laura Picó, advocada. Bon dia, Laura.
Bon dia.
I Rosel Ozano, directora de la Biblioteca Pública.
Benvingudes a totes quatre en aquest temps de tertúlia.
Ara m'estan criticant interiorment perquè ara els hi deia.
Abans de començar, dic, per favor, em respecteu el tor de paraula,
que som moltes dones aquí i el temps és reduït.
I em deien, em miraven així com dient, no, no,
hem de, sobretot, intentar aprofitar el temps perquè, per sort o per desgràcia,
l'actualitat està plena d'arguments i tots ells són dignes de comentari.
Però, si us sembla, comencem parlant de la primera víctima mortal
que experimentava en aquestes comarques fruita de la violència de gènere.
Tot el que podem dir a partir d'ara, jo m'imagino que és afegir allò que s'ha dit sempre, però...
Bé, potser no.
Jo t'ho dic perquè jo, darrerament, i abans ho comentàvem,
he estat una mica llegint sobre el tema,
perquè em va impactar molt la pel·lícula aquesta de Te do mis ojos,
i he començat a llegir llibres especialitzats,
és un tema que estava molt tractat,
i m'han donat una visió que no és la que dona tampoc els medis de comunicació
ni la que de vegades donem, no?
I aquí jo citaré dos llibres que jo penso que tothom que estigués interessat en tot això...
I deia, sobretot, adolescents.
Home, una mica perquè s'ha de tenir coneixement abans d'iniciar una relació.
O sigui, hi ha dues coses que jo tinc clares.
Una és el coneixement abans d'iniciar una relació,
o sigui, la intuïció que alguna cosa no funciona en aquella persona
abans de que es consolidi,
i si no has pogut evitar entrar,
el coratge per sortir-te a temps.
Coneixement i coratge és el que s'ha de tenir davant d'una relació d'aquestes, no?
Hi ha dos llibres que jo penso que s'han de llegir,
jo diria que les adolescents i les no adolescents
que estiguin en la búsqueda de parelles.
Una és el llibre del Vicente Garrido, Amores que maten,
que hi ha una descripció realment, fins i tot moltes vegades,
de les primeres intuïcions que un pot tenir,
i l'altra, les Mujeres que aman demasiado.
Aquest és molt bo.
O sigui, que tus dos llibres són complementaris entre si,
i jo penso que totes les dones,
si volem fer una aproximació una mica real,
no veure-ho a la víctima, al verdugo...
Cauran els tòpics de sempre, superficial, sense aprofundir en el tema.
Penso que ens hem de fiar una mica també dels especialistes,
Vicente Garrido és un psicòleg i criminalista també,
i no recordo l'autora de Les Mujeres que aman demasiado,
és una terapeuta familiar.
És americana i ha treballat molt de temps sobre aquest tema.
En aquest segon títol, és una pregunta perquè jo no he llegit el llibre,
posa bona part de la base de la seva argumentació en què són els sentiments
el que lliga a una dona a un maltractador realment?
Sí, real.
Perquè moltes vegades s'apunta que són situacions econòmiques i socials
que fan que la persona no es pugui deslligar, no?
L'altre dia vaig sentir per una altra tertúlia que deien que una noia va dir
que aquests supòsits es donen en classes socials molt baixes
i això en absolut és cert, al contrari.
Jo en aquest, Les Mujeres que aman demasiado, jo fa molt de temps que el vaig llegir.
Ara me'n vaig quedar amb una idea bastant concreta, com si diguéssim una clau.
Jo sabeu que sempre insisteixo molt en la importància de l'educació, no?
Allà hi ha una idea, que jo diria que és el fil conductor per mi,
que és que les dones tendim a repetir comportaments que ja han viscut.
En la infància.
En la infància.
Llavors, pràcticament en tots els casos, un tant per cent altíssim dels casos de violència,
la dona que les pateix ja l'havia patit la seva mare, ja havia tingut un pare amb problemes.
Jo crec que aquest és un tema...
Però, doncs, bueno, això és la teoria que més discutida està, justament d'aquest llibre.
Sí, són molts factors realment.
Aquesta és una teoria que està molt discutida.
Jo volia dir una cosa en relació també a aquest llibre.
El coneixes tan bé.
Sí, sí, sí.
I penso que hi ha una qüestió, i és no solsament les dones, sinó els homes i les dones
tendeixen a repetir els patrons de la seva infància.
Un comportament de la infància.
I aleshores, les dones, és veritat, segons explica aquest llibre,
doncs de vegades tenen relacions que són repetitives,
i tots els que tenim certa experiència de conèixer gent amb mals tractaments.
Veiem que hi ha persones que han tingut maltractaments amb dos i tres parelles,
vull dir, perquè això és així.
Però també els homes, d'alguna manera, també tendeixen a repetir, evidentment,
els models sexistes que han vist a casa seva.
Per això jo estic molt d'acord amb altres temes que hem dit altres dies,
que és realment l'educació, l'educació, l'educació i l'educació a tothom.
També s'ha de dir, perdoneu, que s'apunta des de la psicologia,
des de les ciències socials, que es repeteixen aquests esquemes.
La canalla pren a cop d'exemple de la família,
però no totes les persones que han patit maltractaments
o que han viscut maltractaments després són maltractadores o maltractades.
Sortosament, moltes vegades es trenca la cadena.
Però deixem-me dir una cosa.
Aprofitant aquesta qüestió, Tarragona Ràdio,
a partir d'avui mateix posa en marxa una campanya,
una campanya que sabem que és una contribució molt minsa
a un problema que, evidentment, no s'acabarà
ni en una setmana, ni en un mes, ni en un any, disortadament.
Però creiem que val la pena, així com es reprodueixen esquemes negatius,
reproduir frases i missatges positius
per intentar apaivagar els efectes de la violència de gènere.
Per aquest motiu, a partir d'aquest divendres,
hi vam posar una data perquè no podíem perpetuar una campanya en el temps,
insistint perquè sabem que això no s'acabarà ni en un any ni en dos.
Doncs fins al dia 8 de març i a partir d'avui
per la sintonia de Tarragona Ràdio
al llarg de la seva programació a les 24 hores del dia.
Vostès aniran escoltant missatges com aquest.
Tarragona Ràdio planta cara a la violència de gènere.
Hola, sóc l'Agustí Busquets, enginyer forestal
i crec que la violència domèstica és un acte extrem de covardia.
Aquest serà un dels missatges dels esperem moltíssims
que s'aniran reproduint, insisteixo, les 24 hores del dia fins al dia 8 de març.
Aquest és un espai que està obert a qualsevol persona, home o dona
que vulgui deixar el seu missatge, la seva protesta a través de Tarragona Ràdio.
L'únic que han de fer és posar-se en contacte amb nosaltres
o bé presentar-se personalment a l'emissora,
trucar-nos prèviament per telèfon, quedar amb nosaltres,
venir aquí a la ràdio i enregistrar el seu missatge a protesta
en contra de la violència de gènere.
En tenim ja uns quants de moltes persones,
algunes d'elles probablement per la seva tasca una mica conegudes,
d'altres no.
La condició imprescindible per prendre part d'aquesta campanya
és que cada persona que es manifesti ho faci a títol personal.
Insisteixo, tenim molts missatges de persones del carrer,
mestresses de casa, jubilats, estudiants, cambrers, floristes,
però encara ens falta el de totes aquelles persones
que ens escolten diàriament a través de la sintonia de Tarragona Ràdio.
És una campanya simbòlica, evidentment,
però imaginem que, i el que ens costa molt d'entendre
és quan es diu, i aquí entrem, com sempre,
en el tema més polèmic, s'ha de denunciar, s'ha de denunciar,
s'ha de denunciar, no es pot tallar el camí a la meitat.
El circuit s'ha de tancar i totes aquestes persones,
no només dones, persones en general,
que pateixen maltractaments,
doncs han de trobar una solució.
I una altra cosa,
per què pensem que ha de ser una campanya ciutadana?
Perquè la responsabilitat, evidentment,
la tenen les autoritats, les institucions,
però la responsabilitat també la tenim els ciutadans.
Per tant, és la nostra aposta ciutadana
per intentar apaivagar els efectes de la violència de gènere.
Jo ho dic perquè a partir d'avui
se'n tiran aquests missatges
i volem que entenguin el contingut dels mateixos.
I ja està.
Espero que col·laboreu també.
Abans de marxar d'aquí,
heu de ser el vostre missatge.
Dit això, la tertúlia és vostra.
Què més dir, no?
Després d'això?
A veure, jo el que crec
que n'hi ha una cosa que és molt important,
que és la prevenció,
que és importantíssima.
Crec que n'hi ha hagut gent
a la tertúlia més preparada
que jo per juristes
que saben exactament del tema.
Ara, jo que el tracto,
encara que de manera tangencial a posterior,
és a dir, quan ja han ocorregut els trataments,
crec que l'administració
ha de posar més mitjans.
I el que és segur
és que han d'estar molt millor coordinats.
Perquè quan vas a una casa d'acollida,
és molt difícil sortir-te, després,
econòmicament i socialment.
Perquè la teva vida està desfeta
i tu no pots tornar
a aquell barri on vivies
ni a aquell pis on vivies normalment.
I has de començar una vida nova.
I per aquest nou començament
és on se necessita molt de recolzament.
La majoria de dones
ja havien començat una vida nova.
No, a veure, i moltes persones...
Sí, sí, ja havien començat una vida nova
i estaven separades legalment
i estaven visquent en un altre lloc.
Aquest cas, per exemple,
de les dones que moren
al moment de fer la separació,
és el cas típic,
i això en aquest llibre
d'Amor i Escamata
em queda molt clar,
és el cas dels psicòpates posicius.
O sigui, és un llibre
que el que fa
és analitzar
les distintes classes de personalitat
que intervenen
en el tipus de maltractament,
siguin psicològics
o siguin físics.
I llavors està molt bé
perquè realment està parlant
i jo crec que així,
i ho crec després d'haver-ho llegit,
de veritat,
que no totes les persones
poden ser maltractadors.
I no totes les persones
que han tingut una educació incorrecta
ni que han tingut experiències dolentes de petits
són maltractadors.
Jo penso que s'està posant excessivament
l'accent en això.
Hi ha un tipus de personatges
que tenen una alteració
de la personalitat molt clara,
és a dir, no són malalts mentals,
en el qual no es poden curar,
al tanto,
perquè sabem que els maltractadors
no es curen.
Però tenen alteracions
de la personalitat.
I llavors, davant d'això,
l'única prevenció que tenim
les dones davant d'aquest cas
és el coneixement.
En el moment d'establir una relació,
saber els indicis
que t'estan dient
que aquella persona
no és la correcta
per establir una parella.
No hi ha més...
I això és una cosa
que crec que aquests missatges
s'haurien de donar molt clars.
És a dir,
no entris en una parella
en la qual t'estan donant indicis
que és la persona
que és una mica gelosa,
per exemple,
que és possessiva,
que t'intenta controlar,
que t'intenta anar
a dalt i a baix.
Una sèrie d'indicis hi ha
que no t'han de permetre
iniciar una relació així.
I aquí la família
també té un paper important,
els pares i les mares.
Jo penso que sí.
I a més a més,
jo penso que també
l'educació,
i torno a insistir en aquest tema,
és fonamental per això,
perquè jo sí que estic
totalment d'acord
amb el que tu dius.
Realment s'han d'identificar
a priori
tota una sèrie de conductes
que jo no sé
si són productes
d'una malaltia o no.
No, no són malalties.
Són altres
de la personalitat
que és diferent.
Jo diria que,
a més a més,
no solament que l'aprenentatge
té una funció
sobre el tema
del maltractament directe
de veure una persona
que és maltratada a la infància
té més facilitat
de maltractar
sinó per una qüestió
també.
La persona aprèn
la manera
de reaccionar
davant de les frustracions.
Aleshores,
si tu tens una parella
que davant de les frustracions,
d'una frustració
que pot ser laboral,
personal, etcètera,
que forma part de la vida
perquè tothom
estem frustrats
per alguna cosa.
Aleshores,
aquesta persona,
l'objecte
amb el qual deriva
la teva frustració
ets tu,
evidentment,
pots pensar
cridant-te,
pagant-te,
etcètera,
etcètera,
pots pensar que aquella persona
té una relació
molt difícil
perquè l'objecte
de la seva frustració
no és una cosa exterior
jugar a l'esquatx,
no sé què,
sinó que és
el derivar
en una persona
que ell considera
més dèvia.
La Laura
li he de donar la paraula.
La Laura
que no ha obert la boca encara.
Aquest aspecte
que penso que és important.
En quant a la prevenció,
una mica,
que deia els adolescents
i ensenyar-los
que succeeixen
aquestes coses
i veure una mica
les reaccions
de la parella
comencen a sortir així.
Penso que és molt difícil,
primer perquè
tots hem estat adolescent
i estàs enamorat.
L'amor romàntic aquell.
Tota aquella cosa
que gelós que és
ho traduïm
en com m'estima,
que no vol que em mirin,
etcètera.
És un problema
de la dona,
de la psicologia de la dona.
No, no,
però això que diu la Laura
és que és veritat.
És veritat, eh?
Quan un s'enamora
estàs encegat.
És veritat,
però és la psicologia
de la dona.
Això queda molt clar
amb les mujeres
que amen
psicològicament.
Jo no estic tan d'acord
amb que siguem vulnerables.
Jo, com que torno a repetir
que crec moltíssim
en l'educació,
crec que n'hi ha
alguns comportaments
sexistes
i masclistes
que vulguem
que no s'han anat
transferint.
I aquest comportament
no s'ensenyen
les mares.
I que moltes vegades
s'ensenyen
a les pròpies filles.
A les pròpies filles.
És a dir,
aguanta filla.
Moltes vegades
al despatx
han vingut
persones que s'han separat
i l'esposa
em deia moltes vegades
ja fa 10 anys
que això no va enlloc
però jo sempre havia
sentit a casa
aguanta filla
i aguantaven absolutament tot.
Però la mare,
no el pare,
la mare.
Jo volia afegir
un petit anex
que seria
que amb tota aquesta
pèrdua de valors
a vegades generals
que tenim
i no vull anar
per les rames,
n'hi ha una manca
de model
de la persona
en la que tu vols conviure.
Tu n'adones
que la gent
joveneta
va canviant de parella
però no té clar
què vol ser a la vida
ni com vol viure
ni en quin tipus
de persona
vol compartir-la.
I aquesta manca
de model
fa que s'agafin
persones
completament
equivocades.
Jo hi he estat
en reunions
a casa d'acollida
de dones maltractades,
he tingut
molta relació
amb la directora
i en gent
encara molt gran
en tres crios
tu t'adonaves
que no sabia
com volia viure.
Si vol sortir
d'aquella situació
pot que t'afemar.
Amb una experiència
de maltractament
quan se vol
tindria
aquesta sensació.
Jo penso
que quan estàs fora
d'una situació així
ho veus tot molt clar.
Per això jo insisteixo
en una entraia.
Però quan estàs a dins
el que és difícil
és sortir-se.
Des de fora
es veu molt diferent
m'imagino jo.
Jo de totes maneres
crec que la prevenció
en aquest cas
crec que
a nivell personal
abans de dir
que ha de venir
donada per la família
que és el primer element
d'educació
i l'escola.
A veure
hi ha una educació sexual
ben clara.
Sí, però escolta
això que ha dit la Laura
que l'hem passat de punt.
Aquest ensegament
que deia la Laura
això és un clàssic
i continua passant.
Aquesta idea
de l'amor romàntic
és natural
d'altra banda
de l'adolescència.
Les persones
maduren cadascuna
al seu ritme.
Hi ha persones
que maduren més grans
d'altres que maduren abans.
I aquest
és el que diu la Laura.
És gelós
perquè m'estima tant
que no em vol compartir.
I tot és paulatí.
Al principi
per dones
que t'agafin el braç.
Amb un centre
d'ensenyament
igual que es fa
una educació sexual
és fer una educació
per a les relacions.
Educació sentimental.
Un educació
per a les relacions.
És que és veritat.
Ja resulta
que els tenim
molt formats sexualment.
Molt, no?
Però en canvi
no els tenim formats
emocionalment.
Jo de totes maneres
crec que li posem
a l'escola.
A veure, jo sona
això que...
Partint sempre de la base
que això es fa a casa.
De la pedagoga
de fes de l'escola.
ara li posem
de tot a l'escola.
Permeteu-me
des de posar
els preservatius
als instituts
hasta ara
els carnets
per punts
d'educació vial
que també estic d'acord.
Però a veure,
ja sé que tot
no està malament
però tot no és l'escola.
És a dir,
l'escola és un element
que gràcies
a l'escola
moltes persones
que aquesta educació
no la tenen a casa
tenen ocasió
de tenir-la.
Però no diem
el que és.
No, no.
Però, Roser,
no diem el que és.
Diem el que hauria de ser.
I l'educació
es fa a casa.
L'educació es fa a casa, no?
I abans és impossible
per moltes famílies.
En cinc o sis hores
que estan els crios allà
i en la quantitat
de continguts curriculars
a més a més
s'hagin de carregar
en tota aquesta formació
que comencem a dir.
Delinqüència, l'escola.
Fracàs escolar, l'escola.
Educació vial, l'escola.
Anglès, l'escola.
Parem, parem.
A veure, els mestres
no són deu, eh?
A veure,
jo volia dir una cosa.
Jo penso que l'educació
es fa a tot arreu
i amb el qual
no és la família,
l'escola,
els mitjans de comunicació,
etcètera, etcètera.
Perquè, per exemple,
una pel·lícula
que s'ha posat molt de moda
que veuen tots els crios
és el Xinxan.
I no em direu vosaltres
que el Xinxan,
quin model sexista més clar
que el Xinxan realment
mostra els joves
i les persones més grans
que realment...
Aquí s'ha dit alguna vegada
el Xinxan
és un personatge inofensiu.
Els que són perillosos
són els pares del Xinxan.
Els pares del Xinxan,
per exemple...
Sí que són perillosos.
Me'n recordo un dia
que el pare del Xinxan,
jo què sé,
la mare preparava,
havia d'anar a buscar
algú al supermercat
que els hi faltava per sopar
i es van posar a sopar
ells dos
sense esperar la mare.
Vull dir,
tota una sèrie
d'educació sexista
que després fa
que totes aquestes coses
siguin difícils d'identificar.
Perquè moltes d'aquestes coses,
com deia,
les has vist a casa teva
i moltes d'aquestes altres coses
les veus com model d'èxit
posteriorment
amb les pel·lícules,
amb els mitjans de comunicació,
etcètera.
Per tant,
jo penso que s'ha de fer
l'educació tot arreu.
A la família,
a l'escola...
I...
I els mitjans de comunicació
i les pel·lícules...
De totes les grups...
De totes les grups...
L'Anna té raó
que a vegades posem
excessiva responsabilitat
a l'escola,
però jo penso que gràcies
a l'escola, sincerament,
i gràcies al paper
dels ensenyants,
moltes persones
que a les seves cases
tenen famílies desestructurades
i pares incapaços
d'anar a aquesta educació,
els nanos en poden sortir.
Per mi és un element igualitari
bàsic,
l'escola, realment.
Hi ha moltes famílies
que realment...
Però els mestres
ja fa anys
que denuncien
aquesta càrrega
tot això que diu Roser,
que és el que tots desitjaríem,
però en aquests moments
l'escola està desbordada.
Deixeu-me fer
un crit a favor
de l'escola,
està desbordada.
Els hi carreguem tot, eh?
Els pobres nens
que no tenen uns pares
que els hi puguin donar
realment una educació.
On van aquests nanos?
Perquè no totes les famílies
realment poden aportar
aquest model.
Estem parlant aquí
perquè sembla que tots tenim
una família desestructurada.
I els nens
que no tenen
aquesta família desestructurada?
Quan fem moviments
a favor de l'escola
és precisament per això.
Quan jo estic dient
a l'escola pública
i tota la història...
És precisament per això,
perquè t'adones
que a veure què fas
en segons quines zones
on hi ha una sèrie d'elements
que fan que la classe
encara sigui més conflictiva
i no cal anomenar-los,
que tots més o menys
els tenim en compte,
doncs com pots fer tu?
És que és dificilíssim
que en una classe...
Sé que és una cosa molt tècnica ara,
però en una classe
on n'hi ha 25
i resulta que només
tiren endavant dos bé,
aquests dos van tirant...
Tu m'estàs parlant
de coneixements.
Jo parlo a l'escola
també com a transmissora
de coneixements
i també de valors,
que és diferent.
Laura, per tu sola,
al micrófon.
Si em permeteu,
faríem paral·lelisme
i introduir una mica
els moments ara polítics
que estem vivint.
Per exemple,
el Mariano Rajoy
va dir fa dos dies
que volia endurir
la llei del menor.
Clar,
però si endurim
la llei del menor,
agafem menors al carrer
on els posem
i quin tractament tenen?
Si al cap de dos segons
estan al carrer
perquè allà no hi ha seguretat
els centres on estan internats.
És a dir,
allò que diu ella
que els nens,
l'educació,
en aquest sentit sentimental,
a l'escola,
més que res,
jo penso que haurien de ser
els estits socials,
més que els professors.
Els estits socials
i en això entraríem una mica...
Un mestre no està preparat
per afrontar el problema
d'un nen
amb un problema gros d'un nen,
que hi ha criatures
que deuen ir-hi
dels problemes.
I avançant,
potser el mestre
tampoc té estar preparat
ni ell sol
està preparat
per tenir la seva...
I a més no hi ha capacitat econòmica,
o sigui,
sí que es fan lleis
però no es dota
d'instruments econòmics
per portar-les a terme.
I a veure,
els mestres no tenen
perquè tenir una educació...
Està preparat
per transmetre
coneixement
sobre educació emocional,
jo penso que hi ha una cosa
i és que mentre la societat
sigui sexista
masclista
i masclista
realment hi haurà
violència domèstica.
I això em dol de 10.
I tinc una anècdota
que realment
a mi m'ha frepat moltíssim.
Jo fa poc passava
passejant
amb una persona
amb una persona
que tenia
al voltant de 18 anys
i anàvem parlant
per uns carrers de Tarragona.
Anàvem parlant
en una conversa.
De cop i volta
hi havia una parella
que ell anava en moto
i es discutia
amb una noia
que t'havia de tindre
també entre 16 i 17 anys
amb uns crits terribles.
Tants de crits
que jo vaig agafar
el meu telèfon mòbil
per trucar
a la Guàrdia Urbana
i em vaig quedar
parada
mirant
perquè realment
em va espantar
que aquell jove
fos tan violent
amb aquella noia
i la cara de desesperació
que feia la noia.
Jo us he de dir
que hi havia
una parella
més o menys
de la mateixa edat
que devien ser amics seus
que estaven sentats
en l'escala
amb una cara
d'absoluta indiferència
i la persona
que anava amb mi
em va dir
escolta
no m'escoltes
dic no
dic
és que no et puc escoltar
perquè estic pendent
de trucar a la Guàrdia Urbana
per això
i sabeu
que em va contestar
una persona
de 18 anys
em va dir
tu no ets moderna
els xaves
ja es tracten
d'aquesta manera
per mi
va ser de profunda reflexió
pensar que
alguna cosa
que em havia espantat
a mi
i penso que
si m'espanta
a mi la violència
d'una persona
doncs realment
és perquè
he percebut
aquesta violència
doncs realment
amb una persona
de 18 anys
digués alguna cosa
així com deies tu
a mi no em tocarà
perquè jo sóc
d'una altra classe
però això
és normal
dins d'aquesta classe
i de fet
ho donava a entendre
perquè jo em vaig espantar
i vaig estar
trucant a la Guàrdia Urbana
quan les seves amigues
estaven assentats
els dos
estaven assentats
doncs realment
veient la baralla
a l'escala
i em diria
que fessin cara
de satisfacció
però com a mínim
normal
i us asseguro jo
que de la manera
que la tractava
doncs realment
era desesperat
i eren dos persones joves
penso que això
és d'una profunda reflexió
perquè
alguna cosa
que a mi em va espantar
una persona
de 18 anys
ho donava
com a normal
ho donen per
i tomen tant
en segons quines tribus
sí, sí, sí
ho va deixar ben clar
com vulguem dir
tu no ets moderna
o sigui
no ets moderna
perquè realment
doncs no sé
en quin món vius
que consideres
que això
segons el que em dius
és que la gent jove
encara està adoptant
més aquest model d'agressivitat
jo diria
jo diria
jo diria
adoptar més
no
jo diria
adoptar igual
perquè la societat
segueix sent
una societat masclista
i mentre la societat
sigui masclista
d'alguna manera
violenta
en cap que es premia
doncs el que s'imposa
per nassos
a vegades
si per això
no és patrimoni dels homes
no
però a veure
amb dones
que reprodueixes
en aquests esquemes
perfectament igual
dones
estic parlant dels valors
que em peren ara
en la societat
que no són exactament
els que jo
en els que jo
per exemple
em vaig educar
això ho hem parlat
unes altres vegades
en la tertúlia
és a dir
els valors
en els que a mi
em van educar
que confio
en haver-los après
però ma mare
els tenia molt clar
sobretot ma mare
que era la que més encarregava
de l'educació dels fills
com passava en moltes cases
era la solidaritat
el sentit de la justícia
el respecte als altres
coses tan tontes
com no pugis la ràdio
que ara ja està
i els veïns molestarà
per l'escala
no es baixa a carreres
doncs perquè pots molestar
els veïns
baixa la brossa
en compte
i no deixis caure les gotes
tots aquests valors
ara
jo no dic que s'hagin perdut
completament
però s'han passat
per uns altres
no hi ha temps
no hi ha temps
per aquestes coses ara
estem massa ocupats
s'ha passat a triomfar
la vida
a xafar el que convingui
i no estic parlant
d'homes o dones
estic parlant
que això impera
s'ha de triomfar
és a dir
s'ha de triomfar
i has de ser el primer
en la teva professió
i si l'altre
doncs ho abandones una mica
doncs mira
què més dona
ja està bé
això és el drama
que llavors
segons quins gent jove
jo estic totalment d'acord
amb la Carme
totalment d'acord
segons quins bars al port
ja no van
perquè ja van uns
que saben que cada dia
n'hi ha baralles
però t'ho diuen així
és que cada dia n'hi ha baralles
i cada dia
baixa la guàrdia urbana
a aquest lloc no hi van
per què?
perquè en aquella zona
ja és d'aquells
llavors jo crec que
a banda del problema greu
que és la violència domèstica
és un problema més gran
que és una certa violència
en la societat
i una altra cosa
encara més gran
que jo crec que a la llarga
la notarem
l'estem fragmentant
l'estem fragmentant
per això jo crec tant
en l'escola pública
i en aquest
si és veritat
que se dona un nou impulso
a l'escola pública
que dona més igualtat
d'oportunitats a tothom
perquè fins ara
jo crec que cada vegada més
teníem una Tarragona
posant-ho aquí
com a fragmentada
persones
i incomunicada entre si
però això també passava
una mica
fa cens anys
és a dir
ara no anàvem al port
però anàvem a Solou
i també anaves a un lloc
determinat
perquè les dades
s'estaven agrupants
i jo crec que ha passat
sempre
hi ha coses que no són noves
que han passat tota la vida
jo penso que hi ha una qüestió
aquí important
i és que realment
la dona
la situació de la dona
en els últims anys
s'ha canviat
significativament
i això
és una realitat
que ens ha portat
a moltes contradiccions
o sigui
evidentment l'educació
és una educació directa
quan tu dius el teu fill o la teva filla
fes això
fes allò
fes no sé què
però el teu fill o la teva filla
veu el que es fa
a l'escola
aleshores
educació a l'escola està molt bé
però l'escola
és sexista
o no és sexista
perquè
i no em refereixo ara
al debat que hi ha
en relació
a la disgregació de sexe
sinó en relació
que a la millor
en una classe
que n'hi ha
20 noies
resulta que sempre
el delegat de curs
és un noi
i llavors dius
com pot ser això
no ho sé jo això
i a la meva
les delegades
eren noies
no no no no
jo et parlo
et parlo per pròpia
sempre les noies
les delegades
la societat
la societat
la societat
és molt sexista
no serveix de res
de dir
realment
doncs fem-ho entre tots dos
si resulta que tu arribes
a casa teva
i amb això
no ho oblidem
però tu m'estàs dient
per exemple
una família tradicional
jo et parlo aquí
una família
per exemple
molt de dretes
molt conservadora
molt sexista i tot
molt sexista
l'home al paper tradicional
la dona al paper tradicional
no vol dir
que aquell home
sigui un maltractador
no confonguem
una societat sexista
amb uns maltractes
un maltracte
és una perversió
és un acte
d'animal
a veure així
per tant
aquella persona
hem de tenir clar
que per mi
no és una persona
normal
el sentit
de ser una persona normal
com nosaltres
que estem parlant aquí
que no vol dir malalta
no vol dir malalta
això ho fas
molt
no vol dir malalta
vol dir que és una persona
que té una alteració
de la personalitat
ben clara
una persona
no passa la violència
simplement
per haver tingut
una educació conservadora
sexista
això ho tinc claríssim
sempre i quan
que ha tingut
sempre
com sigui que el tio
estigui fora al carrer
això és una altra qüestió
jo penso que hi ha una cosa aquí
tu dius
una persona que ha tingut
una clara educació sexista
no passarà a la violència
no, no dic que no passarà
no té per què passar
però jo et dic
en quins moments
passarà a la violència
o sigui
si tu t'ha ensenyat
que la persona
que tens al costat
t'ha de creure
i que la persona
que tens al costat
no s'ha de separar de tu
perquè només faltaria
que se separés de tu
i que la persona
que tens al costat
no serà ningú
si realment
tu no li deixes ser
aleshores
si aquesta persona
està d'acord
amb tot això
doncs hi haurà
menys violències
d'aquests homes
uns seran maltractadors
els altres no
i la diferència
entre els que no seran maltractadors
quan passa això
realment els que se sentiran
que la dona marxa
se sentiran desfets
i no sabran què fer
i entre els que es converteixen maltractadors
pel mig
hi ha una alteració
de la personalitat
ben clara
ara parlava l'Anna
de què surten a la presó
i tot això
hi ha una notícia
avui el diré
ahir també es recollia
els informatius
de la ràdio
i de la televisió
un fet
que fins i tot
persones que estan
en el món jurídic
doncs es van posar
les mans al cap
a vegades
doncs costa entendre
segons quin tipus
de decisió judicial
és a dir
titular
un juez
concedió de permiso carcelario
a l'assassino
i violador
d'una niña
la junta de la prisión
de Ciudad Real
s'opone a la decisió
que va reincidir
en un permís carcelari
efectivament
aquest senyor
estava en un permís carcelari
de dos dies
va raptar una nena
i la va violar
el tornen
el tornen a agafar
els porta a ell
és a dir
no és allò que diguis
amb proves circumstàncies
no
els porta a ell
al lloc
on van trobar el cadàver
davant de la terra
es veia ahir a la nit
com demanava
do
també es veia
a una mare
totalment desfeta
que van posar
unes imatges d'ara
que aquella senyora
no l'hem posat 10
l'hem posat 50 anys
a sobre
llavors
aquesta família
com se pot sentir
com se pot sentir
tot el poble
com se pot sentir
la societat
quan a més a més
si diguessis
és que totes resistències
judicials
per allò que sigui
han estat d'acord
aquest senyor
doncs s'ha recuperat
li han canviat el cap
cosa que jo hi dubto
completament
però quan te diuen
la junta de la prisió
de Ciudad Real
s'oponi a la decisió
a veure
en el moment de dubte
a favor de la víctima
per favor
no n'hi ha
a favor de les possibles víctimes
a favor de les possibles víctimes
això és una excepció
per això és notícia
bueno és notícia
perquè és grossíssim
però és una excepció
habitual
no és això
jo diria que
jo crec que les excepcions
cada vegada
són més sovint
les excepcions
cada vegada
hi veiem més coses
d'aquestes
hi ha materras
és a dir
no és la primera vegada
que uns assassins
condemnats
i amb un permís
que al salari
tornen a matar
o tornen a violar
i a veure
les dones que a nosaltres
ens passen
per la casa d'acollida
de dones maltractades
i els expedients
que a nosaltres
ens arriben
mai és a la primera
i n'hi ha denúncia
i un altre denúncia
i un altre denúncia
és una excepció
però l'excepció
sigui com sigui
no vol dir que aquest senyor
pugui sortir al carrer
sinó que el situa
en un nivell carcelari
que pot tenir
la possibilitat
amb el temps
de poder sortir al carrer
i gaudir
d'uns permisos
tot i així
és el que deia l'Anna
que s'alarmï
que s'alarmï
la gent com nosaltres
que no som juristes
doncs escolta
tenim la nostra opinió
però que els mateixos juristes
diguin
que no és una decisió
encertada
realment
ho hauríem de fer mirar
jo sobretot
vull remarcar una cosa
i després ja callo
n'hi ha dues opinions
en contra
de dues instàncies
que han de decidir
una juez
i la junta de la prisió
que veuen aquest senyor
cada dia
que tenen més coneixement
exacte del seu comportament
és a dir
n'hi ha dues decisions
per favor
és a dir
per favor
que s'estableixi un criteri
però legal
per lei
que en cas de dubte
a favor de la víctima
i a favor de la víctima
és a favor
que aquell senyor
continuï en pressió
perquè és a favor
de la propera víctima
i això és el que hem de prioritzar
jo tinc molt clar
és que aquestes persones
que cometen aquests actes
torno a dir
tenen una altra
això de personalitat
enorme
i que si no
si un psiquiatre
un psicòleg
no dona el consentiment
d'aquesta persona
que esteve rehabilitada
no haurien de sortir
ni en permisos de carcelaris
això ho veig clar
el tercer és que
amb la nova protecció
la llei de protecció
de la víctima
hi ha moltes ordres
d'allunyament
coses que abans no succeïa
he portat
diversos assumptes d'aquests
i sempre
quan la dona
que en tots els casos
han estat dones
ho ha sol·licitat
el jutge
li ha donat
aquesta ordre d'allunyament
després em truca
i em diuen
és que el tinc davant
al carrer
no hi ha cap persona
que vigili
no hi ha persona
que el vigili
així de senzillers
i el problema
és que
hi ha moltes lleis
però no hi ha
dotació econòmica
per portar-les a terra
i tampoc tenim més temps
ho sento
són pràcticament
les 10 del matí
us espero un altre dia
gràcies per venir
Anna Pardo
Carme Ferrer
Laura Pico
Rosel Ozano
bon cap de setmana
gràcies
Fins demà!