Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs aquesta no deixa de ser una correspondència que està relacionada amb el fet de la immigració,
però que més enllà d'aquest fet també es podria contemplar perfectament.
Quantos alumnes tens aquí?
En l'IES Torreforta?
Perquè sabem que també estàs en altres centros, però en l'IES Torreforta concretament.
Sí, en l'Institut de Torreforta tinc 14 alumnes.
De què edades?
De 11 a 16.
¿Son marroquíes todos?
Todos son marroquíes.
¿No hay ninguno de aquí?
No, aquí en Torreforta no, pero en el Instituto de Salvador de la Sica hay unos 15 alumnos de aquí, catalán, que participan en este curso.
¿Son alumnos que se han escolarizado aquí en catalán o en castellano y no conocían el árabe o han venido más tarde?
Los que tengo aquí en Torreforta, la mayoría de ellos, han tenido la oportunidad de conocer la lengua árabe antes de venir aquí.
Hay algunos que tienen un nivel de lengua árabe muy bien.
Es irregular, hay algunos que saben más que otros.
Sí, pero hay otros que no, no saben.
¿Com es va fer la convocatòria als alumnes del centre?
Perquè l'IES Torreforta té un nivell d'alumnes procedents de Països del Magreb important o no teniu gaires alumnes?
Bueno, nosaltres tenim 28 alumnes procedents del Magreb, però la zona de Ponent és una zona que sempre, tradicionalment, els directors hem estat molt en contacte, treballem en un pla comunitari i per tant aquests temes van ser molt fàcil de resoldre.
Vam fer una carta comú, jo vaig posar el català i reixir l'àrab i la vam difondre a través dels directors dels centres de primària i de secundària.
I el que passa és que encara la resposta està arribant. Avui mateix hem tingut una inscripció nova, vull dir que hi ha un degoteig d'alumnat.
El boca a orella, no? Que funciona molt en aquestes coses.
Sí, sí, això funciona molt. Clar, nosaltres vam fer aquesta convocatòria abans de Setmana Santa, les vacances al mig sempre tallen, però jo estic convençut d'aquesta iniciativa, al final arribarà molt més lluny del que tenim ara.
Has tingut oportunitat de conèixer, parlant amb els alumnes o amb el seu entorn, quina és la motivació que els ha portat a incorporar-se a aquestes classes d'àrabi i de cultura àrabe, no només de la llengua, sinó de la cultura?
Jo crec que hi ha dues o tres motivacions, no? Hi ha una motivació de l'alumne que a casa seva, els pares, volen que recuperi una cultura àrabe que no sempre tenien. Això reixit ho explicarà millor que jo, però penseu que molts alumnes nostres a Torreforta
són del RIF, són berevers, i per tant a casa, com a llengua materna, no utilitzen l'àrabe. Utilitzen una llengua berever. Per tant, molts d'aquests alumnes volen conèixer la llengua ara.
Una altra motivació és aquells alumnes que ja ho havien començat a estudiar al Marroc, que ara han vingut aquí, ho han perdut durant una sèrie de temps i ara la volen recuperar.
I després hi ha una tercera motivació, que aquest afectaria més a alumnes que ja han manifestat el desig d'apuntar-se a les classes, que són autòctones, són de Catalunya,
el fet de conviure en una cultura que d'alguna manera també és nostra.
És molt atractiva, a més, perquè té un gran exotisme, no? T'has vist des de fora.
I no només té exotisme, sinó que, clar, quan aprofundeixes en la teva pròpia cultura catalana o castellana,
t'adones que, home, vuit segles de presència musulmana a Espanya no s'esborren, tot i que algú hagi insistit en esborrar-les.
I que moltes de les nostres paraules tenen arrels àrabs. Però no només les paraules.
Jo crec que la segona part d'aquest discurs és no només la llengua àrabs, també la cultura.
I la nostra cultura, des de la cultura culinària fins a algunes de les tradicions,
és a dir, són clarament, o tenim una clara influència...
Jo no diria ni àrabs, abans ho posàvem en Rachid, diria mediterrània.
Sí.
Al final...
I en arrels comunes.
El mediterràni ens uneix. O es pot separar, si volem.
La passada setmana ens acompanyava en aquest espai Laila Carruix.
Ella també és verber i ha fet aquest llibre Premi Columna Jove d'Anadora Vic.
Un èxit, a més, un llibre més que recomanable.
Va dir una cosa que a mi, doncs, la veritat, una cosa molt senzilla,
una cosa molt senzilla, no es diu Laila, però que, bueno, que era d'aquelles que dices de sentit comú.
Ella habla verber con su hija, pequeña, que tiene dos años,
y con su marido, que también es verber.
Pero hablaba un catalán perfecto en el Premio Literario,
aparte de la historia que explica, se valoraba el valor literario de la obra en catalán.
Y ella decía con perfecta normalidad que ella tenía una doble cultura,
la árabe y la catalana, y que con las dos.
Ella se movía por la vida de una forma maravillosa,
que no había tenido que renunciar en ningún momento ni a una ni a otra,
y podía convivir perfectamente con las dos.
Este es el espíritu, me imagino, que impregna el hecho de que estos jóvenes
no renuncien a su cultura propia, sino que además la amplíen.
Sí, sí.
Y eso es lo más importante en esto.
Hay que conservar su entidad lingüística y cultural
e integrarse en la sociedad donde vienen de una forma muy sana.
Eso es lo más importante en esto.
Cuando se habla de enseñar la lengua árabe, claro, no hay una lengua árabe.
Hay muchísimas formas de expresión.
Y, por ejemplo, hablábamos del bereber,
no es el mismo árabe que puede hablar un ciudadano de Marrakech
que una persona que esté en una aldea rural del Atlas, por poner un ejemplo.
Claro, ¿hay un árabe normativo como hay un catalán normativo?
Ya sé que es una pregunta evidente, pero nosotros lo desconocemos, por eso se lo pregunto.
Sí.
Lo que aprendimos en la escuela es el árabe estándar.
Que es el que usted enseña aquí.
Sí.
El árabe estándar es el que se une todos los que hablan el árabe.
porque hay dialectos dentro del árabe que se varian de una zona a otra,
pero este árabe estándar nos une en todo para que se utilice en los medios de comunicaciones,
que se aprende en la escuela.
¿Usted ya había dado clases en Marruecos a jóvenes de estas mismas edades?
Sí.
¿Hay mucha diferencia entre dar clases a un joven marroquí en su tierra,
a un joven marroquí en Tarragona?
Sí, hay algo.
No solo por el desconocimiento del idioma,
digo por el ambiente, por cómo son estos jóvenes,
si son muy diferentes a los que viven en Marruecos.
Mucho, mucho diferentes, no.
Bueno, son jóvenes de entrada, eso es universal.
Pero si cuando enseñas el árabe en una escuela marroquí,
es un poco diferente de aquí.
¿Qué diría que les diferencia a unos de otros?
Porque ahí la lengua árabe, bueno, es la más...
Es lo normal, como si dijéramos.
Pero aquí es una lengua que lo hacen de una manera voluntariamente.
En cuanto a cultura árabe, ¿qué es lo que les está enseñando en estos momentos?
¿Qué les está explicando?
De la cultura, hablamos de nuestras tradiciones, de nuestros vestidos, de nuestra música,
de nuestras artesanías, de nuestra vida social, nuestras fiestas,
hablamos de nuestros socos que están marrocos, de eso que hablamos.
¿Qué le preguntan o qué cosas le han preguntado que le han llamado más la atención en sus clases?
Cuando usted explica cosas de su cultura, alguna pregunta que le han hecho,
que digan, mira, lo que me han preguntado sobre esto.
O no tienen muchas dudas porque en su casa siguen la tradición y conocen las cosas.
Sí, sí, que en sus casas siguen vivint marroquins.
Claro.
Sí.
I no les pareixi una cosa estranya, no, porque ya lo conocen.
En aquest sentit, Rafa, ha estat ben acollida per part de les famílies marroquines aquesta iniciativa?
Sí, jo crec que ha estat ben acollida, tot i que hi ha un sector que no acaba de lligar.
Jo penso que, amb això també hem de ser sincers, no totes les famílies marroquines o del Magrib,
perquè no només parlem del Marroc, no totes accepten o entenen la presència de professorat d'àrab o de llengua i cultura àrab.
perquè també hi ha diferents condicionaments.
Quan parlem del Magrib, moltes vegades hi ha tendència a pensar que tots són iguals.
Doncs no, vull dir, hi ha de tot també.
Hi ha aquí...
Vull dir, a veure, el mateix pare que no entenc que la cultura en general és un valor,
doncs aquest pare pot ser tant català com andalús com marroquí.
Una altra cosa universal, també.
Exacte, el que entenc que la cultura és l'única manera de sortir,
aquest accepta qualsevol iniciativa cultural,
sigui aprendre àrab, sigui aprendre sardanes, o sigui fer classes de francès.
I per part de la comunitat educativa en general, com s'ha vist la iniciativa?
Ha estat molt ben rebuda, vaja, no sé, en Rachid puede decirlo esto o no,
però en Rachid en el instituto es un professor más.
I seguro que le van todos los profesores detrás para que enseñala a decirles alguna cosa en àrabe, no?
Sí, sí.
¿Cómo se dice esto? ¿Cómo se dice lo otro de mente?
Sí, sí, sí.
Hay algunos profesores que están interesados.
Hay un profesor que participa aquí, aprende arabe, no, en la escuela oficial.
En la escuela oficial de idiomas.
Tienen muchos contactos con alumnos magrebíes.
Es que la realidad de cada día estaría bien, ¿no?
Que los profesores tuvieran una mínima noción para determinados momentos, para la comunicación.
Bueno, yo creo que el tema va más enllà de la cultura.
Es un tema d'interculturalitat.
Yo l'altre día comentaba, nosotros no tenemos un nombre excessiu d'alumnes magrebíes,
però també tenim alumnes colombians o de Moldàvia o de...
Països de l'Ònia.
Països de l'Ònia, de països de l'Ònia.
I latinoamericans, també.
I latinoamericans, moltíssims, no?
Per tant, aquesta...
Bueno, i dels diferents països de l'estat espanyol.
He dit això de països de l'estat espanyol, sí.
I, per tant, vull dir que aquest enriquiment cultural, aquesta interculturalitat,
vull dir que cada cop ha de ser més important.
Perquè si no som capaços d'establir ponts entre cultures, anirem al fracàs més absolut.
Si aquests ponts, a més, s'han d'establir, o el que deia abans,
som en països de la Mediterrània,
probablement estarem parlant una altra vegada d'un bressol de cultura
que ens uneix més que ens separa, tot i que durant molts segles
alguns hagin estat interessats en separar-nos.
Des del punt de vista idiomàtic,
l'àrabe, per a les persones que habitualment hablan català o castellà,
té moltes dificultats,
perquè té uns sonis que per a nosaltres són completament desconocits.
Sí, però no són molts.
Unes quantos.
Unes quantos, però...
Bé, sí, hi ha aquest problema de pronunciació,
perquè un català no pot pronunciar l'àrabe perfectament.
Jo he oïe alguna vegada,
algun català, alumne d'unes clases d'àrabe,
i oïes al professor, i oïes al d'aquí,
i dicis, no, no, sí, formalment ja ho dic ben.
Però aquest sonís és molt difícil de sacar-lo, no?
Sí, sí.
Això no té solució, no?
Puede canviar una letra con una que està un poco más cerca.
Por ejemplo, para decir...
en el castellà no es un poco difícil,
pero puede canviar con a.
Per exemple,
en Marruecos,
hay gente...
Por ejemplo, la letra K.
K.
K es difícil para pronunciarlo.
Si va a K o a A.
In Fes.
La ciudad que está en el centro de Marruecos.
Los ciudadanos de Fes no dicen A.
Dicen A.
És que ha fet aquesta primera que ha fet,
clar, és impossible per a mi.
Per a dir-ho a l'amí,
tu, Rafa, m'imagino que passa el mateix.
És impossible pronunciar-la.
Però t'he vist que feies els teus pinites.
Però jo crec que amb aquest tema de la pronunciació
és el mateix que quan parlem en català.
A veure, qui parla català millor?
Un de Barcelona o un de Tortosa?
Dic Tortosa perquè jo sóc de Tortosa, no?
Dic, qui parla millor, home?
Em aneu a pensar que un de Barcelona
o un de Manresa
hagi de parlar català millor que jo?
Vull dir, tenim diferents pronunciacions,
però al final ens entendrem,
és que sí?
Doncs es tracta d'entendre'ns, no?
De totes maneres,
jo avui li comentava a Regit
perquè l'altre dia amb un company,
amb uns contactes indirectes,
vam estar parlant d'una figura
que és un senyor que es deia Joaquim Gatell,
que és un tarragoní.
De fet, n'ha nascut Altafulla,
que durant el segle XIX
va fer una exploració pel Marroc
i parlava l'àrab tan perfectament,
vull dir que de fet va fer d'espia
pel govern espanyol
i va treballar en suites geogràfiques, etc.
i es va dir Caït Ismaïl.
I hem tingut molts personatges d'aquestos.
O l'Ali Bey,
que és l'última novel·la d'Albert Salvador.
O l'Ali Bey.
I Regit un dia em comentava
d'un senyor alemany
que deia que parlava perfectament.
Perfectament l'àrab.
És un alemany.
Cuando estuve en la universidad,
ha venido a la universidad,
ha hecho ahí una conferencia
y habla perfectamente l'àrab.
És allò que es deia
que han eliminat de facilitat
per les llengües.
Per tant, si un alemany
és capaç de parlar perfectament,
un català ho ha de parlar
encara millor.
Però per aprendre
la pronunciació
ha de ser un poco.
Un tiempo allí.
Un tiempo allí.
I oír constantemente
hablar en la lengua.
Aprender lo básico, pero...
¿Qué es lo que le va a pasar
a Rashid con el catalán?
Entre las clases
y que está aquí viviendo,
pues...
¿Qué tal cuesta mucho o qué?
Para un marroquí
aprender catalán.
No, no, no, no.
No, no cuesta mucho.
No es excesivamente difícil.
No es excesivamente complicada.
Bueno, complicada no.
Por ejemplo,
yo hablo francés
y me parece que...
Hay similitudes.
Sí, hay muchas similitudes.
Sí, y eso.
Y falta un poco de tiempo.
Nada más.
Esperemos que siga aquí
mucho tiempo
porque también significará
que son muchos también
los alumnos
que se interesan.
¿Les pone exámenes
o no?
Bueno,
tenemos que hacer exámenes
porque es...
Cuando el alumno trabaja
tiene espera
a ver cómo va en esto.
¿Y cómo van sus alumnos?
Bueno,
que todavía
estamos empezando.
Bueno.
no hemos trabajado
mucho tiempo.
Val a dir que
aquestes classes
es fan fora de l'horari
lectiu
com una activitat
extraescolar,
perquè no entorpeixi
el ritme normal
en uns nivells
d'ensenyament
que s'han de fer
una miqueta de colze
i s'ha d'estudiar molt,
no?
A la secundària ja.
Sí,
però també hi ha
alumnes de primària.
Ah, també de primària.
Sí, sí, també.
A veure,
el programa va adreçat
a alumnes
en principi
de cinquè de primària,
cinquè i sisè
i tota l'ESO,
vull dir que
ja també comencen
a haver alumnes de primària.
Doncs ens hem acostat
a aquesta experiència,
mirarem d'aquí un temps,
si us sembla,
tornem a parlar,
a veure com ha anat
evolucionant
i us agraïm molt
la vostra companyia
avui aquí
al Prisma del Matí
de Tarragona,
a Ràdio Rafael Muñoz,
en director
de l'IES Torrefort
a Ràxid,
ja hi ha,
no sé si ho he dit bé.
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
i molta sort.
Adéu-siau.
Adéu, bon dia.