Jordi Bertrand, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut avui. Per començar, tal com et vas comprometre,
ens has portat també una mostreta de música folklòrica tradicional.
Sí, anem fent una mica de recorregut per aquesta cuaresma.
Fins demà!
La setmana passada començàvem aquest recorregut per la cuaresma
de tot l'estat espanyol i escoltàvem una peça
que pertany al folclor de León.
Avui ens hem aturat al País Basc.
Sí, avui ens hem aturat al País Basc amb una cançoneta de Galdaca,
una cançó religiosa que més o menys diu
Mare, què fas tan trista?
Estic buscant Jesús, si l'has vist, no l'he vist,
però el foc que tinc, els jueus tenen el teu fill,
ell, el meu fill, ell està sol, a la creu,
amb els braços oberts.
És una cançoneta breu d'aquestes que ens explica la passió.
I és que continuem parlant de la cuaresma,
o comencem a parlar de la cuaresma,
perquè la passada setmana vam passar, diguem-ne,
pel rebedor de la cuaresma, que era el mes de març,
i alguns s'endalçant-se significatius.
Avui ja parlem de la cuaresma,
pròpiament dita, des d'aquesta vessant de folclor,
de la cultura popular, de les tradicions...
Jo he buscat refranys, n'hi ha moltíssims.
Jo avui no n'he buscat.
Jo m'he reservat uns quants per la propera setmana.
Avui, en tot cas, podíem dir
un que fa referència al mes de març,
justament que diu, no pot sortir març de la cuaresma,
més que un refrany és una evidència,
perquè, segons comptem les llunes,
cada any, doncs sempre una part del març toca la cuaresma.
Acabada la cuaresma, ha acabat el bacallà,
com que l'estem començant, com aquell qui diu,
o estem... Com estem ara? Ara ho penso jo, no?
Començant, no? Ja portem uns quants dies de cuaresma, clar?
Bé, ja...
Com a deu dies?
Nosaltres ja hem fet dos programes, comptant aquest...
Doncs això, més o menys dos dies.
I diu, fins la cuaresma és curta per qui està endeutat.
uns quants que no són tampoc res extraordinari,
però bé, els volíem dir
i ja n'afegirem més en propers programes.
En tot cas, la setmana passada,
més que fer una introducció a...
jo diria...
a la cuaresma, vam aprofitar
per parlar que arribava a la cuaresma,
que, de fet,
pràcticament nosaltres vam acabar a Carnaval,
dimarts de Carnaval fent un programa,
dimecres de cendre s'iniciava el període,
i vam aprofitar l'altre dia
per fer uns apunts introduint en els santets
perquè hi havia aquells sants una mica especials, no?
En tot cas, avui ha semblat oportú
una mica explicar això de la cuaresma
perquè moltes vegades, jo, entrem
i hem fet algunes sèries
explicant alguns personatges de Setmana Santa o així,
però moltes vegades ens oblidem
d'algun dels sentits aquests, no?
i, bé, en tot cas, el que sí que s'ha de tenir present
és que és aquest període
que normalment, doncs, abastava
des del dimecres de cendre
a l'endavant, no?
que ens endinsava
amb la Setmana de la Passió, no?
que és, normalment, la Setmana Santa
i és un període que ha estat, doncs,
molt marcat
per als hàbits alimentaris, no?
Pel que diríem...
Per l'abstinència aquella que,
segons la tradició catòlica,
fonamentalment, doncs, s'havien de mantenir.
Sí.
Però ha marcat la gastronomia, també, això, eh?
Ha marcat la gastronomia
i, de fet, jo diria que
malgrat que el dejuni ha estat una...
una pràctica històrica,
també podríem dir que, d'una manera o altra,
avui en dia, en els països de l'àmbit occidental,
també han proliferat nous hàbits, no?
Que, d'una manera o altra,
doncs, podríem dir que
estan connectats amb aquest dejuni
quan és mal,
tot i que, doncs, evidentment,
no són necessàriament realitzats
en l'àmbit, doncs, de l'aquaresma,
però que sí que hi ha diverses pràctiques de menjar,
doncs,
vinculades amb elements de la natura,
especialment amb plantes, no?
Que han estat, doncs,
ens han portat a determinades teràpies, doncs, curatives,
alternatives a la medicina, doncs,
més convencional, no?, podríem dir.
I crec que, d'una manera o altra,
això també té una vinculació,
és a dir que, a vegades, la tradició, sembla que no,
doncs, canvia
i dona o es connecta
amb un altre tipus de pràctica molt diferent, no?
Però, bueno, aquí podríem parlar d'aquest tipus
de medicina,
que algunes vegades, doncs,
veiem, escoltem,
o sabem de persones, doncs,
que practiquen, no?
De fet, hi ha diferents,
i...
avui en dia,
si entrem a internet,
podem veure
que en pàgines molt visitades
hi ha curioses adaptacions
d'aquestes de dejunis, no?
Jo he fet una mica de...
Les dietes depuratives.
No, però, curiosament,
a mi m'ha sobtat una mica, no?
Perquè, que, no sé,
per exemple,
en una pàgina, doncs,
d'internet,
doncs,
es trobin, doncs,
dietes que,
d'una manera o altra,
en els seus antecedents
s'inspiren amb això
en el dejuni de la Quaresma,
doncs, et quedes sorprès, no?
Explica.
No sé, a mi,
per posar alguns exemples,
he trobat des de dietes
molt simples
basades en aliments
no cuinats, no?
I, senzillament,
dejunis amb un xarop especial
de sàpia i de suc de llimona,
dejunis de most...
Mira, quina cosa més dolça.
Sí, però, bueno, en tot cas,
el que és cert és que aquestes tipus...
Per això veig més a un tema
estètic o dietètic,
o digue-li com vulguis,
que no passa cap...
Sí, sí, sí, però, bé,
hi ha alguns que no són estrictament estètics,
vull dir,
hi ha, evidentment,
alguns que es relacionen amb el sobrepès o així,
però hi ha altres
que, mirant així per damunt,
hem vist des d'al·lèrsies
fins a temes d'hipertensió o així,
vull dir, que hi ha qüestions curiores.
Que, déu-n'hi-do, no?,
el fet que a vegades
es connectin coses d'aquestes
dels dejunis històrics
amb noves...
noves tècniques o noves medicines
que en el fons es basen en la tradició,
no?, també.
Jo crec que és interessant
perquè ens porta a explicar
que potser darrere del sentit
estrictament cristià,
del dejuni, de quaresma,
doncs potser també hi havia
alguna cosa més enllà,
ja articulada
en unes societats prèvies
que venia a compensar també
els diferents àpats
que s'anaven realitzant
durant l'any.
El que és cert
és que si analitzem una mica
el programa
que anem fent nosaltres,
quan enganxem el Nadal
doncs amb el Carnaval
i sobretot si els agafem
amb els sentits més purs,
fixem-se que sovint
anem tocant temes
de menjars molt opulents,
molt contundents,
molt greixosos.
Evidentment, segurament,
avui en dia s'han multiplicat
més les diades gastronòmiques potents
en l'allar familiar per Nadal
i potser en Carnaval
no existeix també aquesta necessitat
perquè també ha desaparegut la quaresma,
però el que és cert
és que en el període històric,
és a dir, en la gastronomia històrica,
podríem parlar
d'un període amplíssim
que abarcaria des del Nadal
fins al final del Carnaval
on realment,
jo diria que la lògica
ens portaria a la necessitat
de que hi hagués una mica de depuració.
No només ho veig,
hi ha una creença religiosa
i una tradició sinó una necessitat.
Arriba un moment
que el cos no deu aguantar
aquest ritme de menjars.
Jo trobo que és curiós...
Tot lliga sempre
amb un fenomen més aviat natural
i fins i tot social.
No eren tan raros,
em sembla.
Bé, en tot cas,
el temps de quaresma
és un temps litúrgic
que es va establir en set setmanes
i que era un temps de preparació
o és un temps de preparació
per la Pasqua
i que normalment
és vincular a la penitència,
al recolliment,
a la sobrietat.
De fet,
el punt d'inici
d'aquest dimecres de cendre
que és just el dimecres
després de dimarts de Carnaval,
que jo per això
moltes vegades
dic que
les poblacions
que comencen
que acaben el Carnaval
el dimecres de cendre
no té massa sentit.
Estan fora de termini.
Jo crec que això...
Estan fora de termini
perquè és el dia aquell
que ens recorden
que no som res
amb la imposició de la cendre.
Sí,
amb aquella frase llatina
del pols ets
i en pols
et convertiràs.
Polvis ets
et impulvis revertis.
Ai, aquest llatí.
Ai, aquest llatí.
Bueno,
això,
hi ha alguns que hem fet, eh?
No, no,
jo no m'atreveixo
i també,
també, també.
Sí, sí.
Però bé,
en tot cas,
no és un fet singular
aquest tema
de l'abstinència
o del dejuni
d'aquesta època
de la quaresma,
d'aquesta època
de recolliment,
no és exclusiu
de la religió cristiana.
De fet,
si analitzem
altres tipus de religions,
altres religions
com la musulmana
o la jueva,
també...
Tenen períodes
d'abstinència.
Exactament.
No només d'abstinència
de menjar,
sinó també,
doncs,
podem parlar d'altres coses
com fumar
o tenir relacions sexuals
o veure, exacte.
Vull dir,
que hi ha diferents
situacions.
Realment,
en la cultura cristiana
els dejunis
i les abstinències
històricament
no només
es vinculaven
a l'època
de la quaresma,
sinó que
també
es té constància
d'altres
dejunis
i abstinències
més contundents,
no?
Per exemple,
es podrien,
doncs,
remuntar a l'època
en què tots els divendres
de l'any
eren
una època
d'abstinència,
no?
no es podia menjar
carn.
Exacte.
Vull dir que això,
d'una manera o altra,
és aquesta
col·lació.
El que passa és que
jo crec que la majoria
de nosaltres
ja ho hem agafat
en una època
en què això ja es va
assenyir
a l'època
de quaresma,
però,
si ens amemorem
a èpoques històriques,
hem trobat
constància
d'aquest tema,
no?
Tret que hi hagués
una dispensa
que n'hi havia,
no?
Sí,
les bulles,
les bulles,
en determinats casos,
o bé perquè realment
es justificava
o bé perquè es pagaven.
El que és cert
és que la normativa
i les regulacions
d'això
explica
que hi havia
pagaments
per ser
dispensat
d'aquestes
abstinències.
Curiosament,
jo he trobat
entre
abstinències
documentades
o que els pagava
per no fer
en vigílies
de Pentecostés,
de l'Assumpció,
de Tots Sants,
fins i tot
de Nadal,
és a dir,
hi havia
moltes èpoques
que,
històricament,
ara estem fent...
Però no estem parlant
de l'edat mitjana,
Jordi.
No, però...
L'època
de la Quaresma,
d'aquesta vigilància
de no menjar car
determinats dies
de l'any
i tot plegat,
ho hem viscut nosaltres també.
Això sí,
però segur que tu
no has fet mai
una abstinència
a la vigília
de l'Assumpció.
No, no,
en absolut.
Això ja et dic
que jo me'n recordi,
eh?
Que jo me'n recordi.
Jo crec que no,
no.
A més,
hi ha altres,
vull dir que,
d'exemple,
també hi havia
abstinències documentades
en una paraula
que normalment
no utilitzem mai
i que són
els dies de tèmpores,
els dies de tèmpores.
O tèmpores o mores.
Realment,
és els dies assenyalats,
uns dies concrets
que marcaven
l'inici
de les estacions,
no?
També hi ha constància
d'aquestes abstinències,
aquestes junis.
Per tant,
vull dir que això també
ha sigut
una cosa molt canviant,
no?
En tot cas,
jo em senyiria
més en aquesta època
més recent,
que diem
que és realment
una època
en què es menjava
menys,
que era més
d'escàs aliment,
no?
Que també anava vinculat
moltes vegades
amb la manca
real de menjar
que es va patir
a la postguerra espanyola,
etcètera, etcètera.
És allò que
sembla que expliquem
batalletes,
però que abans
per Nadal
posar a taula
un pollastre,
un senzill pollastre,
era motiu de festa,
vull dir,
el pollastre és un aliment
ordinari
corrent de cada dia,
per tant,
la perspectiva
és molt diferent.
Jo el que crec
és que s'ha produït
una evolució constatable
des d'una pràctica
social
i comunitària,
podríem dir,
amb tots els pagaments
i excepcions
que convingui,
s'ha passat
a una vigència,
diríem,
personal.
És a dir,
jo estic convençut
que hi ha molta gent
que a nivell personal
practica
d'una manera o d'altra.
Per les seves creences
religioses, sí.
de la carn és una realitat.
Hi ha persones avui en dia,
com tu dius,
que en determinats divendres
de l'any
no mengen carn
perquè mantenen
aquesta observació
de l'Església catòlica.
Sí, sí, fins i tot,
per exemple,
el fet també,
a vegades,
el brou de carn
també es vincula
a la carn.
Sí, sí.
Hi ha moltes matisacions
que, bueno,
que crec que...
Però així com abans
era una actitud col·lectiva
i que s'havia de fer
de manera,
podríem dir,
forçosa
o perquè també
l'hàbit
i el costum
ho assenyalava,
avui en dia,
com tu deies,
és una opció
absolutament personal
i íntima
de la persona.
Sí, de totes formes
el que també és cert
és que, evidentment,
la rigorositat
d'aquest tipus
de pràctica
és molt relativa
en el sentit
que, bueno,
vull dir,
evidentment,
menjar peix
o menjar brou de peix
o menjar verdures...
No és cap sacrifici.
És el que ens marca
la dieta mediterrània,
a més a més.
Exacte, vull dir,
que jo crec que també
era una cosa relativament
adaptable en aquest sentit.
És a dir,
que, evidentment,
estem...
I fins i tot
quan es parla
d'altres religions
sempre es parla allò
de fins que es pon el sol.
És a dir,
hi ha una abstinència
de menjar
fins que es pon el sol.
Bé,
en tot cas,
això és una mica
la realitat
d'aquesta pràctica
que ha anat
avorcionant
en el pas dels anys.
Juntament amb aquesta pràctica
també ens hem tingut
alguns signes externs
d'aquest aquaresma,
alguns dels quals
jo crec que
encertadament recuperats,
per exemple,
a les escoles
o recuperats
o revitalitzats
en les escoles
des d'un punt de vista
menys, potser,
religiós,
però que...
més folclòric
en el bon sentit
de la paraula.
Sí, sí, sí,
i en definitiva
també d'una manera
de marcar el temps,
jo crec que això
sempre és important
en una societat
que no es té
gaire en compte
a vegades
les pauses
i els cicles,
és important també.
Quantes aules de P3,
P4 o P5
de les nostres escoles
no tindran
la famosa velleta
de la cuaresma
amb les seves cames,
no?
La figura femenina
entre cometes
perquè miren una mica...
Ves a saber
que s'amaga
darrere d'aquell mantell,
no?
Sí, sí,
i darrere de la màscara
perquè moltes de les figures
de la velleta
porten màscara,
és a dir,
en definitiva
també ens plantellem
si no ha estat un engany
encara post-carnestoltenga.
També podria ser,
també.
Podria ser.
El cert és que
avui en dia
aquesta figura femenina
amb set cames
que està a escoles
o també en moltes cases
doncs està fet normalment
amb papers
o una cartolina
o elements d'aquest tipus
a vegades s'elabora més
però l'important
d'aquest tema
és que a aquesta dona
se li pugui
doncs anar traient
cada una de les set cames,
no?
Set cames que estan amagades
sota una faldilla
molt ample,
molt bombada,
pés a saber també
què hi ha darrere
aquesta faldilla
i s'acostava penjant
en algun lloc
i el que dius
ajuda a mesurar
el pas del temps
a la canalla
comptar les setmanes
els mesos
i aquí també hi ha
molts elements
vull dir
mirant una mica
la col·lecció
del Joan Amades
podem veure
que hi ha personatges
molt estandarditzats
i altres més singulars
perquè hem vist
des de gairebé
Diables
la imatge aquesta
vella
com a Diable
fins a personatges
molt d'ombra xinesa
que podríem dir
hi ha diferents elements
en tot cas
sí que podem dir
que majoritàriament
és un personatge
desagradable
arrogat
una cosa
però té un atractiu
enorme
per als nens
sí
no fa por
és curiosament
no fa por
no fa por
bàsicament
perquè l'abobines
i li vas arrencant
les cames
és un altre valor
afegit
que té aquest personatge
i el que és curiós
és que els nens
de Catalunya
aquest costum
el poden compartir
amb nens
també d'altres països
d'entre els llocs
que hem vist
hi ha Itàlia
França
Suïssa
i aquest costum
existeix
en totes aquestes evolucions
i també
en tot l'àmbit germànic
és a dir
també tenen
el seu personatge
la vella
la vella
la vella
quaresma
és un personatge
comú
en aquest sentit
bé
en tot cas
ens recorda
que estem
en aquest període
històric
de dejunis
i privacions
i que cada pota
que li arrencaves
quedava
una setmana
et deslliuraves
de la repressió
i per altra banda
el que està clar
és que permet
que els més petits
d'una manera divertida
puguin anar
comptant
aquesta setmana
cada setmana
una a una
a més
deixa'm que em posi
una mica lírica
no hem de perdre de vista
que és com una mena
de compta enrere
aquest anar traient cannes
per arribar a l'esclat
de la primavera
del bon temps
d'entrada
per arribar a la pasqua
en el sentit religiós
en el sentit religiós
però en l'altre sentit
també
és un període
molt esperat
el de la primavera
que tot i que arriba
al març
però vagis
per aquell període
també
que la natura
comença a fer
a mostrar la seva cara
més esplèndida
sí
a més a més
ara potser
no és una pràctica
tan habitual
però normalment
hi havia una petita festeta
en caramar
la vella
a l'últim dia
probablement
el diumenge
de pasqua
doncs
es cremava
a la llar
o en una foguera
o el que sigui
més o menys
això també tenia
un valor
doncs allò simbòlic
aquí
juntament amb això
doncs
el camp de Tarragona
aquí concretament
sabem perfectament
que
aquí teníem
o tenim
aquesta imatge
amb set arangades
en lloc de set cames
que és un dels altres animals
vinculats
o també en altres llocs
per exemple
a Mallorca
les cames
són les neules
que han s'obrat
del Nadal
ah mira
tot ho aprofita
tot s'aprofita
és a dir
és una qüestió curiosa
vull dir que
que hi ha
de fet
aquesta imatge
la van popularitzar molt
a partir del segle XIX
tot
tot el gremi
de peixaters
i peixateres
a través d'unes estampes
que van imprimir
i per Nadal
algunes vegades
hem parlat jo
de les felicitacions
doncs això també
se va imprimir molt
en el segle XIX
i les pescateres
ho van distribuir molt
de manera que
es va estendre
molt molt
aquesta imatge
de l'abella
les pescateres
a més a més
normalment
li afegien
aquest bacallà
amb una mà
una cistella
de verdures
i arangades
a l'altra
i tot una mica
aquestes menges pròpies
del temps
quan era es mal
que ajudaven
d'una manera o altra
a ritualitzar
aquest tema
bé
en tot cas
un dels personatges
que jo crec
que es pot
ser considerat
com un personatge
aval la letra
en aquest cas
és a dir
un personatge
que és un precedent
del màrqueting
popular
en definitiva
perquè
això
al segle XIX
segur que es va
muntar
per vendre més
per anar recordant
que està en aquest període
i doncs bueno
és un reclam
com tots
totes les èpoques
han tingut els seus reclams
bé
jo crec que és un dels personatges
que cal comentar
i que evidentment
hem de tenir
amb compte
a partir d'aquí
segons en quina comarca
doncs
ja podríem entrar
en detalls
però vull dir
aquest personatge
doncs
se li ha anomenat
de moltes maneres
la vella de Quaresma
la Quaresma
és el genèric
però algú
segons la població
ens deuen
la bacallanera
no sé per exemple
la zona de Barcelona
la zona del Baix
és la Serraïna
la relació
amb els moros
el Rosselló
la Patorra
a Menorca
l'Àvia Corema
bé
hi ha diferents elements
que
a Mallorca
per exemple
també
en lloc d'àvia
o Corema
la Iaia Corema
o sa Jaia Corema
concretament
bé
hi ha moltes
molts noms
que
ens porten
a relacionar això
el cas més complex
és quan se li serren
les potes
llavors
sa Iaia Serrada
a Mallorca
i que aquest costum
de serrar
la vella
alguna vegada
també hem posat
alguna cançoneta
en relació amb això
és un costum
que també
s'ha teatralitzat
més en els darrers anys
i que moltes vegades
fins i tot
recordo Mataró
per exemple
es fa públicament
i encara es fa
sí sí
bueno de fet
és que
d'una manera tan àmplia
jo crec que
realment
s'ha fet
des de la democràcia
és a dir
això era una cosa més
això que dèiem
més en els punts de venda
o en llocs més privats
i tal
però vaja
aquí s'ha arribat
a teatralitzar
de maneres molt grans
hi ha concretament
a una vila de Mallorca
a Porreres
que
arriba
a ser molt
molt
molt important
i hi ha fins i tot
una representació
vinculada
si vols
amb el Carnaval
que
és
la mascarada
des
ja i
carnal
i se ja i a Corema
és a dir
una mica la lluita
del carnal
i la Quaresma
que altres vegades
o del carnal
i la Quaresma
i que de fet
estava documentada
i es va recuperar
amb l'inici
de la democràcia
vull dir que
això
és una mena
de judici públic
en què s'enfronten
doncs
el vici
i la virtut
en definitiva
sí
representats també
però per ninots
i així
de manera que es poden
doncs
gairebé
justiciar públicament
un personatge
recuperar-se més
des d'aquests espais
de cultura popular
i tradicions
un personatge
que els més petits
de la casa
el tenen present
i els més grans
probablement també
no Jordi?
sí
suposo que sí
és una d'aquestes comunes
familiars
que dona
i a més que té
insisteixo
moltes matisacions
vull dir que
jo crec que és una mica
com
les cançonetes
del tio
cadascú
cada escola
cada centre
cada població
cada comarca
ho pot fer
de la manera més
i més particularitzada
que li pugui semblar
doncs encara
ens queden
unes quantes setmanes
de la quaresma
nosaltres no hem arrencat
cap cama
i ara jo he perdut
els comptes
de totes maneres
la propera setmana
continuarem parlant
posarem una velleta
d'aquestes
a l'estudi
i així anirem arrencant
també
com les aules de P3
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
per venir una setmana més
t'esporem el proper dimarts
adeu-siau
a vosaltres