Estètic, volem que perdis la por a somriure, i l'ortodòncia és la nostra especialitat.
A més ara, per la canalla, també comptem en el nostre equip,
amb una odontopediatra que realitza tots els tractaments dentals per a nens fins a 16 anys.
Sàpigues que és molt important que els nens es facin una primera revisió dental i d'ortodòncia
entre els 6 i els 8 anys, per poder corregir a temps alguns problemes de manera més senzilla.
I pels calers, no et preocupis, ara els tractaments d'ortodòncia
te'ls financiem en còmodes mensualitats des de 95 euros.
Demana una primera visita totalment gratuïta i sense compromís
al telèfon 902 30 36 36
o vine a veure'ns a Tarragona, al carrer gasòmetre número 34
o a Reus, al carrer Misericòrdia número 3.
Perquè amb la salut dental no s'hi juga.
Vine a Ortodòntic Centers i somriu sense por.
Ortodòntic Centers 902 30 36 36
L'home que vesteix amb elegància compra a s'asteria Pizarro.
It's not unusual to be lonely by anyone
Arriba la primavera i ho celebrem amb uns preus increïbles.
Tenim vestits a partir de 170 euros.
I per la compra d'un vestit li regalem la camisa, la corbata, els mitjons i el cinturó de pell.
També tenim talles grans, vestits americanes i pantalons fins a la 80
i les camises fins a la 54.
I atenció, novis i acompanyants, ja tenim la nova col·lecció
primavera-estiu en la vita, semilabites, jaquers
i tots els complements per aquest dia tan especial.
S'asteria Pizarro.
Ens trobaràs al carrer Mallorca número 1 de Tarragona.
Telèfon 977 21 36 17.
El matí de Tarragona Ràdio.
Sintonia de Tertúlia, matí de dimecres.
Obrim aquest temps d'anàlisi i d'opinió.
Saludant els tres convidats avui a la Tertúlia.
Parcerà amb un canvi d'última hora i amb una incorporació
que tots aquí t'agrairem.
Saludem el polític que ens acompanya avui,
que és el president de la Diputació i tinent d'alcalde
de l'Ajuntament, Joan Aregio.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
També polític, però potser no tant.
Manel López Pasca, si em permet aquesta expressió.
President de la Casa d'Andalusia a Tarragona
i exregidor socialista de l'Ajuntament.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
És la incorporació d'última hora perquè havíem anunciat fa mitja hora
un altre convidat que no ha pogut venir per motius personals.
Així que agraïm especialment al Manel
que s'hagi volgut incorporar aquesta tertúlia.
Hàvem anunciat fa mitja hora l'advocat Aldegà
del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Vives.
Antoni, també bon dia.
Gràcies i bon dia.
Amb aquests tres convidats comentarem alguns aspectes
de l'actualitat del dia.
Per exemple, un tema relacionat amb qüestions urbanístiques
d'urbanització de la ciutat de Tarragona,
de futur de la ciutat de Tarragona,
però que tenen a veure també amb la Generalitat.
Perquè ahir en una entrevista l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal, en aquesta casa,
demanava al govern de la Generalitat
i especialment al conseller Joaquim Nadal,
el conseller de Política Territorial i Llobres Públiques,
que entengui la proposta del consistori de Tarragona
perquè es pugui urbanitzar la zona costanera
que hi ha entre el Castell de Tamarit,
per entendre'ns aproximadament,
i el municipi d'Altafulla.
Recordem que hi ha un pla director urbanístic del litoral
que ha aprovat el govern de la Generalitat
que vol posar fre a tot el que sigui urbanitzar
determinats espais en la línia costanera.
I l'alcalde de Tarragona ahir posava com a exemple
el que s'ha fet a Barcelona amb el tema del fòrum
per dir que no s'hauria d'impedir
tirar endavant aquest projecte,
que a més faria possible el trasllat
de les actuals instal·lacions
de la companyia logística d'Hidrocarburs,
la CLH, que hi ha al costat del riu Francolí.
En fi, és aquest projecte del que ja segur els oients
hauran sentit parlar perquè n'hem comentat
aquestes notícies en els últims dies
i en les últimes setmanes.
En fi, com ho veuen?
Qui arrenca?
Jo, d'això que em toca...
Com que soc el que estic en actiu,
em toca...
A veure...
En actiu de la política.
En actiu de la política, evidentment.
No, no, no.
Els altres concertolistes estaran en actiu.
Perdó, perdó, perdó.
Estàs jubilat, eh?
Perdó, perdó.
Encantant si em reconeixes
per la classe passiva.
També és més jove, eh?
També és més jove, eh?
No, he treballat més.
A veure, jo crec que aquí hi ha dues coses
a tindre en compte.
Una és la...
El que vol tirar endavant
la Generalitat de Catalunya
en quant a un pla de protecció
de tota una sèrie de quilòmetres
de la costa,
que no només és tema de costa de Tarragona,
sinó és Girona,
és Barcelona,
amb la que jo estic d'acord.
És a dir, com a principi general
estic d'acord en que en aquests moments
segurament hem de disminuir
pràcticament parar
el que és la pressió
sobre la costa.
Dit això,
home,
és com moltes coses, no?
Crec que agafar
estrictament el que és
el mapa de Catalunya,
mirar els quilòmetres de costa
que no hi ha, diríem,
amb pressió de cap tipus
i que estan més o menys verges,
i protegir-los,
doncs molt bé,
però aquí hi ha una sèrie de circumstàncies
en determinats casos
que crec que dialogant amb el govern
doncs es pot arribar
en alguns aspectes
doncs a determinats acords, no?
Nosaltres tenim un tema
aquí en principi previst
d'aquesta manera,
que era el trasllat
de la CLH,
que en aquests moments
està en un lloc, diríem,
relativament urbà
i relativament cèntric
de la ciutat,
i home,
doncs jo crec que val la pena,
si més no continuar el diàleg
amb el govern
en el sentit
que ens permeti
doncs moure-ho de lloc
i suposo que en aquest sentit
és el que ho deia l'alcalde,
jo no el vaig sentir,
però suposo que ho deia
en aquest sentit,
en el sentit
que nosaltres
ho havíem planificat així
i entenem
que podem dialogar
amb el govern
acceptant el principi general
de protecció de la costa.
Més opinions,
Manel i Antoni.
Bueno,
sí,
jo,
verdament,
aquest cas no el conec gairebé,
o sigui,
no l'he seguit,
no tinc una opinió
molt definida
perquè no,
exactament no sé
com està el tema.
A mi el que m'agradaria
saber és que
si la CLH la traiem d'aquí,
o sigui,
Joan,
que m'ho expliquis
perquè no,
en la veritat,
on va?
Si traiem la CLH,
o sigui,
perquè me dius
que és per,
o sigui,
l'urbanitzar,
Aniria en un polígon industrial.
O sigui,
el que és la Riera,
o sigui,
la part baixa del Gaià,
o sigui,
és per fer una permuta,
m'imagino,
per compensar terrenys,
i llavors la CLH on t'aniria?
O sigui,
el que és ara CLH
amb un polígon.
Amb un polígon,
no sé,
però riu clar,
constantiu...
A mi ara diríem,
ja saps que no porto
els temes urbanístics
de l'Ajuntament,
per tant ara no m'ho facis exactament.
No, no,
jo també t'ho pregunto
com aneu a fer temps.
Seria, diríem,
fer jugar aquella peça,
la peça de la que estem parlant,
per poder fer l'operació
per moure la CLH.
És això.
Vale.
I quina opinió
tot això té
per exemple,
l'Altafulla,
tot això?
A veure, suposo que deu haver-hi...
No ho dic perquè
com som els que...
Sí, però a veure...
No, no, però a veure,
també ho dic perquè
amb això que dius ara tu
que la gent
no es cridi engany,
allò és terme municipal
de Tarragona.
Sí, sí, no, clar, clar.
No, no, ho dic perquè
no sé quina opinió
tenen els de Tarragona
de l'incineradora
que va posar Constantí,
encara que sembla
que sigui de Tarragona.
No, no, no és de Tarragona,
és de Constantí.
Vull dir, allò és
terme municipal de Tarragona.
que si jo no ho tinc mal...
En aquests moments
no em recordo malament,
fins i tot l'estació de tren
d'Altafulla
és terme municipal de Tarragona
i, home,
jo suposo que en aquests processos,
des del punt de vista legal,
suposo que deu haver-hi
la preceptiva audiència
del municipi colindant,
en aquest cas,
que és Altafulla
i suposo que ja explicarà
la seva opinió.
Però,
senzillament aclarir,
perquè...
No, no, que sí, que sí.
Com que és una cosa
que ens agafa una mica lluny,
que algú no pogués pensar
home,
els Altafulla,
tal,
bueno, els Altafulla
està molt bé,
però allò és terme municipal
de Tarragona.
Molt bé, bona.
Toni.
Home, jo desconec el tema.
Passa una mica
com el meu company de taula,
desconec el tema,
però després d'escoltar
l'exposició del Joan,
jo em quedo
amb la primera part
de la preservació
de l'espai natural
i, home,
fer una moneda de canvi,
un espai verge de costa
per canviar
la terminal aquesta
o, bueno,
la instal·lació de la CLH
o potser es podria estudiar
una alternativa.
Ara, de tots modus,
la meva opinió
és infundada
perquè la desconec
i no puc tampoc
manifestar un criteri
concret.
En principi,
me quedo amb el que ha dit ell
de la primera part
que m'ha agradat moltíssim.
Ahir l'alcalde
delegava dues qüestions,
una a l'autonomia municipal
en matèria d'urbanisme
per poder decidir
què es fa en el terme municipal
i després posava
la comparació de Barcelona.
Franja Costanera,
Franja Litoral,
tema del fòrum,
l'operació urbanística
que s'ha fet al fòrum
i venia a dir
si a Barcelona
els han deixat fer això,
nosaltres no ens deixaran
urbanitzar
aquests terrenys
per fer aquesta operació?
Jo crec que hi ha una cosa,
hi ha una reflexió
que sí que hem de fer
al voltant d'això,
és a dir,
crec que estem en una societat
i és bo
i normal
que hi estiguem
conservacionista
i això em sembla
que és positiu
i em sembla que és positiu
que el govern plantegi,
el govern de Catalunya
plantegi,
diríem allò,
una parada i fonda
en tots aquests temes,
però només
també voldria fer
una matització,
és a dir,
no és el mateix
una parada i fonda
en aquest tema
en un municipi costaner
com Salou,
perquè ens entenguem,
com en un municipi costaner
com a Tarragona,
amb la que jo diria
que tots estem d'acord
amb què és
la costa
més ben
preservada
pràcticament
de la província.
Sempre ho he dit,
per una sèrie
de circumstàncies
que segurament
han sigut donades
pel pas del temps,
la via del tren,
la carretera,
però nosaltres tenim
una joia de costa
de pràcticament,
doncs,
no em facis 3 quilòmetres,
però bastants quilòmetres
des del Miracle
pràcticament
fins a Tamarit,
fins a la desembocadura
del Gaiac,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
vull dir amb això
que no és exactament
la mateixa situació
la del municipi
de Tarragona
que altres municipis
que estan
molt carregats
en determinats punts
del seu entorn
de costa
i que per tant
em sembla bé
que el govern digui
escolti,
parada i fonda,
parem, parem.
Tarragona,
estem en una situació
diríem
que si
un percentatge
molt petit d'això
ho necessitem
per fer
una determinada operació
que beneficii
i que ajudi
a resoldre
un problema que tenim,
que en aquest cas
és l'aciliatge,
home,
estaríem parlant
d'una part
molt petita
del territori
en funció
d'una gran façana
marítima que tenim
i que per sort
hem de conservar
perquè la tenim
per una sèrie de circumstàncies
però, carai,
és de les millors
que tenim a tota la costa
de Tarragona.
No és real,
però el que passa
és que si tu mires
quasi la meitat
de la façana marítima
de Tarragona
tenim ocupada
pel port, eh?
Quasi la meitat, eh?
Sí, però compta després,
però...
Quasi la meitat
entre pantalans,
de rapsols...
Perquè ens entenguem,
Manolo,
jo em referia...
Jo em referia...
Jo em referia al nostre port.
No, no, ja, ja, ja.
M'entens?
A partir d'aquí...
A partir del port,
les nostres platges,
el nostre entorn natural
és del més
més conservat
de la província.
i fins al nord,
fins a la desembocadura
del Gallà,
jo diria que...
Si no és el millor,
és de lo millor
que hi ha a la província.
Ben conservats
per la via
o el que dius tu,
la carretera
o digue-li com vulguis.
Ara,
doncs,
intentaríem buscar
una altra solució,
Joan,
precisament per això,
per continuar igual.
Sí, però...
Intentem-ho.
Però, no, home,
escolta'm,
estic d'acord amb tu,
però també estaràs d'acord
amb mi,
Manolo,
en què hi ha tres o quatre coses
que tothom hi busca solucions
i són una mica difícils de trobar.
Exemples.
La presó.
Escolti,
la presó,
la presó,
sí, sí,
la presó,
però resulta que després
quan es parla de les presons
ningú la vol a prop.
Escolti,
els dipòsits
absolutament necessaris
de la benzina,
del CLEH,
no és que ningú vulgui a prop,
a veure,
entenem-se,
és que no pot estar a prop
de determinades coses
ja per legalitat.
Per tant,
has de buscar
determinats entorns
evidentment ben comunicats,
evidentment fàcils de comunicar
i evidentment que tinguin
la vaja,
la nul·la repercussió.
Per tant,
jo entenc el que em dius
i ho comparteixo,
dir aquestes coses,
s'ha de buscar sempre lloc,
d'acord,
però el problema d'aquestes coses
moltes vegades és
que busques el lloc
i no és tan fàcil trobar lloc,
perquè tothom en té molta opinió
però després a prop
ningú ho vol,
això.
Antoni,
creus que des del punt de vista
dels ciutadans
valdria la pena això,
traslladar els dipòsits
per guanyar aquell espai
per la ciutat,
però a canvi urbanitzar.
Jo penso que el trasllat dels dipòsits
és importantíssim fer-ho,
o sigui,
estan en un lloc inclús
que jo penso que és perillosíssim,
no?,
el lloc on estan actualment,
s'han de traslladar.
Home,
jo intentaria
que la peça de canvi
no fossin aquests terrenys,
si realment la peça de canvi
no fossin aquests terrenys,
ho dic,
evidentment la costa de Tarragona
és de les més preservades
si vas des de Tamarit
fins al Salou,
realment és un tram
totalment verge
per les circumstàncies
que han confluït,
de la via,
la carretera,
la marquesa de Marrabassa
que no va vendre mai,
eh?,
el de Guiquiqui,
doncs bueno,
tot això ha fet...
I ara ja no pot.
I ara ja no pot,
doncs bueno,
si potser l'am
hagués sigut un altre,
potser seria una altra qüestió,
no?,
però realment s'ha de reconèixer
que la costa,
durant molts anys
s'han fet molts abusos
i la costa de Catalana està,
o Espanyola està,
destrossada,
eh?
A mi la política de preservar
el poc que tenim,
home,
em sembla molt bé,
no?,
o sigui que em sembla molt bé
i procuraria que la moneda de canvi
no fos aquesta,
eh?,
ara,
que no hi ha cap més remei,
jo crec que els polítics
saben valorar l'interès públic,
eh?,
insisteixo,
desconec el tema,
procuraria que no fos la moneda de canvi,
procuraria també
no deixar un barri més desvertebrat
al nord de Tarragona,
potser donaria més,
més vertebració,
no ho sé,
aniria urbanitzant més apropet,
perquè això és urbanitzant
en un lloc molt llunyà,
eh?,
molt,
molt,
pensa de totes maneres
que amb l'autobús urbà
ja arribem a Ferran,
eh?,
ja arribem a Ferran,
eh?,
el perdent calés,
eh?,
això segur,
no,
jo que els anava a proposar
ara a parlar d'autobusos,
realment m'ho han posat molt bé
amb aquest comentari
del Joan Alegio,
justament deixem de banda
doncs aquest tema,
parlem d'una altra qüestió,
perquè ahir,
com que es van presentar
deu nous autobusos,
aquests dies el transport públic
ha tornat a ser notícia
per diferents motius,
pels canvis a l'empresa municipal
de transports,
ahir per la presentació
dels nous autobusos,
o també per un cert debat
sobre el tema
dels aparcaments
i dels bitllets
per la gent més jove,
per la gent estudiant,
recordem que hi ha hagut
algunes reclamacions
en les últimes setmanes
sobre que,
per exemple,
els estudiants
puguin tenir
molts avantatges
o fins i tot
el bitllet gratuït
del transport públic.
Ahir,
en la presentació
d'aquests autobusos,
també deia l'alcalde que
això no ho hauria de fer
l'empresa municipal
de transport,
sinó que s'hauria d'acordar
des del Consorci
del Transport
del Camp de Tarragona,
perquè,
en tot cas,
la grauïtat
del bitllet
pels estudiants,
pels estudiants universitaris,
per exemple,
sigui una cosa
que afecti
a tots els municipis
del Camp de Tarragona.
Però creuen realment
que els ajuntaments
i les administracions
en general
es poden permetre
el luxe,
si em permeten
l'expressió de...
En fi,
també concedir
la gratuïtat
del transport públic
a aquesta franja
de població.
Antoni,
com ho veus?
Home,
jo penso que les administracions
se poden permetre
tots els luxes
que vulguin
i puguin.
Altra cosa és que...
Fins allà on arribi
el dèficit.
Home,
a mi,
facilitar l'estudiant
el desplaçament
fins al lloc,
fins a la seva facultat,
home,
doncs mira,
em sembla una notícia positiva,
no?
Altra cosa,
tot el que sigui
facilitar
l'accés
de les persones
a la cultura,
l'accés
dels estudiants
a la seva universitat,
em sembla molt positiu,
és una manera
d'ajudar l'estudiant
i les famílies,
però,
home,
també se'ls pot ajudar
d'altres maneres.
Que ho pot fer
l'administració?
Home,
jo penso que és
una notícia positiva,
no ho sé
si ho pot fer
l'administració,
això els polítics
són els que tenen
que dir.
Jo des de fora,
tot el que sigui
favorir la gent,
encantat tu.
Manel?
Home,
jo crec que és
molt positiu,
o sigui,
que...
Els socialistes
havien demanat
que a l'AMT
posés bitllet gratuït
pels estudiants universitaris.
Sí,
tinc entès
que el Consell d'Administració
ho van demanar
que sigui el bitllet
per als universitaris.
Jo crec que és positiu.
En aquells moments
la gratuïtat
del bus
és per la gent gran,
tinc entès,
no?
O sigui,
i...
també hi ha discriminacions,
inclús,
de la gent gran,
perquè hi ha gent gran
que tenen el bitllet,
o sigui,
el que és el bonu
i estan cobrant
el milió més
que un parat
que tenen una família,
tres famílies,
o sigui,
tres persones parades a cas.
O sigui,
és difícil això,
de mesurar
aquí i aquí no,
no?
El que sí que és real
és que en aquests moments
hi ha un...
O sigui,
Tarragona,
tant com està estructurada,
tot el que són els barris,
des de la canonja,
fins a arribar a la universitat,
hi ha molta gent
i hi ha molt jovent
que se gasta
molts diners
per poder vindre
a la universitat
o a les instituts
a Tarragona.
Llavors,
jo crec que
en aquests moments
l'empresa municipal
de transports
està en un dèficit,
jo crec que
sobre els 800 milions
de les antigues pesetes,
seria incrementar el dèficit
al millor
de 10 o 15 milions
de pesetes.
El que passa és que això,
Miquel Nadalai deia
no ho fem nosaltres només,
sinó que ho faci
aquest Consorci del Transport,
perquè clar,
hi ha molts estudiants
que fan Reus,
Vilaseca, Cambrils,
Valls, Tarragona...
És a dir,
que hi ha molts municipis
implicats, no?
No, no, no,
estic d'acord,
això, bueno,
que el president de la Diputació
podrà opinar més
sobre aquest tema, no?
Si ho fa la LIT,
no s'ho sàpiga.
Jo l'opinió que tinc
és sobre, clar,
el que és el municipi de Tarragona,
el que és de fora
no el conec.
I després del debat d'estancar,
si realment molts col·lectius
no acaben pagant,
qui acabarà pagant
el servei del transport públic, no?
Això ho acaba pagant
el ciutadà.
És que en aquells moments
quasi jo crec que
el transport públic
que es deficitaria,
jo diria,
a tot el món,
no ho sé,
però a Espanya segur,
a totes les ciutats
d'Espanya es deficitaria,
potser no,
uns amb uns nivells,
uns altres,
per l'indiosincràsia
que té la ciutat
o el que sigui,
però,
o sigui,
incrementar el dèficit,
si pots facilitar
a la sexa,
a la cultura
i a l'educació,
no ho sé,
s'ha de mesurar.
El tema del transport públic
requeriria
no una tertúlia,
sinó unes jornades
o un simpòsiu.
Doncs miri,
pot proposar-ho
com a la Diputació
de Tarragona mateix?
A la Diputació,
però...
I Tarragona Ràdio
li donarà suport?
No, ho dic perquè,
a veure,
és un tema molt complex.
A veure,
primer,
avui,
avui un estudiant
a Tarragona
té un bono estudiant
que es pot treure
a la MT,
a mi ara no em faci dir
a quan surt,
recordo que quan va haver-hi
la darrera pujada,
si no recordo malament,
de l'autobús
que va passar a euro
el bitllet senzill,
que és aquell que diríem
que només agafa
més o menys
els passa volants,
perquè tothom
té un tipus d'abonament,
llavors em sembla
que estava
a trenta i pico
de pessetes.
És igual,
el bitllet,
si compres,
a través del bono,
posa que ara siguin quaranta,
no ho sé,
més o menys,
parlem amb pessetes
que així ens entenem més.
L'únic problema
que hi ha aquí
és que efectivament
la població estudiantil
és una població
ample,
ample en el sentit
que no només és
una població
al terme municipal
de Tarragona,
sinó és una població
ample.
Jo crec que nosaltres
el que en aquests moments
hem de cremar
més energies
i més esforços
és en crear
l'autoritat única
del transport
en el camp de Tarragona,
que ens permeti
allò
del bitllet únic,
del bitllet únic
i a partir d'aquí
les bonificacions úniques,
les que siguin,
però comunes,
comunes
per tot el territori.
Perquè si no,
ens trobarem
en una situació
que a mi no m'agrada
dir dèficit
d'una empresa
de transports,
és una empresa
que fa un servei públic,
exactament,
la paraula
no sé si és dèficit
o és, diríem,
inversió social,
segurament és més inversió social
que dèficit,
perquè clar,
en una empresa
que fa un servei
d'aquests,
que et surtin els números
és molt difícil,
és a dir,
escolti,
té dèficit
el teatre metropol,
bueno,
escolti,
si li vol dir dèficit,
digui-li dèficit,
és evident
que no pots
fer els números
de manera que,
per què?
Perquè estàs fomentant
l'accés a la cultura.
Si vols fomentar
el transport públic,
és evident
que hi has de posar
una part d'inversió
que no vingui
directament de l'usuari,
perquè si ve directament
de l'usuari,
escolta'm,
dones el bitllet
a 250 peles
i així ves multiplicant
i ja està,
no?
Per tant,
jo crec
que és un bon plantejament
el mirar
de ficar tot això
en el que ha de ser
aquest Consorci
del Transport Públic
del Camp de Tarragona,
que a més a més
servirà per moltes
més coses que aquestes,
és a dir,
servirà per solucionar
temes,
doncs,
en aquests moments
tan poc lògics
com que això,
l'autobús de Tarragona
vagi fins a Ferran,
però ja no pot anar
fins a Altafulla.
No hi pot anar-hi.
Per què?
Perquè no pot sortir
del terme municipal.
Per tant,
racionalitzar
des del punt de vista
del Camp de Tarragona
les nostres línies
també segurament
ens ajudarà
a rentabilitzar-les
una mica millor
perquè una línia
fins a Ferran,
com dèiem a Nolo,
doncs, home,
més o menys
ja et pots imaginar
com desurtant els números.
I la mateixa línia
anant una miqueta més enllà.
La mateixa línia
fent 500 metres més,
escolta,
pot ser una altra cosa,
no?
Clar.
I això també serveix
per la canonja,
per entendre'ns,
eh?
I per bona vista
també et serveix.
O sigui,
fer una espècie
d'àrea metropolitana.
És a dir,
el plantejament que hi ha
ara que està fet
amb la Generalitat,
amb la Generalitat anterior
i amb la Generalitat actual,
és crear un consorci
com el que existeix
a l'ATM,
a Barcelona,
que et permet,
doncs,
avançar la integració
de tot el transport públic,
no només de l'autobús,
de tot el transport públic,
i anar avançant
cap al tema
del bitllet únic,
que aquest és,
diríem,
és l'ideal,
no?
Jo crec que
hauríem d'anar-ho
començant a plantejar així,
perquè és que si no,
segurament,
estic d'acord amb el Manolo,
i dir, escolta,
al final,
això comptat i debatut,
què serien?
Serien 20,
25,
30 milions
de les antigues pessetes,
bueno,
mirem 25 o 30 milions
més de pessetes
a l'esquena,
perquè ens en tinguem,
doncs mira,
escolta,
avall va tard tant,
no?
Però clar,
crec que el plantejament
arriba un moment
que no pot ser aquest
en una empresa
en què la participació
pública
ja és aproximadament
d'uns 800 milions
de pessetes l'any,
eh?
De la que és
per equilibrar
els números
de l'empresa.
Números de l'empresa
a les que no només fa mal
el tema del bitllet.
Penseu que té una repercussió,
com us podeu imaginar,
tremenda,
les variacions
del preu del carburant.
El que va passar
amb les assegurances
fa un parell o tres d'anys
ha sigut tremendo.
La disminució
de la velocitat
per a autobús,
això té unes repercussions
econòmiques
tremendes.
Si un autobús,
en vez d'anar
a un promig
de 24 quilòmetres
per hora
pel trànsit,
que cada vegada
és més complexa,
passa a anar
a un promig
de 26 quilòmetres
per hora,
això vol dir
que per mantenir
les mateixes freqüències
has de posar
més autobusos.
No, no, no.
És a dir,
és un problema
complexíssim, no?
Per tant,
jo crec que
intentar racionalitzar
els bitllets,
per entendre'ns,
més altres coses
a través d'una autoritat
única del transport,
jo crec que és
un molt bon plantejament
i crec que és
pel que hem d'anar.
Sí, sí, em sembla...
Manolo?
Bueno,
no que volíem dir...
Sí, no, que a mi em sembla
perfecte el raonament
que ha fet.
Jo, insistir,
jo crec que
és una empresa
de servei públic.
Per tant,
jo crec que no són pèrdues,
són inversions.
O sigui,
el fet de dir
mil milions,
és un servei que dona...
El ciutadà no ho critica,
no?,
que tingui l'empresa...
És que jo penso
que no s'ha de gestionar
amb un criteri
d'una empresa privada,
és una empresa pública
gestionada amb un sistema privat,
però, bueno,
que en definitiva
no té per què donar
beneficis a final d'any,
sinó que el que té
que donar és un servei.
I en definitiva,
de les empreses
jo crec que ha sigut
l'empresa municipal de transports
ha fet un canvi radical.
Jo no sóc un usuari
de l'autobús habitual,
però veig que
hi ha serveis,
s'intenten cobrir
totes les zones del territori
i amb uns autobusos
d'alta qualitat.
Manolo.
Jo conec l'empresa
municipal de transports
molt perquè
vaig estar al Consell d'Administració
quan se va fer
la municipalització total
de l'empresa.
Estava al Consell d'Administració.
I després estava
quan se va fer el canvi
Can Pere Grau
de president.
O sigui que
la conec.
Això ja fa anys, eh?
Fa anys,
fa molts anys, no?
Llavors,
jo recordo que
fa...
Llavors ja estava
alcalde
Recasens.
L'empresa
estava amb 80 o 90
milions de pessetes
de dèficit.
Llavors,
també hem de dir
que el servei
no era el que se donava
ni molt menys.
O sigui,
les coses
només tenen un nom.
Però
ha arribat un moment
en què l'empresa municipal
de transports
jo crec que ha de fer
parem,
no parem
els autobusos, eh?
No parem
els autobusos.
I diem...
Per plantejar-se...
Per plantejar
tota l'empresa
i mirar de fer
com...
si és que estem
fent-lo correctament bé
o
podem millorar
o hem de continuar
com està.
El que passa és que
aquest replantejament
s'hauria de fer segurament
des de la perspectiva
aquesta...
Del camp de Tarragona, no?
Però el millor
aquest replantejament,
aquesta parada i fonde,
s'ha de fer dintre
d'aquest consorci
que diu el Joan.
Jo crec que és més...
Jo crec que és més fàcil.
És a dir,
estan d'acord amb tu...
El millor és això, eh?
Estan d'acord amb tu
en que tenim una empresa
de transport públic
que jo crec que diríem
és de les que
més ha evolucionat
en la ciutat
com a concepte
de servei públic.
També és veritat
que la ciutat
de fa 15 anys
doncs ha anat
canviant molt.
Llavors,
poden haver-hi
determinats conceptes
que hagin de ser revisats.
Que no dic que no,
com tot,
com tot vull dir,
jo soc d'aquell principi
dels japonesos, no?
Escolta,
s'ha d'estar contínuament
revisant els processos
productius de la fàbrica.
Sempre els has de revisar,
sempre,
perquè sempre trobaràs
alguna cosa
que es pugui millorar.
Però jo crec que
en aquests moments
plantejar-ho des del punt
de vista estrictament intern
del terme municipal
seria,
fins i tot,
intel·lectualment,
molt més complicat
que fer-ho
des de la distància
d'una determinada
autoritat de transport
que agafés
més enllà de Tarragona.
És a dir,
que t'agafés Reus,
que t'agafés Altafulla,
que t'agafés les línies
que van cap a l'interior,
que t'agafés absolutament tot,
que t'agafés la Renfe,
perquè ens entenguem,
perquè el bitllet únic a Barcelona
també el fa servir
la Renfe
per les cercanies.
És a dir,
vull dir,
jo crec que és més fàcil
aquest plantejament
que dius tu,
fet d'aquesta manera,
que de l'altre,
entenent, evidentment,
que també hi ha una qüestió
d'educació de l'usuari
a la que també
s'haurà d'arribar.
És a dir,
s'haurà d'arribar
a una educació de l'usuari
que és lògica
i que és normal,
doncs que,
no ho sé,
vull dir,
no sé en quin aspecte
acabar anant,
però que és evident
que no tothom
pot tenir una parada
autobús davant de casa seva,
etcètera.
Aquest és un altre,
és el que passa a la...
Jo crec que una mica
aquí de distància,
una mica de distància,
crec que permetrà
un millor anàlisi.
Per tant,
totes aquestes coses
jo en aquests moments
segueixo dint
que jo sóc dels que penso
que s'ha de posar
tota la carn
a la graella
d'aquest autoritat superior.
Anel,
què volies afegir?
No, no,
que sí,
o sigui,
el que he dit abans,
o sigui,
aquesta parada i fonde
s'hauria de fer
pensant en aquest consorci,
tal com diu el Joan.
I clar,
el que no se pot pensar
és que
cada veït pot tindre
la parada de l'autobús
o allà on vulgui ell,
ni la línia que...
Jo dissenyaria una línia de bus
que segur
que dels que estem aquí
que l'escull dissenyaré una.
O sigui,
això estigui...
Sí,
però jo crec que hi ha un principi...
Estic d'acord amb tu,
Manolo,
però hi ha un principi
que és bàsic.
És evident
que tu no pots garantitzar
amb cap transport públic
a cap ciutat
d'allò del mundo mundial
que diuen,
que
des de
relativament a prop
de casa teva,
a cinc minuts
de casa teva,
tindràs una parada d'autobús
que et permetrà
anar a tot arreu.
Això és impossible.
Però el que sí
crec que has de garantitzar
és que
en una parada d'autobús
relativament a prop
de casa teva,
a una ràtio
que s'estableixi,
sigui minutària
o sigui
de metros
o sigui el que sigui,
tu,
amb aquell bitllet
que compris,
amb aquell bitllet
que compris,
fent,
evidentment,
els transbordos
que hagis de fer,
això,
clar,
perquè si no,
puguis anar a Valls,
a Salou,
a Viladella...
Puguis anar a Vull.
Jo crec que aquest
és el principi bàsic
del transport públic.
És a dir,
amb aquell bitllet,
potser hauré de canviar
una vegada d'autobús,
escolti,
potser hauré de canviar dos,
no ho sé,
perquè clar,
jo el que no li puc garantitzar
és que vostè,
des d'allí,
des de prop de casa seva,
pugui anar a tot arreu
on vulgui
de manera directa.
és que això és impossible.
Ara sí que haig de garantitzar
que amb aquell bitllet,
aquella persona
tingui tota la mobilitat possible.
I per això és molt important,
torno a dir,
i em sembla que ho convertim tots,
aquest barret
que unifiqui tots els criteris,
els de Tarragona i els de fora.
Sí, sí, sí.
Així potser es veurà també
la utilitat del Consorci
del Camp de Tarragona.
Estem allà a la recta final
de la tertúlia.
Volia dedicar una miqueta més de temps,
però en fi,
ja no ens queda gaire.
Volia plantejar una qüestió
que segurament pels ciutadans
els passa pràcticament
desapercebuda,
però és que estem
en campanya electoral,
hi ha unes eleccions europees
d'aquí deu dies,
i en fi,
gairebé ningú en parla,
només els polítics.
Antoni...
Jo penso que arribem
una mica desonflats,
no?,
després de tantes eleccions.
I si no hi haguessin eleccions,
tu creus que realment
se li donaria
molta més importància?
No, jo crec que
les eleccions europees
encara no han calat
amb la ciutadania.
O sigui,
els mitjans de comunicació
feu esforços
per estar presents,
perquè els diaris
són titulars de portada.
Ahir va haver-hi
un cara a cara
entre Malloronefe
i Borrell,
però que veurem
quina audiència ha tingut.
Però així i tot
no estan a l'alçada
d'unes eleccions
a nivell estatal,
unes eleccions
a nivell autonòmic
o unes eleccions
a nivell local.
A part del cansanci,
jo crec que Europa
per la ciutadania
encara queda una mica lluny.
Manel?
Jo diria que
inclús els mateixos partits
són els que no posen
tota la carn...
Ni s'ho creuen.
Jo crec que no són els que
posen ni tota la carn
a la grella per fer...
Per curiositat,
ahir van veure el cara a cara?
Jo sí, jo sí,
el vaig veure.
El Joan?
No, no el reconeix.
No, no, perquè...
No, jo sí, jo sí
el vaig veure.
És que feia tant de temps
que no hi havia un cara a cara
entre els dos grans candidats
que...
Però és que realment
hi ha poc interès,
no?
Jo crec que és que
inclús són els mateixos partits
els que no tenen...
O sigui, no sé...
No posen tota la carn
a la grella
com ho fan
quan hi ha unes municipals
o quan hi ha unes generals
o unes al Parlament de Catalunya.
O sigui,
i això hi ha aquí
un polític amb actiu
que penso que em donarà la raó.
I fins i tot s'estan plantejant
molt en clau de revàlida,
no?,
de les eleccions
el 14 de març.
A veure,
jo crec que efectivament
estan tenint,
com sempre han tingut,
el que passa
és que les darreres
conteses europees
anaven juntes
amb les municipals.
Això doncs
els donava una mica més
d'allò de moviment.
De vidilla.
De vidilla.
Però només m'agradaria
dir una cosa,
només m'agradaria
dir una cosa.
Independentment
que tinguin
un perfil més baix
que les darreres eleccions
que hi arribem cansats
que haguem tingut
tres eleccions
a Catalunya
en pràcticament
set o vuit mesos,
etcètera,
etcètera,
també volia dir una cosa.
Escolteu,
les eleccions europees
i aquí
diríem,
estic d'acord
amb el Degà,
però amb matizos.
A lo millor
a la ciutat,
a la ciutat
la gent les pot veure
una mica llunyades,
no et dic que no.
Però,
escolta'm,
qualsevol persona,
qualsevol pagès
de Constantí
sap
que l'autoritat
que li afecta
a ell
és l'europea.
Sí, sí, sí.
És l'europea.
Per la política agrària...
Potser es tenen més consciència
de los pagesos
que nosaltres a la ciutat.
Jo això
ho vaig dir l'altre dia
amb un...
Escolta,
dic,
el tanto
en el terreny agrari
perquè aquella gent
sí que sap
que tot l'efecta a ell,
més segurament que altra.
Ja sabia jo
que hauria de dedicar
més temps
a les eleccions europees,
però veu,
no hi ha hagut temps.
En fi,
encara tenim 10 dies de campanya.
Joan Aregio,
Antoni Vives,
Manel López Pasca,
gràcies per compartir
aquesta estrella de tertulí
i fins a la propera.
Adéu-sia, bon dia.
Bon dia,
a dir a vostè.
a dir a vostè.
a dir a vostè.
he