Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut.
Ja ho anunciàvem, ho amenaçàvem, segons s'ho prengui cadascú com vulgui,
que aquesta setmana començaríem ja a parlar d'aspectes relacionats amb el Nadal,
per no fer-nos pesats com determinats comerços que comencen a parlar de Nadal
quan encara falta un mes i mig.
Nosaltres ara ja sí, després de Santa Llúcia,
podem parlar amb propietat i tranquil·lament de temes relacionats amb aquest període.
Però la proposta que ens fas res té a veure amb les figures del Pessebre
ni amb la tradició de...
O sí.
O sí.
M'has dit que parlàvem de pollastres i gallines.
El Pessebre també hi ha pollastres i gallines.
Home, clar, i l'assa, i la mula, i el bou, i tot el que vulguis.
De fet, ara és un moment que, sense anar més lluny, aquesta setmana,
a Valls se celebra una nova edició de l'Aficab,
aquesta fira, aquesta trobada de Viram, no?,
que ara les festes de Nadal,
que es fan a molts punts de Catalunya, a més a més, de forma tradició.
Alguns punts de Catalunya, potser els tres més coneguts, diria jo,
són el cap de setmana passat, la fira del pollastre del Prat,
que és un pollastre especial allà, determinat,
doncs que no hi ha altres llocs, cadascú busca la seva pròpia raça.
En aquest cas li diuen la fira agrícola de la raça Prat, no?,
que és el pollastre de Potablava, no?,
de Potablava, no?
No l'he vist mai.
No, doncs, mira...
Tampoc jo no sóc una entesa a Nadal, eh?
En tot cas, en un any ha passat, vull dir,
però aquest cap de setmana encara queden dues visites recomanades, no?,
per veure pollastres, que ara no n'anirem parlant.
Però cadascú va buscant, sí, la seva...
Pollastres vius?
Pollastres vius, sí.
D'aquells que...
se'n donen a la tia Pepa, no?,
allò ara ben a Nadal matarem el gall
i a la tia Pepa li darem un tall, no?
Quants acudits no s'hauran fet gràfics,
sobretot del típic, allò,
el gall dindi o el pollastre viu
i hi havia amb qui el mata de la família, no?,
allò tan clàssic i tan típic per les festes.
Ara això forma part de la iconografia quasi de la història,
perquè a ningú se li ha acut comprar a ciutat.
A ciutat, al camp no et dic jo que no, Jordi, segur que sí.
Exemple, Vilafranca, el dissabte vinent, diumenge vinent,
si volem comprar un pollastre...
Una cosa és que vulguem i una altra és que es faci.
I portar-lo a casa ho podem fer.
I l'hem de matar nosaltres.
Exacte, però la realitat és que els nous usos i costums
s'imposen i llavors hi ha un escorxador in situ...
I allà mateix ja...
Tu tries viu, però te l'emportes ja amb paquetet dins d'un sac
i doncs ja...
Ja arregladet i preparat.
Per entrar al forn.
És que les cases i els pisos no estan arreglats per fer això.
No, no, no.
Tot i que hi ha gent que ho fa, eh?
En els terrats, per exemple.
Et consta que és així?
Em consta, em consta.
No sé.
I si parléssim d'altres...
M'estàs superant aquest tema per moment.
Si parléssim d'altres productes,
veuríeu que és una de les...
Malauradament, una de les estadístiques,
jo diria negatives,
que es produeixen, sobretot en algunes zones,
és el que s'ha detectat a través de les aigües del clavegram,
l'increment notable que en determinades àrees s'ha produït de...
bàsicament per, en aquest cas, un ritus musulmà,
de, en determinades èpoques de l'any,
doncs, matar...
Els pollastres...
Normalment ells maten el bé,
el motiu de la festa que fan.
S'ha produït, no?
Això s'ha detectat i des de diferents serveis socials i tal,
doncs s'ha treballat amb determinades poblacions
per entendre que, evidentment...
És un tema sanitari.
És un tema sanitari.
Totalment.
Vull dir, si moltes vegades,
i en aquest espai ho hem explicat,
s'ha restringit molt un altre fet tradicional,
com és la matança del porc,
que abans es feia de qualsevol manera,
en qualsevol lloc,
que avui en dia també està,
des del punt de vista sanitari,
molt controlat.
Doncs és lògic i normal
que si es fa qualsevol altra pràctica d'aquest tipus,
doncs també hi hagi aquest control sanitari, no?
Sí, sí,
perquè ara ben a dalt el temps es refresca,
matarem el gall i torrarem la cresta,
però ho haurem de fer d'una altra manera.
És un traïdor.
M'ha vist que no portava el meu llibre de refranys
i diu, avui, avui...
Ja té moments a l'any el Jordi
que se n'aprofita que em veu allò,
sense res a les mans,
i diu, calla,
que avui els refranys els diré jo.
Bé, anem a...
Com has dit aquest, perdona?
És que clar, m'has...
Ara ben a dalt,
el temps es refresca,
matarem el gall i torrarem la cresta.
Torrarem la cresta?
Sí.
Tot es torra, eh?
El gall el poses al...
Sí, sí.
On sigui es torra.
Hi ha alguns més també d'aquestos brics.
De totes maneres,
aquests pollastres i aquestes ous
que es venen a aquestes fires,
res a veure amb les que mengem quotidianament,
perquè bona part d'aquestes ous
són ous engreixades de curral,
amb gran, condicions, no?
Exacte, anem a entrar en matèria.
Jo diria que, bàsicament,
quan estem parlant d'aquestes fires de Viram,
no ho fem pel simple fet,
jo diria consumista de menjar per Nadal,
que és una de les tendències que també existeix,
sinó perquè realment darrere d'això hi ha un ritual
que s'envolta al voltant del que serien les fires de Sant Tomàs, no?
Sant Tomàs és el 21 de desembre.
Antigament, aquest dia era el dia que es produïen
tota una sèrie de mercats, fires,
o senzillament aquells mercats o fires normals, no?
O diaris, adquirien un caire especial
perquè es portaven just abans de Nadal
tota una sèrie d'Abirams autòctons de cada zona vius, no?
Aquesta era la característica especial.
També s'ha de tenir en compte que estem parlant
d'una...
no sé, origen,
d'un moment en què menjar, doncs,
a Biram no era tan habitual com avui en dia,
per entendre's.
És a dir, no és que hi hagués una salut econòmica
i gastronòmica tan gran, podríem dir, com avui en dia, no?
Un pollastre en un plat de festa, sens dubte.
Exacte.
Avui dia és menjar quotidià.
Sí, el que passa és que aquí se li ha sabut donar,
diguéssim, als encarregats del màrqueting,
el Tom adequat,
perquè el que s'ha reivindicat, jo diria,
són dues característiques essencials.
Per una banda, el fet que no és una Biram...
De plàstic.
Exacte, és una Biram autòctum de corral, no?
I, per altra banda...
En pedigrí.
En pedigrí.
Per altra banda, en cada zona,
jo concretament els que conec més com a autòctons,
diria, són els del gall de ploma negra brillant
o l'anagmut del Penedès,
que són els que es poden trobar a Vilafranca,
o aquest pollastre que dèiem que es podia trobar,
el gall de pota blava,
que es podia trobar la setmana passada al Prat, no?
Tot i que, evidentment, també aquest cap de setmana,
com ja hem insistit,
també es pot trobar aquestes fires de Biram a Valls, no?
Per tant, s'ha hagut donar el Tom, no?
Una mica a la celebració, no?
També hi ha hagut una variació de la data.
Avui la fira no se celebra el dia 21,
sinó que se celebra el cap de setmana més proper,
normalment el cap de setmana abans de Nadal,
tot i que el Prat és dos caps de setmana abans.
Precisament una mica també per afavorir aquest circuit, no?
És a dir, que no hi hagi una coincidència, no?
Que aquests mateixos expositors i venedors
puguin guanyar-se la vida, també.
Exacte, perquè en alguns casos, doncs,
hi ha especialitats que realment no hi ha tants paradistes
que les puguin oferir, no?
Però en tot cas, jo diria que s'ha muntat
tot una festa, no?,
al voltant d'això, no?
Serviria una mica també per cloure aquest període
que comença a la tardor, que és el període de fires, no?
Que va de...
O les de Santa Teresa, que ja en van parlant, no?
Exacte, de l'octubre al desembre,
i que més o menys podem trobar, doncs,
totes aquestes fires que hem anat comentant
en diferents especialitats.
La realitat que sigui el gall concretament,
més enllà que és una figureta del pessebre,
com dèiem,
el cert és que és un animal
que encaixa perfectament dins del calendari.
Sovint, doncs, diem,
fan un altre edita popular, no?,
per Pasqua, Carta, Cordei,
per Nadal, de Galliner, no?
Aquesta edita, doncs, explica
la vinculació que diferents animals
han tingut al llarg de la història
en determinades festes, no?
En aquest cas, l'anyell, no?,
a la Pasqua, no?,
ara veurem per què el gall, el Nadal...
Hi ha un altre que diu
el bon menestrar al conill per Sant Joan
i pollastre per Nadal.
En aquest cas,
poso que es refereix a, precisament,
a la incentivació d'aquests pollastres per Nadal
i una altra cosa curiosa, no?,
aquest conill per Sant Joan,
que avui en dia també pot ser, doncs,
molt habitual, doncs, en aquella època,
quan es devia origen a aquesta edita
s'entrava com una...
com una pet de Sant Joan, no?,
una altra festa del calendari.
En tot cas, el gall és un animal
que a pagès serveix
perquè ens anunciï
que neix el dia, no?,
que a trenc d'aules quan canta,
i, per tant, és el missat...
Cada matí el sentim.
És...
Pagès.
Bueno, tu perquè encara segurament...
Soc una mica pagès, ho vols dir, no?
Però realment es pot
copsar aquesta idea de missatger del sol.
Home, doncs Déu-ne-do i se'l mengen, eh?
No, ara veurem per què, veurem per què.
El que és cert és que té un caire positiu,
aquest animal, no?
Sí, en principi...
Forma part del cicle
quotidià de la vida
en el món rural, el gall.
Sí.
Igual de positiu
ho és en aquella dita que hem dit
del cordé, no?
Molt bé.
L'anyell també ho és, positiu.
Però, tant en un cas com en l'altre,
aquests animals són objecte
de sacrifici,
en el sentit, doncs,
que amb la seva mort
també es compleix un ritual
que ens remunta a la idea
que la mort no necessàriament
només és negativa,
sinó que té també uns aspectes positius, no?
I en aquest cas és absolutament simbòlica, no?
El fet que es mati el pollastre
o es mati el gall,
el que vol dir és que hi ha un crit
o una idea de benefici immediat
o posterior, doncs,
en el que seria tot el món agrari, no?
El cert és que el gall
sempre ha anunciat o bé la sort o la desgràcia.
Si canta a temps o a destemps
pot augurar un bon dia o un mal dia.
El simple fet de...
Bueno, simple o no simple.
els panells, no?,
que estan col·locats a dalt dels terrats,
també anomenats gallets, no?,
en català,
les veletes castellanes,
ens anuncien els vents
i, per tant,
si poden ser favorables o no favorables.
I hi ha tota una simbologia
que s'ha anat traduint també
en una sèrie d'elements fixes, concrets, no?
Si ens amuntem a, podríem dir,
a la mitologia clàssica,
hi ha un déu que és Esclepis,
Esclepis,
és un déu grec
associat a la medicina
que té dos elements simbòlics, no?
Un, el gall,
com a símbol del coneixement,
i l'altre,
la serp,
la serp,
encara es manté,
com a símbol de la intuïció.
Es manté en el que és
tota la simbologia
del món de la farmàcia.
Ah, exacte.
Sí, però es contraposa,
o es complementa més que contraposa
en aquest déu grec,
Esclepi,
aquesta idea de coneixement,
intuïció.
El gall és el coneixement.
I això ens porta
a reemprendre del món grec
també al món dels jueus
la idea que el gall
és la saviesa,
la intel·ligència,
deia bé,
que és la paraula que serveix,
o una de les paraules
que més s'utilitza
per simbolitzar Déu.
Del món jueu
això passa al cristianisme
perquè el gall
arriba a representar,
tot i que l'Església
s'ha encarregat moltíssim
després d'esborrar-ho,
però en una primera fase
de transició
del món jueu
al món cristià,
arriba a simbolitzar
la saviesa
o la intel·ligència
del mateix Jesucrist.
Precisament a través
d'aquesta procedència
de la teoria
podríem dir
més jueva,
o de la procedència més jueva.
Jo tinc un dubte
respecte al gall.
Digues, digues.
No, no, aviam,
jo no ho sé,
per això ho pregunto,
si tu no ho saps
ho preguntarem aviam
si hi ha algun oient amable
que la propera setmana
ens vulgui contestar.
El gall,
quan fan el canvi d'hora,
continua cantant
a la mateixa?
Home, a veure...
I a quina hora canta el gall?
Hora, diguem-ne,
de la nostra?
Tu ho saps?
Jo no.
Jo el que diria
és que el gall,
per definició,
canta a trenc d'alba.
A trenc d'alba
vol dir que canta
quan surt el sol.
Quan surt el sol.
I per tant,
vol dir que cada dia...
Independentment del que marquin
els rellotges,
ell va fent la seda.
Sí, el que passa
és que els trencs d'alba
s'han de tenir clar
què són.
Depèn del lloc.
és a trenc d'alba.
És a dir, això una mica
com quan es diu
surten les matinades
a trenc d'alba.
Les matinades poden canviar
d'horari en funció
no del lloc,
sinó del dia,
també de l'any.
El que està clar
és que un trenc d'alba
a l'hivern
no és a la mateixa hora
que a l'estiu.
Per tant...
Jo diria que
el gall ha de ser molt savi
com explica la tradició.
Molt bé.
El que a vegades
ens pot semblar
és que,
jo diria que com passa
amb els mateixos despertadors
avui en dia,
és a dir,
el trenc d'alba d'hivern
no és tan potent
com el de l'estiu,
perquè és com
més suau,
és a dir,
no és aquella explosió
de llum tan potent,
llavors això genera,
diria que...
I més si fa un dia
com avui,
que també ha sigut
un dia més
intervinat,
és a dir, d'entrada.
Ja que estàs demostrant
un gran coneixement
del món avícola,
per què se li diu
a l'anac mut mut?
Perquè no fa qua qua?
ni...
No, és un tipus
d'espècie determinada,
és a dir...
És que abans...
Mira, jo quan has començat
amb el gall
de pota bloda,
amb el gall
de ploma negra
brillant,
amb l'anac mut i tot això,
dic ui,
aquí hi ha molta sabidoria.
No, no és molta sabidoria,
és una mica
el tipus d'element
que hi ha a cada lloc.
Se li diu anac mut,
però no vol dir que...
No, a veure,
els ànecs
hi ha diferents espècies d'ànacs,
llavors m'imagino,
vull creure
que aquest ànec
no és dels que
fa més soroll
i tal.
m'imagino per comparació.
Igual que el gall
de ploma negra
brillant,
realment aquesta és
una descripció
molt evident,
però que es veu
quan vas a veure-ho
a Vilafranca.
Ha de ser bonic aquest gall.
És molt bonic,
és un gall
especialment bonic
que ha generat,
per exemple,
tota una sèrie
d'elements curiosos,
com per exemple
el bestiari
festiu,
que en lloc de tenir
només dracs,
píbries,
molasses i bous,
doncs també té
tota una sèrie
de viram de corral
i per exemple
a Vilafranca
tenen
una sèrie
de peces,
entre ells
el gall
tomassot,
que és un
exemple
d'aquest tipus
de gall
de ploma negra
que es veu
molt,
molt,
molt,
molt brillant
i molt especial.
De fet,
amb aquestes
descripcions
que es fan,
quan deien abans
allò de la pota blava,
normalment són
coloracions determinades
que agafen els animals.
Això també passa
a vegades
amb altres
tipus d'animal,
és a dir,
per exemple,
una orada,
un peix
determinat
es diu orada
per
que té
en el seu front
una tira
d'aquest color
or,
que potser
passa de ser
percebuda
si no t'hi fixes.
Per què li diuen
orada
si realment
no és de color
or
la peça sencera?
Llavors,
hi ha diferents
elements
que es poden anar
veient
amb diferents animals.
Jo crec que
són petites descripcions
que ens ajuden
a interpretar
d'una manera
poc científica,
si vols,
però descriptiva
de què estem parlant.
En tot cas,
això ha generat,
aquestes files
han generat
tot un ritual,
per exemple,
recomanable
el dissabte,
molt a primera hora.
Jo crec que
aquelles recomanacions
que sempre m'agrada fer
i que després
a vegades
la gent
assortosament
ens copia.
Ens copia
vaja perquè
té una certa gràcia,
no?
L'hora més esplèndida
del mercat
de Viram
de Vilafranca
no és
les 12 al migdia.
No ho hi ha,
ha de ser impossible
aquella hora.
Jo els recomandaria
que neixin
a primera hora,
és a dir,
no dir que
atrengalba
quan canti el gall.
Però sí,
més aviat
a primera hora
perquè
realment
és quan les parades
estan
absolutament plenes,
diuen els bons coneixedors
que és quan es pot
triar millor
perquè hi ha poca gent
i perquè hi ha
realment
la majoria
d'espècies
que han arribat
directament de corral
i a banda d'això
a primera hora
també es podeix
un ritual
molt curiós
que és l'alcalde,
els regidors,
les autoritats
passen parada
per parada
i
regategen
encara
amb
els diferents
paradistes
per,
d'una manera simbòlica,
comprar
una sèrie
de bèsties
una per cada parada
que es destinen
a finalitats
benèfiques.
Això és
curiós
perquè
no sé com
s'ho deu de fer
l'interventor
d'aquests espais
però el cert
és que
ha produt
tot un ritual
que s'ha aconseguit
conservar
al llarg
del temps.
A banda d'això
hi ha tot un apartat
més gastronòmic
també molt recomanable
des de mig matí
es poden produir
una sèrie de
es pot fer
el tast
que se'n diu
a Vilafraga
hi ha degustacions
sí,
de plats fets
amb aviram
i vins negres
del Penedès
que hi ha tota una sèrie
de parades
muntades
o una mena
d'estants
que es pot
a cobert
es pot produir.
És curiós
perquè aquest tast
va començar
d'una manera
divertida
el tradicional tast
va començar
un dia
que uns amics
es van seure
a la Rambla
de Vilafranca
van posar
unes paradetes
i van posar allà
com comença tot
iniciatives
particulars
que tenen
bona acceptació
i després es consoliden
sí,
en tot cas
avui és un èxit
avui farem
el web
recomanat
les tres dobles bes
firadelgall.com
que és el web
oficial
de la Fira
de Sant Tomàs
de Vilafranca
i al mateix temps
també recomanar
que els mateixos dies
i més o menys
als mateixos horaris
jo recomano
que sigui al matí
tot i que per exemple
a Valls també
es pot veure
a la tarda
i a aquesta
Fira
a Viram
de la població
de l'Alcàm
que també és una
de les més característiques
que tenim
en la zona
i si
volen experimentar
amb altres tipus
de pollastres
una passejada ràpida
al llarg
del calendari festiu
pot permetre
veure
des de
el pollastre
de la plaça Palau
del barri
del Carme d'Olot
de la Garrotxa
que és un pollastre
de grans dimensions
que es va crear
el 1946
però aquest pollastre
que és
és un pollastre
de bestiari festiu
molt bonic
amb la cresta
molt vermella
que no és
ni de pota blava
ni de color
de ploma negra
sinó que és
un pollastre
aquestes així
més acolorit
que ens explica
una mica
com a partir
d'aquell any
del 1946
s'han anat creant
altres elements
del bestiari festiu
d'una manera innovadora
jo diria
perquè avui
hi ha
també
al Prat de Llobregat
com dèiem abans
també hi ha
el Pollo
del Prat de Llobregat
al Berguedà
hi ha
el gall
Redulf
de Borredà
Borredà
és una població
on
s'explica
una
una llegenda
al voltant
d'un gall
i del fill
del comte
Guifred Pilos
i a partir d'aquí
es va
muntar aquest
gall
el gall
de Parets
del Vallès
que
si no recordo
malament
va vindre
una vegada
amb el convidat
al processor
de Sant Magí
de Tarragona
i que és un pollastre
d'aquestos
que tira plomes
de la bona
que dic jo
o bé
el Poll
de Ripollet
el Vallès
Occidental
que és una altra
peça
d'aquestes
que s'ha
aquest deu ser
molt canyero
quan surt
ja pel nom
que té
doncs
això de
Foll
sí que
ho sembla
potser
el que és
més curiós
també
perquè
aquest que
dèiem
de Parets
surt
amb una llegenda
que parla
de la Pedra
del Diable
la Pedra
del Diable
és
normalment
en diferents
poblacions
hi ha
com uns punts
que tenen
una simbologia
malèfica
o simbòlica
com a mínim
no és l'únic
cas
si no recordo
malament
també
a Granollers
hi ha un altre
costat
de la plaça
Burxada Gramer
té un nom semblant
i són
aquests
elements
que es van
simbolitzant
al llarg de la història
de fet
el gall
té
molt destacat
doncs
en
els passatges bíblics
perquè precisament
el gall
doncs
és el que
amb uns determinats
ens anuncia
doncs
negacions
d'apòstols
i no canta una vegada
no va cantar una vegada
sinó tres
això ha dit al principi
que realment
el gall
pot tenir
pot anunciar
l'atzar
positiu
o bé la mala
estrogança
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
i si no hi ha novetat
ens retrobem el proper dimarts
molt bé
entre guirigalls
entre guirigalls