Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquesta no deixa de ser una correspondència que està relacionada amb el fet de la immigració,
però que més enllà d'aquest fet també es podria contemplar perfectament.
Quants alumnes tens aquí, a l'IES Torreforta?
Perquè sabem que també estàs en altres centres, però en l'IES Torreforta concretament.
Sí, en l'Institut de Torreforta tinc 14 alumnes.
De què edades?
De 11 a 16.
Són marroquíes tots?
Todos són marroquíes.
No hi ha ninguno d'aquí?
No, aquí en Torreforta no, però en l'Institut de Salvador de la Sica
hi ha uns 15 alumnes d'aquí català que participen en aquest curs.
Són alumnes que s'han escolaritzat aquí en català o en castellà
i no coneixen el árabe o han venit més tard?
Sí, els que tinc aquí en Torreforta, la majoria d'aquí han tenido la oportunitat de
conocer la llengua árabe antes de venir aquí.
hi ha un nivel de... hi ha algunos que tienen un nivel de lengua árabe muy bien, muy bien.
És irregular, hi ha algunos que saben más que otros.
pero hay otros que no, no saben.
Com es va fer la convocatòria als alumnes del centre?
perquè l'IES Torreforta té un nivel d'alumnes procedents de Països del Magreb important o no teniu gaires alumnes?
tenim 28 alumnes procedents del Magreb.
però, vull dir, nosaltres també en contacte...
vull dir, la zona de Ponent és una zona que sempre, tradicionalment, els directors hem estat molt en contacte.
treballem en un pla comunitari i, per tant, aquests temes van ser molt fàcil de resoldre.
Vam fer una carta comú, jo vaig posar el català i reixit l'àrabe,
i la vam difondre a través dels directors dels centres de primària i de secundària.
El que passa és que encara les respostes estan arribant.
Avui mateix hem tingut una inscripció nova, vull dir, que hi ha un degoteig d'alumnat...
El boca-orella, no?, que funciona molt en aquestes coses.
Sí, sí, això funciona molt.
Clar, nosaltres vam fer aquesta convocatòria abans de Setmana Santa,
les vacances al mig sempre tallen, però jo estic convençut d'aquesta iniciativa,
al final arribarà molt més lluny del que tenim ara.
Has tingut oportunitat de conèixer, parlant amb els alumnes o amb el seu entorn,
quina és la motivació que els ha portat a incorporar-se a aquestes classes d'àrabe i de cultura àrabe,
no només de la llengua, sinó de la cultura?
Jo crec que hi ha dues o tres motivacions, no?
És a dir, hi ha una motivació de l'alumne que a casa seva, els pares,
volen que recuperi una cultura àrabe que no sempre tenien.
Això regeixi t'ho explicarà millor que jo,
però penseu que molts alumnes nostres a Torreforta són del RIF, són berevers,
i per tant a casa, com a llengua materna, no utilitzen l'àrabe.
Utilitzen una llengua berever.
Per tant, molts d'aquests alumnes volen conèixer la llengua àrabe.
Una altra motivació és aquells alumnes que ja ho havien començat a estudiar al Marroc,
que han vingut aquí, ho han perdut durant una sèrie de temps i ara la volen recuperar.
I després hi ha una tercera motivació, que aquest afectaria més a alumnes
que ja han manifestat el desig d'apuntar-se a les classes,
vull dir, que són autòctons, són de Catalunya,
el fet de conviure amb una cultura que d'alguna manera també és nostra.
És molt atractiva, a més, perquè té un gran exotisme, no?
T'has vist des de fora.
I no només té exotisme, sinó que, clar, vull dir,
quan aprofundeixes en la teva pròpia cultura catalana o castellana,
t'adones que, home, vuit segles de presència musulmana a Espanya
no s'esborren, tot i que algú hagi insistit en esborrar-les.
I que moltes de les nostres paraules tenen arrels àrabs.
Però no només les paraules, jo crec que la segona part d'aquest discurs
és no només la llengua àrabs, també la cultura.
I la nostra cultura, des de la cultura culinària
fins a algunes de les tradicions, són clarament,
o tenen una clara influència, jo no diria ni àrabs,
abans ho posàvem en Rachid, diria mediterrània.
Sí.
Al final...
I en arrels comunes.
Al mediterràni ens coneix.
O es pot separar, si volem.
La passada setmana ens acompanyava en aquest espai Laila Carruix.
Ella també és Berber i ha fet aquest llibre Premi Columna Jove
d'Anadora Vic.
Un èxit.
A més, un llibre més que recomanable.
Va dir una cosa que a mi, la veritat, una cosa molt senzilla,
una cosa molt senzilla.
Nos dijo Laila,
pero que bueno, que era d'aquelles que dices de sentido común.
Ella habla Berber con su hija, pequeña, que tiene dos años,
y con su marido, que también es Berber.
Pero hablaba un catalán perfecto en el Premio Literario
que, aparte de la historia que explica, se valoraba el valor literario
de la obra en catalán.
Y ella decía con perfecta normalidad que ella tenía una doble cultura.
La árabe y la catalana.
Y que con las dos ella se movía por la vida de una forma maravillosa,
que no había tenido que renunciar en ningún momento ni a una ni a otra
y podía convivir perfectamente con las dos.
Este es el espíritu, me imagino, que impregna el hecho de que estos jóvenes
no renuncien a su cultura propia, sino que además la amplíen.
Sí, sí.
Y eso es lo más importante en esto.
Hay que conservar su entidad lingüística y cultural
e integrarse en la sociedad donde vienen de una forma muy sana.
Muy sana.
Muy sana.
Eso es lo más importante en esto.
Cuando se habla de enseñar la lengua árabe, claro, no hay una lengua árabe.
Hay muchísimas formas de expresión.
Y, por ejemplo, hablábamos del Berber.
No es el mismo árabe que puede hablar un ciudadano de Marrakech
que una persona que esté en una aldea rural del Atlas, por poner un ejemplo.
Claro, ¿hay un árabe normativo como hay un catalán normativo?
Ya sé que es una pregunta evidente, pero nosotros lo desconocemos, por eso se lo pregunto.
Sí.
Lo que aprendimos en la escuela es el árabe estándar.
Que es el que usted enseña aquí.
Sí.
El árabe estándar es el que une a todos los que hablan el árabe.
porque hay dialectos dentro del árabe que se varian de una a otra, pero este árabe estándar
nos une en todo para que se utilicen los medios de comunicaciones, que se aprenden en la escuela.
¿Usted ya había dado clases en Marruecos?
Sí.
¿A jóvenes de estas mismas edades?
Sí.
¿Hay mucha diferencia entre dar clases a un joven marroquí en su tierra, a un joven marroquí en Tarragona?
Sí, hay algo.
No solo por el desconocimiento del idioma, digo por el ambiente, por cómo son estos jóvenes
y si son muy diferentes a los que viven en Marruecos.
Mucho, mucho diferentes, no.
Son jóvenes, eso es universal.
Pero si cuando enseñas el árabe en una escuela marroquí es un poco diferente de aquí.
¿Qué diría que les diferencia unos de otros?
Porque ahí la lengua árabe, bueno, es lo normal, como si dijéramos.
Pero aquí es una lengua que lo hacen de una manera voluntariamente.
En cuanto a cultura árabe, ¿qué es lo que les está enseñando en estos momentos?
¿Qué les está explicando?
En la cultura hablamos de nuestras tradiciones, de nuestros vestidos, de nuestra música,
de nuestras artesanías, de nuestra vida social, de nuestras fiestas.
Hablamos de nuestros socos que están marroquíes, de eso que hablamos.
¿Qué le preguntan o qué cosas le han preguntado que le han llamado más la atención en sus clases?
Cuando usted explica cosas de su cultura, alguna pregunta que le han hecho,
que digan, mira, lo que me han preguntado sobre esto.
O no tienen muchas dudas porque en su casa siguen la tradición y conocen las cosas.
Sí, sí, que en sus casas siguen viviendo marroquíes.
Claro.
Sí, no les pareixi una cosa estranya, no, porque ya lo conocen.
En aquest sentit, Rafa, ha estat ben acollida per part de les famílies marroquines aquesta iniciativa?
Sí, jo crec que ha estat ben acollida, tot i que hi ha un sector que no acaba de lligar.
Jo penso que, amb això també hem de ser sincers, no totes les famílies marroquines o del Magrib,
perquè no només parlem del Marroc, no totes accepten o entenen la presència de professorat d'àrab o de llengua i cultura àrab,
perquè també hi ha diferents condicionaments.
quan parlem del Magrib moltes vegades hi ha tendència a pensar que tots són iguals.
Doncs no, vull dir, hi ha de tot també.
Hi ha aquí, vull dir, el mateix pare que no entenc que la cultura en general és un valor,
doncs aquest pare pot ser tant català com andalús com marroquí.
Una altra cosa universal, també.
Exacte, vull dir, el que entenc que la cultura és l'única manera de sortir,
aquest accepta qualsevol iniciativa cultural, sigui aprendre àrab, sigui aprendre sardanes o sigui fer classes de francès.
I per part de la comunitat educativa, en general, com s'ha vist la iniciativa?
Ha estat molt ben rebuda, vaja, no sé, Rachid pot dir això, però Rachid en el institut és un professor més.
Sí.
Y seguro que le van todos los profesores detrás para que enseñen a decirles alguna cosa en árabe, no?
Sí, sí.
¿Cómo se dice esto? ¿Cómo se dice lo otro?
Sí, sí, sí.
Hay algunos profesores que están interesados.
Hay un profesor que participa aquí, aprende árabe en la escuela oficial.
En la escuela oficial de idiomas.
Hay muchos contactos con alumnos magrebíes y es interesante.
Es que la realidad de cada día estaría bien, ¿no?
Es interesante.
Que los profesores tuvieran una mínima noción para determinados momentos, para la comunicación.
Bueno, yo creo que el tema va más allá de la cultura.
Es un tema de interculturalidad.
Yo lo otro día comentaba, nosotros no tenemos un nombre excessivo de alumnos magrebíes, pero también tenemos alumnos colombianos, o de Moldávia, o de...
Paísos de Bés.
Paísos de Bés.
Paísos de Bés.
Y latinoamericans, también.
Y latinoamericanos, moltísimos, ¿no?
Per tant, aquesta...
Bueno, y de los diferentes paísos de l'estat espanyol.
He visto de paísos de l'estat espanyol, sí.
I, per tant, vull dir que aquest enriquiment cultural, aquesta interculturalitat, vull dir que cada cop ha de ser més important.
Perquè, si no som capaços d'establir ponts entre cultures, anirem al fracàs més absolut.
Si aquests ponts, a més, s'han d'establir, o el que deia abans, som en països de la Mediterrània,
probablement estarem parlant una altra vegada d'un bressol de cultura que ens uneix més que ens separa.
Tot i que durant molts segles, alguns hagin estat interessats en separar-nos.
Des del punt de vista idiomàtic,
l'àrabe, per a les persones que habitualment hablan català o castellà,
té moltes dificultats, no?
Perquè té uns sons que, per a nosaltres, són completamente desconocits.
Sí, però no són molts.
Unos cuantos.
Unos cuantos, però...
Bé, sí, hi ha aquest problema de pronunciació,
perquè un català no pot pronunciar l'àrabe perfectament.
Sí.
Yo he oído alguna vegada, algun català,
alumne d'unes clases d'àrabe,
i oïes al professor, i oïes al d'aquí,
i digies, no, no, si formalment ja ho dic bé.
Però aquest sonís és molt difícil d'explicar, no?
Sí, sí.
Això no té solució, no?
Puede canviar una letra con una que està un poco más cerca.
que, per exemple, para dicir...
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Puede canviar-lo con A.
Por ejemplo, en Marruecos, hay gente...
Por ejemplo, la letra K, K.
K es difícil para pronunciarlo.
Si va a K o a A.
y en Fes.
La ciudad que está en el centro de Marruecos.
Los ciudadanos de Fes no dicen A.
Dicen A.
És que ha fet aquesta primera que ha fet, clar,
és impossible per a mi.
Per a dir-ho a la amiga, tu, Rafa,
m'imagino que et passa el mateix.
Sí, sí, igual va.
És impossible pronunciar-la.
Sí.
Però t'he vist que feies els teus pinites, eh?
Però jo crec que, sí,
però és que jo crec que en aquest tema de la pronunciació,
és el mateix que quan parlem en català.
A veure, qui parla català millor?
Un de Barcelona o un de Tortosa?
Dic Tortosa perquè jo sóc de Tortosa, no?
I qui parla millor, home?
Em aneu a pensar que un de Barcelona o un de Manresa
hagi de parlar català millor que jo?
Vull dir, tenim diferents pronunciacions,
però al final s'entendrem, eh que sí?
Doncs es tracta d'entendre'ns, no?
De totes maneres, jo avui li comentava a Regit
perquè l'altre dia amb un company,
amb uns contactes indirectes,
vam estar parlant d'una figura
que és un senyor que es deia Joaquim Gatell,
que és un tarragoní, de fet nascut Altafulla,
que durant el segle XIX va fer una exploració pel Marroc
i parlava ara tan perfectament,
vull dir, que de fet va fer d'espia pel govern espanyol
i va treballar en solitats geogràfiques, etc.
i es va dir Caït Ismaïl.
I hem tingut molts personatges d'aquestos.
Hola, l'Ibey, que és l'última novel·la d'Albert Salvador.
Hola, l'Ibey.
I Regit un dia em comentava d'un senyor alemany,
que deia que parlava perfectament l'àrab.
És un alemany.
va venir a la universitat, ha venit a la universitat,
ha fet ahí una conferència,
i ha parlat perfectament l'àrab.
És allò que es deia, ha eliminat de facilitat per les llengües.
Per tant, si un alemany és capaç de parlar perfectament l'àrab,
un català ho ha de parlar encara millor.
Però per aprendre la pronunciació
t'ha de estar un poco...
Un...
Un tiempo allí.
Un tiempo allí.
Un tiempo allí.
Y oír constantemente, hablar en la lengua.
Un tiempo allí.
Aprender lo básico, pero...
¿Qué es lo que le va a pasar a Rashid con el catalán?
Entre las clases y que está aquí viviendo, pues...
¿Qué tal? ¿Cuesta mucho o qué?
Para un marroquí aprender catalán.
No, no, no.
No, no cuesta mucho.
No es excesivamente difícil.
No es excesivamente complicada.
Bueno, complicada no.
Por ejemplo, yo hablo francés y me parece que...
Hay similitudes.
Sí, hay muchas similitudes, sí, y eso.
Y falta un poco de tiempo.
Nada más.
Esperemos que siga aquí mucho tiempo
porque también significará que son, pues, muchos también los alumnos que se interesan.
¿Les pone exámenes o no?
Bueno...
Tenemos que hacer exámenes.
Ya.
Porque es...
Cuando el alumno trabaja tiene espera a ver cómo va en esto.
¿Y cómo van sus alumnos?
Bueno, aquí todavía estamos empezando.
Bueno.
Ya no hemos trabajado mucho tiempo.
Val a dir que...
Que aquestes classes es fan fora de l'horari lectiu com una activitat extraescolar, no?
Sí.
Perquè no entorpeixi, doncs, el que és el ritme normal.
En uns nivells d'ensenyament que s'han de fer una miqueta de coses i s'ha d'estudiar molt, no?
A la secundària, ja.
Sí.
Sí, però també hi ha alumnes de primària, eh?
Ah, també de primària.
Sí, sí, també.
Vull dir, a veure, el programa va adreçat a alumnes en principi de cinquè de primària, cinquè i sisè, i tota l'ESO.
Vull dir, que ja també comencen a haver alumnes de primària.
Doncs ens hem acostat a aquesta experiència.
Mirarem d'aquí un temps, si us sembla, tornem a parlar, a veure com ha anat evolucionant.
I us agraïm molt la vostra companyia avui aquí al Prisma del Matí de Tarragona.
Ràdio Rafael Muñoz, en director de l'IES Torrefort Arraixit, ja hi ha, no sé si ho he dit bé.
Moltíssimes gràcies per venir a la ràdio i molta sort. Adéu-siau.
Adéu, bon dia.