Francesc, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. I avui també hem de saludar
l'Eduard Seriol de la pastisseria
Rabassó de Tarragona. Eduard, molt bon dia.
Té uns dies assenyalats d'Eduard
que el fem venir a la ràdio, eh, Francesc?
Ja ho vam anunciar, eh, per a aquells que els agrada
la cosa més dolça de la cuina.
Home, hi ha èpoques que són
per excel·lència quasi-casi de pasteleria, no?
Que és la...
La cuaresma és una miqueta
el començament de la carrera d'ells, diguem-ne,
fins a Setmana Santa, que vénen les mones, no?
I és l'excusa perfecta, perquè dius
va callar, va callar molt bé, mengem
va callar, mengem peix, per tradició
gastronòmica, no per una altra cosa, la majoria
de persones, però el consol és aquest
dolcet, eh, quan ja estem una miqueta tips
de tant de peix, que ens posa la cuaresma.
Els bunyolets, els bunyolets de cuaresma
i, bueno, i tot el que hi ha passat,
no?, tot el carnaval, tots els llardons
i tot això, que també és una bona tradició
pastelera, que també ens han... També, també.
I ara, doncs, ja han acabat tot això, ja hem enterrat la
sardina i ara anem per la cuaresma,
els bunyols. I, bueno, més que redu,
ara això, que ens expliquessis una miqueta una vegada més,
doncs, com els fèieu
i a veure si la gent, doncs, què fa?
La gent la compra, li agraden, és una cosa
que surt? Home, però sí, no,
hi ha molta tradició amb el
bunyol. No sé per què
marca una miqueta els calendaris
de presentació, ho fan els divendres i els dimecres,
no sé el per què,
però, bueno, sí, sí, és una cosa
que té força demanda. Totes maneres, els bunyols
parlarem perquè és una assignatura que molts tenim
pendent, encara que no hi ha manera... No, no, jo ho
confesso i ho dic cada any. A mi no em surten
i mira que ho expliqueu cada any i no em surten,
no hi ha manera. No sé si
ho intentaré enguany o m'aniré directament a
algun dels professionals de la ciutat a comprar-los
i s'ha acabat. Però no només els bunyols,
clar, les temporades com a tot,
perquè el Nadal ja veiem que les festes
de Nadal comercialment parlant comencen a l'octubre,
amb el tema de la rebosteria
pròpia de la cuaresma, ja fa uns
quants dies que veiem bunyols, però també veiem
orelletes, per exemple, que és més de la
Setmana Santa, aquest
tipus de dolços, que també s'allarga molt la temporada
en pastisseria, no?
L'orelleta també és de cuaresma. També és de cuaresma,
no de Setmana Santa. No sé per què,
suposo que deu ser pel fet
de l'abstinència que ens feia
i això, que quasi tots els dolços
de cuaresma són fregits.
O sigui, devia ser la manera
d'enriquir la dieta.
O potser també té uns ingredients, diguem-ne,
com a més humils, no? No entren xocolates
ni llaminadures, sinó que són farines,
aigües, com a molt llets, mantegues i poca
cosa més, no? Sí, sí. Podria ser també
aquesta cosa de... Pot ser els ous
i... A veure,
la pasta de...
d'abans, diguem-ne,
la del carnaval, són aquests els llardons,
amb greixos, amb llard de porc,
amb cornes, coses potents,
no? Llavors, clar, arribem a la cuaresma, deixem
davant de totes les carns i anem
a un estiren. Si menja tres orelletes i veuràs tu
com... Una coseta més lleugera, en teoria,
més light, no? Però com que, bueno,
en teoria, doncs, tothom li va de cuidar-se,
inclús en cuaresma, doncs, feien pastes força bones,
com en el cas de les orelletes i els bunyols,
i sobretot a mi, jo, personalment, les orelletes.
Les orelletes t'agraden? Jo soc un fan de les orelletes.
A més, aquestes són relativament senzilles.
A més, ell les fa molt primetes i petites,
i les tenen com a pinçades,
tenen com a dos pinces a dalt,
tal com els fregiu. Una orelleta en cru
deu pesar cinc grams.
Ah, sí? Sí, sí. La resta
que et menges és oli. Oli i aire.
Jo recordo les orelletes
que he menjat a casa, que se'n feien sempre,
que eren enormes, eren molt grans, però
molt grans, eh? Sí, sí, fins i tot a les cases de pejàs
hi havia la paella de fer les orelletes, que era molt més
gran que totes les altres. Allà no eren
orelletes, era el Dumbo.
Déu-n'hi-do. Saps així de
memòria com se fan les orelletes?
No gaire. No.
Les faig, però com les faig de quaresma en quaresma,
les tinc d'anar buscant.
Demanem col·laboració.
Els tenim una mica dropos i dropes
per la cuina, eh? Últimament, escolta,
mira que demanen la col·laboració, els costa
de trucar per això, per altres coses si ens
truquen, però... I si no me la dones i dijous que ve la donem per aquí.
Si algú sap o fa orelletes a casa
i recorda la recepta i la té a mà
que ens truqui, 9-7-7-24-47-67
i així, mira, farem més
aportacions gastronòmiques. Sí, jo crec que és
d'aquelles coses que es poden fer bé a casa, perquè
no és complicada de fer l'orelleta
i ara de memòria tampoc sé la recepta, però...
Però ve a ser farina, aigua, ous...
Ous i par de comptar,
sí, sí, i una miqueta de sal...
Sí, una miqueta de sal i una miqueta de llevat.
Jo les quantitats no... Orelletes
pel proper dia si no ens truca ningú. Sí, sí, sí.
I a veure, és una cosa que és qüestió
estirar la benfireta, no, Duarte? Sí, el fet és
quan un cop t'han fet la pasta
deixar-la reposar bastant,
quasi que faci ja està una pell
i que fermenti... A la nevera.
El poc que pot fermentar, sí.
I tapada amb un drap humit
i llavors estirar-ho.
Jo recordo que abans a les cades ho feien
amb una botella de cava. Sí.
Amb oli, amb un corró, que ara ja tothom
deu tenir corró, però abans fent una...
Bastant brut d'oli
perquè no s'enganxi a la pasta,
perquè és una pasta molt delicada,
el taulell, molt posat amb oli
i està ben estirat
i llavors ho aguanten amb dos bastons,
amb dos bastons que ve a ser
com aquella mena de punxa
que queda al mig de l'orelleta,
sempre queden com unes punxes així,
que és perquè si no se'n congelia
i a l'hora d'afregir ho s'afregir
amb dos bastonets de fusta.
Ho podem fer de manera més senzilla,
també fer-ho més petitet, no sé...
Bé, però no, no, no,
el fet és que el contacte
de l'oli calent amb l'orelleta
fa que...
Que s'encongeixi.
Que s'encongeixi, allò que faci.
Llavors amb els dos bastons
és allò que...
L'oli ha de ser molt calent,
l'oli molt calent
i després una miqueta de sucre
i aquí li posa canyella,
però probablement el sucre,
amb sucre n'hi ha prou, no?
Ja no necessita res més l'orelleta.
Insistim, algú sap fer orelletes?
Truqui aquí al 977-2447-67.
Parlem dels bunyols?
Parlem dels bunyols.
Bueno, parleu dels bunyols
perquè servidora és una negada.
Aviam, què hem de dir dels bunyols?
Bueno, més que res dir
que hi ha essencialment dos grups, no?
Eduard, de bunyols,
els que els farceixen de crema
i els que els fan amb crema, no?
Sí, en principi hi hauria dos
partint de la massa.
O sigui, hi ha el que es pot fer
amb una massa de brioix enriquit
que llavors serien
els bunyols de l'Empordà,
aquests tipus bunyols foradats
que després banyen amb venís
i ensucren.
Aquest seria un tipus
que ve a ser més com si recordéssim
un donut o un xuxu
o una cosa així.
I llavors hi ha el tipus
que es fan amb pasta xux.
Els de pasta xux pot fer
que al final
sigui el que surt de la paella
o farcir-lo després.
O sigui, partint d'una pasta xux
d'aquestes que t'agraden tant.
Aquestes que jo bordo, no?
Escolteu una cosa,
sempre s'han d'afregir els bunyols,
no hi ha tècniques.
És a dir,
la característica del bunyol de Quaresma
és que es fregit
amb oli d'oliva
i bé.
Sí, és que si no fos fregit
quasi que seria ja
una pasta xux,
seria una lionesa
o seria...
Ja estaríem parlant d'una altra cosa.
Si el mateix bunyol
fessis el ford
quedaria una lionesa.
Sí.
Quedaria bastant plana
si la fessis farcida
si no quedaria una lionesa.
I...
Ja està.
I la mateixa massa
d'aquest bunyol
que hi barregen la crema,
si en vez de barrejar crema
hi posem una mica de sal
i barregem un bacallà
i ens surten uns bunyols de bacallà
que també són molt bons
per a la Quaresma.
O sigui,
amb la mateixa recepta exacta.
Però amb sal.
Amb sal
i una miqueta de bacallà
o sense sal
perquè si el bacallà
ja l'agafem només amb una aigua,
aprofitant ja la sal del bacallà,
barrejant-ho inclús
amb una miqueta d'aigua
i oliver picat
amb aquesta massa xux
i després ho fregim
i ens surten uns bunyols de bacallà
boníssims també
típics de la Quaresma
el que passa que de primer plat
diguem-ho o de segon.
Ja, ja.
Comencem a preparar
una miqueta tot això
i ja sé que els professionals
quan parlem de proporcions
en domèstiques
és complicat, eh?
Heu de reduir
és com entrar en el món d'agull i verga
pràcticament.
Intentaré dividir.
Però parla'ns d'aquesta massa
de mig brioix
ja parlarem de la xux
no és que jo li tinc antipatia
però bé,
també podem parlar de l'altra.
Bé, la massa de brioix
seria la mateixa massa
que es fan les coques
o els brioixos de l'esmorzar.
Doncs explica com les hem de fer.
Bé,
allò de les quantitats
també ho portem una miqueta
aproximadament,
ho portem fatal.
Bé,
ho explico sense quantitats
i després si en cas ja
ho aniré reduint.
En principi
s'ha de fer una massa mare
amb llevat aigua i farina.
Llevat de quin?
Llevat viu.
Del pa.
De pa.
Del de pa.
De la cervesa.
El de la pizza,
etcètera.
Lleva dura.
Llavors,
s'ha de fer una massa mare,
té que fermentar.
Un cop fermentada
s'ha feia la resta de la farina
amb sal,
llet,
mantequilla
i ous.
I això, en principi,
seria un brioix.
A partir d'aquesta massa
pots fer infinitat de coses.
Des de les coques de Sant Joan
fins als dònuts.
Llavors,
es ha de fermentar
igual que si fos
un panet o un brioix
i llavors es fregeix.
I ja està.
Sí.
Normalment,
els de vent que diuen
és aquesta massa
que un cop sortirà
s'emborratxa
amb venís
per damunt
amb un porró
o amb un setrill
i es rebossa de sucre.
I això seria
el bunyol de vent.
Aquest,
també es podria obrir pel mig
fent-lo una miqueta més gros,
es podria obrir pel mig
i farcir-lo del que volguéssim.
És bastant més pesat
de menjar que l'altre.
Ja m'ho imagino,
però aquest és el que diu el Francesc
que barreges la massa
amb la mateixa crema?
No.
No, aquest no.
Aquest, en principi,
és un brioix fregit.
Molt bé.
Més enriquit.
Normalment,
si se li posa ratlladura de taronja,
hi ha qui posa aigua naf,
que jo no soc gaire del parer,
però bueno.
Després són variacions
que fa cadascú en funció.
Aquesta massa de brioix
és una massa
que, teòricament,
és una massa
que a tothom hi té por,
és una massa
que és complicadilla,
però que a la pràctica
surt bastant bé.
Però és complicada.
Home,
el fet de portar la mantega,
en teoria no es pot
calentar massa,
jo inclús recordo
a l'escola
quan la fèiem
la treballàvem amb paletes
per no calentar-la amb la mà.
Però la realitat
surt també,
la realitat.
Sí,
és que en petites quantitats
intervè molt més
la temperatura ambient
i la humitat.
Clar,
quan nosaltres
en fem 40 i 50 quilos
d'una tirada,
aleshores
l'ambient
no varia tant
perquè amb això
com en el pa
es mesura
la temperatura
de l'ambient
perquè la temperatura
de la llet
en aquest cas
o de l'aigua
si fessis pa
fan una mitja
i aquella mitja
té que ser
no recordo
però 30 i alguna cosa.
Doncs aquesta jo quasi,
aviam,
cadascú que faci
el que vulgui
la deixaria
pels professionals.
Ja us vindrem
a buscar els bunyols.
És complicadilla
i sobretot això
que diu ella
en poques quantitats,
només el fet
d'amassar-la,
de treballar-la,
les teves mans,
la temperatura
que li afegeixen...
Fa que es modifiqui,
a mesura que la vas treballant.
Sí, fan que es fongui la mantega
aleshores se separa
i ja no queda
la mantega pomada
com s'ha de treballar
i ja no surt bé.
És de ràpida fermentació
segons com...
O sigui,
és molt fàcil
perquè et diria
que hi toquen
per quilo de farina
si poden 5 grams
de llevat.
O sigui,
del 5 al 10,
com a casa
no farem més d'un quilo
de...
La fermentació
és molt més ràpida
i és una miqueta complicada
fer a casa.
Sospituo
que estic com
d'anar a tornar
a provar la...
La xó.
Però no siguin la veritat
que...
No us ho faig explicar
amb alegria, eh?
Ja us ho dic
de veritat.
No,
fom bromes a banda.
És una massa
que tothom sap fer,
això és el que diuen ells,
fins i tot les criatures,
que és molt senzilla
i que pot solucionar
molts plats
d'aquesta cuaresma,
d'aquesta Setmana Santa,
amb bunyols ja,
sigui en dolç
o en salat,
i d'aquells que quedes
molt bé amb les visites,
si surt, clar.
I després també
surten les lioneses,
vull dir,
és una massa base
també com el brioix
que té moltes solucions.
Doncs expliqueu-la.
Jo és que no em veig amb cor,
de veritat.
Bé,
a veure,
jo vaig per un litre de llet
o...
Riuen perquè
estic apuntant la recepta.
Bé,
per un litre de llet
hi posarem
660 grams
de mantega.
650?
Sí,
sí,
més o menys,
sí.
Bueno,
comptem 660,
nato diem sempre 660
perquè ens movem
per allò
que 3 són 2.
Ah,
clar,
clar,
clar.
si nato com comptem 3 litres de llet
diem que són 2,
bé,
seran 660 de mantega
i això es desfà
amb 15 grams de sal.
La llet i la mantega.
Sí,
es posen al foc.
Però a foc lent.
A foc lent.
Es tracta de què?
Quan arrenqui el bull de llet
la mantega estigui fusa ja,
d'acord?
Si no,
es redueix la llet
i canvien les proporcions
i no surt la massa.
Molt bé,
és a dir que tot ho poso
a la mateixa,
a la vegada.
Tot junt,
la mantega tallada petita
perquè es fongui.
O sigui,
això que et dic,
quan arrenca el bull de llet
ja ha d'estar fusa la mantega.
Llavors,
aquí ja no et pot fallar la recepta.
Si la llet comença a bullir
i es redueix,
estem canviant les proporcions
i llavors no surt
o té problemes.
Jo ho vaig fer així
i no em va sortir.
No en surt,
surt.
I aquí afegim 800 grams,
quan arrenca el bull
i la mantega està fosa
i afegim 800 grams
de farina
que l'escaldarem
en el...
Però retiro
la llet i la mantega del foc?
No cal.
No, no cal.
Ni tanco el foc?
No.
I estàs escaldant-ho
durant dos minuts.
Sí.
A més,
ho tires tot de cop.
La farina ha d'estar
colada,
passada per un seràs.
Tamisada.
Tamisada,
que n'hi diuen.
Perquè si no hi pot haver
algun grumull
i llavors la poses
en un plat
o en un bol
o en un paper
on vulguis,
tota junta
i tens la llet
al cassó
i la farina.
Llavors agafes la farina
i tota de cop
a dintre.
Ràpid,
no allò poquet a poquet,
sinó d'acord.
Quan arrenca el bull.
Sí.
No deixo que bulli.
No, no, no.
Llavors hi tires tot la farina
i amb una espàtula
de fusta
remenes
i bup,
te queda tot grumullat
i sense cap bunyol,
o sigui,
queda tot perfecte.
I això ho vas unificant
durant dos minuts
o tres minuts
que quedi
d'un color
de ballana
claret.
Has comentat
escaldar la farina?
Sí.
Quan la tires dintre
de ballet bullint
li diuen escaldar.
Escalda la farina.
Pensava que era
alguna cosa prèvia
que havíem de fer dit
que ja m'ho ha sigut
complicant massa.
Quan tires la farina
el fet de tirar la farina
dintre l'aigua
li diuen escaldar.
S'unifica tot
i es retira.
I llavors
això agafaria
trent ous
tirats un a un
i que quan agafa
la massa un
deixa l'altre.
Trenta ous
per un llitre del llet.
Sí.
Sí, sí.
Som molts ous, no?
Home, surt massa d'aquí,
eh?
Vull dir, això
per fer-ho a casa
en fer-ne la meitat
un quart de litre de llet.
amb un quart de la fórmula.
O un quart
se t'hi pareu de bunyols.
De dues maneres,
si voleu fer la fórmula sencera...
Els ous, quan els tiro?
I quan la massa la treus fora...
Ara sí que l'he retirat del foc.
Sí, ja l'he retirat del foc.
I ja l'he compactat,
com si diguéssim.
La pots canviar de cassola
quasi millor
perquè no agafi
l'entor de la cassola
i llavors
amb un bol
vas tirant els ous un a un.
A veure,
en principi
n'agafaria uns 30,
però
pot agafar-ne entre 24 i 30.
Llavors,
la textura final
sempre més val
que sigui
una miqueta dura
que una miqueta tova.
Deien allò
que massa dura
massa segura.
Sempre és millor
i a l'hora de fer-ho
tot esclata millor.
Com ho mirem?
Ho mirem
quan agafem amb una cullera
i agafes la pasta
i fas un punxó.
Pots arribar a fer un punxó
que es quedi...
Allò del bec d'ana,
que diuen?
Sí.
Pico de pato, sí.
Doncs això.
Amb la cullera
estires una miqueta
i queda un punxó aixecat
però que es comença a doblegar.
Aquesta seria la textura final.
I veuràs que quan hi tires l'ou
té una textura molt especial
com a ella fiscosa.
O sigui,
la massa aquesta és molt...
No sé com explicar-ho.
És repel l'ou, diguem-ne.
Sembla que hi tiris l'ou
i hi remenis
i dius
això no es barrejarà mai.
En canvi,
vas remenant,
i l'incorpora en sec.
Llavors hi tires l'altre ou
i passa el mateix.
Sembla que es barallin,
vas remenant,
i l'incorpora.
Saps que aquesta massa
que descriviu vosaltres,
jo tinc una altra visió
d'aquesta massa.
Ho dic perquè
ja podeu esbrinar
per què falla
quan falla.
És que és molt difícil
que falli aquesta massa.
Que no, Francesc,
que falla.
Que t'ho dic jo,
que falla.
Queda com a tot de grumoll,
saps?
No, ni un.
Ho fas a mà o ho fas amb mà?
A mà, a mà,
per favor, a mà.
Per què?
És que el grumoll,
a veure,
si la llet...
Per què queda tot de grumoll,
tot desfilat,
tot no es fa una cosa compacta?
No tira massa de pressa els ous.
O sigui,
no pots tirar un ou
fins que l'altre
no l'hagi afegit la massa.
No, no,
però és que ja
quan tiro la farina
ja no queda bé.
És que...
Si el pas de la farina...
O sigui,
el dos passos importants és
que quedi compacte,
o sigui,
que t'estiguis un minut més
escaldant
que el que dèiem
quan tires la farina
dintre del líquid.
Amb el foc encara posat.
Sí, escaldant-ho.
que fins i tot sembla
que les parets de la paella
o de la cassola
sembla que s'enganxi.
Ja hi ha que quedar
una miqueta d'enganxat
en el cul de la cassola.
I aquella massa
ja ha de ser compacta.
Ni que l'hagi de treballar
una miqueta al foc,
més val que la treballi una mica.
Més val que quedi
un ditet d'enganxat
en la cassola
que no pas que se'n vagi sol.
Si marxa sol
de la cassola
i a trossos,
malament.
Ja, doncs és això
el que de vegades pot passar.
Però falta d'escaldar-ho.
Falta d'escaldar-ho.
Veus?
I no, i a més,
vull dir,
si tu l'has colat bé,
la farina,
que no té cap grumull allà,
ja ha de ser.
Clar, si tu tires la farina
amb un grumull,
aquest grumull pot quedar.
Però si l'has colat bé,
l'has tamisat
per l'espressar per un sedàs
i la tires de cop
amb la llet bullint a dintre,
ja veuràs que de seguida
se compacta,
fa una bola compacta
que es desenganxa
de seguida del recipient
i a tot cas,
després de ressecar,
de donar-li uns quants tombs
és quan se tornaria a enganxar
del recipient.
Però vull dir,
ja et queda compacta.
I llavors,
quan hi tires l'ou,
sí que es fa com un...
És que és per veure-ho.
Jo és una massa
que m'agrada molt
quan hi tires l'ou
perquè sembla que
com si tiressis aigua i...
Farem una demostració pública
un dia d'aquest,
muntarem d'aquests programes
que fem de tant en tant
al carrer
i farem una demostració pública.
En aquest cas, Eduard,
però no hem parlat
del sucre ni de la crema.
Llavors, com ho faríem?
Aquesta seria
la massa base
per fer-ne qualsevol.
O sigui, a partir d'aquí,
si ho volguéssim fer de crema,
fer una crema normal
que suposa que un litro de llet,
vuit ou...
La crema anglesa famosa?
No, una crema catalana,
o sigui, una crema pastissera,
o sigui, la crema anglesa
amb 80 grams de maïsena
o de midó
per litro de llet.
I llavors barrejaríem
la meitat freda,
sí?
Perquè si no s'ha escamparit.
O sigui, un tant per tant
de la massa aquesta
amb crema.
Que el volguéssim omplir de nata
els tindríem que fregir
i tindríem que fregir la pasta aquesta
un cop fregida i refredada,
obrir-ho pel mig
i omplir-ho de crema.
O injectar-ho dintre
amb una màniga estrateta,
però, bueno,
això encara és més complicat.
Però més senzill fer-ho a la crema.
Obrir-ho com si fos una lionesa.
Bé, llavors,
si ho volguessis fer
d'algun líquid,
que llavors ve una miqueta més
la complicació,
doncs la pasta xunca
la tindries que fer més dura.
O sigui, de vegades 30 ous,
veure que quedava dura
i acabar-ho de buscar
la textura aquesta
de la pasta
amb el líquid.
Llavors, vull fer
uns de nís
amb aquesta pasta.
L'ideal seria fer-ho
amb la pasta d'abans,
però a casa,
que seria més complicat,
deixo la massa
una miqueta més dura,
l'acabo d'estovar
amb l'anís,
en aquest cas,
i bé.
Llavors,
això,
com l'anís,
com la licor
de més graduació,
millor.
pel fet
que
dóna més gust
en menys quantitat.
I ja està.
Bé, llavors,
jo el que volia dir
és això,
si fem el tabacallà,
amb aquesta mateixa base,
sempre explicant
que la llet
que hem posat al cassó
pot ser llet
o pot ser aigua
o pot ser mitat i mitat,
llavors,
canvien una miqueta
els gustos,
en el cas del tabacallà
hi va molt bé la llet,
o sigui,
no caldria tocar res,
i llavors,
el que podríem fer
és afegir-hi,
senzillament,
un bacallà estallat,
estallat petitó,
amb una miqueta
d'all i julivert picat.
Si us agrada
molt fins
els bunyols,
és qüestió
d'agafar el bacallà
i l'all i julivert
i picar-ho tot junt,
perquè quedi una massa,
una pasta picada.
Si us agrada
trobar els trossets,
a mi particularment
m'agrada,
llavors,
a més,
cal fer el bacallà
estallat a mà,
petitó,
com si fos per esquixada
però més petitó.
I llavors,
sí,
l'all i julivert picat
i barrejau amb aquesta massa.
I fregiu amb oli.
I fregiu amb un oli,
sí,
sí,
amb una cullera,
dues culleres d'aquestes
de cafè amb llet,
vas fent,
i les vas tirant a dintre,
o amb una mània pastelera
i anar tallant,
com si fossin xurros.
Quasi millor les culleretes,
eh?
Això a casa,
vull dir que
cadascú que tingui més trosset.
Exacte,
a casa.
Llavors,
es poden fer,
ja et dic,
de bacallà,
es poden fer del que vulgueu.
Jo no he tastat una vegada,
una cosa curiós,
em vaig tastar d'arangada
i estaven molt bones també.
Ah, doncs sí,
també.
Estaven molt bones
amb arangada.
Però no ho sé,
es poden fer,
ara que ve l'aquaresma,
evidentment amb peix,
eh?
O amb coses salades,
vull dir,
jo crec que es podrien fer,
per exemple,
amb carxofes,
es podrien quedar bones.
De verduretes també.
Es podrien fer de verdures,
també podrien quedar molt bones,
vull dir,
en qualsevol cosa
que s'us acudi així
de posar dintre,
amb pernil,
ho passa a l'aquaresma
i el pernil,
però també queden boníssims
els bunyols de pernil.
No ho sé,
el que vulgueu.
De bolets, fins i tot?
De bolets,
es podrien fer,
però ara no estem en temporada.
A més,
encara que estiguem en temporada
podríem comprar bolets secs,
que llavors li dona molt més aroma,
exacte,
podríem fer uns bunyols de seps,
per exemple,
amb bolets secs,
amb el que vulgueu,
i realment queden molt bons
i són fàcils de fer.
Però si aquesta pasta
i un dolç i ensalat,
doncs és una llàstima
que no sempre surti a tothom.
Perquè el que és més complicat per mi
és quan ha d'anar al forn,
perquè llavors ja anem al cruixent
o al tou
o a la humitat final
del producte acabat,
que aquí sí que
hi has de ser un professional
o has de tenir el punt
perquè et quedi,
perquè si no,
a veure,
les lioneses fetes al forn
surten a tothom,
de veritat,
són molt fàcils,
però allò que surtin perfectes
amb aquell cruixent
que tu vas a la pasteleria
i agafes un palo
i mossegues i crac,
saps allò?
Doncs aquesta textura
i aquest punt
ja és de professional,
però que surtin,
que pugin
i que més o menys
toves quedin bones
surten sempre,
llavors per això et dic
que és una massa
molt recorreguda
i senzilla
i de veritat
que s'ha d'aprovar.
Un altre quaresma
que ho intentarem,
ja us explicarem els resultats.
Jo, no us penseu,
després de tants anys
intentant-ho
no estic gaire optimista,
però no renuncio
en guany a que surti.
Home, mira,
no estaria jo,
com que sempre m'agrada
demanar la marxa,
un any podríem
organitzar alguna història,
treu les cuines al carrer
i ensenyar a la gent
a fer pasta xiu al carrer,
no ho sé.
D'acord,
jo la primera,
la primera deixeble,
em poso en la primera
a la fila.
Home, seria tu,
un any així per cuaresma
i dir,
doncs venga,
fem un dia...
Tu dóna'ns idees
aquí a la ràdio,
tu dóna'ns idees,
que hauràs.
I fem-ho, no ho sé,
mira,
és una idea que tenim.
Doncs mira,
farem alguna coseta,
perquè no som a temps
per aquesta cuaresma.
La veritat
que és una cosa que...
Hi ha coses que no es presten
a fer així improvisades,
però això sí,
perquè realment és molt fàcil.
La pasta xiu,
és una assignatura pendent
que esperem aprovar-la
aquesta cuaresma,
aprovar-la a fer
aquests bunyols.
Ens queda una altra
assignatura pendent,
les orelletes,
ningú ens ha trucat
per donar-nos la recepta,
no sé si és que no el fan.
Jo els ho porto
dijous que ve,
és el parto per escrit.
I Eduard,
queden molts dolços
de cuaresma i Setmana Santa,
jo espero que vinguis
un altre dia,
perquè no tenim
les torrades
de Santa Teresa,
què més tenim?
Fem memòria.
Es trobarà a Santa Teresa
que recordem
que tenen antecedents romans,
que a mi això em va sorprendre molt.
Sí, és veritat,
és veritat.
Que les feien amb mel i pebre.
Amb mel i pebre.
La llet, l'ou,
la mel i pebre.
La llet fregida també.
Ah, sí,
la llet fregida,
que no n'hem fet mai.
No n'hem fet mai,
és un plat castellà
que té molta tradició.
Que va ser com una crema
molt lligada,
i després fregida.
També és un plat
molt interessant.
És una crema blanca,
més aviat.
Els torrijes,
els torcillos de cielo,
i això també són de cuaresma.
No, no,
és de tot l'any.
És de tot l'any.
És cuina amb una cal.
Les rosquilles famoses de nits
també són de Setmana Santa
i de cuaresma,
és una altra dels plats.
Déu-n'hi-do,
tenim...
Com que no menjàvem,
encara se cuidaven.
Se cuidaven,
i de quina manera.
Nosaltres també ens cuidarem
amb moderació,
com sempre,
però intentarem cuidar-nos
i molt.
Des de l'experiència
de l'Eduard,
del Francesc,
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
Us esperem un altre dia.
Sí, amb i tant.