...
Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, ja s'ha acabat aquest període de festes.
Sí, sí. Bueno, nosaltres ja, com vam anunciar la setmana passada,
hem tancat fins avui, avui ja obrim el públic,
i la veritat és que sí, hem aprofitat aquests tres dies.
Ha fet una mica de vacances, que també convé.
Home, per nosaltres tenir tres dies de vacances és tot un luxe,
perquè normalment no ens en tenim un,
llavors no tenim ni el cap de setmana normal de la gent normal.
Clar, vosaltres sou els que treballeu quan la resta fem festa, generalment,
ja sigui anar al dia normal, amb l'horari, a les nits, tot plegat,
com els dies de festa, que és quan treballeu més.
Sí, sí, llavors, clar, que en xampes tres dies,
doncs, bueno, per nosaltres són unes minivacances, no?
El que passa és que el francès,
tot i que, diguem-ne, no tingui obert el restaurant els dies de festa,
fa una cosa que ha de fer per força, que és cuinar.
Sí, sí, sí.
Sí, bueno, però també és bonic, eh?
Vull dir, jo sempre ho dic, a vegades m'ho diu la gent,
ostres, si no estàs cansat de cuinar el diumenge, per exemple, no?
Que venen gent a menjar a casa o anem nant-nos per a,
i jo sempre m'aferro la cuina.
Ja ho he dit molt de vegades aquí.
És diferent, vull dir, és que, clar, jo cuino perquè m'agrada,
i com que m'agrada, doncs, m'aferro un sigui, vull dir la veritat.
Ara, la cuina professional, doncs, cansa, clar que cansa,
i llavors, doncs, clar, un dia de vacances, doncs, l'agraeixes,
però aquell dia de vacances fas una altra cuina,
que no té res a veure amb la professional,
i que ja són vacances, també.
Cuinar és una cosa que hem de fer cada dia,
i dos o tres vegades al dia, no?
Llavors, sempre, vacances o no vacances,
bueno, hi ha vegades, clar, és al restaurant, no?, i no cuines.
Però, doncs, mira, aquests dies hem estat fora amb els nens,
i dels dos àpats, diguem-ne,
perquè l'esmorzar, doncs, bueno,
cadascú fa una miqueta de llet, el que sigui,
però, doncs, el dinar, el sopar,
un el fèiem a casa, diguem-ne, i l'altre el fèiem fora, no?
Clar, i així també descanses una mica.
Aquesta setmana el que toca és netejar una miqueta,
eh?, i menjar carn,
perquè portem molt de temps.
Després de la quaresma.
Exacte.
Menjar un tros de carn, i a més, bastant crueta,
perquè faci més profit, no?,
allò d'entrada, o no, o fem, no ho sé.
Avui, per exemple, com anaves dient-te que t'he tallat,
havíem preparat, doncs, per netejar aquesta miqueta,
sobretot aquest exercici de budells i tot això ben net,
doncs, les sopes aquestes famoses de farigola...
Però avui m'has dit que faríem una sopa de farigola de ric.
De ric, sí, avui farem un parell de variants.
Per tant, no és la sopeta amb l'ou i ja està.
No, no, bueno, avui, a més,
o sigui, farem una miqueta de barreja amb la sopa d'all,
perquè l'all també té propietats de neteja del cos,
la farigola també, llavors farem una barreja d'aquestes dues,
i l'enriquirem amb una miqueta de caldo de gallina, no?,
per acabar-la d'arrodonir.
Després, de segon, avui farem un flicandó,
un flicandó també senzill, un flicandó de tota la vida,
que es pot menjar fred, que és un flicandó que està molt bo menjat fred
amb pa amb tomàquet per berenar, també,
i després un gelat, un gelat de postres.
Un gelat de fruit secs.
De fruit secs, sí, que es pot menjar també
amb una xocolata calenta fosa pel damunt.
Home, doncs, no està malament per netejar l'organisme tot plegat, eh?
Jo no sé si ens ho podrem acabar tot,
el que sí que farem serà explicar
com s'elaboren cadascun d'aquests plats.
La sopa de farigola de ric.
La sopeta de farigola de ric.
Aquí es tracta de partir d'un caldo de gallina,
amb una gallina sencera,
tal qual la bullim,
amb poca verdura, sobretot de la més aromàtica,
l'únic que hi posarem és una miqueta de pastanà
i una miqueta de ceba.
Talladeta de trossos i ja està.
En aquest cas no hi posem ni àpid,
ni res de tot això, perquè el que vull és que sigui bastant neutre,
que només tingui el gustat de la gallina suau
per la verdureta que hi hem posat,
per aquesta ceba i aquesta pastanaga,
però no excessivament,
que és el que m'agrada dels caldos de l'altra manera,
quan hi posem el nap, el làpid,
inclús uns xampinyons i quedem molt bé
amb un caldo de gallina.
Però en aquest cas no, només m'interessa...
La ceba, el pastanaga i la gallina.
La ceba, el pastanaga i la gallina,
una miqueta de llorer, però poquet,
per donar un gust neutre amb molt de gust de gallina.
Tampoc la vull molt forta,
o sigui que hi podem posar bastant aigua.
Si, per exemple, agafem i bullim mitja gallineta,
agafem mitja gallina,
inclús per quatre persones,
amb un quart de gallina en tenim prou.
Si fem, per exemple, el que estem fent aquests dies,
la recepta per quatre,
doncs un quart de gallina,
que, home, per gustós millor de la cuixa,
hi pot haver el coll també,
o coses d'aquestes.
Després,
una ceba,
una pastanaga
i tot això ho mullem
amb un parell de litres d'aigua.
Abans que continuïs,
per no interrompre't,
quan entri el moment culminant de fer la sopa,
amb la gallina aquesta,
què fem?
Una vegada cuita, vols dir?
Sí,
perquè la gallina,
ja saps tu,
que tret de fer croquetes...
Una vegada cuita,
amb aquesta sopa de ric,
la podríem esmicolar dintre la mateixa sopa
i quedaria boníssima.
el que passa és que ha d'estar ben cuita.
És una carn molt dura.
És una carn molt dura.
Llavors,
si teniu olla express,
la feu,
això que us estic dient,
a l'olla express,
i si no,
si és el foc,
doncs el foc,
però el foc hauria de bullir
entre tres i quatre hores.
Llavors,
no em feu la tonteria,
entre cometes,
de fer el que us ho he dit.
O sigui,
a veure si m'explico.
Si només feu aquest quart de gallina,
amb això,
m'esteu gastant un foc quatre hores
per un àpat.
Olla express,
que mitja horeta com a molt.
O val més fer-ne vuit litros
amb una gallina sencera
i a guardar el caldo
que ja tenim que ens obre
per un àpat,
perquè ja que tenim el foc ocupat,
almenys fer-ne més quantitat.
I si no,
amb l'alla express sí que es pot fer el moment
perquè amb una hora,
hora i escaig,
la tenim de sobres.
Doncs,
això que dèiem,
l'escorrem
i l'esmiculem,
la desfem,
aquesta gallina,
d'acord?
Llavors,
agafem pa,
com sempre hem fet,
pa sec,
i en aquest cas,
inclús el que faria
és torrar-lo una miqueta
i si no el teniu sec,
agafeu pa normal,
tallat finet
i el torrem.
El torrem al forn,
no a la torradora
perquè el que vull
és que em quedi sec.
I si el torrem a la torradora
se'ns torrarà per fora
però quedarà tou.
En canvi,
el forn ens assecarà
de més el pa.
I el mateix torrar,
si deixem la porta del forn oberta,
ens quedarà encara més sec
perquè ens ventilarà bé
i ens quedarà molt més sec.
I no s'enfosquirà tant.
I no s'enfosquirà tant.
Doncs,
llavors,
inclús,
jo aquí el que faria,
l'ou,
hi posaria un ou,
ens agafaríem la caldo
que tenim,
que ja l'hem escorregut,
la gallina la tenim
esmicolada en un cantó,
llavors,
ens el posem en un caçó,
aquest caldo,
i agafem,
per exemple,
com ho hem dit,
que faríem per quatre,
quatre ous de gallina
amb una miqueta de paper film.
Aquest paper film
l'untem amb oli d'oliva
i passem una remeta de farigola
pel damunt,
allò que ara,
per Setmana Santa,
el divendres Sant,
suposo que em va anar a buscar tots.
Va ploure,
em va ploure,
et recordo que va poc.
Va ploure una miqueta.
Bueno, si jo hi vaig estar
just el dia abans,
que em van dir que no valia,
però estava ben maca la farigola també.
Doncs,
aquella farigola florideta,
me la passeu per damunt de l'oli
i del paper film,
m'hi esclafeu l'ou,
perquè no us cagui,
tot això va molt bé
posar-ho dintre d'un plat fondo,
o sigui,
si agafes un plat fondo,
un paper film al damunt...
Sí, perquè si no l'ou
pot caminar sol,
allò que em diu.
I tires l'oliet d'oliva
i amb la farigola les campes,
i tires l'ou,
i agafes les quatre puntes
del paper film
i m'ho tanques,
m'hi fas un nus,
un nus,
m'ho carregoles,
i ho guardes,
i així en fas quatre.
Llavors,
amb el caldet de gallina,
que ja tenim un cassó colat i net,
i cuiem aquests ous,
que això és
posar-hi els ous,
que arrenqui el bull,
i apagar el foc,
i deixar-los al mínim,
mínim,
mínim,
perquè no arribi a bullir més,
i es quedin escalfats.
Llavors,
els anem tocant,
i quan veieu que quedin
una consistència dureta,
la clara,
els traiem.
llavors els deixem
fora del foc
en un plat,
un minut,
que els puguem manipular,
que no ens cremem,
obrim el paper film,
i ens quedaran els ous
ja tancats
i cuits.
Els posem un en cada plat,
amb el pa torrat,
i llavors,
amb el caldo,
on tinguem cuit els ous,
i afegim
aquella remeta de farigol
que hem fet servir per sucar,
i la deixem infusionar
amb el foc apagat,
sobretot que no bulli,
uns cinc minuts,
entre cinc i deu minuts,
però massa,
tampoc perquè amargui,
sempre el bo és posar-ne
més quantitat
i menys temps,
perquè si no,
la sàvia,
la resina que porta
la mateixa farigol
als troncs,
ens amarguaria una miqueta.
També hi podem posar
una miqueta d'all laminat,
sense fregir,
per mi,
però fregir
també queda molt bo,
però sense fregir
és més sa.
Una sopa molt potent,
entre la gallina,
l'ou,
l'all...
L'all i tot això
vull dir que és una sopa
de ric,
que dèiem.
Res,
deixem infusionar,
colem directament el plat
damunt del pa
i de l'ou
i ja tenim la sopeta
de farigola.
Podem rectificar
amb el que vulgueu
i podeu posar una miqueta
de pimentó
dolç al damunt
i podeu posar,
no ho sé,
inclús un pols de bolets
de trompetes
o de ceps,
amb pols que tingueu,
el que vulgueu,
un bon raig
d'oli d'oliva,
no ho sé,
això cadascú hi ha,
però bueno,
la sopa bàsicament
seria aquesta.
Déu-n'hi-do,
doncs aquesta sopeta,
allò per desengreixar,
jo el francès jo diria
una altra cosa,
però deliciosa,
sigui com sigui,
i ara fem un fricandó,
però un fricandó
una mica especial,
com el fas tu,
no?
Sí,
un fricandó molt tradicional,
que és una recepta
que feia la meva àvia.
És la recepta
de la canyella?
Sí,
de la canyella,
la que ha fet
tota la vida
l'àvia.
una recepta molt senzilla
que no porta
pràcticament res
del que porta
normalment un fricandó,
perquè és tan senzilla
que no hi ha...
Només se necessita ceba,
canyella, oli i carn,
no se necessita res més,
eh?
Bueno,
i farina,
hi posava l'àvia també.
Llavors,
el primer que fem
és comprar la carn,
la carn
a poder ser
de la llata,
eh?
Llata
o del tall
que es pelen,
tallada ben fineta,
llavors la deixem,
la tirem canyella al damunt
com si fos sal,
canyella amb pols,
la mateixa quantitat
que si fos sal,
és a dir,
a l'hora de salpebrar-la
com si diguéssim...
Sí,
amb canyella a sol,
però per quantitat,
perquè ens entenguem
com si fos la sal,
eh?
Inclús un palet més,
però bueno,
val més no dir-ho
i llavors tireu com si fos sal.
L'apilem,
o sigui,
en un plat posem carns,
la canyella carn,
canyella l'anem apilant així
i la deixem reposar
mitjoreta,
eh?
Que la carn
xupi bé
la canyella aquesta.
Llavors,
amb una paella
l'anem enfarinant
i fregint
aquesta carn,
eh?
amb una altra
caçó a la banda,
fem un bon sofregit de ceba,
en aquest cas si fos
per quatre persones
hi posaríem
dues cebes grosses,
eh?
I no porta res més,
llavors la gràcia
està en morosir bé
aquesta ceba,
eh?
Primer a foc fort
perquè quedi torredeta,
agafi color
i després abaixem el foc
i tapem
i deixem que es vagi
confitant aquesta ceba,
que quedi ben tova,
ben tova,
ben tova.
Quan ja la tinguem tova
agafem la carn,
la posem dintre
amb la ceba
que ja està fregida,
la carn,
i la mullem amb aigua,
senzillament així,
hi posem una fulleta
de llorer
per donar-li aroma,
rectifiquem de sal
perquè clar,
l'afegiria l'aigua,
doncs...
La mullem amb aigua.
Amb aigua, sí, sí.
Rectifiquem de sal
i tapem
i deixem coure.
Normalment la cocció
d'aquest flicandó
és al voltant
d'hora
i escaig,
eh?
Depèn de la carn
de la doble que sigui,
però sobretot
el xup-xup
molt i molt i molt suau,
eh?
Allò del xup-xup,
tapadet
i ja et dic,
una hora i quart,
una hora i mitja,
depèn que vagi fent xup-xup.
Quin gust té
aquell flicandó,
perquè ens sobtarà molt
el tema de la canyella.
Ho dic perquè clar,
és un risc, no?
Tractant-se d'una espècie
molt aromàtica.
Sí, però
no sé per què,
bé, almenys nosaltres
el tenim molt familiar,
no?
Nosaltres...
És que sempre fem
aplicacions en dolç
amb la canyella.
Però a veure,
aquí a Catalunya Sud,
com que és on els àrabs
van desaparèixer més tard,
posteriorment,
és on han quedat
més arrelades
de les receptes àrabs.
I la canyella
és un ús àrab,
o sigui,
és una herència
que tenim dels àrabs
de quan estaven
aquí a casa nostra.
I llavors aquí,
a Catalunya Sud,
fem la pilota amb canyella,
fem els macarrons amb canyella,
fem el flicandó amb canyella,
es fan molts plats
amb canyella aquí baix,
no?
I llavors és una cosa
que a vegades
potser no heu menjat
i no ho sabeu,
vull dir...
Però em refereixo
que no ofendrà
aquells paladars
que siguin menys.
No, no, no, no,
no, perquè
realment queda molt bé,
o sigui,
no queda una cosa rara
d'aquestes de novelcosín,
diguem-ne,
que t'hi has d'esforçar
o no,
ja depèn,
però no és allò
del culís de llars
amb unes almejas vives,
no?
No,
és un gust...
És que mira que se'n fan
coses rames també,
Francesc,
que ens ha tu i jo, eh?
És un gust molt integrat,
molt integrat dintre de la cuina
i dintre del llorer,
ja ho veurà
quan ho barreges amb el llorer
i quan fas aquest picandó
que va fent xup-xup,
xup-xup,
home, si et passes amb canyella,
sí,
però ja et dic,
sobretot,
és molt important,
si no l'enfarineu
perquè voleu estalviar farines,
fregiu-la igual
amb la canyella,
perquè és molt important
que la canyella es fregeixi
perquè canvi un gust,
se torna una miqueta
i canvia el gust,
eh?
I ja està,
és que ja ho veureu,
és molt senzill.
Després aquí
hi podeu afegir,
si voleu,
quan ja està cuita la carn,
jo a vegades
faig unes subvergines fregides
o uns carabassons fregits
i els hi afegeixo
i els hi faig dos xup-xups
a dintre
perquè s'integriu amb el plat
i ho acompanyem amb això.
Fregits sense enfarinar.
Enfarinats i fregits
o sense enfarinar,
com vulguis,
allò que aniria
amb les costelles de pobra,
també queda molt bé,
o els pèsols tradicionals
també queden molt bé,
qualsevol d'aquestes coses
i acaba de reforçar
i fa de guarnició
amb aquest plat, no?
Anem cap a les postres?
Anem a les postres.
Gelat de fruit secs.
A veure,
és un gelat
que no es necessita
cap màquina
per fer-lo a casa,
o sigui que el podeu fer avui,
no hi ha cap problema,
tot el que necessiteu
ho teniu,
m'enrefereixo a autillatge,
a ingredients,
si us falten
és qüestió d'anar a comprar, no?
Aquests fruits secs,
per començar,
poden ser de moltes maneres.
Avui donarem una miqueta,
explicarem les possibilitats
d'aquest gelat, no?
Mira,
podem fer-lo d'ametlles,
torrades,
el podem fer de vellanes torrades,
el podem fer de nous,
el podem fer de pinyons,
del que vulgueu.
Tot torrat, però,
perquè si no,
està per sota del...
o sigui, té un gust massa suau
i llavors predomina més
els ingredients que fa el gelat
que no pas el fruit sec.
Després hi ha la possibilitat
de barrejar-los,
aquests ingredients,
i la possibilitat
de caramelitzar-los prèviament.
O sigui, per exemple,
si volem fer un gelat
de nous caramelitzades,
doncs agafem les nous,
els caramelitzem,
i llavors fem el gelat.
Si volem fer de vellanes
caramelitzades,
el mateix.
Si volem fer una barreja,
també.
Caramelitzar,
recordeu que només és
agafar sucre,
una miqueta d'aigua
amb una paella,
foc fort,
que es fongui el sucre,
que vagi agafant
el cul a torradet
i quan el tinguem
a un caramel clar,
que no agafi gaire color encara,
i tirem el fruit sec
i anem remenant.
I anem remenant,
per anar bé,
sense cap utensili,
o sigui,
amb la mateixa paella,
anem remenant
fins que agafi un cul a torrat
i ja està,
i ho traiem.
És així de senzill.
Després,
perquè no se'ns enganxi
a poder-ho treballar una miqueta,
hem de tenir un taulell de pedra,
que pot ser de marbre,
o pot ser de granet,
o un paper sulfuritzat,
o un silpat d'aquests antiderents,
amb oli,
un tatamoli,
si és un paper sulfuritzat
i un silpat no cal l'oli,
però amb un taulell de pedra sí,
un tatamoli,
i tirem el damunt,
ho separem una miqueta
i deixem que se refredi.
Ja està.
Després amb un curro
ho trenquem,
perquè a mi m'agrada
que aquest gelat s'atrobi,
el fruit sec s'atrobi a la boca,
llavors no vull picar
amb una picadora,
si voleu,
ho podeu fer,
però a mi m'agrada més
amb un drap,
hi posem els fruit secs a dintre,
tanquem el drap,
i amb un curró
li passem pel damunt
com si es tiréssim un pastís.
Llavors trencarem el fruit sec,
però quedaran trossos.
També es pot fer,
si no teniu curró,
amb una botella
o amb la massa de morter
donant-hi uns cops
a dintre del drap,
el de dintre quedarà trencat,
però no quedarà fet pols.
Llavors se van trobar
amb els trossets.
Llavors la recepta
és tan senzilla com,
a veure,
de proporcions,
per exemple,
posarem
quatre clares d'ou,
o tres,
millor tres clares d'ou,
fem allò per quatre persones
encara que sortirà
una miqueta llarg,
aquest,
posarem tres clares d'ou
muntades a punt de neu
amb una miqueta de sucre
per apretar,
i llavors hi posarem
un litre de nata
muntada
en total
entre les clares d'ou
i la nata
hi posarem
uns 250 grams
de sucre.
És el que tu dius
llarguet, eh?
Per més de quatre sortirà, eh?
Sí,
sortirà tipus puding,
saps?
Aquells mollos de puding
que hi cap un litro i mig,
més o menys,
doncs allò, eh?
la sucre d'aquest 250
es repartiu, doncs,
meitat a la nata
i meitat a les clares
per repartar,
i els fruits secs.
Fruits secs, doncs,
per això més o menys
uns 300 grams de fruits secs
o 400,
entre 3 i 400,
perquè n'hi hagi més
l'únic que us passarà
és que tindrà més gust,
que no hi ha cap problema,
i si n'hi ha menys
us predominarà més el gust
de la nata.
De la nata.
Això cadascú al seu gust.
Però jo crec que
entre 3 i 400 grams
de fruits secs
jo crec que és una proporció
correcta per aquestes
quantitats, eh?
Llavors es tracta
és tan senzill
com primer que retenir
el fruit sec ja fet,
tant si l'hem caramelitzat
i trinxat,
com si està només torrat
i trinxat,
però sobretot ja preparat
amb un plat.
Les clares d'ou
muntades,
la nata també muntada,
i llavors es tracta
de barrejar
la nata
amb els fruits secs,
amb una pala,
remenem,
i quan ho tinguem barrejat
hi afegim
les clares d'ou.
També remenem amb compte
amb una pala,
sense batre,
no es pot batre això,
allò on se baixa,
si no s'ha de remenar
amb compte,
i ho tirem directament
dintre del motllo,
que pot ser,
ja et dic,
la flanera d'aquestes
de fer pudings,
i si no,
doncs un motllo,
és important que quedi
el tet,
que no sigui molt pla,
perquè si no queda
molt escutxiflat,
però que sigui el tet.
I llavors,
senzillament,
el congelador.
Quedarà dur,
però queda cremós,
com que porta
tant la nata
i la clara d'ou,
queda molt cremós,
no cal ni remenar-lo,
ni màquina
per fer gelats,
ni res de tot això.
Senzillament,
amb aquesta recepta,
ja funciona.
Hi ha una variant,
també,
que és,
podeu agafar xocolata ratllat
i afegir-li també
a dintre,
també us quedarà
amb un gustet de xocolata
molt agradable,
i després,
evidentment,
podem fer mil variacions
amb els ingredients de dintre,
hi podeu posar fruita,
el que passa és que
quan hi posem fruita
i coses d'aquestes,
sempre queda,
es fa molt bé abans,
s'oxida,
en aquest cas,
sempre és millor coses,
com això,
fixecs torrats
o caramelitzats,
o coses d'aquestes,
o la xocolata,
que tampoc ens hi passarà res.
A l'hora de servir-ho,
al damunt hi podem posar
una xocolata desfeta,
o una,
o sigui,
una xocolata desfeta,
ho cantarem per xocolata desfeta,
la de sucar els xurros.
Sí,
la normal.
O això,
o una xocolata fosa,
senzillament,
xocolata i una miqueta d'aigua,
molt poqueta,
al microones,
remenem bé
i també tirat pel damunt.
Depèn,
també es pot acompanyar
d'un caramel,
però doncs jo,
en qui el que m'agrada més a mi
és en aquest cas la xocolata.
La xocolata és el que li dona més...
En fi,
jo no sé quins adjectius posar-hi,
perquè clar,
amb aquests plats d'avui,
molt netejar,
netejar,
però escolta,
netejar en l'organisme
hem fet un apa extraordinari.
La sopa de farigola,
de rica,
el fricandua,
que amb canyella
i el gelat de fruits secs
hem pres bona nota
i avui encara va una mica
just la cosa,
al cap de setmana
ho provarem tot, eh?
Sí,
i tant.
A més,
jo a les sopes,
ara és aconsellable,
perquè estar a la farigola amb flor
està preciosa.
Un consell,
si collo la farigola,
no feu la sopa al mateix dia,
perquè verdejarà una miqueta
i si no hi ha més remei
perquè esteu capritxosos
i ho voleu fer,
escaldeu-la primer,
d'acord?
O sigui,
si tu vas al camp,
agafes la farigola
i fas una sopa,
serà amargant.
En canvi,
si tu agafes aquesta farigola
amb aigua bullint,
me l'escaldes,
res,
la pos dintre de l'aigua,
la deixes 5 segons
que bulli fort l'aigua
i la treus,
les polses bé
que quedi seca
i després la infusiones
una altra vegada
amb una altra aigua neta,
no margarà tant
perquè estem en aquest escaldat
el que fem
és treure-li la clorofila,
d'acord?
Això és pels que no tingueu paciència,
però si no,
pengeu-me-la una setmaneta
com a mínim
i després ja podem...
A l'aire,
no la tanquin en un punt.
No, no, no,
sempre ventilada
i que no hi toqui la llum,
si pot ser.
Molt bé,
Francesc Lledó
del restaurant Marlota
de Tarragona,
com sempre ha estat
un plaer que ens hagis acompanyat.
T'esperem la propera setmana.
Molt bé,
fins la setmana vinent.
Adéu-siau.