Bona nit
Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Encara continuem amb les verduretes, oi?
Sí, sí, sí. A veure, hem de fer net.
Ens té a dieta.
Hem de fer net.
Bé, jo l'altre dia me van acusar una miqueta
perquè m'han dit, ai, t'hem sentit per la ràdio
això de les verdures, no sé què, no sé quantos.
I què et van dir, què et van dir?
I la meva dona ja de seguida va dir, oh, però ell no ho fa, això, eh?
Ell no ho fa.
És a dir, no prediques amb l'exemple, Francesc.
La intenció és que sí, però és que saps,
com bé sabeu, he deixat de fumar
i escolta, m'acosta molt privar-me de tantes coses.
Pastanaguetes, pastanagues.
No, no, ho he de fer, però doncs, bueno, m'acosta.
De totes maneres, jo imagino que és molt difícil
amb la feina que tu tens
estar-te de menjar segons què.
No, no, no, sí que és veritat que això és un que sembla.
No, no, no mentre treballes, no mentre treballes,
sinó un cop acabes de treballar...
No, tampoc, tampoc, de veritat que no.
No, és més problemes personals, no?
Vull dir que si estàs nerviós,
que si ara estàs obsessionat amb el tabac,
com és el meu cas, o coses...
És més el tema personal que no pas la feina, no?
Perquè la feina, al revés, vull dir...
A vegades t'agafa més el capritxo
que els capritxos són sants, almenys els que a mi m'agafen, no?
Per exemple, no sé, estàs cuinant un bacallà,
l'altre dia, per exemple, en barri o en bacallà,
que em sembla que l'ha vist tot el barri, no?
Perquè no estava tan orgullós...
I l'has anat ensenyant, tu has llunyat pel barri.
Sí, sí, sí, amb el bacallà per sota el braç.
Mireu el bacallà que sí.
Sí, sí, de veritat, vull dir,
d'aquestes coses que vas arribar amb productes...
Però que era perquè era molt gran i gruixedor.
Era preciós, era un bacallà que n'hi diuen més 2.000,
que el compro el Romero a Reus,
i és un bacallà que cada filet...
Pensa que hi havia una caixa que passava dels 25 quilos...
Parles de bacallà salat.
Un bacallà salat.
En una caixa que passava dels 25 quilos,
hi havia 9 filets, a més, no?
Vull dir que eren enormes.
A més, gruixuts, preciosos, una passada,
amb un gust, amb una olor, una passada.
I clar, doncs, a mi, en aquest bacallà,
que em venia de gust, doncs, agafar-lo en trosset
i fer-me-lo a la planxa...
Això no engrinxar.
Precisament, vull dir que els meus capritxos són aquests, no?
A vegades t'arriba el Josep de la peixateria
amb un llobarro, saps?
D'aquells tan macos.
Això al forn, no fa res.
I escolta, i sempre li escates una miqueta
o li treus un trosset de la cua.
Aquests són els capritxos més aviat, no?
O, bueno, alguna vegada també tastes alguna cosa de pasteleria,
de les que fa el David, que també, Déu-n'hi-do, no?
Que també te provoquen, no?
Però no és aquest...
O sigui, el problema no és...
El problema és més, no ho sé,
de si se'n recordeu el règim que jo vaig dir l'altre dia,
el règim, o la manera que jo faig,
era no...
Eren tècniques per cuinar.
No sucre i no pa, no?
El pa és la meva perdició
i el vi m'agrada molt menjant.
Vull dir, no és que m'envegui una botella ni molt menys,
m'envegui una cop o dues,
però és que això n'hi ha prou per trencar el règim, no?
I aquí és on m'acosta.
Però hi ha una cosa, Francesc,
quan més hi penses és pitjor,
perquè quan, per ritme de bidó el que sigui,
doncs menges allò perquè toca menjar
i perquè has de ser molt disciplinat amb les menjades
i fer-les correctament,
si no hi penses,
és que ni te n'adones del que estàs menjant.
Ara, prou que diguis,
he de controlar, he de controlar,
perquè realment es faci una autèntica muntanya.
Sí, sí, sí.
Hi ha vegades, no ho sé,
hi ha èpoques que suposo que tots ens hi trobem,
que no ve de gust menjar,
no ho sé, a l'estiu potser és una d'elles,
no?
És una miqueta més...
No tens tanta gana,
també més de gust les amanides,
pel calor o pel que sigui.
I hi ha èpoques que sense donar-te'n compte
és que pràcticament no menges
i en canvi estàs bé,
vull dir, tampoc és que passis gana, no?
Però basta que et treguin una cosa,
n'hi ha prou que et diguin,
doncs això no,
i llavors ja t'obsessiones.
Però, bueno, saps el tabac,
aquests vicis tan arrelats,
fins que no surten del tot,
que passen molt de temps,
jo només porto tres mesos...
Encara, encara estàs en verdet, eh?
Sí, encara et queda...
Encara costa,
i llavors, clar,
afegir-hi altres coses m'acosta,
que vols que t'hi digui.
I és que, escolti,
no se'n pensin que això és un parlar per parlar.
De fet, el menjar i la gastronomia
tenen una vessant psicològica apassionant.
Ja ho dèiem l'altre dia amb la dietista,
també, quan parlàvem aquí
al matí de Tarragona Ràdio, no?
Que té una vinculació
amb les nostres emocions impressionant.
Sí, sí, sí, a veure,
com ara per el xocolat,
aquella pel·lícula famosa, no?
Vull dir, les emocions a la taula,
i, a més, aquella dona
feien a tota la família amb el menjar, no?
I és veritat, és veritat.
Vull dir, tu després d'una sopa,
ara a l'hivern, per exemple,
després d'una gran sopa,
te quedes una miqueta així,
saps allò, com a pensatiu,
com a...
Saps com allò, sí,
que ara t'arriba la sang al cap, no?
Reconforta.
Exacte, i en canvi et menges una cosa,
el picant, per exemple,
i et surts amb un entrànimo,
o un maris fresc...
Fixa't els paisatges que dibuixem.
Tots ho hem fet, eh?
D'un dia de fred d'aquests
que ja ni ens en recordem,
que existeixen,
perquè, Déu-n'hi-do,
allò que deien de la primavera eterna a Tarragona,
realment tenim la primavera eterna,
aquells dies de fred, fred,
el primer que et ve al cap
és una llar de foc,
però immediatament ja associes
el peturrat,
la cosa gastronòmica,
tot està...
Sempre anem a parar el mateix.
En fi, amb el francès,
que el francès ens ha fet una proposta
que creiem que pot ser molt interessant
anar per als propers mesos
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Ja saben que l'any passat
vam començar temporada
incidint en tècniques
i vocabulari gastronòmic
i tot aquest territori
també ens donava l'oportunitat
de conèixer preparacions i receptes
partint justament d'això,
d'un vocabulari, d'unes tècniques.
El francès ens proposa
per aquesta temporada,
per aquest nou any,
els primers capítols
del Temps de Cuina, si més no,
una cosa que està molt bé,
perquè quantes vegades
aquelles persones, homes o dones,
que són els que es responsabilitzen
una miqueta tradicionalment
de fer el dinar a casa,
el que penses,
què faré avui per dinar
o què faré avui per sopar?
Aquesta frase tots,
tots la diem,
si no diàriament,
quasi,
ja no saps què fer.
Doncs el que ens proposa
és fer això, menús.
Sí, perquè és que a més,
dir aquesta frase ja és un error
i t'hi explicaré per què.
Perquè si tu dius aquesta frase,
vol dir que no t'ho has plantejat,
no t'ho has estructurat,
vol dir que la feina la tens en aquell moment,
tant d'anar a comprar
com de cuinar.
I això és un error.
És un error amb la ciutat
que vivim avui en dia
perquè no tenim temps
per fer-nos aquesta pregunta.
No en tenim.
Llavors aquesta pregunta
ens l'hem de fer
o una vegada al mes
o una vegada a la setmana
com a molt.
I hem d'anar a comprar
una vegada a la setmana
i hem de cuinar,
com dèiem,
una vegada a la setmana.
Perquè és que no tenim temps
per fer més.
Si volem menjar bé, ojo.
Ara, perquè si aquesta pregunta
ens la fem,
com dius tu,
com acabarem?
Menjant qualsevol cosa
i de qualsevol manera.
Exacte, unes patates fregides
i un bistec
amb molta sort a la planxa
i no tastarem
el que hem de tastar
i el que hem de menjar.
I avui dia
amb els congeladors,
els micrones i tot això
ho podem fer,
aquesta previsió?
Sí, i tant, i tant.
Aquí està la gràcia.
Vull dir,
el que vull preparar
és,
amb ajuda d'algun professional
de la dietètica,
perquè sigui damunt
un menú interessant
i equilibrat,
intentar explicar
plats,
o sigui,
plats de diumenge,
diguem-ne,
plats de festa
i plats més senzills,
més de cada dia,
que es puguin preparar
jo us prometo
que com a molt
en 20 minuts.
I d'un preu raonable,
d'una economia normal.
I que, bueno,
sí,
hi haurà un dia a la setmana
que s'haurà de preparar
una miqueta més,
que pot ser el dia de la compra,
que per mi és l'ideal,
quan arribes a tot el producte fresc.
En aquest menú
hi haurà d'haver-hi llegums,
tindrem verdures,
tindrem de tot una mica.
Hi haurà més,
o sigui,
com que l'intentarem
fer equilibrat i sa,
potser sorprendrà amb algú,
però hi haurà
més llegums
i més això
que no pas carn i peix,
perquè no és el que s'ha de menjar.
A veure,
peix més
del que mengem habitualment,
perquè no en mengem,
i carn molta menys,
però moltíssima menys
de la que mengem habitualment.
Això vindrà,
si saben,
als menús escolars
que ens porta la canalla,
amb allò del dilluns,
dimarts, dimecres,
doncs el mateix,
però farem el dinar
i el sopar
i evidentment
seran diferents
els que...
A més,
m'agradaria
buscar un suport
gràfic
perquè la gent
ho pogués consultar,
aquest menú,
no el tinguéssim de més que aquí,
o sigui, buscar,
no ho sé,
ja ho veurem,
això tenim les noves tecnologies,
buscar una pàgina web,
no sé,
sigui la del Marlott
o sigui la de Terragona Bàdio,
sigui algun lloc
que puguem tenir
aquests menús escrits
i la gent
no estigui sempre
amb el paper i el boli,
que ja està bé,
perquè a més jo crec
que s'han de prendre punts
perquè les coses escrites
costen molt de portar-les
a la pràctica,
en canvi,
si és un apunteu
no és una cosa escrita,
sinó que és una conversa
traduïda en paper,
que això és una cosa
molt pràctica
i molt bé de fer servir.
Veiem com hi ha bons propòsits
i novetats també
per aquest novent.
Intentarem,
doncs això sobretot
a partir del febrer
perquè jo a la primera quinzena
faig vacances
llavors quan torni
doncs és quan intentarem
començar a muntar aquest menú
amb aquesta ajuda
d'algun professional
de la dietètica.
I mentre arriben aquests menús
doncs nosaltres continuem
amb les verduretes.
Jo no sé si vostès han provat
aquella manera
de fer la verdura
que ens comentà,
una de les moltes maneres
que ens va comentar el Francesc
de passar-les per la paella
tallada a Sant Juliana
i menjar-les així tal qual
com un primer plat,
com un acompanyament
o també fins i tot
substituint
a la pasta d'una sopa.
La veritat és que
ho hem provat
i està molt bé.
Està molt bé.
És molt fàcil,
molt senzill,
no cal ser un cuiner
experimentat per fer això.
A més la gràcia
sobretot d'aquestes
que es mengen crues
sense sopa
és que estan crues
i realment estem descobrint
un gust nou a la verdura
i li estem descobrint
el gust en realitat
a la verdura
perquè a vegades
les bullim tant
o les mengem
amb trossos tan grossos
que inclús
una cosa tan bona
com és la pastanaga
que és dolça i tot
te la pots arribar
a avorrir
entre cometes
perquè només tens
aquell gust de pastanaga
a la boca
en canvi
com a part
d'un tot
d'un gust en general
i donen un puntet
és de veritat
jo
amb aquest plat
amb aquest tipus de plat
jo crec que se redescobreixen
les verdures
és una manera
de disfrutar-les
i és una cosa tan senzill
com això que deies tu
la verdura
el caldo
també hi queden superbé
i en aquest cas
el puding
vaig explicar el flam
el típic puding
o flam de verdures
no és el mateix
és el mateix
puding flam
sí
es pot dir que sí
es pot dir que sí
després ja a nivell professional
podem aprofundir una miqueta
en el tema
que si canviï algun ingredient
però del que es tracta
és d'agafar
unes verdures
i fer-les quallar
a base d'ous
o sigui
la tècnica és aquesta
llavors aquí
podem fer-ho més ric
amb més calories
o amb menys calories
depenent del líquid
que hi posem
per ajudar
aquest ou a quallar
que pot ser
des de llet desnatada
fins a nata pura
amb la qual cosa
hi ha una variació
tant de textures
com de gustos
com de greixos
i de calories
evidentment
i també la tècnica
de tractar les verdures
abans de posar-les
a dintre del puding
que pot ser
doncs verdures
escaldadetes
o poden ser
verdures saltejadetes
o fregidetes
amb la qual cosa
també canvia
el gust
el gust
l'aport calòric
i la part
dietètica
i nutricional
aquí com que estem parlant
ara una miqueta
de ressaca
de Nadals
doncs aniríem
per la part més sana
la part més sana
en aquest cas
jo crec que
a mi la que més m'agrada
és l'escaldat
en aquest cas
és escaldar
aquestes verduretes
amb aigua
bullint amb molta sal
o sigui
posem aigua
amb molta sal
i bullint molt fort
i tallarem
les verdures petites
en aquest cas
no cal la forma
de juliana
sinó simplement
un tall primet
per exemple
en el cas de la pastanaga
arrodanxes primetes
en el cas de la ceba
doncs
arrodanxes primetes
també
no cal que anem a buscar el fil
encara que si l'anem a buscar
també quedarà molt bo
però aquí el que busquem
és una secció fina
la carxofa també
partia per la meitat
i d'allà de fineta
aquesta combinació
que ens estàs fent
ja serviria
per posar-la tota junta
pastanaga
el que vulgueu
ceba
carxofa
el que vulgueu
ceba
carxofa
els asparcs
hi queden molt bé
en aquest tipus
de preparats
els bolets
si voleu posar
bolet econòmic
d'ara d'aquesta època
el xampinyó
el xampinyó sobretot
jo crec que és el gran
el gran conegut
i desconegut
de la cuina
perquè jo crec que
s'abusa del xampinyó
en segons quines preparacions
i en canvi
no es fa servir bé
perquè sempre es fa
de la mateixa manera
exacte
per exemple
no sé
evidentment
que no he descobert
a Amèrica
ni molt menys
però estic segur
que hi ha molta gent
que no ho sap
que el xampinyó
es menja cru
i està boníssim
amb amanides
amb blanc crudités
que n'hi diuen
això fan molt els anglesos
de menjar el xampinyó cru
a l'amanida
hi queda boníssim
amb una amanida
sobretot
amb una miqueta
d'aquestes que estàs
una miqueta a règim
i van superbé
en canvi
per exemple
hi ha bolets
com la gírgola
que són massa durs
per posar-los
són bons
però són una miqueta
correctosos
per l'amanida
dius
però per el flam
per el flam
bé també
sí que ens serviria
doncs jo aquí també
hi posaria
aquests xampinyonets
què més
doncs
uns pèsols
hi pots posar pèsols
hi pots posar bejoca
hi pots posar col
hi pots posar patata
evidentment
si vols
però doncs jo no n'hi posaria
en aquest cas
de patata
hi pots posar
com si diu això
la carabassa
que ara és època també
carabassó
el carabassó
el que passa és que
per exemple
en el cas de la carabassa
jo la tarda
la tallaria a de uets
i no n'hi posaria massa
perquè
la carabassa
encara que sigui una fruita
té bastantes propietats
de les fècules
o sigui que
que lliga bastant
és farinosa
i llavors
es desfà bastant
posem-hi carabassó
doncs
el carabassó
sí
el carabassó
i a més
el carabassó
la pell
la part verda
del carabassó
que a més
és la que porta
més nutrients
i els centros
guardem-los
per fer cremetes
i per fer coses d'aquestes
doncs totes aquestes
verduretes
escaldadetes
i llavors
a banda
agafem un bol
hi posem un litre
de llet
normal
jo li posaria llet normal
ni d'escremada
ni res
normal
una miqueta
de ratlladura
de nou moscada
una miqueta de sal
una miqueta de pebre
i els ous
en aquest cas
per aquest litre de llet
jo hi tiraria 10 ous
10 ous sencers
amb el túrmics
ho batem tot
ben batut
a fi
afecta que es barregi bé
i llavors
hi tirarem les verdures
ja sense túrmics
les bullerem
les escaldarem
totes alhora
juntes
sí
no hi ha problema
és que només
és escaldar
no les vull coure
només les vull escaldar
per què les escaldo?
doncs perquè primer
agafin una miqueta de flexibilitat
no quedin allò tan tieses
i després
perquè perdin una miqueta
el gust primer
de la verdura crua
que a vegades
és una miqueta desagradable
sobretot en el cas dels verds
la clorofila
aquesta clorofila
tan agressiva
del començament
doncs la perden
i escaldar
què vol dir?
doncs això
com hem dit
amb l'aigua i sal
i un minut
com molt dintre de l'aigua
bullint
inclús
si està ben fineta
30 segons
n'hi ha prou
des que bulli l'aigua
fins que ho traiem
llavors del que es tracta
és que
quan tirem la verdura
no pari de bullir
i si para
que pari
el menys temps possible
perquè si no
llavors sí que se'ns passaran
de cocció
ho barregem tot
ho posem
al motllo
de pudding
o de flam
els podem fer individuals
o els podem fer
de grans
amb una família a casa
jo els faria grans
d'acord
si els fem petits
poden servir de guarnició
també
o sigui tu pots fer
un bistec
a la planxa
acompanyat amb un flamet
de verdures
i llavors
els posem els motllos
un bany maria
jo crec que és la manera
ideal de coure'ls
en aquest cas
com ho fem això?
l'eterna por
o l'allesprés
l'allesprés
també va molt bé
l'allesprés
el que passa que et dic jo
que l'allesprés no en tinc
i llavors
a veure
sé com funciona la tècnica
i sé com va
però els temps
amb l'allesprés
a mi em costa una mica
perquè no l'he fet servir
llavors
en el cas de l'allesprés
és agafar els motllos
posar-hi un ditet d'aigua
a baix al cul de l'olla
posar els motllos dintre
tapar l'olla
i jo crec
que en el cas de l'allesprés
en 20 minuts
n'hi ha prou
en el cas del forn
si en 20 minuts
en un motllo gran
en el cas de flaneres
en 10 minuts
no tindreu de sobres
en l'allesprés
en el cas del forn
doncs és qüestió
50 minuts
potser 40-50 minuts
més
una hora
una hora
una hora i escaig
depèn del motllo
si són flaneres
de flam
individuals
el forn
amb un bany maria
uns 30 minuts
mitja horeta
o així
si és el motllo
que hi posem
aquest litre de llet
amb els 10 ous
que ens hi cap tot
això
al voltant
d'hora i quart
entre l'hora
i l'hora i mitja
està d'anar punxant
i mirant
a veure com està dintre
per sapiguer-ho
això que us dic
un ganivet
punxeu
traieu
i si surt el ganivet
completament net
és que ja està cuit
si veieu que hi ha
una miqueta d'ou
o de grumoll al mig
és que encara li falta
una miqueta
si tenen el punt
agafat a l'oll
després val la pena
d'aquests 20 minuts
si t'estalvies
molt de temps
molt de temps
el forn
posarem
a uns 160 graus
170
és que els forns domèstics
són una miqueta més fluixos
llavors
has de posar
una miqueta més fort
sempre això
160-170 graus
amb l'aigua del bany maria
ja calenta
no hi poseu l'aigua freda
perquè perdreu temps
o sigui
és qüestió d'agafar una safata
posar-la al foc
amb aigua
o una olla al foc
escafar l'aigua
i tirar-la a la safata
com vulgueu
però sempre
amb els motllos ja posats
i plens
perquè si no es flotaran
i es couran tots
el motllo ple
dintre la safata
i llavors hi tirem
l'aigua calenta
fins a cobrir
per anar bé
el forn
s'ha de cobrir
dues terceres parts
del motllo
d'acord
ho posem al forn
ho podem filmar
amb paper film
si volem
pel damunt
queden més estèrils
i aguanten més
la nevera després
si és alguna cosa
per aguardar
llavors ho podem filmar
i dir-vos
ei no es forna
el paper film
al forn
amb aquestes temperatures
no
vull dir fins a 200 graus
no es fornen
sempre quan no toquin
enlloc
de totes maneres
venen també
aquestes flameres
que tapen hermèticament
i són les que van ideals
per fer aquest tipus
de preparacions
perquè si ho tenim tapat
estem en un ambient estèril
per tant
posant-ho a la nevera
se'ns aguantarà
bastant bé
uns dies
vull dir
sempre estan al tanto
amb això
però doncs
aguanta molt millor
perquè està estèril
que no pas
si el tenim destapat
i comencem a manipular
i ho posem a la nevera
Escolta una cosa Francesi
aquest tipus de flam
de verdures
jo alguna vegada
que l'he tastat
doncs
normalment s'acompanya
amb alguna salseta
sí
sí sí sí
es pot
si es pren
com a flam de verdures
com un primer plat
com un primer plat
es pot prendre també calent o fred
també depèn
si el prenem calent
aquí vindria de gust
inclús
és que depèn de la verdura
que hi hagi dintre
però
per exemple
si li donem una miqueta
de protagonisme al verd
a l'espàrrec
a la bajoca
llavors hi va molt bé
una vinagreta
a mi m'agraden les vinagretes
inclús
ara que és l'època
una vinagreta romescada
una vinagreta
amb ametlla
avellana
que direu
ostres
això en greixa
bueno relativament
però en la quantitat justa
tampoc no passa res
no i a part que vull dir
que són fruits secs
que és natural
i és sa
és un oli cru
és sa
a part un pebrot
que és sa
vull dir que són coses
la cocció del romesco
sempre és escalivat
o la majoria dels casos
no feu la part fregida
perquè llavors
sí que malament
però doncs hi heu de posar
un tomaquet
o hi heu de posar
un pebrotet
o uns alls escalivats
i llavors
anem a una recepta
una miqueta calòrica
però sana
que en fi del cap
és el que busquem
cuina sana
la caloria és
mira
almenys és com penso jo
el que és important
és que sigui sa
i que ens senti bé el cos
llavors
aquesta seria
una de les salses
fem una calçotada
i la guardem una miqueta
simplement tallant-lo
és difícil eh
guardar una mica de salsa
és molt difícil
doncs simplement tallant-la
amb una miqueta d'oli
que surti tallada
i tirar-la pel damunt
queda molt bé
després
bueno
aquesta ja no és
per mi ni sana
ni res
però doncs és molt bona
però és bona
escolta
tampoc hem d'estar
tot el dia
les beixamels
hi van molt bé
les beixamels
llavors en aquest cas
inclús amb una miqueta
de formatger
gratinat al damunt
però es pot fer una beixamel
amb una llet desnetada
i no cal abusar
de la mantega
posar més proporció
de l'oliva no?
sí sí sí
bueno
podem fer una beixamel
doncs apenyadeta
adulterada en aquest sentit
sí sí sí
i a més que escolta
que per exemple
en el cas dels nens
necessiten aquest aport calòric
no?
i llavors en el cas dels nens
doncs aquest pastís de verdures
amb la beixamel
i una miqueta formatger
ratllat al damunt
i gratinat al forn
es poden xupar els bigotis
i estan menjant verdures
no?
i no hi ha res
absolutament res de proteïna animal
ni de greix animal
que això ja és molt de guanyat
amb un plat per nens
no?
després també es pot menjar
si queda
suficientment
quallada
que sí
no té per què no quedar-hi
també depèn del que hi posem
a dintre
però també queda molt bona
com a tropezones
d'una sopa freda
d'un gazpacho
o d'una bichisois
o inclús d'una sopa calenta
com a tropezones
penso ara per exemple
fer alguna salseta
més lleugera
partint d'una crema
de verdures
per exemple
una crema d'espinacs
fer una beixamel
o una aparència de beixamel
a partir d'una crema
una crema d'espinacs
una crema de pastanaga
una crema de carabassa
en aquest cas
pots fer una cremeta espessa
i això
posar-ho pel damunt
com si fos una beixamel
i després gratinar-ho
amb un formatge
o no
simplement amb la cremeta
aquesta al damunt
la crema però fer-la molt lleugera
molt més líquida
del que és
com una beixamel
jo li donaria la textura
d'una beixamel
perquè quedés una miqueta
per allà enganxadeta
i quedés
en aquest cas
que cobrís
perquè si no
si se t'escampa
i et queda de baix
del plat només
queda una miqueta així
però ja et dic
amb aquesta mateixa crema
molt líquida
i posar això
com a tropezones
com faríem per exemple
en el cas d'un puré de patata
que hi posem uns deuets de pa
o això
la cosa s'està sofisticant
una mica ja
aquesta creguada
que estem fent de menjar bé
no sé si arribarà
a bon poc
Francesc
són solucions
per no avorrir-nos
per buscar coses diferents
això és fonamental
i aviam
no tenim temps
ja ho sabem
que no tenim temps
però el que no podem pretendre
és menjar bé
sa
i sense molestar-nos
home
es pot intentar
però la cuina
un cop hi entres
tampoc és una molèstia
és un plaer
si t'ho planteges
bé
si fem el que jo et deia
i dit sempre
avui vaig a comprar
ho preparo
i el rest de la setmana
me n'oblido
i hem de dir
altres coses
que és el que tinc que fer
llavors sí que ho podem fer
allò sí que pot arribar a ser un plaer
ara si és la tortura aquesta
de la pregunta
què fem avui per dinar
això és una tortura
i és mal rotllo
i no és sa
no ens fem aquesta pregunta
fem-nos-la una vegada a la setmana
i bueno
també és veritat
que hem de ser una mica d'intel·ligents
ja ho intentarem
amb aquest menú que farem
d'aprofitar les coses
que han sobrat
d'un dia per l'altre
també
perquè clar
si ho tenim tot programat
al final d'aquests 15 dies
tindrem l'anavera i el congelador
a tope dels restos
ple
doncs l'altra setmana
mengem
no
el que hem de fer
doncs és per sopar
aprofitar els dinars
o per dinar
aprofitar els sopars
o acumular dos o tres menjades
i llavors la quarta
fer-ne d'aprofitament
buscar una miqueta
aquestes solucions
molt bé
que ens permetran
i jo sempre
quan compro
compro amb un dia menys
o sigui
jo per exemple
si haig de fer
sortirà
sortirà amb tot allò
que ens ha quedat
fent una mica d'arqueologia
a la nevera
exacte
hem d'anar per aquí una miqueta
Francesc Llodó
del restaurant Marlot de Tarragona
que dic
que com sempre ha estat
un plaer
que ens hagis acompanyat
i t'esperem la propera setmana
fins la setmana vinent