Title:

Tradició, sàtira i l'enterrament de la sardina

## La transició del Carnaval a la Quaresma En aquesta conversa s'explora el punt d'inflexió que representa l'**enterrament del Carnestoltes** i l'arribada de la *Vella Quaresma*. Es destaca com, malgrat la visibilitat de les desfilades modernes, es mantenen vives pràctiques tradicionals arrelades al territori català. ### El costumari i el refranyer popular L'episodi comença amb una competició de dites que reflecteixen la saviesa popular sobre aquestes dates: * **"Per Carnestoltes totes les bèsties van soltes."** * **"Amors de Carnestoltes, amors de revoltes."** * **"Ballades per Carnestoltes, batiellades per Tots Sants."** (fent referència a les conseqüències de la festa). ### El mite de l'enterrament de la sardina Es debat la incoherència terminològica de l'**enterrament de la sardina**. Jordi Bertran argumenta que: * És un terme d'influència forana (Madrid/centre d'Espanya). * Resulta *il·lògic* enterrar peix precisament quan comença el període d'abstinència de carn on el peix serà el protagonista. * Originàriament, es podria tractar de l'enterrament de restes de porc o de la vaixella usada durant l'últim àpat gras. ### La sàtira com a eina de resistència Es fa una anàlisi profunda de la **literatura de canya i cordill** i els *pamflets subversius* de ciutats com Vilanova i la Geltrú. Aquests textos es caracteritzen per: * **Crítica política:** Ús de tonades populars o de moda (com l'Himne del Barça o Eurovisió) per parodiar la situació política actual. * **Arquetips populars:** La transformació de figures mediàtiques o polítiques en personatges de la comèdia de l'art moderna. * **Identitat lingüística:** El paper del teatre satíric en la preservació del català durant els segles de decadència (XVI-XVIII). > "La democràcia no li fa cap gràcia... no cal deixar de ser gaire fatxa per ser del centre."

['Carnaval', 'Quaresma', 'Cultura Popular', 'Sàtira', 'Refranyer', 'Tarragona', 'Vilanova i la Geltrú', 'Tradició']