.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut a Violeta de Febrer per Dama i Cavaller.
Ja t'he deixat així?
Ja és que l'he deixat sense paraules directament.
Amb un refrenyet, eh?
T'he portat un refrenyet així, està sonant el mòbil.
Això és un fer tècnic terrible, perquè jo sempre la pago.
Es compren, perquè a més ens has vingut molt refredat amb la qual cosa.
T'agraïm molt que no ens hagis fallat,
malgrat que estàs en condicions de salut una mica precàries.
Tampoc et passis, eh?
Apoy el que està en condicions de salut precàries és el rei Carnestoltes.
És el rei Carnestoltes, però alguna cosa et devia encomanar.
Si no, encara s'ho trencany.
Alguna cosa et devia encomanar, perquè clar, dissabte a la nit,
molta feina, molta feina, però tu també ets carnavaler,
sortir, lleuger de roba,
perquè així era la teva disfressa.
No, no, tu ja t'estàs passant.
No sé si et van reconèixer o no.
Sembles la vella claresma.
Oh, clar, és el meu paper, és el meu paper.
Ja saps què diu la dita, també, eh?
El qui balla pel febrer poca feina té de fer.
Bueno, avui hem de fer una competició d'aquestes, no?
Ui, ui, doncs jo no m'he preparat, eh?
Per Carnestoltes totes les bèsties van soltes.
No m'has de contestar.
Carnestoltes, temps de voltes, no tinc res més a mà,
però espera, espera, que recuperaré ràpidament el ritme.
Digues, digues, que ja em vaig preparant coses, no et preocupis.
Del carnaval no em facis cabal.
Casament de carnaval, casament que res val.
Amors de Carnestoltes, amors de revoltes.
Doncs mira, ballades per Carnestoltes,
batiellades per Tots Sants.
I les bogeries de Carnestoltes per Tots Sants
surten a llum.
Això té segones de canvi, que es diu.
Sí, sí, aquest és dur, eh?
Aquest és dur.
Qui té por que la se mal pot passar a un carnaval?
Tens una altra?
La dona que carnava a la Java,
després teresseja.
O teressejava, vaja.
Aviam, aviam, aquest mereix una reflexió
perquè no l'hagi entès ja.
Hauríem de trucar en algun lloc que ens informessin.
Sí, perquè aquí t'esquedes molt bé,
però realment no sé...
Un semblament que tu has dit,
rialles de Carnestoltes,
ploralles de Tots Sants.
Sí, aquesta és la expressió.
Ballades per Carnestoltes,
batalles per Tots Sants.
Les bromes de Carnestoltes
són penes de Tots Sants.
N'hi ha molts de Carnaval, eh?
Carnestoltes, 15 voltes,
i Nadal a cada mes,
que cada dia fos festa
i la Quaresma mai vingués,
però la Quaresma ja la tenim aquí.
Sí.
Et diré un que no és de Carnaval,
que és el mes de febrer.
Digue'm.
Diu, els carinyos de sogra
són com els dies de febrer,
pocs i freds.
Maco aquest, eh?
Pobres sogres.
No, home, al contrari, eh?
Posa les sogres,
bé, és que el refreny és molt dur,
molt crític i molt injust amb les sobres, eh?
Tot s'ha de dir.
Carnestoltes,
Carnaval, gelat, espiga, granada.
Planta el set per Carnestoltes
i tindràs bones redoltes.
Redoltes?
Sí, evidentment.
N'has portat una bona...
Bé, l'he deu, avui, eh?
Una bona...
Sí, bueno, avui tocava.
Carnestoltes, 15 voltes
i Nadal de més a més.
Tots els dies fossin la festa
i la Quaresma mai vingués.
La butxaca proveïda
no digués ja mai que no.
Tot el dia cridaria
noia porta'm el porró.
Bé, uns quants.
Bé, una miqueta per obrir boca...
Per matar, per matar el tema.
Per matar el tema del Carnaval
i pensar en la Quaresma.
Hi ha una mena de període
molt ràpid, molt curt,
entre l'inici de la Quaresma
i el fi del Carnaval
que protagonitzen no només els refrenys,
sinó determinats personatges
i determinades pràctiques.
Sí, sí, sí.
Avui és el dia
de l'enterrament de Carnestoltes.
Ara estàvem comentant abans
de començar el programa
que la mascarada de les esqueles,
la mascarada del dol
estava repartint,
desafiant la pluja
d'aquestes esqueles
per la ciutat, no?
I això una mica
és l'anunci
del final del regnat
del Carnestoltes, no?
Realment és avui,
tot i que
aquells oients
que vulguin demà
mirar les agendes dels diaris
veuran que dimecres
descendra
a molts llocs
s'enterra el Carnestoltes,
curiosament, no?
Per exemple, a Vilanova,
a Terrassa...
Perquè ja donem per tancar
de la festa, avui.
Sí, però això és a Tarragona,
que són molt puristes.
Si unem una mica la nostra, també.
No, no,
és el que es feia antigament,
aquí es va...
Jo penso recuperar bé,
però...
I per què ho han allargat
a altres llocs?
Jo crec que és una mica
la confusió del nom,
és a dir,
antigament el dimecres
descendra
es feia un petit baranar
a la muntanya
que
amb el pas dels anys
es va anomenar...
Que aquí es feia, també.
Sí, sí.
Allà a l'Oliva
i eren els espais que...
Vaja, jo he sentit a dir
que era...
Sí, l'altre dia
fins i tot hi havia un article
al diari
que en parlava d'aquest tema, no?
És a dir,
que eren uns espais de baranar,
és a dir,
una mica com allò
dels aplecs del dia a la mona, no?
El que passa és que
sembla que en el segle XIX
hi ha molta projecció
dels carnavals
del centre d'Espanya,
especialment el de Madrid,
que
l'enterrament del carrer Estoltes
no se sap ben bé
perquè
s'anomena
enterrament de la sardina, no?
I
aquí hi ha unes pràctiques
d'aquest baranar
que s'acabava enterrant
la vaixella, no?
Una mica de terrissa
o els plats
que s'usaven,
algun dels plats
que s'usava
per menjar, no?
Aquest dia
a la muntanya.
Una mica per anunciar
que venia un temps
d'abstinència.
Sí,
era l'últim, diguéssim,
baranar
gras,
podria dir.
Contundent.
Tot i que realment
a la mitjanit anterior,
és a dir,
la nit d'avui,
no únicament a Tarragona,
sinó des de Menorca
fins a Barcelona
s'han documentat
tocs de campanes
que anuncien
aquesta entrada
a la quaresma
a la mitjanit, no?
El que passa és que
aquest baranar
va donar peu
a aquesta confusió
de l'enterrament
de la sardina
i molta gent
després a l'hora
de recuperar
els carnavals
o la festa
la va enterrar
el canestot
el dimecres,
que realment
d'enterro
no n'hi ha cap
perquè és la cerimònia
però hi ha una incineració, no?
És el que t'anava a dir,
és una cosa així com
més contemporània
la cosa de...
Sí,
l'enterro
és pràcticament
podem dir
que és la desfilada aquí
més que el fet
d'enterrar
és a dir,
normalment el que es fa
és incinerar
el carnestot
en aquest cas, no?
Una mica d'aquelles coses
i els noms...
Hi ha moltíssimes ciutats
i moltíssims carnavals
que li donen
un protagonisme
molt important
al que s'anomena
l'enterro de la sardina
sobretot si parlem
de pobles
i ciutats d'Andalusia
de Múrcia
de bona part
de la franja mediterrània
és una festa
que es manté
d'una manera...
Sí, el que passa és que
jo insisteixo
que aquest nom
és contraproduent
perquè es produeix
una sèrie d'errors
que no ajuden
a beneficiar la festa
és a dir,
diem l'enterrament
de la sardina
ja sé que no ho eliminarem
però
això sí que cada any
m'agrada insistir
és a dir,
aquí no enterrem cap sardina
a més és fins i tot il·lògic
estàvem repassant
abans d'entrar
al costumari
i fins i tot
la mada se n'adona
d'aquest tema
és a dir,
la sardina
no se pot enterrar
de cap manera
perquè precisament
és un moment
on se menjarà
més peix que carn
clar,
no se'n menjarà porc
que en tot cas
seria l'enterrament
del porc
més aviat
i evidentment
també hi ha una teoria
que diu que se n'enterrava
aquest porc
o l'espinada del porc
però també sembla una mica
incoherent
que precisament
en una època
de privacions
o d'una certa
jo diria
d'un cert patiment
de no una gran
predisposició econòmica
que tenia la gent
no la tenia
aquesta predisposició econòmica
també era una mica
lògic
que la gent
entén res menjar
jo crec que en tot cas
podem parlar
d'alguns ossos
o podem parlar
de les restes
d'una arangada
podem parlar
de diferents coses
però vull dir que
aquesta sardina
en si
no s'acaben
de trobar
molt bé
aquest sentit
de totes maneres
hi ha qüestions
ho hem parlat
moltes vegades
si parlem del carnaval
o altre tipus
de manifestacions
de cultura popular
que tenen un caràcter
molt general
per exemple
aquí a Catalunya
no fem
les xirigotes
que poden fer
a Càdix
que recordo
que per una santa tecla
vam tenir una representació
extraordinària
jo m'ho vaig passar molt bé
la veritat és que sí
però aquí sí que tenim
una versió diferent
del que són
cançons
satíriques
iròniques
algunes d'elles
Déu-n'hi-do
que hem fet un cop d'ull
algunes lletres
Déu-n'hi-do
de qui li agradia
el carnaval crític
i satíric
aquí s'ho pot passar molt bé
que és la pràctica
dels cors de carnaval
sí
els cors de carnaval
actualment
a Trauna
pràcticament
estan extingits
tot i que el dissabte al matí
surten una ronda satíriques
a l'escola del mercat
que són això
rondes satíriques
i en guany per exemple
eren molt canyeres
amb el tema de l'ebre
però
aquests coros
normalment
estaven vinculats
a la festa del carnaval
sortien en diferents moments
precisament
a l'enterrament
hi ha els coros
d'absoltes
que es diu
que són una mena
de cors
especials
en què la gent
va
homes
van disfressats de dona
amb camises blanques
molt llargues
amb la cara
enfarinada
i canten
hi ha diferents tipus
de cançons
que mantenen
l'estructura
del cant coral
sí
fins i tot
i la tonada
també
de determinats peces corals
bé
en registraments
del segle passat
o de fa dos segles
no en tenim
no no
però em refereixo
a allò que entenem
tots com a cant coral
i el que canvien
són les lletres
exacte
això sí
el que passa
és que aquí
en tot cas
caldria matisar
que
les societats corals
del segle XIX
estan vinculades
a societats
recreatives
culturals
que en tot cas
també
tenien les seves seccions
corals
i per tant
era una pràctica habitual
Vilanova
té moltes notícies
al segle XIX
Tarragona també
i a Tarragona
doncs
ja et dic
hi ha aquesta resta
el dissabte al matí
però a Vilanova
existeix moltíssim
hem portat uns textos
d'ahir la nit
a Vilanova
que han esdevingut
un acte propi
i veurem una mica
aquestes crítiques
evidentment
jo diria que
els cants
d'absoltes
de carnestoltes
o els cants
de coros
de carnestoltes
són dels últims moments
en què es fa crítica
tot i que encara
hi haurà un darrer moment
un darrer moment
de tots
que és el testament
aquests en aquesta forma
que tu els has portat
que es van fer ahir
a Vilanova
impresos
en un sac
una mena de pamfletos
allò
vistosos
subversius
es fa a Vilanova
es fa a altres punts
de Catalunya
que tu coneguis
amb aquesta mateixa forma
jo
com a tant
és un vestigi
gairebé
això que es fa a Vilanova
jo com a tals
només se'ls conec
els de Vilanova
ara no vol dir
que en puguin existir
en altres llocs
de fet de textos satírics
no
no només són aquestos
n'hi ha d'altres
per exemple
la premsa satírica
a Reus
a Reus
té una gran tradició
sí sí
o per exemple
aquí Tarraona
també
funcionen a vegades
bans així
alternatius
o funcionen
l'any passat
per exemple
tal dia com avui
el testament de la reina
que suposo
que avui també funcionarà
vull dir
hi ha diferents
tipus de pamflets
d'aquest tipus
que bueno
és una mica
jo absolutament
l'altra cara
és a dir
més subversiva
que sabem que existia
i que encara es manté
i aquests que has portat tu avui
ahir a la nit
es cantaven a Vilanova
es cantaven
normalment els cants
aquests són
unes certes
burles
unes certes
conyes
de mateixes
tonades populars
algunes
fins i tot tonades populars
i tradicionals
i altres
tonades de moda
és a dir
tocar
doncs una cançó de moda
o canviar la lletra
una cançó de moda
això
agafar un tema del Bisbal
posant por cas
per exemple
i li canviem la lletra
i fem una lletra
de caràcter vocal crítica
però també el fum fum fum
o l'himne del Barça
o
el que conviï
o el meu avi
absolutament irrespectuós
i a partir d'aquí
es canvia la lletra
bueno
de textos
nosaltres hem portat
quatre
quatre
pamflets d'aquestos
que són
tenia un que és
una cosa
un que es diu
catecismos
que escoltin
no es pot aguantar
la cosa
bueno
és
deixarem així
fent dentetes
sí
hi ha per exemple
hi ha un
jo no el cantaré
perquè ja seria massa
perquè estàs encostipat
per una altra cosa
es va llevar
es va vestir
per agradar al senyor Aznar
una camisa blava
del seu pare
i una cançó
la la la la
la la la
aquí eurovisiva
aquesta
és espanyol
i que ho siguin tots els demés
és el que vol
la democràcia no li fa cap gràcia
de la seva gent
continuant la la la la
o delinqüent
i va acceptar
el seu partit
l'anomenar popular
i el simbolo eren dos gaviotes
i va signar el carnet de militant
i va acceptar
i el seu partit
l'anomenar popular
i el simbolo eren dos gaviotes
i va signar el carnet de militant
la tornada
no cal deixar de ser gaire fatxa
per ser del centre
si l'esquerra és el PSOE
es pot fer
la la la la
bueno
segueix el tema
és a dir
una mica el tema polític
és dels habituals
en aquest cas jo diria
que el tema
de la situació política actual
ha sigut dels més
home han trobat
molts arguments
hi ha hagut
una
una àmplia
una àmplia
majoria
hi ha hagut per tothom
sí
sí sí
per exemple
mal que lluitem
i aguantem
estem ben fotuts
igual que el peix fora de la peixera
estem ben fotuts
paperos i suciates
quan convéven junts
igual que el peix fora de la peixera
estem ben fotuts
bé
hi ha alguns d'aquestos així
majos
no què diríem
i
sí sí sí
hi ha molts de tipus local
podríem trobar-ne segurament
referint-se a Vilanova
a Vilanova
però avui en trobarem aquí
referits a Tarragona
i referits a Reus
i després doncs els de Carnaval
se n'enriuen de
el Carnaval de Vilanova
se n'enriu del Carnaval de Sitges
i el de Reus
se n'enriurà del Carnaval de Tarragona
i el de Tarragona
com ha de ser
però vaja
vull dir que
jo crec que això també
és una mica
el que hi ha
per exemple
hi ha alguns
que són així més genèrics
que són tonades
carnestultenques
sense crítica
arriba Carnaval
per fer xerina
o l'arriba Carnaval
i ballar
no s'hi val
per què?
això és per una sèrie
de repressions
que han succeït
aquests dies
a Vilanova
això pot haver
aquestes
aquestes vinculacions
després n'hi ha també
els barcelonins
barcelonins de merda
m'esteu tocant la pera
foteu el camp d'aquí
la mare que us va parir
aquest podia ser
molt a Sitges
aquest és llenguatge directe
ja
sí
és molt sitgetà
també
perquè Sitges
estan absolutament
envaïts
pel tema Barcelona
i bueno
això és
habitual
i van en aquesta línia
a casa nostra
només dormen
i no es volen integrar
porten tres cotxes per persones
ja no es pot ni circular
és una de les característiques
aquestes
hi ha altres
que són una mica
on has portat un bon català
sí
hi ha un altre
per exemple
que diu
la cosa pública
lletra
José Mari Mariano
música
l'Aleti
diu
tenim eleccions
altra volta
Espanya no és carn ni peix
votarem algun poca solta
que es presenti
altre cop el mateix
Espanya és de conya
Espanya és la canya
Espanya és perfecta
Espanya tot és
Espanya és l'hòstia
Espanya és Espanya
perquè l'Espanya
sempre tot va bé
teniu algun quart
o les bosses
deixeu una cosa al marxar
collint per la llista
no saps d'un psicòs
que se'ns volen casar
aquí s'aprofita
la conya
que si el casament
que si les eleccions
tot una miqueta
sí
i després
d'una altra característica
normalment
d'aquests coros
són el fet
que es capta
és a dir
passen al plataret
després
exacte
com les dames i vells
aquí d'Aragona
per exemple
per Santatecle
és una mica
aquesta dinàmica
això ha anat avançant
i es teatralitza
també
és a dir
per exemple
doncs
de fet hi ha constàncies
del segle XIX i segle XX
que aquests coros
també es teatralitzaven
fins al punt
que tenim autèntiques comèdies
o representacions
de teatre de carrer
que es barrejan
amb aquests cors
hi ha algunes
que tenen una autonomia pròpia
per exemple
la representació
de la lluita
del Carnestoltes
i la Quaresma
que a Catalunya
està documentada
en el segle XVIII
i hi ha personatges
molt clàssics
com per exemple
un tal
Xupina
aquest Xupina
és un graciós
que és parent
del rei de Carnestoltes
que apareix
en aquest tipus
de comèdia
i que realment
és un personatge
molt teatral
que intervé
fent de graciós
en la batalla
aquesta final
del Carnestoltes
i la Reina
tot això
amb el Carnestoltes
la Reina
i la Quaresma
tot això està molt estructurat
però hi ha d'altres
que són més improvisades
per exemple
ahir
em van veure una
que era molt simptomàtic
que es feia una conya
sobre un enderrocament
sobre un enfonsament
que havia hagut
amb una seu social
el dia abans
que de tanta gent
que hi havia
s'havia enfonsat
una escala
per sort
no havia passat res
això va passar a Vilanova
a Vilanova
els mateixos de Vilanova
se n'enreien
del que els havia passat
a ells mateixos
els que estaven
perquè l'anaven
doncs pastits
amb cascos
i amb unes
amb unes americanes
totes
plenes de pulsing
com si hagués
hagut un enderroc
doncs bueno
això passa una mica
si hi ha aquesta capacitat
d'enriure-se'n
uns mateixos
per exemple
fa uns anys
vaig veure el Toni al bar
fent una teatralització
d'aquestes
amb una sàtira
també local
i després
ahir hi havia un
que era aquest
que tu destacaves
que és el Catecismus
que era
representava una coral
de Quintanilla
de la Orden
i era una coral
que portava
el pàrroco del pueblo
imaginem quina és la línia
els picoletos
la guàrdia civil
una sèrie de gent
allà vestida
i divertida
la imatge allò
de l'Espanya Canyer
sí
home
el títol
és bo
del que repetia
en Catecismus
lectura obligatòria
per a toda persona
de bien y que me a su patria
bueno
llavors això
una mica
se'n riuen una mica
d'aquesta
diguéssim
gran
polarització
entre el fet espanyol
i el fet català
bueno
llavors
aquest Catecismo
ens recorda una mica
allò que passava
uns quants anys
no
agafem aquí el decàleg
de les proclames franquistes
sí
sí
això ho cantaven
diu
com està formado
el pueblo español
el pueblo español
está formado
por los distintos elementos
éndicos
que se han ido fundiendo
asimilando
a través de la historia
éndicos
quin llenguatge
més modern
això ha cantat
jo no ho canto
qual és la tierra d'Espanya
la tierra d'Espanya
és la mayor parte
de la península ibérica
colocada providencialmente
por Dios
en el centro del mundo
tot això ho anaven cantant
tot això ha cantat
vull dir que ara nosaltres
no cantarem
però vaja
aquesta és la línia
quals són els enemigos d'Espanya
els enemigos d'Espanya
són 7
el liberalisme
la democràcia
el judaísmo
la masoneria
el capitalisme
el marxisme
i el separatisme
i el separatisme
què és
el separatisme
és com un paràsito
que nace i creix
quan l'organisme
de la nació
se debilita
i pretende amputar
alguns miembros
per acebar-se
en ells
massa a sus anchos
bueno
això era una coña
normal
d'aquestes coses
que succeixen
aquests dies
que jo penso que està bé
fins i tot
veient que
en aquest cas
la gent se n'enriu
de les mateixes desgràcies
que li passen el dia abans
una mica
jo crec que
és l'esperit aquest
més crític
i satiri del carnaval
que és el que ja vam dir
el primer dia
que el carnaval
avui en dia
en l'última dècada
pràcticament
s'ha incorporat
aquesta part
de festa
de lluantor
de disfressa
de desfilada
de gran participació
i també s'ha consolidat
en determinats aspectes
aquesta vessant
més tradicional
conviuen perfectament
sí jo crec que són
les dues coses
el que passa és que potser
doncs
algunes coses
han evolucionat més
cap a aquest tipus
de literatura
satírica
popular
que crec que és molt interessant
i que
s'ha de preservar
en el sentit
que són mostres
doncs que
van permetre
doncs per exemple
que el català
es mantingués
fins i tot
en períodes
molt durs
és a dir
aquestes comèdies
que estem comentant
del segle XVIII
són dels pocs exemples
que ens queda
de teatre
escrit en català
d'aquella època
bàsicament
perquè
en el segle XVI
al segle XVIII
hi ha una gran decadència
de la llengua catalana
motivada
doncs
per tot
la llengua catalana
escrita
podríem dir
motivada
per tota
aquesta pressió
important
que va
suposar
doncs
tot el siglo
d'or espanyol
que va explosionar
de manera brutal
en el 16-17
i que va fer
doncs
passar
en un segon ordre
tot el que serien
les lletres catalanes
llavors en aquest sentit
des de finals del segle XV
fins a principis
del segle XIX
podem parlar
d'una gran
proliferació
de textos satírics
i de textos populars
que en el fons
en el carnaval
tenien un dels seus moments
doncs
més importants
és a dir
que jo crec que
com a valor identitari
també
el tenen
tot i que evidentment
doncs
són textos
menys còmodes
que d'altres
vull dir que
a veure
jo n'he llegit aquí alguns
però bueno
aquí surt tothom
vull dir que no
no surt tothom
hem llegit alguns
dels més així
contundents
el que sí que és cert
és que s'ha vist
doncs
aquest carnaval
s'ha vist molt
una mica
aquesta
exageració
diguéssim
una mica
dels fets
que s'està produint
a les tertúlies
madrilenyes
de la Cope
i etcètera
és a dir
clar
això s'ha notat
aquest carnaval
la Rua del dissabte
doncs
clar
la boda
és que no podia faltar
la boda real
la boda real
doncs
estava
hagués estranyat
i tot
que no hi hagués
una boda real
estava extremadament marcada
i repartia
doncs un tipus
de panflet
també d'aquest satíric
que crec que és interessant
que reflecteix una mica això
és a dir
que també és bo
saber enriure-se
una mica
d'un mateix
i d'aquestes
absolutes
a vegades
desmarxades
que es fan
a més
si no ens escandalitzem
segons quines coses
que surten
per les televisions
ens hem d'escandalitzar
per una cosa així
i més en un període
que ara no fora
una bateria
jo crec que sí
que s'escandalitza
bastant la gent
amb això
i amb allò altre
de tot l'any
que no és només
donant el període
del carnaval
de les televisions
per exemple
determinats programes
determinats personatges
probablement
ens haurien d'escandalitzar
molt més
sí sí sí
el que passa és que
bueno
és allò que a vegades
de determinades coses
també serà cultura popular
d'aquí uns anys
jo crec que ja ho és
ja ho és
i tant que sí
però d'això
no en parlarem
en aquest espai
aquest arquetip
de la tertúlia radiofònica
madilenya
s'ha convertit
en un arquetip
popular
és cultura popular
és un tic
hi ha el personatge
de l'Arlequino
amb la comèdia de l'arte
amb el món radiofònic
hi ha el personatge
del tertuliano
de la copa
si tothom té
el seu tertuliano
de capçalera
només faltaria
aquí de Rebona Ràdio
crec que els tertulianos
tenen un altre nivell
aquí en tenim molts
i a més
de tota mena
i aviam
no crec que tinguem
aquest arquetip
que comentaves
no coincidiu massa
aquí no?
Jordi
alguna cosa més
jo crec que ja ho hem de deixar aquí
les penes
l'aquaresma
ja la tenim aquí
amb les seves cametes
que anirem traient
més a més
setmana a setmana
ja anirem explicant
algun detall d'aquests
ja anirem explicant
alguna cosa
referent a l'aquaresma
la part més tradicional
i res més
desitjar que et milloris
d'aquest refredat
has estat uns dies
és que també
ens fem la competència
tu i jo
també és veritat
jo l'he deixat
i tu ara l'has enganxat
t'esperen la propera setmana
molt bé
gràcies Jordi
adeu-siau