Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Dona compliment!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ratifiquem. Moltes vegades,
la majoria de les vegades, les resolucions,
els conflictes arriben
quan l'escenari
en què s'ha produït ja no és el que era
o que l'interès en joc de les parts
ha canviat de tal manera
que la resolució, tot i que et pugui
donar la raó, no et serveix
o perquè és inexecutable o perquè la seva eficàcia
en l'execució ja
no et produirà cap benefici.
Hi ha, com dèiem,
els sistemes alternatius. Un d'ells
és l'arbitratge.
L'arbitratge,
curiosament o casualment,
el 26 de desembre
es va publicar
en el Bolletí Oficial de l'Estat
la reforma del que és la llei orgànica
del poder judicial, que és la llei que
organitza el funcionament
de l'administració de justícia dels jutges
i de la seva
planta judicial, que és
la distribució judicial
arreu del territori de l'Estat,
que la reforma, òbviament,
amb un interès per
posar-la al dia
i per solventar
aquesta problemàtica
de la seva lentitud.
Una altra cosa és que
ho aconsegueixi, perquè moltes vegades
aquestes
reformes legislatives
no van acompanyades
dels mitjans materials humans
que necessiten
perquè sigui efectiva.
I, com deia, curiosament,
el mateix dia 26,
el Bolletí Oficial de l'Estat
es va publicar
la nova llei d'arbitratge.
La nova llei d'arbitratge,
que és el que podem comentar,
és aquella llei que regula
un procediment
extrajudicial
a través de tribunals arbitrals
o d'un àrbit
designat
aleatòriament
per les parts
que
solventa el conflicte
dictant una resolució
que es diu lauda
amb la mateixa eficàcia,
insisteixo,
perquè això és molt important
i validesa per descomptat
que una sentència judicial,
diré més,
fins i tot
amb menys possibilitats
de recurs,
que això no s'ha d'entendre
com un inconvenient,
sinó que
com es pressuposa
que l'àrbit
designat per les parts
o per aquest tribunal arbitral
és un especialista
en la matèria,
la resolució
té moltes
més possibilitats
d'estar
acertada
conforme a dret
que una resolució judicial
que s'hagi pogut dictar
per un jutge
que potser
per raó
de la matèria
no és un especialista
i bé,
no ho hagi acertat.
En aquest cas,
les vies de recurs
que existeixen
són menys,
la qual cosa fa
que aquesta resolució
pugui ser ferma
més aviat
que una sentència judicial.
podria ser,
un moment,
podria ser que
una decisió
presa
en un tribunal
d'arbitratge,
com que no hi ha
totes aquestes
capacitats
de recursos,
podríem anar
als tribunals
ordinaris
en el mateix cas?
Per descomptat.
És a dir,
en paral·lels
es poden anar
a utilitzar
les dues vies?
No, no, no.
Primer una
i després l'altra?
No, no, no.
Només una
o l'altra.
Si bé,
la via de recursos
és comuna,
la jurisdicció
ordinària.
Si es recorre
a l'AUDE
s'ha de recorrer
a la jurisdicció
ordinària.
En síntesis,
perquè aquí
només estic parlant
i suposo que els companys
tenen moltes coses
que dir
perquè són
bons professionals
de l'advocacia
i aquesta és una qüestió
molt propera
a l'advocacia,
la de l'arbitratge.
La resolució
és una resolució
que em deia
immediata,
es dicta
amb el temps
que inclús
les parts fixen
i no més
de sis mesos
amb absoluta garantia
i efectivitat
com si fos una sentència.
Això
m'assembla
que
acaba
amb aquesta
problemàtica
que comentàvem
de l'administració
de Justícia
que moltes vegades
quan arriba,
arriba tard.
Per familiaritzar-nos
amb la terminologia,
l'AUDE
és la sentència,
és l'equivalent
a una sentència
en el que és un procés
d'aquests que ens
són més familiars.
Efectivament.
Perquè si se sentim
a dir aquesta paraula
doncs ja sabrem
una mica què és.
En quins camps
podem acudir
a un tribunal
d'arbitratge?
En quins àmbits?
En quin tipus
de casos?
En principi
la llei
diu que
qualsevol matèria
que sigui
de lliure disposició
de les parts.
És a dir,
totes aquelles qüestions
que no siguin
de dret públic
o en què estigui
implicada
una administració pública
que no es pot sometre
a l'AUDE
qualsevol altra.
Excepció feta
d'aquelles matèries
que no són
de lliure disposició,
per exemple,
d'afiliació,
qüestions d'afiliació,
qüestions matrimonials.
perquè qüestions matrimonials
en quant a la dissolució
o la sentència de separació,
però sí en la solució
del conflicte previ
que després donarà lloc
a una sentència,
és a dir,
que arribarà al jutjat
ja el tema conciliat.
Moltíssimes.
Per fer-ho entenedor
als que ens escolten,
totes les qüestions
que ens deriven
de la nostra vida
domèstica,
professional
i empresarial.
Un tema d'assegurances,
un tema d'impagats,
per descomptat,
un tema de conflicte
de veïns,
en l'àmbit
professional,
doncs, bueno,
qualsevol qüestió
que, ja dic,
que no afecti
a temes
de lliure disposició,
dic que
fins i tot
per dir d'alguna manera
aquell metge
que té un conflicte
respecte a un tema
d'honoraris
o un tema fins i tot
de si
ha actuat bé
o no ha actuat bé
en la seva activitat
professional.
Doncs això pot ser
objecte de l'auda
per no tindre
que anar a un jutjat
que si hi hagi
una sentència
que condemni
aquell metge
a pagar una indemnització
perquè es considera
que no ha actuat correctament.
Doncs això també és
objecte de l'auda.
I els advocats,
que també podem cometre errors
o que també podem tindre
conflictes
en l'àmbit
de la minutació,
doncs, bueno,
des de l'arbitratge
del qualsevol advocat,
un lauda
per dir que
aquell assuntos
s'ha perdut
perquè l'advocat
ho ha fet malament.
No es podria acollir
a aquest sistema
un accident de trànsit,
un robatori
o algun altre tipus
de delicte com aquest?
Sí, és una qüestió
estrictament civil
d'indemnització econòmica
per descomptat
que també.
Sí, també.
Si fos de característiques penals...
Les companyies d'assegurança
s'hi poden sometre
a tot arbitratge.
Per tant,
tota qüestió derivada
de trànsit
que no afecti
l'àmbit penal,
que són poquíssimes,
tot és pràcticament
en una relació civil
pot estar somesa
a arbitratge.
I què fa que
les parts
decideixin
acollir-se
a aquesta fórmula
i no a la via ordinària?
No sé si és correcta
aquesta manera de dir-ho,
via ordinària
o la forma més tradicional.
Jo crec que
el senyor Obera
ha dit,
el ton,
ha dit en concret
quins són els punts bàsics.
El primer
i fonamental
és la lentitud.
Moltes vegades
és entre els professionals
el que nosaltres
trobem
que és la més gran injustícia
que pots trobar
en un jutjat
quan el que es va demanar
és justícia.
Aquest ha sigut
un dels punts de partida
perquè totes aquestes qüestions
com l'arbitratge
tinguin el seu èxit,
tinguin, a més a més,
el seu desenvolupament
perquè potser
en moltes matèries
encara,
per molt que hagi sortit la llei,
s'ha d'arribar
a convèncer la societat
que es pot
utilitzar,
ser usuari
d'aquesta mena d'arbitratge.
I també voldria dir
que són unes connotacions
que es veuen
fins i tot
en el que són
els procediments
de justícia ordinària.
Estem en una època
que hem entrat
en
departaments
bastant importants
del que és
la conformitat,
del que és
la conciliació,
inclús,
per exemple,
parlar ara fa un moment
del caràcter penal,
si era possible
el seu arbitratge,
potser doncs no ho és
perquè és una qüestió
ja d'ofici,
però sí que hi ha pensat
una mediació penal
per totes aquestes qüestions.
És a dir,
jo crec que ha sigut
la pròpia característica
i la involució
més que evolució
de la justícia
el que ha produït
que inevitablement
haguem de donar sortida
i els diferents
operadors jurídics
hem de fer-ho
i crec que molt els advocats
perquè són potser
els primers professionals
que atenem
el problema
de les persones
el que ha donat
a terme
doncs aquestes situacions
dels arbitratges.
Penso.
Entenc que sou els advocats
els que una mica
aconselleu
els clients
que es dirigeixin
aquesta via.
El que passa que clar,
tal com són les persones,
generalment
en determinats conflictes
és allò que moltes vegades
una mica gràficament
anirem als tribunals,
no?
I a mi em dona la sensació
que per
entrar en aquesta via
de justícia alternativa,
ja sigui l'arbitratge
o mediació d'entrada,
ha d'haver-hi
una voluntat
per les dues parts
de resolució
del conflicte.
Es desdia una mica
amb aquella actitud
que moltes vegades
ens impulsen
els tribunals
de justícia.
Jo aquí volia
fer un comentari
i més que un comentari
un plantejament
ja que tenim aquí
el Ton Úberg
que és especialista
en totes aquestes matèries.
Si estic equivocat,
Ton,
em corregeixes,
però potser
manca
des del punt de vista
del particular,
del ciutadà de peu,
aquesta consciència
de sotmetre's
voluntàriament.
Abans ell parlava
de veïns,
de relacions
interciutadanes,
i potser
hi manca
el coneixement
o en moltes ocasions
fins i tot
l'assessorament
d'advocats
on hem d'invitar
a acudir
als tribunals
servitrals,
als servitratges,
no?
I potser
és més freqüent
la submissió
d'empreses
o de relacions
o de situacions
amb l'àmbit
professional,
empresarial,
mercantil,
aquests tribunals
servitrals.
Jo volia sotmetre-li
una miqueta
una qüestió.
És així això?
Normalment succeeix així,
no?
És a dir,
prolifera més
en l'àmbit
i també acudir
segons quines
circumstàncies
en aquests tribunals.
És absolutament cert
i falta,
ens falta
una cultura
de l'arbitratge
i una difusió
d'aquesta cultura
perquè s'arregli
i perquè l'assumim
i corregit
ho visc,
ens falta
i he dit falta
i després dic
que ens falta.
A tots plegats,
fins i tot
els professionals
que intervenim
amb la solució
de conflictes
que no pensem
moltes vegades
que seria
un bon plantejament
sometre les parts
i proposar-los
de les parts
i convèncer les parts
perquè n'estem convençuts
nosaltres mateixos
que és un millor sistema
i per tant
en la funció
d'assessorament
nosaltres també
tenim que
imbuir
i convèncer
les persones
del que n'estem convençuts
de remetre'ls
a una solució arbitral.
Una solució arbitral
que
com explicava
al començament
però bueno
amb
tantes
o més garanties
d'una sentència
i amb això
no estic dient
ni molt menys
que els llotges
no siguin
tots bons
i preparats
de tot hi ha
com en la vinya
del senyor
però
que
en el sistema arbitral
es permet
l'elecció d'àrbit
i es permet
una elecció d'àrbit
en funció
fins i tot
de la seva especialitat
en la matèria
és a dir
per exemple
una qüestió
d'arrendaments
doncs bé
es pot buscar
un autèntic
especialista
amb arrendaments
que pot ser un advocat
per posar un exemple
a un administrador
de finques
mira
per no fer
corporativisme
que per raó
de la seva
especialitat
professional
que coneix
molt bé
la matèria
resol
aquella qüestió
doncs bé
ningú ha d'escandalitzar
que diguem
que potser
on caig
aquell assumpte
en un jutjat
el jutge
per raons
fins i tot
d'interès
o afició personal
en altres matèries
no en sap tant
com aquell
professional
que en l'àmbit
del món
del dret
com és un advocat
o fins i tot
d'un administrador
de finques
que és un professional
amb coneixements de dret
no sap més
que un jutge
sobre aquella qüestió
doncs bé
per què no
entre tots plegats
hi ha per què
ho hem difusionat
com estem fent ara
en aquest moment
hi ha per què
els propis advocats
també hi posem
una mica més
a adreçar
als clients
aquesta solució
o hi ha per
també
com deies tu
i Holanda
fer perdre
aquesta idea
del ciutadà
que diu
pues escolta
me'n portaré
el jutjat
com un signe
d'amenaça
els hi fem veure
que la millor solució
és que vagin
amb un arbitratge
per tant
aquell tribunal
arbitral
es constitueixen
de forma
circumstancial
per aquell cas
en particular
o hi ha
tribunals arbitrals
ja constituïts
no
el tribunal
és el que
administra
l'arbitratge
precisament
és el que
organitza
el tribunal
o el sistema
arbitral
que resoldrà
i el tribunal
el que fa
és
acceptar
el conveni
arbitral
entre les parts
en què
estableixen
quin és
el motiu
del conflicte
si també
estaran
necessits
d'advocats
que els assessorin
perquè
en el
tribunal
arbitral
en el sistema
arbitral
també
està prevista
la intervenció
d'advocats
com si fos
en la justícia
ordinària
o assessors
que tampoc
cal que siguin
advocats
el temps
de durada
de l'arbitratge
el cos
de l'arbitratge
i fins i tot
l'àrbit
que puguin
voler
que ho veix
un perfil
professional
concret
l'àrbit
el que ha de fer
d'àrbitre
ofereix un perfil
professional
en funció
del cas
que es tracta
posaves l'exemple
de l'administrador
de finques
podríem buscar
un altre perfil
professional
i si no el designen ells
de motu acord
el tribunal
els hi designa
en funció
de l'assumpte
a resoldre
el professional
especialista
perquè ho resolgui
per
administrar
aquest sistema
arbitral
hi ha tribunals
que estan ja
constituïts
per exemple
el col·legi d'advocats
juntament amb la càmera
de comerç
té un tribunal
arbitral
que és el que
administra i organitza
totes aquestes
peticions
que es fan
d'arbitratge
a través
d'aquest procediment
es designa
l'àrbit
en funció
de la matèria
qui millor
que els advocats
per exemple
qüestions
que pràcticament
la majoria
són qüestions
òbviament
de dret
poden ser
d'equitat
també l'arbitratge
pot ser d'equitat
no cal que sigui
un especialista
en el món
del dret
per resoldre
una qüestió
sinó que es pot
resoldre
per equitat
és a dir
qui té una raó
sense tindre
que recorre
necessàriament
el que
estableixen les lleis
bé
això ho designa
el tribunal
arbitral
el cost
d'aquesta via
és superior
igual
inferior
al que és la via
ordinària
en general
l'Urdes
avui et tenim doient
fins i tot
estic estranyada
quan la gent
sap tant
jo prefereixo
escoltar
sempre inferior
inferior
sempre inferior
estem fent
una propaganda
extraordinària
d'aquest tema
tot és positiu
estem oferint
ràpido
bueno bonito
y barato
i si encuentra
algo mejor
procurarem
perquè si no
encara vindran menos
les experiències
que jo tinc
ha sigut
bastant molt
bastant més barato
i econòmic
tingueu en compte
que és que
la vida judicial
una qüestió complicada
inevitablement
inevitablement
és molt difícil
que no vagi
arrelada
una cosa econòmica
important
i t'ha costat
convence el client?
no perquè
a veure
vaig gaudir
també
del recolzament
del propi tribunal
i a més a més
del col·legi d'advocats
de Tarragona
i d'una persona
que jo crec
que entén molt
que em deixeu parlar
d'ell
que és el Manel Aguilar
abocat jove
i un gran company
i no ens va costar res
sí que és veritat
que hi havia
una predisposició
bastant important
sobretot
per part
d'un
de les dues parts
i va anar molt bé
estan molt contents
ja fa un temps
i la cosa funciona
i per què creieu
que aquesta via
no s'acoll
a la majoria
de persones
que tenen un conflicte
dins d'aquestes
característiques
que heu comentat
per desconeixement
perquè clar
els mateixos advocats
saben de l'existència
que un particular
no ho sàpiga
és normal
però els mateixos advocats
ho saben
per què no
no s'utilitza tant
aquesta via
pel que deia
perquè nosaltres mateixos
no tenim
assumida
arrelada
aquesta
aquesta cultura
que moltes vegades
ho és per una qüestió
d'inèrcia
no hi penses
en que hi ha
aquella altra possibilitat
i que com tota la vida
ho has fet
de la mateixa manera
doncs per aquesta inèrcia
acabes tramitant els assuntos
a través del jutjat
sense sugerir
aquesta possibilitat
en els clients
per què és més barat
és que vull posar
vull posar un exemple
per què és més barat
dius home
si també intervenen
els advocats
i demés
i els jutges
o teniu una fama
i els jutges
no cobren
no
anem a veure
primera perquè és pacte
i les parts aleshores
saben el que els costarà
abans de
de començar
i segona
mira
la majoria de pleits
en la majoria de pleits
per resoldre'l
com el jutge
no és un tècnic
té que recórrer
a pericials
i les pericials
d'especialistes
en la matèria
són caríssimes
és l'exemple que posaves
amb l'administrador
de fincas
efectivament
si el propi àrbit
ja és un especialista
en la matèria
no necessita
aquest coneixement tècnic
que li falta
moltes vegades
al jutge
i a les parts
per poder resoldre
per tant
s'estalvien
uns costos
importantíssims
d'onoraris
de pèrits
que poden ser
un o tres
o si hi ha diverses parts
al final
n'hi poden haver molts
però és una dada
clara
que posa en evidència
que per aquesta raó
tan objectiva
com la que comento
l'arbitat ja ha de ser
més econòmic
que el que és
el tràmit judicial
i així es podrien parlar
d'altres
gastos que s'estalvien
Tribunal d'Arbitratge
i de Mediació
és el mateix
o es funciona
de la mateixa manera
el Tribunal
que nosaltres diem
de l'arbitratge
és de l'arbitratge
la mediació
la podem trobar
amb altres apartats
diguéssim
inclús dintre
de la pròpia justícia
com abans comentàvem
m'agradaria
afegir
amb això últim
que ha dit
el Don Uber
respecte
que per fi
aquí veieu
un producte
que recolzem
al Col·legi d'Advocats
i que a més a més
és econòmic
perquè moltes vegades
clar
normalment
els clients
després d'haver passat
per un procés judicial
el primer que ens diuen
al presentar
les nostres factures
els nostres honoraris
que tot això és molt car
veieu com no som nosaltres
els cars
hi ha una sèrie d'elements
que han afegit
o no som els únics
Lourdes
o no som les úniques
persones
que han pogut
Lourdes ha nascut
per participar en programes
televisius
i no de ràdio
perquè és molt eloquent
amb les seves expressions
moltes vegades
però avui ja ens diu
lourdes
jo diria aquí
com ha dit abans
el Ton
hay de todo
como en la viña del señor
però també vull que
davant de la societat
a l'advocat
el vegin com una persona
que promou
aquestes coses
que hi creu
i que també
no és únic
i exclusivament
el resultat crematístic
que ens mou
sisplau
penso que ja hem passat
per això
i ho tenim ja molt superat
jo voldria afegir
una cosa
respecte al que diu
el Javi
i apuntant
una petita
meditació
que ha fet el Ton
a veure la gent
a part de que
el problema
que hi ha
és que
els propis advocats
tenim un gran desconeixement
molts
és una realitat
que hem d'acceptar
un desconeixement
potser d'aquesta via
d'aquest tràmit
d'aquesta oportunitat
segona oportunitat
que hi ha
que pots optar
per una o l'altra
a part la gent
també el tema
a veure
no és el mateix
el tema de dir
i aniré per tu
vols fer una mica
que ho pagui
no arreglar el tema
sinó que ho pagui
la persona
en si que et ve al despatx
hi ha gent que és conciliadora
que et diu
és que he trucat
he intentat arreglar-ho
a les bones
he fet els possibles
perquè això s'arreglés
i és que no hi ha hagut manera
és que al damunt
aquest tio no s'hi pot parlar
llavors
en un cas d'una persona
que et vingui així
és possible
que li puguis aconsellar
una possibilitat d'arbitratge
però la persona
que et ve a mànim venjatiu
és que jo crec
que ni
ni se li passarà pel cap
anar a un tribunal
es pot anar amb dues actituds
solucionar un conflicte
o anar
amb aquesta actitud
de rebenja
cap a aquella persona
a part
hi ha un altre tema
jo he vist normalment
temes de consum
que són
els propis consumidors
i persones
per exemple
jo poso un exemple
que em vaig trobar
fa molt de temps
un senyor
que tenia un problema
amb una concessionària
de cotxes
que li havia venut un cotxe
tenia el tema
de la garantia
li havia sortit
molt defectuós
havia hagut problemes
amb les reparacions
i al final de tot
li feien pagar
aquest senyor
no volia pagar
perquè deia que estava en garantia
tot un conflicte
que envolta
el tema
dels consumidors
aquest tema
va anar a arbitratge
van arribar
amb una resolució
i aquest senyor
va sortir content
de l'arbitratge
perquè era un tema
que no era un conflicte
com podria ser
un arrendament
que tu et diuen
que has de pagar una cosa
o te fan
o hi ha una discussió
de tipus jurídic
sinó que és un tema
purament d'interpretació
d'unes clàusules
que deu portar
un contracte
de compra-venda
en el cas
d'un cotxe
de segona mà
respecte a les reparacions
posteriors
i les garanties
llavors
hi ha àmbits
en què la gent
està més predisposada
a anar a l'arbitratge
i hi ha àmbits
que la gent
prefereix els jutjats
perquè
per ignorància
jo crec
es pensa
que una resolució
d'un jutge
que és una persona
que té uns coneixements
que ha fet unes suposicions
i que està allà
perquè en sap
té més valor
que la d'un lauda
d'un senyor
que pot ser
com ha dit el Ton
un administrador de finques
i penses
i aquest senyor
que en sabrà
potser n'hi ha un altre
que en sap més
jo he d'acatar
una resolució
dictada
per un administrador
de finques
que per mi
potser no és el millor
que pugui
conèixer aquesta matèria
llavors jo suposo
que també
això ja és una suposició
que hi ha aquest factor
de desconeixement
i d'ignorància
i el factor
que t'he dit abans
de la revenja
qui té ganes
de venjança
ja no pot anar
amb una mediació
ni amb un arbitratge
ni pot anar
arribant a un acord
perquè ja no hi ha
voluntat d'acord
posant un exemple
molt interessant
que és el tema
des del punt de vista
del consumidor
i des d'aquest punt de vista
jo recordo
les últimes dades
que donava
consum i turisme
de la Generalitat
el nombre
de reclamacions
a més
signades
i que han entrat
per les vies normals
respecte a determinats
productes de consum
com ara
la telefonia mòbil
que es porta
és la número 1
han estat
s'eleven
a milers
de reclamacions
clar
moltes vegades
parlàvem
que no tenim
una cultura
de la mediació
però també tenim
una cultura
en aquest país
jo tinc la sensació
partint d'aquestes dades
de la resignació
mira
no em creixo
perquè total
com que no m'ho solucionaran
aviam totes aquestes queixes
respecte a les companyies
de telefonia mòbil
podríem trobar-ne d'altres
moltes persones ja
ni s'acosten
a determinades instàncies
perquè no tenen confiança
en què es pugui resoldre
són quanties econòmiques
petites
però clar
tot va sumant
i crea
aquesta certa actitud
de resignació
que probablement
en alguns casos
que fora important
que s'acostessin
a aquestes vies
no ho fan
no sé què en penseu
que tens tota la raó
tens tota la raó
però aquestes qüestions
són qüestions
que ha de solventar
d'una forma eficaç
els tribunals de consum
de l'administració
són aquestes les qüestions
que ha de solventar
perquè els jutjats
no poden estar
per aquestes qüestions
les col·lapsarien
i a més
serien
extraordinàriament gravoses
per les parts
i els tribunals
arbitrals
que no els de consum
de l'administració
estan precisament
com a associació
alternativa
a aquells conflictes
que
tindrien que anar
o que poden anar
al jutjat
per tant
tampoc per aquestes
petites reclamacions
és aquí on ha de fer
una bona feina
els tribunals
en aquest cas
el de consum
de la Generalitat
i o altres tribunals
adreçats
als consumidors
però
jo no ho plantejo
ni molt menys
com que
siguin
precisament
aquests tribunals
el recurs alternatiu
al sistema
de l'administració
de justícia
tot és conflicte
però
estan en un altre nivell
si aquests tribunals
funcionen
també es difusionarà
aquesta
contracultura
a la que tu deies
de dir
no, no, no
reclamo
perquè se m'escolta
i realment
passa alguna cosa
si reclamo
amb raó
això era un exemplar
petit
però que es pot
traslladar perfectament
a qüestions
una miqueta
més transcendents
de tota manera
Iolanda
el que comentaves
tu de la resignació
jo crec que és
una qüestió
aplicable
és a dir
o independent
en aquest cas
del que pugui
representar l'arbitratge
o no
és a dir
estaves parlant
de reclamacions petites
el problema ja és
és que moltes vegades
per desgràcia
és obvi
perquè amb una reclamació
hi poden intervindre
diversos professionals
ja és una qüestió
insisteixo
independent
del concepte
de l'arbitratge
o de l'assistència
a la jurisdicció ordinària
perquè si són reclamacions petites
és el típic
escolti
m'acostarà més reclamar-ho
que no pas fer-ho
és a dir
que és una qüestió aliena
de l'arbitratge
que fins i tot
en aquest cas
òbviament
l'arbitratge
segueixen més econòmic
proporcionalment
però clar
hi ha moltes vegades
que et ve algú
a dir
escolti miri
tinc que fer una reclamació
de 150 euros
bé
escolti miri
si vostè
vol que l'assisteixi
i l'ajudi
i li faci una miqueta
tal
o anar a l'arbitratge
clar
hi ha uns honoraris mínims
els advocats
com deia
abans en Javier
i en l'Aurdes
per exemple
no és que
bueno
hi ha de tot
una vinyada del senyor
torno a utilitzar
aquesta expressió
però bé clar
òbviament
per molt petita
que sigui la reclamació
hi ha uns costos
que s'han d'assumir
mínims
i dient miri escolti
jo l'ajudaré
però òbviament
hi ha unes hores de treball
per unes quanties
insignificants a vegades
i clar
no li pots dir
amb el senyor
que li cobraràs
20 euros
o 30 euros
per fer-li una reclamació
i portar-li endavant
quan comporta una feina
és a dir
que aquesta resignació
jo diria més en el sentit
que això crea maneres de fer
no tant que sigui important
reclamar per una quantia
de 50-60 euros
que això evidentment
ningú s'ho planteja
sinó que crea una cultura
i una manera de fer
i de pensar
que probablement
per casos més transcendents
doncs sigui negativa
però Iolanda
i per què no s'ha de reclamar
per 50-60 euros
si realment
te'ls han berlat
eh
el tema està
que com adreces
aquesta reclamació
és a dir
tenim que tindre les eines
i els mecanismes
com perquè això pugui ser
és el que deies abans
hem de practicar
una contracultura
aquesta resignació
que tu ens comentaves
i acertadament
recollies la impressió
que està
en el carrer
en el carrer
i en altres mateixos
quantes vegades hem dit
bueno deixem-ho estar
perquè hem donat més mals
de cap que altra cosa
no que tinguem un mecanisme
com pot ser els tribunals
aquests de consum
o els sistemes
o els serveis d'inspecció
de consum
que amb una simple trucada
de telèfon
o amb una simple instància
i de sol
i mínim han berlat
50 euros
perquè en la factura
no sé què
no sé quantos
i que això tingui una conseqüència
que es persegueixi
amb el que estarem donant
dotant d'un servei
de justícia
al ciutadà
que també
en aquest àmbit
el mereix
eh
hem de distingir els àmbits
una qüestió
està en aquestes petites reclamacions
que s'han de tramitar
òbviament fora del jutjat
i òbviament fora dels arbitratges
en el nivell
que estàvem comentant
de la llei d'arbitratge
per la solució de conflictes
alternativament
a l'administració de justícia
a l'administració de justícia
no han d'entrar aquestes qüestions
i que per això està l'administració
però que funcioni
i aquí també ho hem de reclamar
com no?
si a tu t'han
virlat 50 euros
doncs escoltem
que persegueixin
aquell
que t'ho ha fet a tu
hi ha
mils de persones més
i s'ha lucrat
d'una forma
absolutament indeguda
i la sensació d'impunitat
exactament
per l'administració
ja és un bon assunto
per anar a purgar
aquests comportaments
és aquesta una mica
la qüestió
perdó
és el que volia referir-me jo
és a dir
si acudeixes amb un professional
òbviament
comporta
això
una desperta
siguem realistes
és així
a més
hem de
sempre ajudar
però dignificar la professió
això sí
el que diu el Ton
si l'administració
té la suficient
empenta
per tirar endavant
tots aquests processos
sense necessitar
d'acudir als professionals
per reclamacions petites
òbviament
hem d'instar
a l'administració
que si ho fa
que giu
faci
i fumar-li una miqueta
insisteixo
una empenta
perquè
en una instància
en una gestió
relativament senzilla
pel ciutadà
doncs
solucioni
tots aquests problemes
i descongestioni
una miqueta
el sistema
en general
arbitral i judicial
avui
ens hem acostat
perquè
de ben segur que
podem aprofundir
en nous capítols
d'aquest espai
del matí de Tarragona Ràdio
el que s'anomena
justícia alternativa
hem après unes quantes coses més
esperem que vingueu un altre dia
gràcies per acompanyar-nos
Antoni Huber
Víctor Roca
Javier Terrés Lourdes
Lourdes Guibernau
fins la propera ocasió
molt bon dia
gràcies
adéu
adéu