Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
minoritaris!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo crec que és especialment sacrificat,
perquè en principi participa molta gent
i cadascú té la seva funció dintre de l'equip.
I realment, dintre de l'equip,
cada persona té molta responsabilitat en d'enveres a l'altre,
perquè la seva funció condiciona que protegi l'altre
o ajudar l'altre o inclús tirar endavant
que el partit es pugui guanyar en funció d'una persona.
Realment, el futbol potser es pot basar,
no vull comparar,
o altres esports,
el jugador té certa importància per al rugby,
és tot un bloc,
cadascú té la seva peça, la seva posició,
i si aquesta màquina no està ben coordinada
no pot funcionar.
És un esport d'equip,
i jo diria que, a més a més,
el que està dient ell,
és molt important, evidentment,
un equip de bàsquet o un equip de futbol
que no estigui ben coordinat i ben unit no funciona,
per al rugby...
És impossible.
És impossible.
El que passa és que això que dient que és minoritari,
clar, jo també penso una cosa,
ens trobem que al bàsquet trobes una cistella pel carrer
i hi ha un nen que està jugant
o té una cistella a l'altre del jardí
o té el futbol,
escolta'm,
doncs mira,
si no té un bon camp al carrer,
està passant des de casa, no?
I clar,
el rugby és el que diem,
és el esport d'equip,
si tu no tens...
Aquí tenim el camp de rugby.
Tenim un camp magnífic.
Tu no tens l'equipet teu per poder,
sol no pots jugar
o amb dos o tres no pots fer el rugby.
Jo també penso que això potser és un motiu
que pot limitar l'esport en si,
perquè en realitat és un esport molt noble,
un esport molt maco,
vull dir,
té unes qualitats,
unes característiques molt pròpies d'aquest esport.
Exacte.
Potser nosaltres tenim un caràcter llatí,
vull dir,
això de les regles de la normativa...
Són més indisciplinats.
Sí, és possible.
Aleshores,
el rugby no et permet,
no et permet en absolut,
que tinguis indisciplina,
que siguis un jugador,
doncs,
que siguis violent,
perquè això de la violència en el rugby
és una llegenda,
no?
És un tòpic que,
i a més,
d'això en parlarem també,
és important.
Sí,
perquè realment el rugby,
home,
requereix,
diguéssim,
el contacte de jugadors,
contacte molt directe,
però és un,
bueno,
és un contacte controlat,
no?
i això s'ha de saber què també.
Quines són les qualitats del rugby?
Què aporta el rugby,
aquell jove,
que el practica?
A veure,
el rugby,
com us deia,
són 15 persones,
cada persona té la seva funció,
llavors,
no és un tipus...
No hi ha estrelles allà.
No hi ha estrelles,
vull dir,
cadascú té la seva funció
i la constitució física
és el de menys,
vull dir,
si una persona és baixeta,
és primeta,
és...
Bueno,
doncs...
Sí,
perquè tot allò que porteu és fals,
eh?
Tot allò és fals,
són proteccions.
No,
no,
portem res de protecció.
No,
no,
allò és el rugby americà,
el que he dit,
d'acord,
nosaltres parlem del rugby...
Del que es practica aquí,
del més anglosaxó,
no?
Exacte,
és la confusió,
no?
El futbol americà o el rugby,
no,
el rugby és l'europeu
que no té cap tipus de protecció,
només la vocal i...
llavors hi ha una posició per a cada tipus de persona,
vull dir,
hi ha la delantera,
hi ha els tres quarts,
i dintre d'aquest equip es pot incorporar qualsevol tipus de persona amb la seva constitució,
vull dir,
i és una oportunitat per tothom,
el 100% de les persones que vulguin practicar l'esport,
i això és el bo,
el que es pot oferir amb el rugby,
no?
És allò que diem plenament,
un esport complet?
Totalment complet,
sí,
sí,
però complet i cadascú...
Des del punt de vista físic em refereixo.
Sí, sí,
aviam,
amb les seves limitacions cadascú podrà desenvolupar el lloc que li correspon dintre l'equip,
vull dir,
no es limita a ningú,
vull dir,
aviam,
els entrenaments,
poques vegades se separa la gent per fer coses diferents,
si no és tècnicament,
no?
En l'esforç físic,
en l'entrenament físic,
tothom va a una,
eh?
i aviam,
vull dir que l'oportunitat de desenvolupar una activitat física en el rugby la té tothom,
el 100% dels persones.
I penso que estem trucant un tema molt important,
no?,
quan parlem que és un expert minoritari
i totes aquelles mares o pares i oients que ens estan escoltant,
el rugby permet,
el que hem dit,
no?
No cal que siguis alt com has de ser per jugar a bàsquet,
o no,
o sigui,
el rugby permet,
doncs,
aquell nen més planet,
o aquell nen que aparentment,
doncs,
és menys àgil,
perquè potser perquè no el bàsquet no és el seu esport,
no té per què ser un mal esportista,
no?
I em penso que donaria sortida a molts jovens
que potser no estan fent esport
o que no troben el seu esport
i que aquest podria ser un.
i que al Patronat tenim un bon camp,
com ha dit que abans...
Deixem parlarem de les instal·lacions més endavant.
I tenim un bon club que ha sigut aquest que estem parlant.
Però no avancem temes, Rosa,
això ho deixarem per més endavant,
perquè si parlem d'efectes positius,
també n'hem de parlar com els medicaments
d'alguna contraindicació que pot tenir aquest
com altres esports,
o no en té?
No especialment contraindicacions.
Home, evidentment,
una persona que tingui limitacions
per fer una prèctica esportiva,
les tindrà el futbol,
les tindrà el bàsquet...
Però no particularment pel rugby, no?
No particularment.
Aviam,
al rugby es treballa el contacte físic,
diguéssim,
el xoc,
i a vegades,
doncs, home,
pots tindre un problema de cervicals,
o pots tindre un problema de columna,
o...
Això, evidentment,
també podria condicionar altres esports,
però amb el rugby, home,
realment,
l'esport del rugby
requereix que estigués molt ben preparat físicament.
Això també,
vull dir,
una persona
que no s'hi ha dedicat constantment
a preparar-se
per la consecució del rugby,
no tindrà problemes de lesions,
vull dir,
qualsevol esport.
Tot i així,
no hi ha més lesions
que en altres esports,
al rugby.
Jo crec que les lesions,
al rugby,
no són les que es creu,
vull dir,
el rugby,
el contacte sempre,
com deia abans,
és controlat,
tu,
quan et fan un placatge,
quan entres en un amelé,
quan hi ha un atuix,
quan hi ha un,
diguéssim,
un avant,
o una cosa d'aquestes,
realment,
el contacte,
tu ja el preveus sempre,
o sigui,
sempre vas de cara al joc,
al futbol,
o a altres esports,
potser,
això se te pot escapar
pel rugby,
els contactes
sempre són controlats.
Els veus venir.
Els veus venir,
exacte.
Els veus venir de seguida.
I realment,
si estàs preparat
i si tens les condicions
per practicar aquest esport,
no tens que tindre
lesions importants.
I jo penso que també,
precisament,
te prepares practicant
i entrenant,
és a dir,
no tens per què ser fort
o perquè està muscularment preparat,
sinó que a poc a poc
t'hi vas preparant
com a un tot,
no?
I d'on deu venir
aquesta llegenda negra
que és un esport violent
quan realment no ho és?
Perquè des de fora...
Per la imatge.
Exacte.
A part que costa d'entendre
les regles del rugby,
costa de seguir
un partit de rugby,
doncs també dona aquesta sensació.
Això d'anar endavant
i tirar la pilota enrere,
ja no anem bé.
És difícil avançar,
no?,
amb aquestes regles.
I aleshores tu veus
12 persones allà enmig
amb un agrupament d'aquests
i que l'àrbit pita,
s'acaba la jugada
i tothom xe-xeca
i no ha passat res,
no et pots creure, no?
Però realment succeeix així.
Vull dir,
aviam,
les persones,
l'instint que tenim
és de conservar físicament
les teves condicions,
no?
Tu no,
a més,
que al rugby s'ha d'entendre
que el jugador contrari
no va a fer-te mal.
Realment,
al rugby,
als seus erígens,
també,
és,
pràctica molt a la universitat,
no?
És un esport
que es considera noble,
que es considera
que agrupa un grup d'amics
per desenvolupar una activitat.
L'esport de cavallers,
que se'n deia també,
no?,
en determinats àmbits.
Exacte.
Una altra cosa
és la professionalització
de l'esport
que està derivant
en que, bueno,
que hi hagi interessos
i que, bueno,
això repercuteixi
en que potser
els partits
de divisions d'honor
o partits internacionals
siguin més durs,
no?
Parlem d'una pràctica,
diguem-ne,
per gaudir-ne de l'esport
i no per entrar en temes
d'alta competició,
que aquest seria
una altra qüestió.
És un esport encara
per descobrir
per molts joves
de la ciutat,
no?
Totalment,
totalment.
I mira que es fan esforços,
eh?
Es fan esforços
al Club de Rugby Tarragona
i al Patronat d'Esports,
doncs estan desenvolupant
tasques per això,
per introduir a l'esrubi
o qualsevol altre esport
minoritari també.
Que els nens,
que hem vist
que hi ha molt percentatge
de nens
no practiquen esports,
eh?
Perquè potser
no es troben
en les condicions
per desenvolupar
un tipus d'esport concret
i es troben,
en certa manera,
marginats,
però, bueno,
han de veure
que hi ha molts esports
minoritaris,
hi ha moltes oportunitats
i una d'aquestes oportunitats
és el rugbi,
com pot ser qualsevol altra.
A partir de quina edat
es podrien introduir
els joves al rugbi?
El rugbi,
realment,
els nens i les nenes,
perquè també el rugbi femení
ha tingut el seu moment,
no?
Nosaltres coneixem clubs
que tenen molt d'èxit
en la seva escola
i són jugadors
o ets jugadors
que han introduït
els seus fills
en els equips
més elevins,
infantils,
que és quan,
diguéssim,
la llavor
d'aquest esport
realment
entra
en cada persona,
no?
I perquè nosaltres
també estem intentant
introduir-ho
a partir dels 13,
14,
15 anys,
però realment
és més difícil.
Una persona,
com més petita és,
més fàcil és inculcar-li
aquesta llavor,
no?
I realment,
altres clubs,
com Sant Cugat,
han tingut molt d'èxit
en aquest aspecte
perquè han introduït
nens molt petits.
Si comencen una miqueta grans,
el que passa és que
ja el que diem,
què és el més fàcil?
A Tarragona,
el bàsquet i el futbol.
Llavors,
que els nens de 13 anys
ja tenen els seus grups
fets d'aquests altres esports
o ja no s'atreveixen
a provar
en aquestes edats
un esport d'equip
quan inicialment
no han trobat
el seu espai
d'un determinat esport.
No pensen que el rugby
pugui ser aquest,
no?
Però si parlem d'edats,
què et sembla?
Podríem dir, per exemple,
uns 10 anys?
Inclús abans, eh?
8 anys, 9 anys, 10 anys,
sí.
Però més com a equip,
més com a pràctica.
Com a coneixement d'aquest esport.
Com a coneixement,
com a joc.
Com a desenvolupament
d'activitats d'entrenament,
del rugby.
Tant els nois com les noies.
Sí, evidentment.
No fem cap distinció.
Inclús les noies
poden ser inclús més fortes
en aquestes edats, eh?
Perquè hem vist que a l'escola...
Un desenvolupament físic
van més avançat
per a les noies
en una constitució.
Sí, sí, sí.
Inclús tenen iniciativa
i a vegades, doncs,
els nens van al darrere
del que puguin fer les noies.
A més, quan són més grans,
doncs, evidentment,
els nois ja creixen les qualitats.
Les qualitats varien
i això fa que canviï,
però potser en aquestes edats,
precisament,
als 8-10 anys,
poden jugar a estar junts perfectament, no?
Des d'aquest punt de vista,
ara per ara,
calla, que ens escolta,
diuen, ai, doncs, mira el nen
que fa temps que diu
que li agradaria fer rugby.
Què ha de fer?
Alguna persona
s'ha d'adreçar en algun lloc?
Podríem fer-ho així
de manera, diguem-ne,
particular o ha de ser
a través del centre educatiu
on estudia?
No sé, com funciona?
Home, nosaltres,
des del patronat,
si algú està interessat,
ens estan escoltant
i estan interessats,
nosaltres facilitaríem
algun número de telèfam
per poder adreçar-se al club.
Si voleu,
us repetim,
el nombre del patronat
és el 977-5502-99
i a través del patronat
els donaríem
tota la informació
molt gratament.
Parlàvem d'instal·lacions
i dèieu que aquí a Tarragona
tenim unes instal·lacions
magnífiques de rugby.
Tenint en compte
que és un esport minoritari
i probablement moltes persones
ni les coneixen, no?
Exacte.
Aviam, el club
ha tingut moltes fases.
Tot l'empenta
que ha tingut aquest club
realment s'ha d'admirar.
En el seu origen
s'entrenava
a la platja,
a l'escampat,
on fos.
Després vas aconseguir
un petit camp
a la laboral
que va durar uns anys
i finalment
es va aconseguir
un terreny
al costat
del patronat
d'esports
que al final
s'ha convertit
en un magnífic
camp de rugby.
Gràcies a...
En aquella època
estava l'Agustí Mallol
i ens va ajudar molt.
Això s'ha de reconèixer.
I ara mateix
actualment
hi ha molt bona col·laboració
amb el patronat d'esports,
amb la Rosa.
i, bueno,
aquestes instal·lacions
formen part
del patronat
i d'entorn
del poliesportiu
i les fem servir.
Doncs els hem de fer servir
més,
encara.
Esperem que la gent
ens escolti.
Simplement com una pràctica
de lleure,
de fer esport.
Hi ha limit,
parlàvem d'edat d'inici,
hi ha un limit
d'edat
per practicar-ho
de persones
que estiguin sanes
i que no tinguin
cap problema físic?
Es pot començar
a qualsevol edat,
vull dir,
la gent,
inclús gent
que ha vingut
als 27, 28, 30 anys
i s'han incorporat
a l'equip sènior
i inclús més tard
que s'han incorporat
a l'equip veterà
i nens petits,
molt petits,
que no estan
involucrats
en un equip concret
sinó que simplement
desenvolupen una activitat
al camp
que és de gespa
i és un camp
molt practicable
per a qualsevol...
I en quant a entitats,
què tenim a Tarragona?
Entitats que estiguin...
Tenim un club.
Un club.
Sí,
el club de Rubi Tarragona.
que és el que...
Tenim un club i tot.
Tenim un club,
tenim un gran camp
i ganes.
I ganes,
doncs ara falta gent
que vulgui entrar-hi.
És una mica això,
de vegades són mons
per descobrir
i un cop els descobreixes
dius,
mira,
hi havia això aquí
i jo no ho sabia.
Sí,
jo sé que el club
ha intentat
adreçar-se a les escoles
i donar a conèixer
aquest esport
i inclús
s'invitar
a mores escolars
entre les instal·lacions
i a mores d'educació física
i portar els nens
a determinades edats
i que coneixin
i que aprovin
i és el que diem
és difícil,
però bueno,
nosaltres també
a través de les amies
estem intentant
amb nens petits
que coneixin
el que és pràcticament,
no plaquen,
evidentment,
perquè no estan
a la terra
idòni
ni poden comprendre
en aquestes edats
què és això,
però sí que coneixin
que hi ha aquest esport
i que es pot fer
aquí a Tarragona,
no?
I no sé,
és a dir,
jo em penso que
si alguna vegada
veiem,
tenim l'oportunitat
a la televisió
de veure algun partit,
mirem-ho
i veurem com no és
tan agressiu
ni molt menys,
sinó que hi ha
un gran respecte
entre tots els jugadors
i jo em penso
que hi ha alguna cosa,
és un esport
que ajuda molt,
això que diem
el joc net,
és impossible jugar
a rugby
si no jugues netament,
o sigui,
en altres esports
potser pot haver
aquesta falta
de respecte,
de tolerància,
però en el rugby
només cal veure
com acaba en un partit
i com entre els dos
contrincants,
doncs,
inclús no només
saluden
i es feliciten,
sinó que inclús
comparteixen
una estona de festa,
no?
És el tercer temps.
Això m'ha dit,
explica'l-hi,
explica'l-hi
què és el tercer temps.
Sí,
què és això del...
El tercer temps
és, diguéssim,
la continuació del partit,
però, diguéssim,
tots agrupats junts
i fent una cervesa,
bàsicament, no?
Els despedits no farien cervesa,
farien un soquet o...
Jo crec que molts
apuntarien pel tercer temps,
exclusivament, segur,
no expliqueu gaire això
del tercer temps,
sinó,
jo m'apunto,
però pel tercer temps,
eh?
No, però jo no el deia
per la cervesa en si,
sinó pel que implica
que es busca un rato de relació,
és a dir,
tu has estat allà
uns que es donen cops,
no van després
a persones tornar junt.
Amb això vull donar
importància
de la noblesa
d'aquest esport, no?
Avui ens hem acostat
una mica més,
digues...
Jo voldria continuar
amb això de l'escola municipal,
que realment,
aquesta escola,
el club ha tingut
la responsabilitat
d'assignar
un monitor professional,
realment hi ha dos monitors
que s'introdeixen
a les escoles
i es fa
d'una forma dirigida.
Aleshores,
aquesta escola,
doncs,
i qualsevol necessitat
que hem tingut,
actualment s'està ajudant
a l'Ajuntament de Tarragona,
el Raül Font,
ens ha ajudat,
força,
en aquest aspecte econòmic,
i això ens permet desenvolupar
aquestes activitats
a nivell de barris,
a nivell de ciutat,
a nivell de col·legis,
instituts
i ho continuarem fent
perquè tenim moltes ganes.
Doncs nosaltres
continuarem interessant-nos
pel rugbi
i per aquelles pràctiques esportives
que tenim aquí
a la ciutat de Tarragona.
No tenim més temps,
llàstima,
us esperem un altre dia.
Agustí Busquets,
gràcies per venir a la ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Rosa Ballonrat,
ens trobem la propera setmana.
Ens trobem la setmana que ve.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.