Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Ja fa una estoneta que ha arribat el Francesc Lledó
als estudis de l'Avinguda Roma.
I anava mirant una miqueta els detalls de la proposta
que ens fa avui. Grafort avui, eh?
Francesc, també?
Avui, exacte, Grafort, llavor de músic...
On queden aquells temps de la verdureta que ens deies?
Ja t'ha passat l'adèria.
Anem a la Quaresma, no?
Per això justament, no?
I la Quaresma, doncs, bueno, a veure, cigrons, carxofes i bacallà.
El que jo et deia Grafort.
I a més, doncs, si amb això hi afegim el plat estrella de la Catalunya Sud,
que és el bacallà, i el preparat vull dir que és el romesco,
llavors de Tarragona, vaja,
doncs tenim un romesco de cigrons i carxofes amb bacallà.
Clar, és que ara tenim un període, que és el que dius,
cigrons, espinacs, els ous també tenen un paper important a la cuina de Quaresma,
les faves, els pèsols,
són combinacions, podem fer, moltíssimes amb tots aquests elements.
Moltes, moltes.
Inclús les escudelles de peix, que dic jo,
o sigui, les escudelles a mi m'agraden sobretot les de bacallà.
O sigui, tu agafes un bacallà amb una aigua sola,
esqueixadet, i el poses avui a l'olla amb unes patates,
un cigronet...
Esqueixat, sense pell, sense res, ja com si fos per esqueixar.
Exacte.
I poses això, uns cigrons, com si fes una escudella...
I molta verdura.
Exacte.
Una escudella però sense res de carn i amb molta verdura.
Les carxofetes talladetes, uns pèsols, uns saves, uns cigrons...
La carxofa directament crua?
Sí, sí, sí, a mi sí, a mi m'agrada.
A veure, això t'ha d'agradar, però a mi m'agrada.
Vull dir, a més amb el bacallà és un marit i muller, no?
Vull dir, i van molt bé.
I aquí fa el mateix, però en lloc de posar-hi el bacallà esqueixat,
mandonguilles de bacallà.
També.
En l'últim moment.
Sí, sí, sí, mandonguilles.
Se pot fer la pilota típica que hem de fer...
Però amb bacallà.
Però amb bacallà, perquè estem en Quaresma, no?
Sí, home, el cuento de la Quaresma, escolta, ens estem posant...
Home, a veure, la Quaresma és una cosa que...
Bé, jo ara no entrenem religió, eh?
Nosaltres aquí parlem de cuina.
Sí, però doncs jo crec que és una cosa saludable, eh?
Pel cos.
Penseu que...
Sí, que totes les religions la tenen, la Quaresma.
D'un nom a un altre, que sigui el ramadan, que sigui una altra cosa.
I això és una sàvia decisió de la...
Perquè en aquell moment, fa molts anys, la vida del món se religia per les religions.
O sigui, no hi havia una política, no hi havia absolutament res.
La política era la religió, no?
Llavors la religió, diguem-ne, que salvava el país de tot.
Llavors hi havia unes sàvies èpoques de l'any en què se netejava una miqueta el cos
i esperava una miqueta de fer abusos, sobretot la gent que manava, no?
Perquè els altres pobrets no en feien mai d'abusos, perquè no en tenien per fer.
Però doncs els que, diguem-ne, que feien les coses i que podien abusar,
doncs havien de descansar de tant en tant per viure una miqueta més, no?
Clar, però si tot això ho traslladem ara, és com una broma.
Perquè mira, aviam, dius, depurar l'organisme.
A mi em sembla fantàstic, amb els bunyols que vam fer la setmana passada.
lleugers, digestius, dietètics, amb aquest romesco el mateix.
Avui en dia l'aquaresme hauria d'existir igual, però modernitzada, diguem-ne.
Hauria de ser una cosa...
Per exemple, jo coneixia un senyor que era model, retirat ja, un senyor gran...
Model de passarel·la.
De passarel·la, sí, un dels primers models d'Espanya.
Un senyor de Barcelona, que vaig treballar amb ell, molt interessant.
Era un senyor que, cada lluna plena, em sembla que era, es feia la seva pròpia cuaresme.
O sigui, es feia la seva... Tenia el seu sistema.
Sí, una de depuració de l'organisme.
Començava, em sembla que era un dia sense menjar absolutament res,
només era d'aigua sola.
El dia següent, em sembla que feia un dia de fruites soles.
I amb aquests dos dies, em sembla, no ho sé, alguna cosa així.
I això ho feia una vegada cada 28 dies, diguem-ne, amb les llunes.
i aquest senyor, de veritat, que feia goig.
Vull dir, aquestes coses neteixen el cos regularment i van molt bé.
Abans, vull dir, clar, abans no hi havia tants coneixements
i no es podien fer, llavors, clar, ho feien només una vegada a l'any,
més llarg, que també ha d'anar força bé.
Diferents maneres, però, de tant en tant, allò de dia de descansar.
A veure, donem-li un descans al cos, netegem una miqueta, això ha d'anar bé.
Sí, són diotes depuratives, molta gent opta.
Un cop cada mes, queda trimestralment, depurar l'organisme amb una sèrie d'infusions.
Seguim aquí, des de la cuina, amb el Francesc Lledó.
Ja li hem dit, avui, Francesc, tindrem una cuina una mica accidentada.
Abans d'entrar, a parlar del plat.
Una vegada més, perquè ho expliquem cada any, però no està gens malament,
perquè, afortunadament, cada cop hi ha moltes més persones
que entren al món de la cuina.
Deçalem el bacallà, primer que tot?
Bé, depèn. L'any passat, si recordes, vam fer tota una explicació sobre això,
vam parlar des del bacallà sense dessalar gens,
fins al bacallà de les tres aigües, i depèn.
Primer has de pensar, què en vull fer d'aquest bacallà?
Clar, és que fixa't que jo he parlat molt d'aquest tema,
aviam, no dedico part de la meva vida a parlar d'aquest tema,
però ho pregunto a totes aquelles persones que en saben més.
I al final m'he adonat que cada persona fa el seu sistema,
amb tot el que t'expliquen.
Jo, per exemple...
Però jo tinc una primícia, diguem-ne,
una llei bàsica, per mi, del bacallà,
que és el bacallà, has d'aprofitar al màxim el seu gust,
i per aprofitar al màxim el seu gust,
quanta menys sal li treguis millor, d'acord?
Llavors, si aquest bacallà d'anar en preparats,
o on després hi hauries d'afegir sal per X motius,
no n'hi afegeixis,
i no dessalis el bacallà i fer servir la sal del bacallà, no?
Per exemple, el famós xató, d'acord?
Doncs, bueno, en vez de tirar-hi sal al romesco
i haver de fer una cosa,
doncs, o bé agafem bacallà salat completament,
el piquem i el fem servir com a sal,
el barregem amb el romesco com si fos sal,
n'hi haurem de posar una miqueta més
perquè no és tan salat com a sal,
però al revés ens dona gust,
o bé el bacallà que hi afegim al xató,
no el dessalem amb tres aigües,
com seria el lògic,
sinó que n'hi posem només dos,
o només una,
depèn de com el vulguem.
El mateix, amb un arròs caldós de bacallà
o amb un arròs de bacallà,
no hi afegim sal,
agafem el bacallà sense dessalar,
o anar més amb una aigua,
depèn de la quantitat de bacallà que hi volem posar,
i aprofitem la sal del bacallà
per fer l'arròs.
Llavors, tot el gust es quedarà dintre de l'arròs.
Si anem dessalant,
l'anem netejant també,
va perdent gust.
Jo et diré una cosa,
faci el que faci,
mai hi poso sal al bacallà,
el deixo en un punt que mai poso sal
al menjar que faig amb el bacallà.
Jo al final, parlant,
sobretot amb les...
i des d'aquí enviem una salutació
a les bacalladires del Mercat Central de Tarragona,
que m'expliquen i cada vegada
m'expliquen el mateix,
jo ja m'ho he après de memòria,
senzillament una primera aigua,
tants dies com vulguis,
a la nevera,
perquè s'engreixi,
perquè creixi,
una setmana,
una setmana,
15 dies,
15 dies,
3 dies,
3 dies,
el que convingui,
aquella aigua,
per deixar-lo allà.
I un cop hi treus aquella aigua,
només una.
24-48 hores.
Sí, a veure...
En lloc de les 3 aigües clàssiques.
A veure, depèn de la peça, no?
Clar, també depèn del gruix de la peça.
Si la peça és molt grossa,
necessitaràs 3 d'aigües.
I si no, amb 2 n'hi ha prou.
I si no, amb 2 n'hi haurà prou.
Sí, aquesta primera aigua és...
Però a què fora el sistema, no?
Sí, a veure,
el millor sistema és aquest,
és la primera aigua molt llarga,
per rehidratar,
o sigui, no és de salar,
sinó és rehidratar també.
I llavors, a partir d'aquí,
les segones i terceres aigües...
Ja són per de salar, aquestes.
Ja són per de salar.
Llavors, de dues maneres,
les segones i terceres
han de ser d'un dia per l'altre sempre,
perquè si no comença a fer pudor.
En la primera no,
perquè tota la sal del bacallà
va a l'aigua i fa de conservant.
Però a les altres ja no n'hi ha prou
per conservar.
Ja podria entrar en un procés de descomposició.
I llavors ja comença a fer pudor.
És ciència pura, això de la cuina,
ja ho saben, eh?
Vinga, què preparem avui?
Doncs vinga, anem a explicar aquest romesco,
de cigrons i carxofes amb bacallà.
És un plat que a mi m'agrada molt,
és un plat d'aquests,
a més, jo trobo que porta salut per tot arreu.
Portem llegums,
cosa que, bueno, per desgràcia,
no incorporem gaire a les dietes.
Mira que són fàcils de cuinar.
A més, com a protagonista,
hi posem carxofes,
per mi la verdura reina,
hi posem bacallà,
que, bueno,
és el germà pobre del peix de terra endins,
diguem-ne, no?
Que, bueno...
No és germà pobre, germà pobre, francès.
Avui en dia no,
però d'origen...
És més aviat l'aristocràcia, eh?
Si el bacallà el cuinem aquí
és perquè era la Catalunya pobra
i era el que ens quedava, no?
Doncs, bueno,
és un plat molt senzill
i amb una base que
molts me podeu discutir
i, a més, podeu tenir raó,
perquè, com sempre he dit,
el romesco és una cosa molt popular
i hi ha tantes receptes
com gent la fa, no?
Jo us en vaig explicar una,
en concret per aquest romesco d'avui.
Si demà en faig un altre,
potser la faré diferent.
Vull dir que jo també m'hi apunto
a romescos diferents.
Però avui toca així.
Però avui l'explico així.
Algo imprescindible per mi el romesco,
la picada de fruits secs,
l'ammetlla i l'avellana.
En aquest cas, doncs, vinga,
parlem en quantitats,
farem un romesco per quatre persones,
llavors posarem un grapat d'ametlles,
maco,
i un grapat d'ametlles
i un d'avellanes torrades,
un grapat de cada maco,
pelades.
Aprofitem la bienentesa
per dir que també hem seguit
els consells del francès
de conservar els fruits secs
a la nevera.
No hi ha color.
Ara...
Al grau de conservació.
És diferent, és molt diferent.
Ni que estigui tancat l'envas.
Sí, sí.
Ara l'estiu...
Ai, l'hivern, mira,
perquè amb el fred ja fa de nevera,
però l'estiu és realment bàsic.
A més, que penseu que l'estiu
ja porten un any els fruits secs,
la majoria,
perquè les collites són al setembre o així,
o sigui que, a més,
de la calor s'hi afegeix
el que són vells,
llavors és un desastre, la veritat.
Doncs un grapadet d'ametlles,
un altre d'avellanes...
D'avellanes,
una nyora,
que l'afregirem,
en aquest cas,
aneu al tanto al fregir les nyores,
que es tornen de seguida.
O sigui, és un pam-pam,
és ben bé comptar fins a 15-20,
si l'oli està, per exemple,
el feu amb una fregidora
i l'oli està a 160 graus,
és comptar fins a 15 i treure-la.
És com passar amb el pebre vermell,
a la castellana que s'hi arrebata.
Exacte.
És donar-li un toc,
és que si no queda amarga una miqueta,
inclús, eh?
És un toc.
Més bé el que paqueu de cru,
que no passa absolutament res,
que no pas que paqueu de cuit.
En aquest cas, a més,
l'enyora,
el fer-la a casa,
i a mi no em molesta,
jo la deixo sencera,
o sigui, la pico amb pell i tot.
Després agafarem amb una safata de forn
i escaliberem per aquests quatre,
jo hi posaria dos tomàquets petits
o un de gros,
una ceba,
una cabossa d'alls,
i tot això a la safata escalibar al forn,
per després.
A veure, també el podem fer fregit, tot això.
M'explico.
Podem agafar el tomàquet,
obrir-lo per la meitat i fregir-lo.
Podem agafar la ceba
i sofregir-la una miqueta.
Hi ha gent que no n'hi posa, de ceba.
Aquí és una de les coses.
Però es quedarà més fort, no?,
si ho fem fregit, tot això.
Queda una miqueta més fort,
però en el cas de fer el romesco de cassola,
diguem-ne, queda molt bo.
i després també es pot agafar els alls
i fregir-los, d'acord?
El que queda és potser una miqueta menys saludable,
per allò de la fritura,
però queda bo també, queda boníssim.
Molt bé.
Bé, ja està.
Llavors, tots aquests ingredients,
amb una picadora i el piquem, d'acord?
O amb el morter...
Amb una miqueta d'oli?
O no cal aquí de moment?
No cal perquè la tomàquet ja li dóna...
La tomàquet, la ceba i els alls,
i això ja li dóna suficient textura
com per poder-ho picar.
Si realment després s'ha quedat enganxadet,
més col·li,
jo aquí en aquest cas hi podríem tirar
una miqueta d'aigua,
o una miqueta d'oli i aigua,
les dues coses.
Però penseu que després,
jo no vull que em quedi oliós tot això,
llavors prefereixo no tirar-hi massa oli,
perquè aquesta picada
és per un romesco de cassola,
llavors d'oli poquet.
Molt bé.
Llavors, la picada aquesta,
la guardem,
és una picada que s'aguarda força bé,
a la nevera,
es pot guardar uns quants dies bé,
és una picada de recurs,
que després en qualsevol plataret,
un dia per sopar,
uns ous durs amb patata i romesco,
queden boníssims.
És una picada que se'n pot fer
sempre una miqueta més del compte
i t'anar-hi a la nevera,
o inclús congelada,
i després tirar d'ella
per fer qualsevol toc
o qualsevol cosa
amb un plat boníssim,
o fer aquelles truites amb suc famoses també,
amb una miqueta de picada d'aquest al romesco.
Jo és una cosa que aconsello,
sobretot ara a la quaresma
i de cara a l'hivern,
de tenir-la sempre feta a la nevera.
En una tapadeta guardada?
Tapadeta,
i si no,
amb bossetes petites congelada,
allò que després la puguis treure.
Potser val la pena fer una bona quantitat
i congelar-ho.
Sí, sí, sí.
És una cosa d'aquelles
que en un moment
es soluciona un dinar,
o un sopar.
Llavors,
per a fer el plat ja,
a part de la picada,
començarem,
jo en aquest cas
hi poso
una miqueta de ceba
tallada
amb juliana,
que se'n diu,
o sigui,
l'obrim per la meitat
de dalt-baix,
i després
fem uns talls perpendiculars
a les capes de la ceba,
de manera que ens quedin
com a semicircunferències,
talladetes i fines.
la carxofa,
que també la partirem
per la meitat
de dalt-baix,
evidentment neta ja,
només el que és el cord,
diguem net,
amb la fulla tova també,
sense llançar-la,
però doncs,
ja neta,
la partim de dalt-baix
i després fem talls finets
com si la volguéssim fregir.
Llavors,
aquesta carxofa
i aquesta ceba
amb un bon ali d'oliva,
les posem al foc
i les sofregim.
D'acord?
Deixem que agafin
una miqueta de color,
eh?
I llavors
hi afegirem
el bacallà.
D'acord?
El bacallà
també li donarem
dos tombs.
Aquest bacallà,
jo,
és un bacallà
d'una sola aigua,
no és un bacallà
ni de dos ni de tres,
és d'aquella primera aigua
que dèiem d'inflar,
amb aquella primera aigua
n'hi ha prou,
perquè a aquest plat
no hi posarem sal
i llavors
agafarem la sal
del bacallà.
Doncs,
llavors aquest bacallà
aquí ja va a gustos,
a mi m'agrada
una miqueta sofregidet,
hi ha gent que li agrada
només que toqui
una miqueta l'oli,
canvia el gust,
canvia una miqueta el gust,
el sofregidet té un gust
una miqueta més,
com us ho explicaria?
Més torrat.
Més torrat,
exacte,
i l'altre té un gust
més suau,
més com l'arròs de bacallà,
aquell arròs amb pèsols
i bacallà
que també està boníssima,
doncs,
això hi ha el gust
de cadascú.
El punt entremig
jo crec que és
com ho faria jo.
Llavors,
hi tirarem unes gotes
de vinagre
i tot seguit
hi tirarem la picada,
d'acord?
Vinagre,
doncs,
per aquestes quatre persones
una cullerada supera,
per exemple,
un vinagre de Jerez,
no cal que sigui
un vinagre d'aquest tipus
balsàmic o això,
sinó un vinagre
que aquí el que busquem
és l'acidesa,
no?
I de tot seguit,
també hi ha una opció
que a mi m'agrada molt
que és junt amb el vinagre
i podem tirar una miqueta
de birranci,
aquí hi ha el gust
de cadascú,
sense el birranci
queda boníssim
i amb el birranci també.
Llavors,
hi tirarem la picada,
li donem dos tomets
en aquesta picada
a la cassola,
amb tot això
i tot seguit
hi ha un mullem.
ho podem mullar
doncs amb aigua,
senzillament,
o amb un caldo
de verdures,
o amb una caldo
que hi haguem bullit
el bacallà,
les espines,
i això depèn
de si hem comprat
el bacallà sencer
o això,
o les pells
o tot això.
Bueno,
quan ja ho tinguem
això mullat
hi tirarem els cigrons
que ja venen precuits
d'aquests que comprem
ja bullits
i que faci un xup-xup
tot junt,
res,
que estigui 10 minutets
n'hi ha de sobres
i això sí,
va bé que reposi
com a mínim 20 minuts
aquest plat després
de fer tapadet
i el deixem que es confiti
perquè els cigrons
no es passin de cocció
i agafin el gustet
del bacallà,
les carxofes
i tot això.
No té més,
és així de senzill.
No, no,
no és complicat,
no és complicat,
és tipus putxero,
és un plat d'aquests
de recurs.
Però que ens ha quedat,
no ha de quedar molt caldós.
Això depèn del gust.
A mi m'agrada caldoset.
Caldoset,
però llavors es prens amb cullera,
els cigrons,
després pots menjar el bacallà.
Sí.
I que fos com una salsa,
no?
Sí, sí.
Però llavors podries fer la variant,
també es podria fer,
que quedaria molt bo,
de fer un romesco,
un romesco,
diguem-ne,
de salsa,
llavors quan la mateixa picada
que he explicat
hi afegim una miqueta de sal,
una miqueta de vinagre
i la muntem amb oli.
Com si féssim la salsa
dels calçots.
Com si féssim la salsa dels calçots.
I llavors agafem
les carxofes saltejadetes
i els cigrons
i el bacallà,
el bacallà llavors
amb dos aigües,
i ho barregem tot
amb fred,
diguem-ne,
i fem
com si féssim
una amanida
de cigrons,
bacallà i carxofes.
També queda molt bo
d'aquesta manera.
És completament diferent
i llavors no porta gens de caldo.
Llavors es pot presentar més
com una amanida,
inclús es pot menjar fred,
inclús,
no ho sé,
és una cosa
més
evidentment gens de caldoses,
de forquilla.
I en canvi només varia
aquest petit detall
de fer-ho
amb una salsa lligada
amb oli.
Sospito que cuinarem
coses molt bones,
eh,
aquesta quaresma
aquí a l'espai.
Ho intentarem,
ho intentarem.
La propera setmana també...
Sí,
per la propera setmana
m'agradaria parlar
de les calderetes
i de les bullaveses
de peix
i tot això
que són sopes
que a mi m'encanten
i que són fàcils de fer
encara que es cregui
que no ho són.
Escolta,
ja posats podríem fer
alguna sopeta de farigola,
alguna sopeta d'all
que també no es fan a les cases
i són boníssimes.
Home,
la sopa de farigola...
O la sopa d'all.
La sopa d'all
ningú en parla
i és una gran sopa, eh?
Jo si vols avui t'explico
la de farigola
és que són 30 segons
una sopa de farigola
i a més
és d'aquelles coses
que s'han de fer.
Vaja,
a mi...
És que és boníssima.
La tinc a la memòria infantil,
no?
I és una cosa
d'aquelles que m'han posat
el biberon, diguem-ne,
i m'encanta,
vull dir,
és d'aquelles coses
i que no en mengem mai.
És una d'aquelles coses
oblidades, no?
I és depurativa.
Tu que parlaves
de dietes depuratives.
I a més,
és molt depurativa, sí.
I a més,
com que sempre la combina
amb nantes,
almenys a casa,
amb ou...
Amb un ou.
Amb un ou.
Amb un ou estrellat.
Sí, a més alimentava,
o sigui,
tenia aquella cosa
de depurar i d'alimentar.
Saludable i d'aliment.
Sí.
Doncs és tan senzill,
a veure,
jo també,
és d'aquelles coses
que també afortunadament
són molt populars
i té,
tot i senzill que és,
té moltes variants,
però jo agafo aigua bona,
és molt important
que sigui aigua bona,
no agafeu aigua amb cloron,
aigua de garrafa,
aigua bona,
amb un caçó,
amb un dendall,
a veure,
si fem,
per exemple,
estem parlant per fer
quatre sopetes de farigola,
val?
Doncs jo hi posaria
per quatre sopetes,
doncs,
una miqueta més de mig litre,
tres quarts de litre d'aigua bona,
dos dents d'all,
oberts per la meitat,
un bon raig d'oli d'oliva
i una miqueta de sal,
res més.
Això,
que arrenqui el bull
i que bulli
uns tres o quatre minuts,
val?
Quan hi ha bullit
aquests tres o quatre minuts,
apaguem el foc
i tirem
una bona rama de farigola
d'aquestes silvestres,
o sigui,
plegada per nosaltres
a poder ser...
Sí, sí,
mirarà que s'acostarà
a Setmana Santa
és el millor moment.
O amb un arbolari,
però que sigui en rama,
que sigui maca,
que no allò,
la fulleta aquella,
sinó una bona,
i si pot ser amb flor seca,
molt millor,
no?
I la deixem infusionar.
Fem infusionar,
sí,
uns cinc minuts,
ja depèn de...
Com més temps,
agafa les resines
de la farigola,
que tenen unes propietats
que a mi m'agraden molt també,
però li dona amargor.
Li dona una miqueta d'amargor.
Però més de cinc minuts,
no?
Jo no el faria
més de cinc minuts,
és al voltant dels cinc minuts,
un eu tastant també,
no costa res,
i llavors,
amb un plat,
agafeu pa sec i torrat.
Aquí venen les varietats,
és el que anava a dir,
torrat,
el pa torrat.
Sí, pa sec i torrat.
Anant moltes vegades
agafem les barres de pa,
les velles,
i les posem al forn senceres,
i llavors les torrem
una miqueta per fora.
I llavors,
amb un ganivet
que no sigui de serra,
sinó de tall,
les anem tallant molt fines,
i es trenquen,
no passa res.
És que després s'ha de desfer,
allò també.
I llavors,
això ho poses al plat,
una bona base de pa.
Llavors,
aquí també entren les variants de l'ou,
si hi vols posar ou o no.
Si no hi vols posar més això sol,
l'escaldes al pa
amb un colador,
amb la sopeta
que ja tenim feta infusionada,
i ja tenim una sopa de farigola.
Si vols,
nandos també hi fem,
hi posem un rovell d'ou sol,
sense la clara,
al mig del pa,
i llavors l'escaldem.
I després també hi ha la variant...
Amb la mateixa infusió que hi tires,
el poses en cru, clar.
En cru, sí.
I després també hi pots tirar l'ou sencer,
amb clara i tot,
i llavors hi tires la infusió,
i en aquest cas,
jo quan és amb clara i tot,
el remeno.
Remeno una miqueta,
hi faig uns fils amb la clara
i el rovell,
i queda per allí tot desfet.
Sí, sí,
com aquesta sopa xinesa,
de l'aleta del tiburon.
Hi ha qui tira després també,
el que vulgueu,
però hi ha qui tira
unes fulletes de julivert,
hi ha una vegada acabat...
Però la genuïna és aquesta, eh?
Però la genuïna és això.
A mi m'agrada aquell gustet
de l'oli d'oliva bullit
i aquella punteta d'all
junt amb la farigola,
a mi, per mi, és la gràcia.
Doncs prenem la paraula.
La propera setmana, sopes.
La propera setmana, sopes,
i sobretot de peix.
Aquesta setmana amb el fred que ha fet,
que Déu-n'hi-do.
Molt bé,
Francesc Lledó,
del restaurant Marlot de Tarragona de peix,
però també farem la sopa d'all.
M'ho promets?
D'all, sí.
Farem una sopeta d'all,
ja s'ho apunta, eh?
Francesc, moltes gràcies
i fins la propera setmana.
Fins la setmana que ve.