Sintonia de Tartulia
Saludem a Josep Maria Àries, cap del Departament de Comunicació de la Universitat Roviri-Bergili.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, Ricard, bon dia.
I ens queda un periodista que esperem que arribi de seguida,
que és el delegat a Tarragona del grup de comunicació 100%, el Carles Magrané.
Amb ell també volem compartir la tertúlia.
Una tertúlia que avui, bàsicament, ha de començar de manera obligatòria,
parlant de la canonja, després de l'anunci que ha fet l'alcalde Roc Muñoz,
demanant personalment a l'alcalde de Tarragona
que l'entitat municipal descentralitzada es constitueixi en el futur,
en municipi propi recuperant el territori històric,
aquell que teníem a la dècada dels 60.
És, en fi, un fet que es va produir dilluns,
quan l'alcalde de la canonja va lliurar personalment
a l'alcalde de Tarragona una carta en aquesta línia.
Comencem pel Josep Maria Àries, abans de parlar amb els polítics.
A veure què li sembla, de partida,
aquesta posició de la canonja per negociar el tema de la segregació.
Jo crec que els ciutadans tenim el dret
que els polítics no facin demagogia amb el territori.
Primera consideració.
Segona, que quan es tracta de moure el territori, com de tot,
jo soc partidari que les coses s'han de moure,
no soc pas partidari de l'immobilisme.
Ara, s'ha de fer tenint en compte, sobretot,
que per mi la sobirania resideix en el mateix poble.
I, per tant, si tots aquests processos es fan de comú a acord
amb el que vol i expressa la immensa majoria
dels municipis que estan en aquest marc,
jo no hi tinc res a dir.
Tot és discutible i tot és negociable.
Ara, jo sí que el que demano, i a vegades potser reclamo,
és que no es jugui amb el territori.
I ho dic perquè ara parlem de la canonja,
però podíem parlar d'aquest debat que es torna a reobrir
de la cocapitalitat.
En parlarem segurament després.
I jo dic, sí, tot es pot moure,
la Constitució es pot moure, tot es pot moure,
l'immobilisme és un retrocés.
Però sempre i quan es facin aquests paràmetres
de respecte a la ciutadania, que s'ha d'expressar,
em sembla que no són de rebut les decisions unilaterals.
Nes Opinions, com ho veuen els socialistes de Tarraona?
Bé, nosaltres hem dit que la segregació la volem
i per tant estem amb els canongins i les canongines
per ajudar-los a assolir la segregació,
perquè és un greuge històric important.
I esclar, quan no es posen més barreres
que voleu o no voleu la segregació,
ells demanen tot.
I el que cal és abordar amb rigor i amb seriositat
doncs del que estem parlant.
Jo ja vaig dir en el seu dia
i tots hi vam estar d'acord
que parlar de la segregació
doncs, en fi, era una bona línia d'inici,
era un bon punt de partida,
era posar-nos d'acord
amb el nominalisme,
però darrere d'això
hi havia tot un debat important,
que és el territori.
quan parlem d'acceptar la segregació,
de què estem parlant?
Estem parlant del que és l'actual entitat menor descentralitzada?
Estem parlant del terme històric,
amb la seva integritat?
Estem parlant d'un punt intermigio que s'ha de negociar?
Estem parlant d'un territori intermigio?
Estem parlant de sentiments dels canongins
que volen aneccionar-se bona vista?
Estem parlant dels de bona vista
que volen ser canongins?
Tot això s'ha de parlar
i s'ha de parlar sossegadament.
S'ha de parlar sense frivolitats
i s'ha de parlar
en molt de sentit comú,
sense fer gaires estridències,
però avançar decididament.
Jo, per exemple, he dit
que amb el tema aquest de la cocapitalitat,
que és un debat que no m'agrada gaire,
aquest de la cocapitalitat,
perquè és un debat nominalista,
en fi, que em sembla que és bastant absurd,
però bueno, que en tot cas,
si hem d'entrar hi entrarem.
I, a més a més,
he demanat a l'alcalde de Tarragona
que convoqui un pla extraordinari
perquè tots els grups polítics municipals
hi puguem dir la nostra
amb unanimitat i amb contundència
sobre la reafirmació de la capitalitat de Tarragona.
A partir d'aquí,
jo crec que debats aquests sobre el territori
que se'ns obren en el nostre municipi
no ajudant gaire a reformar
aquesta posició de capital de Tarragona.
Per tant, jo estaria bastant d'acord
amb el que diu el Josep Maria
que no podem frivolitzar
ni tan sols col·lateralment
en temes com aquests que són fonamentals.
Fonamentals per al municipi en el seu conjunt,
fonamentals pels canongins i les canongines
i fonamental també per a la gent de Bonavista,
que hem de saber si es volen o no
sentir canongins o tarragonins o bonavistencs
o què és el que volen.
En fi, aquí hi ha coses importants
que afecten a sentiments,
que afecten a adhesions
que cal, insisteixo, tenir-les molt en compte
i amb moltíssima cura.
La posició de Comerciència i Unió?
Bé, jo diria que
sobre el tema de la capitalitat
i de la paraula aquesta estranya
que ara s'utilitza...
De la capitalitat, si vol, després parlem.
Parlem tots.
És per centrar el tema de la canonja, si no li importa.
És una qüestió que jo no crec que tingui tant de debat.
És a dir, Tarragona és capital de la província,
és capital del Camp de Tarragona,
és capital cultural, capital industrial, capital turística.
Jo crec que Reus en aquest moment està fent un moviment
perquè veu que ha perdut una sèrie de possibilitats
sobre l'aeroport,
que pràcticament tota la Costa Dorada
i el Camp de Tarragona ha entrat a l'aeroport
i l'ha perdut una mica Reus.
Jo crec que està fent un esforç d'aquest tipus.
Jo diria que el tema de la capital
és un tema que no té que ser objecte
de res més que d'una afirmació.
El que hem d'evitar per damunt de tot
és que ens torni a passar a la història
de la Facultat de Medicina i l'alcalde de Racasens,
aquell debat tan terrible que va tindre la ciutat
i que tant va deprimir la ciutat
quan van perdre la Facultat de Medicina
i per poc la universitat.
Ara, amb el tema de la canonja
és pràcticament el mateix però a l'inversa.
És a dir, de la mateixa manera
que nosaltres ens manifestem d'una manera rotunda
que som la capital,
els de la canonja es manifesten d'una manera rotunda
dient som un poble, ho hem estat
i volem recuperar justament la nostra identitat.
A partir del moment que els tarragonins diem
som la capital,
a partir d'aquest moment hem de reconèixer
que la canonja també era un poble
que es va anaccionar a Tarragona.
És aquest doble reconeixement,
per això li volia intentar començar per aquí.
Si jo dic soc capital, i ho soc,
i n'estic convençut i ho defensaré fins al final,
també he de reconèixer que un altre era poble
i que li van prendre la identitat de poble.
Ara, sembla que quan obres un reconeixement,
perquè el primer que va fer l'Ajuntament de Tarragona,
i això va ser la meva voluntat com a alcalde
en aquell moment, és a dir,
obrir un reconeixement,
senyors de la canonja,
reconeixem el fet que tenen drets,
a partir d'aquí el que s'ha de fer és parlar,
simplement parlar.
Jo diria que el diari de Tarragona
de fa aproximadament 5-6 mesos
jo ja me vaig manifestar sobre Bonavista,
sobre el que pensava sobre Bonavista,
i no crec que sigui necessari
que em torni a manifestar en aquells moments.
Potser és que no se'n va llegir bé en aquell moment,
o potser és que no es recorda.
Però el que diria és que
per què no podem parlar de tot?
Per què no?
Per què no podem parlar de si és el terme històric,
o és un terme reconstruït sobre l'històric,
sobre l'actual MD,
com financem?
Per què hem de tindre por
a parlar de si Bonavista pertany a la canonja
o pertany a Tarrona?
D'acord amb el terme històric,
Bonavista pertany a la canonja.
Però també és cert,
i d'això se n'ha de parlar amb tranquil·litat i amb calma,
que Bonavista neix pràcticament,
la potència i la força de Bonavista
neix després que la canonja estigués integrada a Tarragona.
És a dir, Bonavista com a tal,
la seva identitat com a un dels barris importants de Tarragona
no és de l'època on la canonja tenia un terme reconegut,
sinó que és una mica posterior.
I tot això s'ha d'haver de parlar.
Bé, també és lògic,
ho has de reconèixer,
també és lògic que quan un va a una negociació
i l'alcalde de la canonja va a una negociació,
té...
La posició maximalista, no?
Podríem dir.
I després que, clar, té també una plataforma
que suposo que l'apreta i l'home es manifesta,
però anem a escoltar-lo, anem a parlar-lo,
anem a veure com se fan les coses,
però, insisteixo,
si nosaltres som capital
i com a tal se manifestem,
nosaltres també hem de reconèixer que la canonja era poble.
Saludem el quart contartule que ja ha arribat.
Una mica esbufegant.
Estressat arriba, estressat.
Carles Magrané, bon dia.
Bon dia.
Pots parlar ja?
Puc parlar.
Pots parlar de la canonja?
Ostres, d'això.
Que és el tema del dia, no?
Posa-li un tema més fluixet per començar.
Això no ho tenies preparat així.
Diràs que no saps què és el tema del dia.
A més, us he començat a sentir amb el cotxe,
que avui no sé per què se m'ha acudit vindre en cotxe
i ha estat el meu pecat,
en aquest cas.
I no, el que és cert és que
en el cas de la canonja,
jo recordo, a més, amb l'alcalde que
el programa de televisió precisament va comentar
la setmana passada, de fet, era
que el que amava és que
l'alcalde de la canonja digués exactament
el terme que volia,
doncs ara ja ho ha fet, no?
A partir d'aquí és això que ja heu comentat,
que el que cal és una negociació
i parlar-la, no?
És a dir, si ara ja tothom sap
el que demana i el que està disposat
a cedir a l'Ajuntament de Tarragonès,
on ha de començar la negociació.
Però, clar, recordem que el terme històric
és això, bona vista, i són les indústries.
Sí, sí.
No totes, eh, les indústries.
Per una part important.
No totes.
I fins a quin punt estaria
Tarragona potser disposada a renunciar a una part d'això?
Creieu?
I bona vista anar a la canonja, també.
I la...
És a dir, a veure, també...
No, no, jo crec, Carles, jo diria que és al revés.
Fins a quin punt els canonjins
estan disposats a ser bona vista?
Perquè...
És una mica tot, de tota manera.
És perdre...
Els bona vistens, si existeix aquest nom,
anexionar-se a la canonja,
o els canonjins a acceptar l'anecció de bona vista.
És a dir, és que és un tema que afecta,
insisteixo, sentiments, no només territori, que també, eh,
sentiments, afecta imaginaris col·lectius, fins i tot, no?
A mi, un dels problemes és que...
Bona vista neix com una extensió de Tarragona
després que s'hagi produït la segregació de la canonja.
Però tenint en compte que tenim un alcalde que critica els periodistes,
deixem que un periodista també critiqui els polítics.
És a dir, centrant-ho en això,
és a dir, una de les coses que jo critico,
en aquest sentit, els polítics en general,
no ho estic personalitzant,
ni amb el Joan Miquel Nadal, ni en Josep Fetis Ballesteros,
és que el debat territorial és un debat discontinu.
Home, és evident.
I això no és bo,
perquè és evident que les negociacions
volen posar damunt de la taula
la postura màxima,
i a partir d'aquí discutir.
Però això és difícil de fer-ho només els caps de setmana,
o fer-ho cada 15 dies, o fer-ho quan toca.
I en sec no toca,
i quan estem jugant amb tants elements,
el territori, l'aspecte econòmic,
el vull o no vull,
no es tracta només de fer una modificació amb un decret
i aquí s'ha acabat.
Això pot modificar substancialment la idiosincràsia
i el model d'un municipi.
Aleshores, Tarragona, en aquest sentit,
diguem-ne, està en superioritat de condicions
respecte a la Canonja.
És a dir, Tarragona és una ciutat polièdrica,
té moltes Tarragones.
La Canonja, com la immensa majoria de municipis
de dimensió reduïda,
tenen pràcticament només una o dues cares.
assumir bona vista,
assumir el que significa profundament
aquest barri que té un pes i una personalitat molt forta,
també ho pot...
És una decisió estratègica.
Llavors, com prens aquestes decisions
quan et trobes de tant en tant
per discutir sobre el territori?
Jo aquesta crítica l'alevo
a la màxima responsabilitat que seria el Parlament de Catalunya.
Jo diria que la supera fins i tot
les voluntats o no dels polítics municipals.
Jo diria que el que...
En fi, n'estàs carregat de raó amb el que dius.
Deixa'm començar.
A veure, jo vaig dir que els periodistes eren malos
i aleshores ahir vaig anar a la ràdio del teletaxi,
perdó, a la televisió del Justo Molinero
i ja m'ho van...
Escolti, demano perdó,
no ho tornaré a dir més,
no criticaré mai més els periodistes.
No digui a qui s'ho mereixi.
I li diré a qui s'ho mereixi.
Bé, però...
En fi, sou tots molt bons
i els polítics són tot molt dolents.
I ja està, i acceptat.
No, no, tampoc.
A tot arreu ja de tot.
Periodistes bons i dolents
i polítics bons i dolents.
Me n'alegro molt
que un periodista reconeixi
que dintre del món del periodista
hi ha algú que s'està passant
en aquells moments
amb el sentit de la trevessura
i totes aquestes qüestions
de la que jo volia parlar
en aquell moment.
Però bé, no ve el cas.
Permetem que insisteixi una cosa.
Anem a veure.
La grandesa de Tarragona
com a tal, com a capital,
la grandesa d'aquesta ciutat
passa pel reconeixement
del fet històric
que la canonja
no era una entitat
que ens pertanyés.
Això s'ha de reconèixer.
És a dir,
hi ha un moment determinat
que es produeix
un fet històric
que uns senyors de la canonja
no ho olvidem.
Uns senyors de la canonja
no ho olvidem
renuncien a la seva municipalitat
i la traslladen a Tarragona.
En fi,
que en aquell moment
Tarragona
no havia fet
un àmbit expansiu.
No havia fet
Tarragona.
Segona qüestió.
Home,
jo crec que el debat
es té que centrar
en dos temes.
Tema A.
Com la canonja
com a tal
té les seves possibilitats
de ser municipalitat.
És a dir,
com la canonja
té pes específic
industrial,
comercial,
cultural,
etcètera
i no és un ciutat badia.
Per posar dos exemples.
I com
la canonja
manté la seva identitat.
Perquè clar,
quan tu
escoltes el debat
interiorment
o parles amb un o amb l'altre
de la canonja
et diuen
escolti'm,
miri,
el tema de bona vista
no ens interessa.
Perquè clar,
deixarem de ser canongins
i serem una altra cosa.
Què és el que tu has dit?
És a dir,
Tarragona no té cap problema
amb admetre
una sèrie
de persones
perquè és una ciutat
molt polièdrica,
és una ciutat gran
i és una ciutat
que pot tindre moltes formes.
En aquells moments
reconèixer
que la canonja
no és polièdrica,
no pot admetre segons què
i que li fa perdre
la identitat
això és com és
i és veritat.
Clar,
el debat territorial
quan l'obres
des de qualsevol perspectiva
estàs obrint
justament això
que dius tu,
el que són les coses,
amb què ens transformen,
quins són els seus moviments,
és a dir,
la canonja
que busquen els canongins
amb la incorporació
de bona vista
és el que ells volen,
serà el que era abans,
aquestes són les gasmovies.
Però el debat territorial
no és dolent
perquè, per exemple,
en aquells moments
hi ha un canvi substancial.
l'aeroport de Reus
ha deixat de ser
l'aeroport de Reus.
Fixeu-se
en quin cap
se li ocorriria
de...
Ho ha estat mai?
Sí.
Una visió reduccionista potser sí.
No, no,
per als de Reus
m'estava referint.
En quin cap
de la Càmera de Comerç de Reus,
de els empresaris de Reus,
de l'alcalde de Reus,
etcètera,
se li ocorriria
que fos
el president del Consorci
del Camp de Tarragona
i el seu àmbit d'influència,
que és l'alcalde de Tarragona,
qui estigués signant
i negociant
els contractes
que fan referència
a l'ampliació
i a la potenciació
de l'aeroport de Reus.
Això està canviant.
A veure,
més opinions,
per acabar amb el tema
de la canonxa.
Jo crec que el debat territorial
és estèril
quan és nominalista,
quan és purament nominalista,
igual que el tema
de la capitalitat
o la cocapitalitat.
Quan és nominalista,
jo soc A,
tu ets B,
jo soc més A,
tu ets més B,
és una tonteria.
Ens porta
a l'enfrontament simbòlic,
a l'enfrontament nominal
i per tant és estèril absolutament.
el que s'ha de fer,
la carta que...
L'alcalde de Reus,
evidentment,
i els teus companys
de Convergència i Unió
que enceten el debat
i són els primers
que demanen
la cocapitalitat.
Escolta'm,
jo aquí,
i tu ho saps perfectament,
jo aquí exerceixo
de Tarragoni
per l'amunt de socialista
i per tant,
com que exerceixo
de Tarragoni
defensaré la capitalitat
de Tarragona
com el primer.
Com el primer,
com tu, suposo,
i com tanta altra gent
i amb molta fermesa.
Ja és bo, ja és bo.
I amb molta fermesa
perquè per mi això
no està en qüestió,
està en qüestió per Reus,
però nosaltres hem de ser,
som i hem de ser,
capital del camp de Tarragona,
liderant aquest territori
junt amb Reus
i junt amb moltes altres ciutats,
amb Andrell,
amb Valls,
amb Cambrils
i amb tantes altres ciutats
que són importants
en aquest territori.
Però aquest no és,
no hem de fer
un debat nominalista
sobre això,
sobre capital o no capital.
Nosaltres, per exemple,
hem assumit
quotes de solidaritat
molt importants
per ser capital.
no només tenim
les coses bones,
tenim una presó,
tenim una incineradora
de residus urbans,
tenim molt a prop
pràcticament
en llindar
el nostre límit
una incineradora
de residus industrials
i per tant
hem sabut assumir
el lideratge del territori,
la capitalitat
des del punt de vista administratiu,
però també
aquelles coses
no tan positives
que se'n deriven
de ser capital.
Això d'una banda.
De l'altra,
l'alcalde de la Canonja
planteja una carta
en la que diu
com a posició de partida
volem tot el terme històric,
per tant,
això es podia entendre
com una posició de partida
i fa una segona proposta
que em sembla
la més assenyada de totes
que és
a partir d'aquí parlem
creant una comissió
que elabori la memòria
que la llei
i el Parlament de Catalunya
va dir que és bàsica
per iniciar
qualsevol procés
de segregació
que és
amb quins recursos
comptaran
els dos suposats municipis,
si els dos
queden debilitats
o reforçats,
si els dos hipotètics municipis
amb aquests recursos
estan habilitats
i capacitats
per donar més
i millors serveis,
en fi,
tot això
és el que ara
s'ha de treballar
amb rigor,
amb seriositat
i sense fer
deu a diana,
efectivament,
que d'aquí 15 dies
no torni a sortir
l'estirabot,
però amb continuïtat.
Carles,
alguna cosa
per acabar
del tema caronja
o cocapitalitat
que s'han barrejat
en aquesta estona
de tertúlia?
Jo també
el que volia comentar
és que,
a més,
és que estava recordant
quan explicàveu això
de la cocapitalitat
i els problemes
de,
bàsicament,
de res i Tarragona
quan aquí encara hi havia
la discussió
i teníem,
a més,
una persona
que ja està treballant
sobre el nom
de la universitat
d'aquí,
de Tarragona
o fins i tot
les ubicacions
dels campus
i que era
una autèntica
vergonya
aliena
comprovar
certes discussions
que es van arribar
a produir
sobre quin nom
havia de tindre
la universitat
o com l'hem de dir
fins i tot
a l'aeroport
que a vegades
torna a sortir
si...
Sí,
de fet,
però jo m'ho vull dir
que la qüestió
territorial
en aquest país
sembla que
és una de les més
complexes.
Jo recordo,
no sé si li deia
un informe roca
el que es va fer
durant fa uns anys
al voltant
sobre la planificació
territorial
de Catalunya.
Quan el Durant
era conseller...
I ara quan s'ha tornat
a presentar
per part del conseller
es va anunciar,
es va fer un cert
anunci per part del
conseller Carretero
de certes propostes
que tenien en cap
la discussió
ha estat immensa,
és a dir,
ja es va haver de retirar
aquella proposta
en el Simo Vinyo,
no sé com anirà
aquesta següent
perquè toques fibres
molt complexes
de posar d'acord
el que està clar
és que ningú pot arribar
a entendre
a hores d'ara
estem discutint
certes coses
en aquest camp
de Tarragona nostre
que no serveixin
per sumar,
que encara estem
buscant
algun tipus
de confrontació
que el fem
amb el que ens treu
és força.
És a dir,
estem immersos
a més en un...
Carai,
és que ara quan ja parlem
de l'àrea metropolitana
ja estem parlant
d'unes corones
que ens toquen
en qüestions de serveis.
Ja hi estem a dintre.
Si no,
som capaços
de crear
una mena de...
No estic parlant
d'una àrea metropolitana,
però sí
d'un pes específic
de conjunt
que ajudi
a donar serveis
a tothom
d'aquest camp
de Tarragona
que hi estigui content
per estar aquí.
I amb l'arribada
del TGB
hi serem més
encara la corona.
Si no,
no, segur.
Les proximitats,
fins i tot
ja quan m'han fet
l'autopista
Pau Casals,
és increïble
com es van retallar
algunes.
Per això jo parlava
d'un territori
amb xarxa
amb ciutats potents,
amb la capitalitat
de Tarragona,
per suposat,
però amb ciutats potents
que donin pes específic
en aquest territori
que té unes oportunitats
magnífiques.
Tot això,
exacte.
Malgrat tot,
en determinats moments
hi ha la radicalitat
necessària
per defensar
un instrument.
No ens confonguem
de les coses.
És a dir,
és realitat
i és veritat
que les corones
de Barcelona
afecten el nostre territori,
com diu el Carles,
i és veritat
que nosaltres estem muntant
una corona
d'àmbit
del camp de Tarragona
també important
que ens permeti
que la gent del Vendrell
no tingui dubtes
respecte a on té que anar,
si a Vilafranca
o a Tarragona.
És veritat
que estem incorporant
en aquest àmbit
amb un blanc
que se l'havia abandonat
i que és un territori
importantíssim
i és veritat
que s'han fet coses
en aquest sentit
i que es tenen
que continuar fet
per marcar aquest territori.
Però,
a veure,
aquí hi ha un moment
en qualsevol
circumstància
hi ha un moment
on l'alcalde
té que plantar-se
amb la seva ciutat
o amb el seu consistori
o, francament,
sofreix una derrota
evident.
Derrota de quin tipus?
Derrota de la següent...
Electoral,
al cap de quatre anys
o derrota
de ciutadans insatisfets.
Això és important.
De ciutadans insatisfets.
És de frustració ciutadana.
De sentiment.
De sentiment de frustració.
Aleshores,
què està passant aquí?
Escolta,
a mi m'assembla molt bé
que determinats institucions
d'arreus
que tenen tot el dret,
institucions formals,
culturals,
industrials
i polítiques,
reclamin la cocapitalitat.
El que no m'assembla bé
és que l'alcalde
s'hi afegeixi
quan sap
que això és un instrument
de divisió
i no un instrument
d'unió.
Aquesta és la qüestió.
Perquè, si no,
moltes vegades
del defecte
en fem virtut.
Aleshores,
aquí estem dient,
escolti'm una cosa,
mirin,
el debat territorial
és importantíssim,
fonamental,
però s'ha d'obrir
amb els terminis
i amb les conseqüències
que toquen.
És a dir,
és molt lògic
que l'alcalde de Reus
digui,
escolti'm,
hi ha que mirar
de potenciar això,
hi ha que mirar
de puntació.
Però quan obres
dintre del debat territorial
qüestions que saps
que no signifiquen
un enfortiment
sinó que signifiquen
una fracció,
el responsable
és l'alcalde
que provoca
aquesta circumstància.
Si em dius una cosa,
en aquests moments
en aquesta taula
hi ha dos polítics
i dos polítics
amb una llarga trajectòria
i que vostès parlen
cada dia
amb els ciutadans.
Jo voldria saber
de les deu converses
que vostès poden tenir
al llarg del dia
amb els ciutadans tarragonins,
quina és la llista,
el rànquing
de les coses
que els demanen.
Ninguna de la CUP.
Aleshores,
és a dir,
jo respecto
i comparteixo
i a més a més penso
que es vol
preservar
certes identitats
amb visió oberta
d'integració
i el que vulgui.
Però al final
del pal per mi
el debat territorial
s'articularà
d'una manera
molt més sòlida
si l'objectiu final
és
prendre decisions
que volen dir
modificacions,
però prenen decisions
que el seu objectiu final
és satisfer
millor
les necessitats
dels ciutadans.
Totes.
Absolutament d'acord.
Totes.
Perquè hi ha moltes vegades
que justament
en aquest comportament
diguem-ne
episòdic
i traumàtic
i permeten-m'ho que ho digui
i ho signo jo,
a vegades demagògic
del debat territorial
ha rebrotat el debat
no pas perquè hi haguessin
manifestacions als carrers
demanant aquest debat
sinó perquè
amb algun polític
de Tarragona,
de Reus,
de Tortosa,
d'Amposta,
de Cambrils,
de Salou,
de Vilaseca
li ha convingut.
Aleshores,
això,
què passa?
Jo no m'escandalitzo,
dic,
passa,
d'acord,
evitem-ho
perquè el que ens pot portar
a un futur millor
d'aprofitament d'oportunitats
és aixecar el cap
i mirar.
És a dir,
quan parlava el Carles
que les corones circulars
de Barcelona
estan afectant
Tarragona,
al revés també,
en aquests moments
hi ha molta gent
neguitosa
a Barcelona,
factòtoms de Barcelona
i de Girona
neguitosos
amb certs moviments
coordinats,
més solidaris,
no de Tarragona,
de Tarragona
amb Reus
o del Camp de Tarragona
o de les Terres de l'Ebre
o de les reivindicacions
o dels parles
que ha fet la Universitat
de Rubí de Villeli.
És una evidència,
però deixa'm dir-te,
és evident això.
Primer,
el tema de la capitalitat
és un instrument
que és un tema
que està al carrer,
però segona,
fixa't que
mentre estem parlant
d'aquest tema
jo fa sis mesos
que intento
que la societat
que ha de fer
el transport interurbà
que es va constituir
fa sis mesos
per part de la Generalitat
i que té que unir
amb autobús
tot el que és
el Camp de Tarragona
no es reuneix.
Malgrat que estem dient
escolteu,
que això és fonamental,
que els autobusos
de Tarragona
poden arribar a Vilaseca,
que els autobusos
de Tarragona
poden arribar a Altafulla,
que els autobusos
de Tarragona
poden arribar...
Això no es reuneix.
I mentre estem
amb aquest impàs
d'aquesta circumstància
que això sí que dona
benestar i felicitat
als ciutats de Tarragona,
en comptes de dir
anem a avançar
en aquest territori,
anem a veure
si els autobusos
de Tarragona
poden arribar a Reus,
me surt el tema
de la cocapitalitat.
Aleshores,
m'aqueixo formalment
perquè això
no és un instrument
d'unitat,
no és un instrument
d'infortiment
respecte a l'altres
bandes del territori,
sinó que això
és un instrument
de debilitat interna.
Sí, però no.
No, però el que deia
el que deia Maria
jo estic
amb força
extensió d'acord.
És a dir,
jo de dilluns
jo ara m'intentava
recordar tots els moments
en què m'he trobat
amb molta gent,
de dilluns fins aquí,
fins avui,
que són ahir
no massa,
però ahir
amb una xerrada
per la tarda,
quan vaig a buscar
la nena a l'escola,
quan la porto i tal.
Bé,
si hagués de fer
ràpidament
un rànquing
de les preocupacions,
el de la cocapitalitat
no hi és,
o hi és tan avall
que pràcticament
és simbòlic.
És la vorera,
és els serveis,
és el trànsit,
és la seguretat
o la inseguretat,
la neteja...
No, per què l'enceta?
A veure,
ara farem un debat tu i jo
que em semblarà molt bonic,
però per què l'enceta
Convergència i Unió
a Reus?
Jo critico...
Escolta'm,
jo critico
l'alcalde de Reus
quan l'enceta nominalistament
i critico
a Convergència i Unió
quan l'enceta obertament
i vostè hauria de fer el mateix,
evidentment,
com a Tarragonia.
Jo és que m'atreveixo a fer
encara que estigui
a Josep Maria aquí,
el que passa és que a Reus
no és que siguin de Convergència
o siguin dels...
No per dir-ho,
són de Reus.
Per això és important
que aquí tinguem una...
per això és important
que aquí tinguem
una voluntat unànim
de reformar.
Jo crec que no és un problema
de Convergència i Unió
a Reus,
és un problema d'arreu.
A veure,
senyors polítics,
deixem reservar com a mínim
els últims 5 minuts
a la tertúlia
potser un tema
que interessa més,
allò que dèiem
el rànquing,
els tarragonins,
del que venim parlant
fa setmanes en la tertúlia
i que no hi ha manera
de treure,
entre cometes,
l'aigua clara.
Primer parlarem
amb els periodistes
i després que acabin els polítics.
Tema de la 340
i de la variant
a veure si es posen d'acord,
és un tema també relacionat
amb el territori,
d'alguna manera
estem parlant
de territori
i de comunicacions.
340,
variant,
de la Mora a Tarragona.
Carles,
Josep Maria,
què creieu que passarà?
Què passarà?
Mentre passi alguna cosa,
rai.
Tant demà m'agradaria saber-ho
perquè de fer del que
podria escriure moltes coses
que ara mateix
no m'atreviria.
No sé,
aquí hi ha un problema
de concepte
que a més
vull aprofitar
que tinc el que fer
les registres aquí,
és a dir,
anar a...
La pregunta seria,
bàsicament,
els moviments
que ara, per exemple,
han fet els diputats
socialistes
o tu mateix,
amb allòs,
és a dir,
els haguéssiu fet
o per què no es van fer,
per exemple,
amb un ministre
del Partit Popular?
Perquè vull dir
que amb això
dono la sensació
que si no tens algú
socialista a Madrid
no val la pena anar a buscar
i sembla que es vagi a buscar
alguna altra cosa.
Respon molt puntualment
amb això
en 10 segons.
Jo vaig entrevistar-me
amb el subdelegat del govern,
el senyor Sagardoi,
Esquerra Republicana també,
iniciativa també,
i li vaig demanar
poder veure
el ministre,
el subsecretari,
el secretari d'Estat,
on qui sigui.
Encara espero la resposta.
Encara espero la resposta.
I això va ser
a finals del gener d'enguany.
Carles,
Josep Maria,
a veure,
per on voleu que passi
la carretera?
Ja posant-se...
Jo, si fas per mi,
i com que no soc
un veí de boscos afectat,
sinó que soc
un veí de la rebassada afectat,
a mi m'encantarien
les duques.
Jo prefereixo
que el camí de la Mora
pugui anar
fins al costat
del camp del Nàstic
i si després vol continuar
fins a la variant
de Vilaseca,
doncs que continuo.
Decisions transparents
de per què ha de passar
per un lloc
o per un altre
i amb visió de futur.
Jo això és el que demano.
Jo penso que és de sentir comú
que ho demani
qualsevol ciutadà
i evitar que hi hagi sospites
que es prenen decisions
amb infraestructures
que són coses claus
per raons purament polítiques
o partidistes
o d'interessos individuals.
És a dir,
ja estem farts
que es prenguin decisions
amb infraestructures
pensant només
en la visió de 4 anys.
Senyors polítics,
per què no es posen d'acord?
Bé, precisament pensant
en aquesta visió
de no 4 anys o no 3,
nosaltres fem
la proposta
que en el 99
ja estava damunt de la taula.
La proposta
que en el 99
ja estava damunt de la taula
era la circunval·lació total.
La circunval·lació total,
que això és una circunval·lació
i després
amb suficient permeabilitat
en el centre de la ciutat,
en el municipi,
per poder accedir
a qualsevol dels indrets
del municipi.
Bé,
el que es planteja
per part del Ministeri
en el seu moment
i amb l'Ajuntament
o l'equip de govern
de l'Ajuntament a favor
és una variant
que comença a la mora
i acaba en el nàstic.
Que comença a la mora
i acaba en el nàstic.
I és així.
I el que ha aprovat és això.
I això no és una variant
de la ciutat.
Això no és la variant
que en un futur
necessita aquesta ciutat
i aquest territori.
Necessita una variant
que vagi
des de la mora
o des del Tafulla,
si m'apuren,
fins a Vilaseca
i que sigui
un autèntic segon cinturó
en paral·lel a l'autopista
amb un traçat
més o menys suau,
més o menys agressiu,
més o menys com vulguin.
I això és el que estem defensant
en aquest moment.
Ens sembla absurd
treure tot el trànsit
per damunt de boscos
i portar el tot
al centre de la ciutat.
Ens sembla absolutament absurd.
Això no es fa
en aquest país
des dels anys 60-70.
I aquest és el nostre posicionament
al principi d'any.
Perdó,
aquest és el posicionament
en què hem fet al·legacions,
el que vam intentar explicar
al Ministeri
en el seu moment,
el que vam defensar
l'Ajuntament
en el seu moment
i el nostre compromís electoral
també,
que s'han de complir
els compromisos electorals.
Senyor Nadal.
Bé,
no es posen d'acord, eh?
No, no,
ja ens posarem d'acord
si no hi ha problema.
Les coses s'han de raonar.
Doncs diguin
el ciutat de quan.
O diguin vostès
el ciutat de quan.
Bé,
tot arribarà,
tot arribarà.
No cal córrer a la vida
perquè dóna la sensació
que cremem massa les coses.
Jo diria que en primer lloc,
escolteu,
aquí va haver uns acords
que van ser signats
pel senyor Burgessé,
el senyor Nadal.
Que no és veritat,
això del senyor Burgessé,
és que vostè té la mania
de dir el senyor Burgessé.
Sí, sí, sí.
Ens queda un minut, eh?
Així que, ràpid,
que la tertúria s'acaba.
Va haver uns acords
signats pel senyor Burgessé,
el senyor Nadal.
Si t'enfada que ho diguis,
no t'enfadis.
Quan te diuen veritats...
M'enfada que no diguis la veritat.
Bé, no.
La veritat sempre la diu el Ballesteros.
Escolta, deixa'm.
Va haver uns acords
que no se sap qui els va afirmar
en un moment
que el govern de Convergència, Unió
i els socialistes
manava a la ciutat de Tarragona
i tenia responsabilitats polítiques.
Aquests acords
establien com a primera fase,
com a primera fase,
el traçat de la 340...
Ho haurem de deixar per una altra tertúlia.
No, no.
Però és que, clar,
arriba un moment
que ja no s'escolta
només que les persones que diuen.
Simplement que dona la sensació
que els socialistes
solament l'encerten
quan s'equivoquen
i dona una altra sensació
que jo escric a Madrid
a la mateixa persona
que el senyor Ballesteros
diu haver anat a veure
i no em rep.
I això és una afronta institucional
de les més grans
que es pot fer
amb un alcalde i amb una ciutat.
I les negociacions
per part dels partits polítics
de l'oposició
sense comunicar-les
al govern de les ciutats,
això és el que en diu Maragall
actuar amb demagogia.
Em sap greu...
Tu vaig explicar
abans de fer el públic.
Em sap greu
perquè em sembla
que haurem de dedicar
a una altra tertúlia monogràfica.
Els em plaço als dos.
Joan Miquel Nadal
i Josep Félix Bayes
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Encantat.
Els dos, gràcies per venir a la tertúlia,
gràcies també al Josep Maria Arias
i al Carles Magrané,
periodistes,
companys de la ciutat de Tarrona.
Gràcies.
Fins la propera a tots.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
gràcies.
M FYSYest.