logo

Arxiu/ARXIU 2004/MATI T.R 2004/


Transcribed podcasts: 359
Time transcribed: 6d 12h 40m 29s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Ara passant tres minuts d'un quart de dotze del migdia ja arribat,
ja el tenim entre nosaltres, el Francesc Lledó del restaurant Marló de Tarragona.
Bon dia, Francesc, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Fa dia més aviat de parlar de castanyada que no fas de Setmana Santa i de plats d'aquesta època.
Ha fet una començament de setmana amb sol i bo, inclús hem anat a la platja d'entros,
banyants, banyants no, però esquitxant-hi.
A tot passis tampoc, eh?
No, passi.
I ha fet una setmana ben maca, però ja ho deien, que s'acabaria malament això.
La llàstima és si plou, que no sé jo, si surt la Setmana Santa.
Fa dos anys va ploure i no va poder sortir, perquè lògicament hi ha un cert risc...
De relliscar-les, de fer malvers passos.
I segon també per les talles i els passos, evidentment.
Ha començat malament, ha començat malament, però qui sap...
A veure, demà s'arregla.
De vegades no volem fer la guitza a ningú.
Les previsions meteorològiques, els satèl·lits i aquestes coses que ens posen a l'abast les noves tecnologies,
ho posen bastant negre, eh?
Tot de taquetes, aquestes taquetes dels mapes meteorològics que diuen que probablement la pluja es continua acompanyant.
Però bé, com que no podem fer-hi res, només desitjar i esperar que la cosa millori.
S'arregli, perquè és una llàstima.
De veritat que és una festa molt maca d'aquí de Tarragona, no?
I que no la puguem disfrutar després d'esperar de tot un any seria una llàstima.
És una llàstima per tothom, perquè aquelles persones que el tema de les processons, doncs, tampoc no hi és tan gaire,
que n'hi ha moltes persones que tampoc no els interessa, sí que són persones que fan festa, d'altres que fan turisme.
En fi, que esperem que faci bo.
Esperem.
Parlar mona diuen que sí, que farà bo, com a mínim per dilluns.
En fi, però nosaltres no som els que ens hem de dedicar a parlar del temps, sinó més aviat parlem d'una altra activitat que es pot fer sota cobert i de forma recollida, com és la cuina.
El dia d'avui és dia de fer les torrades de Santa Teresa, les orelletes, tot allò que ens va explicar en el seu dia.
El francès jo crec que avui és el dia de fer les rosquilles, tot això.
Aquesta tarda més, com que està plujós...
Bacallà també, jo crec que és dia de bacallà.
És que el bacallà és una tarda per cuinar avui.
Tarda, vespre, per cuinar, com que no fa bo, no cal sortir de casa i ho tenim tot preparat per demà.
Sí, a més és època ara que hi ha forces verdures i força varietat de coses.
És una època d'aquelles entremigues que no estem ni a la primavera ni a l'hivern.
Vull dir, a la primera sí que som, evidentment.
Però gastronòmicament parlant, amb els productes, és una època d'impàs.
Jo, fins que no arriben les cireres, jo per mi no comença la fruita i el canvi de temps, que és per corpus.
Però bé, doncs de moment podem anar acabant de disfrutar de les carxofes,
perquè s'acaben ja.
Les faves i els pèsols.
Acabant la fava i el pèsol també.
Els tiribecs també.
Els tiribecs, tot això, tot el que és la vaina verda, doncs acabar-la de disfrutar,
que és una època curta però meravellosa.
Jo trobo que és una època increïble poder menjar les bejoques i...
Ai, les bejoques també, però doncs els pèsols, els faves frescos, és un luxe.
Jo trobo que és una cosa increïble.
Perquè congelats són bons, però doncs no tenen res a veure.
És una altra cosa.
És ben diferent.
Normalment, quan són congelats, els utilitzem més per acompanyament que com a plat principal.
I quan són frescos, sí que ho poses com a un plat principal.
Sí, perquè és que clar, tu et fas un estufadet de pèsols amb pèsols frescos i és que no hi ha color en res.
O de faves, unes bones fredetes a la catalana.
Són coses tradicionals, però és que aquell gust és inoblidable.
I precisament els plats tradicionals, o un dels plats més tradicionals d'aquesta època de l'any,
forma part d'aquest menú que el restaurant Marlott ofereix des de fa un quant temps,
d'aquest menú saludable, amb productes de mercat, amb productes de qualitat.
Aquestes setmanes, si s'hi fixeu, hem sigut una miqueta monòtons quant al peix,
però l'aquaresma ho requereix, no?
I tot el procés aquest de Setmana Santa.
Llavors avui insistim una mica en el bacallà,
perquè és un producte molt típic de Setmana Santa i a més és molt agraït.
Llavors avui el menú que presentem aquesta setmana al Marlott
és un brassejat de verdures amb un oli de fonoll de primer
i de segon fem un bacallà a la cassola amb carxofes i oudú,
que és un plat molt típic.
Aquest bacallà amb carxofes i oudú
podria ser perfectament el que podríem posar demà divendresat a la taula.
I tant, i tant.
I escolti, postres, que no en feu?
Sí, sí, sí.
Mira, avui us ho explicaré, una cosa molt senzilleta,
que és un flam de iogurt amb fruita natural.
És una cosa molt senzilleta també,
que és, bueno, ja ho, després us ho explico,
però és un plat molt senzill, que s'aguanta bé a la nevera,
que agrada molt als nens,
i que, bueno, ja veureu que es fa en un moment.
Molt bé, doncs escolta, anem per feina.
Anem per feina.
Parlem d'aquest brassejat de verdures.
Últimament això dels brassejats de verdures,
que s'havia fet tota la vida,
que no és ni més ni menys que, doncs,
fins i tot menjar les verdures a la planxa,
que s'havia fet, però ara s'ha posat molt de moda tot això,
i està molt bé que es posi de moda.
Sí, perquè, a veure, és molt saludable
i, a més, és molt agradable de gust, no?
És una cosa molt que, bueno,
la varietat de gust, tu si el brassejat el fas amb ganes,
a veure, sempre porta una miqueta de feina,
si els talles bé i petits i tot això,
però, bueno,
la veritat és que després compensa, no?
És allò de dir, mengem verdures però bones, no?
No la típica patata i vejo caullida,
que ben bona és però s'avorreix, no?
Doncs en aquest cas, mira,
en aquest cas el que fem és posar-hi de tot i més, no?
Tot el que trobem i puguem comprar, en aquesta època.
En aquest cas, què seria?
Doncs, pebrot vermell, per exemple,
pebrot verd,
hi posaríem naps,
hi posaríem pastanaga,
hi posaríem carxofa,
ceba,
espàrrecs,
si voleu també s'hi poden posar pèsols,
faves,
tot el que vulgueu.
Jo el que faig amb aquesta verdura
és tallar la fineta perquè es cogui ràpid,
no té més.
Si la voleu tallar a làmines al seu a casa
per no tenir tanta feina,
simplement la lamineu,
feu un tallet finet, ben finet,
i que quedi de la secció que vulgui,
però sobretot que sigui un tall finet,
i la que vulgueu la talleu amb juliana,
que li diem,
que són aquella espècie de fils,
que això va molt bé, per exemple,
per tallar la ceba,
es pot tallar amb una juliana fàcilment,
o doncs pel porro,
també es talla molt bé amb juliana,
qualsevol tipus d'aquests talls finets,
sobretot que siguin molt finets,
perquè la cocció, com veureu,
és molt ràpida,
llavors el que hem de fer és aprofitar
el tall finet per fer una cocció ràpida
i no perdre el cruixent,
i el color,
i les característiques d'aquesta verdura.
Llavors l'acompanyarem amb un oli de fonoll,
que també és molt senzillet,
a més es cal agafar un bon oli d'oliva
i posar-hi,
agafar un bulbo de fonoll,
les parts de baix del fonoll,
i tallar-la a làmines finetes,
amb una miqueta de ceba,
una miqueta de net,
en eldo, en castellà,
i posar-ho tot dintre l'oli
i deixar-ho confitar,
per anar bé uns 20 minutets amb l'oli suau,
que no fregeixi,
només amb l'oli suau,
allò que faci...
Jo normalment espero que facin bombolletes
i l'apago i el deixo.
I el tapes,
per anar a perir aromes, no?
Sí, sí.
I ja està,
el deixes allà.
A l'hora d'emplatar,
ah, i a l'hora de coure-ho,
doncs és simplement...
Jo en aquest cas hi poso una miqueta de greix d'ànec,
ja es pot fer amb oli d'oliva,
o es pot fer amb mantega,
però jo amb mantega no ho faria,
però bé,
amb greix d'ànec li donen un gustet,
a més d'afegit,
molt agradable,
llavors una miqueta de greix d'ànec,
quan està fos i tirem les verdures,
totes a l'hora,
les cremem una miqueta per fora,
les tracta que estorrin,
i llavors jo en aquest cas els poso al forn,
perquè queda millor un brassejat.
El forn ben fort,
i amb la paella ben amunt,
com si anéssim a gratinar-les,
pràcticament, aquestes verdures,
que és del que es tracta,
de gratinar-les,
de que agafin color,
no de coules,
perquè de coules les menjarem entre cuites i crues,
menjarem així una cosa una miqueta d'aquest tipus xinesa.
Quan tenim que al forn,
re,
entre 5 i 10 minuts,
depèn del tall,
depèn de la quantitat,
que estiguin allà una miqueta,
torredetes,
les traiem,
les posem al plat,
agafem amb unes pinces el fonoll que hi ha dintre de l'oli,
i aprofitant que regalim l'oli del fonoll,
decorem el plat,
amb aquell aroma de l'anet,
del fonoll i de la ceba.
I ja està.
És així de senzill.
És un plat molt bo,
molt agraït,
amb un colorido xulíssim,
perquè porta el color de totes les verdures,
la pastanaga,
la carxofa,
la ceba,
et porten verds,
porten grocs,
porten carabasses,
queda molt bonica,
molt agradable el paladar,
el de textures
i el gust boníssim també.
Ara que parlaves de l'oli de fonoll,
aquests olis confitats,
aromatitzats,
n'has parlat alguna vegada.
Clar,
nosaltres no tenim agafada
ben bé la mida,
si ens passem de quantitat,
aquest oli el podem guardar,
conservar i utilitzar-lo
per un altre plat?
Cap problema,
cap problema.
L'únic problema per conservar els olis
és el recipient,
o sigui,
hauria de ser una botella
de vidre,
a poder ser opaca,
a poder ser d'aquestes
de vidre marrón,
si és transparent no passa res,
però llavors millor embolicar-la
amb un paper de plata per fora.
Perquè no li toqui la llum.
Perquè no li toqui la llum.
Perquè si no la llum,
el que fa és descolorir l'oli
i descolorir els ingredients
que hi ha a dintre.
I li fa canviar
l'estructura de l'oli.
I guardar-la en un lloc
fresc i ventilat,
no té més.
I ja està,
per tant ho podem conservar.
Doncs tenim un primer plat
apte per a tots els públics,
ho podríem dir així,
que és aquest brassejat de verdures.
I ara anem a aquest bacallà
amb carxofes i ombl.
Això és molt senzillet,
suposo que l'heu fet tots
a casa alguna vegada.
Però això és com la salsa romers,
com tots aquests plats adicionals,
que cadascú a casa seva
els fa d'una manera.
Sí, sí, sí.
Jo en aquest cas,
per exemple,
jo hi poso una miqueta de ceba,
o s'hi pot no posar.
Aquí la gràcia d'aquest plat
és la picada.
Fes una bona picadeta,
com la majoria de plats
de la cuina catalana.
Una bona picadeta.
I en aquest cas,
amb melles i avellanes,
all i julivert.
I una galeta,
no hi poso res més.
I aquí hi pots posar nyora,
llavors ja anem a altres cassoles
que m'ha explicat altres vegades.
Però en aquest cas,
melles, avellanes,
all i julivert,
res més.
Una miqueta de birrancit,
i també hem de tenir preparadet,
el bacallà,
les carxofes,
els ous durs ja fets,
que per això esperem
que arrenqui el bull l'aigua
quan hi ha l'ou dins.
O sigui,
que bulli l'aigua
i tirem l'ou.
I llavors,
quan torna a arrencar el bull,
12 minuts
i queda un ous dur,
normal i corrent.
El refredem de seguida
amb aigua freda
i els ous,
per anar bé,
perquè us quedin bé
i es pelin bé,
han de tenir una setmana.
Si són molt frescos,
no es pelen bé.
Mira una cosa,
quina cosa més tonta
com fer un ous dur
que acabes de,
així molt ràpidament,
ell pim pam, pim pam
al seu ritme
i aquí hi ha
un gran debat obert francès.
Què diuen?
Els ous durs
s'han de posar
amb l'aigua freda
perquè si no
el contrast de temperatures
es trenca,
es tira, es bulli,
tot això.
Explica-me com hem de fer un ous dur.
Una cosa tan senzilla
com aquesta.
Si tu ets una persona
que et dediques a fer ous durs,
o sigui,
un cuiner professional,
i fas ous durs
per un bufet cada dia
en un hotel,
gran hotel...
Però ja tens màquines
per això m'imagino.
Bueno, sí,
a part que pots tenir màquines,
però vull dir,
si tu realment
ets un expert
en ous durs,
se fa com dius tu,
se posen amb aigua freda...
Perquè no es trenqui
amb la ta...
No és només això,
no, no, no,
perquè això s'arregla
posant una miqueta de vinagre
a l'aigua.
Però fixa't
que el vinagre de vegades,
sobretot si són ous rossos,
li treu el color a l'ou.
Sí, bueno,
però com que l'hem de pelar
no passa res.
El vinagre el que fa
és reforçar la calç,
l'estructura de calç
de la closca.
Però el que és que és veritat
és que si els arrenquem
amb aigua freda,
el contrast de temperatures
és més suau
i llavors quedem
més uniformament cuits.
Això és veritat.
Però és impossible
saber el temps de cocció.
Impossible.
A no ser que tu tinguis
un aparell,
una olla de t'equits litros
i posis equits litros d'aigua
i cada dia hi posis equits ous.
I tu ja saps
que aquells ous
amb aquells litros
i amb aquella aigua
i amb aquell boc
i tarden equits temps.
Perquè això és així.
Amb l'ou passat per aigua
passa exactament el mateix.
L'altre dia precisament
llegíem sobre això.
Ha sortit un llibre
de cuina al buit
del senyor Roca
de Girona
que és una passada
i jo els el recomano.
Molt tècnic.
Però per professionals.
Per professionals.
Bé, però es pot llegir.
Sí, no, no, naturalment.
La lectura aquesta...
Per dir que no és un llibre
d'aquests de receptes
que corren pel món.
I precisament parlen de l'ou
perquè l'ou és una cuina al buit.
està tancat a dintre
d'un envàs
i parlen de l'ou.
I a més que té
unes propietats molt increïbles
l'ou perquè coalla,
perquè té dos punts
de coallament,
la clara en un punt
i la rovella en un altre.
O sigui, és una eina
increïble per experimentar
per donar exemples
de cuina al buit.
Llavors, precisament parla d'això
que si arrenquem d'aigua freda
la cocció és més bona,
no sé què...
Però és que és impossible.
Diu, és que hauries d'agafar
10 ous,
anar-los traient
cada 5 minuts
o cada 30 segons
i anar mirant
a veure com han quedat
i d'aquests 10
n'aprofitaràs un
que et quedarà bé
i el resto no.
A no ser que ho facis
sempre igual,
que és el que dèiem.
Llavors, la manera
definitivament
per fer un ou dur
com Déu mana,
si voleu fer-ho bé
i sense problemes,
agafeu força aigua,
que així no hi ha problemes
que pari d'avullir
quan hi tires l'ou.
Agafem força aigua
i l'arrenquem a bullir,
l'arrenquem a bullir
i llavors,
quan hi ha bullir,
hi tirem els ous.
comptem 12 minuts
i els traiem.
I ja està.
I els arrenquem
amb aigua freda de seguida.
Com que hi ha molta aigua,
el tirei a l'ou
no pararà de bullir,
llavors són 12 minuts exactes.
No passa res.
Queden perfectes,
no queden verds
i queden molt bé.
Sobretot arrenquem a l'ou
que tingui una setmaneta
perquè després es pelen millor
perquè si no queda
la closca enganxada
a la clara.
I es trinca
i allò queda amb un ou horrible.
I després també la manera
per ajudar-los a pelar més ràpid
és quan traiem l'ou
que ja està fred.
Passar-los com si fos un curró.
Com un curró.
Fer el rodar damunt de la taula,
apretant una miqueta
i trencar tota la closca uniformament.
Això és tradició d'àvia,
això no és d'escola.
Això de passar l'ou
com un curró i tot això.
Nantos ens ho va ensenyar també.
Però això també és
de tota la vida,
de les cases també,
l'experiència de la cuina d'abans.
Déu-n'hi-do.
Doncs tenim els ous embollits
d'una banda
i anem a fer la cassola,
la ceba ventalladeta, petiteta.
Si jo hi poso una miqueta
de sofriget de ceba,
aquí el tinc fet,
o si no,
fer un sofriget de ceba,
però no massa.
Ceba només?
Només una,
per exemple,
per fer-ho per quatre persones,
anem a parlar d'una cassola
per quatre persones,
i jo hi poso una cullerada
supera de ceba,
o sigui que és ben bé...
Un toc discret, eh?
Un toc discret de ceba.
Llavors,
agafo,
primer amb la cassola neta,
perdoneu.
Ni una miqueta de llet,
ni una mica d'all,
ni una mica de tomàquet,
res.
No un sofregíndola,
sinó només una miqueta de ceba.
La ceba.
Llavors,
abans de tirar la ceba,
perdoneu,
dic amb la cassola neta
i marco el bacallà,
que quedi torredet,
allò amb una miqueta d'oli d'oliva,
per un cantó i per l'altre.
Però poquet d'oli.
Sí, sí,
que quedi torredet,
que quedi bonic el bacallà.
Llavors el traiem,
hi tirem la ceba,
hi tirem la picada,
que hem dit,
amb metlles avellanes,
all i juli verd,
així de senzilla,
i una galateta,
un toc dolç.
Aquesta picada
li donem dos tomets,
però dos,
perquè no es cremi l'all,
però que es cogui una miqueta,
i llavors hi tirem
una miqueta de birranci,
un culet de birranci,
per quatre persones
hi podem tirar
un dit,
un got d'un dit,
un dit d'un got
de birranci.
El reduïm,
esperem que redueixi,
i llavors tot seguit
ja hi podem tirar
les carxofetes.
Talladetes petites?
Tallades,
bé,
de cada carxofa
jo en faria vuit trossos,
per exemple,
allò que queden
d'aquella manera
així com si fossin cunyes.
Us donem dos tomes,
les carxofetes,
i llavors ja està,
hi tirem el bacallà,
i ho mullem
amb una aigua,
aigua normal,
i esperem que arrenqui
el bull,
un bull molt suau,
que faci un xup-xup
molt suau,
i llavors hi feixim
els ous durs,
i tapem.
Ja està,
deixem que faci un xup-xup,
i això us quedarà
una miqueta poc lligat,
d'acord?
Si voleu lligar-lo
una miqueta més,
hi hem d'afegir
una farina.
No m'importa,
com que és una cosa
per casa,
que sigui una miqueta
que t'estalvies la farina.
Però amb el bacallà
vols dir que no lliga
amb allò que va deixant
la pell?
Si el bacallà porta la pell,
i el mulleu poquet,
per això et dic que no cal.
Si li deixem la pell,
un foc lent.
Sí, no cal la farina.
Però,
doncs,
si voleu que us lligui bé,
i que quedi més
més tradicional,
diguem-ne,
més com sempre,
el que fem és
enfarinar una miqueta
el bacallà
abans de fregir-lo.
I ja està,
llavors us quedarà
una miqueta més lligadet.
Però jo prefereixo
fer-ho sense
i aprofitar
totes les lligacions naturals
de la cassola.
És la mena de gelatina.
Que és la galateta,
la gelatina del bacallà,
tot això ens ajudarà
a lligar una miqueta la salsa.
Tot és qüestió,
llavors,
de no posar-hi massa aigua
i deixar que es cogui
a foc suau
i que es digui
per si sol
una miqueta.
Mai quedarà tan ben lligat
com amb una farina,
però quedarà més saludable.
Aquest és un dels plats
de bacallà
d'aquells que si el preparem
avui demà
està exquisit.
Exquisit, sí, millor.
Millor preparar-lo avui?
Sí, perquè l'ou
és una cosa bastant fresca
quan ja està collat.
Llavors,
li costa molt agafar els gustos.
En canvi,
si el deixem d'un dia per l'altre,
l'ou inclús canvia de color.
Agafa aquell coloret
de la carxofa,
aquell to verd
i queden boníssims.
I és el típic i clàssic
plat de bacallà
de divendresant.
Aquell altre que ens vas explicar
l'altre dia amb cigrons
o l'altre amb llanties
també ens pot anar molt bé,
però aquest és el tradicional
que ho vulgui fer.
I què fem d'aquest flam
de iogurt amb fruita natural?
Doncs mireu,
és molt senzill això.
Agafeu un iogurt natural,
a veure,
anem-ho a fer per quatre persones.
Un iogurt natural
amb el iogurt passa
com amb les patates,
que n'has de triar,
n'hi ha tants al mercat,
de iogurts naturals.
Per mi un iogurt natural
és un iogurt
que no porti sucre,
sobretot,
i que no tingui cap,
ni sigui espès,
ni sigui muls,
ni sigui res.
O sigui,
un iogurt natural.
Un iogurt dels de tota la vida.
I si tenim iogurtera
el fem directament.
Aquí va molt bé.
A veure,
depèn de si voleu guardar aquest iogurt
o el voleu consumir de seguida.
Per exemple,
si el fem amb maduixes,
que ara és l'època,
s'ha de consumir de seguida
perquè la maduixa
decideix anar a color el iogurt,
el iogurt és blanc
i acaben quedant lletjos.
Ara queden boníssims.
Però doncs,
estèticament,
queden una miqueta més lletjos.
En canvi,
si hi posem altres fruites,
com pot ser el plàtanu
o com pot ser la pinya,
la pinya és bastant àcida
i també m'ajudarà.
Fruites més dolcetes,
doncs la poma
o coses així
aguanten una mica més.
Però bé,
és igual,
això jo crec que és per fer-ho
i menjar-ho.
Doncs bé,
agafarem,
primer que reprepararem
un almíbar
amb la gelatina.
O sigui,
agafarem
100 centímetres cúbics d'aigua,
100 grams d'aigua,
amb 50 grams de sucre
i
per 4 iogurts
jo hi posaria
3 fulles de gelatina
i llavors
és posar l'aigua
i el sucre
que arrenqui el bull
i quan hi ha arrencat el bull
ho traiem del foc
i tirem la gelatina
prèviament remullada
amb aigua freda
que s'estobi
i remenem,
la dissolvem
en aquest preparat.
Ja està,
això ho deixem damunt
del taulell
que se'ns vagi refredant.
Mentrestant,
agafem els iogurts,
els batim,
els traiem del got,
els posem en un bol
i amb unes varilles
els trenquem l'estructura
que quedin ben llisos,
ben fins
i llavors
hi afegim
la fruita a trossets.
Pot ser un variat
i pots usar,
per exemple,
plàtano,
maduixes i pinya,
per exemple,
el que vulgueu,
una variedadeta així
de maduixes
i ho barregem
dintre del iogurt,
tal qual.
Quan ja ho tinguem
tot barrejat
hi tirem l'almíbar,
aquest que hem preparat.
Aquest almíbar
ens anirà bé
per quatre iogurts,
per tres iogurts
que sortiran
quatre flams
perquè penseu
que les flameres
que fem servir a casa
són més petites
que un iogurt.
Llavors serien
tres iogurts
per sortir
quatre flams
d'iogur.
Llavors,
amb aquest flam de iogur
si voleu
i queda molt bé
també,
hi podem fer
el típic caramelo
del flam
a baix al cul,
i queda molt bo.
El que passa
és que el faria
una miqueta
més blanc,
o sigui,
no el faria negre
sinó un ros,
un caramelo ros.
Tirarem el caramelo,
llavors ja està,
hi tirarem
aquesta barreja
d'almíbar
amb la gelatina,
les fruites
i el iogurt
dintre del flam,
i ho deixarem
a la nevera.
Ho deixarem
a la nevera,
això perquè
qualli,
són dues hores,
per assegurar-vos
en són,
feu tres hores,
i ja està,
després simplement
passant un ganivet,
girant-ho de cap
per avall,
i tindreu un flam
de iogurt
amb fruita natural.
Li posem
algun acompanyament?
Un colis d'aquells
que hem preparat
altres dies?
Això queda molt bo
acompanyadet,
sí,
amb una fruita,
amb un puret de fruites,
una marmaladeta,
no ho sé,
amb el mateix caramel,
fent-lo allò
una miqueta més divertit,
se podria fer
un caramel de fruites,
no ho sé,
amb una cosa així,
per exemple,
per fer el caramel
de fruites
el que queda molt bo
és amb un colis,
que vam fer l'altre dia
aquells colis,
amb un almíbar
i la fruita triturada
tot junt,
doncs agafem
un caramel ros,
ho barregem
amb una miqueta
de suc de llimona
o de vinagre,
perquè ens trenqui
l'estructura del caramel
i farem una salsa
dolça,
caramelada,
amb gust de fruites,
doncs això també
va molt bé
per acompanyar.
També queda molt bé
si a la part
de dalt de tot
del iogurt
hi posem
una pasta
de galetes maries,
per exemple,
agafem les galetes maries
i les barregem
amb una mantega
fosa,
tot picat
amb el morter,
per exemple,
la galeta maria ben picada.
Això ja és sofísticadet
tot això que estàs explicant.
Però bé,
si voleu fer alguna cosa més,
val la pena saber-ho,
clar que sí.
Doncs la foneu
en mantega,
la piqueu a galeta maria,
feu una pasta
amb la mantega
i la galeta maria
i cobriu
la part de dalt
dels iogurts
una vegada quallats
perquè si no
es caurà a baix.
Llavors ho gireu
i us quedarà
ja amb una base
de galeta
al flam,
una miqueta més vestit.
Però si no,
doncs també
inclús amb galetes
normals i corrents
es pot fer
una base del plat,
per exemple,
fer unes galetes
amb una miqueta
de llet,
amb borratxadetes,
llotubetes,
llons el iogur al damunt,
no ho sé,
això ja...
amb llet de pot,
amb llet condensada
queda molt bo
també,
unes galetes
embarratxades
amb llet condensada
i cafè.
Aquí ja anem
incrementant
els nivells de sucre,
eh?
Sí,
el més natural
seria aquest primer
amb una miqueta
de pura de fruit.
Però vaja,
que per els més esforçats
i llaminers,
aquests altres
que has comentat
són exemples ben bons.
Sí, hi ha moltes maneres.
Escolta una cosa,
en aquest menú
que estàs fent
al Marlota,
en plats,
estàs apostant
molts pels vins
de la zona
del Camp de Tarragona,
no?
Sí, sí, sí.
Bueno,
fa poc hi va haver
l'alimentari a Barcelona,
hi va haver
una exposició
de vins
molt interessant
sobre tot això
d'aquí
i estan sortint vins
molt, molt nous
de la zona
del Montsant,
de la zona
del que és
Deof a Tarragona,
o sigui, clar,
entre Tarragona,
Montsant,
Falset,
estem una cosa
que no saben on són,
no?
Però si diem
de les nostres terres,
això una mica
per generalitzar.
Dixen una miqueta
davant de Priorat
i Penedès,
que ja són dos clàssics.
Són coneguts, sí.
Doncs sí,
està bullint,
tot això està bullint molt,
estan sortint coses
molt interessants
i aprofitem aquest menú
per acompanyar amb vins
d'aquests nous, joves,
vins d'un preu econòmic.
És el que t'anava a dir,
que són vins
que són bons?
Són vins que estan
al voltant dels dos euros,
dos, tres,
dos, tres euros, quatre,
depèn del vi,
i llavors anem variant
i anem jugant
amb aquests vins
també per tastar-los,
per divertir una miqueta
i perquè sigui diferent.
I fer país, eh?
Això és fer país,
francès,
això d'anar posant
els vins de...
També estem mirant,
l'altre dia vaig tastar
un vi de la D.O. Catalunya,
que és un vi
que, bueno,
no és penedès,
però està molt a prop
i també li posaré
una setmana aquest vi
perquè també em va agradar molt,
es diu
Vinart o alguna cosa així.
Vull dir,
jugant sempre
amb els nostres vins de casa,
evidentment.
Aquest menú
l'estàs fent aquesta setmana,
tot i que és semifestiva,
hi ha molta gent que treballa.
Avui al migdia el farem
i, bueno,
demà ja no,
perquè demà ja és festa.
Doncs aquesta setmana
ha sigut curteta,
però doncs
toros laborables,
menys dillums,
que és el dia
que tanquem al migdia,
estem fent aquest menú
i la veritat és
que està sortint força bé
i la gent està sortint
molt contenta.
Aquells dies vosaltres
festa no en feu,
els que us dediqueu
a la restauració,
a l'hostaleria,
perquè justament són dies
de molt de moviment.
Sí, obrim tota la setmana,
inclúint diumenge,
que normalment els dimenges
no obrim,
doncs aquest diumenge sí.
El que sí que tancarem
és dillums.
Home, s'ha d'anar a menjar
a la mona.
Sí, el dillums de Pasqua
marxarem amb els nens
a menjar a la mona
i tancarem allò
per recuperar festes
dillums, dimarts i dimecres
al Marlott.
De la setmana vinent.
Dillums, dimarts i dimecres
tancarem
i el Quim Quima no,
el Quim Quima dillums
obriran
perquè hi vulgui anar
a menjar a la mona
al Quim Quima,
doncs ja ho saben
que també estarà obert
tota aquesta setmana
i dillums.
Molt bé, Francesc Lledó
del restaurant Marlott
de Tarragona,
tot i que treballareu
aquests dies de festa,
gràcies per venir avui
a la ràdio
i deixar-nos aquesta petita herència,
petita gran herència
que és el bacallà
amb carxofas i ho du
i el brassejat de verdures.
Podríem fer el menú
aquest a casa demà.
Sí, sí, sí.
A més, ja ho veieu,
econòmic, fàcil, ràpid,
ho té tot.
Molt bé, gràcies, Francesc.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.