Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Donen i Nisi A.
Habaneras, desde el balcó.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Dime, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2006.
Diumenge, 21 de novembre de 2003.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de werkou Bitono.
Diumenge, 22 de novembre de 2005.
Diumenge, 21 de novembre de golfo What do carbust,
21 de novembre de 2004.
Bioses margolaria.
Quilumper, quilumper, quilumper, hi polilla.
Quilumper, quilumper, s'amagà a ribadilla.
Quilumper, quilumper, quilumper, hi polilla.
Quilumper, quilumper, quilumper, hi polilla.
Quilumper, quilumper, quilumper, quilumper.
Era l'habanera cantada en euskera pel grup Gambara titulada Ilumberri Lumbier Habanera.
El cantautor vilanoví Pere Tapies ens canta de la seva creació Habanera Casolana.
A Cuba van al meu pare, amb un barco de segona mà.
A Cuba van al meu pare, amb un barco de segona mà.
Les veles, paper, cartró, sense tripulació.
Només ell i el capità.
Ai, quan arribi a l'Havana, es deia ell tot content.
Buscaré una mulata, buscaré una mulata, i que feliços seran.
En Cuba, las cubanitas, bailan son y tanzón.
Con ese remeñamiento, se te nubla el pensamiento, se calienta el corazón.
A la primera mulata, negra, de Quieres Casar, que en català li digué.
En tu aniria mariner, a l'altra punta del mar.
Vam quedar tots dos, podríem dir que sense esma.
Jo sóc de Palafrugell, eh? Tu ets de Palafrugell?
Doncs jo sóc del mar esma.
En Cuba, las cubanitas, bailan son y tanzón.
Con ese remeñamiento, se te nubla el pensamiento.
Se calienta el corazón.
Ara tenen dos botigues, a Calella i a Palamós,
on venen ron i cafè, se marretes del te, sucre, fasols i arròs.
Jo sóc el seu fill que canto.
A Cuba, em deien dominó.
Però qui em faig dir el doble pito?
Però qui em faig dir el doble pito?
Per la normalització.
En Cuba, las cubanitas, bailan son y tanzón.
Con ese remeñamiento, se te nubla el pensamiento.
Se calienta el corazón.
En Cuba, las cubanitas, bailan son y tanzón.
Con ese remeñamiento, se te nubla el pensamiento.
Se calienta el corazón.
En Cuba, las cubanitas, bailan son y tanzón.
I aquí, fent poesia del naixement de l'Havanera,
diu que va sorgir dels suspiros d'una criolla molt maca
que, tombada en una hamaca, es va quedar dormida profundament.
Pot ser que el suspir va volar
i Sebastián Iradieu va captar i va escriure La Paloma?
Hans Albers la va enregistrar l'any 1944, La Paloma.
Un wind weht von Süd und zieht mich hinaus aufs See.
Mein Kind, sei nicht traurig, tut auch der Abschied weh.
Mein Herz geht an Bord und fort muss die Reise gehen.
Dein Schmerz wird vergehen und schön wird das Wiedersehen.
Mich trägt die Sehnsucht vor, denn die blaue Ferne
Unter mir'n Meer und über mir Nacht und Sterne
vor mir'n Meer.
Vor mir die Welt, so treibt mich der Wind des Lebens.
Einig, mein Kind, die Tränen, die sind vergebens.
Auf Matrosen nur hin, einmal muss es vorbei sein.
Nur ein Romanstunden der Liebe bleibt noch an Land zurück.
Seemanns Braut ist die See, und nur hier kann er treu sein.
Wenn das Sturm in sein Lied singt, dann ringt hier
der großen Freiheit Glück.
Wie blau ist das Meer, wie groß kann der Himmel sein.
Ich schau hoch vom Mastkorb weit in die Welt hinein.
Nach vorn geht mein Blick zurück, darf kein Seemann schauen.
Kaporn liegt doch leh, jetzt heißt es auch so zerbraun.
Seemann gebacht, denn strahlt auch als Gruß des Friedens.
Hell in die Nacht das leuchtende Kreuz des Südens.
Schroff ist das Riff, und schnell geht ein Schiff zugrunde.
Krion aus Pitz legt jedem von uns die Stunde
auf Matrosen nur hin.
Einmal muss es vorbei sein, einmal holt uns die See,
und das Meer schiebt keinen von uns zurück.
Seemanns Braut ist die See, und nur hier kann er treu sein.
Wenn das vor Wind sein Lied singt, dann ringt hier.
Der große Freiheit bleibt auf Matrosen nur hin,
der Paloma der Paloma.
A la estructura musical de algunas arzuelas está present la habanera.
També podían anomenarlas tango o americana,
y eran las parts más esperadas del conjunt de la obra.
Luis Cobos va a versionar unas cuantas,
que de Segú las recordareo.
A maneras y canciones como
La verbena de la Paloma,
El pobre Balbuena,
La corte del faraón,
Don Gildi Alcalá,
Luisa Fernanda, Carmen...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...












...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Marina Rosé va a escriure
aquesta habanera que ella mateixa ens canta.
De què parles?
De què parles, habanera?
De què parles, habanera?
De què parles, habanera?
Caixeta de la nostàgia, cançó de seta.
Els que et van cantar, habanera.
Els que van anar i tornar,
que van portar aquí,
que van deixar allà.
...
...
...
...
...
...
...
...
De Joan Rosquelles, que va ser component del grup Rems,
el grup Morralla interpreta la sirena.
Vaig trobar-lo aquella nit al fons d'una taverna.
Era un vell mariner poll, que en vi ofegava les penes.
Entre gots de vi cançons, la seva història explicava...
...que la dona que estimava, la mar se la va emportar.
...
...
...
...
...
...
...
...
Veuen dies de mar en calma,
dels esculls arrasarats en canta per consolar-me.
Quan el sol marxa ponent, el boll arriba a una barca,
és la del vell mariner que cerca la seva aimada.
Cada dia fa el mateix del mort, la pot allunyant-se,
que la dona que estimava no l'ha pogut oblidar.
Us prometo que l'he vist serà compartida en sirena,
i a les nits de temporal em torna la platja serena.
He sentit la seva veu en dies de mar en calma,
dels esculls arrasarats en canta per consolar-me.
Música
He sentit la seva veu en dies de mar en calma,
dels esculls arrasarats en canta per consolar-me.
S'ha convertit en sirena
I acabarem amb la cançó de Miguel Matamoros,
grabada en el CD titulat
Melodías cubanas, juramento.
Música
Si el amor hace sentir hondos dolores,
y condena vivir entre miserias,
yo te diera mi bien por tus amores,
hasta la sangre que hierve en mis arterias,
hasta la sangre que hierve en mis arterias.
Si el amor hace sentir hondos dolores,
si el amor hace sentir hondos dolores,
y condena vivir entre miserias,
yo te diera mi bien por tus amores,
hasta la sangre que hierve en mis arterias,
hasta la sangre que hierve en mis arterias.
Si el surtidor de mis ticos pesares,
que hace el hombre arrastrar largas cadenas,
yo te juro arrastrarlas por los mares,
infinitos y negros de mis penas,
infinitos y negros de mis penas.
Si el surtidor de mis ticos pesares,
si el surtidor de mis ticos pesares,
si el surtidor de mis ticos pesares,
que hace el hombre arrastrar largas cadenas,
yo te juro arrastrarlas por los mares,
infinitos y negros de mis penas,
infinitos y negros de mis penas.
Infinitos y negros de mis penas.
El control, Núria, us ha parlat Javier.
Estem amb vosaltres els diumenges,
a dos quarts de 10 del matí,
des de Tarragona Ràdio a Habaneras,
des del Balcó.