Quart dia d'estatge del nàstic a la Cerdanya
i quart dia en què al matí de Tarragona Ràdio
connectem amb el nostre enviat especial, amb Quim Pons.
Quim, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, Jordi. Només en fa quatre.
Només en fa quatre. Això per què ho dius?
Perquè als jugadors se'ls està fent etern, aquest estàge.
Se'ls està fent etern, perquè Javi Bartolo
els està sombatent a unes sessions físiques duríssimes a la tarda
i van tots amb la llengua fora.
Suposo que heu sentit als serveis informatius d'aquesta casa
els talls que hem tret o anirem traient a Javi Bartolo
explicant les sessions físiques que està duent a terme
i l'estat en què es troben els jugadors.
Per sort per ells, aquesta tarda tenen jornada de descans,
només entrenaran en una sessió avui al matí,
a hores d'ara, fa aproximadament una oreta i mitja
que estan entrenant al camp de Puigcerdà,
sessió tàctica, els jugadors del nàstic,
i aquesta tarda tindran festa.
En principi s'havia previst una excursió a Andorra,
suposo comprar sucre, aquestes coses.
I manté, perquè en teoria ja no es surt a compte, no?
En Andorra o sí?
Jo crec que no.
L'únic que s'haurà a compte a Andorra, crec...
El tabac.
I la gasolina.
I això la gasolina, perquè es prosqueva aquí, és criminal.
La gasolina crec que encara val la pena anar a Andorra,
que el Juan em va dir que portaria el bidó.
Crec que era el més interessat en anar a Andorra, Juanen.
La resta crec que encara...
Juanen és l'autocarera, el xòfer,
per aquells que no ho sàpiguen.
Crec que era el més interessat en anar a Andorra.
La resta, doncs, s'han intentat escaquejar com han pogut,
pel que dèiem del cansament,
i la majoria de jugadors es quedaran a l'hotel,
a la piscina, a l'habitació descansant,
perquè es veu que no hi ha moltes ganes
d'acabar-se de cansar per a Andorra
comprant i mirant botigues i aquestes coses.
Suposo que l'altra opció per a Andorra
és tot l'aspecte tecnològic,
els nous jocs de la PlayStation o alguna consola nova.
Però no van tan baratos, eh?
No, ja no?
Jo d'aquest tema,
no soc un especialista, però m'ho miro,
i els jocs de la PlayStation no van tan baratos a Andorra.
Crec que el preu és molt similar
al que podem trobar a les botigues de Tarragona.
Sí, preus caríssims, perquè els jocs aquests valen una barbaritat.
S'aproximen els 59 euros, 60 euros, aproximadament.
Gairebé res.
Llavors, jugadors, segurament avui,
la majoria, disfrutaran de calma i tranquil·litat
aquí a l'hotel, gaudint de les instal·lacions,
i tornaran a lluir el seu banyador.
Sí, sí, tornaran a lluir el seu banyador,
excepte un que és Pablo Lussarreta,
ja vaig dir el nom perquè no em fa redir-lo,
que es banya vestit, Jordi.
Aviam, la imatge era Pablo Lussarreta a la piscina,
amb els pantalons d'entrenament
i la de suadora d'entrenament.
Jo no ho comentaré, es portava remangats
només per banyar-se les cames,
allà ha recolzat, i la resta, doncs, bé,
s'estan banyant i era allà vestit a dintre la piscina.
Hi ha un motiu racional que explica aquest comportament?
L'intentarem preguntar avui al Pablo,
perquè ahir no vaig poder parlar amb ell,
perquè vam anar una mica de bòlit,
però avui l'intentarem preguntar al Pablo Lussarreta
per què es banya vestit a la piscina de l'hotel.
Amb qui s'hi vas parlar ahir
va ser amb dues persones.
D'una banda, amb Álvaro Iglesias,
en aquesta ronda d'entrevistes que s'ha fet
per conèixer les noves incorporacions del Nàstic,
i amb l'altra, amb Alfonso Vera,
per interessar-se per l'estat de la seva lesió.
És així, Quim?
Així és, Alfonso Vera,
que s'està convertint en un dels protagonistes
d'aquest inici de campanya.
El jugador el van renovar després d'aquella lesió,
que es va fer una lesió duríssima al genoll,
lligament anterior creuat,
i l'Alfonso està recuperant
al costat de l'Ernest Canete.
Ahir va pujar també el metge del club,
i, si et sembla, escoltem què ens explicava Alfonso
d'aquesta lesió i l'Ernest Canete.
Avui ens hem desfasat a una de les sales
d'aquest hotel Fontanals,
aquí a la Surigarola, a la Cerdanya,
per parlar amb un dels inquilins d'aquesta sala
i amb el, podríem dir, el jefe de la sala,
que és l'Ernest Canete,
l'inquilins d'Alfonso Vera,
que es passa aquí més estona
que no pas entrenant.
Alfonso, buenos días.
Hola, buenos días.
Decidora que te pasa aquí más rato,
que no entrenando,
recuperando te lógicamente la lesión.
Sí, la verdad que sí,
en compañía del pesado este,
que bueno,
que esperemos que con la caña que me mete,
pues esto sea corte lo máximo posible.
¿En qué momento te encuentras de la lesión?
Bueno, pues llevo un mes y medio pasado
y bueno, la verdad que la lesión está,
pues como estaba previsto
y bueno, esperar que todo siga como está previsto
y la recuperación sea buena.
¿Puedes contar exactamente qué fue lo que se rompió
para que la gente lo sepa?
Bueno, pues quizás el ligamento más complicado de la roya,
que es el cruzado anterior
y el que más cuesta recuperar, sobre todo.
Es la típica lesión de futbolista,
cuando dicen,
no, es que se ha roto el ligamento cruzado anterior.
Sí, la verdad que sí,
que me ha generado por eso,
porque es la que más se oye a nivel de recuperación
porque quizás es la más costosa.
¿Para cuándo calculas más o menos que estará esto?
Eso preguntan al jefe,
que bueno, yo me dedico a hacer lo que me dice él
y no sé, esperemos que los plazos mínimos,
pero no me quiero poner tampoco ninguna fecha.
¿Cuántas horas más o menos dedicas a la recuperación aquí?
y ahora es que te vemos,
bueno, está en una máquina aquí,
amb tot de colorines,
yo no sé qué,
a l'Ernest Caneta le preguntaremos,
té color rosa, color verd, color groc,
y la té enxufada aquí,
y a la cama,
y él va fent la recuperación.
¿Cuántas horas dedicas a hacer aquí recuperación?
Pues bueno,
la verdad que en la sala,
pues más que nada lo que hacemos es
fortalecer cuádriles,
y bueno, son unas,
por la mañana,
un par de horas o así,
pero luego hacemos trabajo de,
bueno, de piscina,
también un poco aeróbico,
¿no?,
para no perder del todo la forma,
y bueno,
entre unas cosas y otras,
pues prácticamente las mismas que hace el equipo,
de entrenamiento,
pues alguna más a lo mejor que médica,
que animar o alguna cosa así.
Y irte bien dando por eso,
por el campo de futbolidad,
es para integrarte un poco,
¿no?
Sí, hombre,
la verdad que no quiero perder el contacto con el equipo,
porque,
hombre,
aparte de seguir de cerca todo el tema táctico,
pero bueno,
también el ambiente,
¿no?,
tampoco quiero discriminarme,
por decirlo de alguna forma,
o desvincularme del equipo,
porque me siento parte del equipo,
y quiero seguir lo máximo integrado posible.
Usted haciendo una pregunta a todos con los que hablo,
que es el tema Libro del Presi,
o el regalón libro sobre moral y autoayuda,
hemos leído algún capítulo ya,
¿cómo lo tenemos?
Sí,
bueno,
a mí la verdad que,
que bueno,
no es que sea partidario,
¿no?,
pero bueno,
sí me gusta leer ese tipo de cosas,
porque,
bueno,
siempre algo se saca,
¿no?
No es que lo lleves a rajatabla,
ni te vaya a solucionar la vida,
pero yo creo que,
que toda la lectura se aprende algo,
y esta es otra más.
¿De qué va el tema?
Bueno,
pues es el tema de buscar la suerte,
¿no?,
de que la suerte es una cosa,
pues un poco aleatoria,
y que te puede llegar o no te puede llegar,
pero lo que sí puedes trabajar,
es el hecho de que evidentemente cuanto más trabajes,
pues más opciones tienes.
Gracias, Alfonso.
Voy a andar un poquito,
me sitúo en la otra camilla,
donde hay el Ernest Canete,
que es el hombre que está aquí,
con el Alfonso Vera,
son la parella de fet de l'estaje,
podríamos decir.
Ernest,
bon día.
Hola,
bon día.
T'ha dit pesado,
¿eh?
No sé,
tú mismo.
Bueno,
eso es un calificativo cariño,
es más de estima que no peyorativo.
Ahora te digo que no es la parella de fet de l'estaje,
esteu más estona aquí aquí junts que haciendo alguna otra cosa,
però la feina dels fisios a l'estaje és importantíssima,
no?
Ahir vèiem fins i tot cua,
semblar que hi havia rebaixes aquí,
tothom volent entrar aquí amb les mans tan teves com del Valentí.
Saps què passa?
Que el problema no és que...
que passa que tot arriba tot molt concentrat,
no?
Llavors se deixa la jornada amb entreno al matí i entreno a tarda,
però clar,
ja,
has de preparar-lo abans de la sessió del matí
i preparar-lo abans de la sessió de tarda,
però després has de patir les conseqüències de la sessió del matí
i la sessió de la tarda.
Llavors tot va molt apressurat,
molt concentrat,
tot molt de cop i volta,
de pressa i corrent,
de pressa i corrent,
de pressa i corrent,
perquè has de pensar que el temps aquí,
on que sembla que hi ha molt de temps,
doncs has de treure els àpats i més,
que t'ha restat temps i positiu de treballar tu,
però bueno.
Ara les situacions de treball són immillorables,
eh?
Teniu aquí muntat un xiringuito que Déu-n'hi-do.
Bueno,
el que procurem és intentar estar el millor possible,
perquè si treballes en condicions
que no són les més òptimes,
doncs indudablement s'ha dificultat la feina,
però el que fem és intentar transportar-nos tot,
absolutament tot,
del que tenim allà a les nostres instal·lacions,
per treballar les màximes i millors condicions possibles.
Ernest,
què és el que demana més als jodos quan acaba un entrenament?
Què és el que pateix més durant la pretemporada?
Bueno,
la pretemporada el que genera són diverses circumstàncies.
La primera és que passes d'una inactivitat
a una activitat molt fluida,
passes d'una època vacacional
de no fer res o fer molt poca cosa
a fer doble sessió de treball, matí i tarda,
llavors això comporta problemes de sobrecàrregues musculars,
problemes de rozadures per l'utilització del calzado,
com poden ser les llagues
que a tothom li surten quan es trenen unes sabates,
doncs aquí en doblement també passa.
Llavors això són tonteries,
però que incomoden la possibilitat de fer un entrenament en condicions.
llavors això és el que se té més cuidat o més cura,
sobretot en prevenció,
i després quan ja, si algun et ha sortit,
doncs indudablement de tractament.
Per anar acabant, he dit que preguntaria
què era la paretella aquell que venia a l'Alfonso
ficat a la cama, d'escables roses i drocs.
Per què serveix allò?
Bé, això és un aparell d'electroestimulació,
perquè el que fa és un desenvolupament a nivell muscular
amb impulsos elèctrics,
perquè l'Alfonso es troba en una primera fase de la seva versió,
que és una fase de consolidació,
és una fase una miqueta lenta, passada,
no bastant monòtona,
no és gaire atractiva per ell,
però que s'ha de passar.
Llavors el que podem fer,
dintre les possibilitats que es troben,
perquè es troba una miqueta condicionat,
és intentar desarrollar muscularment,
el màxim de musculatura de la seva cama,
la cama afectada,
amb els mitjans que podem.
Ja que no ho podem fer de forma més activa,
amb carrera o activitat física,
el que fem és substituir aquest testíbul
amb un impuls elèctric que ho dóna aquesta màquina.
Més o menys quan has treballat per tornar a córrer?
Home, és que parlar amb aquests temes de plaços
és complicat, és compromès.
Llavors amb aquestes situacions
el que has de fer és valorar el dia a dia, l'evolució.
Llavors marquem més o menys tres fases de l'elevació,
que el que procura és complir aquestes fases,
arribar al final d'aquesta fase
en una condició més òptima
per afrontar la següent fase.
Llavors marcar plaços.
Aquesta l'elevació és una l'elevació
que més o menys se classifica
en un període de temps de quatre a set mesos.
Llavors és un període de temps ampli,
però que moltes vegades li guanyes
o no perds,
en tot cas no perds el temps,
llavors te pots anar cinc mesos i mig,
sis mesos i mig,
amb aquesta franja de temps estem més o menys treballant.
L'última i obligada, Ernest, el tema llibre.
Ja s'han dit que li preguntava l'Alfonso.
A tu et van regalar llibre, no et van regalar llibre?
L'has llegit? De què va?
Sí, jo aquest llibre me'l va regalar el preci,
i això és d'agrair,
però aquest llibre jo ja el tenia llegit.
I aquest llibre és un llibre que parla de la suerte,
però classifica el factor suerte
donant a entendre que la suerte és una cosa que se treballa.
i llavors fa una diferència molt marcada
en el que és la bona suerte i la suerte.
La suerte és una cosa que la gent busca
a base de treball
i propiciant les circumstàncies
perquè es doni la sort.
Llavors el que hi ha molta gent
és que ells esperen la bona suerte,
que és el golpe de fet o el golpe de suerte.
Això normalment arriba en comptades ocasions
i el que fa és una marcada diferència
entre la bona suerte i la suerte.
¿Recordes algun capítol concret
o alguna anècdota del llibre que es pugui explicar?
Hòstia, doncs això és un llibre
que explica un conte, és tipus fàbula,
però ho situa entre dues persones
que més o menys ja han viscut la seva vida
i estan possiblement en una recta final de la seva vida
o és gent gran o gent experimentada.
Llavors se troben al cap del temps
i llavors fan un repasso a les seves vides.
i és curiós perquè en pequeños cuentos,
en petits contes com fàboles,
te van explicant circumstàncies i coneixements
que tothom coneix o tothom ha patit,
l'únic que fas és ordenar-les
i més o menys te situen.
Però està molt bé, és un llibre que és d'autoyuda.
Està bé.
Gràcies, Ernest, i que no tinguis molta feina aquesta pretemporada.
A vosaltres.
Aquesta conversa de Quim Pons amb Alfonso Vera i Ernest Canete,
parlant d'una banda d'aquesta lesió d'Alfonso Vera,
que sembla que la recuperació l'hem d'aprovar en bon camí
i realment anem avançant també, Quim,
amb tot el tema del llibre.
Ja fins i tot l'Ernest...
És que ell ja se l'havia llegit i tot.
I ho tens més clar, no?, el tema del llibre, ja.
A poc a poc, ahir ens explicava la introducció,
l'Òscar Álvarez, l'Alfonso Vera...
Aprofundit.
Aprofundió una mica i l'Ernest, jo crec que ha rematat, ja, una mica.
Jo crec que a partir d'ara, però hem de continuar preguntant
per saber qui fa els deures i qui no fa els deures.
Ja no tant per saber de què va el llibre,
que més o menys tots ja en tenim una idea clara
i tampoc és plan d'explicar-lo tot,
perquè si hi ha algú que el vol llegir
no la xafarem a la possible sorpresa,
però sí que és interessant saber qui fa els deures o no,
qui segueix les indicacions del prec.
Així és, a l'altre que li vam preguntar també
si havia fet els deures, lògicament,
és l'Àlvaro Iglesias, el nou porter del Nàstic,
amb el qui també vam xerrar ahir al matí.
Si et sembla, escoltem què ens explicava l'Àlvaro Iglesias.
Coneixem el nou porter del Nàstic.
Acompanyar Álvaro Iglesias,
el que serà porter del Nàstic aquesta temporada.
Àlvaro, buenos dies.
Hola, buenos dies.
Amb l'Àlvaro volem parlar una mica de la situació a la porteria,
de com viure a ell aquesta nova aventura al Nàstic,
un porter en dilatada experiència com a futbolista.
Álvaro, llegues al Nàstic després d'una etapa en Tenerife,
donde els números te avalan tu calitat com a portero,
però una etapa dura, no?, en Tenerife.
Hombre, sí, ha sido dura,
perquè econòmicament el club no atravesa per els seus mellors moments.
Hemos tenido...
Hemos llegat quasi a una situació insostenible
i, bueno, al final crec que tot s'ha solucionat.
No t'hauríem que arribar al encierro
i això ens alegra a tots molt, no?
Però, no obstant, també ha sigut un any molt bon per mi,
perquè, bueno, serà mi segona temporada en segona divisió A,
crec que realicé molt bons partits
i, per tant, estic molt content del any.
¿Cómo entiendes que pasa esto en los clubes de fútbol
de la Liga Española?
Impagos, ahora el Sporting también está con el tema
de los impagos, que si bajan a segunda B,
que si no bajan...
Pues porque no se empieza ninguna temporada limpios
de atrasos de otras temporadas, ¿no?
Entonces, al final, los clubes se van cargando de esas deudas,
no cumplen con los contratos ni con los futbolistas
ni con otros acreedores, y poco a poco se va generando una bola
que nadie para y al final pues se llegan a situaciones críticas
como la que está atravesando el Sporting,
como la que atravesamos el año pasado en el Sporting
y como la de otros muchos equipos de segunda división.
La aventura del Nastic te atrae, aparte de porque es un club
que a priori nadie se ha quejado de momento,
creo que paga al día a los futbolistas,
supongo que deportivamente también te atrae, ¿no este año?
Sí, yo creo que sí, el año pasado el Nastic hizo muy buena campaña,
se asentó muy bien en la categoría y llegó a un séptimo puesto
muy meritorio, y creo que este año pues se ha quedado
con lo que ha creído conveniente y ha intentado apuntalar
a estos jugadores y creo que, bueno, viendo lo que se hizo
el año pasado, es bonito soñar y, bueno, y esperar
que se pueda conseguir algo importante esta temporada.
Al empezar la temporada pasada le preguntábamos al míster
por el tema de la portería, había un portero que había subido
el equipo prácticamente, parando un penalti a Roberto Soldado
como era Felipe Ortiz, llegaba Juanjo Valencia nuevo,
él decía, bueno, tengo un tal Felipe y tengo un tal Valencia,
se tendrán que ganar el puesto. Este año supongo que dice lo mismo,
pero a ti quizá te conoce un poco más, ¿no?
De compartir con él vestuario, de jugar con él.
A Juanjo le he conocido de un año, a mí me he conocido de un año
en situaciones completamente diferentes, porque yo compartí vestuario
con él como compañero y Juanjo le he tenido como entrenador.
Así que, bueno, creo que en ese sentido no tengo ninguna ventaja, ¿no?
Como bien dice él, los dos partimos con las mismas ventajas
y, bueno, tendremos que ganarnos el puesto todos los días
y trabajar muy duro para que, pues, ponérselo difícil
el día de parte contra el Tenerife.
A ver, de los jugadores futbolistas, la carrera normalmente es bastante corta,
hacia los 28, 30 años y empiezan a pensar en la retirada.
Los porteros es al contrario, ¿no? Son como el vino.
Cuando van madurando parece que llegan a su planitud, a su mejor momento.
Siempre que te respetan las lesiones y tengas ilusión, como tengo yo,
pues, hombre, en la edad yo no pienso.
Entonces, pues, cuando llegará la retirada, pues, lo irán diciendo los años,
lo irán diciendo cómo se terminen las temporadas y el nivel que llegue a dar.
De momento, pues, como te digo, tengo mucha ilusión y muchas ganas de conseguir todavía cosas,
así que creo que me quedan unos cuantos años.
Hemos comentado que venías de Tenerife y ya te has pensado bien
el tema de cambiar el clima de Tenerife, el sol todo el año por aquí, los inviernos.
A ver, muy crudos en Tarragona no son, pero un poco de frío sí que hace.
Ah, yo de muchas vueltas, ¿no?
Está claro que el clima privilegiado de Tenerife no se tiene en Tarragona,
pero creo que también es un invierno bastante suave, no llega al frío de otras zonas de España,
sobre todo las zonas que están más al norte, y, bueno, y se pasará bien.
Bueno, el buen ambiente que hay en el vestuario y la ciudad tan agradable que tenéis,
pues, yo creo que se pasará muy bien.
En la recta finalidad de la entrevista, hablamos antes entre Valencia y tú,
hay bastantes cosas que os parecéis, pero hay bastantes también que os separan, ¿no?
El año pasado los dos porteros eran bastante similares,
eran dos porteros que bajo palos iban muy bien, que eran porteros quizá más palomiteros que seguros.
Álvaro Iglesias, si se caracteriza por algo, es por su colocación y por su seguridad, básicamente.
Yo creo que Juanjo, tanto Juanjo como Felipe, no sé si palomiteros, pero seguros sí son,
y grandes porteros, porque si no, no estarían en segunda en el Nastic, ¿no?
Y yo, pues bueno, intento hacer mi trabajo lo mejor posible,
y bueno, y creo que es muy importante que el portero transmita esa seguridad a la defensa,
que se compenetre muy bien y entre todos se consiga que no se marquen muchos goles.
Las dos últimas, una, la palabra fenómeno.
Durante los entrenos, Álvaro, no para decir fenómeno, fenómeno.
Esto es para animar a la defensa, supongo.
Sí, bueno, pues cada uno tenemos nuestras frases y nuestras cosas,
y bueno, yo intento animar mucho a mis defensas,
porque al fin y al cabo son los que me defienden y los que me cuidan, ¿no?
Y yo, pues por lo tanto, intento cuidarles lo mejor posible.
Y una de las formas con las que creo que les puedo cuidar es animándoles en todo momento.
Y una de las frases, pues es fenómeno.
Para animar, a la que hablas de animar, el presi bajo el vestuario,
regalar un libro a todos los futbolistas de autoayuda un poco,
nos han ido contando un poco tus compañeros de qué iba, con los que hemos hablado.
¿Te lo has leído ya el libro?
No, no, no me lo he leído, pero bueno, me lo leeré.
Es un libro que habla de la suerte, y como bien decía el presi, la suerte hay que buscarla, ¿no?
Así que nada, este año creo que el Nastic lo que tiene que hacer es trabajar muy duro,
intentar buscar esa suerte que está por ahí,
y que siempre sonríe a los que están arriba, así que habrá que estar arriba.
La suerte nos va a llevar arriba, ¿y crees que hay proyecto para estar luchando por un sueño, por estar en primera?
Soñar hay que soñar, ¿no?
Yo creo que lo primero y primordial es conseguir la permanencia lo antes posible,
y a partir de ahí, viendo los partidos que queden y los puntos que se tengan,
pues bueno, sería muy bonito poder optar y trabajar para ese ascenso.
Pero bueno, todo lo dirá el campeonato, que es muy largo, muy complicado y muy igualado,
y yo creo que con buen trabajo se pueden hacer muy bonitas cosas.
Muchas gracias y suerte, Álvaro.
Venga, a vosotros.
La conversa amb Álvaro Iglesias, aquest porter d'estil sobri,
una mica per entendre'ns quím a l'estil Zubizarreta, perquè tothom se situï.
Podríem dir així, perquè hi havia aquelles dues escoles, no, Jordi?
Aquelles que es marcaven Zubizarreta i Buio,
podríem dir que València i Felip eren més semblants a Paco Buio,
i Álvaro és un més estil Antoni Zubizarreta.
Escolta'm, un altre dels que ens està acompanyant,
o ens va acompanyar i avui aquí a l'Estash,
és el company del Diari de Tarragona, el Miqui Tono,
al qual saludem. Miqui, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Escolta'm, explica una mica a la gent com és el de l'Estash,
perquè, clar, ells m'escolten a mi i diran
aquest té la seva versió, però explica com és un dia d'Estash del Nàstic aquí,
una mica així per sobre.
És bastant semblant a el que s'ha explicat, eh?
La veritat és que, bueno, ells s'aixequen cansats,
amb cares de cansats ja aixecats,
imagina't com se'n van a dormir, que la cara és molt més terrible.
La veritat és que els rostres delaten, que estan fent una temporada molt dura.
S'aixequen...
Què es deuen aixecar? Sobre les 8?
Sí, aproximadament, o les 8.
8 i mitja esmorzen i agafen l'autocar,
que jo crec que és el vehicle estrella de la temporada.
Van cap a Puigcerdà i allí ja el Lluís César,
després de bastantes hores pensant i pensant,
ja té ja una mica programat el tipus d'entrenament que farà i realitzarà.
I durant dues hores estan allí a Puigcerdà,
tornen a agafar el cotxe,
el Juan els torna a portar a l'hotel,
i jo crec que ara i els hi ve el moment més bonic potser del dia,
que és la piscina, el relax,
que es deixen estar una bona estona a la piscina, relaxats.
Després es tornen a posar a les habitacions,
de fet es tanquen i passen bastants minuts allí a les habitacions descansant i reposant.
dinen i després es tornen un altre cop a la càrrega.
La veritat és que és una temporada jo crec que especialment dura i complicada i que potser ho relativitza tot a la temperatura.
És molt més diferent a la temperatura que es poden trobar a Tarragona i potser és el més positiu.
El Miqui i jo, Jordi, ahir vam estar a la tarda a l'entrenament físic,
com acostumem a fer cada dia,
i gairebé no vam venir a l'entrenament perquè vam estar apassionatment mirant una competició de petanca
que hi havia just darrere d'on juga l'equip.
Un partidàs, eh, Miqui?
Allò va ser impressionant.
Aquella gent són autèntics artistes de la petanca.
Com tiren les boles allà aproximant-se?
Era complicat allò.
A més, hi havia tensió, eh?
De fet, hi ha una competència bastant terrible entre els components.
Gent inclús, jo crec que de més de 80 anys...
Sí, sí, home, els superen tranquil·lament als 80.
Sí, o més.
I la veritat és que l'esperit amb el que jugaven i amb el que s'ho passaven bé,
inclús comentaven la jugada amb Grau,
i va haver-hi un moment que ja debatien si realment com estava la situació del joc.
Imagina't, Grau jo crec que estava al·lucinant.
I jo crec que Grau un dia d'aquests saltarà la pista i jugarà amb ells.
José María Grau i José Sicard,
jo crec que són els propers a tirar les boles
perquè estaven també apassionadament mirant aquesta competició de petanca.
A més a més d'això, ahir a la tarda va ser especial també
perquè aproximadament uns 50 nens que estan de colònies aquí a la Molina
van venir a veure l'entrenament del Nàftig,
són 50 nens de Tarragona,
entre ells el fill petit del president, de Josep Maria Andreu,
que també està en aquestes colònies
i també es va aproximar a veure aquest entrenament del Nàftig.
Per acabar ja amb el Miki,
acaba una mica la secció perquè anem fatal de temps, no, Jordi?
Fatal, fatal, s'aproximen les 11 perillosament.
Doncs anem ràpid.
Miki, escolta'm, treu-me la primícia.
Què treu demà al diari?
Demà?
Doncs espera't que...
Faig memòria.
Jo crec que encara he de fer alguna cosa, eh?
No ho tenim molt ben pensat.
Però aniran els tiros per això, home.
Alguna cosa has fet a l'estàs, no?
Sí, hauré de dir alguna cosa, no, crec?
Per justificar que treballes més que res.
Bé, suposo que parlarem una mica del dia a dia dels jugadors,
una mica...
Sobretot aquí el que va ser són les imatges,
veure els jugadors, les cases de cansament que tenen,
explicar una mica quin...
Bé, què és el que estan fent aquests dies aquí.
I, bé, demà suposo que parlarem més també del primer test,
del primer partit que han estat jugant aquí contra el Badalona,
que potser ara mateix és el més important.
Clar, us passeu les tardes mirant com jugant a patanque,
després no sé què fer.
No sabem de què parlar.
Escolta, Miqui, vam dinar i vam sopar bé ahir, eh?
Per això.
Sí, a més vam dinar a França,
que és tot un luxe poder dir que he anat a França.
Quan passi la factura en francès fliparan.
No sé si ja el diré me la pagaran.
Això no ho diguis, que jo també l'he de passar.
Jordi, escolta'm, bueno, Miqui, adeu, moltes gràcies.
Ens escoltem durant la temporada.
Suposo que passaràs per la ràdio algun dia o que altre,
t'enganyarem i que acabi d'anar bé aquest estàix.
Vaja, que ens hi anem escoltant.
Ja em faré pesat.
Doncs Jordi és el Miqui Tono,
del company del Diari de Tarragona.
Tot un plaer, com sempre, tenir-lo.
Escolta'm, per acabar, temperatures aquí a Tarragona,
24 graus i mig.
Per aquí a la Cerdanya com esteu?
16.
16.
No està malament, eh?
Lladra, ja esteu bé, ja.
Sí, estem...
La veritat és que estem força bé.
Jo et dic, durant el dia, apreta el tema,
perquè el sol escalfa molt,
però al matí i a la nit s'està força bé.
Escolta'm, Quim, moltes gràcies.
Ens aproximen les 11...
Vaja, de forma inexorable.
Les tenim a sobre, no?
Si et sembla, continuem parlant demà, d'acord?
Perfecte, Jordi.
Gràcies.