Falta un minut per arribar a un quart d'onze del matí.
Com us deia, en fa moment en el sumari del programa,
el nostre proper convidat,
el primer d'aquesta tercera hora del programa d'avui dijous,
és el president de l'autoritat portuària, Josep Anton Burgacer.
Amb ell conversarem, repassarem durant els propers minuts
en diferents temes d'actualitat.
Alguns que afecten estrictament a les instal·lacions
i al tràfic i al moviment econòmic del port,
però d'altres també que afecten al conjunt,
a la resta de ciutadans de Tarraona.
Senyor Burgacer, bon dia.
Bon dia.
Comencem parlant d'un tema molt ciutadà
que preocupa els conductors,
especialment els veïns del Serraio,
el tema, no sé si dir-li ja gairebé etern,
de les obres de l'aparcament del moll de costa.
No, exageri.
Totes les obres en aquest país
haurien d'anar com a moll de costa,
com a l'aparcament.
Però s'ha allargat molt més del que vostè voldria, segur.
Sí, jo volia que no estigués el moll de costa
tallat més enllà de sis mesos.
I aviat portarem un any.
I això s'ha allargat més.
Per què?
Principalment perquè és una obra complexa.
La culpa sempre és del president
de l'autoritat portuària.
Per entendre's, jo soc el responsable,
per tant, soc el culpable.
Però estem treballant amb aigua del mar.
Va haver una entrada d'aigua
que va costar molt de temps de parlar,
perquè el mar apreta.
Estem en el seu estat natural.
Estem en el seu àmbit natural
i, per tant, estem lluitant contra ell.
I ens va costar unes quantes setmanes,
uns quants, algun mes, no?
Bé, l'obra en aquell moment jo la vaig visitar
abans d'ahir.
El sostre, el nostre compromís és obrir
8 metres d'amplada en un vial central
per damunt de l'aparcament,
o sigui, passar per damunt del sostre
el més aviat possible,
a ser possible a final d'aquesta setmana.
Em van dir els promotors,
jo ahir vaig estar, abans d'ahir vaig estar
i aquest cap de setmana no estarà obert.
Però sí que si no està obert aquest cap de setmana
pot ser 7 o 8 dies.
O sigui que estem al final
que el trànsit dels vehicles
podrà restablir en els propers dies.
Hem obert ja un pas pels vianants.
Bé, funciona, a mi no m'agrada massa
perquè és posar la gent cap a la banda de la via.
Però bé, la gent del Serrat ho fan servir.
Bé, benvingut sigui aquest pas,
però el que jo espero
és que entre aquesta setmana i la setmana que ve
ja puguin circular els vehicles,
que és del que es tracta.
I el pàrquing, quan entraria en funcionament?
Va per llarg?
No, jo crec que l'aparcament en aquell moment
ja estan començant a neteixar l'aparcament per dintre.
neteixar vol dir que ara començaran a fer
totes les instal·lacions elèctriques, automàtiques i tal.
El promotor del pàrquing, com sabeu,
som un aparcament que fa una empresa privada,
no el fa directament la Toretta Portuària,
el promotor diu que estarà al gener
i jo ja li vaig dir l'altre dia
que voldria que estigués al febrer.
I em va dir, home, no, no, en enero.
Jo ja m'encargo, jo ja estaria content
que estigués al febrer.
De totes maneres, jo crec que una vegada
que acabem ja allò de dalt,
allò de baix va molt ràpid,
i per la compta que li té
contra el promotor de l'aparcament,
contra abans que el posi en funcionament millor,
per ell, a més.
I en aquest cas l'interès seu coincideix
amb el nostre i amb el del ciutadà,
sobretot de la paraula baixa de la ciutat.
Febrer jo crec que podria ser
una data d'inauguració de l'aparcament.
Aquestes obres del pàrquing soterrani
del Moll de Costa
han estat lligades d'una manera o altra
amb la reforma de la façana maríptima
de davant del Serrallo,
amb aquella explanada
i amb tot aquell canvi que va començar
quan es va traslladar
l'antiga llotja de Pescadors.
Si vostè anuncia que d'aquí uns dies
començaran ja a passar els cotxes
per la superfície del Moll de Costa,
això vol dir
que més tard o més aviat
o més aviat començaran les obres
de davant del Serrallo o no?
Estem, deixem que ho repeteixi una altra vegada,
estem davant d'un moment
que la façana portuària,
nosaltres diem la façana portuària
perquè la façana marítima de la ciutat
és una altra cosa, per entendre's, no?
La façana portuària de la ciutat
patirà, en el bon sentit de la paraula,
una gran i magnífica transformació.
El que passa és que aquesta obra,
que significa remodelar
tota l'esplanada davant del Serrallo,
remodelar com s'està fent
també per una empresa privada
al Moll de Costa,
que esperem al mes de setembre
també que s'inegurin les obres,
aprofito per donar aquesta primícia,
i la resta de la marina,
que serà el Moll de Llevan i el Moll de Lleida,
estem davant, insisteixo,
d'un moment en què aquesta zona
tindrà una gran transformació.
I aquesta gran transformació
també formarà part
damunt de l'aparcament,
doncs haurà una gran plaça,
haurà un gran espai,
haurà un vial, una gran rotonda,
o sigui que quan nosaltres entrem
pel port o a la banda baixa de la ciutat,
a la part baixa de la ciutat,
o al Serrallo per al pont del Serrallo,
doncs la fisionomia canviarà
d'una manera radical, no?
El problema que tindrem
és que continuem passant
per sota del pont del Serrallo,
que vol dir que la via continuarà,
perquè continuarà present, no?
Perquè aquest serà el següent obstacle
que, junt amb la ciutat,
espero que siguem capaços,
els tarragonins i les tarragonines,
de resoldre, no?
Perquè si anem remodelant
tot aquest litoral portuari
i no remoderem la resta,
doncs estarem encara pendents
d'aquesta gran transformació
que ha de partir la part baixa de la ciutat.
Jo a l'alcalde li vaig dir,
i li vaig dir, a més,
aquest projecte de davant del Serrallo
i aquesta transformació
l'hem ensenyat a l'Ajuntament,
l'hem fet conjuntament,
i li vaig dir que
nosaltres comencem a treballar
en la transformació d'aquesta façana marítima
dintre de la façana portuària, no?
Però el que sap que estem a la seva disposició
perquè en la mesura que el port pugui,
dintre de les seves possibilitats,
l'eliminació de la via del ferrocarril
és transcendental per a la nostra ciutat.
Perdó, no m'ha contestat
quan començaran les obres de davant del Serrallo.
No, no, no,
em sap que l'havia dit al començament.
Les obres començaran,
està pactat amb els veïns del Serrallo,
que començaran tan aviat
com comenci a funcionar l'aparcament.
Per una raó molt simple,
o sigui, agafarem els cotxes
que estan allí en aquella esplanada,
que són cotxes que fan servir els restaurants,
però també els veïns del Serrallo,
aquests cotxes han d'anar dintre de l'aparcament.
O sigui, tan aviat comencin a entrar cotxes a l'aparcament,
nosaltres adjudicarem les obres.
No adjudicarem, començarem les obres.
En l'anterior resposta ha dit allò de passada,
que al mes de setembre, ha dit com a primícia,
inaugurarem les obres que s'han fet a la d'Arsen interior,
és a dir, el que s'anomena la Marina Tarraco, no?
Una part de la Marina Tarraco,
sobretot la del moll de costa, no?
La Marina Tarraco consisteix en el moll de Lleida,
que hi ha aquells edificis,
de setembre, volia coincidir la seva inauguració
amb la festa de Santa Tecla,
però no podrà ser just per el 23 o el 24,
sinó que haurà de ser a final del mes de setembre
i ja esperem, i estem convençuts que hi serà,
inaugurar tot el que és l'instal·lació de la Marina
del moll de costa, no?
És interessant perquè es veu com és possible
una iniciativa privada i una obra feta
per la iniciativa privada permet el pas als ciutadans, no?
El tractament arquitectònic que s'ha donat,
el paviment, unes bandes d'una espècie de retxes,
però de vidre, per entendre's,
que s'ha donat al moll de costa
per separar les embarcacions dels ciutadans, dels vianants.
És molt interessant.
Jo les recomano a tothom que al mes de setembre,
ara estem en obres,
i per tant sempre que hi ha obres és molt complicat,
però que al mes de setembre que baixin al port,
perquè al moll de costa segur que li s'agradarà molt,
tal com estan quedant les obres.
És a dir, s'obrirà el trànsit,
el que seria la façana al costat,
el passeig al costat del mar,
que hi ha entre els tinglados i el mar.
El que hi ha és avui activitat ciutadana,
per entendre's, no?
Tot això ja estarà obert i acabat.
La resta de la Marina, quan trigarà encara?
Jo sempre em guio pel que em diuen els promotors d'aquestes obres,
i em deien que per a final d'any,
i jo l'he de dir per a final d'any,
això no estarà acabat,
per molt que vostès m'ho prometin,
i per a final d'any no estarà.
Estarà en ple funcionament abans de l'estiu que ve.
Penseu que els edificis ja estan fets,
en aquell moment estan fent només l'edifici d'una cantonada
entre el moll de Lleida i el moll de Llevan,
però queda molta obra per fer.
Primer trimestre jo crec que aquesta obra estarà acabada
en el seu conjunt per les notícies que em donen els promotors
al final del primer trimestre de l'any que ve.
La façana portuària, deia,
vostè forma part de la façana marítima conjunta de la ciutat.
Ja que estem situats aquí, al moll de costa,
el tema dels tingladus i dels refugis,
millor dit dels refugis,
el que hi ha al costat de les vies del tren,
perquè els ciutadans ens entenguin,
això es plantegen d'enderrocar-los
com ja previsen la façana marítima,
o de moment el port ho deixa tal com està?
No, no, a veure, nosaltres el que farem
és el que ens digui l'Ajuntament,
a veure, el que representa els veïns d'aquesta ciutat
és l'Ajuntament, no?
I, per tant, farem el que ens digui l'Ajuntament
i respecti els interessos
i el funcionament de l'activitat portuària, no?
Nosaltres, què tenim en aquests refugis, no?
Tenim un tinglado destinat a activitats de la ciutat,
per tant, suposo que serà fàcilment eliminable aquest tinglado,
no tenim cap problema,
i en l'altre tinglado, què és el que hi ha?
Un museu.
Doncs haurem de parlar amb l'Ajuntament de la ciutat
què fem amb aquest museu.
Aquest museu es pot tragedar, bueno, sí, a on, no?
S'ha de tancar.
Bueno, és una decisió que també és important, no?
Pensem que passen milers i milers de, sobretot, canalla, no?
De diferents escoles del Tarragonès.
Bueno, nosaltres tenim una mica el que ens digui l'Ajuntament.
Sí que és veritat que per la seva qualitat arquitectònica
aquests tinglados no són importants.
És més important el que hi ha dintre pel que fa al museu, concretament, no?
Per la resta no tenim problemes.
Una altra raó diferent, raons diferents, vàries,
són els tinglados, els quatre tinglados que estan al costat de l'aigua, per entendre's.
El projecte, inicialment, parlava que quedaven dos tinglados presents, no?
El tinglado 1 i el 4, a nosaltres ens sembla molt bé.
I el 2 i el 3, que en el seu moment semblava que havien d'anar a terra,
doncs estarem també el que disposi l'Ajuntament,
sapiguent que un tinglado el fa servir el propi Ajuntament,
la Generalitat, per a ses exposicions,
i en un altre tinglado, doncs, haurà instal·lacions.
Hi ha l'instal·lació de la Marina Tàrraco,
haurà quasi amb tota probabilitat,
quasi seguretat, no probabilitat, seguretat,
la Comissaria de Policia, la Comissaria de Policia Nacional.
Bé, són elements que caldrà discutir.
Jo crec que en aquest moment, en tot cas, el tema de la façada marítima,
no està pendent que ens posem d'acord sobre aquests aspectes.
Aquests aspectes serien els menors,
perquè estic segur que ens posarem d'acord.
Aquesta instal·lació, nosaltres, l'hem posat a disposició de la ciutat.
Si la ciutat ens diu i ens dona,
ens diu què hem de fer,
i ens dona alternatives,
que també defensem, que defensin els nostres interessos,
els interessos públics de l'activitat portuària,
doncs, perfecte, ens posarem d'acord segur.
Pel que vostè sap, com està el tema del projecte de la façada marítima?
Perquè sobre aquesta qüestió, sobre aquest projecte,
em sembla que hi ha veus discrepants.
Des de l'Ajuntament s'apunta que, en fi,
és qüestió que arribar a un acord imminent amb la Generalitat,
i després amb el Govern central,
i altres, com el Consell de Política Territorial i Obras Públicas,
diu que el projecte està molt a les basaroles.
Jo parlo del que sé des del punt de vista tècnic,
no tan polític,
perquè la política en aquest tema
no la controlo ni la conec al detall.
Jo el que conec d'una entrevista
que vaig tenir a Madrid
ja fa mesos
amb el Ministeri de Foment,
per veure com estaven les solucions tècniques
que infecten el port,
que estava tot pendent, en aquell moment encara,
que es resolgués algunes diferències tècniques
que hi havia respecte al traçat ferroviari.
Si el tren tenia una pendent determinada,
si tenies que aquest pendent
feia que el seu pas per Tarragona,
els trens de càrrega,
necessitaven una o dues màquines,
aquest és el tema que jo sé.
Clar,
això que estic dient jo de passada
pot ser determinant també del projecte,
perquè si al tren no som capaços
de donar-li una solució tècnica
al seu pas per Tarragona,
el projecte no se sostenta.
Però ja dic,
jo parlo des d'un punt de vista tècnic,
és el que sabia,
jo crec que això,
aquesta conversa la vaig tenir jo
amb el Ministeri al mes de març,
crec que aproximadament,
i des d'aleshores ja no sé res més.
Sí que nosaltres,
aprofito per dir que,
com a autoritat portuària,
ens interessaria que el més aviat possible
se'ns digués
quin és el desenvolupament definitiu
de la façana marítima,
sobretot perquè la nostra connexió ferroviària,
nosaltres hem de fer obres dintre del port,
hem d'agafar el tren,
i el tren no pot continuar passant
pel moll de costa,
com passa actualment,
hem de passar-lo pel pont mòbil,
però hem de saber on va aquest tren,
i com enllaça aquest ferrocarril
amb la xarxa ferroviària general.
I per tant,
nosaltres ens interessa
que el més aviat possible
l'Ajuntament i el Ministeri
i la Generalitat
es posin d'acord,
no hi ha en el fons del projecte,
de com ha de ser el projecte,
que això correspon a ells,
sinó des del punt de vista tècnic,
on hem d'anar a enllaçar
el ferrocarril portuari
a l'àmbit de la xarxa general
ferroviària espanyola.
Deixem aquesta qüestió,
parlem d'altres temes.
Parlem, per exemple, de Creuers.
Ahir en vam tenir un
durant unes hores al port de Tarragona.
Sembla que n'hauran passat 11
aquest any
per les instal·lacions portuàries.
És una xifra
per estar-ne mínimament satisfet?
Aquest és un tràfic secundari
pel que fa al port de Tarragona?
Home, la satisfacció,
si vostè mira,
jo, com segur que m'ho preguntarà després,
si em posa al costat de Barcelona,
li diré que no estic satisfet.
Però com a port de Tarragona,
que nosaltres no som un port
de tràfic de passagers,
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
És que aquests dies estem parlant,
això, no?
Els ports catalans,
si Barcelona o Tarragona,
nosaltres som el que som
i hem d'intentar ser el millor
amb el que som.
Som un port principalment granalè,
granalè, perdó,
de càrrega a Graneu,
o sigui, a Dojo, no?
I, per tant, nosaltres el que hem de ser
és el millor en aquest tipus de càrregues.
Però el que volem és diversificar
les nostres activitats
i una d'aquestes diversificacions
és el tràfic de passagers.
Bé, nosaltres en guany
hem tingut bastants més,
crec que el doble de l'any passat,
però és una xifra
per nosaltres important,
estem satisfets,
però que no és comparativa amb res,
perquè els nostres competidors,
bé, que no són ni competidors,
els nostres veïns
són capaços de fer en un dia
el que nosaltres fem en un any.
A veure, quin és el problema?
No el problema,
quina és la realitat?
Tenim una ciutat que és Barcelona,
és la capital de Catalunya,
que té un reclam turístic internacional mundial,
o sigui,
ho fa més gran,
encara que és el mateix,
però per entendre's,
que la gent demana a Barcelona,
les companyies demanen a Barcelona.
Nosaltres el que hem de fer
és intentar aconyar una marca pròpia.
Jo avui sentia,
precisament amb aquesta emissora,
que celebrarem aviat,
la ciutat celebrarà el cinquè aniversari
del nomenament de Tarragona
com a patrimoni de l'humanitat.
Aquesta és una marca importantíssima,
i és una marca que hauríem d'aconyar-la
encara més internacionalment,
perquè la gent sàpiga qui som.
Aquesta no és una feina d'un dia per l'altre,
però sí que és una feina
que ha de tenir una càrrega important d'ambició.
Nosaltres hem de situar la ciutat de Tarragona
en el mapa internacional.
I jo, independentment de què de vegades
sento grans paraules i grans definicions de la ciutat,
del tarragonisme, etcètera,
jo no m'agraden tant aquestes grans paraules
com la feina constant,
seguida i amb objectius clars.
Nosaltres hem de situar,
a veure, jo si voleu que digui
que Tarragona són els millors del món,
ho puc dir,
i a més jo crec que jo estic encantat de la meva ciutat.
Però nosaltres hem de situar la nostra ciutat
en el conjunt de ciutats patrimonis de la humanitat,
patrimonis mundials.
I avui jo crec que estem al començament d'aquesta feina.
Si som capaços d'incorporar la nostra ciutat
en aquests circuits,
els 10.000 o 15.000 passagers de creuers seran irrisoris,
o sigui, podrem tenir molts més.
Perquè nosaltres, al port, tenir creuers o no,
ni guanyem massa diners,
al revés jo crec que quasi que perdem diners,
però tenir creuers o no és un fet turístic,
és un fet importantíssim per la ciutat.
O sigui, qui surt guanyant d'aquesta gran afluència de passagers
amb creuers a Barcelona és la ciutat de Barcelona.
Qui ha de sortir guanyant i, per tant,
ha de fer l'esforç important
perquè vinguin creueristes a Tarragona
és la ciutat de Tarragona.
I el port som la ciutat de Tarragona també
i també estem disposats a fer aquest esforç.
El tràfic de passagers és el que és.
I el tràfic de mercaderies, com va?
Quines dades tenen, en fi,
a dia d'avui de l'evolució del tràfic en aquest 2005?
Bé, jo que estic quasi convençut
que superarem les dades de l'any passat.
Les superarem amb un creixement
que jo continuo des de fa temps
dient que estarem al voltant del 5%,
entre el 3% i el 5%,
per entendre's de creixement,
però crec que hem de créixer més.
I hem de créixer més, però no d'ara.
Hem de créixer més...
Hauríem hagut de créixer més en els últims anys,
aquests dos anys,
i hem de créixer molt més en el futur.
Perquè no ens podem conformar
amb créixer entre un 3% i un 5%.
Que és un creixement sòlid, eh?
Jo he de dir a tots els sectors econòmics
i a aquells que ens escolten
que el port té una economia sòlida,
té uns tràfics sòlids,
té una posició ferma,
però que la resta dels ports
creixen molt més que nosaltres.
Sobretot aquells grans ports
que es dediquen al tràfic de contenedors.
Avui el tràfic que creix al món
són els contenedors.
I nosaltres no som un port de contenedors,
però sí que voldríem ser un port
que tingués una mica de contenedors.
Per què?
Perquè tenim una terminal que dona el que dona,
tenim una terminal de contenedors
que l'any podria fer
mig o millor de teus,
mig o millor de contenedors,
i no els fem.
I si féssim aquest número de tràfic
de càrrega general,
doncs home, la nostra economia
encara estaria més sòlida.
Però de totes maneres,
ahir ho deia en una roda de premsa,
nosaltres al Port de Tarragona
som el mirall del que és la nostra economia.
I la nostra economia és el que és.
I la nostra economia és la indústria química,
la transformació de productes químics.
La nostra economia està lligada
amb la base agroalimentària
de les comarques de Lleida,
en el suministre de productes energètics
a l'àrea d'Aragó.
O sigui, nosaltres som el que som,
no som una altra cosa.
O sigui, aquí, en el camp de Tarragona,
no té la major tassa
de producció industrial de Catalunya,
no la tenim aquí, està a Barcelona.
Per tant, escoltem, nosaltres som el que som.
I insisteixo en allò que he dit abans.
I per tant, hem de ser els millors amb el que fem.
I aquest és el gran repte
que tenim damunt de la taula.
El tràfic d'enguany anirà bé,
però ha d'anar millor encara,
perquè sí,
l'economia demostrarà que l'economia
de les nostres comarques va millor
i pot anar encara més.
Però si ha d'anar millor,
ha de ser per la via dels contenidors.
O no necessàriament?
Jo crec que no necessàriament.
O sigui, no necessàriament perquè nosaltres...
Doncs per on podem millorar?
Pel que estem fent ara,
que és un procés que es va iniciar
amb anteriors presidències,
que no és un mèrit d'aquest president,
ni molt menys,
que és allò de diversificar els tràfics
mentre respecte als vehicles,
als siderúrgics,
altes tipus de productes,
que creixen molt,
però que són...
A veure, penseu que Tarragona
fa 30 milions de tonelades, no?
Els metal·lúrgics, els siderúrgics,
deuen fer 300...
Bé, possiblement arribarem
a mig millor de tonelades, no?
Són molt importants.
Però, clar, imagineu-vos,
a dintre d'un context
de 30 milions de tonelades,
per molt que creixi aquest mig millor,
doncs pot créixer al 6 o 7% o al 10%,
però són 50.000 tonelades,
és molt poc.
Però això dona molta activitat al port.
O sigui, en aquell moment,
el tràfic que més està creixent,
que és espectacular
i està donant allò uns bons rendiments,
tant laborals com socials i econòmics,
és tot el tema relacionat amb el siderúrgic.
Aquest és una bona aposta
i cal continuar creixent per aquesta línia.
Creix el tràfic de mercaderies,
encara que sigui de manera moderada,
han de créixer també les instal·lacions portuàries.
Hi ha el projecte de les obres
a prolongació del DIC.
Com està el tema?
Doncs miri,
em sembla que hi ha tots els caixoners,
sap que estem allargant el DIC 800 metres,
em sembla que tots els caixons,
aquests monstruosos que estan fent,
que formen part de la base de l'obra,
estan quasi tots acabats,
estan tots allà flotant.
Això vol dir que aquest caixoner,
el Cogira,
aquest marxarà tan aviat com tingui feina,
en un altre lloc,
la sobra van bé.
Aquesta és la primera fase
del que jo crec que és
la nova explosió que ha de tenir el Port de Tarragona.
Hem de créixer,
a més de qualitativament,
quantitativament en superfície.
I això,
primer,
haurem de fer un nou pla estratègic
que ens defineixi cap a on hem d'anar.
Per què?
Perquè nosaltres,
en aquest moment,
les previsions que hi ha
són acabar el moll de Galícia,
hem de fer un nou moll
lligat a aquest dic que estem fent ara,
d'unes 20 i 30 hectàrees,
dues esplanades més
al voltant del pantalà de Repsol,
però amb això hem acabat
el nostre creixement previst.
Vol dir que avui nosaltres
hem de començar a estudiar
quin és el creixement d'aquí 20 anys,
o sigui,
que el president que hi hagi d'aquí 20 anys
s'ha de tenir ja les previsions.
Algú li ha tingut que preveure ja
quines són les obres
que podrà fer en el seu moment.
Miri,
si no podem créixer cap a Tarragona,
no podem créixer cap al balcó del Mediterrani,
naturalment,
no podem créixer cap a la platja de la Pineda,
naturalment,
si hem de créixer
només podem créixer cap al mar.
Créixer cap al mar avui
amb els costos ambientals,
amb la sensibilitat ambiental
que hi ha,
s'ha de fer molta cura.
Per tant,
hem d'estudiar
aquesta proposta de creixement,
però indubtablement
hem de créixer.
Hem de créixer
perquè l'economia
continua creixent,
continuarà creixent
els propers anys
i nosaltres,
insisteixo,
som aquest mirall
de l'economia
de les nostres comarques
i, sobretot,
pel que fa a espai,
necessitem més espai.
En qualsevol cas,
la prolongació del DIC
i el moll
que acompanyarà aquest DIC,
quants seran una realitat?
Nosaltres treurem a concurs
la construcció
d'aquest nou moll,
possiblement,
abans d'acabar l'any
tindrem els plecs
de condicions fets
i el primer trimestre
de l'any que ve
treurem a concurs el moll.
Un moll d'aquests
tarda tres anys
en fer-se,
per tant,
estem parlant
que els propers cinc anys
estaran acabades
totes aquestes grans obres
que estan en marxa.
però les esplanades
al voltant del pantalà
de Repsol
estaran entre cinc i set anys
i haurem acabat.
I aleshores,
per això,
set anys no són res.
Hem de planificar
d'aquí 15 i 20 anys.
Hem de fer un salt important
i aquest salt
hem de fer
de comú acord
no només a l'autoritat portuària
per si sol,
hem de fer de comú acord
amb els ajuntaments afectats
perquè això té un impacte,
té un impacte
com a mínim visual
i hem de consensuar-lo.
El que sí que no podem fer
és aturar-nos,
hem de continuar creixent
sense dubte.
Una cosa concreta
per acabar, senyor Burgessé.
El pantalà de Repsol
que ara l'ha anomenat
en l'última resposta,
la polèmica que va haver
en el seu moment
si se renovava o no
la concessió,
això s'ha de fer
de manera immediata
en les properes setmanes?
Sí,
nosaltres tenim previst
que el Consell d'Administració,
que encara no sabem
quan no ho celebrarem
perquè està supeditat
a precisament acabar
de negociar amb Repsol
i amb l'Ajuntament
de Pila Seca
tots els requisits
d'aquesta concessió,
al mes de setembre
hem d'aprovar
la renovació,
la renovació no,
la nova concessió
pensem que crec que és
el 8 d'octubre
que acaba la concessió.
No podem permetre-se
en luxes de temps
sense cap concessionari,
per entendre's,
i per tant
al mes de setembre
tindrem renovació.
I què s'ha de negociar?
Alguna contrapartida?
No, no,
sempre estem negociant,
a veure,
en aquest món
quan negocies
vol dir diners.
O sigui,
home,
hi ha altres aspectes,
però tots els aspectes
en lloc de seguretat,
etcètera,
ja estan negociats.
El que hem d'acabar
de tancar
és el tema econòmic.
No hi ha massa marge
ni per uns ni pels altres,
però al mes de setembre
esperem que acabi l'agost
i al mes de setembre
les primeres setmanes
de setembre
seran decisives.
Seguirem aquesta qüestió
i totes les altres
que afecten
el Port de Tarragona,
com la que comentàvem
al principi de l'entrevista,
aquest final de les obres
de l'aparcament
del Moll de Costa.
Senyor Josep Anton Burgessé,
president de l'autoritat portuària,
gràcies.
A vostès.
I que vagi molt bé.
Fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.
Bon dia.