El matí de Tarragona Ràdio, fem esport amb el Patronat Municipal d'Esports.
Fem esport un cop al mes, bé, caldria fer esports un cop cada dia, com a mínim,
i si són dos, segons la intensitat i el tipus d'exercici millor.
El que volíem expressar és que acudim puntualment a la cita mensual
amb el Patronat Municipal d'Esports.
Parlem d'esport i alhora des d'aquest espai parlem de salut.
I avui dediquem aquest temps a parlar sobre la necessitat de fer esport a totes les edats,
però en particular quan s'arriba a una certa edat.
Anava dir l'esport i la gent gran, però això de gent gran és tan relatiu amb els temps que corren.
Per tant, podríem dir allò, practicar esports quan comencem a acumular uns quants anys més en el nostre cos,
perquè l'esperit, i ara ho comprovarem, es manté intacta, com el primer dia, podríem dir-ho així.
Presentem els nostres convidats i convidades per abordar aquesta qüestió.
Toni Guerra Sales és metge de Medicina General, metge de Família,
i treballa des de fa anys amb la gent gran i, a més a més, és esportista practicant.
Toni, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
Saludem Rosa Llurba. Bon dia, Rosa.
Hola, bon dia.
La Rosa és tècnic de gent gran a Tarragona.
No és la primera vegada que ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio.
Ja fa uns quants mesos que jo recordo que havíem conversat amb ella i havia participat en alguna que altra taula rodona.
Juan Martínez Manzano, molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
Juan és jubilat, esportista, practicant, voluntari, si m'ho permet, també, moltes vegades.
De tot.
Fent de voluntari hem parlat alguna vegada també en aquest programa.
Rosa Vallonrat, directora gerent del Patronat Municipal d'Esports.
Bon dia, Rosa, benvinguda.
Hola, bon dia.
Feia temps, eh?, que no ens acompanyaves.
Sí, ho senyorava, jo, senyorava.
Nosaltres també, i estem encantats que ens acompanyis.
Avui, això de l'esport i la gent gran, suposo que hi ha moltes persones que tenen una certa edat,
que formen part d'aquest col·lectiu de la gent gran, que practiquen més esport que altres persones
que no hem arribat a aquesta edat i que, per raons moltes vegades d'obligacions, d'horaris laborals, horaris familiars,
no practiquem esport i esperem poder-ho fer quan arribem a aquella edat.
Perquè, Toni, jo no sé si es pot practicar esport mai a la vida.
Has fet una pràctica esportiva.
Dic, allà, ara m'he jubilat, ara començo a fer esport.
Poso a jugar bàsquet, m'apunto a un equip de futbol sala, una barbaritat, això, no?
Home, això és una mica, potser sí que és una barbaritat.
Jo crec que esport se'n pot fer sempre, sempre, a totes les edats de la vida.
De fet, això que em comentaves ho tinc reflexat aquí en un article,
que si voleu us ho deixaré llegir després, que és com un senyor de 89 anys,
havia deixat de córrer des dels 36,
als 89 anys es posa a córrer de forma assídua,
aconsegueix acabar un marató,
i l'any següent, a més a més, redueix una hora el temps del marató
d'aquest primer any que havia fet, no?
És a dir, que és un exemple palpable de com,
amb edats molt grans, es pot seguir fent esport.
Evidentment, no tothom fa això, ni molt menys, ni és necessari,
però una activitat física moderada, lleugera, la pot fer tothom.
Hi ha una, al llarg del recorregut vital d'una persona
que m'ha practicat esport d'una manera moderada,
sense grans fites,
arriba un moment a la seva vida,
moltes vegades hem parlat de l'adolescència,
s'obren altres interessos,
s'abandona la pràctica esportiva que s'inicia a l'escola,
després es pot recuperar,
però després, al llarg d'aquesta trajectòria vital,
pot arribar el temps de tenir fills,
unes obligacions familiars laborals,
i abandonem l'esport.
Quan arribem a aquella edat de la jubilació,
vull fer esport,
però comencen els dubtes.
El primer i el fonamental,
abans de prendre qualsevol decisió,
és anar al metge.
Correcte.
Jo crec que, prèviament,
el fet d'iniciar una pràctica esportiva
no estaria malament.
De fet, seria, en funció de la intensitat
de l'esport que es desitja practicar,
el fer una valoració mèdica inicial.
Això, evidentment, és més recomanable
amb gent que desitgi practicar un esport
des d'un punt de vista competitiu,
però amb una persona gran,
el fet de poder anar al metge,
fer una valoració mèdica o mèdico-esportiva,
i a partir d'aquí poder aprofundir
en quin és l'esport més indicat per la persona,
i sobretot, descartar problemes
que puguin contraindicar la pràctica de l'esport,
jo crec que això és aconsellable i recomanable
a tota persona tan gran com persona jove.
Afortunadament, tenim una esperança
i una qualitat de vida cada cop més àmplia
en quant a la cronologia de les persones,
però també és cert que hi ha persones
que quan arriba una certa edat
pateixen una sèrie de malalties,
tenen alguna altra sorpresa desagradable,
i aleshores agafen por.
Parlem d'uns problemes coronaris,
parlem d'altres tipus de patologies,
que dius que allà jo he fet esport fins ara
o faria esport, però em fa por
que això no pugui ser bo per mi,
s'agafa aquesta por i això pot ser un impediment.
Home, jo crec que els dos grans grups
de problemes que puguin contraindicar
la pràctica esportiva són les lesions
o els impediments a nivell musculoesquelètic,
diguem-ne, limitacions físiques
que impedeixin el fer l'esport,
i després, evidentment, la malaltia coronària.
Aquests dos són els principals problemes
que haurien de contraindicar
o, si més no, adaptar molt concretament
al tipus d'exercici a realitzar.
De totes maneres, el fet que una persona
que hagi patit cardiopatia isquèmica,
un infart hagut de miocardi o una angina,
en absolut està contraindicat al que faci esport.
Al contrari, no?
Al contrari, de fet, s'indica el que facin
amb una moderació, amb una preparació
i amb una programació molt estricta,
però s'indica el fet que facin esport físic.
Evidentment, estem parlant d'esport
o d'activitat física des d'un punt de vista
de caminar i des d'un punt de vista
de passejar o d'anar en bicicleta.
En aquests casos puntuals
no estem anant més enllà d'això.
I esports aquàtics, no?
Que és cap a on els metges generalment
adrecen l'activitat esportiva a la gent gran.
I esports aquàtics, evidentment,
s'ha posat molt de moda,
com comentàvem abans d'entrar en Ventena,
algunes pràctiques esportives
o activitats esportives
que es desenvolupen dintre l'aigua,
com pot ser l'Aguagim,
que és el que estàvem comentant, no?
A veure, el fet de fer aquestes pràctiques amb l'aigua,
doncs, el treball en l'aigua,
no hi ha la gravetat que pugui haver a l'exterior,
no hi ha els impactes que poden haver en el terra,
permeten una gran amplitud de moviments,
es treballen molts de grups musculars
i, fonamentalment, i això sí que és una cosa important
quan es planteja una activitat esportiva amb gent gran,
és que ha de tenir unes premisses.
A banda de marcar-nos uns objectius,
l'activitat física amb gent gran ha de ser agradable
i ha de ser divertida
i ens hem d'adaptar amb les característiques
i amb les possibilitats de cada una de les persones.
Fer una activitat esportiva com és un aigua-gim,
nedar, passejar, caminar,
s'ha d'entendre que pot ser fet de forma col·lectiva
i, per tant, és una activitat que es pot ser percebuda
com a agradable i, per tant, és més fàcil
que hi hagi una continuïtat que si és una activitat
que requereixi d'un esforç físic més important o més intens
i que s'hagi de fer individualment.
Quan vostè ha trobat tot això,
li diverteix fer esport, s'ho passa bé,
troba que té un benefici pel seu organisme,
és un sacrifici.
Com es prenen vostè la pràctica esportiva?
Nosaltres, la gent gran, com es diu,
doncs, avui hem de tenir en compte
que no es té en compte
que avui es jubilan les persones
amb 60 i 65 anys
i estan en un estat mental i físic
bé joves.
I aquestes persones,
no és com quan ens jubil·làvem
fa 20 anys,
que ens dedicem a jugar a les cartes
i tot això.
Totes aquestes persones
queren fer el deporte,
no anar, com ho ha dit el doctor,
fer natació i tot això.
Queren fer, ho, tots els esportes que hi ha.
Ja no vull dir el fútbol,
perquè, clar, seria demasiado,
però el tenis,
no?
Sí, sí, hi ha otros deportes.
Otros deportes que hoy hay que buscarle
a todas estas personas
pues que hagan todo este deporte.
Ya hacen o hacemos andar,
natación, yoga,
pero esto ya para las personas
ya pues eso que tienen 70 o...
Pero es lo que usted dice antes
o acababas jugando a cartas o al dómino
o como mucho a la petanca.
Sí, a la petanca hoy hay mucho.
Y hoy en día afortunadamente también hay mucho,
pero...
La petanca hoy es un juego
que se hace porque es ejercicio.
En la petanca andas mucho,
te callas, te levantas,
y ahí se juega mucho,
pero claro,
a los otros juegos no se juega
porque no tenemos medios.
¿Usted ha empezado a practicar deporte
a partir de jubilarse?
¿Antes de jubilarse?
¿Usted hacía deporte habitualmente?
No, no, antes de jubilarse.
Tenía mucho trabajo.
Hay que tener en cuenta
que las personas que no hemos jubilado
y llevamos jubilados
pues no hemos podido hacer deporte
porque hemos tenido que trabajar.
Ya sabemos lo que ha habido que trabajar
para criar a los hijos y todo esto.
Y claro, el tiempo que hemos tenido libre
lo hemos tenido que dedicar
pues eso, hacer el puro empleo.
Cada caso es diferente
y cada persona tiene unas motivaciones distintas.
En su caso, empezó un poco
buscando entretenimiento
porque pensaba que podía ser bueno
para su salud.
¿Qué es lo que le pudo más?
Yo desde que me jubilé no he parado.
He de hacer de todo.
Y claro, me encuentro bien
físicamente y mentalmente.
Y eso por lo que me ha dado
hasta como estoy.
Yo ya con 80 años
pues creo que estoy preparado para todo.
Hombre, ahora que ha dicho que tiene 80 años
ya ha visto como le he mirado
me he quedado muy parada
porque no nos aparenta en absoluto.
Por eso no le digo.
Es la mejor propaganda
que puede hacer usted
del deporte
en las personas mayores.
Yo cuando esto me lo dice,
no, claro,
cuando le digo los años que tengo
pues no se lo creen.
Ya me ha visto que no le engaño
que le he puesto una cara así
de extrañeza, claro.
Y esto es debido a eso,
a todo el ejercicio
que he venido haciendo.
¿Pero qué deporte hace usted ahora,
por ejemplo?
Dígame un día cualquiera
su práctica deportiva
en un día cualquiera.
Yo le voy a decir,
yo cada mañana
ando hora y media
durante todo el año.
Cada mañana, ¿no?
Luego después,
pues he ido a natación,
voy a natación,
¿no?
¿Cómo vende?
Juego a la petanca,
¿no?
También hago juegos
de carta,
de mesa,
¿no?
¿Cómo vende?
Y si cabe también,
hemos jugado alguna vez,
pues al tenis.
También,
también se apunta al tenis.
Sí, sí.
Yo todo lo que está a mi alcance,
pues lo hago.
Y es lo que yo digo
a las personas,
la lengua,
como dice,
que hagan cosas
que cuanto más hagan,
más van a vivir.
Eso está claro.
Rosa,
¿Vostè també practica esport?
Alguna coseta.
Jo treballo encara.
Treballo encara.
Té de molt poc temps
per practicar esport.
És que jo abans la sentia
parlar molt del tema aquest,
sobretot de l'agua gym,
i parlava així com en plural,
dic que no només pel fet
que treballa en temes
com a tècnica de gent gran,
però que no fos practicant també.
Per tant,
vostè s'ha de jubilar
per començar a practicar esport,
com a molts de nosaltres,
no?
Practico la natació,
vistiu a la piscina,
al mas i ja està,
no?
Res més,
senzillament.
Tinc altres...
Però vostè sí que ha comprovat
que hi ha una gran i bona predisposició
per part de les persones grans,
en general.
Un dels nostres objectius
és el manteniment de les persones,
a veure nosaltres,
l'Institut Municipal de Serveis Socials,
els programes que tenim
d'activitats de gent gran.
L'objectiu és
mantindre la gent activa
el més temps possible,
i mantindre la gent amb activitats,
és donar una qualitat de vida,
donades les circumstàncies personals
que pot tindre cap persona,
i també les aspiracions que tenen
quan ens fan demanda
de qualsevol activitat.
Moltes vegades,
doncs,
és...
els companys del Tècnica,
el metge,
els envia a fer activitats,
no?
A veure,
quan estava parlant
fora de micròfon,
fora d'antena,
que parlava de l'Aigua Gym,
és perquè
la pràctica de l'Aigua Gym,
els tècnics,
els que hi entenen,
sobretot,
ens diuen
que és un dels exercicis
més complerts
que hi pot haver,
i que ho poden practicar
persones
que tenen incapacitats
de fer altres deports,
o altres...
De fet,
la gimnàstica de manteniment
dolça que tenim
hi pot accedir molta gent,
però moltes vegades
l'exercici,
el massatge
que us hi fa l'Aigua
no el poden fer
a través d'uns exercicis,
encara que siguin coordinats.
Aleshores,
totes aquelles activitats
que fem a la gent gran,
i en aquest cas,
diríem,
gimnàstica de manteniment,
que és el que en aquest moment
estem fent,
i a l'Aigua Gym
que tenim,
un gran gruix de persones
que està fent
en aquest moment
l'Aigua Gym,
és el que tu veus
en les persones
que t'ho demanen,
que ho recomanen,
i que d'alguna manera
augmenta dia a dia,
perquè a la pràctica
és la motivació
que tenen,
el que et diuen,
jo no sé si això
és científicament
comprovable,
però em diuen,
quan jo vaig a l'Aigua Gym,
la meva pressió
està dos dies
equilibrada.
A veure,
això potser Toni
ens ho podia explicar.
A veure,
quan jo estic fent
gimnàstica de manteniment,
faig un tall
en Setmana Santa,
ho noto,
quan faig un tall
a l'estiu,
la gent,
el senyor Juan,
ho pot dir,
doncs tenen moltes ganes
de tornar,
no?
i l'esport
que puguin fer,
caminar,
que també tenim
un grup
que va caminar,
i tots els grups
que tenim
d'Aigua Gym
o de gimnàstica
de manteniment,
en aquest moment
tenim 12 grups,
l'Institut Municipal
de Sobretes Socials,
en tenim 8
d'Aigua Gym,
la gent
és que no ho deixa,
sinó que és
per una malaltia
per una malaltia
o per una operació,
perquè la motivació
del benefici
que li produeix
amb el seu estat físic,
mental o integral,
si volem dir,
és molt positiu.
Ara deia,
després li faré
una pregunta
relacionada amb els homes,
les dones,
la disposició
que tenen cadascú,
perquè hi ha persones
que continuen
mantenint una sèrie
d'obligacions
que imagino
que no van tan lliures
d'horari,
ja en parlarem.
En el cas
d'això
que comentava ara la Rosa,
doctor Guerra o Toni,
Toni,
deia,
no, no,
deixen de venir
a l'estiu
a setmana santa
i una altra.
No és un tema psicològic,
el nostre organisme
quan practiquem
determinats caminar,
nedar,
es produeixen
tota una sèrie
de processos
que alliberen
determinades substàncies
i que fan
que el nostre organisme
funcioni millor,
vull dir que no és
un tema psicològic
d'ocupar el temps
de lleure,
estem parlant
realment
de millorar
la nostra qualitat
de vida
des del punt
de vista físic.
No, no,
està clar que
practicar esports
té una inacabable
llista
beneficiosos,
vull dir,
podríem descriure
alguns d'ells
molt ràpidament
que jo faria
a nivell
de tres grans grups,
vull dir,
indubtablement,
i això és una cosa
científicament
comprovada
i demostrada,
té uns beneficis
a nivell físic,
això és inqüestionable.
La pràctica d'esport
controla,
evita
i enlenteix
la progressió
de la hipertensió arterial,
controla
el que és la diabetes
i controla
l'obesitat
i si sabem
que aquests són
tres dels principals
factors de risc
de tenir un infart
d'acord,
tindrem com a conclusió
que practicar esport
és una cosa beneficiosa,
però és que a més a més
i anant una mica més enllà
el tema
de practicar esport
millora la mobilitat
intestinal,
l'estreniment crònic
i el càncer de còlon,
millora
el que és
o evita
que apareixi osteoporosi
per tant fractures,
ajuda a mantenir
el ton muscular
preveient
que hi hagin caigudes
per tant fractures,
és a dir que des d'un punt
de vista físic
és fàcil de veure
que hi ha
uns beneficis
inqüestionables,
inqüestionables,
que passen molt
per damunt
de les possibles
contraindicacions
o riscos
que pugui tenir
el practicar esport,
però hi ha dos altres grups
que és el que comentàveu,
un és a nivell
psicològic,
millora l'estat
de l'ànim,
millora estats
d'ànim
de caire depressiu,
els millora,
millora la sociabilització,
les relacions
interpersonals,
tot això
millora,
i des d'un punt
de vista social
també és inqüestionable,
millora el consum
de recursos
sanitaris
i socials
per part
de les persones grans
perquè es troben millor,
llavors han d'anar
menys al metge,
han de prendre
menys medicaments,
necessiten més
d'altres serveis,
vull dir,
és inqüestionable
que l'activitat física
sempre ben indicada
i sempre ben planificada
i estructurada
per la gent gran
és per la gent gran
i per la gent jove
perquè això s'ha de començar
també evidentment
en una edat
més jove
quan una persona
ja és gran
i té totes
aquestes malalties
possiblement ens limitarem
molt més
però si comencem
amb edats mitjanes
de la vida
des d'això podrem
enlentir
i evitar
fins i tot
evitar molts d'aquests
problemes.
Varios conceptes
que han tret ara
els dos convidats
és que és
intentar trobar
i casar
tres coses
el que és l'esport
el que és el treball
o el que són
les obligacions
que tothom tenim
dia a dia
i el que és
el gust
de cada un
si casem
aquestes tres coses
i la gent
busca un esport
que li agradi
i que el motivi
a seguir-lo fent
i el pot casar
amb la seva vida laboral
que es pot casar
perquè avui en dia
a diferència
del que comentava
el senyor convidat
la feina d'avui en dia
no és la mateixa
que desenvolupaven
fa 20, 30, 40 anys
enrere
ni les estructures
que tenim
són les mateixes
que hi havia
en temps enrere
hi ha més gimnassos
més piscines
més pistes
d'atletisme
més llocs
per anar a caminar
és molt fàcil
i molt elevar
a vegades
és tenir les ganes
i la motivació
de fer-ho
perquè casar
la vida laboral
d'unes hores
que es treballa
evidentment
i la vida familiar
anar a practicar
mitja hora al dia
que no estaríem parlant
de més que mitja hora
o tres quarts d'hora
al dia
i fins i tot
no cada dia
s'hi convé
d'una mica d'esport
jo crec que és fàcilment
realitzable
tenint en compte
totes aquestes virtuts
sabem que hi ha
moltes persones grans
que han entrat
que ho han entès
i que ho estan fent
però hi ha moltes altres
que no
mirem l'altra cara
de la moneda
per què hi ha persones grans
que tenen una salut
acceptable
unes condicions físiques
acceptables
que els hi costa
d'entrar en el tema
de l'esport
vostè per exemple
Juan
que coneix
moltes persones
sí
hi
creu vostè
que fa que els hi costi
tant que al final
molts d'ells
hi van a la seva
però
que al principi
els hi costa molt
hay muchas personas
jubiladas
que es como bien dices
que le cuesta entrar
a hacer ejercicio
a hacer el deporte
y claro
es una parte importante
pero todas estas personas
son porque
la mentalidad
les da apuro
son personas cómodas
personas que
les dices
haz deporte
que és bueno
y dices
és igual
si me voy a morir
lo mismo
viendo la tele
estoy mejor
eso es
y claro
y les cuesta
pero ellos
cuando llega ya
que ven
a los que hacemos ejercicio
de deporte
que con la edad
nos ven
entonces cuando
ven ellos
que quieren
hacer deporte
y cada día
se irán entregando más
por esto
por este motivo
porque
los que lo hacemos
nos ven
el retrato
que tenemos
hauria d'anar
en un cartell
que digués
em dic Joan
tinc 80 anys
i faig esport
i aleshores
el seguirían
per tot arreu
yo voy al médico
como bien ha dicho
una vez al año
que es hacerme un chequeo
un reconocimiento
y todo esto
el otro día
fui a la doctora
y había una enfermera
claro
cuando ya le dije
80 años
la enfermera
casi se levantó
de la silla
claro
porque
es la millor publicitat
que pot fer
porque claro
era joven
de estas
que están en práctica
y claro
al decir
pues ya
dice yo
pues 70
no lo echaba
de totes maneres
jo em penso que
per exemple
el senyor Manzano
que l'està parlant
80 anys
estem parlant
que quan ell
es va jubilar
i ho ha fet
venció
no hi havia
la consciència
o la mentalitat social
que hi ha ara
de prioritzar el fesport
és a dir
això ha anat canviant molt
eh doctor
ha anat canviant molt
per el que ha dit ell mateix
han ampliat
molt més serveis
molt més gimnasos
moltes més opcions
i abans hi havia tendència
a la gent gran
doncs que es quedés a casa
que no es mogués d'allà
perquè es podia fer mal
i un altre concepte
que avui no es considerem grans
a l'edat que fa 20 anys
es consideraven grans
també
és a dir
tot això va canviant
afortunadament
i el que jo penso
que seria important
des d'aquí fer una crida
és aquesta gent
doncs
que podem dir
més gran
perquè la gent dels 60 anys
ara afortunadament
ja tenen una altra mentalitat
però potser encara que sigui
amb 70 anys
estan a temps
de canviar
i si d'aquí aconseguéssim
que només una persona
doncs més
pogués decidir-se
doncs
a fer exercici
ja seria important
penso que és important dir
que la gent
inclús
jo me'n recordo
quan donava classes
que inclús la gent
que està molt limitada
fent un exercici controlat
nota una millora
i venien amb dolors
al gimnàs
i marxaven amb menys dolors
determinats símptomes
desapareixen
de dolors
sobretot
després un altre dia molt important
que aparta el doctor
la relació social
és molt important també
l'home de casa
que sempre està a casa
al motiu de sortir
o la persona gran
que es jubila
i es tanca
amb les seves coses
al relacionar-se
amb altra gent
l'esport és un mitjà
de benestar social
o sigui físic i mental
llavors animar a tothom
a fer
a practicar exercici
el que comentàvem abans
i realment hi ha una diferència
important d'ara
amb 20, 30, 40 anys enrere
avui en dia
la gent
parlem de gent gran
de forma genèrica
i a vegades parlem de gent gran
marcant exclusivament
l'edat de jubilació
que també és molt relativa
avui en dia
quan un de 65 anys
ja passa a ser gent gran
passa a no treballar
i llavors ja passa
al grup de jubilars
evidentment hem d'entendre
que avui en dia
l'esperança de vida
que a una persona li queda
quan es jubila
i té 65 anys
normalment acostuma a ser
de l'ordre de 20 anys
és a dir
aproximadament
quan una persona es jubila
encara té 20 anys
per davant
de viure
llavors jo crec que
ja no es tracta
d'anar vivint
aquest últim
terç
diguem-ne
de la vida
sinó d'intentar
viure-ho
o tenir un envelliment
el més satisfactori possible
en la millor qualitat de vida
i això
només es pot aconseguir
tenint
la vida que a cadascú
li toqui viure
perquè això no ho podem predir
però des de d'això
si es pot
lliure de dependència
i lliure de
de càrrega física
després també d'altra cosa
que la gent gran
en principi
com que disposen de molt temps lliure
quan comencen a fer exercici
són els més fidels
però com que noten el benefici
automàticament
en poc temps comencen a notar millora
són la gent més fidel
a l'hora de practicar
l'exercici
de manera continuada
estic d'acord amb el que diuen
vostès dos
però sí que
crec que hi ha
una cosa
que vi voldria afegir
mai més ben dit
és que les coses
s'aprenen a fer-les
i s'aprenen a fer-les
si tens la possibilitat
per què?
estic pensant
que nosaltres
estem intervenint
amb unes
400 i pico
de persones
però
aquestes 400 i pico
de persones
van amb una forquilla
d'edat
d'uns 65
fins a 82 anys
la persona més gran
que tenim
que fa gimnàstica
de manteniment
en aquest moment
de Torreforta
que és la senyora Victòria
i té 82 anys
senyora que no falla mai
però bé
amb aquest àmbit
de la població
primer
hem de tenir en compte
una cosa
com deia el Juan
que durant tota la vida
no sabien
ni que era un gimnàs
ni tenien possibilitat
ni pensaven
ni la seva economia
els hi podia
o els hi pot
abastir
d'anar amb un gimnàs
per què?
perquè són
pensions
molt baixes
i això s'ha de dir
i també són gent
que potser
consideraven
una mena de culpabilitat
gastar-se uns diners
per una cosa
és un luxe
i un caprici
exacte
no una necessitat
quan han hagut
de vestir
durant la seva vida
moltes altres necessitats
que creien
més importants
com per exemple
podria ser
fer un regal
del cel net
el dia del cumpleaños
el dia del rei
i esmerçar
aquests diners
amb aquestes persones
si mai ho he fet
i fins aquí
ha arribat
i ha viscut
clar
quan les coses
les prenem
a fer-les
i en la praxis
veiem la millora
per nosaltres
el que parlem sempre
des de l'àmbit
de la gent gran
que no van poder
fer aquestes coses
des la motivació
del benefici
que a mi em produeix
jo no
no soc metge
però el doctor
Toni
ho ha explicat
perfectament
i ells
esclar
això
ho estan
aprenent
dia a dia
amb el seu benefici
amb aquesta relació
perquè
quan el Toni
parlava de la relació
a mi se'm venia al cap
que a vegades
tenim grups
de gent que fan activitat
i dir
mira
és que aquesta tarda
en vez de anar a caminar
ens anirem
jo què sé
hasta prica
per exemple
per dir alguna cosa
però tornarem tard
no et preocupis
hasta el divendres
a casa meva
no em tindrà ningú en falta
perquè aquesta persona
veu sola
és a dir
és molt important
moltes vegades
buscar
l'activitat
enfront
de la relació
i de lo que jo rebo
del meu grup
perquè evidentment
si no hi va
i avui hi ha el grup
diran
què té que avui no ha vingut
què havia passat
amb la qual cosa
no vull dir
que la família
ja està al damunt
però moltes vegades
són molt diferents
i no totes són iguals
no tots tenen
una vida
doncs ben estructurada
ben construïda
hi ha persones grans
que han d'assumir
encara en la seva
bellesa
i ho dic
que sobrallant
aquesta paraula
com una paraula positiva
perquè hem de dir
vell i vella
que és bonic
i està de tant
d'ufemisme
doncs en la seva bellesa
han d'assumir
moltes responsabilitats
familiars
encara
tenir cura dels nets
de la família
d'altres persones grans
i clar
està molt bé
que parlem
d'aquesta necessitat
però no hem d'oblidar
també a col·lectius
que per circumstàncies
personals
i de la seva vida
no poden entrar
en aquests circuits
aquí doncs
imaginau
la Rosa
que és la tècnica
de dir
aquí tirem
intentem rescatar
una horeta
d'aquesta persona
convènce-la
perquè camini
perquè faci alguna cosa
les activitats
que avui hem portat
aquí
o que d'alguna manera
nosaltres
en som responsables
jo per la part
que em toca
i el senyor Manzano
que ell és president
de la llar
de Jovellats
de Torrefort
i a més a més
és president
de la federació
i no s'estressa
Juan
perquè miri
que fa coses
per això
està tan actiu
perquè fa coses
és que esclar
una part
és la física
i l'altra
és la mental
que encara que vagi lligada
és la que t'obliga
és l'antifreno
aquest antifreno
de dir
em quedo
com t'havies dit abans
sentat al sofà
i així ve-hi passar la vida
no, així no ve-hi passar la vida
jo estic molt d'acord
amb ella
que això
es descobreix
practicant
evidentment
i penso que també
ha canviat molt
el que parlàvem
de fer exercici
com un luxe
quan a través dels metges
el que fan
és prenscriure
vostè
té que fer exercici
doncs en aquell moment
la persona diu
no és un luxe
és que m'ho estan demanant
m'ho demana el metge
en aquell moment
hi ha un canvi de xip
és a dir
ja no és anar
allà perquè jo vull
doncs
passar un rato
sinó que vaig perquè ho necessito
i passa a ser
aquell exercici
com a luxe
o com a hobby
o com a esport
d'élit
o com a practicant
de competició
a ser aquell esport
salut
aquell esport
per una millora
de qualitat de vida
per uns objectius
pel teu temps
per tu
cuidar-te
tu
millorar-te
i allargar
quantes històries
no haurà contemplat
Toni
des de la consulta
tan diferents
algun dels exemples
que ha posat la Rosa
o el Juan
de tota mena
hi ha de tot
hi ha gent
el que deia el senyor Juan
té tota la raó
la senyora Rosa
el que es manté
actiu físicament
es manté actiu
mentalment
llavors una cosa
normalment
porta a l'altra
el fet de desenvolupar
una activitat física
de forma regular
fa que una persona
estigui molt més desperta
i tingui moltes més iniciatives
i per tant participi
segurament
de moltes altres
circumstàncies de la vida
jo crec que s'ha de veure
l'esport
no com un luxe
perquè estem parlant
evidentment
d'un tipus d'esports
com hem dit
caminar
córrer
fer una mica de natació
que jo crec que no són
en cap cas
un luxe
sinó que hauríem de plantejar
més com una inversió
pel futur
practicar un esport
des del moment
en què veiem
tots els beneficis
que ens pot dur a terme
a curt i a llarg pla
jo crec que ho hem de veure
com una cosa
100% beneficiós
per a tothom
Deia la Rosa
i ja per acabar
diu
si aconseguim
que només una persona
de les que ens escolta
que es troba en aquesta situació
doncs s'afegeixi
a aquesta pràctica esportiva
i ens podem donar
per satisfeix
i tant
i tant que ens donaríem
per satisfeix
per tant
si algú que ens escolta ara
té aquesta franja d'edat
entre els 60 i els 80 anys
fem-la molt àmplia
perquè la cosa va així
dius
escolta saps què
que ho provaré
què aconselleu
com aconselleu
que ho faci
és a dir
perquè clar
aixecar-se de la cadira
ara començaré a fer esport
per on ha de tirar
que es posi en contacte
amb alguna associació
individualment
que vagin al metge
com els aconsellaríeu vosaltres
hi ha persones
que estan dins d'entitats
vull dir
que ja coneixen
una miqueta els mecanismes
però hi ha moltes altres
i vosaltres ho sabeu
que viuen una miqueta
una vida molt individual
molt solitària
però que els agradaria
introduir-se
en el món de l'esport
i alhora també
entrar en col·lectius
que li poden donar
molt en aquest sentit
com aconselleu
que ho facin?
Primer que tot
jo diria
que la persona
que ens està escoltant
i que no ha fet mai esport
que no ha fet mai
cap altra activitat
en vista avui
que l'esport és necessari
casi es pot dir
que només es faci
una reflexió
com li agrada viure
amb qualitat de vida
doncs per viure
amb qualitat de vida
una persona gran
o una persona
que té 65 anys
70, 80, 90
els que tingui
per tindre qualitat de vida
ha de moure el cos
i aquest moure el cos
vol dir
posar-hi una mica
de voluntat
i deixar una mica
la paresa
que em faria
perquè no ho he fet mai
primer hem de valorar
que nosaltres
volem viure
amb una qualitat de vida
per viure amb qualitat de vida
hem de moure
el nostre cos
ho hem de posar a punt
que és el més important
i des d'aquí
a veure
tota la ciutat
tenim punts d'informació
d'activitats
per a gent gran
des de l'Ajuntament
de Tarragona
fins al centre cívic
fins als llocs
que es fan esport
fins a les llats
de jubilats
fins a les associacions
a tot arreu
hi ha informació
i si no
amb aquesta mateixa casa
hi ha vegades
que es truca
per un concurs
també poden trucar
per buscar informació
i aquí ho tenim tot
els adrecem allà on convingui
però cal fer aquesta reflexió
jo vull qualitat de vida
doncs si vull qualitat de vida
el meu cos
vaig de posar a punt
per tindre
aquesta millor qualitat de vida
després ja veuré
l'activitat
començant per l'esportiva
evidentment
perquè a bo que hem de moure
són les articulacions
però després ja vindran
les altres coses
és aquest punt de reflexió
jo vull viure
però he de viure bé
el temps que em quedi
perquè clar
quan Toni deia
el projecte d'avui
hem de fer una inversió
a veure
jo estic assentada
amb una altra franja
de la taula
que les inversions
són per ahir
no senyor Juan
les inversions
tu quan parles
amb la gent gran
et parlen
avui i demà
el demà
i clar llavors
el punt de vista
és una mica diferent
i llavors
jo per això
aposto
per qualitat de vida
viure avui bé
i demà vull viure bé
si és possible
per viure bé el cos
s'ha de fer treballar
no hi ha cap remei més
que fer-lo treballar
Juan
pràcticament l'hem triat
com a imatge corporativa
d'aquesta petita campanya
que estem fent avui
per tant a vostè li toca
també fer una invitació
a tothom
que s'apuntin
la invitació més gran
que es pot fer
és fer
tot això
que estem fent avui
fer-lo més a menut
per a que les persones
de la gent gran
se vayan enterant
el que és bueno
i el que és malo
perquè les explicacions
que no ha de l'autor
és el que les està escoltant
jo crec que le té que dar vida
i doncs
el que tenim que tenir
és això
més informació
el que quere
fer-la
ja la té la informació
perquè per exemple
nosaltres
en la asociació de Torreforta
de los jubilats
pues
ahí tenim
què diré jo
150 persones
fent exercicios
cada dia
aquello està
tot a completo
el que quiere
ja
entonces
hay que buscar
aquel que no lo hace
y que no lo quiere
y cómo se tiene que hacer
pues dando
todas estas explicaciones
que el que lo siente
pues dice
vaya usted
que le tratarán bien
que le explicarán
porque claro
siempre nos cuesta un poco
empezar una relación
ya sea con el deporte
con las personas
o con una entidad
pero bueno
una vez se empieza ya
una vez que empieza
las personas mayores
cuando empezamos
a hacer un ejercicio
somos los que mejor
cumplemos
eso está claro
lo que pasa
también aquí
hay un problema
con las personas mayores
como bien has dicho
tú antes
de que
tenemos
o tienen
muchas obligaciones
con los nietos
que hay que ir
a las nueve
que hay que ir
a la una
que hay que ir
a las tres
que hay que ir
claro
y todos estos
que tenemos
o tienen la obligación
de hacerlo
pues aunque quieran
hacerlo
no lo pueden hacer
porque hoy
las personas
aviso para navegantes
aviso para navegantes
ya está bien
que ellos se han currado
sus hijos
hoy las personas
de la Yen Gran
estamos haciendo
una función muy grande
en la sociedad
con esto
porque claro
hacemos de canguros
pero
a montón
yo estudio voluntario
en los colegios
y lo veo
van más personas mayores
a coger los niños
que las madres
que las madres
los salarios laborales
y claro
y estas personas
aunque quieran
no pueden hacerlo
no porque de hecho
si a las nueve
dejas al niño en el colegio
y a las doce
tienes que volver
difícilmente
que vas y llegas
te cambias
y ya está
y además
el tiempo libre
pues hacer las compras
porque claro
trabaja la pareja
y entonces
tenemos que hacer
de todo esto
pues nada Juan
le tomo la palabra
y otro día
vendremos a hablar
de ese tema
y de lo que convenga
solo faltaría
yo lo que he hecho
en falta
ves la tele
ves la radio
y de así
de la Yen Gran
hay pocas entrevistas
hay pocas
en la tele
no nos ven
nunca
y hablan
de mujeres separadas
de casadas
de maltratos
de niños
pero de la Yen Gran
no se ve
¿sabe qué pasa?
que hay quien
piensa que como ustedes
hacen viajes
y hacen sus gimnasios
y sus cosas
no tienen problemas
hay quien se cree eso
todavía
hay muchos problemas
hay muchos problemas
porque mire
yo le voy a poner un ejemplo
aparte ya del deporte
hoy
se está preocupando
guarderías
para los niños
pero es que hoy
hay un problema
para la Yen Gran
que necesitamos
esas guarderías
que son centros de día
porque hoy hay muchas
personas mayores
en casa solas
los hijos
se van a trabajar
dejan allí
al padre solo
y está todo el día solo
pues si hubiera
un centro de día
que es como una guardería
el hijo lo cogía
a las ocho
si es que no podía ir
él
lo deja allí
a la noche va a recogerlo
y tranquilo
él y esto
y esto pues también
tendrían que mirarlo
¿no?
esto es una
esta es una de las grandes
asignaturas pendientes
y uno de los grandes
problemas que se presentan
y esto sería
haciendo esto
pues nada Juan
le tomamos la palabra
como ya nos conocemos
cuando quiera
me puede traer
cuando quiera
yo me pienso que si
hayan molts temas
a tratar
es comienza
por la esport
y es poten
a capa
otros caminos
es que en la Yen Gran
tenemos muchos problemas
y ahí tenemos
también
en fin
a la sociedad
estamos haciendo
pues una obra
muy buena
¿no?
porque no hacemos deporte
hacemos otras muchas cosas
que es bien
para la sociedad
porque yo siempre digo
el ama de casa
se lo merece todo
¿no comprende?
porque es la que mantiene
la sociedad
es la que cría los hijos
es la que trabaja
y cuida la casa
¿no?
pues eso es lo que hacemos
nosotros
las personas mayores
¿no?
hemos dejado de trabajar
y hacemos todas estas
en este papel
que abans
tradicionalmente
el tenían exclusivamente
las dones
es bien ser
no es re Juan
que tenemos una cita
properamente aquí a la rádio
no me faltaría
muy re bien
Tony
para tancar el programa
¿cómo le decían
a la gente que se anima?
3 o 4 cosetes puntuals
primer que per practicar esport
en qualsevol edat
més amb gent gran
però qualsevol edat
ens hem de plantejar
de fer
començar-ho de forma lenta
i progressiva
que no representi
una cosa desagradable
sinó una cosa agradable
i estimulativa
si pot ser
mitjançant una col·lectivitat
el patronat
d'esports
l'Ajuntament
organitza activitats
per totes les edats
des de gent jove
fins a gent gran
mitjançant caminades
mitjançant curses
mitjançant activitats aquàtiques
bicicleta
vull dir que hi ha molts motius
per poder desenvolupar
una activitat
que s'ha d'individualitzar
és a dir
hem de triar
l'esport
o l'activitat física
que s'adapti
a les nostres possibilitats
això és una cosa fonamental
possibilitats tant físiques
com possibilitats econòmiques
com possibilitats
d'infraestructures
que tinguem al nostre voltant
això és una cosa
molt important
i després sobretot
un pic començat
que això són els factors
per començar
per engegar
un pic comences a fer l'activitat
i veus els beneficis
això mateix ja crea
un cercle viciós
que et fa dir
com més esport faig
més bé em trobo
més beneficis vaig trobant
doncs vinga
seguim
i ja et marques
fites una mica més ambicioses
i vas desenvolupant-te
una mica més
dintre de l'esport
i com a dues coses
molt puntuals
és valorar
el que dèiem del temps
i té tota la raó
senyor Juan
però comptar les hores
que perdem
a vegades veient la tele
o veient
o fent coses
absolutament inútils
i superficials
que es podria dedicar
una part d'elles
fent esport
i una que no ha sortit
que ballar
i que això ho fa molt
la gent gran
en els casals
i en els clubs de jubilat
és un exercici físic
molt important
ara ballarem
ara ballarem des del carrer
perquè fan el festival
de Dixi
i hem d'anar a la Rambla
diga Rosa
jo em penso
que amb els comentaris
tan clars
i tan positius
que han sortit avui
en aquesta taula rodona
captarem més d'una persona
sí
jo em penso que sí
obrim ja una llista
ràpidament
el que està clar
és que no pretenem
imagino que ni els nostres
convidats ni servidors
als 93 anys
fer una marató
com aquest exemple
que ens posava
el Toni
però realment
sense arribar
a aquest extrem
hi ha moltes maneres
d'aprendre's
a la vida
i no esperar
que s'acabi
sinó gaudir-la
fins a l'últim moment
i és l'única manera
mantenint el nostre cos
en condicions