Un quart d'onze del matí.
Seguim endavant el Matí a Tarragona Ràdio en directe
parlant de diferents qüestions de l'actualitat.
En aquests moments ens acompanya el president
de la Confederació Empresarial de la província de Tarragona,
senyor Sebastià Cabré, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Volíem parlar de diferents qüestions referides a l'acepta.
Volíem parlar, per exemple, de la creació d'un consorci
per gestionar mercaderies al port, l'aeroport i els centres logístics.
Se'n va anunciar que era la intenció de la Confederació
de crear aquest consorci.
voldríem saber exactament com es constituiria,
quina és la idea que es té d'entrada?
Bé, no és la creació d'un consorci,
en tot cas és la proposta per la creació d'un consorci.
Un consorci és un tipus de personalitat jurídica
on hi ha una part privada i una part pública
que en forma en part.
I nosaltres el que fem és llançar aquesta idea
perquè pensem que és una idea necessària
pel desenvolupament i per l'evolució
tant del port com de la plataforma logística de Tarragona
on hi participi l'administració i hi participi l'empresa privada
o la iniciativa privada.
Pensem que la iniciativa no és una creació nostra,
és un model que el traiem també del que està fent Barcelona
en els últims 30 anys amb el consorci de la zona franca
i és aprofitar tota una sèrie d'iniciatives
que s'estan fent en el món logístic
per donar-li un més gran valor afegit en el port de Tarragona.
És allò de sumar per guanyar.
Qui hauria de tirar endavant, diguéssim, d'impulsar aquest consorci?
Bé, això sí que hi ha potser iniciativa privada
o iniciativa pública.
Una vegada es deixa damunt de la taula la proposta
que ara ho van fer amb el secretari general de Mobilitat,
en Manel Nadal, que ho han presentat també en el port de Tarragona.
Avui ho han presentat el mateix delegat de la Generalitat aquí a Tarragona.
Hi ha altres instàncies que tenen a veure en el món logístic,
com pot ser Eci Malsa.
Penso que una vegada estan informats tots aquests agents
que estan movent-se en l'apartat logístic
i és qüestió de concretar una primera reunió de treball
on ens posem d'acord.
Penso que no és tan important qui ho posa en marxa,
sinó després qui ho acaba liderant.
Penso que una opció de consorci sempre
té de vindre liderat des de l'administració pública,
però on hi ha de jugar un paper molt important la part privada.
Per tant, nosaltres fem la proposta
i a partir d'aquí el que esperem és que l'administració pública
el recolleixi i es posi a treballar perquè pugui ser operatiu.
Es parla del port, l'aeroport i també els centres logístics.
En el cas de l'aeroport, que ara mateix està gestionat per a ENA,
es veuria suposo que un canvi evident,
si hi hagués també, a part de l'aeroport, l'iniciativa privada.
El que es tracta és de fer una gran plataforma,
però en principi, plataforma pensant en espais d'ús logístic,
no tant en infraestructures com pot ser el port i l'aeroport
que s'hi poden sumar després,
sinó en tot aquest sol industrial que s'està movent des de l'Incasol,
que s'està movent des de Cimalsol,
que s'està movent des d'altres iniciatives públiques
com poden ser el Consorci de la Zona Franca,
i intentar gestionar aquest sol de forma unitària
a través d'una gran plataforma
on aquests gestors del sol, que són aquests tres agents,
s'hi puguin sumar tots aquells que mouen mercaderies aquí a Tarragona,
tots aquells que mouen mercaderies pel port
o per la xarxa viària o ferroviària.
Pensem que aquest és un primer pas
i després, en tot cas,
afegir-hi totes aquelles infraestructures de gran nivell.
Però això no és per una oferta interior,
no és per una oferta nacional,
sinó per poder oferir aquest port
en un mercat internacional,
aquest port, aquesta plataforma,
en un mercat internacional
i tindre un paper rellevant
en aquest futur que ens espera en el moviment de mercaderies
que en els pròxims deu anys
ens pot superar en tots els ports
de la nostra Mediterrània.
Canviant de tema,
el dia que es va presentar justament aquesta iniciativa
per l'impulsació d'aquest consorci,
es va parlar d'un altre tema
que va estar també emportada en els diaris els darrers dies.
Estem parlant de Méser Carburos,
aquella empresa que va anunciar
que si no sóc concedia la llicència paralitzada
pel pla director de l'equim i el turisme,
al municipi concretament de Vilaseca,
anunciaven que una inversió d'uns 40 milions d'euros
podria marxar a fora.
Vostès van alertar ja d'aquest perill
de localitzacions,
d'empreses, dels polígons d'aquí de casa nostra.
Van arribar a parlar fins i tot
d'eixadesa per part dels polítics,
unes declaracions que no van agradar
segons quins àmbits polítics.
Vostè reitera aquesta afirmació?
És que, clar, tot cal saber
com se recullen aquestes informacions
que moltes vegades es donen.
Nosaltres el que vàrem dir,
i vàrem començar a dir,
i vam insistir,
i vam ser molt ferms
amb aquesta voluntat nostra,
era que s'activés el pla territorial
del camp de Tarragona.
Això és el primer que vàrem dir.
Perquè, entre tant,
no hi hagi aquest pla territorial
del camp de Tarragona,
ja no el pla director urbanístic,
de la química i del turisme,
que vam dir que estava en una situació
que no sabies en quin moment
de la seva execució estava.
Paraules del delegat,
paraules del secretari de Mobilitat,
diuen que és un pla aprovat
des de fa 18 mesos, 19 mesos,
i per tant que és un pla
que està plenament en vigor.
Parlades amb altres instàncies,
aquest pla, com que té diversos recursos
per part d'indústries que els afecta,
doncs esperen que aquests recursos
es puguin retirar o es puguin estimar
o desestimar perquè aquest pla
tingui la majoria de consens necessari
perquè aquest pla es posi en marxa.
Nosaltres, en concret,
no parlàvem del pla director urbanístic
de la química i del turisme.
El que dèiem és que aquest pla director
es té d'executar amb tot el seu contingut.
Si es tenen que fer reserves verdes,
es tenen que fer murs verds,
es tenen que fer carreteres internes,
que algú es comenci a ejecutar o a exigir,
no dic que sigui o a ejecució de matèria pública
perquè, en tot cas, aquest pla,
el que recolleix és que les empreses
que treballen en aquest sector
les tinguin que, en molts casos, realitzar,
però algú els té d'exigir que es realitzen.
L'alcalde de Grasseca tenia raó
aquests darrers dies, on deia
el pla ja en el seu dia, fa més de cinc anys,
ja deia que el Morbert
i que les carreteres es tenien que realitzar.
No diem això,
diem que algú es té d'encarregar
d'exigir en els agents
que compleixin amb les seves obligacions.
I, en tot cas, aquí vull recalcar
el nostre paper d'exigir a la química
el que tingui que realitzar.
No, el que nosaltres dèiem
és que es té de governar
amb l'efecte de la resolució.
El que no es pot deixar
és a les administracions
que es passin la pilota
les unes a les altres.
I aquesta acció de desgovern
anava en aquest sentit.
No es pot responsabilitzar
des d'una administració
amb una altra administració
perquè una llicència
no es pugui dur a terme.
i, per tant, des de la nostra organització
el que reclamàvem
és fermesa per part
de l'administració
que li correspongués
que nosaltres pensàvem
que era de la de major rang
per tant, és la de la Generalitat
la que ejecutés
en la mesura
del seu compliment
el pla director urbanístic
de la química i del turisme
perquè el seu
el delegat
i el conseller
de política territorial
ja han dit
després de les nostres declaracions
que s'espreunien
d'aquestes declaracions
i que, per tant,
un pla que estava en ejecució
no tenia que entrar
en cap tipus de dubte.
Nosaltres no el posem en dubte.
Nosaltres diem
que s'executi
amb tot el que tingui
que ejecutar-se
amb les obligacions
de les empreses
i les obligacions
de l'administració
El que diem
és que, a part d'aquest pla
n'hi ha un pla
d'ordre superior
de superior rang
que ens afecta
tot el camp de Tarragona
que té d'anar
més enllà
de les confrontacions
habituals
entre la química
i el turisme
que ens té de posar
les regles del joc
perquè nosaltres coneixem
els empresaris
on podem invertir
o on no podem invertir
on hi ha una reserva de sol
per dedicar-la a paisatge
o on hi ha una reserva de sol
per dedicar-la
al pla director
del sistema costaner
on hi ha un espai
per poder construir
una indústria
o on hi ha un espai
per poder construir
un hotel
fins que aquest pla
no estigui definit
fins que aquest pla
no estigui consolidat
aquí a Tarragona
moltes inversions
empresarials
no saben com definir-se
i quan no saben
com definir-se
és perillós
perquè algunes inversions
empresarials
es tiren endavant
altres s'aplacen
i altres no s'acaben
materialitzant
i el que nosaltres deiem
en tot cas
en el dia anterior
amb la qüestió
de Carburós
Messer
és que
una llicència
que es tenia que donar
d'acord
amb un pla
com un ajuntament
té suspès les llicències
perquè
es voldria adequar
en el pla director
urbanístic
de la química
i del turisme
doncs
entenia que
fins que aquest pla
no estigués consolidat
és a dir
no estiguessin
tots els recursos estimats
no tenia que modificar
el seu pla general urbanístic
a veure
sabem que és molt confús
aquest terme
perquè parlem
de dos plans diferents
un el que fa
efecte
en aquest sistema
que tenim aquí
que es tenen entre
els polígonos
surt i nord
de la química
i el turisme
de Salou
Vilaseca
i un altre
que és el que ens abarca
des de pràcticament
l'entrada
de la província de Tarragona
totes les sis comarques
del camp de Tarragona
on podem col·locar
un hoteler a l'interior
on podem col·locar
un camp de golf
on podem col·locar
una indústria
a prop d'un nucli rural
o on podem seguir
construint habitatges
és una cosa tan senzilla
com això
s'estan definint altres plans
s'està definint
el pla territorial
de Girona
i nosaltres
per molt que sí
que ens ens ha dit
de la Generalitat
que aquest pla
està en marxa
nosaltres com a agents
econòmics d'aquest territori
ens hi volem sentir presents
si no ens hi sentim presents
pensem que no es treballa
perquè el que no és normal
és que des de 100 quilòmetres
o 150 quilòmetres
ens cansàvem
quan es feien les coses
des de Madrid
però ens seguim queixant
quan es fan les coses
des de Barcelona
per tant
si realment
aquest pla territorial
està en marxa
en volem ser coneixedors
abans de tindre el fet
perquè si el presenten fet
serà més difícil canviar-lo
si nosaltres posem
en aquest pla
aquelles condicions
que nosaltres pensem
que tenen que ser
absolutament necessàries
perquè es desenvolupin
aquí a Tarragona
podrem arribar
o no arribar
a un consens
però el que és evident
és que tots els agents econòmics
ja siguin empresarials
socials
sindicals
i tenen que ser presents
perquè si no
aquest pla no sortirà
com té de sortir
de tota manera
amb aquest pla
ja va haver-hi un període
de presentació
d'al·legacions
i es van fer
en el seu moment
es va aprovar
i ara no sé
és que inclús
en els mitjans
de comunicació
existeix aquesta confusió
hi ha un pla
director urbanístic
de la química
i del turisme
aquest diem
que
el que ha dit
aquests dies
el delegat de govern
i de tota la raó del món
és que fa 18 mesos
es va aprovar
es va obrir
un procés d'al·legacions
que va durar dos mesos
com qualsevol
procés administratiu
es van estimar
o desestimar
les al·legacions
i aquelles que
no s'entenien
que es desestimessin
es va obrir
un procés
de contenciós administratiu
és un procés
de jutjat
on les empreses
o els que no estiguin
d'acord
amb unes al·legacions
no acceptades
s'hi podien presentar
però aquest és
el de la química
i del turisme
el que entenem
com a clarificador
de la situació
de fronteres
entre la química
i del turisme
aquest que fa
aixecar xispes
cada 3 o 4 mesos
cada 5 mesos
cada 6 mesos
aquest n'és un
aquest és molt important
perquè aquest
ensomet en el futur
de les evolucions
de la indústria química
en el nostre territori
de la indústria química
i de la indústria turística
aquest és molt important
però encara ho és més
a veure
això és com dir
fem lleis
sense tindre una constitució
home
podem fer lleis
que afectin
amb una gent
en un sentit
que no tinguin
que afectar-hi
la constitució
seria el pla director
del camp de Tarragona
i les lleis
serien
el pla director
de la química
i del turisme
que exclusivament
afecta
en aquests dos sectors
perquè afecta
una part del territori
bastant reduïda
n'en parlarem més
amb l'efecte
d'aquest
jo crec que sí
els pas 6 mesos
evidentment
serà objecte
quasi setmanal
de reflexió
volíem també
parlar d'una altra qüestió
que no hem sentit
encara la veu de la patronal
si més no
amb aquests micròfons
sobre el balanç
del procés
de normalitació
d'estrangers
es va dur a terme
al llarg dels darrers mesos
va finalitzar
en fi
vostès
quin balanç en fan
des del govern
ja es va anunciar
que aplicarien madura
a aquells empresaris
que bé
que continuïn contractant
persones
que no tinguin
els papers en regla
nosaltres des de l'inici
vam ser
absolutament crítics
no des de la nostra patronal
a Tarragona
sinó des de la nostra patronal
a Catalunya
i des de la nostra patronal
espanyola
tant del Foment
tant de la CEPTA
com del Foment
com de la COE
enteníem
que el procés
no acceptava
en tots aquells estrangers
que se trobaven
en aquest territori
i ja treballant
alguns d'ells
de forma
il·legal
la finalització
del procés
no ha sigut més
que aquesta reflexió
m'assembla
que el ministre
Caldera
va acabar estimant
entre 750.000
i 800.000
els treballadors
que s'havien regularitzat
en aquest
període
de regularització
extraordinària
hi ha xifres
que quantifiquen
la presència
dels treballadors
estrangers
en aquest país
en a prop
d'un milió
i mig
de persones
el ministre
ho estimava
en a prop
de 900
950.000
persones
però les xifres
d'altres
a la sanitat
en el sistema sanitari
que és el que recolleix
tots aquells
que volen
dir assistència
sanitària
les xifres
són molt
superiors
això vol dir
que s'ha
regularitzat
entre un 50
i un 60%
d'aquesta població
un procés
de regularització
extraordinària
que el que pretén
és regularitzar
en el 100%
dels treballadors
o més que dels treballadors
de la població
estrangera
que hi ha en aquest país
de forma
irregular
que només aconsegueixi
aquest procés
el 50%
pensem que es queda
molt a les portes
del que tindria
que haver estat
també era un procés
finalitzador
és a dir
que el procés
d'estrangeria
extraordinari
de regularització
d'estrangeria
acabava amb tots els processos
i per tant
tots aquells treballadors
que no estiguessin
regularitzats
en aquest procés
tindrien que sortir
a fora
sabem que això
és molt difícil
de complir
ens estimen
que cada treballador
que se'l vol
posar en el seu país
d'origen
li costa
al govern
a prop de 150.000
pessetes
amb pessetes
amb les antigues
pessetes
és un cos
molt important
com perquè
això es pugui fer
però en tot cas
nosaltres
el que sí que diem
i seguim dient ara
és que
madura
amb tots aquells
que no compleixin
les condicions
que complim
la resta dels empresaris
nosaltres volem competir
en un mercat
on hi hagi
unes regles del joc
si algú no compleix
aquestes regles del joc
té de ser penalitzat
per tant
tot aquell
que tingui un treballador
estranger
en situació
il·legal
evidentment
té de ser
perseguit
perquè
s'estalvia
una cotització
de la seguretat social
però la té
en unes condicions
de fora dels marcs
de conveni laborals
jo crec que això
són situacions
que ens afecten
a la competència
entre empreses
i evidentment
tenen que ser perseguides
s'instal·lava
precisament
els empresaris
que ells mateixos
portessin els treballadors
que tenien
sense papers
a regularitzar-los
a fer unes cues
perquè clar
aquests empresaris
si anaven
per exemple
aquí al costat
mateix
nosaltres
ara havien de fer unes cues
per dedicar un temps
a aquest procés
i no sempre
els és fàcil
perquè un empresari
habitualment
ja té la gent
prou complexa
creu que s'haurien
d'haver facilitat
més les coses
als empresaris
sí
però no
amb aquesta banda
l'empresari
ja té els mecanismes
per poder
o acompanyar
un representant seu
o acompanyar
un treballador
a la seva regularització
no
el problema
i això ens ho va vindre
donat el procés
i ho vam veure
reflexat
en els mitjans
de comunicació
era el sistema
que el govern
havia empret
per aquesta regularització
que eren els empadronaments
en una antiguetat
de dos anys
en el sistema
en el país
això demanava
unes certificacions
que els ajuntaments
fins 15 dies abans
de la finalització
del procés
no sabien
amb quina documentació
podien acreditar
que un treballador
era o no era
empadronat
en un municipi
si amb una carta
del banc
si amb un certificat
de la seguretat social
si amb una altra
si aquest procés
dos mesos abans
de començar-se
s'hagués clarificat
en l'administració local
perquè el gran problema
d'aquí
és que l'administració
general de l'estat
va ser
la que va regularitzant
aquests treballadors
estrangers
però
hi implicàvem
una altra administració
que era l'administració local
per la qüestió
d'aquestos certificats
d'empadronament
és a dir
no es regularitzaven
amb aquelles persones
que no portessin
determinats anys
empadronats
en el sistema
això ho tenien
que estendre
les administracions locals
els ajuntaments
hi havia molts ajuntaments
petits
de reduïda dimensió
que això els va ser
un gravament
molt important
no era tant
la tasca
de l'empresari
d'acompanyar
en el treballador
o la subdelegació
del govern
o la delegació
del govern
sinó la tasca
de l'ajuntament
petit
estendre
aquest certificat
per què un document
d'una consulta mèdica
sí
i un certificat
d'haver obert
una compta bancària
no
nosaltres ho entenem
tot allò
que no doni
fer notarial
és molt difícil
poder contrastar-ho
però evidentment
si entenem
que és un procés
de regularització
extraordinari
si hi ha una bona voluntat
de l'administració
en què aquests treballadors
estiguin realitzats
el que no pot ser
és que es quedi
més d'un 50% fora
com a conseqüència
del sistema
penso que ha estat
un sistema pervers
en si mateix
que ha aconseguit
un fet important
és dir aflorar
a prop de 800.000 treballadors
en el sistema
de la seguretat social
però segurament
s'ha quedat curt
perquè podia haver aflorat
un milió i mig
de treballadors
en el sistema
de la seguretat social
Tornant a reemprendre
el tema que ens ocupava
al començament
aquella plataforma logística
la proposta de creixer
aquesta plataforma logística
que ho tenen tots els centres
de transport
i mercaderies
quant creu vostè
que tornarem a tindre notícies
d'aquest projecte?
Nosaltres
com qualsevol projecte
que iniciem a la Confederació
ho naixem d'una idea
aquesta idea
es plasma en un projecte
aquest projecte
el participem
de les administracions
que els hi fa referència
en aquest cas
a l'administració
de la Generalitat
i en el mateix Port de Tarragona
perquè pertany a l'administració
en té puertes de l'Estat
i per tant
l'administració
de l'Estat
i jo crec
que en els propers
dos mesos
començarem a veure
plasmada aquesta idea
si pot
o no pot materialitzar-se
en un projecte concret
jo penso que
pels beneficis que aporta
perquè dos més dos
en aquest cas
no són quatre
sinó que poden ser deu
perquè en aquest cas
si nosaltres presentem això
és perquè en el pla estratègic
d'infraestructures
de l'Estat
el Port de Tarragona
consta com a port residual
i en el
en el pla estratègic
d'infraestructures
de la Generalitat
de Catalunya
el Port de Tarragona
consta una mica
com a subsidiari
i no entenguem
aquestes paraules
com a crítica
com a subsidiari
del Port de Barcelona
no com a port complementari
és a dir
figura com a port complementari
però si llegeixes
tota la definició
del port
figura com una mica
un port
de segona
amb respecte
al de Barcelona
perquè això no sigui
possible així
perquè això sigui
un acte diferent
perquè el Port de Tarragona
pugui competir
com el Port de la Càndia amb nosaltres
o com el possible
Port de Castelló
quan creixi
nosaltres entenem
que el Port de Tarragona
ha de tindre una autonomia
i aquesta autonomia
ha de vindre configurada
per aquesta plataforma
penso que de la forma
que s'ha redactat
que la forma
que s'ha proposat
i s'ha presentat
és una forma
que serà acceptada
i per tant
estem en dos mesos
de començar a treballar
aquesta idea
perquè es pugui plasmar
en consorci
una única plataforma
amb mans públiques
i privades
d'aquestes zones logístiques
en parlarem més endavant
Sabasté Cabré
president de la Confederació
Percial de la Provincia
de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
al matí de Tarragona Ràdio
i fins aviat
moltes gràcies a vostès
per acompanyar-nos