Ara són dos quarts de dotze del migdia i nou minuts ja la tenim entre nosaltres.
És Olga Xirinacs. Olga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Vull tens la gent de tapaïda perquè aquesta tarda estaràs a la biblioteca.
Fem els grills de mandarina.
Amb el Javier Pied.
Feu un tàndem això de la música, la poesia. Ja teniu una certa experiència.
Hem anat fent forces, el que se'n diuen, bolos.
Bolos, sí, sí.
L'estiu, eh, que és que no hem descansat, l'escriptor no té.
Però bé, això és una variació.
Hem anat a Santa Oliva, hem anat a Vilaseca, ja ho vam fer al Bertrina.
vivim en un munt de llocs que no ens ho pensàvem pas.
I ja he estat content, jo també.
I torneu a la biblioteca?
Sí. Ja tinc les mandarines comprades, perquè això sí, em faig a l'escenari.
Les mandarines i també tens el raïm comprat, eh?
El raïm és de la nova collita.
Aquesta és la nova verema, vaja, per parlar amb propietat.
A l'Olga tenim sempre motius per convidar-la,
però és que en aquest cas l'actualitat també és promotiu la propera setmana.
El dia 14, si no vaig errada, presentarà aquest nou llibre,
el sol a les vinyes, el sol en los vinyedos,
perquè és una edició que contempla aquests poemes en català i en castellà.
Quan comentava jo, em dic, Olga, he llegit i em sonen com a diferents.
Diu, és que no és una tradicció literal,
és que he reconstruït els poemes en castellà, no?
Sí, sí, sí.
A veure, a vegades m'ho heu sentit explicar,
i amb alguna novel·la surt,
tota la meva branca materna, començant per la meva mare,
que es deia Covadonga, Maria de Covadonga,
són asturians i gallecs.
I, esclar, llavors jo amb això no hi he parat massa,
sempre he fet atenció a la banda catalana,
però he reconstruït, no aquí,
però el llenguatge més fàcil,
perquè a Pella sempre vam parlar en castellà,
sempre fins que es va morir,
i amb el pare en català,
o sigui que la cosa a mi em va bastant fàcil,
amb alguna correcció,
però, esclar, això sempre en el castellà,
si no hi estàs habituat, doncs necessites,
però no m'ha sigut gens difícil,
al contrari que trobo jo que m'expresso prou fluidament.
I, aleshores, d'aquí vindrà la novel·la propera,
que és un homenatge que s'hi situa precisament
a la cornisa cantàbrica,
i llavors és com un homenatge a tota la família.
No que la novel·la vagi d'homenatges,
és...
No, no, que ho vols fer, doncs...
Es diu El hijo del tejedor,
i és molt bonica la trama,
aquesta ja s'agradarà molt.
Aquesta és la que surt al febrer.
Aquesta sortirà al febrer, sí.
És que està imparable.
L'última vegada m'han parlat del dietari,
ara no sé si dir recuperem aquesta poesia,
perquè, de fet, no són uns versos nous de trinca.
Exacte.
S'ha d'explicar una miqueta que aquests versos...
Però és que hi ha coses curioses, a veure...
El que passa és que no tenen data de caducitat,
tot i que és de la dècada dels 70, no?
Sí, sí, del 70 cap als 80.
Va ser un premi de la revista El Ciervo,
un premi que feien de poesia,
que es deia d'Enric Ferran,
i aleshores no comportaven edició,
perquè, esclar, quan un premi, diguem-ne, és modest,
no comporta edició, et donen el premi.
Gràcies.
I aleshores això es va quedar.
Al cap dels anys, jo sempre hi he tingut la idea de publicar-los,
però no hi proposen mai en cap editorial.
Però ara, he vist que passaven els anys
i aquests havien guanyat amb el temps.
Hi ha coses que es queden antiquades
i coses que guanyen amb el temps.
I aquests, caram, s'assemblen...
I sembla que és un moment propici,
perquè, per exemple, aquest va sobre la figura de Jesús,
es va dedicat a Pasolini,
i ara també he vist que recuperaven Pasolini.
Sí, el dia 1 va fer 30 anys de la seva mort.
Doncs això.
I Pasolini va ser precisament un rebel,
igual que Jesucrist.
Jesucrist era rebel.
Aquí no es nomenen gens que ho és.
Un marxista catòlic, no?
Que se'n deia ell mateix, no?
Jo no vull dir aquestes coses perquè no m'agraden.
Ell s'ho deia, ell s'ho deia.
Va ser un home que va...
Ah, això, el Pasolini...
Dic Pasolini, no, no, no, no.
No, no, que no vull tampoc qualificar a Jesucrist
com si fos un marxista rebel,
perquè tampoc era aquesta la qüestió.
I pensem que ell mantenia la seva llengua, eh?
Hi ha moltes qualificacions que li han donat a Jesucrist,
però una d'elles seria que era patriota.
La seva llengua la va mantenir.
Aleshores, no es nomenen mai en aquest llibre.
Són els seus companys i els seus testimonis,
de tots els temps, eh?
Que parlen d'ell, que parlen d'ell.
O sigui, que tant si són moderns com antics,
parlen d'ell i molts els passa el que ens passa a nosaltres.
Dèiem, per què devia dir això?
És que això és difícil de complir.
És que per què nosaltres hem de fer això que diu aquest home?
De deixar les coses i tot això?
Es fan les mateixes preguntes que ens podem fer ara.
Ell va ser incòmode a la jerarquia del seu temps,
igual que ara molts són incòmodes a la jerarquia del seu temps,
del nostre temps,
i el van liquidar amb tres anys,
jo diria que el van assassinar,
diguem que el van ejecutar.
I els que són incòmodes, sabem que són ejecutats,
també diuen allò,
se metió a Redentor i se li costificava.
Sí, sí.
Un refrany que es diu a vegades,
dient que no et fiquis amb el que no...
Però va venir a portar una revolució que no està completa.
Clar, el que també pot cridar l'atenció al lector
és que aquest pas el fas,
aquesta parlada de Jesucrist,
en aquest cas,
en el personatge històric,
a banda del personatge,
del Nou Testament,
és que parteix de la pel·lícula,
de l'Evangeli de Sant Mateu,
de Pasolini.
És la imatge aquesta que projecta Relà de la Terra.
No és que parteixi de la pel·lícula,
sinó que fem un homenatge amb això.
Pasolini el nomenen...
Hi ha dos poemes que precisament l'anomenen per això.
Perquè ell també va ser assassinat d'una mort fosca
que encara ara no se sap.
Primer es va dir una cosa
i ara s'està investigant qui vam anar a matar-lo.
No sembla que fos accidental això.
precisament, tots són complots.
Però també aquests temps s'han editat dues obres
sobre la vida de Jesús,
l'Armand Puig, que ha tingut fort èxit.
Magnífica.
Sí, sí, sí.
I després una altra d'un...
Bé, vull dir d'un col·lega,
però jo soc de la Fundació també, Joan Maragall,
i també un telòleg d'aquests
ha editat una altra obra,
sota d'un altre punt de vista,
sobre Jesucrist.
Sembla que sigui una època
en la qual no diria que es reivindiqués,
perquè hi ha un cert interès
sobre aquesta figura de Jesús.
I no sé si m'arrisco molt
o no m'arrisco gens,
però m'ha semblat...
I a l'editor li va agradar moltíssim.
De fet, és una obra unitària,
el que vol dir que té molta força,
és dedicada a la mateixa...
I Barcelona me la va presentar
mossèn Jaume Reixac,
conegut segons ell mateix
per la seva batalla contra els bisbes,
que fa ben...
Dic, mira, m'estimo que no sortís també crucificat.
Però va dir que li havia sigut,
perdó, un bàlsam,
perquè ara està convalescent d'una pressió.
Llegir això li havia sigut un bàlsam
perquè en moments baixos
hi ha bastanta també, diguem-ne, poesia.
Diu que se n'esquit llibres
sobre la poesia de l'Evangeli.
Jo que me'l tinc molt sabut.
Però sí, sí,
es fixen en els cels vermells,
en els ocells,
en les mates insignificants,
en els blats.
Hi ha molta cosa d'aquesta en l'Evangeli.
A part de les dites de cada dia.
que l'Evangeli té una cosa
que es pot aplicar a la vida diària.
Tot el que diu allà,
es pot aplicar a la vida diària
sense buscar teologies,
només amb la cosa corrent.
Tu signifiques molt la figura de la mare, també.
De Jesús.
Sí, sí.
De la terra,
de la naturalesa,
del sol,
de la llum,
de la farina,
d'aquella cosa...
Exacte.
És que també tot això surt.
Surt cap a pastaven pans,
surten els peixos allà,
a la brasa.
I la mare,
la mare és molt important.
Però és que la mare,
l'has vista,
la mare de Pasolini?
No sé si l'heu vista,
perquè sou joves
i aquesta pel·lícula la van passar.
Però de tant en tant
la tornen a passar.
Ja la tinc gravada.
Aquestes són les que feien al cinema.
Al cinema, exacte.
D'art i assaig.
D'art i assaig, sí.
Doncs aquella mare tan jove
que pinden.
Tot i que jo em penso
que la figura de Cris
que pinta el Pasolini
és una mica massa trista.
Aquest noi és de Barcelona, eh?
El que feia de Jesús...
L'actor que feia de Jesús
a la pel·lícula.
Sí, sí, és de Barcelona.
És ben curiós.
Ara no me'n recordo
com se diu,
però era de Barcelona.
Una mica massa tristoi.
I l'Evangeli també diu
una cosa
que jo estic en contradicció.
Però aquesta tristoi
no la tenen aquests poemes.
No.
Al contrari.
Aquesta no.
No, perquè jo mantinc el contrari.
Diu, cada dia
té la seva pròpia distresa.
I és veritat,
cada dia,
si mirem,
però si mirem del cantó bo,
ara estem aquí
ens raonant el sol.
Vull dir,
cada dia té la seva pròpia alegria.
Que passa que estem educats
d'una manera
que només sabem veure el pessimisme
i no sabem veure les coses bones de la vida.
I diguem que aquí,
dintre la duresa
que hi ha en alguns poemes
de la mort
i tot això que hi és,
hi ha també aquesta dolcesa.
De seure a descansar
tot una figuera
quan venien cansats.
Tot aquesta qüestió.
I aquesta dolcesa
és la que fa de bàlsam.
I desprenen
molts sentiments positius,
sentiments de llum,
com bé deies.
Era necessari
fer una introducció,
un pròleg, no?
Al llibre de poemes.
Generalment els llibres de poemes
del propi autor
no en porten.
Generalment.
Jo vaig guanyar un premi
a Barcelona
que me la fes jo mateixa
perquè un és el que se sap explicar.
El que passa
que busquem a vegades
busquem figures
perquè ens avalin els llibres,
però jo sé
el que volia dir aquí
i com vaig fer aquest llibre
amb un viatge
i com el que em va sugerir.
Com gairebé tot el que fas
parteix d'un viatge.
Sí, però a veure,
no és el viatge
que jo vagi a buscar
els temes viatjant,
sinó que viatjant veig.
I aleshores,
però no em caldria
perquè la imaginació
ja et pot suplir.
Amb un artista
la imaginació
li suplegi el que vulguis,
però et fixes
que si estan
sobretot un viatge,
esclar,
per terra,
s'entén per terra o per mar,
amb avió,
no veus res absolutament.
I aquest sí,
com feien els nius,
com se preparava la primavera,
i en canvi ell moria
en aquella època.
i aquesta idea
d'aquell moria
en aquella època
que tot vivia
és el contrast
que em va donar peu
a fer aquest llibre.
És la primera vegada
que publiques
castellà i català
amb bilingües?
Sí, sí,
és la primera vegada.
I com que l'editor
s'hi va venir,
dic,
mira,
jo tinc una traducció feta,
la vaig fer l'any passat,
tot això a Monral,
sort de treballs d'estiu
allà a Monral,
que no paro, eh?
La gent s'ho pensa
de vacances,
de vacances res.
No en fas mai, eh?
No ho pot mai a la vida.
I llavors diu,
si no passa de 100 pàgines,
sí,
doncs no hi passa.
Vinga, cap allà.
I està molt content.
És una editorial
modesta
perquè és de 3 nois joves,
eh?
Però
amb això no sé
si podria jo aprofitar.
Però el llibre és molt maco,
el llibre està molt ben editat.
Està molt ben editat, sí,
efectivament.
Sí, sí.
I no sé si podria dir
alguna cosa jo
de la política editorial.
I tant,
que podries dir
el que volguessis.
Perquè
ens hem vist abocats,
jo que ja tinc anys,
adverteixo per avisar
que l'any que ve
en faig 70
i em monto una festeta
d'allà al magatzem.
70 anys fas, Olga?
Al magatzem.
És que no ho sembla.
A mi no m'ho he mirat així.
Jo mirava a dir
que ara vindrà l'Olga,
mirava per la finestra
bastant lleugera.
Sí, sí, sí.
He vingut també lleugera.
Escolta, Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
Però en comptes de seure
en un sofà a plorar,
doncs m'amonto una festeta,
un rosselló i tot,
i ja ho sentiràs.
No, no, ja en parlarem, ja.
Ha reclutat tota una sèrie de gent
que veuràs.
Però això, no?
S'ha de fer aquesta qüestió.
Però bé,
no havia vist,
no em pensava
en tot aquest temps
veure una davallada
tan gran
de l'interès
per a la cultura catalana.
I no parlo ara jo
ni de res,
ni d'independentismes,
ni de res,
ni de...
No, parlo només
literatura.
Tu saps que jo faig literatura
sense partidismes.
Són històries,
històries que vaig explicant.
però ha arribat un punt
que la política cultural
i la política editorial
ens aboquen
a escriure en castellà
almenys a mi.
Jo ho explico sincerament
als oients,
a mi i molts d'altres,
però jo no parlo
per boca d'altres,
parlo per boca meva.
De traduir l'obra al castellà
perquè hi hagi més difusió.
I com que la traducció
no es dona
i no va a les fires
que no és traduït,
i això ja ho sabeu,
ja es va parlar prou
amb la de Guadalajara,
els que es van traduir,
però, doncs,
pel que sigui,
i a més això
també m'ho heu sentit
dit tothom
un munt de vegades
perquè ho dic
que cada vegada
que parlo
la meva obra anglès
aquella
que ja fa 22 anys
que l'estic esperant
amb una traducció
pagada per mi mateixa,
encara no s'ha editat,
vull dir que
no hi ha interès
ni editorial
ni,
vull dir que això
que l'obra ho és interessant,
perquè a vegades ja n'hi ha molt,
sempre està de moda
i a Anglaterra també,
i no hi ha alguna manera
de sortir.
O sigui,
si no m'ho faig jo mateixa,
és allò potser una mica
que diuen
si vols estar ben servit
fes-te tu mateix al llit,
doncs una miqueta això,
doncs jo fer-me un castellà
per veure si el meu editor
aquest nou,
perquè també és d'una altra
editorial nova,
nova,
ja té una mica més de...
Parles de la novel·la
que sortirà el febrer.
Sí,
és Meteora,
aquesta ja n'heu parlat,
perquè l'Àngel Octavi
té una obra,
penso que és el Sant de la Medusa,
que és de Meteora,
que fan els llibres
molt ben fets també,
potser massa bons i tot,
ja els hi vaig dir,
amb un paper
molt ben fet,
sí,
i doncs com a mínim
m'aportaran una miqueta fora,
que és l'aspiració
de tot artista,
una mica no sortir
de fora.
I ja que has començat
a explicar,
doncs això primer,
aquest és un primer pas
a aquesta edició bilingüe
de El sol a les vinyes,
El sol en los vinyedos,
ara que faràs
aquesta novel·la també
íntegrament en castellà,
què et diuen
al teu voltant?
Ah, no,
no m'han dit res,
perquè encara no...
No, no,
per a més jo explico això,
sí.
es va dir que era
un mal català...
I tu ets mestressa
de la teva ploma.
Sí, no, no,
es va dir que era
un mal català
el que escrivia així,
un català
que escrigui en castellà,
jo dic que és un mal polític
el que no propicia
una política
amb la qual
el nostre país petit
tingui un dret
a sortir fora.
La novel·la aquesta
que sortirà,
que ja en parlarem,
quan surti el febrer
hem de parlar,
que faràs en català també.
No, no, no,
només en castellà.
Sí, sí,
no m'ho proposa ningú.
Això és un acte
de militància,
perquè he de dir
com que no en traduïu,
com que no en feu cas.
És que ha vingut així,
sí,
i tampoc no faran cap cas,
no és on l'han fet fins ara,
vull dir,
a veure una cosa,
no vull pecar d'ingratitud,
jo he tingut un currículum
fins ara,
doncs,
ja ho sabeu,
això d'obres fetes
i obres de qualitat
i precisament per aquest motiu
hauria de ser fàcil
almenys una novel·la
en castellà traduïda.
i no hi ha només
que zona marítima
perquè entraven al contracte,
però tot el que més no.
Però tant vull dir
que hi ha molta diferència
entre la...
I llavors aquesta,
jo no sé si és per ser del sud,
per ser del que vulguis,
és igual.
Però tu has treballat
amb editorials
d'aquestes grans i importants
i tampoc no...
Sembla que els costa
una mica fer el tasme.
Sí, sí,
jo he treballat sempre
amb editorials grans
que tenen, diguem,
potencià l'econòmic
per aventurar-se.
A Proa tenen
un autor viu
que sóc jo,
que això poques editorials
ho tenen,
que té el Premi Sant Jordi,
que té el Premi de la Crítica,
que té el Premi Carles Riba
i que té tres poemaris
més premiats allà.
O sigui,
que haurien de dur...
Aquest autor sembla
una mica així.
Cuidadet, no?
Com a mínim.
Doncs cap mena d'interès.
Per tant,
què ha de fer l'obrer
que deien vendre la casa
i anar a lloguer?
En aquest cas
ens va fer la casa
i vaig a lloguer d'un altre
que no et pensis
que tingui èxit.
Per això tampoc, eh?
Però em dono aquest gust
de recuperar
aquesta cornissa cantàbrica
amb aquest amor als arbres.
És una mica així.
Els acòrdics tenen
una qüestió cèlptica misteriosa
que a mi m'ha agradat molt
sempre detectar.
La tens acabada, ja?
Això sí, ja està a l'editorial.
Està acabada, ja està a l'editorial.
Sí, sí, sí.
I és molt bonica la història.
Estàs contenta?
Hi ha un nen allà
que és el fill del teixidor
que ja veuràs que...
Amb els misteris,
les coses aquelles que...
Misteris cèlptics,
aquí en aquest cas, sí.
Déu-n'hi-do.
Mira que venies a parlar
del llibre de poemes
i ja ens anem cap a la novel·la.
Però també en podem continuar parlant.
I tant que podem parlar.
És apassionant tot.
És el que deia,
són poemes molt assequibles,
molt clars.
Saps què va dir
el mossèn Jaume Reixac
que resultat,
jo no coneixia de res,
però és veí meu
de la pàgina de sobre
del Foc Nou
i són molts anys
escrivint junts i això
i no ens coneixíem encara.
Dius una novel·la plena de...
Ai, una novel·la, perdó.
Un llibre de poemes
ple d'amor.
I jo li vaig contestar
el que deia Sant Joan de la Creu
que és molt bonic.
Deia que
en la tarda de les nostres vides
o al capvespre
quan ens acabem,
de l'única cosa
que serem examinats
és d'amor.
O sigui,
si hem estimat,
si estiméssim,
nena,
ja posant en utopies,
el món no aniria
tan malament com va,
no?
Doncs la revolució
està aquí pendent.
Aquest pobre Jesús
el van matar amb tres anys,
que eren pocs,
no?
Doncs escolta,
tot el que es posa
a arreglar una mica el món,
liquidat.
I per això ens fa tanta por
seguir les seves...
el seu Evangèlia.
Per això ens fa tanta por.
Perquè no és fàcil.
Mussolini,
sent com era,
doncs va entendre molt bé,
el va entendre molt bé
aquest Evangeli.
I que no es pot dir...
Una de les interpretacions
diuen que la gent d'Esquerra
així ignori
la qüestió religiosa
al contrari.
Va fer una gran obra
amb aquest Evangeli.
Això ho estan d'acord tots.
El Sol a les Vinyes.
Es presentarà el dia 14,
aquesta tarda,
l'Olga,
acompanyada del Xavier Pie,
doncs recordarà
aquests grills de mandarina.
Recordem que la presenta
el Jordi Tinyena.
El Jordi Tinyena,
és veritat que ho presentarà el Jordi Tinyena.
I una altra cosa.
Mira, Olga,
ens queden no res,
dos o tres minutets,
però a mi m'agradaria
aprofitar que ets aquí
perquè jo sé que tu
això de la tardor literària
i tot això t'agrada molt
que hi hagi tanta activitat.
I tant.
Què et sembla?
Has participat ja en alguna
de les activitats,
n'has vist, n'has llegit,
que es van fent accions poètiques,
literàries diferents?
Segons quines coses puc
i segons quines altres no.
Ja he fet de jurat
del Premi Rubir i Virgili
l'altre dia,
que ens vam reunir
i va ser ocasió
de parlar amb els dos valencians
molt simpàtics,
el Piera i l'Alonso,
que van venir.
I aquesta és una de les feines també.
Però també vaig a Sant Cugat.
Això que no és...
El Festival de Sant Cugat
no té res a veure
amb aquesta taula literària,
però també és de poesia.
El fan cada any
per aquesta època.
I també vaig a recitar
una cosa que es diu
Universos,
junt amb dos poetes
més coneguts,
el Duarte i el Desclat,
en una llibreria.
Recitem poemes
de la literatura universal
que ens han influït a nosaltres.
Però veus,
això no forma part,
però també és la qüestió aquesta.
I en tot el que pugui
jo assistiré,
perquè s'ha de fer honor
als companys,
que fan coses
i treuen llibres.
Hi ha la reunió aquesta
dels escriptors del camp
amb l'homenatge
al Maria Junyer,
que s'ho mereix
i llavors també
m'agradarà molt
assistir-hi.
Però és que el desembre
he de tenir una novel·la
juvenil acabada
per Alfaguara,
que me l'han demanat
Alfaguara Santillana.
I l'estic repassant
a marxes forçades,
que saps de què va
del tren del carbó
aquest que hi ha
aquí a l'estació.
És un tren traïdor.
És un trenet,
no els veus mai?
Aparcat darrere del xeringuit.
Sí que està allà.
Té els ulls així
i a la que et descuides,
que el tens al damunt.
Aquesta és una novel·la juvenil.
Aquesta juvenil, sí.
Me la van carregar
a Alfaguara.
I l'ha de tenir el desembre,
jo no sé com podré,
perquè també soc jurat
de la Rodoreda,
que ara m'ha arribat
una caixa així.
Vaig ser jurat
ara fa poc
dels premis de Mallorca
i dic que jo no sé
com puc fer tanta cosa,
però mira,
de moment la vaig fent.
Fins que...
De moment, aguantat.
Mira, t'hem convidat
per parlar del llibre de poesia
i resulta que hi ha una juvenil
que ha de sortir al desembre,
al febrer,
la novel·la en castellà
i entre una cosa i una altra
els grills de mandarina.
Aquest any no puc fer
les felicitacions a mà,
que és una de les coses
que m'agradava més.
És veritat que alguna vegada
ho has comentat.
Jo posant-me allà
com la canelleta,
retallant i enganxant papers
i pintant,
això és una de les coses
que m'agradava.
En l'any hauré de fer
un pensament
ni comprar-les.
Escolta, no es pot arribar tot, eh?
No es pot, de veritat.
El que sí que és cert
és que estem encantats
que de cop que estem interessats
per la feina que fa l'Olga
ella sempre té una estona
per nosaltres
i li agraïm moltíssim
perquè de veritat
que és un plaer.
I ens has donat l'excusa perfecta
per trucar-te d'aquí poc
perquè ens parlis
d'aquesta novel·la juvenil
i també d'aquest llibre
que rememora
aquestes arrels cantàbriques.
Olga Xirinax,
que ha dit que has estat
un plaer com sempre.
Enhorabona per continuar així.
Jo la que dic enhorabona
a les editorials petites
que s'atreveixen a agafar
el que les altres deixen
les grans
i que a més a més
sense cap ajut
això és el més paradoxal
sense cap ajut institucional
perquè han de fer
una tirada curta
això encara és més injust
que m'he descuidat
de dir-ho abans
però és cert, eh?
I la feina que fan, eh?
Perquè vostès
quan s'acostin aquest sol
a les vinyes
veuran que és un llibre deliciós
molt ben editat.
Una edició molt ben feta, sí.
Olga, enhorabona.
Moltes gràcies.
Gràcies, fins a sempre.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.