Un minut i serà un quart d'una del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Aquests dies es presentava un estudi en el marc de la CEPTA
que confirmava, que afirmava que els salaris de les dones
és inferior al que perceben els homes.
Clar, tot això s'ha d'explicar, s'ha de detallar,
perquè a més no és un estudi aïllat,
és un estudi que s'enmarca dins del que és un programa
que du a terme la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona.
És el projecte Compartim el futur en igualtat.
Ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio
Eva Granyena, que és precisament tècnica d'aquest projecte.
Eva, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda.
És important parlar d'aquest treball,
però en tot cas cal posar-nos en un marc molt concret
que és aquest projecte, perquè aïlladament,
probablement sí que té valor,
però no tindria una miqueta la projecció de futur
que ha de tenir aquest estudi com una eina
que ha de servir per anar tirant endavant aquest projecte
que ens podries comentar en principi, no?
A veure, la idea una mica de la Confederació de la CEPTA
és que des dels sindicats, des dels treballadors,
sempre s'han organitzat per portar a terme les seves reivindicacions.
En canvi, des del món empresarial,
pensem que hi ha empreses que ja estan aportant
un plus de qualitat als seus treballadors,
pensant en temes com la igualtat d'oportunitats
entre homes i dones,
o, per exemple, en persones deficients,
en temes on hi ha uns sectors o grups
que estan desafavorits, no?
Fren la majoria.
I llavors la idea era una mica impulsar aquest any,
l'any passat i aquest any,
impulsar el col·lectiu de dones,
perquè per les estadístiques que tenim,
veiem que és un col·lectiu
amb dificultats i amb desigualtats.
Clar, perquè aquest discurs sigui objectiu
i perquè aquest discurs sigui real,
es necessiten unes eines, unes dades
i és una de les coses que heu fet a través d'aquest estudi, no?
Constatar allò que tots sabíem,
que les dones perceben un salari inferior
al que perceben els seus companys homes, no?
Exacte.
O sigui, nosaltres, pels estudis que s'han fet
a nivell estatal i a nivell de Catalunya,
ja se sap que ronda cap a un 33% de diferència de salari
en decrement de les dones
i el que volíem era una mica comprovar
que Tarragona segueix la mateixa tònica
i quines diferències es pot trobar
amb les altres províncies o amb la resta de Catalunya
i el que hem una mica identificat és això,
que es cobra un 35,9% menys que els homes,
que és una mitja inferior, per exemple,
a la resta de Catalunya.
Les dones tarragonines cobren menys
que la resta de dones del territori?
Exacte.
Per exemple, ens trobaríem que Girona
seria la província que té menys desigualtat,
després aniria a Barcelona,
la tercera seria a Tarragona
i Lleida estaria en l'últim lloc.
Heu conegut les causes?
Per què es produeix això?
Una mica el que hem...
A veure, l'estudi no estava fet
per identificar les causes,
sinó per fer una descripció,
però una mica el que hem pogut comprovar...
Allò, conclusions a través d'aquestes dades, no?
Seria que les dones a Tarragona...
Bé, no, el sector amb més ocupació a Tarragona
és el comerç.
I el comerç és un dels sectors
on hi ha salaris més baixos.
També és un sector feminitzat
en el sentit que és on tradicionalment
s'han ocupat més les dones.
Llavors, en aquests sectors feminitzats,
sempre els salaris han sigut més baixos.
Que és el que podem comentar, no?
Que totes les tasques
que més tradicionalment han fet les dones,
com la cura de persones, els serveis,
o, per exemple,
el comerç és un servei també a les persones, no?
Doncs són salaris més baixos
que, per exemple, la indústria
o temes relacionats amb l'economia,
amb finances,
que sempre hi ha hagut més homes
i on els salaris són més alts.
Clar, per tant, no estem parlant
que un treballador i una treballadora
fent el mateix tipus de feina
cobrin salaris diferents en general,
sinó que ocupen llocs
en els quals el salari és inferior
perquè tampoc no tenen aquestes possibilitats
de promoció que poden tenir els seus companys homes.
Sí, estem dient, bueno, les dues coses.
És que són diverses coses, no?
Sí, són diverses.
Per això s'han d'anar molt de compte
amb aquests estudis.
Una mica la conclusió és
que les dones s'ocupen
en els sectors amb salaris més baixos
i amb les tasques també més baixes.
Per exemple, no és tant com a directives
sinó com a operàries.
Per dir-ho un exemple molt clar.
Però a la vegada,
el que hem comprovat amb la nostra mostra,
que és de 528 persones,
o sigui que és una mostra representativa...
Tota la demarcació.
Sí, es concentra més a Tarragona i Reus,
la mostra que s'ha escollit.
Però, bueno, són representatius
perquè s'han comparat amb dades
de l'agència tributària també.
Doncs el que hem comprovat
és que entre, per exemple,
una administrativa i un administratiu
hi ha una diferència de sou de 200 euros.
I això per què deu ser?
En el mateix tipus de treball,
en la mateixa categoria professional?
Hi ha una part que es pot explicar
per l'antiguitat,
per exemple,
treballar el que serien contractes fixes, temporals,
però no hem trobat diferències que diguis.
Si és que si tens un treball fix,
un contracte fix,
tens més sou
i per tant els homes són els que tenen
més aquest tipus de contracte
i està justificat.
Sinó que ho trobem molt igualitari tot.
Llavors, per què?
Pot ser una part que és degut
una mica al tema de la negociació del sou,
que les dones solem negociar
una mica de prejudicis
i a la baixa quan negociem el nostre sou,
però l'altre no té una explicació.
Això sí que jo alguna altra vegada
en algun tipus d'estudi ho he sentit dir
que quan s'està negociant
un lloc de treball
els homes són més agressius
en el sentit positiu de la paraula
a l'hora de negociar les seves condicions.
Les dones assumeixen
amb una certa resignació
allò que els oferta
la persona que la contracta, no?
Sí.
Llavors, és que nosaltres no hi trobem la causa.
Clar, no hi ha una causa objectiva,
com si diguéssim.
Exacte, perquè hem valorat
des de les variables
que voldries dir personals,
com serien l'antiguitat,
tot el que vulguis.
Llavors, l'antiguitat a nivell d'estudis,
localitat, no té res a veure.
L'antiguitat és l'únic
que seria derivada
des de la reacció laboral.
Sí, però tanta diferència, no?
Que no, perquè, a més,
si veiessis amb una ocupació sí,
amb una altra no,
dius, bueno, es va justificant,
però és que en totes
les que s'han avaluat
hi ha unes diferències
que la que menys, per exemple,
seria cap de torn,
que és un 4%.
Però sempre hi ha diferència.
Sempre, i si ho mires
per franges d'edat,
per exemple,
en totes sempre estem per baix.
Per formació,
en la nostra mostra
tenim més dones universitàries
que homes,
per dir d'alguna manera,
i també estan per baix.
Però les dones estan més formades,
acadèmicament parlant,
que els homes.
Exacte.
I llavors, per exemple,
ens trobàvem que
d'una mostra
de 59 dones
llicenciades,
potser 5
tenien
una professió
amb una categoria
de llicenciat.
I això no passa
amb els homes.
Per exemple,
totes les altres
eren administratius,
auxiliar administratius.
Tot i que tenien
una formació universitària.
I amb els homes
això no es dona.
O sigui,
per exemple,
de 20 universitaris
només un treballarà
com a auxiliar administratiu.
Totes les altres
estan en la categoria
que els correspon.
Déu n'hi do,
són xifres molt...
Sí,
perquè això va lligat
també molt
amb el tema
de conciliació.
Perquè les dones
moltes vegades
no es poden promocionar.
O de banda,
per exemple,
si t'oferissin
un càrrec directiu,
tu saps que
has de fer moltes hores...
I es renuncies
d'entrada,
no assumeixes
aquest lloc de treball
que et pot fer
justament
ascendir a l'empresa,
un salari més alt...
Sí.
És la mateixa dona
que es limita, no?
És que nosaltres
volíem deixar molt clar
això,
que no estem
criminalitzant
els empresaris,
sinó que és una mica
un joc social
i cultural
que tant uns
com els altres
ens hem anat posant
i que és difícil sortir
perquè és una mica
la implicació de tots.
O sigui,
encara que un posi mesures,
no s'arregla.
Hem de posar-hi tots
de la part
que ens pertoca
de responsabilitat.
Entenem,
que voleu deixar
en evidència
en aquest estudi
que aquesta situació
no obeix
a una única causa,
sinó a causes múltiples,
i que són tots els sectors
els que cal que s'impliquin
justament
en que aquesta situació
comenci a canviar.
Com dèiem,
és una eina
molt important
per continuar
tirant endavant
aquest projecte
de Compartim el Futur
amb Igualtat.
Hi ha més accions
i hi ha altres aspectes
en els quals
anireu posant èmfasi
en aquest projecte
que, com bé explicaves
a l'inici de la conversa,
ja fa temps
que esteu fent
des de la CEPTA.
Nosaltres hem fet,
hem començat,
va començar l'any passat,
llavors,
el que s'han organitzat
són jornades
de sensibilització
per començar
a donar a conèixer
el problema, no?
A partir d'aquí
s'han demanat
més projectes,
un, per exemple,
per promoure
a càrrecs directius
a dones que tinguin
des de les ganes
la formació,
o sigui,
no volem fer miracles,
sinó una mica
ajudar
en el que puguem
en aquestes dones
fent uns programes,
un treball de coaching.
Llavors,
és una manera
de veure,
sabem que les dones
també tenen
les seves pròpies
reticències
per al tema
de conciliar
vida personal
amb la laboral.
Llavors,
volem ajudar
una mica
a trencar
aquesta història
perquè pensem
que si les dones
pugen
a càrrecs directius
també tindran
una visió,
esperem,
més femenina,
per dir-ho,
d'una manera
de com organitzar
el treball,
que una mica
és el que comentàvem,
intentar incentivar
els resultats
per objectius,
no els horaris
eterns,
que com comentàvem
a Espanya
es fan
més hores
que cap altre
país europeu
i estem
per sota
de la productivitat.
Això és una cosa
que sempre queda
a l'atenció,
no hi ha lloc
on s'estiguin
més hores
al lloc de treball
però que tinguem
una productivitat
més baixa
respecte
a la resta
de països europeus,
alguna cosa
que falla.
Llavors,
el que pensem
és que les dones
tenen aquesta competència
de l'organització,
de la coordinació
i una mica
d'establir
els temes
per objectius
i pensem
que una mica
promocionar
les dones
a aquests nivells
seria una manera
de promocionar
aquest estil
també de treball.
Tota aquesta experiència
acumulada
de conciliació
de vida familiar
en vida laboral,
tota aquesta doble jornada
es pot després
aplicar en l'organització
del món del treball.
Exacte.
És que una mica
la conclusió
que també m'ha arribat
és que cal
per ajudar
a sortir
d'aquestes diferències
retributives.
una de les mesures
és tornar
a valorar
els llocs de treball
perquè per exemple
el que ens trobem
és que
el que es valora
són les competències
més masculines.
Per exemple,
es valora més
aixecar objectes
que portar persones
o es valora més
la responsabilitat
sobre diners
per exemple
que la responsabilitat
sobre persones.
No sé si m'explico.
Sí,
davant d'una feina determinada
de dir
no, no,
jo tinc força
per aixecar
aquesta caixa
i per això
tenim les maquinetes
per pujar una caixa,
potser val la pena
més algú
que sàpiga
com col·locar-les
perquè ens hi capiguen
totes.
Exacte.
Les competències
que serien
potser més físiques
es valoren més
que no les competències
més...
Organitzatives...
Exacte.
Per això dèiem,
per exemple,
la direcció
sempre es valora més
que la coordinació.
Coses que són competències
més tradicionales...
No m'agrada
això de separar, no?
Però sempre s'han atribuït
més als homes, no?
Aquest tipus de competències
que no necessàriament és així
però tradicionalment
s'ha estat així.
però també es valora més.
En fi,
no és fàcil
de sortir-se,
vull dir,
però és una qüestió
que suposo que tothom
ha de tenir assumida
és que és un cami lent
però val la pena
fer-ho segur
i sobretot amb dades objectives,
no només amb discursos
probablement, no, Eva?
Sí.
Sinó de quan es diu
que es fa alguna afirmació
en aquest sentit
poder-ho argumentar
amb dades
i d'aquí aquest estudi
i d'altres que jo m'imagino
que continuareu fent, no?
Sí, nosaltres estem fent
també un sobreconciliació.
Una mica és
veure com s'organitza la gent
i quines són
les dificultats
més freqüents
aquí a Tarragona
per fer com una guia pràctica
de mesures
que es puguin fer.
El que passa
és que la teva conciliació
és difícil també
perquè cada empresa
és un món,
cada sector també és un món
i un dels altres projectes
que volem engegar
és un de diagnosi
d'empreses
i a través del diagnosi
específic
d'aquestes empreses
fer una implantació
de mesures
i valorar els resultats
per tenir una mica
d'idea
concret
del que passa realment
amb les empreses
de diferents sectors
diferents grans d'àrees
i llavors poder fer una guia
que serveixi
d'assessorament
perquè mai pots fer una guia
que sigui una bíblia
perquè és molt...
cada empresa és un món
però bueno,
tenir aquest servei
de tutelatge
o d'assessorament
per a les empreses.
Tots sabem que en aquest sentit
hi ha molta sensibilitat
per part de les empreses
i els empresaris
i hi ha empreses
que ho tenen claríssim
i hi ha vist
que el camí positiu
fins i tot
com a empresa
per tenir
i augmentar
els seus beneficis
és el d'intentar
donar aquestes eines
per cas concili
i d'altres que no
que són reticents
i que són més conservadores
en aquest aspecte.
Ara justament
escoltàvem a les notícies
que demà s'aprovarà
aquesta llei
de la conciliació
de la vida familiar
per als funcionaris
de la Generalitat
i que atorgarà
quatre setmanes
de permís
de paternitat
en aquest cas
un cop
s'acompleixi
el tradicional
permís de maternitat
sense cap pèrdua
de sou
ni de drets
etcètera
és un pas també
que caldrà valorar
dins de l'àmbit privat
i empresarial
en un futur
jo m'imagino
poc o molt
no ho sé
a més el que és curiós
és que hi ha empreses
que fan coses
però que no saben
que en realitat
estan contribuint
a crear situacions
d'igualtat
o per millorar
la conciliació
de fet nosaltres
hem creat un guardó
que es donava
durant la nit
de l'empresari
i aquest any
se li ha donat
a Tecnol
i quan els vam anar
a entrevistar
per exemple
ens deien
és que això
que fem
no ho sé
no hem pensat
que és per afovorir
a les dones
sinó que és
per tenir els treballadors
contents
perquè clar
evidentment
però la productivitat
és més alta
és el que deia
és que realment
tot
es basa
en un bé
per tots
i quin tipus de mesures
ho recordes Eva
més o menys
a grans 3
apliquen
per coincidir
a la vida familiar
i laboral
a veure
per exemple
aquesta més concret
era una dotació
mensual
similar
a la que
dona el govern
a tots els treballadors
amb fills de 0-4 anys
a part de beneficis
de mútues
d'abonaments
per anar als teatres
clar
que faciliten una mica
la vida
de les persones
poder doncs
contractar amb algú
perquè doni un cop de mà
per exemple
dies lliures
per atendre
situacions familiars
però sense
que t'escomptin
de les vacances
coses d'aquestes
que potser dius
no són grans coses
però és que potser
no les necessiten grans coses
recordo
bé parlar
amb
Gloria Llatger
que és una experta
sobre la teva conciliació
que comentava
que per exemple
en una empresa
petita
tampoc pots fer
filigranes
amb els torns
perquè n'hi ha poca gent
és difícil combinar les coses
però per exemple
una mesura de conciliació
va ser posar
un ordinador
en internet
per fer les compres
des de la feina
guanyes temps
de la teva vida privada
no
moltes d'aquestes mesures
pots dir
home
són simbòliques
no tenen més importància
però tot suma
i al final
jo m'imagino
que en el fons
Eva
el que persegueixen projectes
com aquests
que impulseu des de la CEPTA
o d'altres
que es poden impulsar
des d'empreses
sindicats
des dels diferents agents
del món laboral
totes elles
van adreçades al mateix
i es tracta
d'anar sumant
i que les experiències
serveixin d'exemple
sobretot
la idea és que les empreses
estan formades
per persones
si no cuidem
les persones
tot va en detriment
de l'empresa
cuidem-les
motivem-les
i és que la productivitat
també n'hi ha millor
i la motivació
i és que anar a treballar
a aquella empresa
serà un plus
o sigui
hi ha gent que té
problemes
per al Cazatalentos
que es diu
no puc oferir
un sou molt alt
però puc oferir
aquests avantatges
qualitat de vida
que a vegades
val la pena
determinades
situacions laborals
per sobre d'un salari
extraordinari
que probablement
no deixi temps
aquesta feina
per gastar-te'l
que aquesta és una altra
el món laboral
les relacions laborals
el món del treball
no hi ha dubte
que a banda d'altres
dificultats
per les quals
se pugui passar
a nivell de grans
economies internacionals
en la que és
l'economia
més petita
més micro
la que ens toca
a tots nosaltres
doncs estableix
a través d'unes relacions
que són cada cop
més complexes
però d'això es tracta
de trobar les claus
i intentar
de fer-les
més simples
més senzilles
i que sortin bé
per a tothom
siguem optimistes
no Eva?
és la nostra obligació
ser optimistes
perquè si no
malament rai
tots hi podem fer
una petita cosa
doncs Eva
seguirem molt atentament
tots els estudis
i com tira endavant
aquest projecte
convertim el futur
amb igualtat
que tira endavant
la CEPTA
aquí a la demarcació
de Tarragona
recordem que
la Eva Granyena
és tècnica
d'aquest projecte
avui ens acompanyant
i esperem que ho facis
a mesura que tingueu novetats
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu-siau