Com segurament ja saben, bé, de fet és obvi,
els nostres vehicles es mouen gràcies a la gasolina.
Els cotxes, les motocicletes, els camions,
tot el transport per carreteres està basat en l'ús de la gasolina, del gasoil.
Com també ja saben, perquè és obvi, la gasolina és un derivat del petroli
i el petroli és una font d'energia que és esgotable.
I a més a més, segons les previsions, pot esgotar-se a mig termini.
Tampoc no estem parlant d'una data molt llunyana.
Per, de mica en mica, intentar racionalitzar l'ús d'aquest font d'energia,
l'ús del petroli i també de la gasolina,
s'estan duent a terme iniciatives força interessants.
És el cas, per exemple, de la campanya Gui Cuida'm, Gastaré Menys,
que han posat en marxa la Fundació Privada Tàrraco Energia Local,
juntament amb l'Institut Català d'Energia,
el Reia de l'Automòbil Club de Catalunya
i l'Institut per la Diversificació i Ahorro de la Energia.
Totes aquestes organitzacions s'han posat d'acord
per promoure aquesta campanya amb l'objectiu que els conductors
gastem en la mesura del possible menys combustible en la nostra conducció diària.
Per aprofundir en aquesta campanya, que s'està duent a terme aquesta setmana,
precisament a Tarragona, ens acompanya als Estudis de Tarragona Review,
l'Assumpta Ferran.
Ella és tècnica de mobilitat i turisme
de l'àrea de relacions externes i promoció de l'Institut Català d'Energia.
Assumpta, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
La situació és primer que tot, és tan dramàtica com dèiem ara al començament,
el petroli és una font d'energia esgotable i a més a més les previsions
són bastant pessimistes en aquest sentit.
Home, tot us sembla indicar, no?, que és així, només cal que veiem tots els conflictes
que tenim molts d'ells lligats directament o indirectament amb el petroli,
només cal que veiem com pugen els preus del petroli.
És a dir, tot això ho tenim a l'abast cada dia, no?
Només cal que anem a l'abast dinera que veiem que cada dia el preu és diferent i a l'alça.
És a dir, això ho veiem.
Oblir el dipòsit ara és un calvari.
Això ho veiem cada dia, no?
Tot sembla una realitat.
Abans has fet un comentari de si ens aprovàvem o no l'esgotament del petroli.
Això, diguem-ne, és un argument que sabem que cíclicament va sortint, no?
Fa 20 anys sortíem, fa 30 també, fa 10 també.
I dius, bueno, sempre diuen que n'hi ha per 40 anys i d'aquí 40 anys n'hi ha per 40 anys més
i sembla que, bueno, anem tirant.
El que sí que sembla cada cop més cert és que potser sí que en tindrem.
El problema és si el podrem pagar.
És a dir, el problema que tenim, que hi ha experts que parlen del 2010,
n'hi ha que parlen del 2007, n'hi ha que parlen del 2020,
és que serà una data, que és el que li diuen la data del peak oil,
on el preu del petroli serà un preu que no el podrem pagar.
I aquest és el punt clau.
No si n'hi ha o no n'hi ha, sinó si el podem pagar.
I aquest punt no sembla que sigui gaire llunyà.
Per tant, hem de començar a espavilar-nos en diferents sentits.
D'una banda, començar a racionalitzar el petroli que tenim,
el poc petroli del qual disposem,
i de l'altre, buscar fons d'energia alternatives.
Aquest és un altre tema, el de les fons d'energia alternatives,
i avui ens centrem en aquesta altra,
racionalitzar l'ús del petroli i de la gasolina.
Heu posat en marxa una campanya força interessant
perquè els conductors estalvint en la mesura possible amb gasolina.
I són quatre accions força senzilles que no costen gaire
i que, vaja, després la nostra butxaca ho notaria.
A veure, quan ens vam plantejar fer aquesta campanya del
Cuidem, gastaré menys, també vam pensar,
oi, ara potser ens criticaran,
perquè sembla que quan es parla de mobilitat sostenible,
bàsicament es parla de transport públic,
bàsicament es parla de millor planificació,
tot arguments que, evidentment, són els prioritaris.
Però n'hi ha un altre que sembla el tabú,
que és l'ús del vehicle privat.
I és un fet que només cal sortir al carrer, no?
I llavors ens dius, bé, és cert que hem de treballar amb tot l'altre,
però també és cert que el vehicle privat no és un dimoni.
És una cosa que hi és,
és una cosa que ens pot ser útil moltes vegades,
però que hem de saber triar quan és útil.
Hem de saber-ho dir.
Escolta, és millor anar ara en aquests moments amb el meu cotxe
o és millor que agafi el transport públic?
Hi ha moments que possiblement em serà millor el vehicle privat.
Doncs quan aquesta sigui l'opció, fem-la el més racional possible.
I per fer això hem d'introduir una sèrie de canvi d'actituds a la gent,
a tothom, a nosaltres mateixos.
Els que ho expliquem també ens hem d'introduir aquest canvi d'actitud.
Tampoc ens ha sigut fàcil, no?
I ara és això que estem fent, no?
Amb aquest curs que estem fent avui, amb aquesta entrevista,
és intentem provocar aquest canvi d'actitud.
Amb aquest canvi d'actitud pot venir derivat d'uns consells,
d'unes accions que són, el que dèiem, molt senzilles
i que quotidianament no ens poden suposar gaire esforç
i després, d'una banda, salvarem aquest petroli
i nosaltres, amb un ús més egoista,
en la nostra butxaca ho notarà.
Efectivament.
Ara, si ens posem directament en el vehicle privat,
deixem altres consells que, evidentment, són molt òptims,
el més important, abans de tot, és
intenta ocupar el cotxe amb més gent.
No vagis tot sol a treballar, no vagis tot sol a la facultat.
Intenta augmentar l'ocupació del vehicle.
Hem de pensar que la mitja d'ocupació és d'1,2.
És a dir, és un desastre.
Gairebé anem sols del cotxe, a més.
És evident.
Com a mitja 1,2 és que anem pràcticament sols.
És a dir, només que anéssim dos,
reduiríem el consum en un 50%
del que ens costa desplaçar-nos al lloc on anàvem.
Aquesta és la mesura clau.
Intenta anar dos, no intenta no anar sol, no?
Comparteix el cotxe.
Hi ha iniciatives molt importants amb això del compartir el cotxe,
que són independents d'aquesta campanya,
però que també les donem a conèixer.
El car sharing, aquesta és una...
El car sharing, més que compartir un cotxe,
és una flota, és a dir,
és una empresa que gestiona una flota de cotxes,
que si tu ets soci d'aquesta flota,
pots utilitzar aquests cotxes
quan tu el necessites, el demanes,
i aquesta empresa el neteja, el cuida,
li fa de tot, no?
És com, entre uns quants,
són els propietaris d'aquells vehicles.
El compartir cotxe és una altra cosa.
El cotxe és teu, o el veí, o de qui sigui,
i aquest senyor decideix,
escolta, jo he d'anar a tal lloc,
algú més hi ha d'anar en aquest lloc.
És organitzar-los.
Sí, un de mitjancé,
entre les diferents persones...
Exacte, que han d'anar a un lloc proper, no?
I que es posin d'acord i puguin anar junts.
Això és el compartir.
Això ja hi ha molts ajuntaments que hi són,
l'Ajuntament de Tarragona també,
i són la majoria, no?
El que passa és que potser cal explicar-ho més,
perquè hi són, però s'explica poc.
I a més a més, em sembla que són iniciatives
que possiblement aquí, ara, tot just comencen a implantar-se
i no acaben de collar,
però que en d'altres països europeus
serà molt d'èxit.
Va augmentant l'èxit,
però no hem de dir que a Catalunya estem malament,
amb el de compartir cotxe,
Déu-n'hi-do els índexs que tenim
respecte amb altres països
que fan exactament la mateixa iniciativa.
No anem del tot malament.
I amb el car sharing tampoc s'està anant malament.
Déu-n'hi-do encara,
dins de les expectatives que es tenia,
que vam de començar,
però va tirant.
Què més, Assumpta?
Què més podem fer?
Què més?
Què més podem fer?
A veure, avui el que els explicàvem
amb aquests 12 alumnes que tenim avui,
12 alumnes que d'altra banda
els hem hagut de triar molt específicament,
perquè el pressupost és el que és,
i hem dit
escolta, anem a triar gent que ens ajudi
a això que els expliquem,
que ells també ho expliquin.
I amb aquestes 12 persones
que hi ha des de gent de mitjans de comunicació,
des de gent d'autoescoles,
gent d'ajuntaments,
gent d'associació de veïns,
hi ha una mica allò, una barreja,
els hi hem explicat sobretot una cosa.
En aquest canvi d'actitud que us deia,
sovint, per exemple,
els hi vam fer la pregunta
quan has d'anar a Tarragona a Barcelona,
què penses?
I normalment el que es pensa és
trigaré 45 minuts.
O sigui, el meu objectiu és triar 45 minuts.
Has d'anar força ràpid per tardar 45 minuts.
Però bueno, aquest objectiu és,
diem 45, diem-ne una hora, no?
I llavors dir, escolta,
si el teu objectiu fos
gastar 4 litres en lloc de 6,
no podria ser aquest un objectiu,
també serà anir a Tarragona,
deixem-ho en una hora,
i no consumiré 6 litres,
sinó que en consumiré 4.
Traduïm-ho en euros,
que sovint a vegades ens agrada més, no?
I ara, sobretot,
que estan un a un, pràcticament,
un litre o un euro,
en lloc que em costi 6 euros el combustible
per anar fins a Barcelona,
em costarà 4.
El dia que la meva actitud sigui aquesta,
aplicaré aquestes mesures que avui explicàvem, no?
Però això ens hi hem de posar tot, no?
És a dir, que fem números,
el dia que fem números.
El dia que fem un número
i calculem les vegades que anem a Barcelona,
i qui diu Barcelona...
I a qualsevol lloc,
que era un exemple ara,
que és uns quilòmetres més o menys...
Molt gràfic, perquè molta gent l'utilitzem.
Clar, vas sumant dos euros, dos euros, dos euros...
I vas fent, i vas fent.
I a veure, estàvem parlant d'una distància de 100 quilòmetres,
per això és fàcil dir Barcelona-Tarragona
o Girona-Barcelona,
perquè són distàncies de 100 quilòmetres.
En el qual és un número rodós, senzill de fer, no?
Però, bueno, això,
ves-ho sumant a dins de la ciutat,
desplaçaments curts,
ves sumant aquesta quantitat, no?
I no és una quantitat gens important.
Penseu una cosa,
quan diem el consum d'energia que té el país,
esclar, tothom es posa...
Què es posa al cap?
Si ara et fes a tu aquesta pregunta,
fem el canvi d'entrevistadors, no?
Quan si et faig la pregunta
qui consumeix més energia, tothom diu la indústria,
doncs no, no és la indústria, és el transport.
I no només és el transport,
que a més a més és un 40% del total,
sinó que el vehicle privat, el nostre,
ell sol fa el 15%,
és a dir, de tot el paquet d'energia que hem de comprar,
perquè aquí no en tenim,
de tota aquesta, el 15% és el nostre vehicle privat.
Doncs, si tots ens poséssim d'acord
i apliquéssim aquestes mesures,
l'estalvi que s'ho posaria per Catalunya
seria superior al 3%.
És a dir, hauríem de comprar un 3% menys de petroli a l'exterior.
Només fent petites mesures.
No estem dient no agafis el cotxe,
estem dient pensa tu abans d'agafar-lo,
si és que et cal,
i un cop l'hagis agafat,
fes-ho una mica millor, no?
Aquestes pràctiques que és el que estem explicant.
Quines són aquestes pràctiques?
Hi ha consells petits.
Abans hem comentat una proposta una mica més general,
això de compartir el cotxe,
però quan nosaltres tenim,
ja estem damunt del nostre vehicle,
què podem fer per reduir aquest consum de petroli?
Mira, hi ha dos punts claus, no?
un actuar, per una banda, ja quan hi ha major consum, no?
És a dir, jo faig els meus números,
dic d'aquí a aquí gastaré 6 litres,
i resulta que en gasto 8.
Què ha passat, no?
Què m'ha fallat aquí al mig?
M'ha fallat una cosa que és la congestió.
A veure, la congestió fa que quan tu tens el cotxe a ralentir,
tot aquell rato que està a ralentir,
allò consumeix.
És a dir, per fer exactament els mateixos quilòmetres,
el fet de tardar molt més,
perquè estàs congestionat, estàs aturat,
et fa que gastis molt més.
És a dir, tema ralentí.
Com menys hagi de posar el ralentí, millor.
Digue'm una mesura pràctica que no afecti a la congestió
i jo pugui fer, perquè és clar,
si tinc aquí el carrer tot parat,
i jo ja sóc allà al mig, poques alternatives tinc, no?
Una mesura pràctica seria,
si tu preveus que estaràs parat més d'un minut,
para el cotxe.
I quan s'hagi d'engegar, tornes a engegar.
Dius, si és menys d'un minut ho he de fer? No.
Si és menys d'un minut no ho has de fer.
Què passa?
És clar, al moment d'arrencar, gastes,
tens un sobreconsum.
Però aquests 60 segons ja heu calculat que val la pena.
Exacte, en aquests 60 segons
és quan val la pena aturar el cotxe.
Per sota no l'aturis, però per sobre sí atura el cotxe.
Aquesta seria una de les mesures.
Doncs hi ha una altra de les mesures,
que és el tema de l'accelerador.
Com menys l'apretis, més gastaràs.
Dius, i com ho puc fer per fer el mateix
i apretar-lo menys, no?
Doncs aquí és on comencen aquestes tècniques,
que és, bàsicament, es tracta d'anar a marxes més llargues.
És a dir, anar a marxa més llarga
on el cotxe va més lleuger, va més sualto,
per dir-ho d'alguna manera,
però tu has d'apretar menys l'accelerador.
Llavors és controlar el tema de les marxes.
És a dir, allò que sovint ens ensenyaven,
quan arribis a 3.000 amb vehicles d'assolina,
canvia de revolucions.
Si a 3.000 fa una sorollada de por,
a 3.000 ja es veu que allò no va, no?
Està sobre revolucionat.
Ja es veu que estem malament.
No, és 3.000.
Entre les 1.000 i 1.500 ja hauríem de fer el canvi.
Si estem amb un vehicle de gasoll una mica més,
de les 2.000 als 2.500,
aquí ja fem un canvi de marxa.
I intentem anar sempre en marxes llargues
i apretar en poc l'accelerador.
Aquesta seria una de les claus, no?
És a dir, sempre acaba la marxa llarga.
Llavors, una mesura que també és molt maca,
i jo dic que és la mesura estrella, eh?
Que si ens preguntem,
aquesta pregunta avui la fèiem,
per baixar de Sant Pere i Xampau aquí baix,
com ho faríeu per anar a consum zero, no?
La resposta era a punt mort.
A punt mort, sí, aniries a consum zero,
però potser t'estavellaries a la primera de canto, no?
És a dir, a nivell de seguretat,
no és la millor de les opcions.
Llavors hi ha una mesura
que no la té ningú present,
que és que amb els vehicles més nous de l'any 93,
que sortosament ja són la majoria,
si tu vas amb una marxa posada,
la que sigui,
i per sobre de 20 km h,
és a dir, en baixada vas a sobre de 20 km h,
i una marxa posada, la tercera, la quarta, la segona,
en aquest punt,
i no apretes l'accelerador, evidentment,
perquè vas de baixada,
el consum és zero.
Si tu en el vehicle tinguessis un ordinador
que et marca consum instantani,
deuries que el consum és zero.
És a dir, tu baixaries
i aniries fins que pararies
i aniries a zero.
Això, l'única manera de fer-ho és així.
Així és evidentment amb el motor parat,
que no és la millor de les opcions.
Allò que fem,
que és el que fem tots,
punt mort amb el motor engegat,
perquè semblava que era el que ens ensenyaven,
si baixis a punt mort amb el motor engegant,
no gastes això, i tant, que gasta,
gasta el ralentí.
El ralentí és un consum important,
la gent es pensa que no és consum,
és el consum de les congestions.
Mira, un número que no és cap tonteria,
tampoc, del ralentí,
és a dir, un cotxe que no tingui l'aire condicionat engegat,
ni sistemes elèctrics posats,
quan està engegat i parat,
gasta al voltant de 0,5 litres l'hora,
només allà per tenir-lo engegat.
És a dir, aquest que està a la carretera parat,
gastaria això, no?
Si a més a més tens l'aire condicionat,
te'n vas al voltant del 0,9, un litre.
És a dir, només per estar allà parat,
gastaries quasi un litre per estar parat allà durant una hora, no?
És a dir, el ralentí té un consum.
Una altra qüestió en aquest aspecte,
perquè moltes vegades tenim el dubte,
més ara a l'estiu,
que posem l'aire condicionat
i l'hem d'anar posant intel·ligent,
perquè si l'hem d'anar tenim fred i tot plegat.
Amb què és millor?
Tenir l'aire condicionat posat
o baixar les finestretes?
Això és la pregunta del millón, eh, gairebé.
És clar, això depèn de la temperatura exterior.
És difícil.
A més, hem també de pensar
que el tema de baixada de finestres
provoca un tema d'afregament.
Això, en el sentit de geodinàmica,
per exemple, hi haurà més.
Exacte, en el qual també gastes més, no?
És a dir, aquest és un punt d'equilibri difícil.
Aquí hi ha també tot el tema
de la ventilació interna del vehicle.
És a dir, amb finestra tancada,
aire condicionat tancat
i donant la ventilació del vehicle,
si la temperatura externa és prou,
diguem-ne,
temperatura al voltant de 24 graus,
la que tens a l'exterior...
Possiblement aquests dies...
No és el cas, no és el cas,
no és el cas d'aquests dies, és evident.
Però, a veure, a principis,
tota la primavera, a principis d'estiu,
finals d'estiu,
sí que pots tenir temperatures exteriors
al voltant de 24 graus.
Doncs en aquests moments,
aprofitant la mateixa circulació de l'aire exterior
que té entre l'interior,
amb finestra tancada, en tindries prou.
Ara, el que sí que puc dir és dir,
home, però estem a la temperatura a la que estem,
fa la humitat que fa,
i quina solució hi donem, no?
Llavors ens hem de fer alguna cosa, no?
Hi ha un altre tema,
que és a quina temperatura portem l'aire condicionat.
Possiblement, no cal a 19 graus,
i amb la jaqueta posada.
Sí, amb la gent que té el climatitzador, ara...
Tampoc cal aquesta temperatura.
Aquí es parla que una temperatura de 23-24 graus
seria l'òptima.
Llavors, amb temperatures d'aquest ordre,
faries que el consum fos bastant inferior
a si el poses a 19 graus,
i en tens de sobres.
Possiblement aniràs amb maniga curta,
no caldrà la jaqueta,
però és el que toca a l'estiu, no?
Anar amb maniga curta.
Ja ho senten els nostres oients.
Són quatre consells,
quatre coses molt pràctiques,
que realment no costen gaire de fer,
i potser moltes vegades fins i tot ja hi hem pensat,
i no sabem exactament si fem bé o si fem malament.
Per aprofundir en aquests aspectes d'assumpte,
aquesta setmana s'ha realitzat aquest curs de Tarragona.
No sé si aquelles persones que estan interessades,
a on poden dirigir-se per poder realitzar aquest curs?
A veure, en aquests moments,
aquests cursos tan sols s'estan impartint a la seu del RAC.
A veure, això és així perquè tot just estem començant.
Aquests cursos tenen el seu origen
en un programa que va fer l'IDAI,
a l'Institut per la diversificació energètica,
que és del Ministeri de Madrid.
I, a veure, això és, d'alguna manera,
ells van fer un muntatge,
i això les comunitats estònomes,
que s'espavilin a veure com ho introdueixen.
La nostra manera d'espavilar-nos aquí
ha sigut, a veure,
teníem una quantitat determinada de diners
i vam dir que fem,
o fas un anunci a la Vanguardia que té un cos,
o en lloc de gastar-nos-los aquí,
ens n'anem a la resta de Catalunya,
on no es fa el curs,
perquè hem dit que només es feia la seu del RAC,
i el donem a conèixer,
fem que la gent del RAC es desplaci
a cada un d'aquests llocs
i que la gent a casa seva el pugui tenir
i que es creï una demanda.
Quan es creï aquesta demanda,
ja s'espavilaran per fer aquest curs a Tarragona.
De fet, avui els hi comentàvem,
hi havia, per exemple,
un tècnic municipal de Salou
que deia, jo això ho penjaré a la web,
i dic, home, a més de penjar-ho a la web,
m'aniria molt bé
que convencessis
a 12 o 24 persones de Salou
que volguessin fer aquest curs.
No els hi diria,
aneu a Barcelona a fer-lo,
ja vindrem, ja vindrem aquí a fer-lo.
Ja s'espavilaran els senyors del RAC o qui sigui
per venir a fer-lo aquí,
ja serà feina nostra, no?
Però hem de portar el curs a casa de cadascú.
Seria molt iògic
que fem un curs de conducció econòmica
i ens haguéssim de desplaçar 200 quilòmetres per fer-lo.
Això no té cap sentit.
Com a molts si els féssim
que anéssim tots amb el mateix cotxe.
Però bueno, d'entrada millor no fer-los.
Millor fer-los.
Assumpta Ferran, moltíssimes gràcies.
L'assumpta és la tècnica de mobilitat
i turisme de l'àrea de relacions externes
i promoció de l'Institut Català de l'Energia
i ens ha explicat quatre consells,
quatre coses molt bàsiques
que podem fer tranquil·lament,
que no ens suposen cap esforç
i que després ho notarà el consum de petroli
i ho notarem després amb la nostra butxaca,
que amb el preu que va actualment la gasolina,
ja prou ens convé.
Assumpta, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.