Un quart d'onze del matí. Som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara de temes de qüestions relacionades amb l'habitatge,
sempre temes d'interès pels ciutadans en general.
Avui volem parlar durant uns minuts dels habitatges que depenen
de l'empresa pública de la Generalitat, Adixa.
Aquí a Tarragona gestiona més d'un miler de pisos
distribuïts bàsicament en diverses promocions al barri de Campcla.
Avui volem parlar, repassar la situació d'aquests habitatges que depenen d'Adixa
perquè justament aquesta empresa ha iniciat un procés de regularització
d'alguns dels pisos, dels habitatges que es trobaven en situació anòmala.
Avui hem convidat el delegat en Dedixa a Tarragona, Jordi Navarro,
per parlar d'aquesta qüestió. Jordi Navarro, bon dia.
Hola, bon dia.
Com dèiem, ara esteu en un procés d'inici,
s'ha començat aquest procés de regularització d'aquests pisos
que es trobàvem en una situació anòmala, irregular.
Per on heu començat?
És a dir, què esteu fent en aquest procés?
Bé, de fet, aquest seria una de les últimes parts del procés.
El procés va començar fent un cens, una mena de cens del barri de Campcla,
dels habitatges, que com m'ho has dit, són més d'un miler cent habitatges,
per veure realment si les persones que estaven vivint en els habitatges
corresponien als adjudicataris inicials.
És a dir, si en el moment que es va fer una adjudicació fa anys,
les persones que estaven a dins eren els titulars,
eren els titulars.
Amb els cens es va treballar això, també es va treballar tot el tema
de si estava una corrent de pagament o no corrent de pagament
i tota la situació jurídica de les persones que hi havia dins aquests habitatges.
A partir d'aquí, la segona fase va ser, doncs, a Campcla, dintre de tota la gamma
de situacions anòmales, hi havia situacions anòmales, diguéssim, administratives,
i d'altres que ja podien ser d'algun tipus d'ocupació il·legal.
Tot el que hi ha d'ocupacions il·legals que estaven denunciades en el jutjat,
doncs segueixen el seu procés judicial, a no ser que realment estem bastant satisfets
perquè bona gent ha anat abandonant els pisos de manera voluntària
i llavors hem tret la denúncia. Però tot i així, hi havia altres famílies
que estaven vivint en pisos que no eren els titulars per motius diversos,
perquè potser eren els hereus del pare o la mare que havia marxat
o altres tipus de situacions. Aleshores, a totes aquestes famílies,
si les he ofert la possibilitat de regulejar la seva situació,
presenten una seva documentació, que és la que correspon per lleït,
les famílies que han presentat aquesta documentació, si les ha fet el seu contracte
i a partir d'aquí comencen a pagar i a tenir una relació
entre cometes normalitzada amb l'administració.
I quants pisos? D'aquest miler que comentàvem, en general,
que gestiona Dixa, quants pisos es trobaven en aquesta situació regular?
Bé, clar, hi ha diferents tipus de situacions regulars,
però d'aquesta campanya estem parlant de 74 habitatges.
És a dir, 74 habitatges on la gent que hi havia a dins no disposava d'un contracte,
amb la qual cosa no hi havia relació contractual,
no pagaven cap tipus de lloguer per diferents situacions,
perquè el pis estava buit i algú li es va deixar unes claus,
bueno, situacions variopintes.
D'aquestes situacions variopintes, alguna que sigui extremadament sorprenent,
o que, en fi, els responsables de Dixa els hagi sorprès?
No, com a especial sorprenent no, el que passa és que amb el tema de l'habitatge social,
en les primeres zones hi ha una cultura, com que el pis,
hi ha com una cultura que el pis és en propietat,
i a veure, eren pisos de lloguer que en el seu moment,
igual fa 10 anys li havia tocat per sorteig a una persona
i partia de la cultura que aquell pis ja era seu i podia fer amb el pis el que li donés la gana,
donar-li les claus a una altra persona, marxar amb força família o no,
i en molts casos és un tema cultural,
dir, bueno, i tu què fas aquí?
No, doncs jo era el net del titular, no?,
i el titular ha marxat, és, bueno, clar, és un pis...
En d'altres hi haurà situacions com a més fraudulentes,
en el sentit de rellogueres amb diners pel mig i contractes irregulars
perquè no es pot fer un contracte amb un habitatge de Dixa, que està prohibit, no?
Vull dir que la casuística era vària,
una era de desconeixement d'aquesta cultura que a vegades s'ha parlat,
que tenim la cultura de la propietat de l'habitatge molt arreglada,
i això és un habitatge social, no?, és per ajudar,
si tu te'n vas, doncs, pesa els drets de l'habitatge, no és un pis teu,
un século a un per als teus fills o a qui tu decideixis, no?
Vull dir que en aquest estil, no?
Aquest procés de regularització té un termini?
És a dir, ara vosaltres esteu amb això,
intentant arreglar la situació d'aquests 74 habitatges,
això us heu marcat un termini perquè a partir d'una data determinada
tota la situació ja estigui perfectament normalitzada?
Sí, sí, evidentment, ens han marcat com a màxim a l'estiu,
i ara més va a la part d'amenaça, però que s'ha de saber, no?
El que hem fet és trobar situacions anòmales
i oferir la possibilitat de regularitzar-les.
El que no podem fer és tindre això molt de temps,
però diria, a veure, vostè un cop se li ofereix la possibilitat
de regularitzar, perquè teníem l'opció de dir,
vostè no és qui ho havia d'ocupar el pis,
hi havia una opció més repressiva, més radical,
però clar, estàvem parlant de molts habitatges
i de situacions, allò, que dèiem per la cultura,
que potser no tenien consciència que allò no estava ben fet,
però clar, un cop se ofereix la possibilitat
que no podem és tindre gent vivint en un pis
sense que estigui pagant lloguer, una situació no contractual.
I bueno, que de fet he parlat de 54
i ara em sembla que en portem una cinc-centena,
a hores d'huit d'arreglats,
però bueno, si hi ha hagut algun nucli familiar
que no presenta papers i, entre cometes,
i que no se malentengui,
ja s'està vivint en un pis sense pagar.
Però clar, esperem que ningú
tingui d'arribar al jutjat,
però evidentment l'última part d'aquesta fase
és que qui no presenti els documents,
un cop s'ha fet la possibilitat de regularització,
haurà d'acabar amb una denúncia judicial,
que espero que no n'hi hagi cap.
Al marge d'aquests casos concrets que estem parlant,
la resta, el miler d'habitatges restants
que gestiona Dixia,
es troben en una situació normal
o també hi ha altres casosístiques
que ha de millorar l'empresa?
Hi ha altres casosístiques que ha de millorar l'empresa.
Una és tot el tema de morositat,
que he parlat de situacions anòmales,
però també hi havia un índex molt elevat
de gent que no pagava els seus rebuts al corrent,
amb anys sense pagar,
que aquí també hi havia una mica de tot,
aquesta part cultural,
mala entesa de dir
això és un habitatge social
i si no pago no passa res,
i altres situacions de gent que realment,
encara que sembli curiosa,
no podia pagar,
tot i que són pisos barats.
I en aquest cític també hem iniciat ja...
Tot això s'emmarca en un pla de xoc,
una idea ja normalitzada del barri,
i hem iniciat una campanya de morositat,
que ens va molt bé perquè just ahir
es va aprovar un decret nou
del pla del decret de l'habitatge,
se desplega el lloguer just,
que ve a dir que ningú ha de pagar
més del 30% dels seus ingressos
en un habitatge social.
La qual cosa, clar,
realment,
a Can Clar,
els pisos de lloguer,
no sé si la gent ho sap,
però es necessita un moment
de 100 euros cap avall.
Qualsevol que estigui al mercat de lloguers
dirà que això és molt barat,
però, clar,
hi ha situacions d'algún avi
que com una pensió no contributiva,
en una jubilació molt baixa,
o un pirmi,
tot i així no arriben,
llavors s'aplicarà el lloguer just.
i en altres casos és el mateix,
és a dir,
vostè si no paga i no vol,
doncs ho sentim molt,
però això no...
Un pis social no equivale
a qui faig el que em dói la gana
i si no paga no passa res,
no?
Paga una mica per aquí.
I en el marc d'aquest pla d'això
que comentava en Jordi Navarro,
com a delegat de DICSA,
a Tarragona,
quines altres mesures voleu impulsar
o ja de fet esteu posant en marxa ara?
El que també ens interessa molt,
que costa molt detectar,
és el que li diem sessió inconsentida,
és a dir,
quan hi viu un titular
i li ha cedit el pis a una altra persona
amb les claus,
amb diners o no per mig,
que és difícil,
això es fa molt difícil de detectar,
a no ser que a més aquesta persona
nouvinguda,
que no li toca el pis,
doncs no doni problemes al veïnatge,
perquè si dona problemes,
doncs clar,
sempre hi ha alguna trucada.
Llavors aquí sí que d'alguna manera
la col·laboració dels veïns,
tenim un sistema articulat d'anonimat,
vull dir que ningú que truca li diu
per fer inspeccions
i acaba de fer bé el cens
per aquest tipus de coses,
perquè tret de les situacions anòmales
ens consta que també
deu haver alguna situació
de cessió inconsentida.
Al marx d'això,
l'altra campanya que iniciarem properament
i que ens interessa molt
és tot el tema de la gestió de comunitats,
perquè a Can Clà
hi ha pisos de compra-venta
i pisos de lloguer,
però en moltes escales
són majoritàriament de lloguer,
el qual podríem dir per entendre
és que el propietari és l'empresa nostra.
I en aquest sentit,
el que li oferirem la possibilitat
a les comunitats que vulguin,
que ens consta que seran,
si no, al 100% quasi bé,
és assumir,
fer nosaltres per entendre'ns,
d'administrador de finques.
És a dir,
aquesta escala,
el patrimoni nostre,
nosaltres portem la comunitat,
li cobrem amb el seu rebut
i així garantim que escales que ara
tenen les bústies trencades,
no tenen porta d'entrada,
no tenen porta automàtic,
la llum no funciona,
o l'ascensor no va,
vagi perquè ho paguem nosaltres.
Evidentment,
hi ha un canvi cultural difícil de fer
i que si aquella escala la arreglem,
la pintem,
la deixem bé
i es torna a trencar,
serà una derrama
com qualsevol comunitat
que l'haurem de cobrar
amb els rebuts corresponents.
Però estem en aquesta operació,
d'un arranjament integral
de les escales
perquè hi ha escales
amb un cert perill
de vidres trencats
i no pot ser
que una escala administrativa
per nosaltres
no funcioni
d'ascensor no hi hagi llum.
Clar,
fins ara què passava?
Doncs que era la pròpia escala,
l'Ajuntament Administrativa
de l'escala
que s'ho havia de fer,
pagava i molta gent,
clar,
si no pagaven a l'empresa,
menys pagaven a la comunitat,
problemes veïnals,
i aquest no paga jo tampoc
i al final
s'autocastigaven ells mateixos
perquè trobes amb escales
que no hi havia llum.
No podem permetre
que una escala
va gestionar per nosaltres
no hi hagi llum.
El que farem és això.
Per tant,
a Dixa faria
el paper,
entre cometes,
administrador de la finca.
Sí, sí.
Amb tècnics propis
que gestionarien
cada escala
i farien
tots els arrenjaments
que calguessin.
Exacte.
I un manteniment
preventiu,
és a dir,
si entenem que una escala
s'ha de pintar
cada tres anys,
doncs cada tres anys
tocarà pintar.
Si s'ha de pintar abans,
això serà una derrama
com qualsevol comunitat.
Tots els pisos
de Dixa estan ocupats
o després tenim el problema
que hi ha pisos buits?
No,
ara podríem dir
que això està
pràcticament aturat,
perquè una de les coses
que vam iniciar
van ser que els pisos buits
a Camp Clar
eren una font de problemes
i a banda que estem treballant
pel dret de l'habitatge
no té massa sentit
tindre l'habitatge buit
amb demanda.
Llavors hem articulat
un sistema
amb benestar social i família
d'adjudicació ràpida.
Hi ha un decret
i una sèrie de normatives
i el que fem
és qualsevol sol·licitud
que entra
l'apuntuem
i en el moment
que recuperem un pis
o bé
perquè alguna persona marxa
i és una renúncia
o bé
perquè he dit
que tampoc vull amagar
que sigui
sabent
algunes famílies
que estan adjudicats
per ocupació ilegal
que realment
ha baixat moltíssim.
En la nova època
entre cometes
situacions
no hi ha una ocupació massiva
però n'hi ha algun
clar
que el dia
que el jutjat
els treu fora
doncs el recuperem
a l'habitatge
llavors el que fem
és adjudicar-lo
el més ràpid possible
per aquestes dues coses
una
per evitar
ocupacions ilegals
tot i que està bastant aturat
perquè clar
un pis buit
presta que una persona
desesperada
entri en un pis
tot i que estan
tapeats
i d'altres coses
i pel dret
l'habitatge
que no té sentit
que treballant
per l'habitatge
tinguis pisos buits
en un sistema
molt més àgil
d'adjudicació
hores d'ara
si hi ha algun pis buit
són recuperats
ara molt recentment
Estem parlant
de pisos
d'un miler de pisos
públics
de l'empresa
Adixa
a Camp Clar
en un moment
en fi
que els oients
i els ciutadans
de Tarragona
saben perfectament
que es parla molt
de Camp Clar
pel tema
del projecte
integral
que ha presentat
l'Ajuntament de Tarragona
la segona convocatòria
de la llei de barris
del govern
de la Generalitat
des d'Adixa
com veieu aquest projecte
i les possibilitats
que pot tenir
de sortir
ara sí
en aquesta segona convocatòria
com un dels projectes
que rebí
un ajut econòmic
del govern
des d'Adixa
sempre hem considerat
que es necessita
un pla integral
pel barri de Camp Clar
perquè evidentment
qualsevol persona
que conegui el barri
sap que per molt bé
que féssim la nostra feina
que hi ha molta feina per fer
i autocríticament
no estic encara satisfet
els problemes de resoldre
els problemes de Camp Clar
superen
la simple administració
i gestió d'habitatges
que per molt bé
que ho fem
que insisteixo
que encara ens falta molt
hi ha altres problemes
d'atur
de convivència
de serveis
que fan que aquella zona
sigui complicada
i sols se pot abordar
des d'un plantejament integral
amb totes les administracions
i en aquest sentit
en el pla integral
hi ha un
un dels programes
que s'ha presentat
a l'Eide Barges
és justament
donar suport
al pla de xoc
que estem ejecutant nosaltres
per accelerar-ho més
i jo soc des que confio
i estic optimista
que en aquesta convocatòria
entri
per dos motius
bàsicament
un perquè
va quedar el segon
de la llista d'espera
ja no hi ha massa
temps material
perquè molts altres ajuntaments
presentin projectes
amb aquest període de temps
i passen per davant
i perquè em consta
i així s'ha dit públicament
i ho sé
del cert
que s'han fet esforços
per tindre més punts
des que se tenien
en l'última convocatòria
és a dir
amb els punts
que s'han guanyat ara
amb la nova proposta
és la primera
ja que s'ha entrat
els dos indicadors
fan
clar
el que passa
és que
a vegades es discuteix
i crea polèmica
perquè és un concurs
i evidentment
quan un va a un concurs
hi ha unes bases
però d'entrada
no pot dir no
segur que guanyes
clar
jo no estic a la comissió
ni m'hi toca
però per aquests dos indicadors
de sentit comú
d'haver millorat el projecte
i d'haver sortit
està en una posició
bastant bona
l'últim cop
i d'aquest marge de temps
que no crec
que s'hagi implementat
una mà de projectes
molt més gran
tot fa indicar
que ha de sortir
el projecte
de l'Ajuntament
recull per tant
doncs
les actuacions
que podria fer
a Dixa
de manera més accelerada
s'inclou dins del projecte
o no
o va a banda
no no
s'inclou dins del projecte
el suport
al pla de xoc
perquè clar
nosaltres tenim els recursos
que tenim
i a banda de Camp Clar
llistrimem
Sant Josepobrer
Constantí
com a barris
allò paradigmàtics
però tota la nova línia
del dret a l'habitatge
que la idea és
justament
que fins ara
Dixa treballava molt
per sectors
molt desfavorits
de la població
que s'ha decidit treballant
però hi ha altres sectors
esclosos
i a vegades feia la broma
però que no és broma
que per tindre habitatge
o ets bastant no ric
però classe alt
bastant potent
o molt pobre
llavors hi havia
tota una franja
al mig que no hi era
llavors clar
hem de compaginar
la feina en aquests barris
més complicats
amb tota la resta
igual aquest programa
que dèiem de gestió d'escales
o d'anar entre cometes
ja sé que queda llest
doncs perseguint
la gent que no paga
o negociant
o fent pactes
clar no és el mateix
amb dos tècnics
que amb 20
en aquest sentit
el pla integral
de Camp Clar
i de l'Ajuntament
i de Camp Clar
el que pretén
és donar suport
ho diu així
suportar el pla de xoc
de Dixa
per accelerar això
vull dir que
l'operació d'escales
si tenim gent
que ens dona un cop de mà
en lloc d'acabar-ho
un any
acabarem en 3 mesos
o en 4
clar
estem parlant de pisos
i de Camp Clar
de Camp Clar
ja hem comentat
amb tota
en fi
les notícies
dels últims mesos
relacionades
amb aquest pla integral
del barri
que ha presentat
l'Ajuntament
en aquesta segona
convocatòria
i estem parlant de pisos
en un moment
en què no cal dir
que parlar del tema
de l'habitatge en general
en fi
és segurament
una de les principals
preocupacions
dels tarragonins
dels catalans
i dels ciutadans
en general
de l'estat espanyol
a Dixa
gestiona pisos
però no en fa de pisos
en farà
en té previst de fer
tenint en compte
que moltes vegades
es parla
de l'interès
i això ho demostra
quan hi ha promocions
al servei municipal
de l'habitatge
aquí a Tarragona
i qualsevol altra empresa
pública municipal
que es dediqui a aquest àmbit
l'interès que això provoca
es construeixen potser
20 pisos
i hi ha sol·licituds
de 400 o 500 persones
a Dixa
es planteja això
en el futur
de poder fer pisos
també de protegits
de promoció pública?
a veure
en el futur
es planteja que a Dixa
ja ho he comentat
algun cop
desapareix
i es transforma
amb l'agència
catalana de l'habitatge
que això ha de sortir
abans de la primavera
i a partir d'aquí
justament la transformació
és per no administrar
per no dedicar-nos
exclusivament
a l'administració
d'habitatges propis
sinó fer altres
tipus de programes
i un que es contempla
com a últim
perquè hi ha altres coses
prioritàries
però es contempla
en l'agència
catalana de l'habitatge
que és la Dixa
transformada
és la promoció
d'habitatge
protegit directament
perquè no cal oblidar
que amb les noves lleis
d'urbanisme
els ajuntaments
han estat obligats
al 20%
de tota la reforma
urbanística
a cedir-ho
per fer habitatge
protegit
no com a sol públic
sinó per fer habitatge
perquè a vegades
també els ajuntaments
s'ho podien vendre
i un 10%
al preu concertat
que és una nova figura
que ha sortit
entre el mitjà
entre el mercat lliure
i el mercat protegit
i llavors clar
és un 30%
que en alguns ajuntaments
grans
com pot ser
el cas de Tarragona
o res
pot ser
que tinguin ja
empreses seves
que ho puguin fer
però en altres
pobles més petits
difícilment
tenen capacitat
d'executora
i a l'obligar
per dir
el 20%
de fer habitatge
és molt bé
perfecte
però com ho fa
llavors
perquè fins ara
una mica
actuàvem
a través de l'Incasol
que l'Incasol
és la promotora
de la Generalitat
que construïa pisos
i ens ho acabava cedint
però es contempla
la possibilitat
que l'agència catalana
doncs acabi fent
promoció directa
i l'agència seria
una realitat
aquest estiu
en principi
a nivell legislatiu
s'està
s'està ja treballant
perquè sortir abans
de l'aturada
legislativa
de l'estiu
estigui aprovada
l'agència
assumiria
totes les competències
de Dixa
però en tindria més
assumiria
totes les competències
de Dixa
més el programa
de cessió d'habitatges
que algun cop
s'ha parlat
que també
se contempla
que els propietaris
que vulguin
és una campanya
que ahir es va aprovar
i sortirà
en mitjans de comunicacions
poden ser els habitatges
durant sis anys
i això formaria
part del patrimoni
la mediació
al lloguer social
amb la constitució
de bosses
d'habitatge locals
com per exemple
Reus Tarragona
doncs ja s'està
molt avançat
i ho farem
i llavors farem
i a vegades
les metàfors ajuden
la idea és ser
com una immobiliària
per sectors més desfavorits
que justament
els sectors
que menys pot agradar
és una de les immobiliàries
però la idea és aquesta
fer d'administració
de finques
i fer d'avi
per sectors
més desfavorits
fer de promotora
una mica
tot un conjunt
de coses
en fi
a l'Agència Catalana
a l'Habitatge
quan sigui una realitat
segur que en tornarem a parlar
avui volíem repassar
sobretot la situació
dels pisos de Camp Clar
d'aquests
1.107 habitatges
que gestiona
l'empresa pública
Dixa
en diferents promocions
a Camp Clar
i que s'està mirant
de regularitzar
i de posar
en una situació
doncs
del tot normal
ho hem fet
en aquesta conversa
amb el delegat de Dixa
a Tarragona
Jordi Navarro
moltes gràcies
per convertir aquests minuts
al matí de Tarragona Ràdio
i fins la propera
gràcies
a vosaltres
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies