D'aquí tres minuts seran tres quarts d'onze del matí.
El fill d'això que diu aquesta cançó, volant anem, volant tornem,
d'això volem parlar de vols, entre d'altres coses,
perquè el patronat de turisme Costa Daurada
ha encarregat un estudi, que ja s'ha fet públic,
sobre l'impacte que estan tenint aquí a les comarques terrenines
els vols de baix cost, els vols que arriben a l'aeroport d'arreu,
o sigui que, en fi, estan tenint un impacte prou important.
D'això en volem parlar avui, entre d'altres coses,
amb el gerent del patronat de turisme de la Diputació de Tarrona,
el senyor Octavi Bona.
Senyor Bona, bon dia.
Bon dia, Benora.
Estem parlant primer d'un estudi encarregat pel patronat
que ja ha donat les primeres xifres i que, déu-n'hi-do, no?
Sí, de fet, l'estudi té un caràcter més ample.
És a dir, nosaltres estem fent el seguiment del que és l'activitat
d'aquests vols des que es van pràcticament engegar l'any passat
i això ens dona moltíssima informació en quant als hàbits,
la conducta d'aquests visitants.
La part final, i és la que vam anunciar ara fa pocs dies,
és com intentar donar mesura al que tot això significa,
és a dir, del coneixement que l'estudi contractat ens permet tenir
d'aquests usuaris, de com venen, de qui es queda, de qui no es queda,
de quants dies estan de mitja, per nacionalitat, etcètera, etcètera.
Nosaltres hem completat ja a nivell intern amb l'equip del Patronat
una quantificació, una avaluació del que això a nivell econòmic pot significar.
Per tant, aquesta informació prèvia, que és molt útil perquè té moltíssimes aplicacions,
també ens ha permès a nosaltres intentar posar valor a tot el que s'ha originat,
que tots intuïm que és molt important, que tots pensem que és força profitós
per aquí a casa nostra, però que també a vegades val la pena posar el nom a la cosa
perquè ens ho acabi d'aclarir. I aquest nom a la cosa és això,
que és una quantia ben estimada de més de 47 milions d'euros
per aquests primers mesos d'activitat.
Estem parlant d'un any i mig, encara no arriba,
que va ser quan van començar els vols de Ryanair.
Exactament, i aquesta xifra tradueix exactament el que significa aquesta operatòria
al llarg de tot el 2004, sense contemplar els mesos que ja han consumit
de l'any present, d'aquest exercici en el que ens trobem.
Van ser 185.000 els clients arribats per aquests nous enllaços
en diferents ciutats europees al llarg de l'any passat.
Només estem comptabilitzant, no cal dir, els arribats per no duplicar,
és a dir, escolta, en allò que arriben i marxen,
que és el que es valora habitualment en l'aeroport com a trànsit,
doncs no, només els arribats. I dels arribats, en aquella part que sabem,
a través de l'estudi que hem vingut fent més rere més,
que sabem que queden aquí a casa nostra. D'aquests són aproximadament uns 83.000.
A partir d'aquí és fàcil concloure, quan també coneixem quines són el nombre de dies
que estan entre nosaltres, quina quantitat de pernoctacions s'han generat,
és a dir, dies dormits, quants dies dormits s'han provocat arrel d'aquest nou segment de mercat
que s'ha capturat, que està per sobre del mig milió, 565.000,
i per tiniar finalment, en aquest procés una mica deductiu,
del que és l'estada mitja per nacionalitats i de la despesa mitja també per nacionalitats,
doncs com deia, doncs acaba d'equadrar aquest procediment i situar-nos en això,
que el nivell de despesa generat en el territori és de 47.300.000 euros.
Estem parlant que gairebé la meitat dels passatgers que venen en vols a baix cost
durant el 2004 es van quedar a les comarques de Tarragona.
Aleshores, amb altres edes que deuen tenir segur a través de l'estudi,
quina mitjana d'estada fan aquests turistes?
És força variable, perquè per afinar una mica i per arribar a aquesta xifra amb un cert rigor,
no podem parlar només d'un valor, el valor varia pràcticament més a més,
hem trobat, no cal dir a la part central de l'estiu, estades més llargues que en els extrems,
a la part final, a la tardor o a la primavera,
també varia en funció de la nacionalitat d'aquests visitants,
fan estades més llargues, per exemple, els alemanys que els irlandesos.
Aquest és una altra, per tant, seria difícil i d'altra banda potser ens portaria l'equívoc
si volguéssim fer això, una mitja que representés tots els mesos i totes les nacionalitats.
Nosaltres ens hem estimat més fer aquest càlcul a nivell intern
i situar-los en un volum de pernoctacions determinat, que són els de 560.000.
Però el que sí que li puc dir és que l'estada mitja, que en general venen a fer
a llarg de tots els mesos i de les diferents nacionalitats,
aquests visitants és superior, l'estada mitja és superior a la que tenim habitualment per la via de xarta,
la qual cosa també ens fa feliços, ens fa veure que bé que és un segment de mercat prou important.
I pel que fa al que vostè deia abans, a la part que se'n està quedant a casa nostra,
també ho valorem molt positivament.
Estem parlant d'això, no, gairebé la meitat, un 45% d'aquests 185.000 passatgers
van pernoctar, es van quedar aquí a casa nostra.
O algú podria dir, escolta'm, la meitat encara marxa.
I això s'ha d'explicar una mica bé per què no la meitat encara marxa.
Intentaré explicar-ho adequadament.
El 55% restant no és una fuga de clients que tenim.
De fet, la fuga de clients només seria d'un 30%.
Per què?
Perquè hi ha un 25% dels usuaris d'aquestes companyies també que som gent com tots nosaltres,
vostè, jo mateix, qualsevol persona que sigui resident en les comarques meridionals
i que decideixi o per motius lúdics, vacacionals o laborals,
doncs, desplaçar-se a qualsevol de les ciutats amb les que tenim un enllaç.
Un de cada quatre d'aquests usuaris és un tarragoní.
Això vol dir, doncs, que aquest no serà mai potencialment un client
perquè viu a la zona i té un altre hàbit, té un altre conducte.
Aleshores, sí que ens fixem que la fuga veritable de possibles clients
que no queden a casa nostra és només d'un 30%.
Abans parlava i li preguntava per l'estada mitjana d'aquests turistes.
I pel que fa a la despesa, quines hades tenen?
Perquè alguns, quan es van instaurar els vols a Baix Cors,
van pensar que això el que generaria era bàsicament turisme barat,
turisme de poc nivell adquisitiu,
justament perquè els vols tenen unes tarifes molt econòmiques.
En fi, quines hades tenen sobre les despeses?
El que és un fet és que sí, que quan no teníem informació,
quan no hi havia històrics dades amb les que pogués determinar
quina podria ser la conducta, quin podria ser l'aprofitament de tot plegat,
tots funcionàvem d'una manera una mica intuïtiva.
Nosaltres fins i tot intuïtivament donàvem per bo
que un terç dels que ens arribessin es quedessin.
I al final hem vist que ho hem superat amb 15 punts més, per exemple.
Però sí que és veritat que, mentre això tenies informació,
tocàvem una mica d'orella tots plegats.
I també pel que fa a la despesa.
I sí que algú podria dir, escolteu, aquest visitant tindrà una estada curta
perquè el que farà és fer al llarg de l'any diferents sortides,
ja que l'oportunitat del Baix Cos li permet, i hem vist que no és així,
l'estada fins i tot és superior a la mitja dels que ens arriben via charter.
Tindrà un comportament de producte més urbà i no vacacional,
i també hem vist que això no era cert.
I se'ns ha afegit també una variable pel mig, com podia ser la residencial,
gent que té aquí a casa o que la té família i amics
i que l'aprofiten per estar aquí a casa nostra.
I d'altra banda, com que busco un producte barat per transportar, gastarà poc.
Doncs tampoc aquesta premissa s'ha complert.
Les prediccions que un podia fer a priori quan no tenia dades,
doncs potser cap d'elles ha estat prou ben orientada.
Això es pot explicar i té sentit.
Si féssim una mirada en el temps,
podríem pensar que 15, 20 anys enrere i fins i tot més,
la gent veia en el transport aerí pràcticament una experiència en si mateix.
Algú et podia comentar, he anat a l'avió,
i he fet un recorregut per anar a no sé a quin lloc, i he pres l'avió.
O si no m'havia fet mai, et deia, escolta'm, vaig de vacances a tal lloc i anirem a l'avió.
És a dir, l'avió en si mateix acabava sent part de l'atractiu
i una component de l'experiència molt desitjada.
Però hi ha hagut un canvi en la conducta,
perquè potser s'han popularitzat moltes coses,
també la del transport,
i les companyies de baix cost han contribuït sense cap mena de dubte a fer-ho,
i el transport en si mateix ja no és una experiència.
La gent ja no diu, agafaré l'avió desitjant-ho
o pensant que això és una part important de les seves vacances.
Potser és la part menys important,
perquè la part important comença en el moment en què arriba en un determinat lloc
i desplega aquelles activitats
o consumeix aquells productes i serveis,
que són els que han d'omplir les seves expectatives.
Des d'aquest punt de vista, i feia cap al que vostè em deia,
el fet de disposar d'un mecanisme barat de transport
no ha de pressuposar que després la resta dels hàbits de consum
també siguin del mateix tipus.
No sé si m'explico.
Fins i tot pot ser a l'inrevés.
És a dir, que com que t'ho estalvies amb el transport,
pots tenir més capacitat de consum
un cop estàs en el lloc de destí de vacances.
Sense cap mena de dubte.
I que tampoc hem de veure només un determinat tipus de consumidor
al voltant del baix cost.
El transport acaba sent pràcticament un element inexcusable,
però que en si mateix, com menys temps ens prengui
i com menys cost ens suposi, millor.
I després, un cop en el lloc,
tindré una conducta de visitant ben diferent
de la que jo puc pressuposar
que tindria només pensant que he de comprar barat-ho sempre
perquè barat ho he comprat l'avió.
No és ben bé així.
El que sí que succeeix és que
la gent que té accés en el baix cost
té disponibilitat d'una cosa que és molt important.
que és temps.
Perquè tens més oportunitats al llarg de l'any de fer sortides.
Té recursos perquè després els productes
en les diferents destinacions
tenen el preu que tenen
i per tant això també s'ha de comprendre.
I són moltes les ciutats europees
que estan connectades, interconnectades
a través d'aquests vols cada vegada més.
I d'altra banda,
l'activitat que es porta a terme
ens fa veure que és un visitant amb inquietuds,
que es desplaça,
que es mou en la destinació,
que consumeix i que se situa en aquest nivell de consum
del voltant de 80 euros dia
que ens ha portat en aquest volum de negoci.
Insisteixo que tot això,
un cop ara tenim informació i dades,
ens fa veure que el que tots intuïvem
que era una excel·lent oportunitat
està esdevenint una excel·lent realitat.
I per les dades que tenen també aquests visitants
que arriben amb vols de baix cos,
ho fan per primera vegada
o són ja antics turistes
que abans utilitzaven altres mitjans de transport
o el mateix avió però amb altres fórmules
i ara utilitzen aquestes companyies?
La pregunta que fas és molt important per una cosa.
Ens feia por, a priori,
i torno a dir,
al no tenir informació,
no hi havia històrics,
no sabíem amb el que ens acabaríem trobant veritablement.
Ens podia fer por a tots plegats,
veure que acabéssim provocant un traspàs
entre els nostres clients habituals.
És a dir,
jo que vaig a la Costa d'Aurada,
a qualsevol dels seus municipis turístics,
a través de la compra d'un paquet turístic
i la intermediació,
és a dir, una agència de viatge és un tour operador,
doncs ara, carai, tinc aquesta nova oportunitat,
deixo de fer-ho d'aquella manera
i vaig a través de l'altra.
Si això hagués estat així majoritàriament,
que no ho ha estat,
home, doncs fora especialment inoportú,
perquè l'esforç de tantes organitzacions en aquest territori
per aconseguir que això fos possible,
estaria anant,
adreçat únicament,
a que un client que abans venia per una manera
vingués per una altra.
Allò que es diu,
ens estaríem canibalitzant els clients,
ens menjaríem un client que teníem,
que arribava per una via,
seria el mateix client principalment,
que ara ens vindria per una altra.
I tot l'esforç econòmic i de temps dedicat
a aconseguir els enllaços,
doncs de poc sentit hauria tingut.
Insisteixo, això no és així,
i estem veient
que amb una part molt important,
superior al 70%,
ens estem trobant gent que per primera vegada
visita casa nostra.
I això,
potser a forma diferent de com ho fem habitualment,
que valorem molt la fidelitat dels clients,
en aquesta arrencada
de les companyies de Baixcós a casa nostra
i de l'arribada d'aquests nous clients,
era especialment important
que fossin veritablement nous clients,
perquè no estiguéssim deixant de rebre
visitants per un canal habitual
per començar-los a rebre per l'altre.
Aquest 70% ens explica que això no és així.
En el futur caldrà veure com d'una manera dinàmica
la informació va evolucionant
i què és el que ens passa,
però a hores d'ara hem de veure
que aquests 83.000 són
amb una elevadíssima part
amb nous clients
i que no estem malmetent
l'activitat charter
o la tradicional que havíem tingut a l'aeroport
per aquesta nova.
I a partir de totes aquestes dades,
senyor Boró,
que recull aquest informe,
com dèiem,
de l'impacte del 2004
dels vols a Baixcós,
això, d'alguna manera,
a partir d'aquestes dades,
modificarà la seva estratègia de promoció,
la del propi patronat de turisme
en els llocs d'origen d'aquests vols,
sigui Irlanda,
sigui Anglaterra,
sigui Alemanya,
que són bàsicament els tres països
on estem connectats
des de l'aeroport de Reus?
No hem de parlar en futur,
vull dir, això ja podem parlar...
Ja ho fan ara.
Exactament,
com un element que ja ens condiciona,
que ens ha condicionat
i que ens ha portat, per exemple,
l'any passat a fer campanyes publicitàries
a través de la xarxa,
és a dir, a través d'internet,
especialment al Regne Unit i a Alemanya
en aquell moment, l'any passat,
i que ens havia de permetre
contractar espais publicitaris
en pàgines d'internet
que eren molt freqüentades
per la compra de bitllets
d'aquest tipus de companyies.
hem fet accions de màrqueting directe
intentant arribar
amb dossiers,
amb informació atractiva,
material gràfic d'atractiu
a tota la zona de Frankfurt
i la seva àrea d'influència,
pensant també en aquesta excel·lent oportunitat
que suposava
disposar d'un enllaç
en un mercat,
en aquest cas a Alemanya,
en el que,
malauradament,
havíem anat perdent pistonada
exercici,
rere exercici,
on la nostra quota de mercat
s'havia anat rebaixant,
o acabem de tornar
d'una acció
molt interessant
en aquest mes passat d'abril
de fer un desplegament
molt intensiu
a Dublín
amb una promoció
que ha tocat
moltíssimes tecles,
també la d'intentar
arribar amb informació atractiva
en el públic final
i que volia
precisament això,
aprofitar
aquestes noves oportunitats
que se'ns obren.
El que cal, però,
és ser prou equilibrat,
i, com per insisteixo,
aprofitar totes les oportunitats
però tampoc no malmetre
altres canals,
altres conductes
pels quals
casa nostra
s'està comercialitzant
a l'exterior
que també tenen
un recorregut
prou important
i que, en fi,
hem de ser capaços
de fer-ho
amb prou habilitat
com per mantenir
aquest equilibri
i que el que és
una nova oportunitat
que ho està sent
i que així ho valorem
molt positivament
que és el baix cos,
doncs,
quan actuem
per afavorir-lo,
per impulsar-lo,
doncs,
tampoc no es distorsioni
altres vies,
com pot ser
la de l'aturoperació
que també tenen
una elevadíssima significació
a casa nostra
i que hem de saber
això,
no cuidar
i mantenir,
però, efectivament,
d'aquesta informació
se'n deriva
doncs això,
aprofitar les millors dades
per construir noves estratègies
i aprofitar nous instruments.
Seria bo, des del punt de vista
del patronat,
que tinguéssim més vols
a baix cos,
que estiguéssim connectats
amb altres ciutats
d'Europa
o amb altres països,
si fos possible,
clar?
Sens dubte
i, de fet,
el Consorci treballa
molt intensament
en aquest sentit.
Del període
que nosaltres analitzem
a la situació actual
doncs ja han canviat coses.
Ja hi ha més enllaços
i hi ha nous països,
per exemple,
penso en el cas
dels Països Baixos
i dels enllaços
que s'han creat
també a partir
d'aquest
mes d'abril
amb Holanda.
Torno a dir el mateix,
avui en el nostre aeroport
veu com el 30%
dels clients rebuts,
dels passatgers rebuts,
tenen el seu origen
en alguna de les companyies
de baix cost
i el 70% restant
aproximadament
en una activitat
tradicional charter.
Hem de ser prou hàbils
com per conjugar,
com per fer compatible
aquestes dues vies
i estar a l'expectativa
de l'evolució
d'un mercat
que en els darrers 3 anys
ha canviat
com difícilment
podíem pensar.
Tampoc hem de subordinar
i posar tots els ous
en un mateix cistell
i subordinar
tota la nostra activitat
únicament
a una nova via
perquè sembli
molt interessant
que ho és.
però sí
no perdre
l'oportunitat
d'un tren que passa
i que l'hem pogut agafar
i ser capaços
també insisteixo
en la mesura
que puguem
avaluar la seva evolució
d'anar reajustant
l'activitat
del Consorci.
Ens consta que treballa
intensament
perquè això sigui possible.
De la primera experiència
les xifres
ens fan veure
que és especialment interessant
i el que cal
és insisteixo
garantir aquest equilibri
i actuar amb informació
amb el màxim criteri.
Al marge
de l'impacte
dels vols a baix cost
no podem oblidar
que continua
l'activitat
tradicional
de promoció del patronat.
d'aquí uns dies
estaran a Barcelona
al Saló Internacional
de Turisme de Catalunya
i aquest cap de setmana
per acabar
senyor Bono
i breument
han estat també
a Bilbao
a Expo Vacaciones
buscant el mercat basc.
Sí, que casa nostra
pesa molt.
Hem d'entendre
que el 8%
dels nostres visitants
del conjunt de l'Estat
provenen precisament
d'Euskadi
i que aquest sí
que és una demanda
molt fidel
que històricament
ens ha vingut a veure
que repeteixen
al llarg de l'any
diverses vegades
les seves estades
entre nosaltres
i que Costa Dorada
i el conjunt
de la demarcació
està molt ben posicionat
en aquest espai
amb Expo Vacaciones
que vam liquidar
aquest passat diumenge
i la propera fira
a Barcelona
que ara el mercat català
que també és prou important
per nosaltres
que s'inaugurarà
el proper dia 26
doncs tancarem
pràcticament
l'activitat
promocional
amb fires
que no és l'única
però que té
el seu pes
pel que fa
aquest primer semestre.
En fi, doncs ho deixem aquí
amb Octavi Bono
gerent del patronat
de turisme
de la Diputació de Tarragona
hem parlat sobretot
d'aquest impacte tan interessant
d'aquest estudi tan interessant
del 2004
sobre l'impacte
que han tingut
els vols de baix cost
a les comarques
terronines
aquí a la Costa Dorada.
Senyor Bono
gràcies
i fins la propera.
Gràcies a vostè.
Així arribem ja pràcticament
a les 11 del matí
i tanquem la quarta hora
del programa
és el moment
de repassar en titulars
l'actualitat general del dia.