Diumenge, centenars de milers de ciutadans, d'homes i dones de Tarragona
sortiran des de la plaça Imperial Tàrraco
per envair els carrers de la ciutat de Reus.
No es tracta d'una gran i folclòrica mostra
per demostrar un cop més la capitalitat del camp.
Es tracta de l'anar del barri.
Però com la veu en aquesta anada al barri des de la ciutat del costat?
Li preguntem a la presidenta de la Federació Reusenca d'Associacions de Carnaval,
Dolors Soler, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara ho dèiem, aquí Tarragona diuen anar al barri, com és això?
Van al barri?
Bé, aquí dalt nosaltres, els que som els ganxets, que som de la gran capital,
llavors els esperem, aquesta gent del barri, marítim nostre, també.
En molt bon grat que pugin a saludar-nos.
Però què els hi fareu?
Si posereu barreres o algun obstacle?
O seran benvinguts?
Nosaltres, a barreres, no ens hi hem ficat mai.
I ells crec que tampoc, tot i així que en tenen,
perquè tenen la via del tren, totes aquestes coses,
aquí no en tenim, són més planers,
per això som la capital del Baix Camp.
Sempre han sigut benvinguts i ben tractats.
Jo crec que aquest any fins i tot nosaltres hem pensat en anar-los a rebre.
Fè-los-hi uns honors com es mereixen la gent del nostre barra marítim.
Qui manxa més, però, o qui enganxa més?
Els d'arreus o tot a Tarragona?
Mira, Tarragona manxen i arreus enganxen.
La paraula i la dita és ben clara.
Crec que tenim més a guanyar els d'arreus.
Les activitats començaran a la plaça del Mercadal a l'1 a la migdia.
A Tarragona manxen i arreus s'enganxen,
mentre les comparses de Tarragona intentaran tornar a guanyar la partida a les colles d'arreus.
Com anirà tot plegat, Dolors?
Quines són les activitats que aneu previstes?
Crec que, si no vaig molt errat, hi ha una tas de botifarra d'ou
i també l'escorregula, no?
A veure, aquí, en aquest poble, nosaltres, abans que arribin aquests senyors,
tenim una cursa d'artilogia sense motor
i que serà abans que pugin aquests senyors del barri marítim a visitar-nos
i tot seguit, amb els honors que es mereixen quan pugin a rebre, quan pugin a visitar-nos,
vull dir, nosaltres els esperem aquí cordialment i efusivament
i farem com una miqueta de professor perquè no se sentin sols
i pugueu encarrilar bé, que baixarem des del Condecito,
o de la plaça de Condecito, juntament amb ells,
perquè, clar, potser es perden i no saben on és la plaça del Mercadal.
Llavors, clar, quan els tinguem allí, nosaltres els hi farem els honors
que pertoca fer-los en aquestes persones del nostre barri.
I què s'hi podem explicar de l'almandrina?
De l'almandrina?
Bueno, nosaltres li podem explicar també de l'almandrina de Reus,
clar, aquesta gent d'aquí baix tenen això del Chartres o Chartrosse,
o digui-li com vulgui, que, doncs, bueno, se suposa que és d'ells,
que també tindríem molt que discutir, perquè la paraula Chartrosse,
si s'hi fixa bé, fins i tot hi posa Reus, però, bueno, és igual,
deixem-los un punt d'honor, no?, perquè, clar, partim una miqueta...
Dudes com ho ha dit, això, Chartrosse, a veure, com era això?
Com era? Que, a veure, a la paraula del Chartres,
que s'escriu Chartrosse, si s'hi fixa bé, fins i tot hi ha el nom de Reus posat.
Si l'almandrina de Reus i el Chartrosse també estem identificats als de Reus,
clar, aquella bona gent es pensa que tot és seu quan tindríem molt que discutir-ne aquí.
Però, bueno, és igual, deixem-ne que tinguin el seu punt d'orgull i d'entitat
i, bueno, i paladregem, doncs, això, l'escorregudeta aquesta que vostè està dient.
Però l'almandrina no és llet coellada?
No, és d'almenya, de frutxecs, sí, sí.
Vull dir, és que vostè no n'ha begut massa, per allò que veig d'això, eh?
Vostè s'ha criat amb això, amb llet d'aquesta altra, allò de la letxera i tot això.
Nosaltres, els més antics, érem això, almandrina, llet d'almenya, que és el nostre capital.
I no en tindrem prou amb això, perquè més tard, em sembla que és a la Palma, no?
La Palma aquí a Reus, que hi haurà una xerronada?
Sí, sí. A veure, ja fa uns anys que això ja s'ha fet, ja fa, potser em sembla que són 3-4 anys que ho portem a terme,
que cada vegada que ens trobem els de Tarragona i els de Reus,
després de fillar-nos tots els estris així amb elegància o almenys, o amb educació o almenys,
això és el cap al Carnaval, eh?
Vull dir, sempre hem tingut un dinar conjuntament i fem el xerro tarragoní
i després, bé, fem un dinar comunitari i aquest any fins i tot nosaltres, clar,
com que som la terra de l'Avellana i del Frutxec,
doncs tindrem també el detall d'oferir-los-hi nosaltres el pastís, en aquest cas, de l'Avellana.
Dolors, li sembla que li preguntem a la persona que més ens sap d'aixerronades en què consisteix, com es fa,
quins ingardients porta, perquè tenim a línia el xef de la xerronada, en Josep Vinyoles.
Josep, molt bon dia.
Molt bon dia, amics de Tarragona. Com va el fred per aquí?
I de Reus, eh?
Perdó, clar, el contacte nostre és a través de Tarragona,
però, com ja sabeu tots, això és alternatiu.
Un any us trobeu els d'arreus amb els de Tarragona i l'altre any al revés, no?
I aquest any toca a Reus, veritat?
Sí, sí, sí, i tant.
Bé, doncs anem escalfant motors que aquests dies convé per estar diumenge amb vosaltres aquí a Reus a fer la xerronada aquesta.
Vostè ha provat mai l'almandrina?
No.
Que diuen que es fan llet amb ella.
No sé si la...
Doncs m'agradaria provar-la perquè imagino que portarà més o menys alcohol,
però aquesta cosa de fruit sec i tot això, doncs m'agrada molt,
perquè faig mitja vida de les fruites entre unes i altres.
Josep Vinyoles és el xef de la xerronada de Germano, que es farà, com dèiem, a la Palma.
Aquest dinar de comparses, Tarragonines i colles reusenques,
un dinar, doncs bé, que estarà benvingut, eh?
Què és la xerronada, Josep?
Mireu, la xerronada és allò que feien els antics pagesos, els terrassans,
i la xerronada ve de les vostres contrades, de la vostra comarca,
perquè, esclar, en els anys, doncs, de...
Els anys 50, cap enrere, hi havia molt pocs mitjans i tothom s'arreglava amb el que podia.
I en aquesta zona vostra, concretament, es feia, doncs, el pagès sortia de casa al matí
i portava en el serró, doncs, allò, aquells mínims per fer un plat calent al migdia.
Aleshores, es posava a treballar i, a la vegada, posava l'olla al foc amb aigua,
els ossos de porc frescos, si no, os salat de la matança,
i tirava més tard la mica del segí,
i quan anava a dinar hi posava les verdures del camp,
els pèsols, les faves, patata de la collita,
que més o menys els pagesos tots en tenien,
i posava quatre fideuets.
I això és el caldo senzill, natural,
però molt bo perquè té aquesta substància del porc,
de l'os, l'os salat,
i de la boleta del segí,
doncs, farinada,
que li dona aquell gustet tan especial que molta gent no coneix,
però vosaltres sí que el coneixeu molt bé.
I això és el que us prepararem aquest diumenge,
que suposo que si no canvia la climatologia,
ja vindrà bé a tothom,
perquè és allò que posem l'olla al costat de la taula,
i ho fem de l'olla a la taula,
i es pot prendre, i tornar a prendre,
per escalfar,
doncs, recuperar les calories que haureu perdut
en la comparsa durant el matí
pels carrers d'arreus.
Dolors de Soler, esteu preparats pel fred?
Perquè em sembla que...
Dolors?
Digui'm, digui'm.
Dic que per aquí a Reu sempre bufa el vent, no?
Home, a veure, sempre bufa el vent,
però nosaltres en aquest cas farem un e-mail,
enviarem a Sant Pere perquè així no sigui,
perquè els de Tarragona, pobrets,
igual no el superen, això.
No, però sempre bufa cap aquí, cap a Tarragona, eh, el vent?
Sí, allà baix és el punt final,
aquí darrere és el primer,
però per si de cas no se'n emporti a cap
abans d'acabar l'acte,
intentarem que no en faci.
De tota manera,
Dolors, m'imagino que estan preparats pel fred,
no?, perquè Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do aquests darrers dies,
les temperatures que estem tenint, eh?
Miri, a veure,
a l'hivern et toca fer fred,
el que passa és que aquest any,
de moment,
s'hi està guarnint de veritat,
però, bueno, d'aquí al diumenge,
i siguent a la una del migdia,
els actes principals,
jo crec que en aquella hora,
per molt mala sort que, diguem,
estar una miqueta de sol lluirà,
o tindria que lluir,
i creiem que ha de lluir,
i llavors, vulguis o no vulguis,
sempre serà una miqueta la temperatura
molt millor per poder sortir al carrer,
mai sigui donant tomet,
aprendre l'aire i veure els actes
que estan previstos.
Serà, doncs, aquests actes,
a la una de passar al Mercadal,
després, a dos quarts de tres de la tarda,
a la Palma,
la xerronada de Germanó,
on hem parlat amb el xef,
Josep Pinyoles.
Em m'heu dit que ve de Tarragona,
la xerronada,
d'arreu, és on ve?
La xerronada ve de Tarragona.
De Tarragona.
De Tarragona.
I, a veure, és que com que hem dit,
és un dinar de Germanó,
ells posen la xerronada,
pel nom de la Tarragona,
i nosaltres posem sempre el postre.
I així, d'aquesta manera,
quedem ben agermanats,
que és el que toca.
Que farem menjar blanc o...?
Menjar blanc, no,
pastís d'Avellana.
Pastís d'Avellana.
Pastís d'Avellana
i un xorropet d'Avellana,
una altra vegada,
perquè sàpiguen ben bé,
els hi quedi ben palès,
que som la terra del fritxac.
Molt bé.
Josep Pinyoles,
recomanem aquesta xerronada, no?
Evidentment.
L'any passat, a Tarragona,
que l'any passat va tocar el dinar a Tarragona,
doncs, fins i tot,
la varen fer popular, no?
Per tothom, no?
Obert a tot el públic, no?
I, bueno, aquest any el farem
amb aquest dinar de Germanament
de Tarragona Reus, Reus Tarragona,
i acabarem amb aquest postre
espanyol que molt exquisit
i després, doncs,
d'una xerronada ben calenta,
doncs, brindarem amb un cava
ben fred
i així anivellarem
les temperatures, doncs, no?
Doncs, Dolors,
ja veus, les temperatures
seran molt presents
en aquest diumenge.
Meteorològicament parlant
i també de l'altre.
Sí.
Dolors, gràcies
per atendre's
una forta abraçada
des de Tarragona.
Vinga, que pugin amb ànims,
que nosaltres els esperem
ja amb molta il·lusió
a veure què són capaços
de portar-los.
Suposo que sabran tornar, no?
Després de Reus o no,
els tarragonins?
Diguem, després.
L'any que ve baixarem nosaltres.
No, però vull dir
que sabran tornar
cap a Tarragona o no?
Home, si convia,
els acompanyarem.
Els acompanyareu, molt bé.
Sí, sense cap problema.
Gràcies, Dolors.
Vinga, gràcies a vostès.
Adéu.
Pinyoles, Josep, gràcies,
una forta abraçada.
A vosaltres, igualment.
Gràcies, adéu-siau.
Bon dia.