Tres minuts, un quart de dues.
Parlem d'una altra convocatòria que ja esmentàvem en el temps del sumari,
una altra de les caminades populars que organitza el Patronat Municipal d'Esports.
I diem una altra en el sentit que s'han anat multiplicant una mica,
tot s'ha de dir, en funció de la demanda,
perquè Déu-n'hi-do d'aquella primera vegada,
escolta, convoquem una caminada i que vingui la gent a caminar.
I es veu que volem caminar molt aquí a la ciutat de Tarragona,
perquè són moltíssimes les persones que a tan bon punt
es fa pública la convocatòria ràpidament,
s'apunten. I això no és propaganda perquè no es necessita més que res
informació, el que volem donar-lo sobre aquesta caminada
del proper dia amb 10 d'abril que es fa amb motiu
del Dia Mundial de la Salut i que organitza el Patronat Municipal d'Esports.
Ens acompanya la seva gerent, Rosa Ballonrat, bon dia.
Hola, bon dia.
I la cap d'activitats, Roser Barberà, bon dia, benvinguda.
En vau fer una a començaments d'any, aquesta era estrena per aquest any,
ja anteriorment ja estava convocada la del Dia del Cor
i aquesta del Dia de la Salut.
i la veritat és que jo m'imagino que l'any que ve
potser us heu de plantejar fer una quarta,
perquè jo no sé per què deu tenir tanta demanda això de caminar.
Dius, calles i caminar pot caminar qualsevol,
i a qualsevol hora i en qualsevol moment.
Home, jo em penso que caminar és una activitat
que agafa un marge de gent molt gran,
des de molts petitets fins a gent molt gran.
Això permet que hi hagi més gent que participa.
A Tarragona tenim una ciutat que fa bon temps,
que també acompanya.
Les tenim ja una miqueta pensades, eh, Roser,
amb dates que ens puguem, no pots dir mai,
però sí, previndre que tindràs bon temps.
és un diumenge que és una manera de fer esport,
de fer activitat amb família, amb amics, de disfrutar.
Vull dir, jo suposo que hi ha molts motius.
És una activitat agradable,
no és una activitat d'un gran esforç físic,
sinó que és com un gran passeig.
I s'ho s'habilitza una mica, no?
Sí, sí, sí.
Perquè això de caminar solitariment un minut ja es fa, però...
S'ho parlen els uns als altres.
Sí, i referent a lo que tu dius,
que la gent aquí a Tarragona camina molt,
jo me n'estic donant compte
per la quantitat de caminades que s'estan organitzant.
Perquè aquest dissabte, aquest diumenge mateix,
n'hi ha una, quan nosaltres n'hi fem una també n'hi ha una a PratDip.
O sigui, jo he vist diferents entitats, privades sobretot,
que organissin caminades,
i ben ben n'hi ha una cada setmana.
O sigui que sí que a Tarragona ens agrada caminar
perquè aquestes caminades se fan cada setmana i hi vagin.
Per tant...
Dic que sorprèn el sentit que ens agradi apuntar-nos
a aquestes caminades prèviament organitzades,
perquè de fet tu pots agafar un caminet amb un parell d'amics
i anar caminant, que ja ho fa moltíssima gent,
però justament a aquestes persones també els agrada
participar d'aquestes activitats que congreguen moltes persones.
De tota manera, no és per tirar-me molts flors,
però a totes les caminades vaig gent.
Però som l'única entitat que a totes les nostres caminades
tenim mil persones.
I que és el límit, és a dir, no en tenim mil persones.
I que tanquem, perquè normalment a caminar van uns 50, 70, 100 persones.
També val a dir que moltes caminades són de fora a Tarragona,
tens que agafar autobusos, trens, llavors això de dia,
quarta una mica la gent.
Al fer-les per a la Rodalia, no tens que agafar cap vehicle,
anem i tornem, doncs la gent...
És molt còmode.
És molt còmode.
I està molt organitzada.
De fet, jo com a orientatiu, el que diu la Roser,
però vam obrir les inscripcions el dia 29
i vam tindre més de 300 inscripcions el primer dia.
I tenim un marge de mil.
I estem a dijous.
És a dir, dijous vam obrir,
la nostra sorpresa va ser la nit com vam fer la recollida
que en teníem més de 300.
Van dir, si el primer dia en tenim 300, haurem de tancar.
Nosaltres preveníem ui, això dilluns, dimarts, haurem de tancar.
I al pas que anem pensem,
potser dissabte hem de fer un pensament.
Sí, hi ha molts que repeteixen.
Sí, és que...
I la gent que s'ha quedat fora...
I porten amics.
Aquí està.
El que ho prova li agrada, s'ho passa bé i torna.
A no ser que tinguin un compromís, molta gent torna.
I llavors, clar, s'ho parlen.
I si avui en venien tres d'una família,
demà ja en són cinc i l'altre ja en són vuit.
I clar, cada vegada el boca a boca fa molt.
Això és evident.
És un itinerari dels habituals que feu,
perquè, clar, sí que de tant en tant,
jo imagino que us podeu permetre fer alguna variació,
perquè aquest itinerari us funciona,
l'heu controvat que...
No, els hem anat canviant, eh?
L'heu canviant, sí, sí.
De fet, els hem canviant.
A veure, la Rodaleia de Tarragona
no és molt extensa,
però dona, entre les platges i els boscos,
dona per a bastanta cosa.
Llavors, el que sí que hem fet, clar,
és que portem...
Aquesta serà la novena caminada.
I aquesta potser és la caminada
que tornem a arribar per primera vegada a Mas de l'Àngel.
O sigui, representa que els masos...
Sí, a Mas de l'Àngel és una novetat, no m'ha anat mai.
Per això.
A Mas de l'Àngel no m'ha anat mai.
Però, per exemple...
A Mas de l'Àngel no m'ha anat mai.
A Mas de l'Àngel no m'ha anat mai.
A Mas de l'Àngel, sí.
A Mas de l'Àngel és la segona.
Va ser la primera.
A això mateix.
La primera caminada vam arribar a Mas de l'Àngel.
Correcte.
Que era pel dia de la salut, també.
I ara tornem.
És a dir, que fins ara no hem repetit aquesta zona, no?
O sigui, no...
Sí, el que passa és que repetim zones,
però les fem de diferent manera.
O bé anem per un camí i tornem per l'altre,
o al revés.
Arribar a peu, s'acaben.
Recordeu quantes persones hi van prendre part, a la primera?
Sí.
Dos centes.
Dos centes i alguna cosa.
Bueno, unes dos centes trentes...
Que no estava gens malament per una primera convocat.
Sí, sí.
Que ens vam quedar...
Sí, nosaltres dient cintenta i cintenta i cintenta.
Jo imagino que quan allò, en baixet,
et diuen, segur que vénen trenta, cintenta, quanta persona.
I després de canviar el nostre veu.
Dèiem si tinguéssim cent, no?
I quan ens vam donar a compte.
Però bé, vam mantindre la segona, ja vam ser tres cents i pico.
A la tercera, vam mantindre els tres cents i pico,
que va ser la quarta que vam pagar el bomba, que ens vam entrar als six cents.
Sí, sí, sí.
A la següent vam fer els vuit cents, però ja...
I a mil.
I ens he de ser que els mil, i veieu, no ha sigut una cosa ja...
Nosaltres quan vam decidir tancar el cupo, perquè clar,
primer per la infraestructura del bosc i tot...
No es pot assumir la responsabilitat de més de mil persones.
Assumir la responsabilitat del control.
I a més a més que ara ens trobem que les primeres caminades
podies passar per llocs que no implicava un retard.
Podies fer filera d'una.
Per d'una, i ara planteges que per aquí no pots,
perquè tanta gent, això ja ens limita certs camins, ser tanta gent.
I a més, tot i que els camins són els que són,
la fesomia del bosc va canviant d'un any a l'altre, no?
Sí, sí, i d'una època amb una altra.
I després també hem de tenir en compte
que a pesar de la boníssima voluntat que posen els esponsors,
clar, si anem augmentant cada vegada a poc a poc,
i que són gent que durant l'any posparen moltes activitats,
doncs al final, clar, arriba un moment que et diuen
mira, jo et dono fins aquí i jo no puc més.
Llavors tot s'ajunta i ojalà poguéssim anar 2.000 o 3.000 persones
caminant pel bosc, però això no és possible.
Semblaria una marxa reivindicativa, eh?
Jo plantejo una cua amb la que tenim ja de 1.000 persones,
recordo l'última, que estàvem, tu arribaves com a cap ella
a la piscina, com a referència,
però érem una instal·lació municipal a la piscina de Sant Pau,
que anàvem a entrar cap a la zona del bosc,
que en guany també, avui també passen per allà,
i nosaltres que estàvem en aquell cas a l'Oliva,
encara no sortia...
A la font de l'Oliva, la cua estava a la font de l'Oliva.
Tu ja havies arrencat camí avall cap al bosc,
ja havies entrat al bosc,
que encara nosaltres vam tardar 2 minuts o encara em sortia,
és a dir, allò era...
Llavors, clar, imagina't si això ha doblat...
S'ajuntarà el cap i la cua...
Arriba bé que per donar una mica de qualitat tens,
escolta'm, siguem mil, controlem-ho...
Que a la gent no li agrada anar a caminar,
no està parat mitja hora per poder passar per un camí.
No és possible.
Són 13 quilòmetres, i això fa gràcia,
que es tradueixen en 16.600 passes.
L'has acuntat la Bruxelles.
Això també és una novetat.
Qui l'has acuntat?
L'has acuntat jo, però jo personalment no.
Això és una mica un invent, podríem dir,
un invent o una idea del Manel González de la Unitat de Medicina Esportiva,
que ells estan a punt d'engegar una campanya de salut.
Salut i esport, no?
El que diem al Patronat, fes esport, fes salut.
Llavors, ells han arribat a la conclusió,
per mitjà d'estudis i tal,
que 10.000 passes diàries és el mínim per mantenir la salut.
10.000 passes diàries.
O sigui, és el que s'aconsella.
Serien uns 5 o 6 quilòmetres diaris.
Sí, exactament.
Una mitjoreta, després d'hora caminant.
Però aquí comptem tot, eh?
Des de quan puixes les escales...
10.000 passes mínim de tot el teu moviment diari.
Evidentment, has de sortir a fer algun esport
perquè una persona que treballa a l'oficina està comprovat que no.
I si va a l'oficina amb cotxe, menys.
És a dir, se va caminar amb la millor.
Llavors, el que vam fer...
Entrem una mica, ja que fem esport salut,
entrem una mica en aquesta dinàmica de les passes,
perquè la gent s'entusiasma i vulgui fer 10.000 passes mínim.
I per això posem que sols viuen a caminar
i en fan 16.600,
però qual cosa vol dir que la resta de la tarda
podem posar-se al sofà que no passen.
És el gran avic, això és com els cupons, eh?
Acumula.
Ara, poca broma, com aquesta idea es generalitzi,
tot semblarà una mica per al carrer.
No, no, que consti que la Rosetta...
9.540.
A veure, aquí hem d'especificar que no les va comptar, eh?
Explica'l si Rosetta el truca, perquè si no...
A veure, hi ha un aparell que es diu podòmetre,
que es col·loca a la cintura més o menys,
m'ha enganxat el pantaló, o sigui...
I tu ja has introduït la teva mida de pas
i te va comptant les passes i els quilòmetres.
O sigui, ho tens tot.
No podries ni parlar, si n'has comptat.
Imagina't, eh?
Però com a reclam està molt bé, crida l'atenció,
i fas un eslògan, fas l'anunci de la caminada,
dius 13 quilòmetres, 16.600 passes,
doncs ja tothom parla, fa l'ambient, és lo ideal.
És una manera que la gent sàpiga,
sentint que a fi 10.000,
escolta'm, potser pujo les escales a peu,
en comptes d'agafar-se'nsor, o potser me'n vaig caminant.
És una manera de pensar, si camines 10.000 passes,
és el que es preveu perquè tu tinguis una millor salut,
una millor qualitat de vida.
No és una manera de pensar.
No hi ha dubte, i el mèrit no es pot atribuir
a una raó només, a una persona, a una institució,
però en general, amb una feina molt conjunta,
que s'ha fet des de tot arreu,
d'un temps cap aquí, i això sempre ho diem,
cada cop som més conscients.
Ho farem o no, però conscients que caminar
és dels exercicis més complers,
més saludables i més inofensius que hi ha.
Això jo crec que ho tenim tots molt clar.
Jo estic d'acord. Fa com uns 7 o 8 anys...
No se li donava importància.
No, però jo començava.
Jo veia els dematins, grups,
sobretot a vegades de senyores,
que s'ajunten, però estic parlant de grups de 15 o 20,
i que els dematins s'aixequen,
i que les veus jo...
Sí, perquè és un esport molt cíclic.
S'ajunten a les 7 del debatí i tornen a les 8.
I estic parlant de fa 7 o 8 anys que ja ho era.
Evidentment, hi ha una mentalitat de fer exercici.
És un exercici econòmic, fàcil de fer,
no et perd el temps de dir
que tinc en el gimnàs entre cap camí,
sinó que surts de casa, camines i tornes.
Jo em penso que hi ha molta mentalitat,
afortunadament, i la gent ja comença a fer més exercici,
no només per estètica, sinó per benestar,
per qualitat de vida.
Per tant, això es pot considerar com una mena de festa de caminants
de la ciutat de Tarragona,
que ho celebren d'aquesta manera,
sortint molt aviadet,
perquè són 13 quilòmetres,
si sabem què són empasses en temps,
més o menys ho teniu calculat.
Sí, sí, depèn del cap a la cua, sí.
Els primers poden arribar amb 3 horetes i pico,
i els altres poden arribar amb 4.
Per tant, la concentració a les 8 del matí,
del dia 10, per sortir cap allà a les 9...
A les 9 en punt, intentem sortir molt puntuals.
però, si no, ja s'enredereix molt.
Surt de la plaça de la Font, l'Oliva,
una mica literari, el podríem recordar,
tot i que dèieu que es repeteix una miqueta...
Sí, mira, sortim, com sempre, de la plaça de la Font,
això és el típic, sortida des de la plaça de la Font,
a les 9 en punt,
passarem per mig del Camp de Mart,
agafarem l'escultor Verderol
i sortirem a Rovira i Virgili.
Rovira i Virgili agafarem a la carretera del Pont d'Armentera,
que és la carretera pujada a Sant Salvador,
per la vorera,
i entrarem a l'urbanització Pedrol,
que és una urbanització que hi ha abans d'arribar a Sant Pere i Sant Pau.
D'allà a un parc que es diu el del parc de Pérez Azalades,
que també està al costat de Sant Pere i Sant Pau,
entrem al barri de Sant Pere i Sant Pau,
arribem fins a la piscina municipal,
allà és on agafem el bosc,
és l'accés al bosc des de la ciutat,
i entrem al bosc.
Llavors ja és la ruta dels masos.
Primer és el mas d'en Granell,
seguidament el mas de l'Àngel,
que passem per allà perquè és un mas molt curiós,
amb un àngel i una columna que va vindre a les Amèriques,
té molta història,
i després arribarem al mas d'en Pastor,
que és el lloc on esmorzarem,
perquè ben bé és la meitat de l'itinerari.
Fem una petita paradeta.
Sí, una petita paradeta,
perquè al matí...
Cal d'oça una mica d'esmorzar, una fruita...
Ho portem,
i qui vulgui portar alguna cosa,
doncs perfecte, millor,
que així la gent sap que quan s'ha recaminat
té que anar preparat.
Però per si un cas,
nosaltres ja ens preocupem
de donar-los un petit avitollament,
que quan s'inscriuen,
se'ls dona un petit targetó,
que sí que és molt important,
aprofitant ara l'incís que has fet,
que l'han de portar.
És a dir, la inscripció és...
Hi ha una part on ens donen una sèrie de dades,
que la deixen en lloc on s'inscriuen,
que després els explicarem que ho poden fer,
i ells porten una partita cartolineta
que l'han de portar
per poder-los donar l'avitollament.
Això és on porten,
i ho mengem...
Exactament,
i allà a la meitat camí,
calculem que més o menys
és el lloc ideal
per prendre una mica d'aigua,
una mica de fruita,
i qualsevol cosa dolceta
per fer energia.
I després,
des de Mas d'en Pastoa,
ja anirem baixant cap a l'Urbanització Sant Jordi,
passarem un petit tram,
molt petit,
de la carretera dels Pallaresos,
després ja per sota de la carretera,
per un túnel que hi ha,
ja arribarem al camí vell del Callà,
al camí de Loreto,
i ja del camí de Loreto,
per sortir pel cementiri,
ja tot el que és el Camp de Mar,
que també és un lloc habitual.
Tradicional,
no és l'únic,
a vegades tenim allà el moll,
però bé,
pràcticament sempre quedem allà.
I amb aquesta ruta a la tarda
podem estar al sofà
sense mala consciència,
fer un bon àpat tranquil·lament,
perquè ja hem cremat molt
durant el matí,
ja hem fet les passes
que ens tocava,
ja està,
amb Escreix,
perquè si el Manel González
diu que són 10.000,
i aquí n'hem fet més de 16,
mínim,
tenim la meitat del diumenge.
Tenim bollar per tot el diumenge a la tarda,
i tant.
Inscripcions,
on les hem de fer i ja?
Tenim dos llocs
que es poden inscriure,
que són,
o bé,
el Centre Comercial Carrefour,
que es pot fer
de llibres a divendres
de 18 a 21 hores,
i els dissabtes
de 12 a 14
i de 18 a 21.
Llavors tenim un altre lloc,
que és el punt d'informació
del Patronat Municipal de Turisme,
que està a la Rambla Nova,
ja poden de dilluns a dissabte,
de 12 a 14
i de 17 a 20.
El que sí que diem,
que això sí que és important,
la gent que tingui ganes
de fer la caminada
que no esperi,
que s'inscrigui,
nosaltres no podrem evitar
que la gent vingui
sense inscriure's,
evidentment pot vindre
a caminar qui vulgui,
nosaltres no ho podem evitar,
però nosaltres a nivell
d'organització
sí que demanaríem
que tothom estigués inscrit,
no?
Per què?
Doncs perquè ens permet
portar un control
tant a nivell,
doncs evidentment
nosaltres tenim,
cobrim una assegurança,
tenim una sèrie de,
com hem dit,
de petits obituïlaments
per la gent
que està inscrita,
qui no està inscrit,
et sap greu dir,
doncs no en tinc,
però no n'hi ha,
només n'hi ha
per la gent inscrita,
i evidentment,
a veure,
tothom que vingui a caminar
serà ben atès,
no?
Però no és el mateix
estar inscrit,
que el tens dintre
l'organització
que una persona
que hi ha per la seva compte,
no?
13 quilòmetres,
3-4 hores,
cal ser una persona
que tingui una activitat
física mitjana?
No,
jo diria...
Les zones molt sedentàries
s'hi poden atrevir?
Sí,
jo diria que
inclús perquè ens donem compte,
si venen nens
fins de 5 anys,
no?
i gent que passa
dels 70 llars,
llars,
i 80.
Hi ha alguns
que estan més en forma
que els decorats.
Sí, però tenim
diferents caps
i diferents cues,
és a dir,
el que sí demanaria més,
la persona que no ha caminat mai,
però està en perfecta,
estat de salut,
jo penso que pot vindre.
La persona que té
algun tipus
d'impediment físic,
alguna patologia,
home,
millor que ho pregunti,
que parli amb el metge,
que s'assabenti
de si ho pot fer o no ho pot fer.
Però no és un recorregut complicat,
és un recorregut senzill,
que està a l'abast de tothom
i que en principi
una persona
que estigui
en plena estat
de forma normal,
encara que no estigui entrenat,
ho pot fer.
Llavors,
pensem que no ha de tindre
cap tipus de problema.
Venen pares
amb els nens
amb les motxil·les
i venen gent gran
i gent jove
i crios petits
que l'acaben.
Si volen participar-hi,
no s'ho pensin
i facin la inscripció ara,
perquè tan bon punt
s'arribi a la xifra
de mil persones,
s'haurà de tancar
per aquestes raons
que comentàvem.
I tenint en compte
experiències anteriors,
aquesta xifra dels mil
s'assolirà,
no res,
en un parell de dies.
Roser,
Barberà,
Rosa Vallonrat,
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio,
que sigui un èxit
i continuarem parlant
de totes les activitats.
A vosaltres,
l'única cosa que farem,
si us sembla
és donar el telèfon
del patronat,
per si algú
hi ha quedat
alguna cosa pendent,
els podríem informar
a través del patronat d'esports,
que és el 977-55-02-99.
Doncs queda dit.
I nosaltres
també hem de marxar
dos minuts
i seran dos quarts
de dues.
posem el punt i final
al matí de Tarragona Ràdio.
Tornem demà,
recordin,
a les 7 en punt,
gràcies per la seva atenció
i acabin de passar
un bon dijous.
Adeu-siau.