Tres minuts serà un quart de dues del migdia.
En la recta final del matí de Tarragona Ràdio
els volem recomanar una exposició que es pot veure
des del passat dia 10 al Palau de la Diputació de Tarragona
fins al 3 d'abril.
Es tracta d'una exposició amb força singular
estretament relacionada amb el món de la gastronomia.
Es titula Cuina Mediterrània, receptes tarragonines.
La seva autora és la Conxita Boncomte,
que la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Conxita, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
La Conxita és una artista que té un currículum extensíssim.
Jo crec que és més important, Conxita,
que parlem de l'exposició,
que no d'explicar de la teva trajectòria,
que per cert, jo no sé com et vas llicenciar en dret
i vas acabar fent de pintora.
No em va agradar mai.
Vas dir, jo això de... jo me'n vaig a les cuines.
I després et vas llicenciar en Història de l'Art
i aquí ja vas veure que la cosa era el que tu volies, més aviat.
No, a veure, jo havia pintat sempre.
Des dels 10 anys pintava i inclús mentre estudiava dret
donava jo classes de pintura.
O sigui, no és que hi hagués un canvi.
Vaig fer la carrera de dret per circumstàncies familiars,
però per res més.
Si jo dic que en l'exposició aquesta que podem veure
hi ha una obra que diu coca de recapta,
pastís de kiwi, pastís de mures, farcellets de col...
algú es pot pensar que va a visitar una exposició de bodegons,
com si digui, mira, agafa, fa uns bodegons molt bonics,
quatre pomes ben fetes, evidentment,
però jo crec que és que es quedaran molt parats realment
quan contemplin els teus quadres.
Jo tinc aquí damunt la taula el catàleg
i de veritat que dius, home,
és que jo ja sé que això no es menja,
però m'ho menjaria, no?
Sí, sí.
Bé, tens tota la raó.
O sigui, efectivament, no són bodegons,
perquè el bodegó és un art sedentari,
és una pintura que espera el pintor a que la pinti
i a l'espectador a que la miri.
És un art, és un gènere que m'interessa moltíssim,
però el que jo faig és reflectir tot el procés gastronòmic,
tot el procés de cuinar-ho.
És a dir, per mi el subjecte de l'obra és la recepta.
Aleshores, jo el que explico en els meus quadres és una recepta.
I en els meus quadres tu veuràs
com tant les lletres com les imatges estan en moviment,
perquè hi ha el mateix moviment
que hi ha als fons de les meves cassoles.
Tan aviat els musclos en els ràpers romesco
estan a dalt com estan a baix
i de repent apareixen els pèsols
i això es veu en els quadres.
No, no, i jo, aviam, és una opinió molt modesta,
però hi ha, per exemple,
ara estic mirant aquí un rap de color blau
que té personalitat pròpia.
No, no, és que sembla que agafin vida, no?
Que s'humanitzin aquests peixos i aquests escamarlans.
Et dic una cosa,
la pell del rap, si t'hi fixes molt bé,
és com tornar soleada.
Sí?
I va adquirint, sí,
n'hi ha uns que són més perduscos
i uns altres que tenen més carmines.
I llavors és qüestió de fixar-se en això
i llavors ho acabes veient,
que no m'ho invento.
I unes gambes i uns apis,
aquí hi ha una coca amb recapte,
amb la seva ceba, els tomàques, dius.
Però, i com bé deies, no?,
tot això està impregnat
en el que és la paraula,
la lletra escrita,
doncs anant reproduint el procés
d'una forma irregular
dins de la mateixa obra
de tot el que és l'elaboració del plat.
Sí, perquè, a veure,
jo abans de pintar aquests quadres,
els cuino.
I mentre els cuino,
amb pòstits o amb el que sigui,
agafo quatre notes.
Aleshores, jo el que faig en el quadre
és reflectir les imatges
que més m'han agradat d'aquest procés.
Que a vegades pot ser una bestiesa,
com veure els blancs dels ous a punt de neu
amb la forquilla al costat.
O a vegades pot ser l'alengada
al mig de la coca.
I totes aquestes notes
són les que em serveixen
per després fer el quadre.
Però que són elements
com molt puntuals
que en una ocasió
en una recepta
poden ser uns més importants
i en una altra uns altres.
I tampoc m'hi puc detindre massa
perquè quan estic cuinant
tinc que sap el que cuino.
Es crema el sofregit, no?
Perquè si no, em crema.
Clar, això que dius està molt bé.
A més, dins del català, com deien,
hi ha alguns apunts,
primerencs de l'obra,
i es veu allò,
la cassola de tres,
però no res, quatre, trets, allò,
i apuntant que allò de color
com una mica vermellós
és un tomàquet
i allò altre és una ceba.
i després ja ho elabores
al teu estudi.
Sí, sí.
I, bueno, a veure,
doncs en aquesta exposició
que he presentat a Tarragona,
com pots veure,
hi ha plats
que són genuïnament tarragonins,
com l'arrossejat del serrallo,
la coca de recapta,
que és tant de Tarragona
com de la província de Lleida,
el rap, el romesco,
la coca de sirenes,
que és una cosa que vaig provar
l'any passat
i que la vaig trobar fantàstica,
després la paella,
que també és molt tant de la zona.
Sí, i tant.
I, bueno,
jo t'he de dir
que en aquestes receptes tarragonines,
aquestes receptes tarragonines,
en general,
les vaig pintar
al Tornar d'Itàlia,
que havia estat dos mesos allà
per una exposició
sobre receptes de la Toscana,
i visitava
molts museus
i molta obra
i molt gòtic internacional
vaig veure.
I jo crec que part
d'aquesta riquesa
del gòtic internacional
de...
Talbenotre Gozoli,
de la duració dels mags,
la gentile de Fabriano,
tot això,
traduït al meu estil personal,
es reflecteix
en aquestes obres
de Tarragona.
Perquè són extremadament
riques en color,
en composició,
i si tu hi penses una mica,
si tu veus un dia
aquestes obres
que t'he esmentat,
potser ho lliguis.
Una de les coses
que crida l'atenció
a banda de tots aquests aspectes
que hem comandat
és el tema cromàtic.
que els colors
són extraordinàriament
vius, variats
i parlen, no?
És el que dona
la personalitat
a cadascun
dels trets dels quadres.
Mira,
això és una cosa
que em surt de l'ànima
perquè dins de la pintura
contemporània catalana
la gent es mou
dins de les games
dels ocres,
dels grisos
propis de tàpies
i de...
Bueno,
i sembla que això
sigui el políticament correcte.
I els meus colors
són en tons
i em surten així
i no els puc canviar.
Inclús dies
que arribo a l'estudi
i que estic tristi
moltíssima
al cap de dos minuts
estic tintant
en aquests colors.
O sigui,
deu ser algú
que surt de l'ànima.
Jo, de totes maneres,
Conxita i entre nosaltres
algunes vegades
he sentit
algun altre artista
que diu
que si utilitzes colors
molt vius siguis una mica
frívol,
quan realment els colors
són els que són
i cadascú els emprea
com considera
per la seva obra.
Aquesta manera
de fer teva
és bastant singular,
única, no?
Jo no he vist
obres semblants
a la teva.
A veure,
això,
les receptes de cuina,
o sigui,
no en veuràs cap.
O sigui,
pots veure
quadres relacionats
amb la cuina
amb bodegons
com tu has dit abans
o una imatge
que hi pot haver
un plat
i un ganivet
però no
receptes de cuina.
Això em va sorgir
d'ahir mateixa
un dia
que estava tipa
de pintar
el que estava pintant
que tenia
una tela
que me l'havien regalat
en blanc
al terra
i vaig decidir
que on que era Pasqua
que tothom estava
de vacances
i jo estava a l'estudi
treballant
que em feia un regal
a mi mateixa
i em vaig posar
a pintar
alguna cosa
que no sabia
ni el que seria
i em van sortir
uns fideus
de llagosta.
Boníssim.
A partir d'aquests fideus
després vaig fer un altre
i anava fent
d'una manera espallada
i a poc a poc
van aquest tipus
de quadres
van anar
desplaçant
els altres
i em vaig anar
dedicant
només a això.
I ara només fas això,
Conxita?
Bueno,
excepte encàrrecs
específics
només estic pintant
receptes.
I això
li podem posar
perquè clar,
saps tu
i més en el món
de l'art
jo no dic
que sigui
imprescindible
però moltes vegades
és necessari.
Es pot posar
alguna etiqueta,
algun nom
aquest tipus d'art?
Jo a vegades
perquè la gent
mantengui
quadres receptes.
Quadres receptes?
No està malament.
O art culinari
o art gastronòmic.
No sé,
és que clar,
la veritat
és que
l'estómac
l'omple
quan s'hagi
a taula
però això sí
que t'omple
la vista
d'una manera
extraordinària.
veus?
Mira un altre
dels motius
per anar a mirar
aquests quadres
que no engreixen
i el que passa
que et pot agafar
molta gana, eh?
Sí.
Jo ja et copasso fatal,
pintant granet d'arròs
a granet d'arròs
només t'has dit
jo al migdia
prendre un bon arròs
a la cubana
o una paella
però vamos.
Deu ser bona cuinera,
no Conxita?
Si més no
per l'experiència.
Jo he cuinat bastant.
No és que sigui
una cuinera
ni extraordinària
ni no extraordinària.
M'agrada molt cuinar
i disfruto,
soc molt salvatge cuinant
i bueno,
potser en una època
en què la gent cuina menys
se'n pot considerar
bona cuinera
però no crec
que sigui més bona cuinera
que la meva mare
ni menys que la meva àvia.
Avui, per exemple,
tens idea
de fer algun plat
que després serveixi
per fer un quadre?
Avui no sé
ni siquiera
si podré dinar.
Doncs això
ho farem veure
que no ho hem dit, d'acord?
No, no, avui no sé
però s'ho passo
i que s'ho paré.
O sigui que, no sé,
alguna cosa m'inventaré.
Mira, igual em prenc
una amanida
de taronja siciliana
que és deliciosa.
Vols que et digui
com la fa?
Mira, pel mateix preu
tenim l'exposició
i una recepta.
Una amanida.
Digues, digues.
És ràpida
i són elements
que un sempre té a casa.
Agafes,
jo per una persona
que menjo molt
m'en poso tres de taronja,
les peles,
les talles
i aleshores talles
olives negres
d'aquestes
no falta que siguin...
Tipo grega.
Sí, olives negres
però poden ser
de pot
de les que no tenen pinyoll
i vas més ràpid.
Talladetes.
All, talladet petitó
i bitxo.
Sal,
pebre
i oli,
però oli clar
del que teniu
per aquí a Tarragona,
del bo.
D'oliva del bo.
Res de coses
embotellades.
Aleshores,
això és deliciós.
Això ja està.
Això és una manida
fantàstica.
La taronja,
les olives
i després tota aquesta cosa
de...
El bitxo,
el sal,
el pebre
i l'oli.
I això és típic de Sicília.
I ràpid i fàcil
i saludable.
Ràpid,
ho tens a casa sempre.
Sí, sí.
Molt bé.
Conxita,
t'agraïm molt
que hagis atès
la nostra trucada,
que facis aquesta exposició
a Tarragona
i aquesta recepta,
que l'aprovarem
i tant que sí.
Bé, doncs jo us agraeixo
a vosaltres que m'hagueu trucat
i des d'això també
a la Diputació de Tarragona
que m'hagi donat
l'oportunitat
d'exposar
en un espai
fantàstic
on aquests quadres
que estan tan plens de color
llueixen una barbaritat.
Conxita,
moltíssimes gràcies
i molta sort.
Gràcies a tu.
Adéu-sia,
bon dia.
Adéu, pa.
Adéu.