Title:

Javier Martínez Gil i la Nova Cultura de l'Aigua

## Introducció a la Nova Cultura de l'Aigua En aquesta entrevista, **Javier Martínez Gil**, catedràtic d'Hidrogeologia, explica l'origen i el significat real del terme *Nova Cultura de l'Aigua*. Malgrat que la classe política n'ha adoptat el nom per guanyar "cachet d'ètica", l'autor denuncia una **tergiversació absoluta** del seu concepte original, utilitzat sovint sense comprendre'n la filosofia profunda. ### Origen i Context Històric El terme va néixer a principis dels anys 90 en el si de la **Coagret** (*Coordinadora d'Afectats per Grans Embassaments i Transvases*), fundada a Tortosa. El moviment va sorgir com a resposta a la planificació hidrològica de l'època de Borrell, que preveia un "hormigonazo" a la natura amb la construcció de 200 nous embassaments. Els pilars fonamentals d'aquest corrent són: * **Rigor científic i tècnic**: No es tracta només d'oposició sentimental, sinó de fonaments econòmics i jurídics. * **Identitat i sentiment**: L'aigua i els rius no són només h2o, sinó que formen part de la memòria i el patrimoni de les gentes ribereñas. * **Ponderació**: Un equilibri entre les necessitats de progrés i el respecte als sistemes naturals. ### L'Estat dels Rius i la Gestió Política Martínez Gil reflexiona sobre la situació actual de la gestió hídrica a Espanya i les Terres de l'Ebre: * **Identitat de l'Ebre**: El moviment a favor del riu ha servit perquè la població recuperi la seva pròpia identitat territorial simbòlicament representada pel *nus*. * **Falsa solució de la demanda**: L'expert critica que la societat té una "apetència infinita" d'aigua, similar a la droga o al poder. Considera que les dessaladores són una millor alternativa al transvasament, però només si ajuden a fer pagar el **cost real** de l'aigua per moderar aquesta demanda. * **Crítica al "Caudal Ecològic"**: Denuncia la idea que tot el que supera el mínim vital és "aigua sobrant": > "Dir que a un riu li sobra aigua és una barbaritat, igual que dir que a una persona li sobra salut o que li sobra un ronyó perquè en té dos." ### Perspectives de Futur: Sequera i Pedagogia L'entrevista conclou amb una crida a la **pedagogia social**. Martínez Gil manté que l'aigua no és un bé escàs per naturalesa, sinó que l'escassetat és una creació humana basada en malgastar recursos. Propugna una **ètica del consum** on es faci "molt més amb el mateix" en lloc de seguir construint preses, les quals han causat un dolor humà i mediambiental irreparable a l'Estat espanyol.

["Nova Cultura de l'Aigua", 'Hidrogeologia', 'Riu Ebre', 'Sostenibilitat', 'Gestió hídrica', 'Coagret', 'Ecologisme', 'Transvasaments']