A part de la confecció de les ombres, que són molt elaborades,
sobretot les historietes que s'expliquen.
Llegendes xineses, molt atractives, i la veritat és que són molt divertides.
Ara me n'explicaràs alguna, no?
Només entrar, a banda i banda, què és el que estem veient?
En aquesta primera sala el que trobem són diferents tipus d'ombres
que estan organitzades per diferents regions,
cada regió té característiques singulars.
Veiem els mateixos personatges, però la confecció és especial a diferents zones.
N'hi ha que són de tamany més gran, de tamany més petit,
molt realistes, incorporen pèl natural.
Les primeres que hem vist són les més antigues a l'exposició, són de cartró,
i tota la resta són de pell.
Estan pintades amb tints naturals,
pernessades amb un oli vegetal, que li dona aquest color transparent.
I a part dels personatges principals, trobem molts accessoris i molts decorats
que participen a les diferents escenes.
De qui són aquestes ombres?
És a dir, són d'alguna col·lecció particular,
provenen d'algun lloc determinat?
Són de la col·lecció Cocón.
El Jacques Pampenó és el comissari.
Va donar aquesta col·lecció a la Fundació d'Orient de Lisboa,
que és la que fa la divulgació.
I aquesta exposició s'ha organitzat gràcies a la col·laboració
de la Fundació La Caixa i la Fundació d'Orient de Lisboa.
Molt bé.
No val la pena dir-ho,
perquè qui ho conegui segurament ja podrà situar-se,
qui no ho conegui tindrà alguna referència més.
Hem passat la primera part i arribem a la segona,
on hi ha una mena de capses de fusta perquè ens facin la idea
que si poguéssim veure el seu interior és francament increïble
el que es pot veure aquí dins, en aquestes caixes,
que hi ha diferents titelles.
Aquí ja comencem a veure les titelles, no?
Sí, la segona part és la part de les titelles
i estan organitzades amb aquestes capses de fusta tan grans.
Estan organitzades per tipus de titella
i a part de les titelles en si, el que trobem són els accessoris,
com els vestits.
Hi ha alguns titelles que portaven fins i tot el cap desmuntable,
és a dir, com a des titella,
doncs aquí veiem un aparador petitó
on hi ha els diferents caps,
és a dir, que es podien treure i intercanviar, no?
Sí, normalment les companyies de titelles
tenien molts caps variats,
amb diferents pintures en el rostre,
i eren intercanviables, com les ombres.
Hi ha diferents tipus de titelles?
No s'imaginin el que tenen vist aquí a l'Occident
com a titelles?
És molt diferent.
Això que podran veure aquí té alguna cosa a veure,
però fins i tot els seus orígens són molt diferents,
perquè tenen a veure amb la mitologia, amb la religió...
No és ben bé el que estem acostumats a veure aquí, no?
No, estem acostumats a associar un espectacle a titelles
amb espectacles infantils.
En canvi, aquestes titelles anaven dirigides
sobretot a una funció religiosa.
Eren cerimònies que representaven pels déus,
no per les persones.
els titelles són considerats sacerdots
i les titelles són els mèdiums d'aquests sacerdots.
Per tant, és un sentit més religiós,
és a dir, molt diferent d'aquí.
Molt diferent, sí.
Tot el que envoltava aquest món
era un món molt màgic i molt místic.
Com és la titella de tija que estem veient aquí?
Tija descomposta i, a més a més, els vestits.
Sí, les titelles de tija són unes de tamany més gran.
Es composa pel cap, que és de fusta pintada,
i, a més a més, pels vestits.
Són difícils de manipular perquè pesen molt
i, a més a més, els tallaires més experts
aconsegueixen fer moviments reals com les persones.
Això té la seva antiquitat, no?
Suposo que aquests tratges anaven a tenir molts, molts anys.
Totes les titelles i les ombres d'aquesta col·lecció,
les més antigues són del segle XVIII, del XIX,
i en tenim de més moderns del XX,
tot i que les llegendes que expliquen
fan referència a dinasties remotes.
Quins veiem per aquí?
Quins personatges veiem? Identificables, eh?
A part de gent...
Hi ha dimonis, per exemple, que hi ha en aquestes titelles, o no?
Sí, els rostres pintats amb colors exagerats i cares de formes,
solen ser personatges tirants, guerrers dolents,
i, si anem més endavant, el que tenim és una titella
que es feia servir per rituals d'exorcisme.
Està com la pantalla.
Fins demà.