Bon dia, novament, Jordi, on sí que estem al carrer.
Hem vingut fins a la ronda nova a la confluència del carrer Mendes-Núñez.
Aquí hem vist una parada de castanyes.
Ens hi hem acostat, tot i que plou una miqueta en aquests moments,
per tot s'ha de dir que els que estan aquí en aquesta parada,
ells que plogui tant se val, si és igual.
Kilian, bon dia.
Bon dia.
Com esteu?
Bé, aquí fent castanyes una mica.
Si plou, es mullerà una miqueta avui, eh?
Sí, això l'ho duren avui,
perquè les castanyes t'agraden bastant més fers, si plou, bastant.
Quan heu preparats, no?, per si plogués molt, què faríeu?
Tindrem que recollir tot això, si plou molt,
perquè, si no, no ho podrem fer al foc, si no.
Com ho feu, això?
És a dir, aquest any, perquè vingui la gent, què els hi doneu?
A part de la castanya?
Una mica de mistela, però s'ha de pagar també, 50 cèntims a part.
Si no, no fem negoci nosaltres.
Vosaltres sou del post d'Icar, veig aquí, no?
Sí.
I amb aquests calers que guanyeu aquí, què fareu?
pel viatge de Fidacurs?
Sí, sembla que anirem al País Basc o a Andalusia, per ara, almenys.
Sí, encara ho esteu decidint, no?
Sí.
Teniu les castanyes, com les veneu?
Quan les veneu?
Set castanyes, un euro i 15, dos.
Set castanyes, un euro i 15, dos euros.
Està molt bé, no?
Sí.
Això porta feina, eh?
Vull dir, que no es pensin aquí que...
Tarda més de mitja hora a fer-se cada paquet de castanyes i tot.
Tarda molt.
I com...
Espera, no, li deixem preguntar-li a...
Anaís, es diu?
Anaís, bon dia.
Bon dia.
Com les prepareu?
Veig que esteu aquí preparant les castanyes.
Doncs els hi fem un tall, després les passem per aigua i quan està, doncs les coem i ja està.
És a dir, que les prepareu fent aquest tallet.
Sabeu per què és aquest tall?
Sí, perquè no petin.
Perquè si no, després les castanyes, doncs, costen més de fer i poden petar i no és plan.
Segurament avui, com que fa una mica de fred, no?, amb aquesta pluixa, no?, vols dir que no vindrà més gent a comprar amb el que és habitual?
Home, no ho sé.
La gent a vegades quan plau s'amaga.
Esperem que no s'amaguin.
Tornem a parlar amb el Kilian.
Explica'ns, Kilian, ja sabem més o menys el preu, el temps que tinguen a coure's.
D'on surten aquestes castanyes?
Són de Parquilabora, són de parades?
No ho sé, jo sempre les fa i jo no sé qui ha comprat això.
Però que vingui gent a comprar, no?
Sí, això sí.
Que compri molt perquè així tindrem més diners per poder anar a l'excursió.
Doncs ja ho saben, si ven aquí al carrer Méndez Núñez, a la Confuència, a la Rambla Nova,
veuran aquesta parada de castanyes.
Hi ha aquests nois i noies de l'Institut Potsdicar,
que amb el que treguin aquí, doncs, pagaran el seu viatge de fi de curs,
que, com dèiem, seria el País Basc o l'altre lloc?
Andalusia.
A tu què t'agrada més, el País Basc o l'Andalusia?
Andalusia, a mi sí.
Per què, per què?
No, perquè fa millor temps allà, també.
Perquè sobre massa i el País Basc sempre està plovent, però a Andalusia no.
Millor temps, sí senyor.
Què posa amb aquesta pancarta que heu penjat aquí?
Potsdicar...
Què volen més, Marcos?
Toma castanya.
Toma castanya, doncs vinga.
Kilian, que vagi bé, que tinc molta sort.
Igualment, eh?
Amb això ho deixem.
A Pons i Cartoma castanya a les 11, a les notícies i després al plenari.
Fins ara.