This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Encara la tenim i la tindrem, eh?
Posteriorment, en la nostra memòria, aquesta música,
aquesta sintonia que forma part,
que és la sintonia institucional de la campanya
Dona corda al català.
A través d'aquesta campanya, el matí de Tarragona Ràdio
i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
van tirar endavant un concurs breu, diari,
durant tot el mes de maig.
Qui té boca s'equivoca, qui no s'equivocava guanyava una boca
i a més li donàvem com una pena de diploma d'honor, podríem dir,
perquè entraven a la llista del sorteig d'uns regals
justament per haver participat en aquest concurs.
El concurs va acabar, també vam fer el sorteig,
van sortir guanyador i guanyadora,
i vam dir que buscaríem un moment
en què poguessin fer coincidir aquestes dues persones
perquè vinguessin aquí a la ràdio per recollir el seu obsequi
i de pas, doncs, conèixer-les,
perquè és una oportunitat d'aquelles de saber qui hi ha darrere
o a l'altra banda de l'aparell de ràdio.
Saludem la Zora, bon dia Zora.
Hola, bon dia.
L'hem sentit algunes vegades,
però avui ja la podem saludar i la coneixem físicament,
la tenim aquí a l'estudio.
Avui estàs a l'altra banda, eh, Zora?
Sí, sí.
I el David García, bon dia, David.
Hola, bon dia.
També avui et toca estar a l'altra banda.
Això mateix.
El David, el saludarem i li direm adeu pràcticament
perquè ha d'entrar a treballar i ha forçat molt la màquina
per poder estar entre nosaltres.
T'ho agraïm moltíssim.
Gràcies.
Està tot el dia a l'autobús i diu que sempre,
escolta, Tarragona Ràdio.
Això mateix.
Ens fa propaganda,
per tant, ja es mereixi el regal directament.
Rosa Maria Ibars, bon dia.
Hola, molt bon dia.
És la directora del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona, Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
És el senyor aquell dels dimecres del Quart de Català,
ja el coneixen.
Ara ens entretindrem en presentacions.
Jo, la veritat, no sé què preguntar-vos,
si fer-vos algunes preguntes del concurs,
que encara em queden algunes,
i posar-vos a prova.
Per revalidar el títol.
És que jo no sé si us ho havien dit,
que el regal el teniu aquí,
però encara no heu sortit de la ràdio.
Heu de contestar unes quantes preguntes.
No, no, no, no.
Jo estic una mica nerviosa,
perquè demà tinc un altre examen.
Demà tens l'examen o has de recollir la nota?
No, no, no.
Tinc un examen i tinc que recollir les notes, també.
Ara en parlarem.
David, tu recordes la pregunta que vas contestar?
Doncs sí, va ser això de les empreses que...
Que feien fallida.
Això mateix.
Sí, senyor.
Jo també ho recordo,
perquè dic aquesta no sé jo,
i Ballona era fallida, fallida de dicostes,
Déu-n'hi-do, no?
Les trobaves difícils, les preguntes?
Algunes sí.
La primera vegada...
I per aquests senyors del centre,
ja va bé que ho diguis,
perquè les feien ells, eh?
Te vas trucar dues vegades, jo.
Sí.
La primera de totes,
que va ser el primer dia que vas començar,
no...
Que era la dels armaris encastats?
No, no, no.
Era molt difícil,
perquè ni la meva dona ho sabia.
I me la vas donar la boqueta,
diguem, per quedar bé,
perquè era la primera vegada.
Per dir, calla,
que si no, no em trucarà ningú.
I perquè te vas dir
que era per la meva filla, la petitona.
És que tenim un cordó, en aquesta casa.
Això, s'agraeix molt.
Molt bé, però vaja,
tu trobaves que era...
Ah, hi havia de tot, no?
Sí, sí,
n'hi havia preguntes que estaven molt bé.
Anava molt...
Diguem-ne així,
n'hi havia preguntes molt...
que eren difícils
i un altre que estaven molt bé.
Bé, que podries contestar sense cap problema.
A tu no et passa
que a vegades tots tenim tendència
a això de la hipercorrecció, no?
De, per exemple, dir
la guitxeta, en lloc de la taquilla,
aquest tipus de coses, no?
Que a vegades,
amb aquesta hipercorrecció que fem,
parlem en català que,
Déu-n'hi-do, no?
Que ens ho hauríem de fer mirar.
Sí, sí.
Ens passem una mica.
A vegades ens passem d'un extrem o de l'altre, no?
Això sí.
Bé, doncs una mica l'objectiu
era fer un divertiment,
sobretot que ningú s'acomplexés,
ni de bon tros,
sinó tot el contrari,
que reguessim una miqueta
amb els nostres propis errors,
els nostres els primers,
els nostres els primers,
i bé, d'això es tractava.
David, és que jo estic patint molt.
Sí.
Estic patint molt
toneta.
Moltíssimes gràcies
per participar
i per la teva fidelitat a la ràdio,
que sabem que ens escoltes cada dia.
Moltíssimes gràcies.
Ara, quan parlem,
ja sabrem,
ja coneixem alguna de les moltes cares
que ens escolten,
ja tenim una més a la llista.
Gràcies, David.
D'acord, vinga.
Moltíssimes gràcies.
Que tinguis un bon dia de feina.
I aleshores,
jo no sé si han notat un accent,
doncs que molt, molt Tarragoní no el té,
tot i que Déu-n'hi-do
si parla bé el català.
Aleshores, on ets, exactament?
D'Argelia.
Ets d'Argelia.
D'Argelia.
I fa temps que vius aquí?
25 anys.
Molt bé.
Estic casada en català,
de Vila Seca,
i tinc 5 fills,
i ara estic estudiant
la normalització lingüística,
a poc a poc, eh?
Parlaves castellà anteriorment?
Sí, francès, castellà,
ara bé, i...
I ara afegeixes la quarta llengua?
Sí, català.
I quan vas començar a estudiar català
i a aprendre català?
Ja fa dos anys.
l'he deixat
perquè m'han operat
del gemo,
del...
Has tingut allò...
Una mala època, que es diu, eh?
Sí, una mala època
i ara una altra vegada.
I ara tornes.
Sí, torno.
I es pot preguntar
per què vas aprendre el català?
Perquè havíem en castellà,
m'imagino que et podies relacionar prou bé, no?
Sí.
En francès, i ara ja no t'ho dic aquí,
però en castellà, en principi, no?
Ja.
Però tu què vas pensant?
Escolta, i si...
No, no.
Perquè em demana la feina.
El tema de la feina.
Sí, la feina.
I també és millor, també,
perquè ara estic d'ordenança
i quan truca per telèfon,
la gent, clar,
si et parla en català,
tens de contestar.
i si et ve una dona o no,
que et parla en castellà,
i que parla en veia en castellà,
jo estic contenta i me trobo molt bé.
T'està costant molt?
No.
No.
Tant, tant, no.
a vegades,
a vegades,
que els verbs, no?
No.
No.
No.
Que...
Conjectiu, no?
Clar.
Així no...
I escolta,
tu també t'apuntes a aquesta manifestació
perquè eliminin els pronoms febles,
aquest moviment que hi ha
dels estudiants de català,
o què?
O no?
No.
Perquè el tema dels pronoms febles,
què tal?
Com ho portes?
Ben, ara sí.
Sí?
Perquè és el cavall de batalla
de molts estudiants de català.
I dels nous estudiants de català,
també.
Ben, ben.
I a vegades,
quan...
Del matí,
estic treballant, no?
No puc...
Fa deure,
ni no?
I a la tarda,
si tinc una estona,
no?
Doncs...
Doncs...
I tens ajuda a casa
amb els teus fills
per l'estudi?
O prou feina tenen ells
amb el seu?
La feina.
El meu marit,
una mica, no?
Que per la...
com estem acostumbrades
per les que estiguin sempre
a casa.
Bé, doncs...
Però mira,
també us podeu ajudar
i els nanos a l'escola, no?
Sí, sí.
I amb la petita
i jo sempre
parlo amb ella
en català,
que té
20 mesos.
20.
I allà,
doncs allà pujarà,
ja el sabrà.
I escolta una cosa,
estudies al centre de normalitació
allà a la plaça Pallò?
Sí, sí.
I t'has examinat,
ja?
Ja,
ja ha passat, no?
Sí.
Ja ha passat.
Demà he d'anar
a buscar les notes,
les notes.
I com va anar la cosa?
Bé,
no tan difícil.
No tindràs sorpreses
en principi?
No ho creus?
No ho sé, no ho sé.
No?
Sou molt d'ús
amb els exàmens?
No,
jo no en faig.
A tu no en fas d'exàmens.
no, la professora,
no?
La professora són maques,
són amables.
He conegut
dues
professores, no?
És a dir, no?
La Pili,
la Patricia,
i Ben,
Ben,
són una noia
molt amable.
I els companys de classe,
eren tots castellanoparlants,
amb els que ja et relacionaves?
No,
de Mèxic,
de Venezuela,
venezolanas,
no?
I
de tota la raça.
I et va sorprendre,
això,
a la hora,
trobar-te tanta gent
de països diferents
que estiguessin aprenent català
i estiguessin a l'aula?
Sí,
tot volem
parlar en català
i escriure una mica,
també.
Sí, sí.
Bé,
tu te'n recordes
la pregunta
que vas guanyar?
M'assembla,
no?
M'assembla
de la
Piloquia a París,
no?
Però aquesta era
del concurs
que van fer
de la Vieté,
jo dic del quart
de Quintè Boca
s'equivoca.
No,
perquè m'han ajudat
que...
Van ajudar la resposta.
Bé,
però no comparteixes el regal,
que és personal
intransferible,
només faltaria
si no que haguessin
trucat ells.
Sí,
m'han ajudat
les companys
de la meva feina
i m'han dit
salutacions
a l'Institut de Serveis Social.
Doncs des d'aquí
una salutació
a l'Institut de Serveis Socials
de l'Ajuntament
de Tarragona.
Rosa,
aquesta fotografia
que ha fet
aleshores
és una fotografia
molt real
de moltes
de les aules
del centre,
no?
De persones
de diferents països,
amb diferents nivells
de català,
fins i tot,
no?
Sí,
i ho passa
que també hi ha molta gent
acabada d'arribar,
vull dir que seria
una mica,
no una mica,
exacte el que ell ha dit,
no?
Gent de Sud-amèrica,
gent també del Nord-Àfrica
d'origen també en tenim,
gent de l'est d'Europa,
gent de la resta de l'estat
que acaben d'arribar també
i que volen aprendre català
i tots els que són
els cursos bàsics
són
pràcticament
és aquest
el perfil
de la gent
que tenim.
I què us diu l'experiència?
Un cop
s'ha superat aquest curs bàsic
en diguem-ne
per a nou vinguts,
hi ha alguns
que continuen
que volen anar més enllà,
d'altres que diuen
home,
doncs ja
em sé moure mínimament,
doncs ja aniré aprenent
a mesura amb la convivència
o d'altres que diuen
no, no,
vull fer-ho d'una manera
més o menys reglada.
Tenim una mica de tot,
hi ha una sèrie
d'alumnes
que el que volen
és tenir una eina pràctica
i fàcil,
és a dir,
aprendre quatre coses
de vocabulari
per dir,
així,
poder desenvolupar
la seva vida diària,
això que és ben legítim
i ben normal.
I després hi ha
la resta d'alumnes
que sí que volen continuar.
El fet és que
les classes
del que és el nivell bàsic,
que és per la gent
que comença des de zero,
bàsic 1, bàsic 2,
bàsic 3,
són totes plenes.
Després sí que abaixo una mica,
però
els que diéssim
es perden una mica
pel camí,
se'n perden uns quants
pel camí,
però després ja
la gent vol continuar.
Després depèn també
una mica
del nivell d'estudis
o de català
que necessitin
per la feina.
Hi ha gent
que amb el nivell b,
el que abans era el nivell b,
que ara s'intermedi,
doncs ja en tenen prou,
doncs per tant
es queden aquí,
hi ha gent que continuen.
Vull dir,
és que tenim,
la casuística
és tan diversa
que ja últimament
ja no podem fer
gaires afirmacions generals.
I la demanda
cada cop
es multiplica més.
jo no sé
com us ho fareu.
No ho sé.
Hi ha una gran demanda.
No ho sé.
Jo de moment,
ara el que volem
és fer vacances
perquè diguéssim
que ha passat un any
com molt dur.
Però la previsió
és que no baixa,
que no fluïça,
diguéssim,
la demanda aquesta
de cursos de català
i estem ara
removint cel i terra
també per poder
trobar més recursos,
per poder atendre
tota la gent
que ens venen.
Ara és el final de curs,
com la zona,
molts alumnes
aniran a buscar
les seves notes.
Fareu un final
de curs oficial,
com feu cada any.
Sí, sí, sí.
Com cada any, sí.
Està previst cap al...
El dia 20,
el dilluns que ve,
a les 6 de la tarda,
a la sala d'actes
de l'antiga audiència,
la plaça del Pallol,
sabeu que és casa nostra
i que també és casa vostra
i per tant que esteu tots
convidadíssims
a venir
a passar una estoneta
amb nosaltres.
I a l'estiu feu
algun tipus de curs?
Sí.
En guany em fem,
l'any passat no em van fer,
però en guany tenim
tanta demanda
que farem com a mínim
dos cursos també
per acabats d'arribar,
per nou vinguts,
diguéssim el que seria
que coneixem nosaltres
com a bàsic 1
i per una altra banda,
l'altra part de la demanda
que tenim
és per la banda alta
i per tant també intentarem
oferir un nivell C intensiu
als matins
de 90 hores
per veure si la gent
també s'animen
a la gent
que el necessiti
per ser per oposicions
i coses d'aquest tipus
que se'l puguin treure
durant el mes de juliol.
Veja que les portes
del centre estaran obertes
pràcticament tot l'estiu
també
de tot el curs.
Anirem aportant detalls
des d'un quart de català
suposo,
com a mínim,
per cert,
diuen que
les preguntes difícils,
eh, Enric?
Han dit que n'hi havia
de difícils
i n'hi havia de fàcils.
Sí.
Jo també ho crec
això.
La mitjana és
acceptable.
Que hi havia de difícils
i de fàcils
i que d'això es tractava,
no?,
d'allò que dius
una de fàcil,
una de difícil,
anar, doncs,
variant una miqueta.
N'hi havia de divertides,
a més a més.
I n'hi havia
amb molta trampa.
Amb molta,
moltíssima, eh,
moltíssima,
però, en fi,
es tractava d'un joc,
d'un concurs,
d'un joc,
perquè es pot jugar
també, doncs,
amb iniciatives com aquestes.
la campanya institucional
d'on acorda el català,
jo tinc entès
que continuarà,
que faran una mica
d'aparentes
institucionalment a l'estiu,
però que vol tornar
amb força cara a l'octubre,
no?,
la imatge corporativa
de la Queta,
etcètera, etcètera.
I estem també esperant,
segurament,
que sortiran nous materials,
encara no ho sabem,
perquè,
diguéssim,
que totes les institucions
s'han vist una mica
sobrepassades
per l'èxit
que ha tingut
la campanya de la Queta.
I, per tant,
doncs, bé,
ja sabeu que hem tingut
allò,
poques boquetes
dones, etcètera,
que la gent
les ha demanat molt,
etcètera,
i esperem,
després de l'estiu,
doncs,
ja reprendre-la també
la campanya amb més força,
perquè a la gent li agrada,
li agrada molt
la mascota,
no?,
aquesta,
la Queta,
i, a veure,
el material que ens arriba,
doncs,
també per fer-lo arribar,
doncs,
a tothom que li interessi
tenir material d'aquest tipus.
I continuarem donant corda al català.
Sí,
i a la ràdio,
des de la ràdio donant corda.
Que, per cert,
també és el final de curs
d'un quart de català,
que ja veurem si l'aprovem.
Molt bé,
doncs,
ha estat un plaer
la vostra companya
d'una manera poc habitual,
com és aquest,
un bon motiu,
us regala un...
Per cert,
ara quan obris el rellotge,
és hora,
t'encantarà,
és un rellotge,
moníssim,
amb la Queta.
La teva filla és petit,
és el que t'anava a dir,
que els teus fills,
jo crec que tindràs problemes,
l'hauràs d'amagar
perquè el voldran més d'un,
segur que sí.
I el diccionari d'ús familiar,
això és com la tele,
l'utilitza tothom al diccionari,
només cal tenir una mica de voluntat.
Però normatiu,
vull dir que el que surt al diccionari...
Això sí,
el que diu la tele
ho pots posar en dubte,
el que diu aquest diccionari no.
És la petita diferència.
Rosa Maria Ibarra,
gràcies,
Zora,
moltíssimes gràcies,
enhorabona.
Enric Garriga,
si no hi ha novetat,
ens retrobem dimecres
cap allà a les 12.
Doncs fins dimecres.
Doncs moltíssimes gràcies,
adeu-siau.