D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Acabem d'estrenar l'any 2005.
En aquestes dues primeres setmanes del nou any,
els mitjans de comunicació hem donat a conèixer
tota una sèrie d'estadístiques, de xifres,
de valoracions, de molts indicadors econòmics.
I també s'ha tornat a parlar dels preus als pisos.
S'ha fet balanç.
De fet, en els últims temps, pràcticament cada mes,
surten estadístiques, surten xifres
sobre com evoluciona el preu dels pisos.
El tema de l'habitatge és una de les qüestions
que més preocupen en general els ciutadans d'aquí de Tarragona
i del conjunt del país.
I, per tant, això s'ha convertit en una pràctica habitual.
També les estadístiques generals del 2004
parlen d'un augment significatiu dels preus dels pisos.
Ara parlarem d'això, de la fiabilitat o no d'aquestes estadístiques
i de les raons que expliquen que continuïm pujant els pisos
aquí i en general tot arreu.
Per això avui hem convidat el president del Gremi
de la Construcció del Tarragonès, el senyor José Luis García,
i també ens acompanya el senyor Lluís Jaques,
que és el cap del Servei de l'Habitatge
del Govern de la Generalitat aquí a Tarragona.
Senyor Jaques, també, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, aquestes xifres de les quals
els mitjans de comunicació estem bombardejant
aquests primers dies del 2005 en general
a l'opinió pública, són realment fiables?
Vostè, senyor Jaques, que està a l'administració,
ens podem refiar de si els preus dels pisos,
per exemple, a Tarragona han pujat un 17, un 15, un 19, un 20,
en funció de les dades, de les xifres que surten?
Probablement totes les fonts no tenen el mateix grau de fiabilitat
i no per un problema de no confiança en la font,
sinó senzillament perquè la mostra amb la que treballa aquella font
no és una mostra o prou representativa
o que realment expressi la veritat del sector.
És a dir, fa una estona, en la introducció en aquesta intervenció,
parlàvem que probablement la intervenció del notari
en el moment d'escriturar la venda d'un pis
és aquella intervenció que, com un dels elements
que ha de recollir el contingut de l'escritura és el preu,
aquesta font de preus que ens donaria el conjunt de notaris
seria probablement de les més fiables,
més que segurament tot el tema de societats de tesació, etcètera,
perquè no hem de perdre de vista
quina és la intervenció d'una societat de tesació
en el procés, diguéssim, de comercialització d'una vivienda.
Però a dia d'avui, per exemple,
els serveis d'habitatge del govern de la Generalitat
tenen dades o xifres de com ha evolucionat els preus dels pisos
en els últims mesos a Tarragona?
Tenim el conjunt de dades,
és a dir, les que van subministrant aquestes fonts diferents,
nosaltres d'alguna manera les treballem en conjunt
i l'expressió que la vivienda ha pujat,
òbviament, és una obvietat,
que la pujada estigui en l'interval per damunt del 15%
o estigui per sota del 15% referit a l'any anterior,
és un tema a aprofundir,
estudiar-ho en base a les fonts d'aquesta informació,
però no és, diguéssim, definitiu aquest aspecte
d'establir quin és el percentatge real més fiable
de pujada de preu,
ha pujat el preu,
i segurament, i aquest seria ja una valoració,
ha pujat massa.
Ha pujat massa.
Molt bé, doncs ens quedem ja a partir d'aquesta valoració.
El preu dels pisos, el 2004, senyor García,
ha pujat més, per exemple, que en el 2003?
O al revés, o s'ha frenat una mica?
Bueno, primero, mi admiración
hacia la persona que está aquí compartiendo la tertulia,
el amigo don Luis Jacas,
hombre moderado y de esa warfare,
que lo ha demostrado a través de todo el tiempo
que lleva dirigiendo el tema de la vivienda en Tarragona.
Persona a la cual hay que escucharle siempre
porque sus explicaciones y sus razonamientos
son fundamentales para saber el criterio
que se puede tener sobre la vivienda.
Bueno, a partir de aquí,
a mí lo del 17,2 no me preocupa tanto
como me preocupa lo del año que viene.
El 17,2 ya, si es que es el 17,2,
que en algunos casos creo que,
hablando de término municipal, puede ser, sí,
y en otras zonas puede ser que no es tanto el 17,2,
pero eso es como ha explicado el señor Jacas,
muy alegatorio.
A mí no me preocupa tanto
como lo que le va a pasar al año que viene
a la vivienda en según qué zonas,
y en este caso estamos hablando del término municipal,
que es por lo que estamos en estos momentos aquí dialogando.
Eso sí que me preocupa.
Me preocupa porque el precio de la vivienda
depende de tres factores fundamentales.
El primero, o uno, es el precio del dinero.
Otro es el precio del suelo
y otro es la demanda.
Este define el precio de futuro de la vivienda.
La demanda es siempre más o menos constante
dependiendo la etapa de crisis,
pero en estos momentos, tal como vive el país,
estamos en una etapa de demanda constante,
que es de 800 a 1.300 viviendas año.
Sencillo.
Luego tenemos una demanda fija.
Tenemos una demanda fija, que es muy importante.
El precio del dinero también es bastante fijo.
Lo tenemos fijo en cuanto al interés,
no en cuanto al plazo.
No en cuanto al plazo.
¿Qué es lo que sucede?
Que el único variable,
la única variable importantísima
que tenemos para el precio de la vivienda
es el suelo.
Es la única variable.
¿Qué es lo que sucede?
Sencillo.
Sube el precio del suelo,
sube el precio de la vivienda,
se mantiene a través del plazo de tiempo
el pago por intereses
y seguimos vendiendo,
y seguimos subiendo el precio.
Y no parará, y no parará.
¿Por qué no para?
Porque las mil viviendas se necesitan.
Y si no hay suelo para las mil viviendas,
pagaremos el suelo al precio que sea necesario
porque ya se las apañará el banco,
las entidades financieras,
que por cierto lo desarrollan muy bien
y se sacan sus buenos beneficios
a través de este sistema,
ya se entenderán las entidades financieras
para prolongar el sistema de pago.
Y exageradamente,
llegará un momento en que estaremos hablando
de 50 o de 60 años
que más valdrá pensar
si lo que estamos es comprando
o alquilando una vivienda
cuyo propietario final
o principio es el banco.
A veure, vostè, senyor García,
parlant del futur més immediat,
ens planteja un panorama negríssim.
Vostè, senyor Jaques, deia...
A nivell municipal.
Sí, sí, estem sempre parlant
del local, del terme municipal de Tarragona.
Vostè diu, senyor Jaques,
que l'any 2004 ja havien pujat massa els preus.
Per què diu massa?
Perquè no és normal que durant tant de temps
portem aquest augment tan important?
No, a veure, jo, a més,
d'escoltar les paraules de José Luis,
que jo crec que ha fet un resum
molt, molt ben fet
de, diguéssim, de la casuística
que hi ha darrere
de la formació del preu de la vivienda.
Jo penso que no hem parlat prou
o no hem tingut encara ocasió
de parlar del tema
d'aquest tercer factor,
que no és tercer en important,
sinó senzillament un tercer factor,
que és el preu del sol.
I el preu del sol,
d'alguna manera, jo ho lligo
amb aquesta afirmació meva
que ha pujat massa el preu de la vivienda,
perquè encara no han posat en marxa
mecanismes en els quals
hi hagi una creença raonable
en què funcionaran,
no per averatir el preu del sol,
sinó, senzillament,
per posar el sol necessari,
per fer aquell nombre de viviendes necessàries,
que estiguin al marge,
diguéssim,
d'aquest nombre final de vivienda
que en José Luis parlava,
en interval entre 800, 1300,
1500 viviendes,
Tarragona,
any.
A veure,
d'aquest conjunt de viviendes
hi hauria d'haver una oferta de vivienda
que probablement estaria en la regió
d'un 20-30%,
que haurien d'estar
sota un paraigües
definit com vivienda social.
Per què?
Perquè, òbviament,
anem a analitzar la capacitat
que té la demanda aquesta,
les persones que busquen la vivienda cada any,
la possibilitat de pago
que tenen aquestes persones,
i veurem que, certament,
hi ha tot el ventall social
que hi vulguis trobar.
Però dins del ventall social,
per composició,
hi ha un percentatge
que necessita una figura
de vivienda social.
Aquesta vivienda social...
Però per què aquest 20% no hi és?
que fa anys
que no se'n fa ni una a Tarragona,
més enllà de l'última actuació
que hem conegut,
que era Sant Ramon,
que hi era Camp Clar,
i fora.
Ja no n'hi ha cap ni una més.
Però això és responsabilitat
de les administracions?
Això és responsabilitat
de l'administració de la Generalitat,
que ha sabut trobar,
en aquests moments,
un plantejament
a través d'una modificació
de la llei de l'urbanisme.
Jo recordo que aquí
havíem parlat
amb altres tertúlies
que un camí,
un camí amb resultat,
el que sigui,
però un camí era
la llei,
ha de ser molt més agosarada,
ha de dir
que no tot el sol
per ús residencial
que hi pot haver
en el país,
en el país,
en el més gran del país,
és un sol
en el que s'hi pugui fer
indiscriminadament
o vivient de cara
o vivient de barata,
sinó que hi ha d'haver
unes reserves
que ja hi eren,
que eren tímides
i n'hi han d'haver
unes altres
molt més potents
i ha d'estar claríssim
des del planejament
que quan hi ha
una vivienda
aquella opció
és vivienda
a veure
d'un cert
estàndard de vivienda
o d'un estàndard inferior,
en definitiva,
d'un ventall de preu
o d'un altre ventall de preu.
Això serà solució?
No ho sé,
no ho sé,
però ara
es posa en marxa això.
Ara la nova llei d'urbanisme
inclou això, no?,
que hi hagi un 20%
de pisos de protecció oficial.
És correcta aquesta dada?
Ho dir perquè els oients
ho entenguin.
Però vamos a veure,
no és la nova llei,
ja la del 2002
ja ho tenia.
La llei del 2002
ja manifiesta
el 20%
de protecció oficial
i també manifiesta
el 10%
que llega
als ajuntaments
com a entrega
també deberia
o podria ser
protecció oficial
inclús alquiler.
Ja no hablemos
del alquiler,
això ja és demasiado gordo.
Bé,
alquiler,
o sigui,
la llei del 2002
ja està.
La mejora el 2004.
La mejora el 2004.
Hay una modificación
de la ley del 2002
al 2004.
Però això no quiere
decir nada.
Vamos a veure
si entre todos
entendemos
que si no se hace
suelo,
no hay.
Si no se hace
suelo,
no hay.
Es decir,
esto va bien
cuando se está
hablando
de que hay que
hacer un plan
parcial
o que hay que
empezar a estudiar
el plan general
para saber
dónde y cómo
se podrá plantear
ese famoso 20%
que se requiere
a nivel de plan general.
Pero que sin el plan general,
sin hacer un nuevo plan general,
a modificación
o a realización
de plan parcial,
ya se puede plantear
el 20%.
Pero es que aquí,
aquí en estos momentos
en Tarragona
no se está planteando
ningún urbanizable
pasarlo a urbanizado.
Mientras no haya
de urbanizable
a urbanizado,
no hay suelo
para vivienda
de protección oficial.
Lo que está trabajando
el tripartito
desde Barcelona,
lo que está trabajando
todo el mundo
para conseguir
unas leyes
que permitan
hacer la vivienda
de protección oficial,
Tarragona Ciudad
no lo resuelve
por no poder
urbanizar
lo urbanizable.
Lo que está marcado
por alguna razón
que no entiendo,
no hay entendimiento
político,
puede ser,
para que el suelo
urbanizable,
el suelo urbanizable
que tiene el plan general
desde el año 95
pase a ser urbanizado,
pase a urbanizarse,
que es cuando
se podría desarrollar
ese famoso 20%
más el día del ayuntamiento,
más los flecos
que corresponden
porque la nueva ley
tiene sus flecos
especiales
según lecturas.
I aleshores
hi hauria aquí
un problema polític
darrere fons,
senyor Jaques,
per lo que apunta
el senyor García.
Perdón,
antes de que me conteste
no hay un problema político,
lo que hay es una solución
política al tema,
o hay solución
o no hay solución
porque el planteamiento
que se veu en la llei
pero no se aplica.
El planteamiento ya está.
Pero no se aplica a eso.
El planteamiento ya está,
hace falta
ordenar que se urbanice
lo urbanizable
dentro de un plan general.
Ricardo,
la llei
la llei
es publica
fa ara 15 días,
probablement
estem parlant
de
voler fer un anàlisi
massa
ràpid.
És a dir,
estem davant
d'una oportunitat
de futur
a partir
justament d'ara.
Evident,
evident.
És a dir,
que les postures
anteriors
de l'Ajuntament
i estic pensant
molt en l'administració
local,
a veure,
s'hauran d'expressar
d'ara en endavant.
jo trobo
que no té
gaire sentit
pensar en
que analitzem
aquestes postures
referides
a posicions
d'abans.
Les posicions
d'abans,
no sé,
les que fossin.
La llei
està en el Diari Oficial
de la Generalitat
des d'enguany.
A partir d'aquí
hi ha una resposta
que han de donar
un conjunt
d'administracions.
Aquestes administracions
són en aquest ordre
l'Ajuntament
i la Generalitat
i aquesta resposta
avui
ja és
una qüestió
que està
damunt
de la taula.
Enrere,
no sé,
no ens ha solucionat
cap problema
pensar en enrere.
Pensem d'ara
en endavant.
José Luis
ens explicava
que
probablement
la situació
al municipi
de Tarragona
és encara
més
potent
perquè
a veure,
les àrees
actuals
de creixement
on veiem grues
per entendre'ns
en construcció,
etcètera,
són àrees
que tenen
números
concrets
d'acabament
del seu
aprofitament.
És a dir,
si pensem
en l'eix
de Països Catalans
que baixa
de Sant Pere
i Sant Pau
fins a la cartera
de Lleida,
vull dir,
allí poden quedar
200 viviendes.
no lléga,
no lléga,
no lléga,
es una manzana
lo que queda.
Voy a dir que,
señores...
lo que queda
exactamente,
una manzana.
¿Y quiénes altres
son así?
135 viviendas.
En el PP20
quedan como para
unas 300 y pico viviendas,
el PP2 queda entero,
pero en definitiva
además hay que
desarrollarlo,
y desarrollarlo
requiere tiempo.
Nos ha cogido
el toro,
no tenemos suelo
para desarrollar
en cinco años.
Punto.
así es de sencillo.
Probablement la lectura
que fa José Luis
és de dir,
tenim possibilitats
de produir
vivienda indiscriminada
durant un termini
molt curt.
El que notarem
és una falta
de previsió
que s'hauria de resoldre
des d'ara ja,
però acceleradament,
a un termini
de cinc anys
en endavant.
És a dir,
que d'aquí tres o quatre anys,
perquè la gent
ens entengui,
ens podem trobar
que no es puguin fer,
no es vegin grues,
perquè no hi hagi
sol per construir
una ley
como la del suelo
nace de la noche
a la mañana,
diría yo,
o nace en un programa
de un estudio
de un año,
de dos años,
pero nace.
Suelo no se hace
ni en un año,
ni en dos,
ni en tres.
Primero se compra,
luego se convence,
luego se realiza
un proyecto,
luego hay una serie
de pasos
por los cuales
te vas a siete,
ocho años,
pues hoy tendría
ya que estarse
empezando un proyecto
para cubrir
las necesidades
de dentro de ocho,
diez años.
No está.
No está.
Ha desaparecido.
Y aquí...
de momento está parado.
perdón,
y aleshores aquí
es donde hay
el tema de Terrascavadas
como a Fetim Purtán
que va a tener
una consecuencia.
Yo no estoy aquí
hablando por el tema
de Terrascavadas,
estoy hablando
por la falta de suelo.
Pero Terrascavadas
era un proyecto
que llevaba ya
siete años de trabajo.
Siete años de trabajo.
Empezamos en cero,
empezamos en cero,
esperaremos siete años.
Miren,
no nos olvidemos,
el suelo
para una necesidad
de vivienda.
La vivienda va a ser
necesaria siempre,
a alguien se le ocurre
pensar que no.
Bueno,
vamos a hablar
de otra cosa,
vamos a hablar
del modelo
de Ciudad de Tarragona,
vamos a hablar
sin Tarragona
no se hace
ni una sola vivienda.
Se dice
y en paz.
Se dice
y en paz.
Y entonces
ya no se habla
del precio
de coste
de la vivienda
en Tarragona,
sino hablaremos
del coste
de la vivienda
en Constantí,
del coste
de la vivienda
en La Pobla,
en Perafor,
en Payaresos,
en Reus,
que por cierto
son precios
bastante más baratos
que Tarragona
debido a estas circunstancias.
En Tarragona
el que está comprando
vivienda
no está comprando
por necesidad,
no resolvemos
en Tarragona
ya hoy
no resolvemos
la necesidad
de vivienda.
Resolvemos
la mejor calidad
de vida
que desee
un comprador
de vivienda
tener,
vendiendo la suya
y comprando otra.
Pero la necesidad
de vivienda
la están resolviendo
las de Tarragona,
las están resolviendo
Reus,
Perafor,
La Secuita,
Payaresos,
Vila Seca,
esos están resolviendo
el problema
porque se llevan
una diferencia
de 15 a 20 millones
con nosotros.
¿Y está de acuerdo
usted, señor
Jaques?
En buena amiga.
Sí,
en buena amiga.
És a dir,
tenim els preus
més cars a Tarragona
a Ciutat
que en tots els voltants
i bàsicament
la raó
és la que han estat
exposant fins ara,
la falta de sol.
Probablement aquí
hi ha models
de,
jo no sé si
l'expressió
seria massa acadèmica,
models d'àrea
metropolitana
on estem parlant
d'especialització
del territori,
on estem parlant
de municipis
que estan
en l'entorn
de la capital
i que aquests municipis
cadascú
està oferint
en aquest conjunt
d'àrea metropolitana
li està oferint
uns components
Reus,
Tarragona,
etc.
I jo em penso
que estem ja
treballant de facto
com si fos això
un conjunt,
un trencaclosques
encaixat.
Una altra cosa
és que després
hi hagi discussions
que jo ja no
hi vull entrar
i ni puc entrar,
però el que és veritat
és que estem treballant
encaixadament.
Per tant,
aquest seria
l'únic tema,
l'única raó
que explicaria
els preus dels pisos
que augmentin tant
a Tarragona,
la falta de sol,
perquè, clar,
hem citat abans
que només quedarien
l'Eix de Països Catalans,
poques vivendes,
la Vall de la Rebessada,
relativament també poques,
i l'única zona
d'expansió urbanística
és el PP2,
la zona de Joan XXIII.
En aquests moments
seria l'única zona
de futur, no?
Sí, perquè, claro,
hi ha després
pequeñas zonas,
UAS,
Unidades de Actuación,
com és la UA 27,
però vamos,
que això passa,
no seria un tema,
no hablemos de això
perquè no és necessitat de vivienda,
això és,
vuelvo a repetir,
calitat de vida
per el preu a que va a salir
i per els metres quadrats
per vivienda,
que són 200 metres per vivienda.
Quiero dir que
això no és...
La necessitat de vivienda
no la puede resolver
hoy Tarragona
con la situació,
con el suelo
que té Tarragona hoy.
La necessitat
para aquel
que té necesitat
de comprar
su primera vivienda.
No la va a resolver.
Mientras,
no se haga
otro tipo de programació,
es decir,
una programación de suelo
y acogiéndose
a la ley del 2002
y la del 2004
como estaba en cierto modo
terras cavadas
y eso sí que lo tengo
que manifestar,
poder resolver
un 20% de vivienda
de protección oficial
y como se podría resolver
también en las zonas de Ponén.
Pero hoy por hoy
no hay solución
de este tipo.
¿Qué es lo que sucede además?
Pues no,
pues sucede que
esto que indicas
de zona metropolitana,
yo estoy completamente de acuerdo.
Claro,
estaría más de acuerdo
si además Tarragona
tuviera crecimiento
porque es muy poco lógico
que un pueblecito,
una pequeña comarca,
un pequeño pueblo
tipo Payaresos
crezca tres veces
mientras Tarragona
no crece el 10%.
Claro,
los servicios,
las infraestructuras
que generan
este tipo de crecimiento
casi obligado
que se ha generado
a través de aquí
no poder cumplir
las necesidades de vivienda,
de esa primera vivienda
a la juventud
está generando
unos traumas
que los tendrán
que resolver
estos pequeños pueblos
pero que los tendrán
que resolver
y veremos
cómo lo han de resolver
porque su infraestructura
no es la adecuada
para recibir
en 10 años
tres veces
la población
mientras que Tarragona
sí que puede aceptar
esto y bastante más.
Pero vamos,
fundamental,
hay que saber
el modelo de Tarragona
que se desea hacer.
A partir del que están dient
y teniendo en cuenta,
posemos que
durante el 2004
los pisos han posado
entre un 15
i un 18%
per no posar
una xifra concreta.
Clar,
amb la panoràmica
que vostès presenten
pel 2005
però fins i tot
més enllà,
una mica més
a mig termini,
2006-2007
en el sentit
que hi haurà
com una mena
d'ampolla
que no es podrà
construir més,
això vol dir
que tendim
a que al terme
municipal de Tarragona
hi hagi menys pisos
per tant
i pugin més els preus?
Senyora Jaques?
Dependrà
del comportament
de l'entorn
de Tarragona.
És a dir,
a Tarragona
certament
la perspectiva
i jo
vull dir,
em crec
les paraules
que posàvem
damunt de la taula,
la perspectiva
és de coll
d'ampolla
a 5 anys vista.
El que passa
és que hi pot haver
una resposta,
jo crec que hi serà
una resposta contundent
per part de totes
les administracions
i aquesta resposta
contundent
al seu objectiu
en principi
i diguéssim
primàriament
ha de ser
eliminar
o bé
reduir
a la mínima
expressió
aquest coll
d'ampolla.
Però també
junt amb això
hi ha l'esperança
d'un comportament
metropolità,
és a dir,
que el que
explicava
José Luis
dels Pallaresos
probablement
amb una perspectiva
diferent.
Pobla,
Mafomet,
Morell,
estan,
diguéssim,
regafant
un paper
de posar sol
correcte
en condicions
i en qualitat
en el mercat
perquè es pugui fer
no un cert tipus
de vivienda
que serà exclusiu
de Tarragona,
però un tipus
alternatiu.
És una mica
que dèiem
el trencaclosques
i les especialitzacions
metropolitanes.
Però podem entendir
perdoni senyor Jaques
amb un exemple
similar al que passa
a Barcelona
on, en fi,
l'habitatge
al centre
de la capital
és molt car
i això està fent
que molta gent
vagi a viure
a ciutats
de l'entorn metropolità.
Podem entendir
o ja està passant
de fet això
ara mateix
a Tarragona?
No visualitzo jo,
si em permeteu
la broma
i ara en José Luis
m'està mirant
amb mala cara,
no visualitzo jo
que es puguin fer
viviendes socials
a la Diagonal
de Barcelona
a curt termini.
No sé si
amb aquesta sortida meva
puc explicar
alguna cosa
permeti'm una expressió
una mica dura
però estem expulsant
una part
de la població
que potser
no podrà accedir
No m'ho miraria
amb aquesta cruesa
jo em penso
que quan parlem
d'especialitzar
el territori
en José Luis
ha apuntat
una cosa
també
que se n'hauria
de parlar
moltíssim
que és
els models urbans
els models
de ciutat
especialitzar
el territori
el territori
per el meu
entendre
vol dir
que la selecció
de diguéssim
els usos
que hi posarem
en el territori
no es pot fer
només en funció
de dir
i aquí
habitatge
i aquí
indústria
i aquí
terciari
no
suposo que hi ha
d'haver un debat
un debat
diguéssim
molt polític
i molt
de participació
ciutadana
de dir
jo
he de marxar
he de ser expulsat
he de rebre
com a conseqüència
d'aquell model
una expulsió
del meu entorn natural
etc.
hi ha una imatge
que si em permeteu
aquests dies
ens ha tocat
viure-la
a través de la televisió
que és la imatge
de l'enderroc
d'un enderroc
que s'ha anat demorant
molts anys
a Turó de la Peira
a Barcelona
i unes paraules
d'unes noies
jo vaig néixer
aquí
i estic veient
com cau l'edifici
allí on vaig néixer
a veure
és un procés
de regeneració urbà
és un procés
és un procés
on representa
que ha fallat
d'alguna manera
l'emotivitat
aquelles noies
es veien traïdes
per l'emoció
al veure
que queien
aquelles parets
d'aquell edifici
que a tots els llums
tenia que caure
abans o després
a veure
alguna cosa
s'ha de fer
perquè aquesta emotivitat
aquesta relació
persona
territori
lloc
etcètera
la puguem
reconduir
la puguem
d'alguna manera
humanitzar
és a dir
a aquelles persones
se'ls entrega
un pis
de nova trinca
de 80 metres quadrats
construït
ara
amb les tècniques
modernes
modernes
amb distribució
correctíssima
etcètera
però
és un pis
nou
del tot
per ells
estan al mateix barri
bueno
doncs
quasi tocant
el barri
bueno
segurament aquí
és on
es tenia
d'haver treballat
una miqueta més
per no
arribar a sentir
des del fons
del cor
aquestes expressions
de dir
la meva vida
el meu referent
cau
amb aquella màquina
que fa caure
les cases
a veure
senyor García
em sembla que està resuelto
això
en el turó de la peira
lo estan resolviendo
francamente
ben
però
faltava este caliu
lo que faltava
és que se hubiera
hecho antes
un caliu
i avans
i avans
i avans
i la administració
supongo que no ha
tindut
les possibilitats
econòmiques
suficients
per resolver
l'explicació
senyor García
pujarà més els pisos
si no hi ha més sol
ara mateix a terra
els pisos
van a subir
independentment
és curioso
independentment
del resto
del entorn
perquè en el entorn
sí que hi ha suelo
en el entorn
sí que hi ha suelo
el suelo está subiendo
també en el entorn
en cualquier pueblo
de estos que estoy hablando
cercano
lindando con Tarragona
está subiendo el precio
debido a esta propia circunstancia
però clar que subirán
els pisos
les diferències
que estem llevant
són ja
molt fortes
respecte a estos pueblos
per que no sigan subiendo
seguirán subiendo
mentre no hi ha suelo
perquè mentre no hi ha suelo
el precio que se pague
mirar
solo casi para terminar
el lunes que viene
se abrirà
les pliques
de una subasta
de un terreno
que ayer lunes
se subastó
se entregaron
les pliques
al lado del Eroski
veremos a ver el precio
y se supone
que será
del orden
como mínimo
de los 30 millones
de pesetas
por vivienda
de coste de suelo
lo que va a salir
y eso es una subasta
y si va la gente
a esas subastas
es porque no hay más
no hay más suelo
porque si hubiera más suelo
la gente no iría
a estas subastas
y va a las subastas
y agradecido
de que haya subastas
yo no digo
que no haya subastas
claro que sí
agradecido
que haya subastas
porque el promotor
que lo compre
podrá hacer algo
podrá construir
por lo menos
y eso ya se pagó
prácticamente
en la avenida Cataluña
en la avenida Cataluña
en un lugar
sombra
ya se pagó
a 25 millones
de pesetas
el derecho de suelo
de una vivienda
de 100 metros
y eso se pagó
hace 6 meses
y eso se pagó
hace 6 meses
cuando hace 2 años
se estaba pagando
a unos 14 millones
de pesetas
y en Sanperi y Sanpao
en los países catalanes
que se está hablando aquí
que realmente
yo no estoy de acuerdo
en que ha subido un 135
que no se asusten
que no se asusten
o que no se consideren
tan ricos
los de Sanperi y Sanpao
que hayan comprado
porque a este paso
este país
es de los ricos pobres
que decía un íntimo amigo mío
ricos porque tienen vivienda
y pobres cuando la venden
¿me entiendes?
pobres cuando la venden
porque ya no tienen
ni préstamos de los bancos
pero en Sanperi y Sanpao
yo hace 3 años
compré
yo en países catalanes
yo en países catalanes
hace 3 años
compré a 32.000 pesetas
el metro cuadrado
quiere decir
a 4 millones de pesetas
de repercusión
y hoy
no he podido ya comprar
a 14 millones
de pesetas
de repercusión
esos 10 millones
de pesetas
han subido
en 2 años
10 millones de pesetas
han subido la vivienda
en países catalanes
por solar
en 2 años
por solar
los promotores
no
los solares
¿por qué?
porque
en países catalanes
ya solamente
se pueden hacer
130 viviendas
130
se ha acabado
el terreno
en países catalanes
o sea
no hay que darle
muchas vueltas
pero ¿y a las esquinas
son las zonas más caras
de Tarragona?
en estos momentos
la Vall de la Rabassad
perdón
en estos momentos
las zonas más caras
son donde hay un piso
y donde hay suelo
donde hay suelo
si es que lo hay
es la vinguda de Roma
es la vinguda de Roma
aquel chular
que queda lliure
es que
donde hay suelo
es la zona cara
donde hay suelo
porque irá
oye
en la calle real
en la calle real
se ha pagado
a 200 y pico mil
es decir
a 23 millones de pesetas
a 23 millones de pesetas
el metro de vivienda
a 23 millones de pesetas
el metro de techo
es decir
el suelo
de la vivienda
empieza
su suelo
vale 23 millones de pesetas
en la calle real
esto lo hemos hecho
de alguna manera
porque hemos llegado
a una etapa de crisis
hemos llegado
a una etapa de crisis
mirad
y mientras tanto
os digo algo
Gerona
venía en la vanguardia
el otro día
en un medio de comunicación
del domingo
en medio de comunicación
en las páginas amarillas
Gerona prepara
zonas urbanizables
para 8 mil viviendas
en este primer programa
de dos años
zonas urbanizables
para 8 mil viviendas
porque hay necesidad
de vivienda
dicen en Gerona
en Cambrils
son capaces
hasta de proponer
tirar viviendas
viejas
para hacerlas nuevas
en Cambrils
claro
uno se empieza
a quedar un poco
admirado
de lo que está pasando
aquí
que no se toma
ni una determinación
ni otra
para hacer suelo
por ejemplo
la solución
¿quién es?
y diría más temas
¿quién es?
¿cuál es la solución?
¿terras cavadas?
¿o un altre polígono?
¿o un altre zona
de la ciudad?
hacer suelo
que está previsto
como urbanizable
urbanizarlo
que es la única forma
de frenar
el precio del suelo
no cuando se hacen
dos viviendas
sino cuando se hacen
para 6 mil
10 mil viviendas
més sol
i amb això
resoldríem el tema
amb això
ajudaríem
a replantejar
la situació actual
que no és bona
que no és bona
i además aplicando la ley
sí, sí, sí
sens dubte
i aleshores
pot haver-hi a partir d'ara
més vivendes socials
amb el que dèiem
i han de ser
del tema del lloguer
que cal parlar-ne o no
ho dic perquè
això ja no tocaria avui
perquè ens portaria a parlar
de la mentalitat
dels ciutadans d'aquest país
con viviendas
con viviendas
que los bancos
poden estar ya prestando
dentro de poco
a 50 o 60 años
yo creo que ya son
llugaters
no els hi demanaré
todos los compradores
son llugaters
no els hi demanaré
fer de pitonissos
per acabar
però aquest any
pujaran tant els pisos
a Tarragona
com el 2004
a més
em deixe preocupar
José Luis
perquè és un coneixedor
molt a prop
de la situació real
del mercat de Tarragona
sí, toca carrer cada dia
i en aquest sentit
el seu vaticini
té un pes indiscutible
és a dir
més encara
pero como hecho
especial y concreto
como hecho especial y concreto
però també deia
que pujaran en els entorns
no tan
ni con mucho
o sea
oye
si es que en Reus
y no me gusta hacer publicidad
de nada
ni de nadie
pero es que en Reus
el mismo piso
de aquí a 45
en Reus vale 32
y en Constantí
vale 28
y eso no debe ser
dolent
no es malo
si eso no es malo
es lo que tenemos
que decir
es saber
lo que tenemos
saber lo que tenemos
nada más
queda clar
yo no me quejo
de que sea malo
ni bueno
simplemente
hombre
nosotros
pues los constructores
tenemos que ir buscando
el camino
para defender
nuestra empresa
y lógicamente
iremos donde sea necesario
y donde podamos
ejercer
nuestra profesión
y con nuestro personal
seguir trabajando
en fin
senyors
queda clar
ara ja anirem
en una d'aquestes zones
on queden tan pocs pisos
on s'està construint
anirem amb la unitat mòbil
a la zona de l'Avinguda
dels Països Catalans
per completar aquesta hora
dedicada al tema
dels preus dels habitatges
a Tarragona
una estona
que hem compartit
amb el president del gremi
de la construcció del Tarragonès
José Luis García
i amb el cap del servei
de l'habitatge
de la Generalitat
a Tarragona
el senyor Lluís
Senyors
a tots dos
moltes gràcies
espero que no
es compleixin
aquestes previsions
tan negatives
i en qualsevol cas
anirem parlant
durant els propers mesos
esto
los organismos públicos
tienen la palabra
gracias
es la parte que toca
a cada uno
don Luis
es la parte que toca
a cada uno
senyors
ho deixem aquí
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia