Segons un recent estudi, un 25% de les persones que han tornat de vacances
pateixen l'anomenat síndrome post-vacacional.
En volem parlar d'aquest síndrome i també del que s'hi pot fer per evitar-lo,
o si més no, per pal·liar-ne els seus efectes.
Per fer-ho ens acompanya la psicòloga clínica Sònia Navarro. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
La síndrome post-vacacional, ja és cada any més o menys sobre aquesta època en parlem
perquè és un problema que existeix, que és una realitat.
Què podem fer per detectar-lo, per ser conscients que l'estem patint?
De fet, la síndrome post-vacacional no és cap malaltia,
que ara s'ha posat molt de moda es posa el nom de síndrome
amb molts símptomes, per dir-ho d'alguna forma,
que són habituals i que són normals en la nostra vida quotidiana.
Però que, ara, amb una tendència de posar-li nom a tot el que ens passa,
li diem síndrome post-vacacional a una sèrie de simptomatologia que tenim
després d'un període de vacances
i que hem de tornar a la nostra rutina,
a la nostra vida quotidiana i a la nostra feina en conseqüència.
Llavors, de fet, realment s'anomena síndrome post-vacacional
a tota una sèrie de simptomatologia que tenim les persones
quan, després del període de vacances, tornem a la quotidianitat.
Mentre més llarg és el període de vacances,
més probabilitats tenim de patir aquesta simptomatologia.
Però també hem de dir que no tothom pateix aquesta simptomatologia,
sinó que, bé, hi ha un percentatge concret de la població
que és la que té més tendència a patir-ne.
Quins serien els símptomes?
És a dir, aquelles persones que ara ens escolten
i hem tornat recentment al seu treball, a la seva feina,
al seu lloc de treball,
què han de notar per saber que estan patint aquest síndrome?
A veure, normalment, la simptomatologia aquesta és bastanta fatiga,
un cansament així una mica com general,
molèsties estomacals poden tenir,
tristesa, falta de gana,
dificultats per conciliar la son,
ansietat, mals de cap, una mica de migranyes,
suaus, nerviosisme...
Són símptomes una mica de malestar en general
que realment tots en algun moment hem tingut.
El que sí que m'agradaria és normalitzar aquesta simptomatologia.
De fet, quan tenim un canvi,
hem de canviar d'hàbits, hem de canviar d'horari,
hem de canviar fins i tot moltes vegades l'alimentació,
perquè hem fet una altra alimentació durant les vacances,
doncs realment el cos i la ment s'han d'acostumar.
Llavors, una miqueta que són símptomes molt normals
i que normalment en una setmana han desaparegut tots
i tothom està amb normalitat.
Només en algunes persones que realment això es perllonga
durant el temps,
podria acabar en algun tipus de pressió.
Però seran casos
un tant per cent molt petits,
diguem, de la població.
I per què passa això?
És a dir, en teoria,
els vacances són per descansar,
per desconnectar de la feina,
per recuperar energies,
per poder afrontar uns a nous mesos de treball
amb garanties d'eficiència,
de poder estar ben descansat.
I, en canvi, davant d'aquestes evidències,
sembla que no s'aprofitin prou, no?,
d'aquestes vacances.
Bé, de fet, hi ha diverses coses, no?
Les persones que tendeixen a patir-lo més
són aquelles que tenen feines
que no els agraden excessivament.
Són, per exemple, aquelles persones
que consideren que la seva feina
és molt poc gratificant
o que els falta autonomia a la seva feina,
que els agradaria tenir més autonomia,
més decisió i que no en tenen.
O persones que, en realitat,
tenen una sobrecàrrega laboral molt important
o persones que tenen problemes
amb els seus caps
o amb els companys de feina,
llavors han de tornar a un ambient
una mica conflictiu.
Les persones que tenen horaris variables,
els que van a tors,
que ara treballen de matí, de tarda, de nit,
també tenen una mica més tendència.
Inclús totes les professions en general
que el contacte és molt directe amb persones.
Són una miqueta les persones
que poden tenir més risc de patir
la síndrome post-vacacional,
perquè, en realitat,
la tornada a la feina
és una tornada a un estil de vida
que no els agrada gaire.
Les persones que realment
la feina és un punt important
i és una realització personal,
doncs és tornar amb una rutina diferent
del que hem fet fins ara,
però realment és una part de la vida
que els agrada.
Llavors, costa menys de tornar
amb aquesta part que en realitat
també t'agrada.
Què passa?
Moltes vegades que les vacances,
en lloc d'agafar-se com per un espai
per descansar, recuperar energia,
com tu veus dint,
de recuperar energies
i relaxar-se
i tornar, doncs, preparats
per continuar treballant,
doncs fem unes vacances,
moltes vegades,
plenes d'activitats,
que realment ens canvem
fer uns viatges a vegades
o sense viatges,
però amb moltes activitats,
moltes tasques a fer
i, en realitat,
quan tornem a la feina
estem molt més cansats
que quan vam marxar
perquè no hem parat.
Inclús hi ha viatges d'aquests
que es fan que les persones
s'aixequen a primera hora del dia.
A les 5 del matí.
A les 5 o a les 6
i no paren tot el dia.
Exacte.
Llavors, en realitat,
això no són unes...
són viatges,
però no vacances,
no?
Hem de distingir.
Moltes vegades
volem aprofitar tant
els dies de vacances
que ens oblidem
de realment descansar
i de fer descansar
el cos i la ment
i de poder tenir estones
de no fer res
i així descansar
de veritat, no?
I no, no fem això,
sinó que les aprofitem
des del primer dia
fins a l'últim.
Inclús, moltes vegades,
les persones tenen tendència
a tornar
el dia avant just
del dia que hem de començar
a treballar, no?
O sigui,
no tenir aquest espai
d'adaptació nou.
Clar, això és dolentíssim
pel cos i per la ment, no?
Perquè no has desconnectat
d'un àmbit
que ja t'has de col·locar
en l'altre, no?
I una miqueta...
Llavors,
tot això
fa que
moltes vegades
entre que
si la persona té una feina
que no li resulta agradable,
a més a més,
ha fet unes vacances
que s'ha cansat
moltíssim.
I a més a més,
no li ha donat temps
ni de tornar-se a ubicar
en la seva vida quotidiana
perquè va arribar
el diumenge a la nit
i el dilluns ja comença
a treballar,
doncs fa que
la síndrome
post-vacacional
o la simptomatologia
sigui molt fàcil
d'aparèixer.
De certa manera,
s'ha patit sempre, no?
Que a base a cara
li han posat nom, o no?
Sí.
És que, de fet,
no és cap patologia,
sinó que simplement
és un procés d'adaptació
que tots passem
per aquest procés d'adaptació
quan tornem de les vacances.
L'única cosa
és que hi ha persones
que ho tenen
un dia o dos
i n'hi ha persones
que,
doncs, bueno,
aquests dies
i aquesta simptomatologia
s'allarga una mica.
però sempre,
inclús hi ha persones
que dos o tres dies abans
de tornar ja
del lloc de vacances
en realitat
ja tenen una mica
aquesta simptomatologia
perquè ja pensen
que se'ls acaba, no?
Aquesta mena de nostàlgia
que s'acaba
un espai
més personal, no?
I que ja comencen
una mica
a donar-li voltes
al cap, no?
Imagina, Sònia,
que ens escolten
algunes persones
que encara no han començat
les vacances.
Esclar,
hi ha moltíssimes
que ja han tornat
de vacances, no?
Però també hi ha
moltes persones
que encara
no les han començades
i que justament
les comencen
aquest mes de setembre.
Què els hi podem
recomanar?
És a dir,
hi ha algunes pautes
a seguir
que faran més fàcil
la tornada
després un cop?
Bueno, mira,
per començar,
els dies que tinguin
de vacances,
a part que vulguin
fer el viatge
o fer les activitats
que no poden fer
durant tot l'any,
seria bo
que també dediquessin
un temps
simplement
a descansar
perquè això
és una cosa
que ens oblidem
normalment
i que realment
hi hagi un espai
que es dormi,
que es mengi bé
i que es faci
alguna activitat
lúdica
però relaxada,
encara que la combinis
amb el teu viatge
o amb la teva activitat.
I sobretot,
el tornar,
jo diria que
no es torni
justament el dia abans,
sinó que es torni
dos o tres dies abans
de forma que tu ja
et vagis habituant
encara que sigui
a la teva casa,
a la teva ciutat,
al teu espai,
que quan es comenci
a treballar,
es comenci,
que el primer dia
un intenti
organitzar-se
com estan les coses,
quina feina hi ha,
quina s'ha fet,
quina queda per fer
i que es vagi introduint
una miqueta en la feina
que no intenti
el primer dia
fer tot allò
que no s'ha fet
en tot el temps de vacances
o tot allò
que està penjat,
sinó realment
organitzar-se
i poder començar
a fer la feina
a poc a poc
i sobretot
que no es faci
aquest traspàs
de fins ara
només he tingut temps
per mi
i ara només tinc
temps per la feina,
sinó que
també es deixi
un espai
per activitats
més personals
o més lúdiques
o més que ens agradi
fer amb amics
o amb família
i llavors
que es vagi
compaginant,
per tant,
que l'entrada
a la feina
i la tornada
a la quotidianitat
sigui una mica
pausada
o dintre,
el més pausada
dintre les possibilitats
de cadascú.
Que no es faci
una maratona
el primer dia
que un arriba
a la feina
que això també
s'ha de fer
i intentar
fer-ho tot.
Més encara
quan un torna
i hi ha companys
que se'n van de vacances
llavors,
és clar,
la feina
diguéssim que és superior
i menys persones
per fer-la
i els primers dies
s'acostuma a córrer
una mica més
del compte.
Doncs sí,
passa això
a moltes feines
però una miqueta
doncs,
sobretot,
intentar planificar-se
i organitzar-se,
no?
I no intentar,
sobretot,
si acabes d'arribar,
primer has de col·locar
i has de saber
com estan les coses
perquè si no,
la sensació que tindràs
és que no has arribat
i llavors
la simptomatologia
que tu ja portes
una miqueta
aquest no està
ben col·locat
en el nou àmbit
doncs,
clar,
s'agreuja
perquè tens la sensació
a més a més
que no arribes.
Sobretot pensar
que és un canvi
simplement
que ens adaptem ràpid
que és una qüestió
de dos,
tres dies
i que en realitat
la nostra vida
està plena
més d'activitat
que no de vacances.
De fet,
nosaltres treballem
onze mesos a l'any
i descansem un.
Per tant,
l'habitual
i l'honormal
és que tinguem
la feina.
I de fet,
també recordar una cosa,
les persones
que no tenen feina
són les que més pateixen
habitualment.
Per tant,
tornar a la feina
no és tan desagradable
moltes vegades,
que a vegades
ens ho posem
com si fos
i realment
el nostre cos
i la nostra ment
necessita aquesta activitat.
Per tant,
que tornem
a el que realment
hem de fer.
Si la feina
no s'agrada
però també tenim
11 mesos per davant
per intentar canviar-la,
que també serà
una altra opció.
També.
Focalitzar per aquí
les energies.
Recordem els símptomes
de la síndrome
post-vacacional?
Cansant-s'hi?
Sí.
Inexplicable,
allò de la primera
del matí
o al mig matí?
Cansament una mica
en general,
sentir-se una mica
fatigat,
dificultats
per conciliar
la son,
una mica
com
mals d'estómac
que no
localitzes
gaire bé,
una miqueta
com
símptomes
com de
depressió,
així,
bàsicament
són aquests,
una mica
de malestar
en general,
mal de cap,
mal de panxa,
una miqueta.
Si passen
més d'una setmana,
setmana i mitja,
dues setmanes
i no són allò xerit,
llavors
es podria
recomanar
posar-se
en contacte
amb algun especialista,
amb algun expert.
A partir de dues setmanes
es considera
que
si una persona
té una simptomatologia
una mica
que realment
els símptomes
una mica
més depressius,
més ansiosos,
els mals de cap
i no passen
en dues setmanes
doncs que realment
ja es posi
en mans
d'un professional,
no?
Però es dona
aquest marge
d'unes dues setmanes
perquè cadascú
també té un temps
d'adaptació.
A partir de les dues setmanes
hi ha probabilitats
de patir
de pressió,
llavors
sempre és millor
enganxar-la
a temps.
Acostumà haver-hi
més depressions
ara a la tornada
de les vacances,
és una època
de l'any propícia,
no ho sé,
és un col·lectiu
psicòlegs clinics,
com ho veieu això?
Bé,
el setembre
és un mes
de,
com el gener,
no?,
de bons propòsits,
no?,
per les persones
a vegades
ha donat,
les vacances
han donat un marge
per reflexionar
segons quines coses
i, bueno,
sí que és un mes
de consultes
o de més consultes
perquè les persones
no et diria més
de depressió
concretament,
no?,
sinó una miqueta
de consultes
en general,
no?,
moltes vegades
perquè hi ha
simptomatologia
depressiva,
perquè han sortit
coses durant les vacances
que durant l'hivern
estan amagades
o amb la feina,
amb la quotidianitat
i amb moltes tasques
que fem tots,
no?,
durant el dia,
doncs,
bueno,
sembla que estan
una mica les coses
tranquil·les,
però que després,
realment,
quan un té una mica
de més temps
reflexiona
i hi ha coses
igual de la seva vida
que no els acaben
d'agradar,
no?,
i llavors sí que és
doncs un mes
de consultes
en general,
ja sigui
per depressions,
per ansietat
o per temes
de parella,
que després de les vacances
és realment
molt habitual,
una miqueta,
jo parlaria
més en general.
Sònia Navarro,
psicòloga clínica,
avui ens ha acompanyat
per parlar
de la síndrome
post-vacacional,
Sònia,
moltes gràcies
per acompanyar-nos,
per cert,
recordarem el telèfon
de la consulta,
la teva consulta,
per si algun
pateix algun d'aquests
problemes
i vol,
doncs anar-hi
al 977 22
05 60,
977 22
05 60.
Sònia,
gràcies
i fins una altra.
Vinga,
gràcies a tu.