...
Hola, sóc la Rosa Maria Ibar,
sóc la directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Jo us recomano del Jesús Moncada, Camí de Cirga o qualsevol dels seus llibres.
Considero que Camí de Cirga ja és un clàssic de la literatura catalana.
El Jesús Moncada és un dels nostres grans escriptors,
potser no tan conegut perquè no es dedica a fer màrqueting,
però és un grandíssim escriptor i jo penso que amb els anys guanyarà molt de cara al públic.
Camí de Cirga recull una mica la vida del poble de Maquinensa
abans que fos engolit per les aigües, abans que es fes alpentar.
Llavors explica la vida i els personatges d'aquest poble.
És una cosa molt local, es pot pensar que és molt local,
però els sentiments i la manera de fer de la gent,
diguéssim que arriba a ser universal.
Jo em penso que aquest univers tan local d'una cosa que ja no existeix,
que a vegades pots dir, oi, és una cosa que ja ha passat, no?,
que no existeix, és un univers que és universal,
igual que era l'univers del García Márquez.
Per si sí que és una bona comparació amb el García Márquez,
perquè és veritat que són uns personatges que t'arriben una mica al cor.
Jo llegeixo indistintament en català i en castellà,
però, vaja, llegeixo autors de tota mena.
Vull dir que, per sort, ara tant, sobretot en català i també en castellà,
hi ha grandíssimes traduccions, hi ha molt bons traductors,
i, per tant, tens accés a la literatura de tot el món, pràcticament.
I això va molt bé perquè coneixes altres cultures
i coneixes altres maneres de pensar a través de la literatura,
que també em sembla molt important.
Soc bastant eclèctica, jo llegeixo una mica de tot.
Últimament també he llegit molt d'un autor suec,
que es diu Henning Mankel,
que són novel·les sobre un inspector de policia,
sobre assassinats,
però d'una manera absolutament diferent
a com havia llegit fins ara.
I m'ha agradat molt conèixer
una mica de la cultura sueca
i dels problemes de la societat sueca
a través d'aquest autor, per exemple.
Seria un dels exemples.
Ara he començat molt, molt, molt al començament.
Em sembla que he llegit un parell de capítols
d'un llibre del Julio Llamazares,
que es diu El cielo de Madrid.
Per raons de feina,
normalment tinc una estona a la nit al llit,
per llegir.
M'agradaria tenir més temps,
però la veritat és que la cosa de la feina,
diguéssim que llegir informes
i coses relacionades amb la feina,
és el que ocupa la majoria del meu temps.
Però intento, eh?
Intento llegir cada dia,
encara que només sigui tres quarts d'hora.
M'agradaria llegir sense música,
però també una música clàssica
o una música suau,
doncs ja estaria bé.
Alguna òpera també estaria molt bé
per acompanyar segons quin tipus de lectura.
A mi m'agrada molt turandot,
però, vaja,
és un gust particular meu, eh?
No sé,
jo penso que, per exemple,
Tosca també té una música molt maca,
Rigoletto també té una música molt maca,
i després del Mozart,
la flauta màgica,
que és un clàssic,
però té una música preciosa.
Et crema en amore
Et disperanza
Ai mio mistero
Ai czasot working
nu aixoo
i
ingresos
i
la
ucker
Es
Splenderà.
En il mio bacio sceglierà
il silenzio che dita mia.
Il è quale sceglierà
la manfa festelle
la manfa festelle
all'alba vincerà
vincerà
del Feda
con Juno
d' authorization
dell'an goal
di Soprò
del Giugaldi
di S jestem
Pot он