Anna, bon dia. Hola, bon dia.
Jo diria que ha estat una de les persones
que han estat al capdavant
de l'organització
d'aquest seguit d'actes
que sota el títol, com dèiem,
Recuperem la paraula,
vol mostrar l'univers creatiu
de Jesús Moncada, perquè no només està
la seva obra literària, sinó també
la pictòrica. Anem a pams
i primer que tot el que pot ser val la pena
és explicar que aquesta iniciativa
ja feia temps
que rondava, que l'estaves
organitzant, fins i tot
abans que el Jesús Moncada ens deixés
el mes de juny, no? Sí, efectivament.
L'any passat ja vam
tirar endavant la primera edició
de Recuperem la paraula, que si algú
recorda era
Tirant l'Oblanc, la novel·la
del segle XV de Jonat Martorell.
Llavors, cada
començament d'any ens
trobem
les persones que treballen a cultura
de la Diputació i el mateix president de la Diputació
i decidim
quina lectura s'oferirà
a la tardor literària. Llavors, a primers d'any
vam parlar de la possibilitat de llegir
alguna obra de Jesús Moncada,
que no sabíem és que
bé, estava malalt i que ens deixaria
el 13 de juny, i havíem
tramat, i havíem fet tot un
projecte de lectures
corresponents a les parts del llibre de canvi de cirga.
O sigui que abans de l'estiu ja teníem el projecte
entre mans, va morir Jesús Moncada, van fer arribar el projecte a la família, per si creia no porto, de tirar-ho endavant.
I ells, molt oberts, i ens van dir que sí, que endavant, que llegíssim la seva obra, que era la millor manera de recuperar la seva paraula i de tenir-la entre nosaltres.
L'obra d'aquesta obra
concretament de Jesús Moncada,
afortunadament, tots aquells
lectors d'una generació, o que no són tan lectors,
segur que l'han tingut entre les mans, perquè
era gairebé de lectura obligada
dins de l'àmbit acadèmic, cosa que és d'agrair
que dins del que era
el batxillerat o l'antic
en BUP, era un dels llibres que
llegies, no?
Bé,
pot ser que durant un temps
s'ofertais com un dels
llibres, el que passa que els
programes van canviant
i costa una mica introduir
la novel·la. El que sí s'ha triat
és les
històries de la masquerra
i el cafè de la granota, perquè són
contes, llavors és més digerible
per a la canalla o pels xiquets
de batxillerat. Llavors,
quitar està Jesús Moncada amb aquestes
històries, segurament
després ja se'n va cap al camí de
cirga, es deixa de la mà d'ells.
Clar, t'ho comentava perquè moltes vegades
les persones que no llegeixen
habitualment en català, que encara
n'hi ha moltes, però fa un temps passava,
diies, no, no, què has llegit en català?
Doncs, home, jo he llegit el camí de
cirga de Jesús Moncada. Un autor
absolutament universal que ha estat traduït
a molts idiomes, aquesta novel·la
concretament, no? Sí, aquesta novel·la
a 15 idiomes, 15 llengües,
d'altres contes i d'altres històries,
més llengües, o sigui, en total potser
podem comptar amb una trentena de llengües,
però el camí de cirga ha estat
traduïda, doncs segur que me'n deixo
algun, a l'aragonès, al gallec,
al danès, al suec,
a l'eslové, al francès,
a l'anglès,
curiosament ni al rus ni a l'italià, no
encara, esperem que la tradueixin,
a l'hongarès,
al romanès,
bé, fins a arribar a 15,
no? El japonès també,
el vietnamita, o sigui que hi ha
un munt de gent que es pot
assabentar de la literatura
de Moncada, perquè
tal com deies, Moncada és un
escriptor que retrata un món
que en un principi pot semblar
un món local a l'abast de tothom,
però és un món
traslladable a qualsevol part de l'univers.
Bé, simplement, si vols, t'explico
una anècdota. Fa uns dies
parlàvem amb la Simona Skrævec,
que ha traduït el llibre a l'eslobè,
i ens deia, diu, la meva mare
s'ha llegit Camí de Cierga,
que en eslobè és prototicú,
i diu, ai, diu, està
entusiasmada i encantada
perquè ha vist reflectits
els personatges del nostre poble
en la novel·la de Jesús Moncada.
Diu, eh, t'hi fixes, aquell que juga
a cartes, que està al casino,
aquella persona que representa la burgesia,
una altra classe social, el treballador,
és a dir, podia anar posant noms
de la gent del poble,
estic parlant d'Eslobènia, de l'Ubliana,
que està una mica lluny, no?,
i els veia al mateix llibre.
Per tant, no hi ha dubte
que és un escriptor
que ha fet una obra d'art,
és a dir, ha elevat
l'element local a universal,
i això no ens passa cada dia
en la literatura com la nostra.
I és un llibre
amb uns valors literaris indubtables,
però, a més, és un llibre capaç
d'arribar a qualsevol lector.
És un llibre fàcil, en el bon sentit
de la paraula, d'acostar-se.
Un cop hi entres, ja no pots sortir
fins que no acabes, no?
Sí, quedes atrapat.
El que passa és que ja has d'entrar
en un bon moment.
Jo conec lectors
que els costava entrar
en el camí de Sirga,
i aleshores els vam dir
tranquils, agafa-ho l'estiu
quan tinguis temps,
perquè passen moltes coses
en aquesta novel·la.
És a dir, ja explica
gairebé, doncs,
de començaments de segle,
hi surt la Primera Guerra Mundial,
hi ha molts esdeveniments històrics, no?
I va relatant
en un joc entre passat i present
la república,
parla dels maquis,
i surt tot reflectit, no?
I aleshores necessites...
Hi ha un entramat molt, molt treballat
i molt compacte,
i necessites temps
perquè van desfilant
gairebé 200 personatges.
Comença amb un enterrament,
acaba amb un enterrament,
i bé,
s'han d'anar llegint per parts,
i jo crec que
llegint-lo detingudament
val la pena,
perquè el moment que entres
ja vols saber què passa, no?
Et quedes atrapat.
Amb tot aquest component fantàstic,
que jo crec que és el que crea
l'addicció aquella que dius
que no ho puc deixar,
que no han llegit
Camí de Sirga.
Una bona cosa, fora,
participar d'algun d'aquests actes,
anar a escoltar
la paraula del Camí de Sirga,
i dius
Calla, que això que acaben d'explicar
m'interessa,
m'anirà a buscar al llibre.
I això ho fareu
durant diferents sessions.
Com funciona?
Com s'organitza una lectura
d'una obra sencera?
Clar, ha d'haver-hi un treball previ, no?
Sí, hi ha un treball previ.
Ens trobem dues, tres persones.
L'any passat ja ho vam fer.
Llegim l'obra, la rellegim,
perquè agafem obres
emblemàtiques i segures,
és a dir, anem al segur, no?
Perquè ens interessa
fer difusió de la literatura
i que la gent sàpiga
qui eren aquests autors
i què escriuen
i s'engresqui a llegir.
És a dir, una mica l'objectiu
és el gust per la lectura.
Llavors,
treballem l'obra,
mirem
de triar
els fragments
més significatius,
perquè
durant aquests dies
es llegiran
flaixos,
és a dir,
es llegiran fragments
en què hi surt
esdeveniment històric
representatiu,
personatges,
però, evidentment,
no la llegim tota.
O sigui,
el que fem és engrescar
una mica l'oïdor.
Un tast.
Exacte.
Perquè després,
ell,
si en té ganes,
i li ha quedat el cuquet,
pugui llegir.
I, sobretot,
el que vam veure
l'any passat
és que
la gent,
després,
te la trobes pel carrer,
i et diu,
ei,
m'han llegit el tirant,
m'he llegit
Camí de cirga,
com sé que la llegireu,
doncs bé,
vindré a escoltar.
I una activitat
a la qual
no hi estem gaire acostumats
és a seure,
a escoltar
durant una estona.
Recordo l'any passat
al museu
que hi havia gent
que tancava els ulls,
persones grans
anaven seguint
el fil de la història
i quedaven
entusiasmades.
I al final,
quan acaba la sessió,
allò que dius,
ja s'ha acabat,
ja podem marxar cap a casa.
Perquè,
realment,
és un plaer
quedar-se
escoltant.
Penseu que
hem triat lectors
i ho hem fet
a consciència
perquè hi haurà
lectors
que són actors
o gent que està relacionada
amb els mitjans,
gent que treballa
amb la paraula.
Com és una obra
d'una certa
envergadura
i complexa,
hi ha paraules
que no surten
ni als diccionaris
perquè Moncada
treballava molt
el lèxic,
aleshores,
la tria dels lectors
també s'ha fet
buscant persones
que treballin
la llengua
i després
persones que vulguin
llegir.
Hi ha,
com bé deies,
persones vinculades
amb el món del teatre,
de la comunicació,
amb el món
de la literatura,
docents,
professors
i professores
de literatura
també hi són presents.
No els esmentarem
a tots,
perquè fora impossible,
però vaja,
que hi ha moltíssimes persones
i després altres lectors
que actuaran com a tals
que tenen alguna
vinculació directa
o bé amb l'obra
o bé amb Maquinensa
o bé amb el mateix
Jesús Moncada,
no?
Sí,
efectivament.
Bé,
vindrà
una representació
del govern d'Aragó
a inaugurar
l'exposició,
de la qual no n'hem parlat
gaire,
però...
Ara farem referència
perquè Jesús Moncada
també pintava.
Sí, sí,
efectivament,
i és molt desconeguda
aquesta faceta.
llavors hi haurà
part de la família,
vindrà la seva germana,
hi ha algun canvi
en el primer dia
perquè hi ha persones
que per motius
de feina o de salut
possiblement no puguin
ser amb nosaltres,
però ja la lectura
serà sencera,
tenim reserves
i substituts
i gent que vol llegir,
per tant,
cap problema,
fins i tot
llegirà el seu nebot
que no figura
al programa
però que l'hem engrescat
i el nebot
de 15 anys
llegirà com a homenatge
al seu oncle,
no?
hi ha persones
de Maquinensa,
molt amics
de Jesús Moncada,
penseu que ell era
íntim amic
d'Hector Moret
que també figura
com a lector,
de Santiago Arbiol
que vindrà
de públic
i
amb representació
oficial,
l'alcaldessa
de Maquinensa,
la Magda Gòdia
que té un taller
de lectura
amb les dones
de Maquinensa
i llegeixen
l'obra de Moncada
en català,
ja sabeu que Maquinensa
es troba
dins
el que és
la demarcació
de Saragossa,
però és la zona
del Baixinca
i es parla en català
i la gent
s'anima a llegir en català
i sobretot a Moncada
que li tenen una devoció.
Realment
vam quedar,
ja fa temps
que estem treballant
amb això,
vam anar
Maquinensa
al mes d'agost
a preparar
fotografies
i al mes
de setembre
quan el van fer
fill predilecte
la Diputació
de Tarragona
hi va anar
i realment
era
posar
els peus
de punta
de veure
la complicitat
de la gent
del poble
amb
la seva persona
i la seva família.
És el que dius
Jesús Moncada
es pot conèixer l'obra
valorar-ho
com a escriptor
però aquelles persones
que el van conèixer
i no és allò
que dius
mira com que no hi és
tothom parla bé
no, no
quan encara hi era
sempre tothom
ha parlat molt bé
des del punt de vista
humà i personal
de Jesús Moncada
des dels col·legues
que això a vegades
costa una mica
fins al seu entorn
més immediat
sempre s'ha parlat
molt bé
de la qualitat humana
de Jesús Moncada
Sí, era un home
al qual no li agradava
gens
de sortir als mitjans
no es creia
el que deien d'ell
era un home humil
era un home
que tenia
la seva elegància
i en l'obra literària
ja ens ho ha demostrat
i sobretot
molt amic
dels seus amics
tenia
podríem dir
dos vicis
un era escriure
i l'altre
era la família
sempre estava envoltat
doncs
de la Maria Estruga
la seva mare
els germans
el nebot
i això sí
el gos
que l'acompanyava
i el treia
a passejar
cada dia
pel barri de Gràcia
i