logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

D'aquí a tres minuts seran dos quarts de dotze del matí.
Ja els ho hem dit abans, que avui volíem parlar de la barema.
Hi ha molts llocs de casa nostra, molts pobles,
molts municipis que ja han començat la barema.
Nosaltres estem envoltats d'una zona vitivinícola
que pràcticament la tenim a tocar
i que volem conèixer les seves singularitats.
Estem envoltats, no sé, tenim ben a la vora el Priorat,
també la Conca, el Camp, en fi, el Penedès,
que potser és la zona més vitivinícola,
però també per aquí a la vora en tenim força de raïms.
En volem parlar d'aquesta barema, d'aquestes veritats més primerenques
que ja s'estan collint fa dies i altres,
que començaran ben aviat, és on a punt de començar.
Avui en volem conèixer, com dèiem, aquest procés de la barema de prop
i en volem parlar amb Joan Santor, responsable vitivinícola de la Unió de Pajassos,
que també li volem demanar per quina raó
volen bloquejar el 5 de setembre l'entrada de raïms a les principals caves.
Joan Santor, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem a explicar, si et sembla, una mica aquesta singularitat del territori
i, en fi, les característiques de les diferents veritats de raïma,
perquè és el que dèiem, hi ha les veritats més primerenques
que ja han començat, no?, i hi ha altres que estan a punt de fer-ho.
Exacte. A veure, a nivell de Catalunya, la diversitat de vitivinícola és important.
Des de la Terra Alta, a la part sort de la província de Tarragona,
fins a l'alt Empordà, hi ha vinyes.
I per la part nord, també, de Catalunya, la província de Lleida,
els costers del Segre, ja són les vitivinícoles
disseminades per la província de Lleida.
I, entremig, doncs, hi ha la Ribera d'Ebre, el Priorat,
Conca de Barberà, l'Ibaix Camp, l'Ibaix Penedès,
també el Bages, el Maresme, l'Ella...
Dic que no tot el món és igual.
Aquest sector a Catalunya és molt divers
en quant a producte que es produeix
i en quant al possible mercat que té.
El possible mercat es redueix més,
degut a circumstàncies,
que nosaltres mateixos també les hem creat com a productors,
que és que, per una part important,
de Raïm Blanc va a la denominació d'origen Cava,
que és una denominació d'origen d'àmbit estatal,
però la major part de zona productora està a Catalunya
i abarca el que diríem Conca de Barberà
part de la denominació d'origen Tarragona,
el Penedès, l'Anoia, Garraf,
i a l'Alt Empordà també hi ha una zona.
Dit un altre...
Perdona, Joan, dit un altre metge.
Hi ha molts productors d'aquí,
de per aquí a la vora, diguéssim,
que venen el seu producte, el Raïm,
com fa la Brema,
amb aquestes grans companyies productores.
Bé, el venen com acaba,
quan el Raïm Blanc,
i el mercat d'aquest producte,
ja sigui de Raïm o de vi,
és un volum molt important
i de comprador d'aquest volum
pràcticament només hi ha dues empreses
i podríem concretar amb una.
Del gran volum.
Sí que hi ha més empreses,
més elaboradors i embotelladors
que compren petites partides,
de Raïm, el que els fa falta,
i entenem nosaltres que el valoren el preu
que hauria d'anar.
El que passa és que a l'haver-hi un mercat gran
i pràcticament un comprador,
doncs les possibilitats de mercat es dilueixen
i és el comprador qui fixa el valor del producte.
I això també ho podríem explicar
amb el tema de negres.
Sí.
En el mateix sentit,
ja que nosaltres també vam contribuir
per ordenar aquest mercat,
a crear la denominació d'origen Catalunya,
que és una denominació que abarca totes les demés
i alguns municipis que no estaven en cap.
I això també ha fet que la indústria,
doncs bàsicament amb vi tranquil negre,
hi hagi una gran empresa
que és qui domini el mercat.
I que també, doncs,
bueno, si nosaltres fóssim la seva situació,
potser també ho faríem,
de fixar el preu que a mi em convé com a comprador.
La Déu Catalunya, per cert,
ara n'has fet referència,
per què es va fer?
Quina va ser la finalitat
de crear una denominació d'origen
a nivell de tot el territori català?
Bé, per arreglar una situació de desgavell que hi havia,
perquè la indústria vitivinícola catalana
està situada en un lloc molt concret,
que és l'Alpenedès, bàsicament,
i el mercat d'aquest producte era a nivell català
i això, doncs, vam entendre
que ho teníem que arreglar
per una situació d'irregularitat.
Però nosaltres enteníem
que això era una eina per treballar
i que tant de bo no l'haguéssim de fer servir,
perquè tenim totes les denominacions d'origen tradicionals,
que, al nostre intent, les hauríem de potenciar
i augmentar,
que tenen poca indústria vitivinícola,
pocs cellers embotelladors
i molt de potencial productiu
i ens costa, com a productors,
organitzar-nos per portar el nostre producte directament al mercat.
Llavors, era una eina per treballar
que tant de bo no l'haguéssim de fer servir
perquè les denominacions d'origen, diguem-ne, tradicionals,
ja ens serviguessin
per poder portar el nostre producte al mercat
i garantir una qualitat
i un producte i una identitat
al nostre esforç.
Tornem al tema que ens explicava, Joan.
Vosaltres aquesta setmana
heu fet diferents taules negociadores,
taules de blancs, taules de negres,
de vins blancs i de vins negres, evidentment.
I, en fi, el titular una mica seria
que no s'ha arribat en massa un acord
per fixar uns preus mínims, no?
Exacte, no s'ha arribat en cap acord.
Aquí està.
Llavors, heu anunciat ja que bloquejareu
l'entrada de reïms a les principals caves
i estem parlant de les que algunes ha fet referència abans.
La descàrrega, la descàrrega.
La descàrrega.
I estem parlant de Freixinet i Codorniu.
Sí.
I Torres.
I Torres.
A veure, degut a el que hem explicat abans,
nosaltres entenem que volem ser proveedors,
ja sigui de raïm o de vi, d'aquestes grans empreses,
perquè nosaltres també hem sigut creadors de la situació actual,
però el que també entenem és que el producte que reuneix les condicions
s'ha de valorar a un preu adequat.
I en aquests moments,
excepte una petita part de la producció,
doncs entenem que no es valora aquest preu.
I per això, com a organització,
el que fem és, per una part, pressionar
i per l'altra seguir negociant, evidentment.
Entre altres coses,
perquè tampoc no tenim cap més solució que seguir negociant.
i com una mesura de pressió
perquè entenem que, en aquest cas,
el tema de raïm i vi blanc, que va pel Cava,
llevat d'una part que, al nostre entendre,
no arriba ni al 30% de la producció que fa falta,
que sí que està, entenem nosaltres, remunerada el preu que ha de ser,
la resta està per sota els costos de producció
i bastant.
En aquests moments,
la major part d'aquest 70%
el podíem establir al 50% del cost de producció.
I veiem,
denotem que no ens tenen en compte.
No sé com diu.
Sembla que se n'enreguin de nosaltres
en el sentit que el mes de juliol ens van dir
que el 24 d'agost ens farien una proposta de preu de vi,
també, perquè nosaltres entenem que amb el tema del Cava
han de ser les dues coses,
i arribem al 24 d'agost
i resulta que ni s'han reunit per parlar-ne.
Home, això és una situació que cadascú faci la seva interpretació.
Permetem que jo ho expliqui
i que cadascú ho interpreti com li sembli.
Aquí està la conseqüència.
Hi ha companys que fan una interpretació molt desastrosa,
però expliquem-ho així a l'opinió pública
i que cadascú ho interpreti
de la millor manera que li sembli.
I a partir d'aquí,
per això nosaltres creiem que hem de seguir pressionant
i seguir negociant
per intentar arribar a un acord.
Nosaltres sempre hem tingut voluntat d'arribar a acords,
però acords que ens condueixin
a la supervivència de tot el sector.
dels productors, també.
Perquè entenem que el sector som tots,
inclús els propis ciutadans, els consumidors.
Aquí nosaltres també estem fent esforços
per explicar-los que el vi
és una font de salut, també,
acompanyada amb el menjar,
dieta mediterrània,
i en canvi,
qui li pertoca a les administracions
en aquest cas,
doncs per una part estan fent esforços
per qualificar,
jo diria que no veies esforços,
o sigui, és molt fàcil,
el vi com un alcohol, com una droga,
i d'aquí hi ha un anunci
de la Direcció General de Tràfic
que associa
dues copes de vi
amb un accident
i, bueno,
nosaltres entenem que això
és desvirtuar la realitat,
que això no es passa així,
però tenim campanyes
en contra
en aquest sentit, no?
I nosaltres,
com a productors,
creiem
que aquest no és el camí
per un producte
alimentari.
Joan,
el conseller de l'Agricultura,
Antoni Ciurana,
va assegurar
ahir mateix
que el preu fixat
per al raïm
va dir raonable,
literalment,
i també va dir
que el principi d'acord
és un pas endavant,
no sé si aquest principi d'acord
no sé,
en fi,
si existeix o no existeix
o no l'haurà vist,
però vaja,
també deia això,
que aquest principi d'acord
era un pas endavant
i comprenia,
en fi,
la protesta vostra
per a dir això,
que en qualsevol cas
que el preu fixat
en mínim
és raonable.
Bé,
però és que aquest preu mínim
seria raonable
si es compligués,
però és que
o podria ser raonable
si es compligués
aquest preu mínim
acompanyat d'un preu de vi
corresponent a aquest raïm,
perquè el comerç
ja he explicat al principi
que amb el tema
de vi base de la regió del Cava
hi ha comerç
amb raïm
i amb vi,
amb les dues coses,
amb vi base,
si fa falta
expliquem
que el Cava
evidentment
li fa falta raïm,
que el raïm
es comercialitza,
s'elabora,
es converteix en vi base
i després,
mitjançant una segona fermentació
l'ampolla
es converteix en Cava.
O sigui,
hi ha un,
diguem-ne,
un doble mercant,
no?
I l'un sense l'altre
nosaltres no l'entenem,
en aquest cas concret,
no?
per això diem
que si no es compleix
les dues coses
no hi ha acord
perquè
una cosa sense l'altra
ja és el que passa ara.
Els elaboradors,
Joan,
els elaboradors
d'acaba
aquestes dues grans
o tres
grans empreses
poden anar a comprar
al raïm
fora de Catalunya?
podrien aconseguir
el mateix producte
fora?
O ja ho estan fent
en certa manera?
No ho sé,
es conec el sector.
No,
legalment no.
D'acord.
Llevat d'alguna
circumstància molt concreta.
D'acord.
Però legalment no.
Ara,
i legalment,
doncs bueno.
Ja.
Com ni més ni menys
que com el sobretot l'altre,
eh?
Sí,
això no és.
Persona.
Sí,
està clar,
està clar.
Joan,
en qualsevol cas,
el dia 5 de setembre,
és a dir,
la setmana vinent,
aquest dilluns que ve no l'altre,
teniu pensada
fer aquesta protesta,
bloqueixar l'entrada
de raïm a les caves,
no?
En aquestes tres marques,
sí?
Sí,
demanem la complicitat
de la resta
d'empreses
elaboradores,
ja siguin cooperatives
i privades,
i per fer una jornada
de lluita
en el sentit
que no es descarreguin
raïms a les bodegues
per,
com he comentat abans,
per pressionar
en el sentit
que d'una vegada
per totes
a veure si ens poden
entendre
que nosaltres
volem ser
proveedors
dels diferents
elaboradors
i embotelladors,
però
a un preu raonable,
ja que
entenem nosaltres
que el producte
que fem
és un producte
de qualitat
per ser emparat
per una denominació
d'origen
i això,
a més a més,
se li ha a donar
un valor econòmic
raonable.
Per altra part,
si la dinàmica
no som capaços
entre tots
de fer-la canviar,
la situació
del sector
només té un camí
que és
la desaparició,
eh?
I recordar
que cada vegada
que un pagès
sigui del sector
que sigui
abandona
la seva explotació
és un viatge
sense tornada,
és un viatge
que no es recupere.
Aquest pagès
viticultor
se'n va a buscar
una altra fenya,
la seva explotació
queda allà
i aquest pagès
no s'incorporarà
més
a l'agricultura.
Això
entenem nosaltres
que també
afecta
no només
amb el sector
viticultor,
entenem
que és un fet
que també
va
afectar
la resta
de la societat.
Joan,
moltes gràcies
per explicar-nos-ho.
En tant que consumidors
estarem
també per la part
que ens toca
molt pendents
d'aquesta qüestió
a veure com va
la primera setmana
i l'altra
si és que hi ha
algun acord
per a mi.
Anirem informant
Joan Santor,
responsable d'Havit
i Vinícola
de la Sindicat Unió
de Pajassos.
Gràcies,
bon cap de setmana
i sort,
que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.