Title:

Sergi Pompermayer: L'art de l'humor i el guió de sitcom

## L'humor com a do i l'ús de la mesquinesa En Sergi Pompermayer reflexiona sobre la naturalesa de l'humor, afirmant que més que una *tècnica*, el que cal és tenir **gràcia** i el do de "treure punta a la realitat". Per a l'autor, la clau d'un bon *gag* resideix sovint en factors com: * **Riure's d'un mateix**: El punt de partida indispensable per connectar amb el públic. * **La descontextualització**: Posar personatges convencionals en situacions on no saben com actuar. * **La inseguretat i la mesquinesa**: Els personatges imperfectes, patètics o mesquins són els que realment generen comèdia. > "La gent que fa menys riure són els que van més segurs per la vida. La inseguretat és el que pot acabar fent riure a més gent." ## De la veterinària al Teatre Lliure i *Plats Bruts* Pompermayer explica la seva curiosa trajectòria professional. Tot i ser **veterinari de formació** i treballar en recerca a l'Hospital de Sant Pau, el seu èxit teatral amb l'obra *Zoui* (dirigida per Lluís Homar) li va obrir les portes de la realitat professional. La seva entrada a la televisió va venir de la mà del seu amic d'infantesa, el **Jordi Sànchez**, participant en la creació de la mítica sèrie ***Plats Bruts***. ## L'aprenentatge de la *sitcom*: l'estil americà Com que en aquella època no hi havia manuals de guió a l'abast, l'equip de *Plats Bruts* va haver d'aprendre de manera autodidacta: * **Anàlisi de referents**: Es van emmirallar en sèries com *Friends*, *Seinfeld* i *Frasier*. * **Treball de camp**: Van arribar a transcriure capítols sencers per entendre l'estructura, les trames i el ritme dels *gags*. * **Producció**: Fins i tot van viatjar a Los Angeles per aprendre com es rodava amb públic en directe i la figura de l'animador de plató. ## Diferències entre teatre i televisió L'autor estableix una distinció clara entre ambdós mitjans: * La **televisió** és vista com una *factoria*, un treball d'equip més pautat i adaptat a unes normes externes. * El **teatre** és considerat *artesania*, un espai de llibertat absoluta on l'autor s'expressa de forma introspectiva i assumeix els seus propis riscos. ## La polèmica de *Lo Cartanyà* Finalment, es comenta l'èxit d'audiència de la sèrie ***Lo Cartanyà***, malgrat les crítiques rebudes des de les Terres de Ponent. Pompermayer defensa que la sèrie no pretén retratar ni faltar al respecte a ningú, sinó que utilitza l'arquetip del *clown* i la mesquinesa humana com a motors universals de la comèdia.

['Guió', 'Humor', 'Televisió', 'Plats Bruts', 'Lo Cartanyà', 'Teatre', 'Sitcom', 'Catalunya', 'Creativitat']