logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La setmana santa és temps de tradicions de palmons, processons, caramelles i mones.
Per això avui hem volgut visitar les pastisseries Trill, Palau, Conde i Rovira per parlar d'aquest pastís amb un o més ous durs o bé amb figures de xocolata que els padrins solen regalar a Llurs Fillols per Pasqua.
No, perquè no ho sé, no se sap. Se sap que se regalen amb els padrins i tal, però amb la mona exactament no en tinc ni idea.
Sí, bueno, verdaderament en aquests moments no et podria jo fer la definició, i és la definició del per què se't diu mona, però en aquests moments no t'ho puc.
La mona és una manifestació, diguem-ne, pública popular de la primavera.
Representa l'esclat de la primavera, llavors tota la tradició dels ous i els conills i les gallines, això és una cosa que ve de molt antic i és la representació de la fecunditat que es manifesta sobretot a la primavera.
Això ve d'ara, em sembla que els regals etimològiques es venen de l'ara, i és un regal que es feien per celebrar l'arribada de la primavera.
I llavors d'aquí també ve la tradició de l'ou, vull dir que és l'arribada de l'ou, principi de la vida, el naixement, una mica la simbologia és aquesta.
I jo diria que, timològicament, la paraula mona ve de l'àrab.
De fet, dos de cada quatre pastissers tarragonins gairebé l'encerten.
El mot mona no fa referència a cap migo que es va fer amb xocolata o a qualsevol altre element comestible,
sinó que ve de la paraula àrab munna, que vol dir regal i de la tradició de celebrar la primavera.
La mona servia antigament per acabar les abstinències de la cuaresma,
però a poc a poc aquells grans pastissos se n'han anat quedant amb petites representacions de xocolata
o mínims biscuits, que tan sols serveixen de postre pel mateix diumenge o el dilluns.
Ara no és tan habitual posar el pastís a sota i la figureta damunt.
Al llarg dels anys les mones s'han anat, diguem-ne, fent més petites,
perquè tradicionalment abans es menjava molt poca pastisseria durant l'any,
i ara afortunadament durant l'any es mengen més productes de pastisseria,
i llavors la gent no té tanta necessitat de menjar dolç en una època determinada.
Llavors, com que en menja més sovint, les mones també són més petites,
i les figures de xocolata, que abans s'acostumaven a posar damunt,
ara algunes de petitones sí que s'hi posen, o ous i tal,
però les figures de xocolata grans es posen a part.
El pastís cada vegada se n'ha fet més petit, clar.
Vull dir, abans a casa entrava una mona i durava un mes,
o el 15 dies, i tothom se la menjava, i tothom menjava mona perquè no hi havia res més.
Vull dir, ara hi ha moltes més coses,
la canalla menja més dolç durant tot l'any, ha canviat.
Abans de fer moltes mones de dos quilos, de quilo i mig,
i ara es fan de tres quarts, de quilo, de mig quilo...
La diferència és aquesta.
Les últimes estrenes cinematogràfiques,
els equips de futbol i els dibuixos animats de moda
són l'atractiu principal dels pastissos d'aquest i d'altres anys,
tot i que hi ha clàssics que sempre tenen bona sortida.
El bany toquen exactament, els lunis, el rec...
mana una mica el que hi ha al carrer, no?
Vull dir, el Disney de moda de la temporada
i la pel·lícula que està de moda quan toca,
i una mica la tendència és aquesta.
Després hi ha el de sempre, que sempre es ven.
Vull dir, un Mickey de xocolata, un Anac Dona,
tot això sempre es ven, una Blancaneu sempre es ven.
No ho sé, això ja són clàssics, no?
Sí, de fet, home, l'escamet xoca la gent és la del Nàstic.
L'any passat ja en vaig fer també del Nàstic
i també es van vendre molt bé, hi ha gent que es va quedar sense.
I enguany vaig decidir, bueno, el Nàstic i el Barça també va bé,
doncs, bueno, però, bueno, aquí la que fa més gràcia és la del Nàstic.
Lògicament, els pastissers han d'estar al dia
i ara ens desvetllen quines són les seves fonts més fiables.
Cada any jo dos mesos i mig abans
m'he d'agafar, m'he de mirar la cartellera de cine
de veure quina és la que...
o preguntar-li fins i tot als crius, eh?
Jo, crius que passen del col·legi, els hi preguntes
escolta'm, quina és la que t'agrada?
Perquè ells, de fet, saben tots els noms de totes,
cosa que jo ja, a vegades, quan van sortir,
l'any que van sortir els Pikachus,
jo només sabia els noms de tots i els crius m'ho anaven dient.
Acostumes a planificar el que faràs de xocolata
a principis de gener, a finals de gener, a principis de febrer.
Llavors, te planifiques una miqueta el que voldràs fer,
penses el que pot estar de moda,
perquè, clar, falten dos o tres mesos,
no saps mai per on sortirà, però més o menys,
sempre hi ha dos o tres temes
que són els que et penses que seran de moda.
I després, si t'inscrius a casa,
vull dir, és un referent,
perquè, bueno, sempre, de tant en tant,
veus la canalla, el que els agrada,
el que no els agrada, i tot això.
Fer aquestes mones no és pas una feina fàcil,
i darrere dels aparadors guarnits
hi ha moltes hores a l'obrador treballant
per aconseguir el disseny i la consistència adequada.
Si vegéssiu, si sapigués la gent
les hores que ens tirem fent aquestes figures de xocolata,
i haguéssim de valorar les hores,
el preu per les hores que hi dediquem,
verdaderament s'hauria de vendre molt més car del que es ven.
Però és que, entre la qualitat del xocolata
i les hores d'elaboració,
té un preu, i això no es pot evitar,
s'ha de pagar.
Però, per exemple, la xocolata en concret
és un tema que porta moltes hores de feina,
i molt de temps.
És una mica com les falles de València.
Els falleros preparen la falla,
acaben les falles d'un any
i ja preparen-les de l'any següent.
Doncs amb el tema de la xocolata
no passa exactament això,
però dos, tres, quatre mesos abans de Pasqua
ja t'hi poses.
comences a pensar que faràs...
Clar, porta feina, són hores.
Moltes hores de feina, porta.
La temperatura de la xocolata ha de ser d'uns 23 graus.
La quantitat exacta
i el dibuix i la resta de materials
són vitals per treure una bona peça.
Per conèixer millor tot això,
vam entrar a la sala de màquines
d'una de les pastisseries
i, més o menys, aquest és el procés.
Doncs sí, mira, ara l'he posat en una temperatura
per poder l'estirar
i que es quedi el que és la foto
amb la xocolata ferrada.
Sí, bueno, tinc una màquina
que escaneix el que tu vulguis fer
pels pastissos i tal,
i llavors, amb paper comestible
i tinta comestible,
m'ha fallit el que és la plantilla
i llavors, bueno, la poso sobre un paper
i tiro la xocolata a sobre
amb una temperatura d'estar a la cobertura
perquè a nosaltres ens ve de fora de Bèlgica
amb gotes
i llavors, doncs, nosaltres l'hem de desfer
per poder, bueno,
fer el que és la plantilla en si de xocolata.
Bueno, això no està ni fred ni calent.
Uns 23...
Sí, per ai, per ai.
No, això ara s'ha d'insecar una miqueta
i quan s'ha d'insecar
és quan se pot començar a tallar
tot el que és la plantilla de xocolata
traiem les sobres
i llavors, bueno, ho giro, com pots veure
trec el paperet
i ja surt tot el que és la plantilla.
I llavors, bueno, això ara
s'ha de rebaixar d'aquí
per poder posar amb una altra plantilla
que s'aguanti
posar unes coses a darrere
perquè la plantilla no tiri cap a darrere
i, bueno, decorar amb quatre floretes
i quatre estalles.
Tant parlar de xocolata, però no ens fa oblidar
l'altre gran protagonista, el crocant,
del qual en l'actualitat se'n fan menys mones
però encara té la seva sortida.
Nosaltres tota la vida
hem tingut la tradició de fer figures de crocant.
Alguns padrins els hi compren als nens
i normalment és per menjar-se'ls,
que és el que els agrada.
Clar que per un motiu sentimental
a casa nostra
la Pasqua sense crocant
ja no és Pasqua, no?
Llavors, sempre, sempre
sempre procurem fer alguna peça de crocant.
I com que la moda retro és el que es porta
i les tendències s'acostumen a tornar,
ara torna la mona més clàssica.
Tortell de brioix,
farcint de maçapà
amb ous duros a sobre.
Això és la mona
de tota la vida que es feia abans.
Abans la mona era això.
El padrí regalava un tortell
amb tants ous duros
com anys tenia el fillol
fins que feia la comunió.
La comunió abans se feia els 10-12 anys,
no els 7-8 com ara.
Llavors, el fillol tenia mona
fins que feia la comunió,
fins que feia 10-12 anys.
El que passa és que aquesta mona
s'ha anat mantenint
i encara es continua fent.
Nosaltres ho vam simplificar
en un moment determinat
i ara en fem de 3 ous
i de 5 ous.
I llavors, doncs,
creiem que amb això
podem fer algun joc ja
i complir amb les expectatives
del padrí
de fer-li el número 1.
un cop més o menys
ja coneixem
totes les especialitats de mones
que podeu trobar a les pastisseries.
No volíem acabar el reportatge
sense orientar una mica
tots aquells padrins
que encara no hagin passat
per la pastisseria
a comprar la mona.
Per això, us donem alguns preus.
Sí, va per pes de xocolata
i, bueno,
el cost del que és la serigrafia,
fer l'escanejar,
l'ordinador i tal,
però més que res pel pes de la xocolata.
no perdona
i menys el banc.
Bueno,
hi ha, esclar,
de moltes mides
i, esclar,
evidentment,
va per pes, això,
i cada un té un preu,
però des de 90 euros
de 90 euros
a 18 euros.
Em pensava que val uns 20 euros,
d'entre 18 i 20 euros.
també busques fer una peça
que sigui comercial.
I, clar,
que si puguis vendre
amb un preu
que es pugui vendre,
clar,
que és el que es tracta,
no?
Esperem haver fet un dibuix
de com han canviat els temps
i de com ha evolucionat
una tradició tan antiga
com la mona,
que també s'ha adaptat
a l'actualitat
i només cal veure
les més de 16.000 entrades
que ja té internet.
fa que no t'apaguis
t'estimotant
la vida és bonica
però a vegades
complicada
tant se val.
el teu home
és un tros de part
però com sempre
es va deixar enredar
quan va sentir
la condemna
li va caure
el món a terra
que llargs es faran
aquells quatre anys.
L'emps passen els dies
ja és Nadal
els petits esperen
el regal
dels carrers
la gent et mira
i et saluden
amb somriures
d'on treus
tantes forces
per no plorar
i el cul
i torna a ser dissata
t'obrirà la porta
vola com va
et faràs la forta
teus estimar
algú et pregunta
per què encara
no hi ha pare
quan surts
i tornes a casa
el gust dels seus llavis
fins a dia
fa que no t'amaguis
estimulat
la vida és única
però a vegades
complicada
de la jornada
iscrits-la
que no t'amag.
de la jornada
la tot i el
eg тяж
o que i tal
tot i l'estim
o que
يع
cor donne
Fins demà!
Surt, si tornes a casa
el gust dels seus llavis
Fins aviat, fa que no t'amaguis
La vida és l'única, però a vegades
complicada
Tant se va
Fins demà!